Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74530 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-120 | <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> | 08048-116 | 41.5421800,1.6434000 | 386847 | 4599835 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74530-foto-08048-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||
| 74531 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-121 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-117 | 41.5412300,1.6476000 | 387195 | 4599724 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||||
| 74532 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-122 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-118 | 41.5396700,1.6500100 | 387394 | 4599548 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||||
| 74533 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-123 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-119 | 41.5256000,1.6304900 | 385741 | 4598012 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74533-foto-08048-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||
| 74534 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-124 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-120 | 41.5265300,1.6310700 | 385791 | 4598114 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74534-foto-08048-120-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||
| 74535 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-125 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-121 | 41.5251500,1.6274700 | 385488 | 4597966 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74535-foto-08048-121-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||
| 74536 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-126 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-122 | 41.5219000,1.6132300 | 384294 | 4597624 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74536-foto-08048-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||
| 74537 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-127 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-123 | 41.5213100,1.6205900 | 384907 | 4597549 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||||
| 74538 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-128 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-124 | 41.5217000,1.6221800 | 385040 | 4597590 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||||
| 74539 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-129 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-125 | 41.5224400,1.6221700 | 385041 | 4597672 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||||
| 74540 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-130 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-126 | 41.5356900,1.6367700 | 386282 | 4599124 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||||
| 74541 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-131 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-127 | 41.5233100,1.6309900 | 385778 | 4597757 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74541-foto-08048-127-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||
| 74542 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-132 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-128 | 41.5191200,1.6091100 | 383945 | 4597321 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||||||
| 84870 | Goigs a la Llaor de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-llaor-de-sant-andreu | Consultat a la base dels Amics dels Goigs. | XX | Goigs amb la capçalera 'Goigs a la llaor de Sant Andreu, titular de l'església de Castellcir'. L'edició que n'hem consultat és una còpia mecanografiada, de manera que està mancada d'elements habituals com gravats, ornaments, orles o corondells. El text, a dues columnes, consta de 9 estrofes i una tornada que, en la darrera repetició, canvia els 2 primers versos. Al peu, hi figura manuscrit 'Lletra: Mn. Sebastià Codina i Padrós'. No hi consta cap data. | 08055-12 | 41.7600500,2.1607100 | 430231 | 4623476 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Mn. Sebastià Codina i Padrós | Mn. Sebastià Codina i Padrós (Muntanyola, 1929), rector de Vacarisses, és un prolífic autor de goigs; en suma més d'un centenar. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 46134 | Capdeferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdeferro | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PELAI I BRIZ, Francesc (1889): Cap de Ferro. FORNER, Climent (1992): 'El Comte Arnau' i 'Capdeferro', dues llegendes de Castellar de N'Hug', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Ja feia anys que el castell de N'Hug no era ni l'ombra del què havia estat, quan hi vivia un trist senyor feudal amb dues filles, Àlix i Imelda, enviudat de la seva esposa Hermínia, raptada i assassinada pel pervers senyor de Nives . 'Àlix, la germana gran, tenia el desig de fer-se monja, mentre que la seva germana petita, Imelda, va esdevenir la musa del jove Astolp, un amanuense que es dedicava a transcriure pacientment les més famoses cançons dels trobadors que tan agradaven al seu amo. Així les coses, Astolp s'enamorà d'Imelda i aquesta el va correspondre, però el castellà se n'assabentà i el va fer fora del castell, doncs pretenia per a les seves filles intrèpids guerrers i no pas melindrosos artistes. Abans d'acomiadar-se, els dos enamorats, enmig d'una darrera abraçada nocturna clandestina, es juraren amor etern. El jove va marxar del castell sense res més que la voluntat de fer tot el què fes falta per tal de fer-se mereixedor de la mà d'Imelda. A partir d'aquell moment, Astolp va començar a posar-s'hi de valent, netejant la terra de bandolers, impartint justícia, significant-se en el servei i la lleialtat al rei i esdevenint un cavaller com cal. Un cavaller al qual ningú no coneixia malgrat les seves proeses, doncs, per tal de no ser reconegut a l'espera d'obtenir la mà d'Imelda, sempre anava tocat amb un elm, fet del qual va sorgir el nom de Capdeferro. En una de les moltes proeses protagonitzades per Capdeferro, es va proclamar rei de muntanya des del renascut alcàsser d'Arenís, i a partir d'aquell moment tothom va començar a parlar d'ell. Mentrestant s'esdevenien totes aquestes històries, els dos joves enamorats s'anaven intercanviant secrets missatges d'amor que acabaren prenent per símbol o senyal un brot de murtra , segons la tonada de la seva cançó predilecta que deia 'Per mal de l'amor és la gran medicina la murtra de Nuc, de mort torna a vida'. Un bon dia, Àlix, la filla gran del Senyor de N'Hug, caigué malalta. Mentre tothom es preguntava què li devia passar, es va descobrir el seu secret: ella també estimava Astolp. Davant aquesta notícia, Imelda va decidir casar-se amb Jordi de Noyras per tal que la seva germana pogués, algun dia, ser estimada per Astolp. Aquest, però, va guanyar el Judici de Déu que tingué lloc a Campdevànol i va recuperar l'amor de la seva estimada. A més a més, Astolp va aconseguir matar el senyor de Nives , el gran enemic del senyor de N'Hug. Assabentat d'aital proesa, aquest darrer va convidar Capdeferro al seu castell. Tot un seguici triomfal va esperar Capdeferro a La Pobla de Lillet, un seguici que estava encapçalat per la pròpia Imelda. Quan els dos joves es retrobaren, Astolp li va confessar qui era realment en Capdeferro , i el seguici s'encaminà cap a Castellar de N'Hug. En arribar a les Fonts del Llobregat, l'únic sequaç de l'Ós, un temible bandoler que havia saquejat l'ermita de Falgars i que havia estat capturat, juntament amb la seva colla, per Capdeferro, va tirar una fletxa enverinada per matar l'heroi, però errà el tret i la fletxa es va clavar al pit de la princesa, que va morir al seus braços. El cadàver d'Imelda fou portat al castell de N'Hug per ser vetllat i fou aleshores quan Capdeferro es tragué l'elm davant el senyor de N'Hug i li va demanar si no el reconeixia. Després de demanar-li perdó, li va concedir la mà d'Àlix, amb qui es va casar i a la qual va curar del mal d'amor que patia.' | 08057-160 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Encara que gran part de la llegenda es desenvolupa a Castellar de N'Hug, en el text apareix el lloc d'Arenís, indret del que Capdeferro se'n va proclamar rei, i lloc que sembla que podria correspondre a Castell de l'Areny. El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. La informació d'aquesta llegenda és recopilada a partir dels reculls de folklore realitzat per l'escriptor i divulgador del teatre popular català, Francesc Pelagi Briz.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda sigui el resultat d'una fusió de diverses tradicions anteriors. Un dels elements que apareix en la narració és la murtra, que tal i com recorda Rumbo és un símbol de l'amor i la bellesa, tot i que al llarg de la història ha anat tenint algunes connotacions més específiques. Tal i com analitza Rumbo, la murtra no és una planta corrent a Catalunya, i encara menys a les zones de muntanya, d'aquí que la seva utilització en la llegenda li atorgui un recurs clarament simbòlic per exposar l'amor i fidelitat entre els protagonistes de la llegenda. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 46135 | El Dimoni i el porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-porc | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) AMADES, Joan (1950): Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, editorial Selecta. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un pagès de Castell de l'Areny matava porc cada any, però un any de desgràcia no en va poder matar. Un dia, el bon home tornava a casa tot trist i es va topar amb un senyoràs ben mudat que menava un porc grossíssim que devia pesar més de cent carnisseres. El pagès se n'estranyà perquè no deia per aquell senyoràs anar a passejar amb un porc, i així que se'l mirava el senyoràs es deturà i li va demanar si li agradaria tenir un porc com aquell. El pagès li respongué que si, que i tant que li agradaria, i el senyoràs li va prometre que si li contestava tres preguntes li donaria, prova a la qual el pagès va accedir sense pensar-s'ho dues vegades. Així les coses, el senyoràs li va preguntar quan hi havia fins al cel, i el pagès li respongué que no hi havia més que un cop d'ull. Sorprès per la capacitat del bon home, el senyoràs tornà a la càrrega i li va demanar quan hi havia des de la Flor d'Aigua fins al fons del mar. Sense pensar-s'ho ni un sols instant, el pagès li contestà que no hi havia més que un cop de roc ben donat. Veient l'enginy de l'home, el senyoràs va decidir complicar-li la darrera de les preguntes, i li va demanar quants diners li semblava que valia essent com era tot un senyoràs. El pagès se'l mirà de dalt a baix i li etzibà que per més senyoràs que fos no en devia pas valdre més que vint-i-nou, perquè Jesús n'havia valgut trenta. Al punt que el pagès va acabar de dir la paraula Jesús es va sentir un tro terrible i va aixecar-se una espessa fumera, perquè aquell senyoràs no era altre que el Dimoni que, en sentir el nom de Nostre Senyor, es va fondre a l'instant. I el pagès, tot cofoi, se n'anà cap a casa seva, i aquell any, que no havia pogut matar porc, el matà més gros que els altres anys sense costar-li res i donat pel mateix Dimoni.' | 08057-161 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda hagi sorgit a partir d'una rondalla, tant pel tipus d'estructura argumental i formal, com per la seva especificació i atribució territorial a Castell de l'Areny. La trama es desenvolupa en base al recurs emprat en altres llegendes, en concret en l'ús del número tres, en aquest cas a partir del plantejament de tres qüestions en el discurs argumental. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 46136 | L'ànima del sentenciat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanima-del-sentenciat | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PICAS, Josep (1992): 'Anècdotes i llegendes de difunts', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un capvespre, un home que vivia lliurat a tots els vicis haguts i per haver però que era un gran devot de les ànimes, passava prop de Sant Romà de la Clusa fugint d'un grup d'homes que volia matar-lo a causa d'un deute que havia contret jugant i per haver deshonrat la germana d'un dels seus perseguidors. En plena fugida, va topar-se amb una immensa alzina on s'hi trobaven penjats els quartos d'un sentenciat. Espantat per la troballa, i tot i trobar-se en perill de mort per la persecució dels seus enemics, l'home s'aturà per tal de resar-li al difunt un Pare Nostre i una Ave Maria. Enmig de la pregària, el bala perduda contemplà esfereït com els quartos de l'ajusticiat s'unien fins tornar a formar un cos sencer. Aleshores, el sentenciat prengué la brida del cavall de l'home i li manà que s'estigués quiet i l'esperés, i a l'instant pujà al cavall i sortí al galop. Al cap de poc, el difunt, muntat a cavall, va trobar-se amb els enemics del fugitiu, els quals, confonent-lo amb ell, li dispararen quatre trets que el feren descavalcar. Convençuts d'haver assolit el seu propòsit, fugiren rabents sense ni tan sols preocupar-se de confirmar la identitat del difunt. A l'instant, el sentenciat s'aixecà i va anar a trobar l'amo del cavall per tornar-li. Quan hi arribà, el va trobar immòbil i totalment pres del pànic. Llavors, el difunt li explicà que ell era l'ànima del sentenciat per qui havia resat un Pare Nostre i una Ave Maria, i que en recompensa l'havia socorregut per evitar que perdés no només la vida terrenal, sinó també la vida eterna, doncs a causa de la seva moral dissoluta de ben segur que se n'hagués anat de dret cap a l'Infern. Aleshores, el difunt li pregà que millorés la seva vida i que allò que li havia estat a punt de succeir li servís d'escarment. I just acabat de dir això, el cadàver va tornar a dividir-se en quartos.' | 08057-162 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. El desenvolupament de la llegenda és bàsicament a l'entorn del concepte de l'ànima i de la seva salvació, i en relació a la interpretació que en fa la religió cristiana, segons la qual l'ànima constitueix el principi vital de les persones, les quals som formades per cos i ànima, i la importància de la salvació final de l'ànima de la qual en depèn la salvació de l'individu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 87003 | Goigs Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-de-montserrat | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Verge de Montserrat que es canta a la Capella erigida a la Masia de Can Tomàs de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Verge radiant, Estrella que fulgura, asperges del salpàs; de la Masia en fugi la malura, guardeu a “Can Tomàs”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Goig imprès per Josep Roca a Manresa l’any 1948. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-139 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1948 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 87004 | Goigs Gloriós Apòstol Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-glorios-apostol-sant-andreu | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor al Gloriós Apòstol Sant Andreu que es canta a la parròquia de Sant Andreu de Maians. La lletra comença: ' Ja que tant Déu podeu, en tota necessitat: Sigueu-nos sempre advocat, Patró nostre Sant Andreu.' </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’any 1947 la lletra fou revisada per Mn. Ramon Puigcercós, prevere i el desembre de 1964 es dugué a terme la primera edició musicada del goig. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-140 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1964 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 87005 | Goigs de Santa Maria del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-del-pla | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a Santa Maria del Pla que es cantava a la Capella de la parròquia de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Puig sou Mare de clemència del Cel la Estela mes clar, ajuda mos tota hora Verge Maria del Plá.'</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-141 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1960 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Copia realitzada per Roca a Manresa l’any 1960. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 87605 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc-0 | s. XX | Quasi ningú la coneix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La llegenda narra que la imatge escultòrica de Sant Marc que es venerava a la capella de Sant Marc de Grevalosa es va traslladar a l’església de Santa Cecília de Grevalosa. Quan els feligresos arribaven a l’església de Santa Cecília per venerar la imatge, aquesta havia retornat a la seva capella, la de Sant Marc. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-185 | 41.6930900,1.6539600 | 387989 | 4616577 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-04-23 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 87871 | Llegenda de les tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-tres-creus | XX | Quasi ningú la coneix | <p><span><span><span><span><span><span><span>La llegenda de les creus narra la col·locació de les creus. Segons la llegenda hi va haver una plaga de marietes al poble i el capella amb processió es va dirigir el Cogulló i allà va prometre que si la plaga desapareixia al cim del turó s’hi col·locarien tres creus. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-210 | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Transmesa oralment per Lurdes Vives | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 87872 | Goigs Gloriós Apòstol Sant Jaume, patró d’Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-glorios-apostol-sant-jaume-patro-despanya | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor al Gloriós Apòstol Sant Jaume que es venera a la capella del Clot del Grau de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Lloem tots amb alegria Sant Jaume molt gloriós: En lo Cel nos sia guia devant Deu tot poderós.'</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-211 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1939 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’exemplar localitzat imprès a Manresa, a Impremta y Librería de Josep Roca l’any 1939 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 87874 | Goigs del Gloriós Apòstol Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pere-0 | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor al Gloriós Apòstol Sant Pere que es canta a la parròquia de Sant Pere de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Puix que’l Cel us feu Pastor, de sa Esglesia, generís, Sigueu nostre intercessor Sant Pere Apòstol gloriós”.</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-212 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1941 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Goig imprès per Josep Roca a Manresa l’any 1941. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 87875 | Goigs Verge i Màrtir Santa Cecilia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-i-martir-santa-cecilia | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Verge i Màrtir Santa Cecilia que es canta a la parròquia de Santa Cecilia de Grevalosa. La lletra comença: ' èrquè Déu us escollia de les verges per model, sou, Cecília l’harmonia dels angèlics chors del Cel”. La lletra és de Josep Rierola i Alibés i la música de Baltasar Maidei i Auguet</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-213 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1946 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’exemplar localitzat fou imprès a Ripoll l’any 1946 per Tipografia Ripollesa de Daniel Maidei i Auguet. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 87878 | Goigs de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-creu | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Santa Creu venerada a l’església parroquial de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Puix sou la senyal gloriosa de la Santa Religió. Santa Creu plovent copiosa els fruits de la Redempció.' Aquest exemplar fou imprès a Igualada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-214 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 88242 | Llegenda de la Pell del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pell-del-bou | XX | Quasi ningú la recorda | <p><span><span><span><span><span><span><span>La llegenda de la pell del Bou explica que hi ha l’existència d’un túnel que comunica el nucli de Maians vell amb Sant Pere de Castellfollit. En aquest túnel s’hi va enterrar una pell de bou plena d’or i pedres precioses i que encara segueix desapareguda. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-239 | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Tramesa oralment per Josep Rius | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 88254 | Llegenda del castell de Castellfollit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-castellfollit | XX | Quasi ningú la recorda | <p><span><span><span><span><span><span><span>La llegenda del castell de Castellfollit explica que hi ha una serp que es tant vella conserva cabells al cap i es tan gran que fa un fort soroll. Aquesta llegenda es narrava a la canalla que anaven al castell per tal d’evitar que juguessin amb les pedres del castell i poder-se fer mal. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-246 | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 46161 | Nucli Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-0 | XI-XXI | L'actual nucli antic de Castellfollit de Riubregós no es diferencia molt de l'entramat urbà del que havia estat l'antiga vila closa, la qual es trobava dins un recinte emmurallat. De la muralla no se'n conserven vestigis a simple vista, ja que els pocs que quedaven foren destruïts a finals del s. XX. Tot i així, es coneix que tenia cinc portals: el de Soldevila, el de Capdevila, el Portal d'en Tàcies, el del carrer Hospital i el Portal del Magrà. A més, la fisonomia de la vila permet intuir el traçat de la muralla. Aquest comença a baix, a la carretera, arrancant de la guixera del castell, i segueix cap a l'indret on actualment hi ha l'edifici del restaurant La Torre, on gira seguint el mateix camí reial de Cervera. A partir d'aquí, els murs de les cases s'assentaven sobre un rengle de boteres amb les quals es compensava el desnivell que hi havia entre carrers i cases i l'esmentat camí fins a l'indret del portal del Magrà. Desprès d'aquest portal, un nou rengle de boteres sostenia el mur de la vila a l'indret conegut com La Muralla, fins a la part baixa del carrer Hospital. El mur de la vila arribava al portal de Capsavila i per l'altre costat continuava fins a les guixeres del castell, on encara es veuen les restes d'un parell de boteres. És interessant remarcar que fins inicis del s. XIX, les cases dels carrers Hospital i Escorralls utilitzaven la muralla com a mur posterior dels edificis. El casc antic, de fisonomia allargassada, s'estructurava a l'entorn de dues places, la Plaça Major, centre neuràlgic de la vila i on hi havia l'antiga església, i la plaça de Sant Joan, a l'est de la població. Alguns dels carrers que conformen el casc antic estan coberts amb voltes, entre ells la Volta de Cal Sitges, la Volta del Tresona i l'anomenat carrer de Sant Vicenç. Joan Farell, autor d'una monografia sobre la vila de Castellfollit, apunta la possible existència d'un call jueu, que quedaria reduït a un grup de cases comprès entre el Carreró, la part baixa del carrer Major i la placeta darrera del Portal de Soldevila, on actualment hi ha la casa del Litet i el restaurant de La Torre. | 08060-4 | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46161-foto-08060-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46161-foto-08060-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46161-foto-08060-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | El Portal de Capdevila també es conegut com a Portal de Cervera | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 46888 | Goigs en alabança de Nostra Senyora del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-nostra-senyora-del-castell | <p>ARNABAT, R. BOFARULL, M. VENTURA JA. (1993): La llibreta d'en Xaconín.Dietari d'un soldat reialista del Penedès (1820-1823). Sant Sadurní d'Anoia. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | Ja no es canten | <p>Es tracta d'uns goigs que segons es creu es cantaven a l'església de Sant Sadurní de la Marca. El text va ser trobat en el que es coneix com la llibreta d'en Xaconín, una mena de dietari d'un soldat que va viure al poble d'Albinyana (Baix Penedès). Aquesta 'llibreta' s'ha datat de 1823. Els goigs es troben a les últimes pàgines. La peça arrenca així: De Castellví sou la guia/ O Maria/ daunos vostro sant consell/ Mare de Deu del castell./ Cedro sou molt exaltat/ y elevat/ plantat per lo omnipotent.</p> | 08065-47 | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Simbòlic | 2024-11-19 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 47126 | Pla de la Garga i el Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga-i-el-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància com a àrea d'hivernada d'ocells fringílids i de caça de rapinyaires rupícoles com el falcó peregrí o el duc. També podrien constituir espais vitals per la cria del mussol comú i l'enganyapastors. Espècies de mamífers com el conill o l'eriçó fosc tenen un hàbitat òptim en aquesta àrea. També hi ha la possibilitat de trobar-hi espècies com el siboc, la llebre o l'eriçó clar espècies totes elles que tenen molt a prop el seu límit de distribució. Entre les espècies de rèptils, és probable trobar la serp d'escolapi a les parts més humides. A les basses de les diverses masies, es probable localitzar-hi tritó comú, sempre i quan no hi hagi peixos. | 08067-143 | 41.7601000,2.2273400 | 435770 | 4623429 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47126-foto-08067-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Un factor que alteraria l'hàbitat d'aquestes espècies seria l'ampliació de la pedrera del Cerdà.En aquest espai destaquen com a paratges el Plec de Llibre, el Quicarell i el Turó de les Onze Hores. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 47128 | Costa de Fontderola i del Puisagordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat. | 08067-145 | 41.7998900,2.2129100 | 434611 | 4627858 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47128-foto-08067-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 47129 | Baga de Riucerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-riucerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge. | 08067-146 | 41.7960100,2.1989400 | 433446 | 4627438 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 47131 | Cingles del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-rossell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-148 | 41.7855200,2.2344900 | 436390 | 4626246 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem la Font Rossell | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 47132 | Cingles del Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Junt amb tota la zona forestal de l'Ollic. De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-149 | 41.7761400,2.2349600 | 436419 | 4625205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47132-foto-08067-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquen les fonts de la Rovira i la Saleta | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 47133 | Riera de Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llavina | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la riera de Llavina és de gran importància biològica. Destaquen diversos trams: -Desembocadura al riu Congost fins el molí del Rossell. Bosc de ribera ben conservat amb arbres de ribera grans. Tot i la presència d'espècies foranies o híbrides de pollancres, els arbres són prou grans per poder acollir espècies com el Picot garset petit. - Voltants de la font Grossa i el purgatori. Zona especialment interessant per a amfibis i per espècies de rapinyaires nocturns. | 08067-150 | Els torrents del municipi de Centelles són curts i tots ells amb un pendent considerable, la qual cosa fa que generalment formin cascades i salts d'aigua i tous. Es poden observar alguns trams dels torrents engorjats de rellevant singularitat i bellesa, com el Salt del Purgatori i el Salt de l'Infern, tots dos situats en el curs del torrent de la Llavina. | 41.7873000,2.2342300 | 436370 | 4626444 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest indret a més de la Font Grossa destaquen també gràcies al torrent de la Llavina grans salts d'aigua com són el Salt de l'Infern, el Sant del Purgatori i el Sant del Ca. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 47134 | Bosc del Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-sunyer | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Roureda de gran interès, amb moltes espècies d'arbres de fulla caduca, algunes d'elles productores de fruits carnosos que constitueixen l'aliment d'espècies migratòries com grives i tords, de pas a la zona. | 08067-151 | 41.7671700,2.2403000 | 436854 | 4624205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem el Mirador de Can Tres Quarts i la Font de Terrades | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 96410 | La curandera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-curandera | <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, V. </span></span></span></span></span></span></p> | L'any 1964 es va recopilar aquesta història, que actualment ja s'ha perdut de la memòria de la gent de Cervelló. | <p>Història de la curandera:</p> <blockquote> <p><em>'Diuen que diuen s'ha de creure en tot i no s'ha de creure en re; però hi havia hagut per anys radere ... hi havia una mica més de creència que no hi ha ara. Hi havien un ... unes persones que vosté anava enllà, li encertaven o no li encertaven: feien de curandera. Jo, explicava el meu pare, en el carrer Gran de Gràcia, pues una vegada la germana que està de majordoma amb un meu germà, doncs, es trobava que, quan la criava, la mare es va quedar sense llet, seca, i amoïnats perquè determinaven per portar-la amb una dida; i li van dir ab el meu pare, diu:</em></p> <p><em>-Ves a Gràcia, que hi ha una dona que et donarà remei.</em></p> <p><em>I va anar-hi.</em></p> <p><em>-Però , tu no diguis re. En ribant allà no diguis el què eh? només que vas allà per una criatura aixís i aixàs dónes els noms i prou.</em></p> <p><em>I arriba allà i li diu: </em></p> <p><em>-Déu lo guard.</em></p> <p><em>-Déu lo guard. Què us passa, eh?</em></p> <p><em>Diu:</em></p> <p><em>-Miri. Tinc una nena que fa tants dies que plorar i plorar i plorar, i no sabem què té. A vere què és lo que passa.</em></p> <p><em>Diu</em></p> <p><em>-Lo que té -diu- és que lo que té és molta gana i no té tiberi.</em></p> <p><em>-Bueno, dòs -diu-, com s'ha darreglar això?</em></p> <p><em>Diu:</em></p> <p><em>-Mireu -diu-, de moment us donaré aquestes herbes -diu- i a la vostra dona en ribant a casa, mateu una gallina, que prengui aquestes herbes, i mateu aquesta gallina i, durant d'avui a uns dies determinats, que cada dia es fagi un bon caldo -diu- i, entre això que us dono i ella lo que pendrà, tornarà a arrencar llet -diu-, i no us espanteu que la criatura se la criarà.'</em></p> </blockquote> | 08068-209 | <p>L'any 1964, Florenci Armengol i Armengol fa aquest relat que és recollit pels enqüestadors de l'Atles <span><span><span><span><span><span>Lingüístic del domini del català. Aquest relat relaciona la capacitat de generar llet amb el consum del caldo de gallina, una tradició ben documentada ja des de l'Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta tradició continua dins l'imaginari col·lectiu fins a èpoques recents.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3961298,1.9589416 | 412971 | 4583256 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Informador: Florenci Armengol i Armengol | Informador: Florenci Armengol i Armengol.Edat: 66 anys.transcriptors: J. Veny, L. PonsEnqüestadors: A.M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. Rafel.Data: 9 juliol 1964. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 98067 | Mot 'ensolir' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-ensolir-0 | <p><span><span><span>El mot 'ensolir' vol dir enganxar-se o agafar-se els dits, per exemple amb una porta o una finestra o un calaix, però sempre un dit. Mai, cap altre membre (Informació oral d'en Francesc Pasqual, maig de 2024).</span></span></span></p> <p>Aquest mot és característic d'aquesta població, tot i que també és utilitzat en d'altres municipis propers, com ara Vallirana, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.</p> <p>També s'usa amb el mateix significat a Castellbisbal i El Papiol (informació oral de la família Solias Arís).</p> | 08068-396 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'un mot no recollit en els diccionaris i en ús en l'actualitat. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||||
| 98068 | Mot 'magnòlies' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-magnolies | <p>El mot 'magnòlies' fa referència de manera especial a la pasta per excel·lència que es fa servir per a l'escudella de Nadal (els galets), ja que a Cervelló i en pocs pobles de la contrada li diuen d'aquella manera. (Informació oral: Francesc Pasqual, maig de 2024).</p> <p>Probablement, aquesta denominació sigui per una marca comercial que va popularitzar aquest nom a la zona.</p> | 08068-397 | <p>Fins fa relativament poc temps, l’escudella, brou on es feien servir aquestes magnòlies, especialment al Nadal, era un plat diari a moltes llars catalanes, de manera especial a les zones rurals. Josep Pla, en el seu llibre 'El que hem menjat', relata que a casa seva se’n menjava sis dies a la setmana, descansant el diumenge amb l'arròs dominical. Aquest costum s'inverteix al País Valencià, on l'escudella es menjava per descansar de l'arròs. Jaume Fàbrega, crític gastronòmic, també ha explicat en diversos articles que es va criar menjant escudella diàriament, fins i tot a l’estiu.</p> <p>El motiu pel qual l’escudella va esdevenir el plat principal del dinar de Nadal no és del tot clar. Fàbrega, en el seu llibre 'Dalícies', indica que les primeres referències sobre l’escudella i carn d’olla, amb carns i embotits, es troben al 'Calaix de Sastre' del Baró de Maldà, on ja s’esmenta que els dies de festa era típic menjar escudella de macarrons. A mitjans i finals del segle XIX, aquesta tradició ja estava establerta, com ho demostren nadales valencianes i el sonet 'Per Nadal', publicat al setmanari barceloní 'La Tomasa'.</p> <p>Segons Fàbrega i el cuiner Josep Lladonosa, la tradició de menjar escudella per Nadal és relativament recent i va sorgir a les ciutats, especialment a Barcelona, on no era habitual menjar-ne diàriament. A les zones rurals, l’escudella no era considerada un menjar especial per a festes, ja que formava part del menú diari. Vicent Marquès, historiador gastronòmic, subratlla que aquesta tradició es va arrelant tant a Catalunya com al País Valencià en èpoques similars.</p> <p>El galet, la pasta més nadalenca de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, també té un origen incert. Una història popular atribueix la seva invenció a Tomàs Guinovart, un fabricant de fideus de Valls que va adaptar el macarró per facilitar-ne el consum amb cullera. No obstant això, els experts dubten d’aquesta versió i assenyalen que existeix una pasta similar a Nàpols i Sicília anomenada “lumache”. El nom de 'galet' prové dels tubs tallats al biaix que portaven les bótes de vi.</p> <p>A les Illes Balears, la sopa de Nadal es prepara amb galets farcits de carn picada, una variant que també es troba en algunes llars catalanes.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||||
