Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42410 | Agermanament amb Castelfranco di Sopra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agermanament-amb-castelfranco-di-sopra | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XXI | <p>Agermanament de Caldes d'Estrac amb aquesta població de la regió italiana de la Toscana. A la façana de l'Ajuntament de Caldes hi ha a un dels pals de les banderes la de l'estat italià, i als rètols a l'entrada de la població es recorda l'agermanament amb aquest municipi de la toscana. Des de que a l'any 2002 es va formalitzar per iniciativa de Castelfranco di Sopra l'agermanament d'ambdues poblacions, nombroses han estat les activitats culturals que s'han realitzat. L'any 2003 l'Ajuntament de Castelfranco di Sopra va regalar a Caldes d'Estrac una jove olivera. L'olivera va ser plantada per Andrea Perini, alcalde de Castelfranco en aquell moment i que malauradament ja ha mort. L'olivera està situada en un petit espai enjardinat davant de l'estació de tren. És una olivera jove que tothom espera que pugui esdevenir centenària. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. L'any 2005, la Colla de gegants i grallers de Caldes va anar a la festa major de Castelfranco. Els italians van correspondre la visita amb una altra en la que, entre d'altres coses, van organitzar un sopar a base de pizzes a la plaça Muntanyà, i van participar a un campionat de petanca (triangular en el qual també hi participà una localitat francesa agermanada amb els italians); per cert, a Castelfranco hi ha una pista de petanca que porta el nom de Caldes d'Estrac.</p> | 08032-92 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2002 el govern municipal de Castelfranco di Sopra es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la intenció d'agermanar les dues poblacions. L'any 2003, Castelfranco va regalar una olivera a Caldes d'Estrac. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. El mes de juny de 2005, una delegació cultural de Caldes d'Estrac va anar a les festes de Castelfranco di Sopra.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2002 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'actual alcaldessa de Castelfranco és Rita Papi. Activitats previstes: del 28 al 30 d'abril una delegació de Caldes es traslladarà a Castelfranco per participar a una mostra gastronòmica (com a curiositat direm que l'Escola de Restauració del Gremi d'Hostaleria del Maresme pensa cuinar una paella); per la Festa Major d'estiu vindrà una delegació de Castelfranco a participar a un campionat de petanca; per la festa de la Mare de Déu del Carme vindrà la coral de Castelfranco. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 77764 | Agramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agramunt | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Tot i les obres efectuades la segona meitat del segle XX, la casa va quedar greument afectada pels incendis de 2003. | Masia situada a la part alta de la vall d'Horta, en una fondalada assolellada però força afectada pels incendis de 1970 i 2003. Consta de dos cossos (vivenda i dependències agropecuàries) a banda i banda d'un pati tancat per un barri amb dues portes, ple d'afegits. Als anys 80 es reformà com a segona residència, i s'hi va fer una piscina i tot, però actualment està en abandó i amb diverses portes i bigues cremades l'any 2003. | 08223-36 | Abans d'arribar al fons de la Vall d'Horta, seguir una pista a la dreta sota el castell de Pera | Mas documentat des de 1336. Tot i la proximitat del castell de Pera estava de forma excepcional sota el domini del monestir de Montserrat. Fou habitat per la família Comapregona fins l'any 1695, quan passà a mans de la família Gibert de Mura i patí una profunda reconstrucció, segurament donant-li l'aspecte actual. Als anys 80 del segle XX va ser reformada amb cura com a segona residència, però actualment està abandonada. | 41.6917700,2.0242300 | 418800 | 4616015 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 83064 | Aguila Daurada (Aquila chrysaetos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aguila-daurada-aquila-chrysaetos | <p>www.wikipèdia. Àguila daurada; httpp.comd'àligues.com;</p> | <p>Au rapinyaire que sobrevola els cims i parts més altes de la serra del Cadí i del Moixeró. Té unes tonalitats marronoses amb tons més daurats a les ales, coll i clatell d'aquí el seu nom de 'daurat'. A diferència dels adults, els exemplars més joves tenen la part inferior de les ales i cua de to més aviat blanquinós. Medeix entre 78 i 80 cm de llarg amb les ales plegades i amb les ales obertes pot arribar als 2 metres. Són animals monògams amb parella estable per a tota la vida i construeixen diversos nius que van alternant al llarg de la temporada en funció de les inclemències meteorològiques. Els llocs escollits són els cingles i rarament en els arbres. Els nius es construeixen amb branques i els van reconstruint any rere any. Poden arribar a medir entre 1,5 i 2 metres de diàmetre. Ponen entre un i dos ous tacats de vermell que al cap de tres mesos d'incubació poden arribar a sortir els polls i emprendre el vol. L'edat reproductora no els arriba fins al cap de 5 o 6 anys de vida. Tenen una àmplia visió de manera que poden detectar un conill a més de 2 km. de distància, fet que les converteixen en unes autèntiques depredadores. S'alimenten dels isards, esquirols, mustèlids, aus com ara perdius. ducs però sobretot el que més els agrada són les marmotes.</p> | 08093-154 | A les roques del vessant nord del Cadí i també a les serres de la Muga, Moixa i Vimboca | <p>Al llarg de la història ha estat molt emprat per a la caça la falconeria. A l'edat mitjana es va utilitzar com a au missatgera.</p> | 42.2849200,1.7782100 | 399266 | 4682134 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83064-foto-08093-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83064-foto-08093-154-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Com a curiositat principal és que aquest animal es feia servir per la caça i falconeria a l'Europa Occidental de llops, guineus i altres mamífers depredadors. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46413 | Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aguilar | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Part de les parets i el sostre de la masia han caigut | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Així doncs, la coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. Les parets són de pedra arrodonida sense carejar i argamassa (mescla de calç, sorra i aigua), amb restes d'arrebossat. La façana de migdia du annexat un cos, de manera que el frontis d'aquest resulta ser la façana principal del mas, i un baluard, que presenta una entrada amb llinda de fusta. A tramuntana trobem diversos cossos annexats, alguns d'ells tinars, però resulta difícil descriure'n l'estructura a causa del seu mal estat. El cos annexat a migdia, més baix que l'original, és estret, d'una vessant, de planta baixa i pis, i amb el carener paral·lel al frontis. D'aquesta façana tan sols es veuen dues finestres, amb l'emmarcament de rajols ceràmics, al pis, ja que és impossible accedir a l'interior del baluard per percebre la resta. També es distingeix la finestra de les golfes de la façana original i una xemeneia. La façana de ponent d'aquest cos annexat presenta una finestra d'arc escarser amb rajols ceràmics, mentre que la del cos original disposa de dues finestres senzilles amb ampit al pis i d'un finestró a les golfes. A més, té un construcció annexada que podria ser un pou o una cisterna. L'ampliació del mas cap a tramuntana sembla ser un conjunt de cossos que contenen tines, a excepció del cos més proper a la façana que seria la continuació de la vivenda. Les tines, tot i trobar-se en mal estat, conserven les rajoles envernissades. | 08062-1 | Entre la riera de Bellver i el torrent d'Aguilar | Al fogatge de 1553 apareix un tal Arnau Gascó del mas d'Aguilar. Segons Vila Rovira, el 1900 Aguilar estava habitada per la família de Josep Baraldés Ribó i, posteriorment, tingué varis propietaris més: família Franch i Peralta (1915), família Cornet (1922), família de Ramon Sunyer Puiggantell (1935). Al 1945 comprà el mas Eduardo Segues i anys més tard passà a propietat de Lluvia Solé. Finalment la Paperera Espanyola comprà la casa. Actualment pertany als hereus del Sr. Dr. Antoni Trullàs Fontanet. Segons l'autor, quan la família Baraldés habitava el mas, Maria Dolors Baraldés Ribó, de només setze anys, fou assassinada a la mateixa casa d'Aguilar per Joan Calvés i Compañó que, després d'un llarg procés judicial, seria condemnat al garrot vil en un acte públic, que tingué lloc el 30 de juliol de 1884 a Manresa. Les vinyes que pertanyien a la casa d'Aguilar foren les úniques que sobrevisqueren la fil·loxera perquè els ceps eren d'empelt de cep americà, molt més resistent a la plaga. Podem esmentar també que algunes teules de la coberta del mas d'Aguilar foren utilitzades per a la teulada de l'església de Sant Andreu de Castellnou. | 41.8220400,1.8190300 | 401922 | 4630692 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | El camí que duia a la masia ha estat reconvertit en camp de conreu | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 89971 | Agullàdols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agulladols | XVIII-XIX | <p><span>Masia de grans dimensions formada per l’agrupació de diversos volums, el principal dels quals és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal està emblanquinada i hi ressalten les obertures, emmarcades amb arcs plans de pedra tosca. De la coberta, a quatre vessants, tan sols en sobresurt una torre quadrangular adossada a una cantonada, que té tres nivells d’alçat i coberta plana.</span></p> | 08122-75 | Agullàdols. | <p><span>A la masia d’Agullàdols s’hi trobava la torre de la quadra. Al Segle XIX pertanyia a la família Ferrer, els darrers castlans de Mediona i fundadors del celler Freixenet,.</span></p> <p><span>La propietària de la finca de Santa Margarida d’Agullàdols, Maria Francisca de Ferrer, es va casar amb Daniel Vardon Kennett, nascut a l'illa de Guernsey en el si d’una família de comerciants marítims. Va ser enterrat a l'església de Santa Margarida. </span></p> <p>Encara a l'actualitat, la masia centralitza una explotació vitivinícola.</p> | 41.4841900,1.6807100 | 389860 | 4593349 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89971-img0630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89971-img0633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89971-img0634.jpg | Legal i física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 55566 | Agulles del Petintó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agulles-del-petinto | MORERA, Jaume (1995). 'Dos testimonis del passat', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 58 (octubre), p. 151 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 91 | -1.800 | Troballes superficials. Estat del jaciment desconegut. | Les Agulles de Petintó són l'estribació nord de la serra de les Torrades, una zona on el relleu comença a ser més abrupte i consta, al cim, de grans blocs de conglomerat en forma de pollegons que popularment s'anomenen agulles o espases, com el mateix turó de Sant Salvador de les Espases. Fruit d'un treball de prospecció realitzat per membres del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) després dels incendis de 1994 a la part alta i al vessant oest d'aquest turó s'hi van localitzar fragments ceràmics en superfície. Es trobaven dispersos entre els grans blocs de conglomerat i les terrasses de conreu, i en total són un conjunt de 16 fragments de ceràmica feta a mà, encara que alguna sembla haver estat fabricada a torn lent. Els motius decoratius i les característiques tècniques semblen encaixar en el període de l'edat del Bronze (1800 al 1000 a.C.). | 08147-62 | Prop del torrent de la Creu de Beca | 41.5712400,1.8882200 | 407309 | 4602770 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55566-foto-08147-62-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge | 79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 65535 | Agullola de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta | <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> | 08254-106 | Sant Julià de Cabrera | <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> | 42.0621400,2.4094900 | 451143 | 4656844 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 45750 | Ai! quin bosc més emmerdat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ai-quin-bosc-mes-emmerdat | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Baixant de la Font del Gat' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / per un bosc travessaràs. Aquest bosc és molt distret / doncs sembla una gran botiga,/ els articles són de franc / agafeu-los tot passant. Podeu trobar mitjons i samarretes, / espardenyes, sabates de cordons, / també hi podeu trobar molts estris per cuinar,/ plàstics, fustes i vidres, llaunes i paperam. Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / pels Pibens travessaràs. A més de tot el que hem dit / una gran fauna hi habita / ocells, esquirols, senglars,/ ratolins, gossos i gats. Si us decidiu a fer-hi una volteta / per un bosc tan formós i engalanat, / podreu sortir enfangats o ben emmerdissats / mireu quan passegeu allà_on poseu vostre peu. Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / pels Pibens travessaràs. Demanem a la autoritat / Que el declari, que el declari,/ Ben de pressa i ben aviat / Patrimoni de_la Humanitat. | 08053-653 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2015 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 65473 | Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XVI-XVIII | Aiats és una gran masia formada per diversos volums, fruit de les diferents etapes constructives al llarg dels segles. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal, que es troba descentrat del cos de l'edificació, és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una finestra amb la llinda decorada i, sota l'ampit, hi ha una espitllera tapiada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. Al costat esquerre de l'edifici principal, s'hi adossa un cos de factura contemporània, cobert pel vessant més llarg de la teulada. A migdia s'hi adossa una altre cos, cobert a una sola vessant, sobre el que s'hi assenta un balcó que sobresurt de l'edifici principal. Hi ha una cabana amb quadra i corrals molt interessant. | 08254-44 | Sant Julià de Cabrera | Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1195, on és citat com a mas Ysiats. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553; aleshores habitava al mas un tal Joan Axats. Aquest casal dona nom al cingle d'Aiats. | 42.0585200,2.4178500 | 451832 | 4656438 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M9. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80519 | Aiguabarreig Llobregat/Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguabarreig-llobregatcardener | <p>Planell i Picas, Jordi; Vilarmau i Masferrer, Marc. Rutes i camins del Bages. El pla de Bages a peu i en BTT. Col·lecció Llibres de Muntanya, 2. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2002.</p> | <p>Les aigües dels rius Llobregat i Cardener s'uneixen al terme de Castellgalí, formant-se al peu la urbanització de la Torre del Breny. Aquest aiguabarreig forma un petit llac o espai en que les aigües queden mig retingudes degut a la gran resclosa construïda poc després i que a través d'un canal portava aigua a la fàbrica Balet de Sant Vicenç de Castellet. Aquesta resclosa, en la què es va utilitzar pedra del monument funerari romà Torre del Breny per la seva construcció, reté l'aigua i forma un indret amb una concentració singular de fauna i flora de ribera.</p> | 08061-90 | Barri de la Torre del Breny. | <p>El lloc on s'uneixen les aigües del Cardener i del Llobregat esdevé un ampli espai fluvial on la vegetació riberenca, sobretot d'àlbers i pollancres, hi creixen majestuosament. La relativa tranquil·litat del lloc permet observar espècies d'ocells típiques d'aquest indret, tant en les èpoques de pas migratori com en els períodes d'hivernada i nidificació. En els mesos freds hi fa estada algun ànec migrador, com el piulaire o el roncaire, però és més fàcil observar-hi el corb marí gros. Tot l'any es troben bernats pescaires i el blauet.</p> | 41.6791800,1.8530700 | 404538 | 4614792 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 81062 | Aiguadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguadora | XX | Damunt una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, es presenta una figura femenina disposada dreta representant una dona amb els braços alçats suportant una gran gerra que porta al cap. La dona va porta vestit o faldilla llarga amb davantal i un mocador al cap. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes mostren un tractament simple i sintètic, sense assolir un realisme pur amb gran quantitat de detalls. L'obra és de pedra calcària d'Almeria, les mides aproximades són 200 x 72 cm. | 08128-128 | a la Plaça Nova, al costat sud-est. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7611300,2.0170200 | 418288 | 4623722 | 1966 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81062-foto-08128-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81062-foto-08128-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jesús de Perceval | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 74069 | Aiguafreda, aiguafregits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguafreda-aiguafregits | XX | <p>Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.</p> | 08014-212 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 70574 | Aiguamoll de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguamoll-de-les-torres | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>Zona inundable ubicada al Torrent Fondo o Torrent de les Torres. El seu interès natural bé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-92 | Sant Martí de Torruella | 41.7569900,1.8153500 | 401517 | 4623474 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70574-foto-08218-92-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 75580 | Aigües partides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-partides | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | Aigües Partides és una masia del segle XIX construïda sobre una estructura anterior, situada entre les conques fluvials del Ter i el Congost . És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte la finestra de les golfes d'arc pla arrebossat i el portal d'arc escarser. Aquest té la clau inscrita amb la data '1803'. Les finestres de la resta de façanes són amb llinda de fusta, llevat de les de la planta baixa de la part posterior, que són d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i d'encofrat de tàpia als pisos superiors. Al costat llevant hi ha un cobert fet de maó i tàpia. | 08111-33 | Camí de Torrellebreta | El nom d'Aigües Partides està documentat a la zona des principi del segle XI. L'any 1024 ja consta entre les afrontacions del terme del castell de l'Aguilar, en motiu de la donació que fa del mateix el levita Guillem de Mediona, senyor dels castells d'Oló i Malla a Osona, al bisbe Olibà. | 41.8489600,2.2554900 | 438196 | 4633275 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 48353 | Aigües termals sulfurades de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.</p> | 08076-1 | La Puda | <p>Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870. Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.</p> | 41.5707300,1.8757200 | 406266 | 4602727 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 54346 | Ailant del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ailant-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ailant, vernís de la Xina. Allanthus altissima. Nom local de l'àrea del Montseny: Malabre. Simaroubàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 2,75m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Podria ser el peu que va provocar que a dia d'avui aquesta espècie invasora s'hagi estès per tots talussos, camins i rieres del municipi. Aquest fet dóna major protagonisme a aquest exemplar de jardí, ja que sembla responsable de la presència d'una nova espècie arbòria en tota la zona del municipi propera al nucli urbà, fent que actualment comenci a ser un arbre bastant conegut encara que una mica rebutjat per la seva capacitat per ocupar qualsevol espai obert, incloent els horts.</p> | 08134-70 | Nucli del Figaró | 41.7187200,2.2720300 | 439446 | 4618803 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a pocs metres de la porta principal de l'edifici. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 60973 | Aixada doble de la Col·lecció d'eines de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixada-doble-de-la-colleccio-deines-de-sant-cugat-sesgarrigues | XX | necessita tractament | Eina de ferro formada per dues aixades de forma tradicional unides per la part que no tallen amb un eix que té enmig el forat on s'encaixa el mànec. Aquesta estructura permetia excavar dos solcs a terra a la vegada. | 08206-45 | Edifici de l'antiga Cooperativa del pa | 41.3624700,1.7520200 | 395619 | 4579747 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. Hem volgut destacar aquesta eina per la seva singularitat, no només dintre de la col·lecció on es troba sinó en general. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 71134 | Aixart de Cal Ceguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixart-de-cal-ceguet | Manel Martínez (2010). Arquitectura Rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà). Edicions Cossetània. Col·leció El Bagul, 11. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Aixart al mig d'una feixa. Zona de feixes petites, antigament conreades, al costat d'un torrent sec. D'accés fàcil a peu des de la carretera B400 Collet a Saldes, per una pista de terra que puja a Cal Ceguet al quilòmetre 8,500. | 08293-252 | Costa Llumar | Els aixarts o eixarts semblen murs de pedra seca. De vegades tenen una funció com ara marcar terrenys i propietats, i de vegades són nomès amuntegaments de pedres que sortien al llaurar el terreny. Es poden trobar al mig d'un tros, com és el cas del aixart de Cal Ceguet, o en una vora. Aquestes construccions són abundants a Vallcebre en indrets molt pedregosos. | 42.2218800,1.8042200 | 401312 | 4675104 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71134-foto-08293-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 71135 | Aixart la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixart-la-llacuna | Martinez, M. (2010). Arquitectura Rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà). Edicions Cossetània. Col·leció El Bagul, 11. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Un aixart de grans dimensions que serveix per marcar el límit entre parcelles (parcelles 281 i 277 del cadastre). Camps de conreu, parcialment invadits de pins petits i altre vegetació. Accés fàcil a peu per una pista i un camí de camp des de la casa La Carrera, la Coma d'Arnau. Servia per despedregar el terreny i marcar propietat delimitant parcel·les. | 08293-253 | La Llacuna | Els aixarts o eixarts semblen murs de pedra seca. De vegades tenen una funció com ara marcar terrenys i propietats, com és el cas d'aquest aixart, i de vegades són nomès amuntegaments de pedres que sortien al llaurar el terreny. Es poden trobar al mig d'un tros, o en una vora. Aquestes construccions són abundants a Vallcebre en indrets molt pedregosos. En fer mapes a partir d'imatges de satel·lite, els aixarts es confonen de vegades amb camins i pistes - com en el cas d'aquest aixart. | 42.2042300,1.8326400 | 403631 | 4673112 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71135-foto-08293-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71135-foto-08293-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 87359 | Aixopluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Les parets, per la part externa, són més aviat una acumulació de pedres. La vegetació se l'està menjant. | Construcció feta en pedra seca. Te 3 m de llargària i una alçada d'1,10 m en la paret longitudinal. Les parets laterals fan 1,85 m, i tenen un alçada màxima d'1,30. | 08158-198 | Cementiri Comarcal Roques Blanques, Crta. C-1413a, km 4.5 | 41.4523800,2.0169300 | 417890 | 4589444 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87359-foto-08158-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87359-foto-08158-198-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba al mig d'un camp que podria haver estat cultivat de vinya. Probablement aquesta construcció hagués servit per a aixopluc del propietari o treballador dels camps que hi ha al voltant. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87392 | Aixopluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-0 | XIX | S'ha ensorrat en part i s'està colmatant el terre de la construcció. | Construcció rupestre excavada en una paret al costat del camí. Les seves dimensions (2 m aproximadament d'amplada i 1,90 d'alçada) impideixen alçar-se d'empeus dins d'ella. Presenta el rastre de l'acció del pic en el moment de la seva excavació. | 08158-231 | Torrent de Batzacs | Aquest tipus de barraques o recers excavats en la roca natural al costat del camp de cultiu, servien per aixopluc en cas de pluja o, a l'estiu, per a fer un petit descans o guardar a recer el menjar. La proximitat de feixes així ho sembla testificar. | 41.4510200,2.0158600 | 417799 | 4589294 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 34152 | Aixopluc 1.14 / Aixopluc de Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-114-aixopluc-de-mas-roig | Refugi de pedra seca construït en una balma, on s'integra. Presenta una alçada màxima construïda de 0,85 m. | 08020-285 | Mas Roig | 41.3227900,1.9130600 | 409033 | 4575161 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||||
| 34151 | Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-124-aixopluc-de-can-termens-2 | El seu interior fou netejat de brossa i herbes per part del Centre d'Estudis Beguetans l'estiu de 2007. | Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrangular, una alçada màxima construïda d'1,10 m i unes dimensions interiors de 0,90 x 1,20m. La volta està ensorrada. | 08020-284 | Can Térmens | 41.3305300,1.9043000 | 408311 | 4576029 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-19 00:00:00 | Xavier Esteve | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 34150 | Aixopluc 1.7 / Aixopluc de Can Térmens - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-17-aixopluc-de-can-termens-1 | Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrada, una alçada d'1,70 m i un diàmetre interior de 1,10 m. | 08020-283 | Can Térmens | 41.3285800,1.9092300 | 408721 | 4575807 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||||
| 38261 | Aixopluc de la Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-font-del-mig | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX | L'obra actual és fruit d'una reconstrucció i, periòdicament, es van realitzant tasques de manteniment. | <p>Construcció aïllada, amb forma d'aixopluc. L'estructura és a base de pilastres de maó vist i encavallada de fusta, amb teulada a dues vessants. Destaca el treball de l'obra vista i la decoració, a base de peces de ceràmica esmaltada de colors. Al fons, Hi ha la font, amb un frontal aplacat de pedra i dues portelles metàl·liques. A sota la teulada s'hi distribueixen taules i bancs d'obra.</p> | 08009-268 | Nucli urbà. Av. Burriac | <p>La Font del Mig ha sigut un símbol per Argentona, tot i que fa anys que no funciona. Va ser construïda el 1869 i va explotar amb grans èxits les aigües curatives de l'anomenada font Ballot, però posteriorment i per ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual, va ser coneguda com Font d'en Pau. També va explotar les aigües de la Font del Ferro, que les hi portava en canonada de ferro.</p> | 41.5472900,2.3934300 | 449411.05 | 4599691.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38261-foto-08009-268-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Actualment el recinte està tancat per una reixa i barri metàl·lic, degut a les freqúents accions incíviques. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 77797 | Aixopluc de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-muntada | <p>Aixopluc excavat en un marge de terra d'un talús a la vora del torrent. Té una boca d'entrada en forma d'arc de mig punt que permet accedir a l'interior.</p> <p> </p> | 08223-69 | Des de la casa, aigües amunt del torrent de les Acàcies, en un talús a l'esquerra. | <p>No es té cap notícia documental ni verbal del seu ús. </p> | 41.6797000,2.0318500 | 419419 | 4614667 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-05-03 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||||
| 90085 | Aixopluc de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-solana-de-cal-torra | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta rectangular construït amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-18 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226100,1.5421700 | 378554 | 4608903 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-181.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 86941 | Aixopluc del Pla de l’Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-del-pla-de-laguilera | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Aixopluc adossat al cingle per la banda dreta construïda ambpedres calcàries mitjançant la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al nord amb una petita finestra a migjorn. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08059-78 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span>Els aixoplucs igual que les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6241200,1.6849000 | 390447 | 4608879 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86941-img20200603153741_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86941-img20200603153809_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86941-img20200603153836_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-23 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 62639 | Aixopluc del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-del-serral | ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. | XIX-XX | Aixopluc adossat al marge esquerra del camp de conreu. De planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al nord. La coberta és en forma de falsa cúpula i l'exterior es troba cobert per vegetació i terra. Al costat del portal d'accés hi ha dos petits pilars adossats a la façana, a mode de paravents, un construït amb pedra de guix i l'altre amb totxo. La pedra utilitzada per la construcció de l'aixopluc és principalment pedra de guix i a mitjans del segle XX sembla que fou reforçada amb un mur de totxos i ciment la paret de ponent. | 08226-269 | Camps de conreu del Forn de Guix. A l'est del barri del Serral. | 41.5653200,1.5187500 | 376493 | 4602575 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62639-foto-08226-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62639-foto-08226-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 86644 | Aixopluc el Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-el-reguer | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la dreta del portal | <p><span><span><span>Aixopluc adossat al cingle format per conglomerat de planta semicircular, construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08059-58 | Pla del Pi Gros. Nord-est de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Els aixoplucs igual que les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6867400,1.7000900 | 391817 | 4615813 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86644-img20200528193037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86644-img20200528193108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86644-img20200528193140.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 71136 | Aixopluc Font de la Clavellina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-font-de-la-clavellina | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Hi ha molta vegetació a l'entorn del aixopluc. | Una bauma natural proveïda d'una paret frontal de pedra seca. La bauma te la mateixa funció que la d'una barraca i fou utilitzada com a aixopluc. És difícil endivinar la forma de la construcció per l'espessor de la vegetació al voltant. Hi ha una sèrie de marges de pedra seca a prop de la bauma i uns clapers (despedregaments del terreny) al coll a 1,480 metres a l'oest. La bauma es troba a la base de la vessant sud d'una cresta de roca calcària del Paleocé (Danià), a 1,450 metres d'altitud. Antigament fou una zona de conreu i de pastura. Hi ha una font, la Font de la Clavellina, a 80 m al nord de la bauma. | 08293-254 | La Barceloneta | Les baumes de Vallcebre han tingut la mateixa funció que la de les barraques i els tancats per al bestiar. Es tracta d'un element natural on s'hi feia construccions complementàries realitzades amb pedra seca per tal de aixoplugar-se. Els aixoplucs es troben sovint en indrets lluny de les cases més properes i/o en terrenys marginals. | 42.2166000,1.7952000 | 400560 | 4674528 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71136-foto-08293-254-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 90184 | Aixopluc prop de Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-prop-de-casulleres | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TERESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroc a la part posterior | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc de reduïdes dimensions i de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-81 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6360300,1.5907000 | 382621 | 4610326 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90184-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90184-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90184-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 71137 | Aixopluc Roca de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-roca-de-castellar | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Martinez, M (2010). Arquitectura Rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà). Edicions Cossetània. Col·leció El Bagul, 11. | Aixopluc que aprofita el sostre d'una baume. S'ha construït una paret de pedra seca en forma de 'L'. L'aixopluc te una llargada de 260 cm i una amplada de 130cm a l'entrada. La paret a l'entrada te una alçada de 100cm i està feta amb blocs grans. Zona de baumes al costat de feixes de conreu abandonades a 1,325m d'altitud. Les baumes es troben al peu d'una paret de roca calcària de les fàcies del Garumnià (Paleocé). Accés relativament fàcil a peu des de la pista de Vallcebre a Maçaners per la Barceloneta, entre la casa de Cal Tiet i la Collada. | 08293-255 | La Roca del Castellar | L'aixopluc te la mateixa funció que la de la barraca. Aquí es tracta de una zona de feixes conreades fins fa relativament poc - els Camps de Castellar - però les feixes són lluny de les cases més properes. El camí antic de Vallcebre a la casa Cal Benetó (Saldes) passa per aquí. | 42.2195300,1.8036700 | 401263 | 4674844 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71137-foto-08293-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71137-foto-08293-255-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 62399 | Aixoplucs de Ca la Noia 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixoplucs-de-ca-la-noia-1 | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta allargada, tipus passadís, construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientada a l'est. La coberta és plana amb una gran quantitat de bardissa a l'exterior. El mur de feixa on es troba situat l'aixopluc assoleix una alçada d'uns 2 metres. | 08226-29 | Els Horts de Can Riba. A l'est del nuncli urbà. | 41.5602100,1.5310800 | 377512 | 4601990 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62399-foto-08226-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62399-foto-08226-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 62400 | Aixoplucs de Ca la Noia 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixoplucs-de-ca-la-noia-2 | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta circular i construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientada a l'est. La coberta és en forma de falsa cúpula i l'exterior es troba recobert per bardissa. El mur de feixa on es troba situat l'aixopluc assoleix una alçada d'uns 2 metres. | 08226-30 | Els Horts del Riba. A l'est del nuncli urbà. | 41.5605000,1.5312400 | 377526 | 4602022 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62400-foto-08226-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62400-foto-08226-30-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 38414 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament | XX | Edifici civil destinat a Casa de la Vila, format per un gran espai rectangular cobert a dues aigües. La façana, orientada a migdia, està formada per un cos central rematat per un frontó triangular i flanquejat per dues ales laterals de la mateixa alçada. El cos central està presidit per una porta adintellada que marca l'eix de l'edifici amb pilars a banda i banda amb capitells corintis. Al damunt de la porta, en la planta pis, hi ha una balconada amb una finestra també emmarcada pel mateix tipus de pilars i coronada amb un frontó triangular. En el frontó de coronament, presideix l'escut de la vila. Els cossos laterals estan acabats amb una balustrada, les obertures són simètriques i totes coronades amb frontó. | 08010-65 | Carrer Barquera, 41 | Construcció moderna que data de l'any 1907, en uns anys de prosperitat econòmica com a fruit del procés industrialitzador i dins un conjunt de renovacions que inclou les escoles i l'església. Les obres de remodelació foren inaugurades el 21 de Novembre de l'any 1922 per Jordi Labòria i Martorell, president de l'àrea de cooperació de la Diputació de Barcelona. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 1907 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 41794 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 200-202. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XX | Edifici d'estil historicista, tot i que bastant eclèctic, inspirat en l'ordre i estructura d'una masia. Presenta tres cossos, amb el cos central lleugerament més elevat que els altres, tot i tenir els tres cossos planta baixa i dos pisos. A la planta baixa s'hi accedeix per un porxo amb tres obertures a la façana, d'igual foma que la finestra principal del primer pis, que dóna a un balcó de barana metàl·lica. A la planta superior, tal i com si es tractés d'unes golfes, trobem les característiques finestres més petites, destacnt les tres centrals, que són arrodonides. A sobre, al frontó, i trobem un rellotge circular, sota un coronament d'inspiració barroc. El teulat és a dues aigües. En aquest cos hi ha les dependències de l'Ajuntament: alcaldia, despatxos, sala de juntes, etc. També trobem de dos cossos laterals, d'una sola planta, on hi ha els locals de les antigues Escoles Municipals. Al cos lateral de ponent hi ha un mural amb elements al·legòrics que simbolitzen el coneixement, la ciència i el progrés. El mural s'ha atribuït a Agustí Vendrell, i reprodueix un mapa de Catalunya amb un noi que viatja amb maleta. De l'exterior cal destcar l'aliniació de cinc plataners de talla mitjana que confereixen personalitat a la plaça de la façana principal de l'Ajuntament, al que cal sumar un cinquè exemplar a l'antic pati de l'Escola Nacional. | 08029-52 | Plaça de l'Ajuntament | Hi ha constància que ja l'any 1889, quaranta anys abans de la construcció de l'actual ajuntament, ja se n'havia palesat la necessitat de la construcció d'una nova Casa Consistorial, degut a les mancances de l'anterior, tal i com recull un ple municipal d'aquell any. No fou fins l'any 1903 que es dugué a terme el projecte arquitectònic a mans de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, tot i que no s'executà fins els anys 1928-1930. El pagament del nou edifici va concloure l'any 1956. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 1928 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Bonaventura Bassegoda | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 41974 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-1 | XIX | A l'interior està tot refet de nou i adequat a oficines. | Edifici a tres vents, de planta rectangular; coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Estructura de la façana simètrica amb un eix central format per la porta d'entrada, una finestra a banda i banda. En el primer pis presideix una gran balconada amb tres finestres, la del mig de llinda recta i les laterals amb un frontó. En el centre, per damunt de la finestra hi ha l'escut de Cabrils esculpit. Les finestres del pis superior són petites i rectangulars. | 08030-47 | C. Domènec Carles, 1 | Antiga seu de l'entitat La Constància. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 60595 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-10 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Murs refets i obertures modificades amb pedra de nova construcció | La casa de l'Ajuntament, que abans havia estat seu de l'escola de Sant Agustí de Lluçanès està situada a la banda dreta pujant el carrer de l'Alou just per sota del conjunt arquitectònic de can Poll i cal Vigatà i davant per davant del conjunt arquitectònic de cal Verdaguer, cal Carbonell i ca l'Aliguer. És un edifici de mitjanes dimensions de planta rectangular que està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra i ciment i presenta cantonades diferenciades. La façana principal està orientada al sud i té una composició simètrica de tres obertures per planta. La planta baixa presenta dues portes i una finestra, destaca sols la porta central que conserva els brancals i la llinda de pedra picada originals i datada de 1763. Antigament la porta de l'esquerra constituïa una finestra. Les obertures del primer pis, un balcó i dues finestres al costat, així com la resta d'obertures de l'edifici estan emmarcades amb pedra de nova construcció. La façana nord conserva enmig dels murs algunes llindes de fusta denotat la possible existència d'obertures posteriors. | 08195-88 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. L'edifici on s'emplaça actualment la Casa de la Vila era antigament l'escola de Sant Agustí de Lluçanès fins els anys 1974 i 1975 quan va deixar de funcionar . Els topònims de Les Escoles o Els Col·legits encara són vigents al poble. | 42.0937700,2.1309500 | 428133 | 4660553 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60595-foto-08195-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60595-foto-08195-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60595-foto-08195-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La casa també és coneguda com els 'col·legits' per l'ús que va tenir el passat. A la façana est es troben ubicades les bústies dels veïns del poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 61097 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-11 | - ECO DEL LLOBREGAT. 'La actuación administrativa de nuestro Ayuntamiento'. El Eco del Llobregat. Núm. 1 (Sant Feliu de Llobregat, novembre 1928). P. 2-5. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici aïllat de mitjanes dimensions a que consta de planta baixa i dos pisos. És de planta rectangular i presenta una coberta composta integrada per diversos faldons de dos vessants. La façana principal dóna a la plaça de la Vila. Les altres donen a la carretera Laureà Miró, al carrer Pou de Sant Pere i al petit espai que queda del costat de Can Panyella, d'accés restringit. Segons el tractament de la superfície de la façana, es distingeixen dos cossos horitzontals: la planta baixa, amb franges encoixinades i els dos pisos, arrebossats. A la planta baixa destaca la porta d'accés a l'interior de l'edifici, en forma d'arc de mig punt i flanquejada per columnes adossades a la façana. El primer pis presenta un balcó central de plataforma curvilínia i tancat amb balustres. Se suporta sobre una mènsula central i sobre les dues columnes que flanquegen la porta principal d'accés. La porta que li dóna accés té pilastres als brancals i, a la part superior, està rematada amb un frontó arquejat que reposa en una sobrellinda amb mènsules. Al centre del frontó es pot llegir en número romans la data de construcció de l'edifici (1928). El tercer pis presenta galeria de finestres rectangulars més sòbries organitzades en dos grups de tres. Entre ambdós grups es pot veure un relleu amb l'antic escut de la ciutat. Per la part posterior, que dóna a la carretera, l'edifici presenta una torratxa de planta rectangular coberta a quatre aigües. | 08211-49 | Plaça de la Vila, 1 | L'edifici de l'Ajuntament va ser projectat per l'arquitecte Climent Maynés i Gaspar i encarregat al constructor Llorenç Molins, fill de Josep Molins i Josefa Serra, els fundadors de l'empresa que tant havien treballat per l'arquitecte municipal Gabriel Borrell, el predecessor de Climent Maynés. L'edifici respon a un estil que recorda el noucentisme i va ser inaugurat en plena dictadura de Primo de Rivera, quan Sant Feliu obtingué el títol de ciutat (1929), cosa que va comportar l'ampliació de la plaça per tal que la presència de l'edifici fos més evident i sumptuosa. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61097-foto-08211-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61097-foto-08211-49-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Climent Maynés i Gaspar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 62746 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-12 | <p>HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular. La façana principal dóna a la plaça de les Eres, les restants al carrer del Trull, al carrer de l'Hospital i a un pati. Això fa que l'edifici sigui gairebé exempt, tenint l'únic contacte amb una casa de la plaça. La coberta és a dues aigües rematada per un campanile de ferro forjat. La planta baixa està dividida entre l'antic consultori, ara amb usos esporàdics de sala d'exposicions i un magatzem. La característica d'aquest espai són els arcs de totxo que suporten l'edificació. Altres espais de l'edifici propers a aquest són el vestíbul amb la escala que accedeix als diversos nivells i uns lavabos. A l'entresol trobem diverses dependències municipals com els despatxos dels tècnics, del vigilant, i de l'assistent social. A més tot un seguit de sales de reunions, una d'elles ocupada per el club de Rol i un petit lavabo. Totes les dependències reben llum i ventilació natural. Al pis principal trobem les estances ocupades per l'Alcalde, la sala de plens, el despatx del Secretari, un petit lavabo, l'oficina d'atenció al públic i l'arxiu amb un volum important de documentació que s'inicia a la segona meitat del segle XIX. Les golfes serveixen tan sols com a magatzem per a diverses publicacions, i és on està situat el rellotge, que presideix la façana, datable cap el 1914 encara que ja n'hi havia un el 1870. També és aquí per on s'accedeix al campanar. La façana principal està orientada a migdia on destaquen els tres grans balcons del pis principal, on s'hissen les banderes i l'entrada, flanquejada per les finestres de l'entresol. L'edifici està coronat per una cornisa ondulada que engloba el rellotge i fa de base al campanar. Les dependències disposen de calefacció, i la seva mala distribució fa que l'activitat es concentri en un espai clarament insuficient mentre que el restant quedi poc utilitzat. A la part de llevant es troba un petit pati al qual s'accedeix des del carrer de l'Hospital. Queda entremig de l'Ajuntament i l'antic Hospital i actualment és un magatzem per a alguns vehicles municipals. (TORRENTS, 1996)</p> | 08232-23 | Plaça de les Eres, 1 | <p>L'edifici que hostatja l'Ajuntament va ser construït a mitjans dels segle passat. En un document conservat al arxiu municipal i datat al 1853(?), es fa referència a una provisió de fons, 1000 pessetes, per continuar les obres. Sembla que l'execució de l'obra va ser molt lenta. El precedent històricament anterior va ser l'antiga Universitat que es trobava a Cal Rafeques, a la plaça de l'Església, segons documentació del segle XVII. El 30 de setembre del 1868 els revolucionaris van incendiar l'edifici a la vegada que van fer aparèixer un pasquí que literalment va dir: 'Viva prim: viva la Libertad: abajo el huerto rectoral y hágase una plaza nacional. Unos ciudadanos'. L'edifici va ser reformat l'any 1915 (HISTÒRIA, 1995).</p> | 41.4535967,1.7017710 | 391568 | 4589926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-230.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||
| 64738 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-13 | http://www.joanpascual.com/projectes/casa-consistorial-i-urbanitzacio-a-santa-coloma-de-cervello/ | XX | L'edifici fou construït a finals del segle XX substituint l'antic Ajuntament ubicat al nucli antic. | Edifici de planta quadrangular i uns 2000m2 de superfície situat en un dels eixamples que prolonguen el nucli antic del municipi. Correspon a una construcció d'estil modern, feta amb cubs de formigó gris definint línies rectes i sòbries. Els cubs de formigó estan disposats a diferents alçades, adaptant-se a la topografia del terreny, i s'alternen amb grans finestrals amb perfils blancs. De fet, l'edifici està format per dos cossos juxtaposats. | 08244-1 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | 41.3687300,2.0163500 | 417736 | 4580158 | 1997 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Joan Pascual i Ramon Ausió, Arquitectes | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 67060 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-14 | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> <p>CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa</p> <p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristòfol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Ha estat reformat en funció de l'evolució de les necessitats de la institució. | <p>Edifici de planta quadrangular i aspecte cúbic, de tres pisos i golfes, amb pati central. L'exterior presenta un acabat superior en forma de cornisa contínua, tret del centre de la façana principal on hi ha un petit frontó trilobulat amb timpà llis La major part de les obertures (de forma rectangular allargada en sentit vertical) i elements de fusteria aplicats als mateixos, tant a l'interior com a l'exterior, estan rematats en la part superior per una mateixa línia decorativa que recorda el frontó de la part superior de la façana. La porta principal, però, es adintellada i l'acabament dels balcons de la façana principal és fa mitjançant un arc escarser (sobre el central hi ha l'escut). Els ampits de les finestres estan folrats de ceràmica vidrada verda. La disposició de les obertures a les façanes es irregular, tret de la principal, la qual cosa serveix per a trencar la volumetria cúbica de l'edifici. Originàriament, el color exterior de l'edifici era ataronjat, encara que avui és ocre. Al pati interior hi ha una escala amb passamans de ferro forjat i rematat per sengles boles de bronze. Presenta en el seu segon tram dues columnes amb capitells decorats, l'un amb l'escut quatribarrat i l'altre amb el de Súria. En el pati hi ha dues plaques, que es descriuen a l'apartat d'història. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici . Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i establerta a Milà, mentre que els vitralls són obra de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarín (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini. (1a. Trobada, 1991).</p> | 08274-17 | C/ Ernest Solvay, 13 08260 Súria | <p>El 11 d'octubre de 1885 es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per les actuacions que havien fet les persones i institucions supralocals en l'epidèmia del còlera. Aquesta placa, roman a l'escala de l'actual edifici de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'. (FULLA DOMINICAL, 1922). Abans de 1920 l'Ajuntament ocupava locals de lloguer a diversos llocs del poble, així el 1909 celebrava sessions al teatre Ateneu i el 1912, l'empresa 'Fills de Ramon Giró' posà llum a l'Ajuntament, que aleshores ocupava l'edifici actualment seu de la Caixa de Manresa (REGUANT, 1997).. Coincidint amb un moment de gran puixança econòmica, l'Ajuntament encarrega el 27 d'octubre de 1917 a l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats, els plànols per fer Ajuntament i escoles. Per la compra de terrenys van aportar diners, diferents particulars i per a la seva construcció es va demanar un crèdit a la Mancomunitat de Catalunya (REGUANT, 1997). El 8 de juny del 1924 es va posar una placa en honor a Ernest Solvay (mort el 26 de maig de 1922) en record de la seva cessió de l'aigua potable a la vila. Es troba actualment a l'escala, Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310403,1.7543036 | 396561 | 4631767 | 1920 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130851.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Jeroni Martorell i Tarrats | La façana posterior dona a un petit jardí amb tres pins i una olivera, on es troba instal·lada una escultura formada per un bust de bronze sobre peanya de pedra, consistent en un retrat del poeta surienc Salvador Perarnau i Canal, instal·lada allà el 1995, però feta per l'escultor Xavier Llovet el 1966. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 73110 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-15 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV i XX | Edifici d'origen gòtic que fa cantonada amb el carrer de Santa Maria. És de planta rectangular, format per un cos davanter de planta quadrangular amb pati central que distribueix i escala, un cos posterior rectangular de dues crugies i un cos lateral. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana de la que sobresurt la caixa del pati central i coberta a una vessant a la crugia posterior del carrer de Sta. Maria. Hi ha una galeria d'arcades de mig punt a la façana de la primera planta del pati i finestres, també de mig punt, a la segona planta. La façana principal està composada sobre tres eixos verticals. La porta principal és d'arc rebaixat, i la porta lateral amb les finestres de la planta baixa són amb arc de mig punt. En el primer pis, hi trobem dos balcons de balustrades, d'una i dues obertures respectivament. A la planta segona, hi ha un rellotge i finestres adintellades. Destaquen els diferents elements ornamentals a base de motius florals, orles i escuts (de la vila i de Catalunya). La façana lateral és de pedra, amb sòcol i les obertures adintellades, algunes amb escuts, una finestra geminada, gàrgoles en forma d'àliga amb les ales plegades i cornisa de pedra. De l'interior, destaca la Sala de Sessions, de considerable alçada amb guixeries, cadirat lateral i quadres d'interès; i la sala Sant Ramon amb pintures murals de Pau Boada, de temes vilafranquins i penedesencs (fitxa 18). | 08305-17 | Carrer de la Cort, 14 | L'edifici és d'origen gòtic i l'adquireix el municipi l'any 1559. Probablement es tractava de l'antic Palau de Bernat Pellicer, del que en parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II. Durant el segle XIX, s'hi realitzen diverses obres de reforma. La intervenció més destacada és la que es produeix a la façana principal entre 1909 i 1912 segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés. Entre els anys 1963 i 1969 es restaura la façana gòtica i s'hi descobreix un finestral gòtic, arcs apuntats i sitges a la planta baixa. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | 105|93|85|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:52 | |||||||
| 77171 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-16 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XIX | Edifici civil de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i fou concebut des del principi per ser la seu de l'ajuntament de Vilassar. Incorpora elements estilístics de diferents èpoques i els barreja. El projecte original tenia una composició simètrica de tres cossos, amb l'entrada en el cos central. L'any 1974 s'hi afegeix un cos a l'esquerra que distorsiona aquesta simetria inicial i també s'hi afegeixen les finestres rectangulars del segon pis, molt juntes amb els guardapols de les finestres del primer pis, que són d'arc de mig punt. El coronament de la façana és pla amb motllures emmerletades. El cos principal és el que forma l'entrada i la balconada de balustre al primer pis, que sobresurt de la línia de façana, amb un coronament esglaonat acabat en triangle i dos pinacles laterals al mig dels quals hi ha un rellotge per damunt les motllures emmerletades. Per sota s'hi pot llegir la inscripció 'CASA DE LA VILA'. | 08214-83 | Plaça de la Vila, 1 | Les obres finalitzen l'any 1884 a partir d'un projecte de Josep Oriol Mestres i Esplugues de l'any 1882. L'impulsor fou l'alcalde Mateu Serra i Tauran que també era un important industrial. El projecte original preveia la ubicació a la planta baixa i primer pis de safareigs públics, jutjat, escoles i ajuntament. A la segona planta es destinava a habitacions pel secretari municipal i els mestres. La reforma més important la va patir l'any 1974. | 41.5170300,2.3585200 | 446474 | 4596353 | 1862 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77171-foto-08214-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77171-foto-08214-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77171-foto-08214-83-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Oriol Mestres i Esplugues | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 86163 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-17 | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139. | XX | Edifici en forma de xalet o torre residencial que en el seu origen havia estat residència per a directius d'HEMALOSA, i darrerament del metge de l'empresa, i que actualment és la seu de l'Ajuntament. Es troba a l'avinguda Manuel López i al costat de l'antiga fàbrica, en un entorn actualment enjardinat. És una edificació no gaire gran, de planta més o menys quadrada amb un cos adossat a la part davantera, i consta de planta baixa més un pis. La composició arquitectònica és senzilla però elegant, de línies clares i amb un joc de volums interessant. A la façana principal, encarada a l'avinguda, hi destaca la presència de dos balcons. En el més gran s'hi ha habilitat a sota un vestíbul. Com a elements decoratius tan sols cal remarcar els cabirons de fusta de la teulada i sota el balcó principal, una discreta decoració a la barana del balcó i els forats de ventilació de formes triangulars que hi ha sota la teulada i també entre obertures. En la façana posterior el pinyó sota teulada consta d'una triada de finestres de punt rodó que donen a aquesta part un toc vagament noucentista. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. A la façana de llevant sobresurt una petita tribuna a planta baixa. En el vestíbul hi ha una capelleta feta de rajola que representa una marededéu. Està firmada per M. Pérez de los Santos. Cal dir que molt a prop hi ha un altre xalet, actualment dins la propietat de l'empresa FACA, que té una tipologia pràcticament idèntica. | 08258-331 | Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló | La casa de la vila ha tingut diferents ubicacions al llarg del temps. La situació més antiga era dalt del poble, a la casa dita Cal Terme, a l'antic carrer Mesón (actualment Sant Jordi) número 1. Durant la guerra es va traslladar a la rectoria. Acabada la guerra va anar en una casa de l'avinguda de Manuel López, en una casa on ara hi ha l'hostal. Més tard es va traslladar a cal Manant, una casa d'influència modernista situada al carrer Sant Antoni. La seva propietària era Consuelo Altimires Pons, pertanyent a una família benestant que s'havia traslladat a Barcelona. Quan va morir va deixar al poble d'Oló aquesta casa amb l'obligació de destinar-la a casa de la vila. Els hereus de confiança de la finada (el matrimoni Roger-Vidal, propietaris d'HEMALOSA) en van fer donació al municipi. El nou ajuntament fou inaugurat el 21 d'agost de 1961. Però el 1977 ja es va iniciar un avantprojecte per construir un nou edifici consistorial al carrer Barcelona sense número. Va estar enllestit a principis de la dècada de 1980, i també incloïa el dispensari municipal (FERRER i altres, 1991: 139). En aquest emplaçament l'Ajuntament s'hi va estar fins els volts de 1997. Dos anys abans (el 1995) s'havia comprat un dels xalets que s'havien edificat a la dècada de 1950 com a habitatges per als directius d'HEMALOSA amb la intenció d'instal·lar-hi la seu del consistori. Aquestes torres residencials estan situades a l'Avinguda Manuel López i, per tant, eren molt a prop de la fàbrica. N'hi ha dues: una era per a l'amo de la fàbrica i en l'altre, en els darrers temps, hi vivia el metge de l'empresa. Aquesta última havia estat desocupada des del tancament de la fàbrica, i és l'actual Ajuntament. Després d'una lleu rehabilitació, el nou Ajuntament s'inaugurà l'abril de 1997. Pels volts de 2003 es va portar a terme l'enjardinament de l'entorn. | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86163-foto-08258-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86163-foto-08258-331-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86853 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-18 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/</p> | XIX | <p>L'edifici actual és de finals del segle XIX i fins fa poc existien encara les escoles en la planta baixa i les dependències administratives en la planta pis.</p> <p>La notícia més antiga que tenim sobre l'edifici de l'Ajuntament és de l'any 1579, referent a la venta dels terrenys destinats a 'Casa i Corral del Terme'.</p> <p>L'any 1830 servia com a posada pública, la caseta annexa per a escola de la primera educació i un tros de terreny com a Plaça Real.</p> <p>L'edifici fou objecte d'ampliació per adaptar-ho al programa funcional de l'Ajuntament, i en concret, en el cos situat en la planta segona ampliada segons projecte de l'arquitecte Pere Joan Ravellat s'hi emplacen els Serveis Tècnics Municipals. </p> | 08281-53 | Pere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí | 41.4997228,2.3198315 | 443231 | 4594456 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 42327 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-2 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | Edifici aïllat de planta baixa i dues plantes. És de composició neoclàssica de primeries del segle XIX, ampliat amb l'afegit d'un cos d'escales a la seva façana nord, i remodelat en el seu interior. La planta baixa de l'edifici està arrebossada, mentre que la primera i segona planta són pintades amb calç blanca. Per diferenciar les dues parts, al voltant de l'edifici hi veiem una motllura. Cal citar també l'existència de varis fanals de mig cos de principis de segle. La façana principal és la que està orientada a la plaça de la Vila: a la planta baixa hi ha dues finestres allargades amb arc apuntat i entre elles una porta també del mateix estil; a la primera planta hi ha dues finestres més senzilles i un balcó consistorial amb baranes lobulades d'estil neoclàssic; al segon pis hi ha les golfes amb unes finestres rectangulars no gaire grans. Podríem citar també les falses sis columnes acanalades amb falsos capitells que decoren externament aquestes dues plantes. Al capdamunt de l'edifici hi ha un terrat amb una barana de columnes lobulades del mateix estil que les del balcó consistorial. A la façana posterior es repeteix l'estructura de la davantera, amb les finestres d'arc apuntat i les falses columnates, així com la barana del terrat. A la façana oest trobem el mateix estil citat ja, però amb una peculiaritat: una gran lluerna acabada amb un arc de mig punt. Al capdamunt, en lloc de l'habitual barana del terrat, hi ha una coberta a dues aigües. L'edifici afegit de cos d'escales és clarament diferenciat de la resta per la seva forma moderna de cub rectangular allargassat, pintat de color marronós, que en la seva planta baixa serveix d'accés a l'interior de les oficines municipals, i amb grans finestres per gaudir de la llum natural en els pisos superiors. També és aquí davant on hi acostumen a aparcar els cotxes de la policia municipal. A la façana d'aquesta part moderna destaquen cinc pals de bandera; d'esquerra a dreta: l'europea, la catalana, l'espanyola, la caldenca, i la italiana per l'agermanament que la vila té amb el municipi de la toscana de Castelfranco di Sopra. A l'interior: una de les coses que més criden l'atenció a l'entrar a l'edifici municipal són les figures dels gegants de Caldes d'Estrac que trobem a la planta baixa. Si pugem per l'escala o per l'ascensor trobarem les diferents dependències. Tot l'espai d'oficines gaudeix de llum natural i està adaptat per persones amb mobilitat reduïda, també la presència de varis sofàs fa més còmode les possibles esperes que es produeixin. L'edifici de l'Ajuntament és multifuncional, i acull les activitats d'algunes de les principals entitats de Caldes: a la planta baixa hi ha el Casal del Jovent, el Consultori mèdic i el Punt d'informació juvenil. A la primera planta la Sala Cultural. A la segona planta la seu de la policia local. A la tercera planta les Oficines municipals, la Sala de sessions, l'Alcaldia, les Regidories, la Gerència, la Secretaria, el Registre, els serveis administratius i el Jutjat de pau. A la quarta planta els despatxos del grups polítics, dels banys termals i dels Serveis Socials, així com l'Arxiu, l'emissora municipal de ràdio, i els locals dels geganters i de l'escola de puntes. És per tot això que acabem de dir que l'edifici municipal sempre dóna la sensació d'estar en constant moviment perquè, tant si és matí o tarda, podem veure sempre gent entrant i sortint de les seves dependències. | 08032-9 | Plaça de la Vila, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | Fins al segle XIX, la casa de la Vila es trobava a la plaça de Sant Antoni. Els antics banys termals de Caldes estaven situats a l'actual planta de l'edifici consistorial. L'edifici consistorial va ser bastit el segle XIX i reformat el segle XX. Abans de la guerra civil espanyola, als baixos de l'edifici hi havia la Casa Montserrat, regentada per Nusbaum, on es feien navalles. El dia 28 de maig de l'any 1933 el consistori rebé la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que vingué a fer de mediador en la polèmica sobre el nom oficial que havia de tenir la vila, Caldes d'Estrac o Caldetes. Com a curiositat, per tal d'entendre la vinculació de l'Ajuntament a la població, comentarem que durant anys l'equip de bàsquet de Caldes utilitzava com a vestuaris els locals del consistori municipal. Recentment, quan es feren les obres d'ampliació de l'edifici, es trobaren al subsòl algunes restes arqueològiques: uns plats d'època medieval, els fonaments d'un antic safareig. | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Borràs (mestre d'obres) | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 27 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Com a curiositat citarem que a un dels pals de les banderes de la façana hi ha la bandera d'Itàlia, resultat de l'agermanament de Caldes d'Estrac amb el municipi italià de Castelfranco di Sopra. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 49868 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-3 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista, molt ornamentat i florejat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que trenca la uniformitat de la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra, corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina. </span></span></span></p> | 08096-21 | Plaça de la Porxada, 6 | <p>Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). S'ha definit el segle XVI com el 'segle d'or' de Granollers. El consell de la Universitat va proporcionar, entre d'altres coses, l'or necessari per daurar la creu parroquial d'argent construïda per Gracià Ferris, a Barcelona el 1561, la custòdia i es varen adquirir diversos vestiments litúrgics, així com mobiliari, una campana i un orgue nou; es van lliurar 200 ducats a la corona per a la conquesta d'Alger i Bugia, es van enviar homes a Perpinyà per ajudar a la fortificació d'aquella vila, es va ajudar econòmicament al sosteniment de diversos convents, es van reformar les portes i torres de la muralla. També es va renovar el privilegi d'encunyar moneda i es va facultar a la vila per a organitzar l'abastament de grans collits al terme per tal d'assegurar les necessitats de la vila i les peticions de Barcelona i altres. En aquesta època es diu que Granollers tenia 500 cases i es diu que hi havia molts mercaders i un notari, així com altres persones que vivien de les seves rendes. L'any 1716 consta que la població tenia 1.359 habitants amb 337 cases habitades i 82 deshabitades (BAULIES, 1965). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: 'el Pallol' o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a). Al segle XVII i XVIII hi havia hagut l'Ajuntament de Granollers a l'antiga presó (ESTRADA, 1993). El seu arquitecte reformador, en Simó Cordomí i Carrera, va actuar a sobre d'un antic edifici medieval ubicat en el centre del recinte medieval emmurallat i de l'antiga casa de la família Uyà (GARCIA-PEY, 1990). El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b).</p> <p>L'any 1787 Granollers compta amb 1.737 habitants. El 1827 són 2.796. El 1842 són 3.032, arribant a 4.702 el 1860 i a 6.208 el 1887. En cent anys, doncs, es produeix un salt demogràfic espectacular, variant la seva fesomia des de l'antiga vila fins a una molt més aproximada a l'actual (SESÉ, 1987b). Pel que fa a la història política, la tercera guerra carlina va ser especialment forta al Vallès. El 17 de gener de 1875, 3.000 carlins a les ordres del comandant general de Catalunya, Rafael Tristany, van entrar a la Vila i la varen saquejar, van destruir les fortificacions, l'arxiu municipal i els llibres del Registre Civil i se'n van endur l'alcalde, Pere Maspons, i 34 veïns més que no foren alliberats fins el 15 de febrer després de pagar un rescat de 175.000 pessetes aportades per subscripció pública i un emprèstit municipal (SESÉ, 1987b) (TINTÓ, 1994). Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b). Un altre conflicte bèl·lic, i concretat en els fets d'Octubre de 1934, va portar certs destrosses a l'edifici, quan la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila, a més de malmetre de certa documentació de l'Arxiu, hi genera certs destrosses aparatoses a la façana i oficines municipals.</p> | 41.6080900,2.2872400 | 440610 | 4606510 | 1902-04 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-foto-08096-21-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-11-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Simó Cordomí i Carrera (arquitecte); Josep M. Barnadas (escultura) | Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||
| 51646 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-4 | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, coronat per una cornisa. Les façanaes laterals mantenen la composició de planta baixa amb finestres rectangulars, planta primera amb finestres en arc de mig punt, i cornisa amb finestra correguda fruit d'una actuació més recent. La façana principal, en xamfrà, conté l'accés a l'edifici per mitjà d'una obertura amb arc de mig punt, i un balcó en planta primera. La cota de paviment de planta baixa està elevada cinc graons de la cota de la rasant de carrer.</p> | 08119-97 | Carrer Major, 93 | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1870 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Motius expressats per la seva inclusió en el catàleg: la documentació, estudi i conservació dels seus valors culturals i històrics és important pel coneixement de l'evolució del nucli urbà de Masquefa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml