Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74224 | Buquica, lo gran lladre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/buquica-lo-gran-lladre | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat per Pau Bertran y Bros. Llibreria d'A. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies recollides al peu de Montserrat entre els anys 1870 i 1874. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Cançó estructurada en 8 estrofes de 4 versos que narra, en un format similar al romanç, la vida i els fets de Josep Pujol, 'Buquica'. La tornada de la cançó fa: 'Buquica, la pagaràs / del mal que has fet a Espanya; / mal usar no pot durar / la justícia mai se cansa.' | 08025-94 | Recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada per ell mateix el 1885. Josep Pujol i Pujol (1778-1815), originari de Besalú, va ser un milicià que va participar a la Guerra del Francès (1808-1812) integrat al bàndol francès, on va arribar a ser capità al capdavant d'un grup de 'parrots'. Va participar a la batalla de Castellfollit i se li atribueix la mort de Narcís Massanes. Va ser penjat a la forca a Figueres el 23 d'agost de 1815. El personatge va ser molt popular a tot Catalunya durant tot el segle XIX, fins al punt que es va fer habitual l'expressió 'té més fama que Buquica'. La gent li atribuïa la condició de lladre i traïdor. El 1841 es va editar a Barcelona una novel·la sobre la seva vida, escrita pel francès Aragó i traduïda 'libremente' al castellà per J.A. de A. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74224-foto-08025-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Hi ha documentada una versió posterior, publicada el 1894 al diari La Vanguardia, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||
| 74226 | Foguera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foguera-de-sant-joan | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Costum poc conegut enre els veïns. | El padrí o altra persona de respecte, amb una canya i un drap o bocí de paper, feia com una bandera que es posava al cim de la pira com a coronament. El més vell del poble, en calar foc a la foguera i després de passar el rosari en honor del sant, cridava: 'Beneït sia Sant Joan', i tots els presents, en especial la mainada, repetien el crit ben fort. | 08025-96 | No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollit pel folklorista Joan Amades, que fa constar que el costum és compartit al Bruc i a Collbató.El costum no es conserva actualment. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74227 | Noia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noia | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Alguns veïns recorden la creença. | Es creu que la noia [una serp coneguda també com a vidriol] és l'ànima d'una dona i que per això és amiga d'elles i enemiga dels homes. | 08025-97 | Creença recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX i consignada en notes manuscrites inèdites. Posteriorment, Cels Gomis i Joan Amades recullen aquesta creença en reculls folklorístics, però l'assimilen a l'escurçó, una serp de forma, mida i color diferents. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La noia, vidriol o serp de vidre (Anguis fraguilis) és un rèptil de color daurat o argentat, brillant, freqüent als camps i boscos del Bruc. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74228 | Remei contra els cucs a la panxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-contra-els-cucs-a-la-panxa | GOMIS, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Ed. Montblanc-Martín. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Cotum poc conegut entre els veïns. | Al Bruc es creu que per curar els cucs [a la panxa] cal menjar fulles de blat tendre barrejades amb sucre. | 08025-98 | Recollit pel folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915) al final del segle XIX. Gomis és un folklorista coetani de Pau Bertran i Bros i, com ell, es distingeix pel seu rigor metodològic. No hi ha documentats treballs de camp seus al Bruc, però se sap que tenia una xarxa d'informants arreu del territori. També cal descartar que la seva font fossin els reculls de Pau Bertran, com sí que passa en altres casos. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia, el costum es recorda molt vagament. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74229 | Oració contra el mal de ventre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-el-mal-de-ventre | BARTROLÍ i ROMEU, M., ed. (1989). La tradició remeiera a l'Anoia. BERTRAN i BROS, Pau (1894). 'Popularitats: notes preses de cara a la llar', a La Ilustració Catalana núm. 325. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, crences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Oració molt poc coneguda actualment entre els veïns. | 'Entremig de paret i tina / descansa el Redenmptor / a gust de la mestressa / i de l'amo no. Lit de boga i pa florit / el mal de ventre de [el nom del malalt] li passi tot seguit.' | 08025-99 | L'oració és recollida pel folklorista Joan Amades, que reprodueix la versió consignada per Pau Bertran. Posteriorment, Cels Gomis (1987) i Bartrolí (1989) recullen altres versions de la mateixa oració al Maresme i a l'Anoia, respectivament. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran en notes manuscrites. L'oració s'acompanya de tres parenostres a la Santíssima Trinitat. L'oració no es recorda actualment. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74230 | Menjar cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjar-cendra | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Creença poc recordada entre la població del Bruc. | La persona que durant la vida s'empassa set picotins de cendra pot tenir per segur que quan morirà anirà al cel. | 08025-100 | No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Joan Amades, que també la localitza a Collbató.El picotí és una mesura de capacitat de gra, equivalent a la 48a part d'una quartera, és a dir, a una mica menys d'un litre i mig.La creença no es conserva actualment.El record de la creença s'ha perdut. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74231 | Oració en veure sortir el sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-veure-sortir-el-sol | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada entre els veïns. | Beneït i alabat / sigui el sol del dia. Beneït i alabat / sigui el Senyor que us l'envia. | 08025-101 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros. Cita l'informant, Pere Puig.Un cop dita l'oració, cal resar un Credo a la Sagrada Mort i Passió.El record de l'oració pràcticament s'ha perdut. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74232 | Oració en sortir de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-sortir-de-lesglesia | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració ja no es recorda avui dia. | Mare de Déu, jo me'n vaig, / jo me'n vaig i vós us quedeu; us demano per amor de Déu / que em perdoneu. | 08025-102 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX. Cita la informant, la Ferlanda del Bruc, sastressa. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74250 | Oració que es diu en passar per davant del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment entre els veïns. | 'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.' | 08025-112 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74251 | Oració que es diu cada cop que toquen hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza avui dia. | 'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.' | 08025-113 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74252 | Oració que es diu en entrar a l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-entrar-a-lesglesia | Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1917). Volum XXVII. Tipografia L'Avenç. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració no es recorda avui dia. | 'En aquest temple de Déu me fico perquè el mal esperit no em tempti; si alguna cosa he promès al mal esperit a davant de Déu i Verge Maria me'n desdic.' | 08025-114 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759100,1.7858100 | 398778 | 4603404 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual.En el recull s'anota que 'tres vegades es diu'. És una mostra molt característica de la religiositat popular que es debat entre el bé i el mal. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74253 | Oració per curar el gargamelló caigut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-el-gargamello-caigut | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza actualment. | 'A la vinya de Nostro Senyor es cava, es poda i s'alça el gargamelló.' | 08025-115 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | S'aplica a la caiguda d'úvula ('campaneta'), que pot provocar problemes respiratoris greus als nadons. Mentre es diu l'oració, s'agafa amb una mà la jaqueta de la criatura i amb l'altra se l'agafa pels peus i se la sacseja cap per avall diverses vegades. L'oració s'ha de dir tres vegades i, al final, tres parenostres a la Santíssima Trinitat.Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual. Actualment el remei s'utilitza poc i sense l'oració. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74254 | Remei per a les picades d'escurçó, aranya i escorpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-a-les-picades-descurco-aranya-i-escorpi | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Actualment no s'utilitza. | El membre picat es lliga ben fort amb una veta de la banda del cor perquè el verí no passi. Es llença aigua ben fresca al mig de la picada, amb un raig ben alt. Aviat es veu el verí com cau a la galleda on cau l'aigua. Mentre es llença l'aigua, cal dir tres vegades l'oració següent, acompanyada de tres parenostres: 'Jesús és nat, Jesús és mort, Jesús és ressuscitat I aquesta picada sigui tan aviat curada com així és veritat en honra i glòria de la Santíssima Trinitat.' | 08025-116 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Als pobles veïns de Montserrat hi ha fórmules similars.Recollit pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Joan Bonveí. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74255 | Oració perquè no piquin les vespes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-perque-no-piquin-les-vespes | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment no s'utilitza. | 'Vespa, cama de nespra, poma rodona, si per cas em piques Déu te confonga.' | 08025-117 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Es diu tres vegades 'mirant de fit a fit la vespa'. Segons el recopilador, s'aplica a vespes 'de galet, de carn o de qualsevol altra mena, i es pot treure el vesper sense por.'Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Carles Puig, pagès ('ui, si n'havia tret [de vespers]...!'). | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74316 | La passionària (Passiflora incarnata) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passionaria-passiflora-incarnata | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. CEBRIÁN, Jordi (2002). Diccionario integral de plantas medicinales. Ed.RBA Libros. | XVIII-XIX | Es creu que tenir plantada una passionària a l'hort o en un jardí provoca una mort abans de l'any a l'entorn immediat. | 08025-186 | La Passiflora incarnata (també coneguda com a 'flor de la passió') és una planta originària del nord i el centre d'Amèrica que va ser portada a Catalunya per missioners espanyols al segle XVII. Té propietats analgèsiques, sedants i hipnòtiques, i en determinats períodes ha estat utilitzada per calmar estats depressius i d'angoixa. Creença recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La passionària no creix en forma silvestre al Bruc, sinó únicament en jardins. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||
| 74317 | Oració en despertar-se | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-despertar-se | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.' | 08025-187 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||
| 74318 | Recuperació del part | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recuperacio-del-part | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | La creença és poc recordada avui dia. | Perquè la partera es recuperi del part, es posa la placenta o una espardenya d'ella, com més vella millor, sota el llit, sense que ho sàpiga. | 08025-188 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Els costumaris de l'època esmenten l'ús freqüent de la placenta en rituals per protegir tant la mare com el nen. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74319 | Enterrar ungles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrar-ungles | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Les ungles dels nens petits s'enterren al peu d'un arbre de bosc, com una alzina o un roure, perquè siguin ben cepats i forts, i les de les nenes s'enterren a la soca d'un fruiter o d'un roser perquè els doni bellesa. | 08025-189 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A la zona del Montserrat, també es considera que els retalls de les ungles dels nens no es poden deixar perdre perquè poden ser recollits per una bruixa i ser usats en maleficis. Tradicionalment es llencen al foc.Cels Gomis (1987) apunta que a la zona del Maresme s'enterra la placenta amb la mateixa finalitat. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74321 | El pom de farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pom-de-farigola | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVII-XIX | La rondalla és poc recordada pels veïns. | La rondalla narra la història d'un pare que demana a les seves tres filles què volen de la fira. Una demana un pom de flors, una altra un canó d'agulles i la tercera un pom de farigola. El pare té diverses aventures tornant de la fira i quan arriba a casa, com que ha oblidat què havien demanat les filles, ho pregunta als qui escolten la rondalla. El públic repeteix les peticions de les noies fins que s'arriba a la tercera: quan algú diu 'Un pom de farigola', el narrador contesta: 'Merda per a la teva gola!' | 08025-191 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, aquesta obra va ser reeditada el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc. L'etnòleg Josep M. Pujol la classifica com a 'antirondalla', una 'paròdia del gènere rondallístic feta amb el propòsit d'importunar, sorprendre i burlar-se dels infants', en aquest cas mitjançant un parany narratiu. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74322 | La imposició de la cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-imposicio-de-la-cendra | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'. | 08025-192 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74323 | El rector de Vallfogona i l'escolà nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rector-de-vallfogona-i-lescola-nou | BERTRAN I BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. R. Miquel y Planas. | XVIII-XIX | Rondalla poc recordada actualment. | La rondalla narra un episodi d'un capellà que vol posar a prova un escolà nou i el tempta amb bones viandes. L'escolà opta per menjar les millors viandes de la casa perquè 'val més ser golafre que ruc', cosa que satisfà el capellà. | 08025-193 | La rondalla va ser recollida pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1871 i 1875, i va ser publicada dins les notes que acompanyen un recull de cançons i corrandes populars de la zona editat pel mateix aplegador el 1885. Més tard va ser inclosa al recull 'El rondallari català', de Pau Bertran, editat pòstumament el 1909. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Forma part d'un conjunt de facècies populars protagonitzades per Vicent Garcia (1579-1623), escriptor conegut com el Rector de Vallfogona perquè exercia a Vallfogona de Riucorb. La seva obra, caracteritzada per la sàtira i la burla i enfocada sovint a l'erotisme o l'escatologia, el va fer molt popular entre els segles XVII i XX va generar moltes rondalles humorístiques. En nomltes d'aquestes rondalles o anècdotes apareix la figura d'un escolà. Aquesta rondalla, però, només s'ha trobat documentada al Bruc. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74324 | Els vuit dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vuit-dolors | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | Cançó religiosa, en català, formada per vuit estrofes de sis versos i una novena de quatre versos que narren els vuit dolors de la Mare de Déu en relació amb la vida de Jesús. La tornada de la cançó fa: 'Contemplem los vuit dolors /que pel vostre Fill sentíreu / contemplem-los nit i dia / a honra i glòria del Senyor; / l'ànima tinguem salvada / cristians i pecadors.' | 08025-194 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Els Set Dolors de la Mare de Déu són un tema usual en la literatura religiosa de l'Edat Mitjana. El poeta Pere Serafí (s. XVI) en va fer una obra que podria ser l'origen de diverses cançons com aquesta. En altres llocs, com a l'Urgell, hi ha documentades cançons similars que també incorporen un vuitè dolor (i fins i tot un novè dolor, a València). Durant el segle XIX, aquestes cançons van tenir certa connotació política atès que els carlins van nomenar 'generalíssima' la Mare de Déu dels Dolors i en van adoptar l'advocació. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'aplegador de la cançó anota que 'sol cantar-se a la Quaresma i, de vegades, dintre mateix de l'església'. En un altre lloc, però, apunta que és una 'melodia popular cantada per oliveraires acompanyada d'un parenostre després de cada dolor'. També apunta que 'als set dolors de la Mare de Déu el poble n'hi afegeix un altre (v. 25 a 30)', el que correspon a l'exposició pública de Jesús a càrrec de Ponç Pilat. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74325 | La mort del pare Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mort-del-pare-jordi | ANÒNIM (1865) El Amigo del viajero en Montserrat. Obrita que el Santuario ofrece a los que visitan la Santa Imagen para que sin necesidad de consultar a nadie puedan saber cuanto les interese. Herederos de la V. Plá. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada actualment. | Cançó estructurada en 32 versos de rima senar asonant, seguint el format d'un romanç, que descriu com a fet històric la mort violenta d'un ermità en una ermita de Montserrat. La tornada de la cançó fa: 'Valga'm l'Àngel de la Guarda / i sant Pere i sant Joan'. | 08025-195 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La guia de peregrins 'El amigo del viajero en Montserrat', de 1865, explica la base històrica de la cançó. Segons el text, els fets es van produir el 27 d'abril de 1822 a l'ermita montserratina de la Trinitat, una de les cinc que es van rehabilitar després de la Guerra del Francès. L'ermita era ocupada per Gaspar Soler, de Manresa, conegut com a Pare Jordi, 'joven de 30 a 40 años, rubio, afable, instruído y buen oficial platero'. Aquell dia, com que no responia a la crida a l'oració comuna, els seus companys van anar a buscar-lo i el van trobar, tres dies després, a la cisterna de l'ermita, ofegat i lligat de peus i mans. Dos veïns de Manresa van ser condemnats per aquesta mort, i les altres ermites van ser abandonades novament el 1824. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El mateix recopilador recull al municipi veí de Collbató, en la mateixa època, una versió força diferent de la mateixa cançó. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74326 | La surra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-surra | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Cançó poc recordada actualment pels veïns. | Cançó estructurada en set estrofes de quatre versos, amb rima AABB, entre les quals s'intercalen estrofes de dos versos amb rima AA. La cançó descriu la història d'un home gelós que apallissa la seva dona perquè ha anat a passejar sense avisar-lo. La tornada de la cançó fa: 'Ai roí, ai roí, / bé te n'has de penedir.' | 08025-196 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | No es coneixen altres versions d'aquesta cançó, per la qual cosa es podria considerar exclusiva del Bruc, tot i que la fórmula inicial 'Una cançó us vull cantar' és comuna a moltes cançons populars dels segles XVII i XVIII.Pel to del text, cal deduir que la cançó és un al·legat contra els maltractaments en l'àmbit conjugal. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74327 | A Igualada són xerraires (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Només alguns veïns la recorden. | 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' | 08025-197 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74328 | El convent de Sant Ramon (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent-de-sant-ramon-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment no es recorda la corranda. | 'El convent de Sant Ramon n'és fet de pedra picada, a cada cantó un clavell i al mig una rosa encarnada.' | 08025-198 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Fa referència al convent de frares blancs de Sant Ramon del Portell, a la Segarra, construït al segle XIII i restaurat els segles XVII-XVIII. Al segle XIX s'hi feia un aplec popular el darrer diumenge d'agost. És possible, doncs, que la corranda fos portada al Bruc per treballadors agrícoles provinents de la Segarra. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74329 | Diuen que l'amor mata (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diuen-que-lamor-mata-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'Diuen que l'amor mata i això no és veritat, perquè si l'amor matava jo ja en fóra enterrat.' | 08025-199 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74330 | La roseta del rosar (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roseta-del-rosar-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'La roseta del rosar si no la cullen es passa; lo mateix serà de tu si ton pare aviat no et casa.' | 08025-200 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74331 | De rosetes prou n'he vistes (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-rosetes-prou-nhe-vistes-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'De rosetes prou n'he vistes, que els rosers n'estan criant, no pas de tan boniquetes com les que m'estic mirant.' | 08025-201 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||
| 74332 | El cantar del gat és mau (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantar-del-gat-es-mau-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada actualment. | 'El cantar del gat és mau, lo sonar del bou l'esquella, deu-me la jove, si us plau, vagi al dimoni la vella.' | 08025-202 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74333 | Francisco, per tu m'arrisco (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/francisco-per-tu-marrisco-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. TUDÓ I DURAN, R. (1906). 'Del meu jardí (II)', dins Gent Nova núm. 265. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Francisco, per tu m'arrisco i en tu duc l'afició; fes-te frare franciscano, tu seràs mon confessor.' | 08025-203 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, el 1906, el folklorista Rafael Tudó i Duran la va publicar dins la revista Gent Nova, de Badalona, sense citar-ne la font. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74334 | Si sabia de cantar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-sabia-de-cantar | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Alguns veïns la recorden. | 'Si sabia de cantar un pandero compraria, per fer divertir l'amor totes les hores del dia.' | 08025-204 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74335 | Encara que sigui negre (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encara-que-sigui-negre-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'Encara que sigui negre no em tinguis per avorrit, que sóc del color del pebre que tot l'any n'és agraït.' | 08025-205 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador confronta aquesta corranda amb d'altres de portugueses, toscanes, sicilianes i gregues que tracten el mateix tema, com ara aquesta: 'Chamaste-me trigueirinha / eu nao me escandalisei; / trigueirinha és a pimenta / e váe a mesa do rei.'També indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74336 | La flor de la carbassera (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-flor-de-la-carbassera-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'La flor de la carbassera n'és una malvada flor, perquè sola mata molts homes al bo de l'ocasió.' | 08025-206 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes, i el 1885 en un recull més ampli. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La carbassera fa referència, naturalment, a l'amor no correspost.El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74337 | La meva amoreta plora (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-meva-amoreta-plora-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada actualment. | 'La meva amoreta plora, plora que no té consol; jo prou la consolaria si li dava el que ella vol.' | 08025-207 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74338 | En la cara t'ho conec (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-la-cara-tho-conec-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | La corranda no es recorda actualment. | 'En la cara t'ho conec, minyona, que no estàs bona, en la cara t'ho conec que et canses de dormir sola.' | 08025-208 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74339 | A fira me'n vull anar (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fira-men-vull-anar-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada actualment. | 'A fira me'n vull anar tan sols per vendre'm la roba, que si els polls valen diners aquest any me faré home.' | 08025-209 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes. Bertran hi anota: 'Aquesta sospitem que és treta de poc, pus no fa gaires dies que l'oírem cantar per primera volta a un jove i ben cepat carlista'. El 1885 és novament editada en un recull més ampli de cançons i corrandes de la zona del Montserrat. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74340 | Aquell jovenet que balla (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquell-jovenet-que-balla-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada avui dia. | 'Aquell jovenet que balla ajudeu-me'l a mirar; porta les calcetes curtes, fa cara de rufià.' | 08025-210 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 74341 | A dalt de la muntanya (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-dalt-de-la-muntanya-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231. | XVIII-XIX | És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut. | 'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.' | 08025-211 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 94831 | Lledoner Bruc de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-bruc-de-baix | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> | <p>El lledoner <em>Celtis australis </em>més gran del Bruc, que dóna la benvinguda a l’entrada del poble pel Bruc de baix. Té una forma harmoniosa i proporcionada i és productora de la fruita rodona característica de l’espècie, que serveix d’aliment a molts ocells a l’hivern, els lledons. Fa 12m d'alçada i 1,8m de perímetre.</p> | 08025-301 | 41.5754900,1.7847900 | 398692 | 4603358 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||
| 41895 | Llegenda Santa Helena, filla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-santa-helena-filla-de-cabrera | <p>Amades, J. (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, vol. IV, pàg. 868 i 869.</p> | <p>La tradició ha considerat que Santa Hel·lena era una santa d'origen català, filla de Cabrera. La llegenda, prou truculenta, explica que el pare de Santa Hel·lena va vendre la seva filla al dimoni a canvi de grans riqueses. Però la noia, tement-se el tracte, es senyava abans de trobar-se amb el seu futur amo, extrem que feia tirar enrera el diable. El pare, a indicacions del diable, li tallà el braç per tal que la noia no pugués repetir el senyal. La història es repetirà, ara mutilant la llengua de la jove. Finalment el pare l'expulsa de casa, i ella, mutilada, fuig al bosc, on la troba i se n'enamora el senyor de Burriac, que la du al Castell on finalment es casen. Però lluny d'acabar la llegenda encara continua amb més viscissituds com l'embaràs de la noia, la guerra a la que marxa el senyor de Burriac, i l'expulsió de la jove amb el nounat per part de la sogra. Tota sola i amb el fill té un accident pel qual està a punt d'ofegar-se-li el nadó, però els seus pensaments d'auxili adreçats al cel, fant que li tornin a créixer braços i llengua per tal de salvar-lo. Tornat de la guerra, el senyor del castell retroba fill i mare al bosc, els torna al castell, i expulsa a la malvada mare.</p> | 08029-158 | 41.5343900,2.4043400 | 450311 | 4598253 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta llegenda fou recollida al Costumari Català de Joan Amades | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||
| 41896 | Dita popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular | <p>Català i Roca, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau, editor, Barcelona, Volum 1, pàg. 607. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 63.</p> | <p>'Boira a Burriac, pluja aviat'. Aquesta dita s'havia acostumat a dir al poble, fent referència al paisatge del Castell, veritable protagonista de les llegendes que fan referència a Cabrera. En aquesta ocasió és una dita de caire metereològic, que referencia que quan hi ha boira a les alçades del castell, pot ser que acabi precipitant al municipi. No obstant hi ha d'altres expressions que també recollim. En primer lloc tenim la de 'Boira a Burriac, pluja a mar' que en aquesta ocasió referenciaria que la pluja no seria al poble sinó mar endins. La tercera versió, 'Boira a Burriac, pluja a mars' torna a reforçar la idea de que la boira a l'alçada del poble adverteix d'una forta descarregada.</p> | 08029-159 | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Recollida per Pere Català, en la seva obra sobre els Castells Catalans. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||
| 41915 | Llegenda dels castigats per les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes | <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> | <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> | 08029-180 | 41.5217000,2.3907700 | 449169 | 4596852 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||||
| 41916 | Llegenda de Sant Feliu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-feliu-de-cabrera | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 111. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 109..</p> | <p>Hi ha la creença que Sant Feliu, quan en el seu periple es dirigeix a la ciutat de girona, de la que n'acabaria esdevenint màrtir, sojornà en una casa de Cabrera. Aquest és el motiu que s'ha argüit tradicionalment per explicar l'adopció d'aquest sant com a patró de la vila i sant titular de la parròquia de sant Feliu de Cabrera.</p> | 08029-181 | 41.5279600,2.3924000 | 449310 | 4597547 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||||
| 41918 | Creença del volcà de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-del-volca-de-montcabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.</p> | <p>Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.</p> | 08029-183 | 41.5257800,2.3839600 | 448604 | 4597309 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||||
| 41920 | El nom de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-de-cabrera | <p>Coll, R. (2015): El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 76. Farell, D. et al. (1998): Burriac. Història i Natura. Argentona, pàg. 116.</p> | <p>S'explica que el nom del poble etimològicament deriva de cabra, amb derivats com Montcabrer, Cabrils o el mateix poble de Cabrera, però el què és interessant és que hi ha gent que explica que ho fa degut a la semblança que les roques del turó de Burriac tenen amb una cabra, visió que només s'observa des de mar endins, observació fet i transmesa per mariners antics.</p> | 08029-185 | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||||
| 41921 | Les 'figues seques' del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-figues-seques-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 137.</p> | <p>Hi havia el costum extès entre la població de Cabrera, que un cop conclosos els oficis de Divendres Sant (Via Crucis) que es celebraven a la capella de Sant Vivenç del castell de Burriac, es prenien mitja dotzena de figues seques i nyoca acompanyat d'anís.</p> | 08029-186 | <p>En les visites pastorals de 1756 i 1776 ja es documenta com el Divendres Sant es feia un aplec a la capella de Sant Vicenç del castell de Burriac, on un cop acabada la celebració es repartien pa, vi, i ganyips. Ja en el segle XX les celebracions de Divendres Sant es realitzaven a l'església de Sant feliu, i un cop concloses es pujava al castell on es consumien les figues seques i ganyips (Coll i Modolell 1999: 137).</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||
| 42545 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-1 | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volum V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona MORA VERGÉS, Antonio (2005): Setmanari La Forja de Castellar del Vallès. Relats en català. Castellar del Vallès. SERRAT I BLANCAFORT, Xavier (2005): Revista Setmanari Montbui. Extra de Sant Jordi. http//xsb-blogspot.com (consulta realitzada el 22/09/2008) | XVIII XXI | El Ball de Gitanes seguia un ritus ben establert, amb l'entrada del Ball de Caldes, i el Galop d'Entrada on es presentava i feien entrada a la plaça totes les colles participants a la ballada, amb el nomenament de la núvia. Un cop totes les colles eren a la plaça es feia el sorteig de la núvia de l'any següent entre totes les noies que participaven a la ballada d'aquell any. Quan es tenia la núvia, es feia el Galop de la Núvia encapçalat per la núvia i la seva parella. Després es ballava el Xotis, les Catxutxes, les Contradanses, la Jota i el Vals-Jota. Les gitanes acabaven amb el Galop Final. I per finalitzar l'acte, tots els participants a la ballada i els espontanis, feien la Ballada Popular del Vals dels Barons. La roba dels balladors estava inspirada en els vestits antics, coneguts per la documentació fotogràfica i testimonis orals. Els homes vestien amb pantalons, camisa blanca; una faixa i una cinta al cap de color vermell. Als turmells hi portaven picarols i cintes de colors. Les dones portaven un vestit blanc curt per sota els genolls i un mantó negre a l'esquena amb una faixa vermella a la cintura. La núvia duia un mantell blanc per damunt del vestit. | 08033-104 | Moreu-Rey i altres van intentar esbrinar l'origen del ball de gitanes sense poder trobar cap document concret que fes referència al tema. Segons alguns autors, el Ball de Gitanes estaria relacionat amb les festes saturnals romanes. Per altres, estarien relacionats amb els balls zíngars que arribaren a Catalunya cap el segle XV. També és confús l'origen del nom ja que en aquells temps s'anomenava 'gitanos' a tots els grups de gent que anaven d'un costat a l'altre sense lloc estable on viure. Per trobar la primera informació escrita que parli del Ball de Gitanes al Vallès, s'ha de remuntar a un document de 1767 que fa referència a una Ballada de Gitanes que tingué lloc a Sant Celoni. Les Gitanes era considerat més aviat com un espectacle on les parelles dansaven diversos ritmes populars. A les ballades que es fan a l'actualitat només hi participen els balladors, les balladores, la cobla i el mestre de ball, però antigament en aquests balls hi participaven una sèrie de personatges que tenien l'objectiu de fer riure al públic. Els mestres de ball tenien inventaven nous passos per sorprendre al públic i a les colles procedents d'altres poblacions. En referència a la vestimenta, moltes de les peces utilitzades no han canviat, com, les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors, les faldilles voladores de les noies, etc. Les músiques, la indumentària i el ball poden variar molt d'un lloc a l'altre, fruit de la evolució constant de les colles. Sembla ser que al segle XIX utilitzaven castanyoles i picarols per ballar. Algunes noticies de principis del segle XX ens parlen de l'existència a Caldes de dues colles. També es té informació de que a l'any 1928 o voltants haurien existit quatre colles. Durant la guerra civil s'aturà tot, fins l'any 1946 on la Colla de Ball de Gitanes de Santa Eulàlia de Ronçana va fer una actuació al Casino Caldense. A partir d'aquí, els habitants de Caldes van animar-se intentant renovar amb la tradició. La Pasqua de Pentecostes de l'any 1946 es va celebrar un ball de gitanes als jardins de les termes Victòria. En aquella època el director de la Colla va ser el Sr. Joan Pi. A finals dels anys 1950 el ball s'havia tornat a perdre. Segons explica el Sr. Serrat, sembla ser que existeix una pel·lícula que conté la filmació d'una ballada de Gitanes que tingué lloc a la Plaça de la Font del Lleó, la segona Pasqua de l'any 1935, però no s'ha pogut localitzar. Al Volum II del Costumari Català, de Joan Amades , a la pàgina 217, hi trobem ' El punteig típic dels balls propis de Carnestoltes pel Baix Llobregat, pel Vallès, i pel Maresme, havia estat l'espolsar, punteig que va donar nom al tipus de ball qualificat d'espolsada, el qual, al Vallès sobretot, des de la darreria del segle XVIII va prendre el qualificatiu de Ball de les Gitanes' El mateix J. Amades, dedica un petit opuscle al Ball de Gitanes, o Ball de les Gitanes, editat l'any 1925. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | popular | Per haver-se perdut el ball de gitanes pròpiament dit de Caldes, s'ha descrit tal i com es balla a Sant Vicenç de Castellet - Bages que perdura des de principis de segle XX. Aquest ball fou ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907, revestit de gran festa. Hi participava un grup de picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduiren aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Les noies que els acompanyaven eren ja de Sant Vicenç. Durant el treball de camp s'entrevistarà al Sr. Josep Lluís Fernández, el qual descriurà els records d'aquest ball. | 94|98 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 42628 | Ball de Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pastorets | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona | XX | recuperat al segle XX | Ball de bastons de pal llarg dançat per nois i noies encapçalats per la figura del majoral seguit d'un rabadà, representant escenes de la vida dels pastors. La indumentària dels dançaires és la següent: camisa de màniga llarga de color blanc, amb un pantaló del mateix color i armilla de color verda amb les costures de vermell. Com accessoris porten una faixa de color vermell a la cintura, un sarró, una carbasseta, un mocador vermell al cap i un barret lligat al coll amb un llaç vermell o verd. A cada cama porten també lligades unes polaines plenes de cascabells i espardenyes de pagès amb llaços vermells. També duen els bastons llargs. La música amb la qual ballen acostuma a anar acompanyada del repic dels bastons i el so constant dels picarols o cascabells de les cames. El ball s'alterna amb la lectura dels parlaments, on es combina el llegat històric amb relats de fets actuals. Això ho acostuma a fer el majoral després del qual, els pastors poden interpel·lar-lo. En aquests parlaments també hi participa la pastora. El ball s'acostuma | 08033-187 | Sembla ser que l'origen d'aquest ball recuperat a la vila de Caldes es trobaria a un antic ball de pastors que relatarien escenes de la vida dels pastors. S'acostuma a ballar per la Festa Major de Caldes. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42628-foto-08033-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42628-foto-08033-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||
| 42681 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables | Internet. Federació de diables i dimonis de Catalunya. www.diablescat.org Internet. Balls de diables www.wikipedia.org Internet. Els diables de Caldes de Montbui. www.labanya.cat | XX | El ball de Diables és una escenificació de l'exèrcit de Satanàs que balla sota les ordres d'en Llucifer. Participen en aquest ball en Llucifer, la Diablessa (vestida amb faldilles i un barret anomenat tricopamela), les bruixes (vestides de negre i escombra amb pirotècnia). Aquests personatges van acompanyats al so dels timbalers. També en el ball hi ha un personatge conegut amb el nom de foguer, que s'encarrega d'encendre els petards. Un altre personatge que acompanya als diables quan ballen són les saqueres , anomenades així perquè utilitzen les saques per guardar la pirotècnia. També forma part del ball una quimera anomenada “Godra”, (bèstia amb cap de lleó, ales de rat-penat i cua de serp) que ha de ser portada per diables que carreguen la bèstia a les seves espatlles i la fan ballar al ritme dels timbals. També formen part d'aquest ball, els angelets, que utilitzen els versots per aturar els diables. | 08033-240 | L'any 1992, Gustau Erill, mestre d'institut, i filòleg va iniciar juntament amb un grup de joves del poble, la colla de diables. La idea fou recolzada pel tècnic de cultura que hi havia aleshores: en Pep Palacios i de tots els membres que composaven el consistori d'aquell moment. L'artista i titellaire, ja desaparegut, Romà Martí va dissenyar i va fer ell mateix els vestits, combinant tres colors bàsics: el blanc, el blau marí i el verd fosc. Els vestits consisteixen en una casaca amb caputxa i banyes, una capa i uns pantalons amb cua. Es van fer tornejar unes masses a un fuster, i un manyà va construir els ceptres del Llucifer i de la diablessa. El ceptre del Llucifer és una olla, El ceptrot de la diablessa és un ratpenat. Ramon Aumedes, es va encarregar de fer els barrets del Llucifer i de la diablessa. El primer cap de colla fou en Pep Gaspart, que juntament amb en Ramon Solé van portar el pes de la colla durant els primers anys. Les primeres actuacions van ser durant l'estiu del 1993, a Caldes, en la Festa Romana. El bateig com a ball de diables va ser durant la festa major d'aquell any, a l'octubre, on es va fer el primer correfoc. Foren apadrinats per la colla de l'Arboç, i els diables de Sabadell. El ball de diables participen en correbars, bateigs de foc, versots, matinades, cercavila de focs, concurs de fotografies etc.. L'any 1995 es va crear la Festa del Foc i l'Aigua, coneguda com Escaldarium. L'any 1999 el cap de colla passarà a ser l'Albert Morral. L'any 2000 s'inaugura el drac de foc: una quimera. L'any 2001 el cap de colla passa a ser l'Helena Pielias. L'any 2003 el cap de colla va ser en Roger Riera. L'any 2004 el cap de colla va ser l'Arnau Galí. L'any 2005 la Txell Simarro va esdevenir la nova cap de colla. | 41.6327300,2.1626400 | 430254 | 4609339 | 1992 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42681-foto-08033-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42681-foto-08033-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Gustau Erill | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 257,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.