| 98108 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-3 | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p>Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a Sant Sebastià, patró de Cervelló. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.</p> <p>Es transcriu la versió impresa pels<span><span><span> 'Hereus de la Vda Pla, Fontanella, 13, Barcelona.'</span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'GOIGS </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>EN ALABANSA DEL GLORIOS </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>CAVALLER Y MARTIR</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>SANT SEBASTIÁ</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>PATRÓ DE CERVELLÓ</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Advocat contra pestilencia y tot mal contagiós</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>SANT SEBASTIÁ</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant Sebastià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>suplicam vostra potencia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra mare es de Milà,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vostre pare de Narbona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en la cort Dioclecià</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>per capità vos corona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>pero Vos, per Deu amar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>deixàu esta dependencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Passàreu cruels torments,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en los culs, segons se ha vist</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>convertireu molta gent</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>a la fe de Jesucrist;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>per só vos a suplicar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>aquest poble per clemencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En un pal lo mal pretor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vos feu assatejar;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>i qui pot pensar lo dolor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que vareu en ell passar!</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>alí vareu demostrar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>quant gran fou vostra paciència:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>A un pal assatejat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>una vegada puistreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y després de tot curat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>a cruels assots moríreu:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de dos martiris passar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>sols Vos donàu la experiencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vos teníu ab Cristo tant,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que farà segons voleu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>puig humil ve reclamant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>ab grans crits lo poble seu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y’l veyéu sovint plorar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>devant de vostra presencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Tan gran Patró, com tením</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y tan apropíat com Vos,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>no miréu lo nostre crim,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>donánuos remey piadós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de aquell mal que vol matar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>grans y xichs sens deferencia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Gloriós sant cavaller,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>isca de Vos tal virtut;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>puig tením aquest poder;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>conservánuos la salut;</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>O vos no nobis, sancte Sebastiane.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>OREMUS</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Praesta quaesumus, omnipotens Deus; ut qui beat Sebastiani martiris tui natalitia colimus, intercessione ejus in tuti nomine tuo roberemur. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen.</span></span></span></em></p> </blockquote> | 08068-408 | <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3959007,1.9535327 | 412518 | 4583236 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 98124 | Arrop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrop | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | La recepta ja no es fa, però es té memòria de la seva elaboració i algunes persones grans encara la consumeixen per la fira de Sant Ponç. | <p>L'arrop és una confitura tradicional que es preparava a les cases de pagès durant la verema.</p> <p>Aquest procés s'iniciava abans que el most comencés a fermentar, aprofitant les darreres fruites i hortalisses de l'estiu. La conservació de l'arrop es basa en l'alta proporció de sucre natural del raïm, que és d'aproximadament un 20%, mentre que el 80% restant és aigua. Si s'hi afegeixen fruites molt dolces, la dolçor i el poder de conservació augmenten encara més.</p> <p>Quan es bull el most, una part de l'aigua s'evapora, deixant un suc amb una major concentració de sucre. Això fa que les fruites banyades en aquest suc quedin xopes i tenyides pel most reduït, resultant molt més dolces. Aquesta tècnica permet obtenir una conserva sense necessitat d'afegir-hi sucre refinat.</p> <p>El resultat és un preparat espès, amb trossos de fruita i verdura impregnats de most reduït, molt dolços, que esdevé un aliment altament energètic. Aquest era un dels berenars més esperats per la canalla.</p> <p>La preparació és senzilla:</p> <p><strong>Arrop (per a 4 persones)</strong></p> <p><strong>Ingredients:</strong></p> <ul> <li>1 quilo de raïm (blanc o negre, el que preferiu) - donarà aproximadament 0,750 litres de most.</li> <li>600 g de fruita i hortalisses variades (poma, pera, codony, carabassa, albergínia petita) - totes tallades a daus. És millor utilitzar una proporció similar de cadascuna.</li> </ul> <p><strong>Procediment:</strong></p> <ol> <li> <p><strong>Preparació del Most:</strong></p> <ul> <li>Premsar el raïm per obtenir el most (mai al processador d'aliments, millor amb les mans o en un morter, tot cuidant que no es trenquin les llavors del raïm per tal d'evitar l'amargor).</li> <li>Deixar reposar el most obtingut una estona perquè se separin les impureses.</li> <li>Disposar el most reposat en una olla gran.</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Cocció:</strong></p> <ul> <li>Bullir el most amb les fruites i hortalisses.</li> <li>Afegir les fruites i hortalisses tallades a daus.</li> <li>Tapar l'olla i deixar bullir a foc lent durant una hora aproximadament.</li> <li>Passada una hora, treure la tapa de l'olla.</li> <li>Continuar bullint durant 45-50 minuts més, remenant periòdicament, tot vigilant que no s'assequi massa.</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Finalització:</strong></p> <ul> <li>Quan l'arrop tingui la consistència desitjada, retirar del foc.</li> <li>Deixar refredar abans de servir o fer el buit en un flascó al bany Maria.</li> </ul> </li> </ol> <p><strong>Notes:</strong></p> <ul> <li>El temps de cocció pot variar en funció del contingut d'aigua de les fruites i hortalisses utilitzades.</li> <li>És important remenar periòdicament per evitar que s'enganxi al fons de l'olla.</li> <li>Aquest arrop és una delícia tradicional que combina la dolçor natural del most de raïm amb les textures i sabors de les fruites i hortalisses, creant un plat únic i saborós.</li> </ul> <p>L'arrop acostumava a formar part del berenar, i es menjava amb pa (informació oral de la Rosa Tres, juliol 2024).</p> | 08068-413 | <p>L'arrop és una confitura que aconsegueix aprofitar el raïm sobrant de la verema, i crear una reserva dolça per a tot l'hivern. Ja està documentat en època romana a les nostres contrades gràcies a l'arqueologia, i es disposa de varies receptes de llibres d'agronomia d'autors romans i posteriors.</p> <p>Pel que fa al conreu de la vinya a Cervelló, val dir que les transformacions dels usos dels terrenys i les dificultats de l’orografia, que feien impossible la introducció de maquinària, i requerien treballs manuals amb l’únic suport dels animals, van fer perdre aquest cultiu, que havia estat el més significatiu del municipi. A Cervelló es feia també molt vi per a consum propi. Totes les masies i els habitants del poble que disposaven d’algun petit terreny hi plantaven vinyes, i moltes cases disposaven de cups i també premses a les plantes baixes.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98124-41302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98124-41303.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Si s'hagués de definir l'arrop en termes culinaris actuals, es diria de la següent manera:'Confitura de fruita de temporada, elaborada a base d'una reducció de most, utilitzant com a conservant l'alta proporció de sucre que té aquest most'. | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 98131 | Mot brescallons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-brescallons | <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística,</span></span></span> vol. VI, p. 1427, “Els llardons” </span></span></span></p> <p> </p> | <p>El mot 'brescallons' és una variant local que designa els residus sòlids que queden després de fondre trossos de sagí, coneguts en altres llocs com a llardons, un producte tradicional a la gastronomia catalana, fet servir també en versió dolça per a fer coques.</p> <p>Aquest mot ve recollit a l'estudi lingüístic o dialectal, de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC).</p> <p>Sembla que la paraula és un derivat de 'bresca', d'origen preromà, possiblement del cèltic *BRIŠKA, i vol dir 'trossets' o 'coses petites', segurament referint-se també als trossets de saïm en què es redueixen els residus sòlids de sagí. <span><span><span>(ALDC, 1998: VI, 1427).</span></span></span></p> | 08068-417 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | L'ALDC és un projecte que documenta les diferents variants dialectals del català en el seu territori històric, incloent-hi variacions lèxiques com aquesta. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 98132 | Expresió 'un tou' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/expresio-un-tou | <p>ALVARES REI, Maria (2021) <em>La Mira</em> «Recuperant la llengua, que no vol morir, del Baix Llobregat'.</p> <p><a href='Campana de bronze custodiada a les instal·lacions de l'Ajuntament de Cervelló.'>https://www.lamira.cat/histories/1279/recuperant-la-llengua-que-no-vol-morir-del-baix-llobregat</a></p> <p> </p> | <p>L'expressió 'un tou de', o bé 'un tou' vol dir un gran nombre, un munt. Ambdues són expressions que es fan servir en Cervelló i en molts pobles del Baix Llobregat.</p> | 08068-418 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||||
| 98133 | Mot 'pèlac' o 'pèlag' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-pelac-o-pelag | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Pèlac o pèlag es diu a Cervelló com a peculiaritat lèxica quan es parla d'un bassal d'aigua de pluja.</p> <p>També te l'accepció més comú de piscina natural, de les quals n'hi ha unes quantes a la riera de Cervelló: pèlag Llarg, de la torre, de les Quatre Fonts (abans del Rector), de la Resclosa (a la font de la Resclosa), etc.</p> | 08068-419 | <p>Pel que fa a la segona accepció del mot, la de gran acumulació d'aigua, cal remarcar que als estius, els banys als pèlags van ser un al·licient per als estiuejants i la gent del poble fins als anys seixanta del segle XX, quan va començar a baixar menys aigua i a estar contaminada per les clavegueres de Cervelló i Vallirana. Després, la canalització de la riera en va desfigurar tot el relleu.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98133-41902.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 98135 | Capelletes de visita domiciliària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-visita-domiciliaria | XX | Col·lecció de 4 capelletes de visita domiciliària. Representen una tradició de devoció popular que ha continuat entre les generacions més grans. Actualment, però la manca de relleu es deu a diversos factors: un canvi generacional i un procés de la secularització, amb el tall en la transmissió religiosa, però també es deu a altres factors, com ara un canvi d’hàbits: amb la jornada laboral d’avui, ja que la majoria de dies no hi ha ningú a casa fins al vespre, mentre que abans la dona sempre era a casa: algú o altre podia fer la recepció de la capella i potser eren els nens i les nenes qui la portaven a la següent casa. Avui costa assumir el compromís associat al relleu de les capelles.Pel que fa a la seva conservació física, algunes de les capelles tenen signes visibles del seu ús, com les marques per la flama de les espelmes sobre la fusta o el deteriorament propi que es produeix pels diversos i continus trasllats de casa en casa. | <p>Les capelletes de visita domiciliària són una tradició devocional que permet que les famílies acullin temporalment un petit altar devocional a casa seva.</p> <p>Aquestes capelletes, que tenen la forma de petits altars de fusta i vidre ornamentats, contenen figures de sants o de la Sagrada Família protegides per vidre i unes portes. A la part superior tenen una nansa per facilitar el transport.</p> <p>Cada capelleta inclou uns fulls enganxats amb instruccions sobre com rebre i acomiadar la capella, pregàries, i normes de comportament davant d'ella. També contenen un calaix-guardiola a la base i un llistat dels veïns per on circula la capelleta, amb una persona zeladora que en té cura.</p> <p>Aquestes capelletes tenen un calendari d'itinerari establert, que es recull a la part frontal de la capella, indicant l'ordre de les cases que la reben. Les famílies l'acullen de manera devocional durant aproximadament 24 hores, mantenint un espai íntim per a la pregària i la reflexió.</p> <p>A banda del seu ús devocional, aquestes capelletes també tenen una funció recaptatòria, ja que les donacions recollides a la guardiola es destinen a missions o a la congregació. Així, les capelletes compleixen una doble missió: la pastoral o religiosa i la recaptatòria, permetent l'extensió de la pràctica amb noves capelletes.</p> | 08068-421 | <p>Les capelles de visita domiciliària tenen el seu origen en les capelles dels ermitans i aplegadors que predicaven i captaven amb aquestes capelles.</p> <p>A Catalunya, aquesta pràctica va ser popularitzada pel pare Manyanet a principis del segle XX, amb l'objectiu de portar un Natzaret a cada casa i promoure la devoció a la Sagrada Família en l'àmbit familiar.</p> | 41.3959035,1.9535484 | 412520 | 4583236 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98135-42102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98135-42103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 98137 | Recepta de bacallà de Quaresma amb bunyols de canyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-de-bacalla-de-quaresma-amb-bunyols-de-canyella | <p>La recepta del bacallà amb bunyols de canyella és una preparació tradicional de Quaresma, un període de dejuni i abstinència en la tradició cristiana, on el bacallà es converteix en un aliment principal per la seva qualitat i facilitat de conservació.</p> <p>El ingredients i procediment que calen en la seva elaboració són els següents:</p> <p><span><span><span><strong>Ingredients:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>1 kg de bacallà sec prèviament dessalat i a talls generosos.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Aigua (per la massa de bunyols i pel guisat de bacallà)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 copa de vi ranci o de conyac</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tassa de panses prèviament remullades i estovades en aigua</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1/2 kg de farina de blat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Oli d'oliva</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 cebes picades</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 grans d'all picats</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tomàquet gran ratllat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sal</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Canyella (3 cullerades soperes)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Una branca generosa de julivert</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 ous durs</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Preparació:</strong></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span><strong>Preparació dels talls de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Dessaleu el bacallà durant 24-48 hores, canviant l'aigua cada 8 hores.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Un cop dessalat, escorreu-lo i eixugueu-lo amb paper de cuina.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fregiu el bacallà enfarinat dins d’una paella amb oli d’oliva (disposant primerament la pell cap avall)</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació de la massa de bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En un bol gran, poseu la farina de blat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu aigua poc a poc fins a obtenir una massa llisa i homogènia. La massa ha de ser una mica espessa.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu la canyella i la sal al punt.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Barregeu bé tots els ingredients.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Fregir els bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Escalfeu una quantitat generosa d'oli d'oliva en una paella fonda. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Amb l'ajuda d'una cullera, agafeu porcions de la massa i fregiu-les en l'oli calent fins que quedin daurades i cruixents.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Traieu els bunyols de la paella i deixeu-los escórrer sobre paper absorbent.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Reserveu.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació del guisat de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En una cassola gran, escalfeu una mica d'oli d'oliva.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sofregiu les cebes picades i els alls picats fins que quedin tendres i daurats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el tomàquet ratllat abans que la ceba i l’all estiguin plenament daurats, i cuineu-lo fins que quedi ben integrat amb les cebes i els alls.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el vi ranci o el conyac i deixeu reduir durant uns minuts.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu els talls de bacallà i mica en mica l’aigua (aproximadament una tassa) per fer el guisat. Rectifiqueu de sal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu les panses i els bunyols per sobre, ben estesos per tota la cassola. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Piqueu el julivert i afegiu-lo al guisat per tal que el guisat agafi el gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Deixeu cuinar a foc lent durant uns 20 o 25 minuts, fins que el bacallà estigui ben cuit i tots els sabors es trobin ben integrats.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Finalització del plat</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Talleu els ous durs a quarts i afegiu-los al plat com a guarnició i presenteu-lo.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ol> <p><span><span><span><strong>Notes:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Assegureu-vos de dessalar bé el bacallà per evitar que el plat quedi massa salat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Podeu ajustar la quantitat de canyella segons el vostre gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>És un plat contundent, que es pot servir simplement acompanyat d’una amanida.</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> | 08068-423 | <p>Aquesta recepta ha estat transmesa de generació en generació a la família de la senyora Rosa Tres. Aprengué la preparació de la seva mare, qui al seu torn, l'havia après de la seva àvia. La introducció d'elements dolços als guisats de bacallà, com la canyella en aquest cas, ens acosta a un tipus de cuina molt probablement anterior, com a mínim, al segle XIX. (Informació oral: Rosa Tres, juliol de 2024).</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42304_0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 98140 | Llegenda del Morrut versió de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-versio-de-cervello | <p>Informació facilitada per Francesc Pasqual, juliol de 2024.</p> | XIX | <p>Aquesta és la versió tradicional de Cervelló sobre el bandoler conegut com 'El Morrut' </p> <blockquote> <p><em>A la segona meitat del segle XVIII es va fer famós un bandoler al llarg de l'N-340, l'anomenada aleshores 'carretera nova'. </em></p> <p><em>Es deia Joan Vives, i com a sobrenom el Morrut. Atacava els viatgers i s'amagava pels boscos i coves d'Ordal. </em></p> <p><em>Sembla que a més de moure's per terres de Subirats també va actuar a les Garrigues</em></p> <p><em>.Hi ha constància que va assaltar oficials de l'exèrcit espanyol, consta a la denúncia feta a Vilafranca. Van explicar com els havia robat els diners i els rellotges a més d'insultar-los. També està documentat que el Morrut i els seus companys van robar, al corregidor de Tarragona, 800 lliures, dues pistoles i l'espasa.</em></p> <p><em>En presentar la denúncia va explicar que la carretera nova era molt perillosa; hi podia haver més d'un robatori diari. Davant aquesta situació el Governador civil va enviar 30 soldats a cavall perquè vigilessin i acompanyessin els viatgers des del Pont del Lledoner fins el poble d'Ordal. </em></p> <p><em>La meitat dels soldats cobria des del Pont del Lledoner fins al Port d'Ordal i l'altra meitat fins al poble. </em></p> <p><em>Per parelles protegien els que hi passaven. Aquest servei havia de ser gratuït, però els militars el volien cobrar. A qui no els pagava no el protegien. Les aventures del bandoler es van acabar el 13 de maig de 1797 quan va ser penjat a la forca, a Barcelona. El seu cap va ser clavat a una estaca a dalt el port d'Ordal... </em></p> <p><em>S'hi va estar cinc anys. Va ser retirat el mes d'agost de 1802 perquè el rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa havien de passar per allí i no els agradava veure restes humanes. </em></p> <p><em>El cap va ser enterrat a la capella de sant Mateu de Vallirana. La fama del Morrut el va convertir en llegenda i es van afegir històries que no eren reals; com quan s'explica que tot sol va aconseguir la rendició d'un general amb la seva tropa; perquè va col·locar moltes barretes damunt les bardisses que feien la impressió que hi havia molts homes amagats, a punt per atacar.'</em></p> </blockquote> | 08068-425 | <p>El bandoler es deia Joan Vives, i tenia com a sobrenom, 'el Morrut'.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98140-42501.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Francesc Pasqual va facilitar aquesta versió de la llegenda. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 98152 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-4 | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | Actualment, la festa dels Tres Tombs es continua celebrant cada any, però no amb la mateixa regularitat, principalment perquè les persones que organitzen la desfilada ho fan de manera similar a altres municipis, per la qual cosa s'ha perdut la seva essència local. Aquesta dispersió ha fet que la festa hagi perdut part de la seva presència a Cervelló, però el record i la importància de la tradició continuen vius en la memòria col·lectiva. | <p>La Festa dels Tres Tombs és una celebració tradicional que es porta a terme a Cervelló, dedicada a Sant Antoni Abat, el patró dels animals. Tot i que aquesta festa ja no se celebra com antigament, la seva estructura i els seus elements principals són recordats amb afecte per la comunitat.</p> <p>La festa s'inicia amb un esmorzar popular, un moment de germanor i reunió per als participants i visitants. Aquest esmorzar serveix com a punt de trobada i d'inici de la jornada festiva, on tothom pot gaudir d'un ambient acollidor i festiu abans de començar les activitats principals. Després de l'esmorzar, es posa en marxa el cercavila, una desfilada, en la qual es fan els tres tombs, que recorren els carrers del poble. Aquesta processó comença des de l'extrem est del poble i avança cap a l'església. Durant el recorregut, la gent acompanya els animals, especialment cavalls, carruatges i altres bèsties, decorats amb ornaments tradicionals. Els animals, acompanyats pels seus propietaris i altres participants, esdevenen els protagonistes d'aquesta desfilada, que és un espectacle de color i tradició. També els gegants i capgrossos acompanyen la desfilada.</p> <p>La presència dels animals és una manera de rendir homenatge a Sant Antoni Abat, que és conegut per ser el seu protector. El punt culminant de la festa és la benedicció dels animals a les escales de l'església.</p> <p>Aquesta benedicció, oficiada pel mossèn, és un acte de devoció cap a Sant Antoni Abat i una petició de protecció per als animals que participen en la festa. Durant la benedicció, els propietaris i propietàries porten els seus animals davant del mossèn, qui els beneeix amb aigua beneïda, invocant la protecció i benedicció del sant. Aquesta cerimònia és un moment emotiu i significatiu per als participants. Molts d'ells veuen en aquest acte una manera de mostrar la seva devoció. Un altre element clau de la festa és la processó de Sant Antoni.</p> <p>El sant és agafat de l'església i portat en processó pels carrers del poble. Els participants segueixen la imatge, resant i cantant, en una demostració col·lectiva de devoció i respecte.</p> <p>Antigament, la festa de Sant Antoni Abat se celebrava al gener, coincidint amb la festivitat del sant. Això no obstant, aquesta tradició ha canviat amb el temps.</p> <p>La Festa dels Tres Tombs és una mostra de la riquesa cultural i tradicional de Cervelló, un testimoni de la devoció a Sant Antoni Abat i de l'amor per la tradició i els animals de la comunitat cervellonenca. Tot i que ja no se celebra amb la mateixa intensitat que abans, la festa continua sent un símbol de l'antiga identitat pagesa de Cervelló i un recordatori de les arrels culturals i religioses de la seva gent.</p> <p>A través de la benedicció dels animals, l'esmorzar popular, el Cerca Vila i la processó de Sant Antoni, la comunitat manté viva una tradició que ha passat de generació en generació, connectant, reflectint la importància de la fe, la devoció i el sentit de comunitat en la vida del poble.</p> | 08068-428 | <p>La 'Festa dels Tres Tombs' és una celebració tradicional catalana en honor a Sant Antoni Abat, el patró dels animals.</p> <p>El seu origen es remunta a diversos segles enrere i està profundament arrelada en la cultura rural i agrícola de Catalunya. Sant Antoni Abat va viure a Egipte al segle III i és conegut per la seva vida ascètica i la seva dedicació als animals. Segons la tradició, té el poder de protegir i sanar els animals, per això es va convertir en el seu patró. La festa rep el seu nom dels 'tres tombs' o tres voltes que els participants realitzen al voltant d'una església o una plaça central. Aquestes voltes es fan per beneir els animals i els vehicles agrícoles, buscant la protecció de Sant Antoni Abat per tot l'any.</p> <p>La festa té les seves arrels en les celebracions paganes de l'antiga Roma, relacionades amb l'agricultura i la ramaderia, que després van ser cristianitzades.</p> <p>A Catalunya, la primera documentació d'aquesta festa data del segle XV, tot i que és probable que se celebrés de manera no oficial molt abans.</p> <p>Avui en dia, la 'Festa dels Tres Tombs' se celebra en moltes localitats de Catalunya, tot i que la manca de cavalls i carruatges fa que aquesta festa s'hagi estandarditzat i en molts casos abandonat les peculiaritats i tradicions locals.</p> <p>La celebració inclou desfilades d'animals, principalment cavalls, que són engalanats i muntats per genets vestits amb vestits tradicionals També hi participen carruatges antics i moderns, tractors i altres vehicles agrícoles, decorats per a l'ocasió. Igualment, s'inclouen menjars populars i altres activitats comunitàries.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98152-42802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98152-42803.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | El Grup Eqüestre de Cervelló hi ha participat en alguna ocasió. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 98153 | Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi-1 | Es continua realitzant però s'han perdut gran part dels elements tradicionals de la festa, entre ells, el ball de bastons. | <p>La celebració del Corpus Christi a Cervelló es fa actualment el diumenge següent al dijous de Corpus, al mes de juny.</p> <p>L'acte comença amb l'elaboració de catifes a terra, tot i que actualment només se'n fa una a la plaça de l'església. També es muntaven altars engalanats, però avui dia només se'n munta un a la plaça de l'església, davant de la porta de la rectoria de la Parròquia de Sant Esteve, per tal de poder descansar la custòdia, exposar-la i retre-li homenatge i pregària. A més, es fa un repic de campanes a la torre de Sant Esteve.</p> <p>Les catifes sovint tenen temes al·lusius a Cervelló i es fan de flors i altres materials diversos.</p> <p>A l'interior de la nau central de l'església, el terra es cobreix d'herbes aromàtiques, formant una catifa senzilla per on ha de passar la sagrada custòdia portada pel rector. Antigament, les catifes que es feien al carrer es delimitaven amb ginesta i torretes (segons informació oral de Rosa Tres).</p> <p>Durant la celebració, el mossèn porta la custòdia i fa una volta a la plaça. Es realitza una pregària i es beneeix les persones presents.</p> <p>Tradicionalment, aquesta festa anava acompanyada del ball de bastons, però aquesta part s'ha perdut actualment. No obstant això, es manté la música i la dansa dels capgrossos i, de vegades, també hi participa el cérvol de Cervelló. El moment final esdevé quan o els dansaires o el cérvol desfan la catifa.</p> | 08068-429 | <p>La Festa del Corpus Christi, també coneguda simplement com a Corpus Christi, és una celebració religiosa catòlica que té els seus orígens a l'edat mitjana.</p> <p>Aquesta festivitat se celebra per commemorar la institució de l'Eucaristia durant l'Última Cena, segons la creença cristiana. La festivitat del Corpus Christi es va originar al segle XIII a Lieja, Bèlgica, i s'atribueix a les visions de Santa Juliana de Lieja (1193-1258), una monja agustina. Santa Juliana va experimentar visions en les quals Crist li expressava el desig que s'establís una festa litúrgica en honor al Santíssim Sagrament de l'Eucaristia. El 1264, el Papa Urbà IV va emetre la butlla papal '<em>Transiturus de hoc mundo</em>', en la qual es va instituir oficialment la festivitat del Corpus Christi. Urbà IV havia estat prèviament l'ardiaca de Lieja i estava familiaritzat amb les visions de Santa Juliana, la qual cosa va influir en la seva decisió d'establir la festa. Un esdeveniment significatiu que va impulsar l'adopció de la festa va ser el Miracle Eucarístic de Bolsena el 1263.</p> <p>Segons la tradició, un sacerdot que dubtava de la presència real de Crist en l'Eucaristia va veure com l'hòstia consagrada sagnava durant una missa a Bolsena, Itàlia. Aquest miracle va ser interpretat com una confirmació divina de la doctrina de la transsubstanciació i va portar el Papa Urbà IV a decretar la festivitat del Corpus Christi.</p> <p>La primera celebració oficial del Corpus Christi va tenir lloc a Orvieto, Itàlia, en 1264, on es conserven les relíquies del miracle de Bolsena.</p> <p>La festivitat es va estendre ràpidament per tota Europa i es va caracteritzar per processons solemnes, en les quals l'hòstia consagrada es portava en una custòdia, i per representacions teatrals que ensenyaven la doctrina de l'Eucaristia. Corpus Christi celebra la presència real de Crist en l'Eucaristia i és una oportunitat perquè els fidels catòlics expressin la seva devoció.</p> <p>Les processons del Corpus Christi, sovint acompanyades de música, danses i decoració elaborada, s'han convertit en una part central de la festivitat. En molts llocs, aquestes processons inclouen catifes de flors i altars a l'aire lliure. Avui en dia, la festivitat del Corpus Christi se celebra arreu del món catòlic, tot i que les tradicions específiques poden variar d'una regió a una altra. En alguns països, s'ha convertit en un esdeveniment cultural important a més del seu significat religiós.</p> <p>El Corpus Christi continua sent una de les principals solemnitats del calendari litúrgic catòlic, destacant la centralitat de l'Eucaristia en la vida i la fe de l'Església.</p> | 41.3958175,1.9535708 | 412522 | 4583227 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42904.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 256,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.