Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
47679 Barraca de la Muntanya 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-muntanya-2 Enrunada <p>Veure fitxa núm. 259. La porta d'accés està oberta al mur de pedra i morter de calç que tapia l'arc de mig punt. És rectangular i presenta la llinda de fusta. La part posterior del marge de terra on està bastida la barraca es troba mig ensorrat. Està coberta per un túmul de terra amb lliris plantats per donar-li consistència.</p> 08071-262 41.6384800,1.5381500 378249 4610670 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47680 Barraca del Balç de les Forques 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-balc-de-les-forques-1 Enrunat <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca està bastida dins d'un marge de pedra seca. L'interior està enrunat.</p> 08071-263 41.6329500,1.5092900 375834 4610098 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47681 Barraca del Balç de les Forques 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-balc-de-les-forques-2 Enrunat <p>Veure fitxa núm. 259. L'interior de la barraca està enrunat i el mur que tapiava l'arc de mig punt de l'accés està enrunat.</p> 08071-264 41.6338400,1.5141300 376239 4610189 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47682 Barraca del Balç de les Forques 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-balc-de-les-forques-4 Enrunat <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca està força enrunada. Es conserven restes de teula àrab que formaven part de l'estructura.</p> 08071-265 41.6335000,1.5080000 375728 4610161 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47683 Barraca del camí de Sant Pere 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-pere-1 <p>Veure fitxa núm. 259. El mur que tapia l'obertura de mig punt està lligat amb morter. El portal és rectangular amb llinda de fusta. Al costat de la porta hi ha un corró de grans dimensions.</p> 08071-266 41.6474400,1.5224600 376959 4611688 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47684 Barraca del camí de Sant Pere 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-pere-2 Presenta vegetació <p>Veure fitxa núm. 259. El portal està reformat amb morter de calç. A l'interior hi ha una menjadora pel bestiar.</p> 08071-267 41.6474600,1.5225600 376967 4611690 08071 Copons Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47685 Barraca del Clot de la Guinardera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clot-de-la-guinardera <p>Veure fitxa núm. 259. La construcció ha estat reformada amb morter de calç. Està completament colgada de terra.</p> 08071-268 41.6581000,1.5214100 376892 4612873 08071 Copons Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47686 Barraca prop del gorg Salat 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-gorg-salat-1 <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca està integrada en un dels murs de pedra seca que caracteritzen la zona.</p> 08071-269 41.6215400,1.5238600 377026 4608810 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47687 Barraca prop del gorg Salat 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-gorg-salat-2 tota la part davantera enrunada. <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca presenta tota la part davantera enrunada.</p> 08071-270 41.6210700,1.5259800 377202 4608755 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47688 Barraca del Gudayol https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gudayol <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca està integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Presenta el mur d'accés restituït amb morter i una porta de fusta. Compta amb una xemeneia i una tela de ràfia davantera que fa ombra.</p> 08071-271 41.6423500,1.5146600 376300 4611134 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47689 Barraca del Morinyol 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morinyol-3 <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca és de grans dimensions i està integrada en uns dels marges de pedra seca de la zona.</p> 08071-272 41.6464500,1.5174800 376542 4611585 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47690 Barraca del pla de les Vinyes 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-les-vinyes-1 Plena de vegetació <p>Veure fitxa núm. 259.</p> 08071-273 41.6243500,1.5224500 376914 4609124 08071 Copons Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47691 Barraca del pla del Batlle 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-2 tapiada i coberta amb terra <p>Veure fitxa núm. 259. La volta de la barraca és apuntada, l'accés presenta un terç de l'obertura tapiada i està coberta amb terra i pedra.</p> 08071-274 41.6362000,1.5379500 378228 4610418 08071 Copons Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47692 Barraca del pla del Batlle 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-3 <p>Veure fitxa núm. 259. La volta és apuntada, la part davantera està ensorrada i coberta de vegetació.</p> 08071-275 41.6359000,1.5381000 378240 4610384 08071 Copons Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47693 Barraca del pla del Batlle 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-4 Enrunada <p>Veure fitxa núm. 259. Una part de l'estructura està ben ensorrada.</p> 08071-276 41.6354500,1.5395700 378361 4610332 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47694 Barraca del pont de Sant Pere 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pont-de-sant-pere-1 <p>Veure fitxa núm. 259. La volta és apuntada, el portal presenta una llinda de fusta i està reformada amb abundant morter de calç. Destaca el ràfec de lloses de pedra planes.</p> 08071-277 41.6481800,1.5214700 376878 4611771 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47695 Barraca d'en Pau Vinella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-pau-vinella <p>Veure fitxa núm. 259. L'accés presenta un quart tapiat amb un mur de pedra seca. A l'interior hi ha un pedrís de pedra.</p> 08071-278 41.6577500,1.5342600 377961 4612815 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47696 Barraca prop de cal Queta https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-queta <p>Veure fitxa núm. 259. A l'interior de la barraca hi ha un pedrís de pedra.</p> 08071-279 41.6579700,1.5142900 376299 4612868 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47697 Barraca prop del coll de Pal https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-coll-de-pal Sense sostre <p>Veure fitxa núm. 259. La volta és rebaixada i la barraca de grans dimensions. L'accés està pràcticament tapiat, quedant la porta a la banda de tramuntana. Al costat de la construcció hi ha les restes d'un espai rectangular enrunat i una feixa molt ampla formada per la pròpia acumulació de pedres que s'extreuen del terreny.</p> 08071-280 41.6458400,1.4807100 373479 4611570 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47698 Barraca prop del Corral d'en Cabeça https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-corral-den-cabeca L'accés està tapiat per l'abundant de la vegetació de la zona <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca està integrada en un petit cloper de pedra. L'accés està tapiat per l'abundant de la vegetació de la zona. Està colgada de terra amb lliris plantats al damunt.</p> 08071-281 41.6339200,1.5327100 377787 4610172 08071 Copons Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47699 Barraca sota el Balç de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-el-balc-de-les-forques <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca és de grans dimensions i compta amb dues fornícules rectangulars obertes al mur de ponent. La part davantera està una mica enrunada.</p> 08071-282 41.6338400,1.5170000 376478 4610185 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47700 Barraques del Pinyoner https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-del-pinyoner <p>Veure fitxa núm. 259. Es tracta d'una barraca doble, amb un pedrís al interior i dues fornícules rectangulars on s'hi ha fet foc. També hi ha un forat de ventilació per fer l'extracció de fums.</p> 08071-283 41.6569000,1.5102100 375957 4612755 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
47733 Goigs a llaor de Sant Magí https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-magi <p>MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2015). 'Goigs a lloar de Sant Magí, venerat al pedronet de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 40, pp. 5-7. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mag%C3%AD</p> XIX-XX <p>Composició poètica que advocava Sant Magí. Es disposa per estrofes, la primera (entrada) i la darrera (tornada o final) de quatre versos, essent el tercer i el quart la rescobla que es va repetint després de totes les altres estrofes, que són de sis versos.</p> 08071-317 <p>Sant Magí va ser un ermità del segle III, nascut a Tarragona. Retirat a una cova al nord de la Brufaganya (a l'actual terme de Pontils), va fer-hi vida eremítica durant trenta anys. En arribar el prefecte Dacià a Tarragona es va iniciar la persecució dels cristians, d'acord amb l'edicte de l'emperador Maximià. Dacià, veient que les prèdiques i miracles de Magí convertien molta gent al cristianisme, el féu anar a buscar amb l'objectiu de fer-li abjurar de la seva religió; en no assolir-ho, el feu empresonar i finalment assassinar. La seva mort se situa entre l'any 296 i el 306. Al lloc del martiri es va aixecar l'actual Santuari de Sant Magí de Brufaganya. El 25 d'abril de 2015, a l'església de Copons, es va presentar la primera edició dels Goigs a llaor de Sant Magí, venerant al pedronet de Copons, promoguts per Gogistes Tarragonins i la Parròquia de Santa Maria de Copons. Després de la recuperació del pedró de Copons l'any 2011 i la posterior benedicció de l'actual imatge el 2013, l'edició d'aquests goigs apareix amb el desig d'honrar a Sant Magí, tot acompanyant les celebracions que li són dedicades, destacant-ne la ja tradicional benedicció i repartiment de l'aigua miraculosa que es duu a terme per la festa major d'estiu. Amb l'edició dels Goigs a llaor de Sant Magí, venerat al pedronet de Copons, Copons va reprendre la tradició gogística.</p> 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47733-foto-08071-317-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-09-18 00:00:00 P. Barbado. OPC El goigs inclou una breu noticia del municipi. La lletra va ser revisada per Mosèn Carles Riera i la música va ser composta per Anna Closa Pujabet. Es tracta d'un document de l'arxiu de la Societat d'Amics dels Goigs 98 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48245 Al Castell en runes https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> XX <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> 08075-335 <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 1944-46 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Esteve Albert i Corp 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48246 El Nostre Aplec https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nostre-aplec <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39.</p> XX <p>'Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu./Serà que el pensament d'un hom és lliure/i el ritme sardanenc està més viu. Que ens manca l'al·licient de la tenora/i el compàs de la pell del tamborí;/la típica rotllana sempre honora/l'ambient del ball demà, avui i ahir. Cantamars és paratge de franquesa/i l'aplec sota alzines i verds pins,/ens rep braços oberts i la mà estesa/emplenant-nos de pau tots els camins. És un poble que viu tan noble festa,/acollint-nos amb àmplies atencions,/unitiu com el verd i la ginesta,/com els ocells escampen llurs cançons. La cobla ja refila la sardana:/el poble la punteja amb tot delit,/perquè és la nostra dansa catalana/i sent la vibració dintre del pit. Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu/Canyamars és un poble germà i lliure/del Maresme festívol i joliu'.</p> 08075-336 <p>Aquest poema fou escrit l'any 1993 per en Joaquim Puig i Marquès, un sardanista mataroní que durant molts anys fou col·laborador del tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars. Aquest personatge recitava poemes de la seva pròpia collita durant la realització de l'aplec.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 1993 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Joaquim Puig i Marquès 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48247 Auca dels Gegants de Dosrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-dels-gegants-de-dosrius <p>'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 16-17.</p> XXI <p>'Entre boscos i un castell/hi havia un poble petit i vell conegut pels seus bolets/i un jovent molt poc distret. Com que mancava quelcom gran/somiaren en fer uns gegants. Però no vivien d'il·lusions/ i l'Esplai prengué decisions. Amb draps, fustes, claus i setí/la idea es portà a bon fi. 1978 I s'estrenaren els gegants/acompanyats amb dracs i nans. Quina parella més bella/en Rovelló i la Pimpinella! El mil nou-cents vuitanta-dos/altre cop draps, agulla i arboç. Va néixer la Rabassola/perquè la parella no es quedés sola. Portant el nom de Dosrius per davant/per tot Catalunya ballaven els gegants. I perquè no en faltés res/formaren la Colla de Grallers. Però els gegants es fan malbé/i preguntem pel carrer si arreglar-los, o nous han de ser. La resposta ho esclarí prou:/s'han de fer gegants de nou! Un dia l'Albert ens explicà/que en un temps molt llunyà en Felip de Dosrius vivia al Castell/i es casà amb la Blanqueta de l'Arquells. L'u de setembre de mil nou-cents noranta/s'estrenaren el gegant i la geganta, amb música, alegria, convidats/i gran presència d'autoritats. Ja tenim nous gegants/i el petit poble es fa gran Però el Rovelló, la Rabassola i la Pimpinella/sempre seran la nostra Colla Vella!'.</p> 08075-337 <p>L'auca fou elaborada l'any 2015 en motiu del 25è aniversari de la creació dels gegants nous, en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 2015 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48248 Proverbi de les noies de Canyamars https://patrimonicultural.diba.cat/element/proverbi-de-les-noies-de-canyamars <p>SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 246.</p> XIX-XX <p>'A Cabrera són negretes, a Argentona ja notant; a Dosrius les morenetes, a Canyamars la flor del ram'.</p> 08075-338 <p>Aquest proverbi fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48249 Copla de les noies de Canyamars https://patrimonicultural.diba.cat/element/copla-de-les-noies-de-canyamars <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 11.</p> XIX-XX <p>'Les noies de Canyamars diu que són molt saberudes; quan baixen per l'empedrat fan petar les ferradures'.</p> 08075-339 <p>Aquesta copla fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca. Aquest fet els hi suposava un complexe de superioritat davant de les de Dosrius.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48250 Corranda de la Cobla de Santa Agnès https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-la-cobla-de-santa-agnes <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 49-50. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 10. MITJANS I BERGA, Rafel; LLOBET I SOLER, Teresa (2000). 'Les cobles del Corredor (Les cobles de flabiolaires a Mataró II)'. XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 49-50.</p> XIX-XX <p>'Els joves de Canyamars diu que no tenen calers. No poden llogar la cobla la cobla de Santa Agnès'.</p> 08075-340 <p>Pel que sembla, aquesta corranda era cantada pels de Dosrius per escarnir als de Canyamars. Fa referència a la Cobla de Santa Agnès de Malanyanes, un grup de flabiolaires que amenitzaven diverses festes i aplecs de la contrada. En el cas del municipi de Dosrius, aquest conjunt actuava per l'Aplec de Sant Marc del Corredor i per la Festa Major del Far. Segons Esteve Albert, la corranda fou creada per en Casabella, patró de la cobla. Existeix una variant d'aquesta corranda, probablement creada pel propi Esteve Albert: en lloc de 'llogar' es diu 'tenir'.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48251 Llegenda de la Pedra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga <p>BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 342. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 35. SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 57-58.</p> XIX-XX <p>Es tracta d'una pedra que el dimoni duia volant, per utilitzar-la en la construcció d'un pont probablement a canvi d'alguna ànima. Mentre passava prop del Santuari del Corredor sentí com les campanes del temple tocaven a missa (o a oració) i, automàticament, deixà anar la pedra al lloc on actualment està situada.</p> 08075-341 <p>La Pedra Llarga és un menhir prehistòric situat dins del terme municipal de Dosrius, al camí que va del Santuari del Corredor a la Creu de Rupit, prop del límit amb el terme de Vallgorguina.</p> 41.6239800,2.4930100 457766 4608153 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48252 Llegenda del senyor del Montnegre https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-montnegre <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 67-68. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 42.</p> XIX-XX <p>Durant la celebració del ball de la Festa Major de Dosrius a la plaça aparegué el senyor del Montnegre i tota la seva comitiva. Aquest personatge tenia mala fama, donat que es deia que tenia un pacte amb el Diable i que protegia a les bruixes. Un cop a la plaça es va fixar amb l'Euria, la noia més bonica del poble. Aquella nit, el cavaller va raptar a la noia i se l'endugué al galop cap al seu castell. Tot i els crits de l'Euria, el seu marit (Mauri) no hi va poder fer res. Agafà una destral i marxà pel camí del Far en direcció a la fortalesa, que era tancada quan hi va arribar. En aquell moment, un llamp entrà per una de les finestres del castell i calà foc a l'interior. Quan en Mauri entrà dins del recinte s'ho va trobar tot cremat i tothom mort. Es creu que en les nits de tempesta se sent el trotar del cavall del senyor del Montnegre i els crits de la noia. Per aquest motiu, la gent del Far tanca portes i finestres. També es creu que en el lloc del castell destruït s'hi va construïr un monestir.</p> 08075-342 <p>Hi ha una variant d'aquesta llegenda que la situa a Òrrius en lloc de a Dosrius.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48253 Llegenda del monestir del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-monestir-del-corredor <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-23. AMADES, Joan (1984). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat [etc], vol. III, p. 669. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 68-69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23, 40, 43.</p> XIX-XX <p>El monestir del Corredor fou construït damunt de les restes de l'antic castell del senyor del Montnegre, en desgreuge per les maldats que aquest cavaller havia comès. Una vegada que el rei havia de marxar a la guerra va deixar el seu fill de 12 anys a càrrec dels monjos que s'encarregaven d'aquest monestir. Donada la incomoditat que aquest príncep els provocava, els monjos l'assassinaren i enterraren al peu d'una de les columnes del temple. Un lladre que estava amagat al monestir ho va veure tot i, quan el rei va tornar a buscar el seu fill, li va explicar el que havia passat, tot i que els monjos li havien dit al rei que el príncep havia mort. El rei va fer empresonar els monjos i va fer destruïr el monestir, del que només va quedar la columna on havia estat enterrat el príncep. La llegenda diu que la nit del 2 de novembre, les pedres de la columna ploraven pel crim comès. Com a senyal de dol per aquest crim, en el lloc del monestir fou aixecada una ermita dedicada a la Mare de Déu del Corredor (origen del posterior Santuari del Corredor).</p> 08075-343 <p>En relació a aquesta llegenda cal indicar que, una tradició sense base etnogràfica creu que abans de la construcció del castell del senyor del Montnegre hi havia un temple pagà. En la mateixa línia, tot i que relacionat amb els cavallers templers, es recull el fet que els monjos del monestir eren uns 'frares que guerrejavan ab lo moro' (Coll, 2015: 40).</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48254 Llegenda de la Mitra del Bisbe https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mitra-del-bisbe <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 3, 53, 56.</p> XIX-XX <p>A Canyamars hi havia un castell en un enclavament privilegiat des d'on es veia tota la contrada. Hi vivia el comte Rodolf amb la seva filla Adelmodis, de gran bellesa. El comte era un apassionat de la música, per aquest motiu al castell hi anaven molts trobadors a cantar-li les seves gestes. Sota del castell hi havia una ermita on vivia un frare benedictí. Una nit, Arnau de la Roca-Blanca, vestit de trobador, li confessà al frare el seu amor per la noia. L'ermità l'advertí que no se'n fiés però, tot i això, Arnau anà al castell. Poc després, el comte morí i Adelmodis va passar a ser la comtessa, oferint-li a Arnau el càrrec de trobador del castell, que ell acceptà de bon grat. Un dia, la comtessa explicà a Arnau que al Montnegre hi creixia una bella flor a la que era molt difícil accedir i molt perillós. Li demanà que l'anés a buscar i ell va acceptar encantat. En realitat, la flor no existia i la comtessa volia que Arnau morís en l'intent. Quan aquest va marxar a buscar la flor va esclatar una forta tempesta que va fer caure un llamp damunt del castell, el qual quedà enrunat. De l'Arnau no se'n va saber mai més res. Temps després, un dia que el frare passava per davant d'aquestes runes veié com una serp xuclava la sang d'un petit ocell. Aquella serp era la comtessa i l'ocell el pobre Arnau. Les runes del castell, amb el temps, formaren una gran roca coneguda com la Mitra del Bisbe.</p> 08075-344 <p>La Mitra del Bisbe és una gran roca que recorda la forma d'aquest objecte. Des del seu cim es veuen els Pirineus, el Congost, el Vallès entre d'altres zones. La roca és coneguda per ser el cau de moltes serps verinoses. En l'actualitat, aquesta roca es troba dins del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48255 Llegendes de la Mare de Déu del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-corredor <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-24. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 99-100.</p> XVII-XX <p>Uns pastors que corrien per la serra del Corredor es van fixar que durant set dissabtes consecutius baixava del cel un ventall de rajos de foc, que s'unien en un de sol que espetegava a terra provocant una gran claror. Els pastors van anar a aquest punt i van trobar enterrada, a poca profunditat, una imatge de la Mare de Déu. En aquest lloc hi van edificar una capelleta en el seu honor.</p> 08075-345 <p>Pel que sembla, aquesta Mare de Déu era molt venerada pels pagesos i els mariners. Segons el pare Narcís Camós, religiós dominicà que va recorrer totes les capelles i santuaris marians del principat de Catalunya a mitjans del segle XVII, en un combat naval entre la nau del capità Bernat Fogosot i sis galiotes algerianes a França, el fet d'invocar la Mare de Déu del Corredor els va fer victoriosos. Existeix una variant d'aquesta llegenda en la que s'especifica que no trobaren res en el punt on queia el raig però, tot i així, un dels dos pastors de nom Salvi Arenas edificà la capella i hi col·locà una imatge de la Verge dels Socors de fang. Una altra variant especifica que l'altre pastor es deia Ferraginals o Freginals, i que un dels seus toros va córrer cap al lloc on va caure el llamp i, després d'escarbar la terra, va trobar la imatge de Mare de Déu. Una tercera variant menciona a un pastor de Vallgorguina que volia fer una figura de fusta per la seva dona. Tot i que en sabia un niu de treballar la fusta, la figura no li sortia. L'endemà, al treure les eines del sarró per tornar-ho a probar, es va trobar una imatge de la Mare de Déu feta. Segons mossèn Abril, els elements d'aquesta llegenda són simbòlics i tenen relació amb l'evangeli de Sant Lluc (Llc. 2, 8-9). Alhora, dissabte és el dia dedicat a la Mare de Déu segons la tradició cristiana i la construcció de la capella entronca amb la basílica del Naixement de Jesús, edificada en el seu lloc de naixement a Betlem. Documentalment hi ha constància de la llicència otorgada a Salvi Arenes (de la masia de ca l'Arenes del Far) l'any 1523, en la que el Bisbat de Barcelona li donava permís per erigir una capella al Corredor.</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48256 Històries del Castell de Dosrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/histories-del-castell-de-dosrius <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69-70. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 39-40. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 24, 37.</p> XIX <p>Segons la tradició, el castell de Dosrius fou edificat per Cneu Escipió durant la Segona Guerra Púnica, a finals del segle III a.C. Posteriorment fou reconstruït pels àrabs, que s'hi establiren durant uns segles. Aquests obtenien l'aigua a través d'una contramina que s'alimentava de la riera de Rials, en una zona propera al Pi de la Teula. Pel que sembla, el castell es comunicava amb les fortaleses de la rodalia (Burriac, Bell-lloc o can Bordoi) mitjançant miralls. Al segle XIX, els masovers del castell van ser pares d'un nen. L'infant s'anava aprimant ràpidament tot i que la mare l'alimentava com tocava. El masover, preocupat per aquest fet, va escampar cendra per les habitacions, quedant marcada la petja en ziga-zaga d'una serp. Amagat va observar com una serp hipnotitzava la mare i li prenia tota la llet dels pits, mentre amb la seva cua donava de mamar al nadó. En descobrir-ho van matar a la serp.</p> 08075-346 <p>La creença que les serps roben la llet a les mares és general. També hi ha la creença que les bruixes podien convertir-se en serps, entre d'altres éssers malignes.</p> 41.6002900,2.4043500 450362 4605570 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48257 Llegenda de l'ermita de Sant Llop https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lermita-de-sant-llop <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 40. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 70-72. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 112. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29.</p> XVIII-XIX <p>Segons la tradició, la població de Dosrius va patir una epidèmia de pesta bubònica en la que morí molta gent. Sant Llop va fer el miracle d'allunyar-la i les morts s'aturaren. En agraïment per aquest fet, el poble va construïr una ermita en el seu honor (pagada pels veïns) i es va establir la celebració d'un aplec anual el dia 1 de setembre. Segons la llegenda, Sant Llop també era pastor i tenia el do d'espantar els llops dels ramats. També hi ha la creença que els llops podien fer perdre la veu a la gent que els veia, evitant així que poguessin demanar ajuda. Per aquest fet, quan algú està afònic se li pregunta si ha vist el llop. És probable que la identificació del sant amb el guariment dels mals a la gola provingui d'aquesta creença. En darrer terme, Sant Llop també s'invocava contra les bruixes i els diables. El dia de l'aplec es feia una coca triangular (símbol de la Santíssima Trinitat) de farina de blat, ordi i civada, amb tres ous i tres cullerades de sal. Aquesta coca es donava al primer pobre que es trobava, restant així immunitzats contra qualsevol malefici o embruixament.</p> 08075-347 <p>L'invocació a Sant Llop es feia sobretot contra el mal de coll, l'afonia i les angines. En relació a l'ermita, i tenint en compte que es considerava que Sant Llop fou un sant introduït pels exèrcits francs durant la reconquesta, Esteve Albert manifestava que l'exèrcit franc de Carlemany havia acampat a Dosrius i, per aquest fet, s'havia edificat l'ermita homònima. Pel que fa a la coca no hi ha constància que s'hagués fet mai al municipi de Dosrius.</p> 41.5983200,2.4209000 451740 4605342 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48258 Llegenda del pi d'en Gallifa https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-den-gallifa <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 73. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 107.</p> XIX-XX <p>Aquesta llegenda explica que en Gallifa era un negociant de vaques que va ser atracat i lligat al tronc d'un gran pi. Segons la tradició oral dosriuenca li tallaren les mans, tot i que en una altra versió es defensa que el van assassinar allà mateix. La veu popular veu marcat en el tronc del pi els senyals del seu martiri.</p> 08075-348 41.5782300,2.4173400 451428 4603113 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48259 Llegenda de l'amagatall d'en Nyacapà https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lamagatall-den-nyacapa <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 45.</p> XVIII <p>Durant el segle XVIII, el bandoler Nyacapà i la seva colla sembraven el pànic per la zona del Corredor. Tota la gent que treballava al bosc i les masies del voltant en patien les conseqüències. El bandoler tenia el seu amagatall a les roques que porten el seu nom, situades a prop del dolmen de ca l'Arenes I. Pel que sembla, en Nyacapà va ser penjat a la forca de Sant Celoni, juntament amb el negre de can Canals i en Pere Rovira.</p> 08075-349 41.6261600,2.4636300 455320 4608409 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48260 Refrany de l'amanida https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-lamanida <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 478.</p> XIX-XX <p>'A Argentona venen oli a Cabrera venen sal a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l'enciam'.</p> 08075-350 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48261 Refrany de la terra de Dosrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-terra-de-dosrius <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 522.</p> XIX-XX <p>'Terra de Dosrius, terra regalada; amb pinyons i pa passen la setmana'.</p> 08075-351 <p>Aquest refrany forma part d'una cançó recollida per Esteve Albert i referida a Dosrius.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48262 Oració a la Mare de Déu del Socors https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-a-la-mare-de-deu-del-socors <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 137.</p> XIX-XX <p>'Oh Verge Immaculada, Mare de Déu del Corredor, Que en aquesta santa muntanya Acolliu els fills que vénen a Vós, Per implorar vostra clemència. Animat, doncs, amb aquesta confiança A Vós recorro, oh Verge del Socors, Per demanar vostre favor. I, si no sóc mereixedor de vostra benvolença Perquè sóc pecador, Sigui per la vostra bondat de mare del Cel Que vulgueu escoltar la meva oració. No desoïu, mare meva, les súpliques que us faig, Ans recolliu-les com una rosa del vostre jardí, Que, perfumades pel vostre amor, Presenteu al vostre fill. Jesús, Nostre Senyor. AMEN'.</p> 08075-352 <p>Aquesta oració està inspirada en l'oració de Sant Bernat.</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48263 Ave Maria a la Mare de Déu del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-a-la-mare-de-deu-del-corredor <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 139.</p> XX <p>'Del Corredor, Verge,/Vós en sou estel,/Consol i esperança/Del vostre fidel./AVE MARIA. Del Far a la muntanya/Joiosa us trobeu,/Voltada de boscos/Solitària esteu. Un bou en porfídia/La imatge trobà/D'aquí dalt de la serra/Doneu-nos la mà. Uns monjos vingueren/I culte us van dar/I aquest santuari/Us van dedicar. De tot el Maresme/I de l'aimat Vallès/En sou nit i dia/El goig del pagès. La Pasqua florida/Somrient va arribant/La vostra fillada/En puja cantant. Els camps que verdegen/Les flors del jardí/Ens fan recordança/El bon temps ja és aquí. Tot fent romeria/Amb esclat triomfant/Pugem tots fent via/Pregant i cantatnt. Tothom aquí i ara/Gràcies us ve a dar/Oh Verge Maria/Doneu-li mà. Els devots aclamen/Vostra protecció./A Vós, Verge i Mare/De l'alt Corredor. Beneïu, Senyora,/El nostre treball:/Que és pa diari/De tota la vall. Al món manca pau/I no la sap trobar./Del cim d'eixa serra/Sols vós podeu dar. Remei en Vós troben/Els avantpassats/Per ells venim, mare,/Complint vot passat. L'any que ve senyora/Vindrem igualment./Adeu-siau, Maria,/I fins l'any vinent'.</p> 08075-353 <p>Tant la lletra com la música són obra de Joan Pelegrí de Canyamars.</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Joan Pelegrí 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48264 Dita del Crispell https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-crispell <p>Http://dosrius.cat/actualitat/noticies/coneixes-lorigen-del-nom-del-rei-carnestoltes-de-dosrius.html [Consulta: 9-2-2018].</p> XIX <p>'El Crispell va matar en Budell'.</p> 08075-354 <p>Segons les informacions aportades per la Neus Alsina, arxivera de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), aquesta dita fa referència a un fet real ocorregut al municipi a finals del segle XIX. La dona d'en Budell, un veí del poble, tenia un amant. Ambdós varen acordar d'assassinar-lo posant verí als seus crespells (popularment coneguts com a crispells). El crispell és una pasta a base d'aigua, farina, julivert i bacallà que es fregeix. En Budell va morir el dia 6 d'agost de l'any 1893 i els amants foren detinguts i processats. La Rosa, que així es deia la dona, fou condemnada a mort. La repercussió i transcendència d'aquest crim, que fou publicat a 'El Noticiero Mataronés' amb el nom de 'El crim de Dosrius', fou de tal magnitut a tota la comarca que originà aquesta dita tant popular al municipi. Posteriorment, en base a aquesta dita, un grup de veïns de Dosrius va acordar batejar el rei Carnestoltes de Dosrius com el rei Crispell.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48265 Poema de l'aplec de Sant Llop https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-laplec-de-sant-llop <p>'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> XIX <p>'L'APLECH DE SANT LLOP Prop de Dosrius hi ha una hermita/Qu'es l'hermita de Sant Llop,/¡Valgam deu si n'hi ha de gent,/De tanta gent n'hi hi ha lloch!/Pobres, richs y mitjanias,/A l'aplech s'en va tothom/Pera demanar al Sant/Cadescú lo seu consól./A cents hi van los carruatjes/De totas las condicións,/Desde lo carret tronat/Que tira un burro magrot/D'una familia pobreta/Y cóntenta de sa sort,/Fisn als brechs més elegants/Arrastrats pels mes lluhent tronchs/De la gran aristocracia/Y señoriu de alt tó./Y qui no pot á caball/Carrega camas á coll,/Y provehit de minestra/Se n'hi va tot poch á poch;/Aixís marchan al aplech/Tots los pobles del contorn./En l'iglesia de Dosrius/S'hi celebra gran funció,/Amenisada ab orquestra,/Vinguda de Mataró;/La vida y virtuts del Sant,/Son l'objecte d'un sermó,/Tan elocuent y tant digne/Qu'á tots los ayents conmoú./Y entremitx de la festa/Després de cantats los goigs/Los romers se reparteixen/Un espay dintre del bosch,/Buscant luego cuatre estelles/Per encendrer un bon foch,/Hont preparar la manduca/Qu'els ha d'alegrar á tots./Y al veurer tantes fumeres/Dels improvisats vapors,/Diriau ser á Manchester/O bé en la gran Liverpool./Mentres que los uns retastan/El desitjat fricandó,/Los altres, fadrins y nenas/Ensejan nova funció,/Per veurer si ab miradetes/Y dolsos accénts d'amor/Poden arribar á entendrers/Aquélls cándits y purs cors,/Qu'e essent la volta primera/De sentirse inclinació,/No saben com expressarse/Al fer sa declaració./Mes sentint que la manduca/Despideix flayres molt bons,/Repeteixen carinyosos/Lo crit de dinar tothóm./Com á la taula y al llit/No's pot fer lo peresós,/Los romers se reuneixen./Cada un en sa secció/Al voltán de la cassola/Qu'es d'impotents dimensions,/Repartinse mutuament/Un bon plat curull d'arrós/Ab pollastres y altres brossas/Del mes exquisit sabor./Las costelles á la brasa/No'ls hi fan falta tampoch,/Ni los pebrots y tomatechs/Voreta del fricandó./De tant en tant per los ayres/Veuréu alsat lo porró/Que regala als que'l visitan/Los mes amples alegroys./Tenen sos representants/En las postres los melons,/Sindries, préssechs y rayms/Que ja tenen lo gra rós./Axis va aumentant la gresa/Y general expansió,/En mitj d'un ordre admirable/Y de la mes franca unió./Després del dinar s'en van/Los que son d'edat major,/A ferne la mitjdiada/Sobre alfombras de verdó./Entre aquell vast campament/Se distinjessen tant sols/Varias parelles de joves/Que no tenen gens de són./En lo brancatge frondós/Comensan á despertar/Als tant tranquils dormidors,/Que s'alssan luego y bellugan/Per tractar de tocà'l dós,/Y assistir al ball de plassa/Tant bonich y encisador/¡Ab quin gust hi van lo joves/Per donar alli uns quants toms./Portant del bras llurs ninetes/Que son presas dels seus cors!/Y d'aquell molt grat bullici/S'en aprofitan los dos/ (continua)</p> 08075-355 41.5983200,2.4209000 451740 4605342 1887 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Protestanse á can d'orelle/Lo seu puríssim amor,/Qu'un dia los juntarà/En perpétua y santa unió,/Dantlos la felicitat/Qu'es possible en eix trist mon./Los pares també disfrutan/Al veurer que'ls seus plansons,/Tot ballant americanas,/Als recordan antichs goigs./Ni los balls de las ciutats/Ab sos espléndits salons/Y'l seu ayre asfixiant/Tindrán may comparació/Ab lo sarau tant campestre/De lo dia de Sant Llop,/En éll dansa tan lo rich/Com el qu'es menesterós,/ Component una barreja/La mes bella en condicions;/Una gran fraternitat/Presideix la diversió/Mes saludable y mes pura,/Que la d'un palau suntuós./Y com lo Sol ja's decanta/Per baixar del horisont,/Va la gent endiumenjada/Plena de satisfaccions,/Que li hi ha proporcionat/Lo romiatge de San Llop,/Quedant tots aconsolats/De las suas afliccions,/Y ab uns plers que no s'explican/D'eix inolvidable jorn,/Prometense, l'any que vé,/Visitar al Sant de nou/Ab la mateixa alegria,/Y sobre tot si Deu vol. B. de C.'. 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48266 Llegendes de la transformació de les bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-transformacio-de-les-bruixes <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 73. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 46, 49-50. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 68. RANGIL BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Capellades: Romanyà Valls, p. 116.</p> XIX <p>Al bosc, una bruixa es va treure la roba i es va transformar en un gat negre. Un boletaire ho va veure i li amagà la roba. En seguir-la va veure com el gat entrava a una casa de pagès i clavava un clau al cap d'un nadó, que es va posar a plorar. Quan la bruixa va sortir de la casa i tornà a ser persona, el boletaire s'hi adreçà i li digué que si no li explicava el remei per guarir a la criatura, no li tornaria la roba. Després d'explicar-li, el boletaire va curar la criatura posant-li una mica de sají de truja al forat del clau. Una altra variant d'aquesta llegenda explica que dues bruixes es van transformar en dues guilles per la zona de les vinyes velles de can Vallmajor. El pagès que les treballava els hi va pendre la roba i els va demanar que li expliquessin on havien anat a fer mal. Ells digueren que havien anat a clavar agulles al cap d'un nadó, en una masia de Santa Agnès. El pagès les obligà a reparar el seu mal si volien recuperar la roba que els havia pres. Existeixen diverses variants d'aquesta llegenda</p> 08075-356 <p>L'any 1915, Josep Maria Batista i Roca va recollir una variant molt semblant d'aquesta llegenda a Dosrius. Anteriorment, l'any 1882, Cels Gomis ja havia recollit a Dosrius la creença que si una bruixa (o bruixot) era morta mentre estava transformada en algun animal, la bruixa apareixia morta al llit de l'assassí. També va recollir la creença, explicada per un mosso de la masia de can Gemir, que quan algú volia ser bruixa o bruixot ho havia de fer per un temps determinat, i durant aquest període, havia de fer patir la gent o, pel contrari, patiria ell. Les transformacions més habituals eren en gat, rata, guineu i cabra, tots ells de color negre.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48267 Llegenda de l'àvia Guinarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavia-guinarda <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83-84. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 73-74. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 50-51. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 68.</p> XIX <p>En Pau Fontseca, un veí de Dosrius que tenia una barraca al bosc, va veure arribar l'àvia Guinarda. Aquesta es va despullar, va fer tres voltes i es va transformar en guineu, marxant corrent. En Pau li amagà la roba i, quan ella tornà, la amenaçà dient-li que la delataria. A canvi de que no ho fes, l'àvia li prometé que el faria feliç mentre ella visqués. A partir d'aquest moment, les collites d'en Pau foren abundoses i ell prosperà ràpidament. Un dia, però, l'àvia morí i en Pau va anar caient en picat. Les seves collites es podrien abans de que les pogués vendre i, amb els anys, va acabar morint pobre. La mort de l'àvia Guinarda té a veure amb el bestiar d'en Ramon Batlle. Pel que sembla, els animals tenien unes estranyes ferides als ulls i al nas. Un dia van veure que una gran rata s'acostava al bestiar. L'estaborniren d'un fort cop, però quan recuperà la consciència fugí. L'endemà s'assabentaren que l'àvia Guinarda estava greument malalta, l'anaren a veure i aquesta els confessà que ella era la rata. Amb la mort de la Guinarda, el bestiar es va recuperar.</p> 08075-357 <p>L'àvia Guinarda era una de les bruixes més conegudes de Dosrius. En Cels Gomis va recollir aquestes llegendes l'any 1882 a Dosrius.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48268 Llegenda del bruixot Ramon Polayna de Canyamars https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bruixot-ramon-polayna-de-canyamars <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 90. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 77-78. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 47-48. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 67.</p> XIX <p>En Ramon Polayna es va fer bruixot per un període de set anys a finals del segle XIX. Convocava tempestes i atemptava contra els pagesos dels que es volia venjar per un motiu o un altre. En aquest sentit, es va voler venjar d'en Ramon Batlle i Juvany, un veí de Dosrius que no l'havia volgut com a rabassaire de les seves vinyes. Per aquest motiu, durant set anys en Batlle va perdre la collita de raïm. Passat aquest temps, en Polayna va confessar tots els seus pecats i se'l va condemnar a anar un cop a l'any descalç al Santuari del Corredor.</p> 08075-358 <p>Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis l'any 1882 a Dosrius. Li va explicar un mosso de la masia de can Gemir. Hi ha altres llegendes relacionades amb en Ramon Polayna de Canyamars, sobretot referides a la invocació de tempestes.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48269 Llegenda del batall de la campana https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-batall-de-la-campana <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83, 174. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 47. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 66.</p> XIX <p>A finals del segle XIX, durant el funeral d'una de les bruixes més famoses de Dosrius, el batall de la campana de l'església va caure tres vegades mentre la feien sonar. Aquella tarda hi hagué un fort temporal amb pedregada inclosa, que fou la única que es va registrar a tot el terme durant aquell any.</p> 08075-359 <p>Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis a finals del segle XIX a Dosrius. Les campanes beneïdes de gran tamany eren repudiades per la comunitat de bruixes i bruixots. A Dosrius, la campana Juliana (instal·lada al campanar l'any 1883) era molt apreciada per la població, donat que feia desistir a les bruixes de les seves males intencions i salvava un gran nombre de collites quan aquestes invocaven una tempesta. El mateix Cels Gomis va recollir diversos testimonis de dosriuencs que manifestaven que la campana Juliana havia evitat que moltes tempestes entressin al municipi.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48270 Llegenda del temporal dels quinze dies https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-temporal-dels-quinze-dies <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 89-90. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 77. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 69-70. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 67.</p> XIX <p>Un dia, les bruixes i bruixots del terme van formar una gran tempesta que va durar quinze dies. Durant tot aquest temps van estar ballant dalt del turó d'en Gabarra, ja que no podien entrar dins de Dosrius perquè la campana Juliana no parava de tocar. Passat aquest temps, la corda de la campanar es va embolicar i no va poder continuar tocant. Amb això, les bruixes i els bruixots van entrar al terme provocant una forta pedregada que va pelar els pins i tot. El bruixot Ramon Polayna va explicar que aquell temporal l'havien format a París i que, en menys de quatre minuts, ja havia arribat al Far.</p> 08075-360 <p>Pel que sembla, a finals del segle XIX, la gent gran de Dosrius encara recordava aquella tempesta. Alhora hi ha la creença que quan una pedregada ha estat formada per les bruixes, apareix un pèl seu a dins de cada pedra, mentre que si es tracta d'un fenòmen natural no hi ha res. Pel que sembla, en Ramon Polayna era especialista en convocar temporals.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
48271 Llegenda de la formació d'una tempesta https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-formacio-duna-tempesta <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 89. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 76-77. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 67-68. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 66.</p> XIX <p>Per formar una tempesta, la bruixa o el bruixot encenia una foguera petita prop d'una font (si no hi ha aigua, no hi pot haver tempesta). D'aquesta foguera en sortia una columna de fum petita que s'anava engrandint de mica en mica i s'anava estenent. Llavors, els bruixots s'enfilaven dalt del núvol de fum i el feien anar cap allà on volien.</p> 08075-361 <p>Aquest testimoni fou recollit per Cels Gomis a Dosrius l'any 1883. La formació de tempestes era l'especialitat dels bruixots. Anava acompanyat d'un seguit de balls i gresca que manifestaven la seva alegria davant del mal que estaven a punt de provocar.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 1883 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-05-31 05:42
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 256,29 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc