Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85060 | Societat Cultural i Recreativa l'Aliança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-i-recreativa-lalianca | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XX | Primera fase d'obres de manteniment i restauració els anys 2010 i 2011 | La Societat Cultural i Recreativa l'Aliança es troba ubicada al centre de la població de Cubelles, a la plaça de la Font. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, una planta principal i un terrat parcialment edificat. La façana és plana amb una articulació vertical del volums de les obertures. La planta baixa compta amb tres portes rectangulars, sent la centrada la més gran i les laterals homogènies entre elles. Aquesta distribució es repeteix a la planta principal, amb tres portes d'idèntiques proporcions que donen a un balcó corregut amb subjecció de forja a mode de cartel·la i cobert amb barana de ferro. El revestiment general és d'estuc amb especejament de carreuat de color groc terrós i els buits estan emmarcats. Una placa aproximadament sobre la obertura de l'esquerra de la planta baixa hi emmarca el text 'Societat Recreativa l'Aliança 1914', sota el segell turístic de l'Esperit del Romanticisme. | 08074-13 | pl. de la Font 10 i 11 | L'edifici i la pròpia entitat de la Societat Cultural Recreativa l'Aliança van ser inaugurats el 30 de juliol de 1914. El principal promotor de l'Aliança fou Pere Escardó Pedro, llavors alcalde de la localitat i nebot d'un indiano que va fer possible l'arribada de l'electricitat a Cubelles, que va adquirir el solar a la plaça de la Font i va fer construir l'edifici, deixant-lo en herència a la Societat Cultural i Recreativa l'Aliança. Aquesta entitat va ser originalment dedicada a l'entreteniment, sobretot teatre, caramelles i cinema. Després de la Guerra Civil i davant el tancament de l'altre associació cultural de Cubelles, el Círcol Cubellenc, va monopolitzar tota la vida cultural de la vila. | 41.2085700,1.6739800 | 388831 | 4562758 | 1914 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 85175 | Onze de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/onze-de-setembre | XX | Organitzat per l'Ajuntament de Cubelles, cada 11 de setembre (diada de Catalunya), es fa un acte oficial al monument a l'Onze de setembre (a la plaça de Santa Maria), que ve acompanyat del cant dels Segadors, alhora que s'hissa la senyera al campanar de l'església de Santa Maria. Finalitza l'acte amb una ballada de sardanes popular | 08074-128 | pl. de Santa Maria | 41.2085600,1.6727000 | 388723 | 4562759 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 85091 | Cal Piular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piular | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XX | Cal tenir en compte que un dels immobles que formava part de l'edifici que formava part de Ca Piular va ser enderrocat | Sota la denominació de 'Cal Piular' hi havia documentat un conjunt de dues cases (casa Muntaner i casa Pujol). Actualment l'immoble del carrer de l'església 1-3 no existeix. L'immoble que queda és el més petit dels dos. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos segons tres eixos verticals. Les portes dels baixos són als costats, actualment una d'elles -la més ampla- pertany a un comerç i l'altra a l'accés als pisos residencials. Els eixos verticals defineixen una composició de façana simètrica amb dos balcons al primer pis, separats per una finestra més petita i finestres grans superiors, igualment separades per una finestra més petita. El coronament de la casa presenta cambra d'aire sota la solera i barana acroteri al capcer. | 08074-44 | pl. de Santa Maria 2, c. de l'Església 1-3 | 41.2085700,1.6725800 | 388713 | 4562760 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 85088 | Casa Escardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-escardo | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada. Consta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb una treballada imbricació. L'edifici presenta un cos més elevat que la resta a la cantonada. L'obra de l'immoble és de paredat de maçoneria, amb dos portals, el principal amb la llinda de fusta on s'ubica el número de carrer i un secundari més estret amb arc escarser, ambdues amb els muntants de maons. La resta d'obertures són una finestra a la banda dreta de la planta baixa i dues a nivell del primer pis col·locades als extrems. La façana del carrers dels Horts no presenta obertures. | 08074-41 | c. del Mig 24, c. dels Horts | és probable que aquest edifici existís al final del segle XVIII, ja que apareix documentat els anys 1772 - 1785, on es relacionen les cases de la parròquia dins la vila de Cubelles. En aquest document apareix esmentada una casa propietat de Pere Escardó. L'edifici apareix citat també l'any 1920, propietat de José Escardó Lleó. Segons referències orals, antigament l'edifici era utilitzat com a pallissa. | 41.2086200,1.6721000 | 388673 | 4562766 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 85128 | Cooperativa la Salvadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-salvadora | XX | L'edifici de la Cooperativa la Salvadora es troba ubicat al casc històric de Cubelles, a tocar de la part posterior l'església de Santa Maria. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una única planta baixa de considerable alçada, fet que ha permès que l'interior s'organitzi en dues alçades. La façana s'articula principalment a partir de dues obertures de mides homogènies, l'accés i un finestral, en arc deprimit convex. Estan cobertes per vidre i una forja senzilla de formes romboidals. La façana també presenta sòcol arrebossat, dues pilastres als extrems que donen més verticalitat al conjunt i un balcó corregut cec, que oculta la terrassa de l'edifici. Actualment, a l'edifici hi ha les dependències de l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles | 08074-81 | c. Colom, 7 | Fundada l'any 1913, tenia l'objectiu de la compravenda, fabricació i transformació d'articles de consum així com l'auxili social i el préstec entre associats. Fou impulsada pel Círcol Cubellenc i significà la primera cooperativa d'aquest tipus a Cubelles. S'establí en aquest edifici entre els anys 1917 i el 1939, moment de la seva dissolució. Posteriorment s'hi instal·là una fàbrica tèxtil i l'any 1983 fou expropiada per l'ajuntament, convertint-se des de llavors en la Casa de Cultura de la vila, que aixopluga l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles | 41.2086700,1.6731600 | 388762 | 4562770 | 1917 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 85155 | Carrer Colom 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-colom-12 | XX | L'habitatge del Carrer Colom 12 es troba ubicat al casc històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici amb façanes a tres vents que menen al carrer Colom, al carrer d'Àngel Guimerà i a la plaça de la Font. Consisteix en una planta baixa comercial (negocis orientats a la plaça de la Font), dos plantes d'habitatges i una coberta plana envoltada per una barana d'obra. Està pintat amb color groc terròs que es veu combinat pels ràfecs de separació de les alçades, pintats de color vermell terròs, el mateix que envolta les obertures. La façana que té un major interès és aquella que s'orienta a la plaça de la Font. A la planta baixa, a part d'una obertura moderna quadrangular (per accedir a un negoci), hi ha una altra portada amb arc escarser i una finestra amb reixa. La primera planta té tres obertures simètriques unides per un balcó corregut i, a un extrem, una finestra. Totes elles compten amb un tancament amb persiana de llibret. Les obertures de la segona planta, tres, tenen una mida menor i compten amb un balcó sense volada. | 08074-108 | c. Colom 12 | 41.2086700,1.6736800 | 388806 | 4562770 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 85101 | Plaça de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | La plaça de la Font s'emplaça al casc històric de Cubelles. Es tracta d'una petita plaça de forma triangular vorejada per dos carrers (c. d'Àngel Guimerà i c. Colom) i que es devia constituir pel seu ús com a cruïlla de ramals secundaris del Camí Ral. Està limitada per edificis entre mitgeres que, en general, tenen planta baixa (sovint comercial) i primer pis, tot i que hi ha també exemples de dues i tres alçades, que normalment es configuren com habitatges unifamiliars. En destaquen alguns edificis com el de la Societat l'Aliança, la façana lateral del carrer Colom 12 i la font abeurador. | 08074-54 | pl. de la Font | Amb un origen possiblement medieval o postmedieval, va ser constituïda com una cruïlla de ramals del Camí Ral, la plaça de la Font rebé el seu nom després de la construcció entre aquesta i l'inici del carrer d'Àngel Guimerà, d'una font amb abeurador l'any 1880. Apareix citada d'aquesta manera el 1897 i també el 1920 (com plaça de la Fuente). El 1931 passa a denominar-se plaça de Francesc Macià, nom que li serà canviat per plaça de José Antonio després de la Guerra Civil. Finalment, recupera el seu nom original l'any 1980. | 41.2086900,1.6737800 | 388814 | 4562772 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: plaça Francesc Macià, plaça José Antonio | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 85108 | Fons Antoni Pineda i Gavaldà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-pineda-i-gavalda | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d'història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XX-XXI | Conjunt d'imatges produïdes i/o reunides pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà al llarg de la seva vida. A partir dels anys 60 del segle XX, el Sr. Pineda va reunir i fer còpies de les fotografies que guardaven les famílies cubellenques a casa seva. Molts d'aquests originals ja no existeixen o es troben en mal estat de conservació. Van ser reunides amb la voluntat de reproduir-les, col·leccionar-les i fer un bon arxiu de fotografies històriques abans que es perdessin. Actualment consten dins el seu fons 24200 negatius (dels quals 6100 estan digitalitzats), unes 2000 fotografies en paper corresponent a col·leccions; i unes 1300 fotografies en format digital (original digital i digitalitzacions elaborades pel Sr. Pineda). Pendent d'inventari i recompte hi ha 31 àlbums amb les agrupacions 'Cubelles blanc i negre, 1900-1970' i 'color 1970-2000', amb contingut estimat de 4000 fotografies. | 08074-61 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | En aquells primers moments el revelat era dificultós, de tal manera que rere cada imatge hi ha unes bones hores de treball de revelat, ampliació, digitalització i retoc en el cas que fos necessari, per deixar la imatge a una mida útil per exposicions, i en condicions de ser visualitzada. De l'agrupació de les imatges, ja des dels anys 80, el Sr. Pineda sol, en col·laboració amb l'Ajuntament de Cubelles i després amb els Amics del Castell, han elaborat nombroses exposicions temàtiques, han usat les imatges per il·lustrar els llibres d'història del municipi, etc. La donació està regulada pel conveni signat entre l'Ajuntament de Cubelles i el Sr. Antoni Pineda i Gavaldà l'any 2017, i consta actualment amb 6 addendes. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 55 | 3.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 85117 | Arxiu municipal de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cubelles | XXI | L'arxiu municipal de Cubelles reuneix documentació produïda i/o rebuda per l'Ajuntament de Cubelles en el desenvolupament de les funcions que li són pròpies, així com de diverses entitats, empreses i particulars que han desitjat dipositar els seus fons a l'arxiu per la seva vinculació amb la Vila de Cubelles. Actualment, l'arxiu municipal reuneix un total de 1060,25 m/l i conté un total d'1 fons municipal, que conté 4 subfons, i 46 fons no municipals. La superfície total de l'arxiu municipal és de 145,91 m2. Els fons que s'apleguen a l'arxiu municipal són els següents: Fons de l'administració local (101 Ajuntament de Cubelles, 102 Subfons Ràdio Cubelles, 103 Subfons antiga oficina de recaptació,104 Subfons Arxiu fotogràfic de l'Ajuntament, 105 Subfons Arxiu fotogràfic Policia local). Fons judicials (201 Jutjat de Pau). Fons d'entitats, associacions i fundacions (301 Falange i de las Jons, 302 Centre catequístic parroquial,303 Comissió veïnal per millores a l'abastiment d'aigua, 304 Comissió d'evacuació de la defensa passiva,305 Moviment Rialles a Cubelles,306 Grup de teatre Casal de Cultura, 307 Fundació Estapé,308 Grup d'Estudis Cubellencs Amics del castell,309 Associació de dones La Fita de Cubelles,310 Associació de veïns de Mas Trader,311 Associació de veïns de Santa Maria. Fons registrals (401 Registre civil). Fons personals (501 Charlie Rivel, 502 Manuel Puig Ribot, 503 Joan Vidal Urpí, 504 Francesc Pujades, 505 Isidre Rossell, 506 Xavier Oller, 507 Emili Maria Serra, 508 Joan Rodriguez Serra, 509 Paulina Schumann, 510 Eduard Granell Torrents, 511 Dolors Thomas, 512 Àngel Gonzalez Candalija, 513 Rosa Fonoll Ventura, 514 Josep Fillat Roig, 515 Rosa Maria Sanchez, 516 Joan Amorós, 517 Juliol Manegat, 518 Federico Esteve Escudé, 519 Antoni Cerdà, 520 Antoni Pineda i Gavaldà, 521 Maria Trives, 522 Adrià Cona, 523 Neus Capdet, 524 Josepa Vidal Rovirosa, 525 Kikus Costa, 526 Aeroglobo - José Antonio Moreno. Fons parroquials (601 Parròquia de Santa Maria de Cubelles). Fons d'empreses (701 Col·lecció Tèrmica del Foix). Fons patrimonials (801 Travé - Maristany). Col·leccions factícies (901 tríptics i cartells, 902 Premis i trofeus, 903 Quadres, 904 Llibres digitals, 905 Col·lecció de llibres locals. Els fons digitalitzats, total o parcialment són els següents: del fons de l'Ajuntament i subfons (Llibres d'actes del ple (1648/2011), cadastre de 1739, obres majors (1933/1978), llibres de Decrets (1991-2011), llibres de resolucions (2001-2007), arxiu fotogràfic de l'Ajuntament, subfons Ràdio Cubelles: cassets, revox i mini-discs, col·lecció de llibres locals, col·lecció de fulls de Cubelles, primera i segona època (fins el número 50). Altres fons: (fons Antoni Pineda - només negatius -, fons Travé Maristany: fotografies, diapositives, plaques de vidre i VHS, fons Isidre Rossell - VHS -, fons Josepa Vidal - fotografies i documents -, fons Charlie Rivel - només fotografies -, fons Joan Vidal, - només VHS i super8 -, fons Paulina Schumann, -només VHS-, fons Kikus Costa - fotografies, gravacions-, fons Emili Maria Serra - només fotografies -. Segons l'estadística dels arxius, a finals de 2017 l'arxiu comptava amb el següent contingut: documents especials: fotografies: 15.492 positius; 4.005 negatius (actualment 28.322); 5 plaques de vidre, 78.925 fotografies digitals, 15 pel·lícules, 69 vídeos, 72.674 registres sonors, 1.023 cartells, 52 plànols i 25 dibuixos tècnics. Respecte als documents sonors digitalitzats, composen un total de 40.974 minuts, i els audiovisuals 5.631 minuts. | 08074-70 | Edifici dels Serveis tècnics. Carrer Joan XXIII, 30 | Fins l'any 2013, l'arxiu municipal va estar dividit en dos emplaçaments: l'arxiu històric, que estava localitzat al Casal de Cultura des de l'any 1995; i l'arxiu administratiu, que estava ubicat a les dependències l'antic escorxador municipal (Carrer Nou, 30). L'any 1996-1997 es va realitzar una primera classificació i inventari de l'arxiu històric, i l'any 2007-2008 es va realitzar un inventari de part de la documentació dipositada a l'Escorxador municipal. Amb la construcció del dipòsit i el trasllat a les actuals dependències l'any 2013, es va organitzar l'arxiu per sèries documentals i es va procedir a renumerar i canviar les capses d'arxiu, ja que les condicions a ambdós llocs les havien malmès. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 2013 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85117-foto-08074-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85117-foto-08074-70-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 85120 | Fons Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-charlie-rivel | XX | El fons del pallasso Charlie Rivel permet estudiar la vida de l'artista, la seva família i el context històric en el que va viure i amb el que es va relacionar. Les sèries han arribat de manera molt íntegre i en bon estat de conservació, i el fons contempla aspectes tant de la vida professional com de l'home que hi havia darrere d'ella. Destaquen especialment la sèrie de programes d'actuacions i la de retalls de premsa. Aplega la documentació fotogràfica de diversos autors. Les corresponents a actuacions tenen indicació de l'autor i, en ocasions, la datació. Respecte les fotografies familiars, s'ordenen en àlbums i es tracta de fotografies més petites. La major part de la documentació està en diversos idiomes estrangers d'àmbit europeu, en especial pel que fa als retalls de premsa. Tenim documentació en els idiomes següents: català, castellà, eusquera, alemany, francès, txec, anglès, suec, portuguès, llatí, danès, noruec, finès, neerlandès, hongarès, italià, romanès i xinès. El fons consta de 3 capses DIN-A3 (1,2 metres lineals) de papers; 24 capses mida foli prolongat (2,64 metres lineals), amb un total de 1973 fotografies, positius, paper, cartró ploma; 6 capses de trasllat (3,6 metres lineals) amb teixit, plàstic, ferro, ceràmica, metall, vidre, paper, fusta, cordes musicals i 4 vestits; 40 quadres numerats amb paper, fusta, vidre, ceràmica, ocupant 1 metre lineal; 53 cartells i dibuixos de gran format, paper, ubicats a la planera amb 2 prestatges. En total 8,44 metres lineals i dos prestatges de la planera. A l'Exposició permanent del pallasso Charlie Rivel s'hi exposa els següents materials procedents del fons: 14 elements de vestuari; 69 objectes; 2 àlbums de premsa; 24 quadres, fotos, cartells emmarcats. | 08074-73 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | Es tracta d'una donació del fons per part de la Sra. Margarita Camas, vídua de Charlie Rivel, a l'Ajuntament de Cubelles, realitzada el 24 de juliol de 1990. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 1920-83 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85120-foto-08074-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85120-foto-08074-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 85130 | Fons Travé Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-trave-maristany | XVII-XXI | Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. La documentació conté informació, entre d'altres, de la família Gibert, promotors de la realització de la Plaça de Catalunya de Barcelona; els terrenys on va ubicar-se el Liceu i el cafè del Liceu (terrenys originaris, desamortització, etc.); documentació sobre el cafè del liceu (lloguer, administració comptable...); documentació personal, laboral i política de l'advocat, regidor de Barcelona i senador Frederic Travé escardo (1857-1938); documentació personal de Frederic Travé Alfonso i la seva muller Maria Antonia Maristany, filla dels comtes de Lavern); documentació de la família Escardó, de Cubelles. A l'Arxiu Municipal, on està dipositat, hi ocupa 16 metres lineals de documentació dels segles XVII a XXI, en paper, negatius, plaques de vidre, VHS i bobines de super-8. També hi ha una col·lecció de postals d'arreu del món rebudes per la família Travé i donades per amics seus. Són 3382 postals circulades i unes 4000 postals no circulades | 08074-83 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. L'arxiu va traslladar-se a les dependències de l'Arxiu Municipal l'any 2016 i, des d'aleshores, està en procés de tractament i inventari. L'any 2017 es va digitalitzar el seu fons fotogràfic i els negatius, amb el resultat de 4.340 arxius | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98|94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 85156 | C. Colom 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-colom-13 | XX | L'habitatge del carrer Colom 13 s'emplaça al casc històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la plaça de Jaume Balmes. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, un pis i una teulada plana amb balustrada i una edificació de teulada a doble vessant. La façana principal s'articula a partir dels volums arrodonits dels arcs de mig punt. La planta baixa té un sòcol arrebossat pintat de verd; un portal de mig punt i un finestral de la mateixa tipologia amb barana baixa de forja. El pis s'articula a partir de dues obertures de amb arc de mig punt que menen a una balustrada correguda. La façana es corona amb una nova balustrada. | 08074-109 | c. Colom 13 | 41.2087700,1.6735900 | 388798 | 4562781 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 85049 | Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trave | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. COMAS, M. (1988) 'Una llarga paret', p. 7-9. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX-XX | Can Travé s'emplaça a l'est del nucli històric, en una gran parcel·la entre el carrer Sant Antoni i l'avinguda de Catalunya, amb afrontació també passatge Ramon Vinader. Es tracta d'un conjunt d'edificis entre mitgeres de planta i pis alineats en la seva major part al carrer Sant Antoni, on hi trobem la façana principal. La façana posterior d'aquestes edificacions, orientada a migdia, s'obre a un gran jardí privat que s'estén fins a l'avinguda de Catalunya. El conjunt de Can Travé estava format originalment per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d'història natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. A l'extrem oest del conjunt s'hi ubica una altra edificació destinada originalment a habitatge, construïda amb posterioritat i amb sortida al passatge Ramon Vinader. Estilísticament, l'edifici ha rebut la influència del llenguatge clàssic. La llarga façana del carrer Sant Antoni, de gairebé 150 metres de longitud, està presidida pel cos central, emmarcat entre dues torratxes. Aquest edifici està constituït per tres cossos amb una marcada simetria. Al cos central hi trobem dos portals en arc de mig punt amb sengles finestres a banda i banda. Sobre els portals, a la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de balustrada a la que hi desemboquen les obertures d'aquest espai. Aquestes portes estan rematades per timpans i a banda i banda de les portes hi trobem tres fornícules on s'hi emplacen bustos d'inspiració clàssica. A la coberta d'aquest cos hi trobem una terrassa amb barana de balustrada sobre la façana principal. Els dos cossos laterals són iguals entre ells, mantenint la simetria del conjunt, amb una finestra rectangular a la planta baixa i un balcó sense volada de morfologia composta que combina una obertura central més alta en mig punt amb dues rectangulars, amb una barana de balustrada. Rematen aquests cossos unes torratxes de planta rectangular amb obertures a les quatre façanes. La coberta de les torres és de teula àrab a quatre vents amb els careners de teula majòlica i estan rematades per una bola del mateix material. Tota la fusteria de les obertures és de llibret pintada de color verd. A banda i banda d'aquest edifici principal els altres cossos repeteixen aquests esquemes, trobant en la decoració exterior timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. El conjunt de la biblioteca estava formada per tres sales, la d'Apol·lo, la galeria de les Muses, i la de Psique i Cupido. La galeria de les Muses té nou departaments destinats al mateix nombre de muses. El gabinet de ciències naturals està format per diverses sales destinades a volums que versaven sobre temes relacionats amb la col·lecció. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX. El jardí de factura clàssico-romàntic i rodejat d'una tanca de paredat de pedra, obra de fàbrica i reixes de ferro. S'hi accedeix per dues portalades de ferro a l'avinguda de Catalunya i al passatge Ramon Vinader. El jardí es distribueix a partir d'una sèrie de corredors principals, pavimentats, amb una sèrie de rampes i escales que en salven els desnivells. Conté a més de magnífiques escultures d'inspiració clàssica, algunes espècies botàniques exòtiques. Hi destaca un conjunt escultòric de tipus nimfeu, dedicat a Neptú. Hi ha algun espai d'aigua com fonts i estanys així com un petit cementiri per les mascotes de la família Travé. | 08074-2 | c. Sant Antoni, 16-24 | A finals del segle XVII la família Escardó, avantpassats materns de les futures generacions Travé, era propietària d'un extens patrimoni que comptava amb quatre cases contigües del carrer de Sant Antoni comunicades entre sí i nombrosos terrens agrícoles. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions. A la segona meitat del segle XIX l'hereva de la finca, Rosa Escardó, es casà amb Magí Travé i Ballart. La parella s'instal·là a Barcelona on tingueren dos fills: Frederic i Enric. Vers el 1880 decidiren convertir la finca en una torre d'estiueig aprofitant les cases antigues. La construcció de l'estació del ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat. La reforma es va fer de la mà l'arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona -per la banda de mar-, una altra d'allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta façana en la principal de la casa. Però les reformes no van poder ser completes perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l'any 1936. Entremig, dues reformes de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals. Després de la mort del seu germà Enric, en Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936, però l'esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del contracte fins l'any 1939. En Federico Travé Escardó era un conegut senador conservador de l'època, va haver de fugir amb l'ajuda de l'alcalde del moment, Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època. La casa va ser assaltada el 28 de juliol de 1936. En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia estat seu de l'escola municipal. El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa. Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d'idees per reformar la casa i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de remodelació de la casa i dels seus jardins, d'estil neoclàssic italià, i fins i tot va fer l'encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d'unificar la façana, va haver-se de reformar aquesta completament fins deixar-la en l'estat actual. Va anar transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia Clàssica, el Gabinet d'Història Natural i l'hemicicle on es van portar a terme innumerables debats -sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques... Per poder anar mantenint la propietat, a finals dels anys 90 del segle XX la família va veure's obligada a vendre la Biblioteca de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Gabinet d'Història Natural. Després del traspàs de Maria Antònia Maristany, vídua d'en Frederic Travé Alfonso des de 1982, l'Ajuntament de Cubelles i els seus propietaris el 2014 acordaren el traspàs de la propietat i el seu important fons artístic per un import proper als 1,5 milions d'euros. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Bonaventura Pollés Vivó | 106|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 85104 | Biblioteques de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteques-de-can-trave | XVII-XXI | La família Travé i especialment Frederic Travé va anar acumulant un gran nombre de llibres al llarg de la seva vida. D'aquests destaquen els que s'agrupen en la biblioteca de temàtica mitològica (actualment conservada a la Biblioteca de Catalunya) o la biblioteca de ciències naturals (actualment conservada al Museu de Ciències Naturals de Granollers). Però a banda d'aquests important fons que per un motiu o un altra han sortit de Cubelles, Can Travé encara manté cinc biblioteques repartides per diferents estances de la cas: la 'biblioteca gran', de literatura, revistes d'història i sobre El Liceu, d'uns 3500 exemplars; la biblioteca d'història i viatges, situada a la 'casa del nebot'; la biblioteca monogràfica de Jules Verne, en diverses edicions, formats i idiomes; la biblioteca de llibres infantils i estudi de l'època de la República; i la 'biblioteca petita'. El que s'ha anomenat la 'biblioteca petita de Can Travé' és l'única de per ara està inventariada. S'emplaça en una estança de l'interior de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de temàtica heterogènia, de més de 1500 volums, que conté des de monografies sobre arquitectura i interiorisme a llibres que parlen d'història natural i astronomia, passant per llibres d'història de Barcelona i de Cubelles, de gossos, etc. Hi destaquen tres exemplars que daten entorn l'any 1600, si bé en trobem alguns principis de segle XXI. | 08074-57 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La biblioteca petita de Can Travé va ser inventariada entre l'any 2016 i 2017 per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles per una cubellenca estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, amb el finançament de la Diputació de Barcelona. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Fins el moment l'única biblioteca que resta a Can Travé i que ha estat inventariada és l'anomenada biblioteca petita | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 85167 | Col·lecció de joguines de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-joguines-de-can-trave | XIX-XX | Important col·lecció de joguines reunida per Frederic Travé a Can Travé al llarg de la seva vida. Hi destaquen un gran conjunt de maquetes de trens, avions cotxes i altres vehicles reproduïdes a diferents escales. Hi ha també figuretes de tipologia molt variada. | 08074-120 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85167-foto-08074-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 85168 | Col·lecció d'instrumental científic de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstrumental-cientific-de-can-trave | XIX-XX | Col·lecció de nombrós instrumental de recerca científica que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. | 08074-121 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 85169 | Col·lecció de bastons de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bastons-de-frederic-trave | RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles. | XX | Col·lecció de diversos centenars d'exemplars de bastons (es calcula que entre 300 i 400) que va ser acumulada per Frederic Travé Escardó al llarg de la seva vida. | 08074-122 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La gran col·lecció de bastons de Frederic Travé es deu a que aquest important personatge fou un gran col·leccionista, a més d'usuari d'aquest suport. Li agradava explicar que cada bastó tenia la seva petita o gran història, la seva característica i fins i tot la seva funció particular. Es deia que Frederic Travé tenia un o més d'un bastó per cada dia de l'any. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 85172 | Gabinet d'història natural de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gabinet-dhistoria-natural-de-frederic-trave | XIX-XX | Important col·lecció sobre ciències naturals que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. Destaquen especialment les col·leccions de malacologia, papallones i vertebrats dissecats | 08074-125 | Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. Aquestes col·leccions es troben actualment al Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 2000 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Anys abans, el 1993, hi havia donat també la seva biblioteca especialitzada. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 85094 | Font amb abeurador (Pl. de la Font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amb-abeurador-pl-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | Fons adossada a la façana feta d'obra. El basament la font és de pedra igual que els muntants laterals i la pica i l'abeurador, la resta és de fàbrica de maó i ciment. El cos té una amplada de 50 cm, la pica principal mida 205 cm i l'abeurador 90 cm de llargada | 08074-47 | c. Sant Antoni 2, Plaça de la Font 8 | La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. | 41.2088000,1.6741500 | 388845 | 4562784 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 85062 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-1 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | El carrer de Sant Antoni de Cubelles es troba ubicat al nucli històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la Creu, a la banda nord de Can Travé. Es tracta d'un conjunt d'habitatges entre mitgeres a la banda nord del carrer i Can Travé i Ca l'Aleix (o Masia de la Creu) a la banda sud. Les cases del Carrer Sant Antoni són de planta baixa i pis. Puntualment presenten traces d'arquitectura historicista (incús modernista, p.ex. Habitatge número 15), però la majoria tenen un llenguatge arquitectònic popular, amb portal principal amb arc escarser i finestres laterals enreixades, mentre que els primers pisos tenen normalment balcó i finestra lateral, amb o sense forja i en general molt senzilla. Es troben escassos elements decoratius a les façanes, normalment emmarcaments enguixats de les obertures. | 08074-15 | c. de Sant Antoni | El carrer de Sant Antoni, situat a la part oriental del nucli de Cubelles, era originalment el camí d'entrada a la vila per la carretera vella de Vilanova. L'element més antic del carrer és actualment la capella de Sant Antoni de Pàdua (1694), que podria datar la urbanització inicial d'aquest tram. Tot i així, existeixen dades que afirmen que al segle XVI el carrer estaria poc urbanitzat, dinàmica que estaria canviant cap a mitjan de segle XVII (1655), al segle XVIII hi haurien ja 26 cases en aquest tram. Avui en dia però, la major part dels habitatges poden datar-se entre les darreries del segle XIX i els inicis del XX. L'any 1936, el carrer es va dir Francesc Layret i el 1939 va recuperar el seu nom d'origen. | 41.2088800,1.6748400 | 388903 | 4562792 | 1888 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 85090 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVI | La masia de Ca l'Aleix es troba ubicada al carrer de Sant Antoni, antic camí de Vilanova, a la banda oriental del casc urbà. Es tracta d'un edifici entre mitgeres que forma part d'un petit conjunt de tres edificis consistent en un habitat de planta rectangular. És una casa unifamiliar amb jardí al tram posterior, de planta baixa i pis. La planta baixa té una portada en arc de mig punt emmarcada en blocs escairats a la meitat inferior i amb maons a la superior i una petita finestra lateral amb reixes. El pis està dominat de manera simètrica per tres balcons d'escàs voladís amb persianes de llibret mòbil. La façana està arrebossada i pintada de blanc, coloració trencada pels esmentats maons del portal, les bases dels balcons i la línia de ràfec sota la teulada, que és a doble vessant coberta per teula àrab. A la banda oriental, hi ha un cos adossat format per dos unitats. Per una banda, a tocar de la casa antiga de Ca l'Aleix, hi ha un edifici de planta baixa i pis amb dues obertures a la planta baixa emmarcades per maó marró fosc. El pis, separat de la planta baixa per un ràfec de ceràmica verdosa, té dues finestres de tres cossos cadascuna; un de centrat més llarg i envoltat de maó i els dos laterals, simètrics i més petits. Està cada conjunt coronat per una mena d'arc escarser fet en maó. La separació entre aquest pis i la cobertura a tres vessants, està realitzada mitjançant una placa correguda fornida de ceràmica verdosa amb motius geomètrics. La resta de la construcció, és únicament un cos de planta baixa que no sembla tenir massa interès arquitectònic. Per últim, a la banda occidental hi ha un altre cos adossat que no presenta cap interès arquitectònic. | 08074-43 | c. Sant Antoni 28 | Possiblement ja existiria l'any 1585 a partir del que es desprèn del testament de Miquel Llampalles, i seria propietat de Perot Negrell. Sembla que en aquelles èpoques podria haver estat emprat com hostatge amb cavalleries, anomenat Stabula Nova. | 41.2089100,1.6765400 | 389046 | 4562793 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: masia de la Creu, cal Xicarró, can Fabrés | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 85163 | Llamborda Stolpersteine de Josep Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llamborda-stolpersteine-de-josep-agusti | MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2009) Els anys de la postguerra i l'auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l'especulació. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XXI | La llamborda Stolpersteine en record de Josep Agustí Bombui 'Tit', s'emplaça encastada a la vorera davant del portal de cal Tit (C. Sant Antoni, 31). Es tracta d'una llamborda elaborada artesanalment per l'artista alemany Gunter Demnig. Mesura 10 x 10 cm i consisteix en un cub de formigó cobert d'una fulla de llautó en el que hi consten les dades de l'homenatjat. Concretament, seguint una disposició que es repeteix en totes les llambordes, hi figura la inscripció 'Aquí visqué - Josep - Agustí Bombui -- nascut 1896 - exiliat - deportat 1940 - Mathausen - assassinat 29.11.1941 - Gusen'. Actualment (2019), hi ha més de 60.000 llambordes Stolpersteine col·locades a més 1.800 ciutats d'una vintena de països. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat | 08074-116 | c. Sant Antoni, 31 | Josep Agustí Bombui, conegut com a 'Tit', va néixer a Almassora el 28 de desembre 1896. De jove, després d'una etapa residint a França es va traslladar a Cubelles. Treballà a l'antiga cimentera Griffi de Vilanova i la Geltrú. Durant la Guerra Civil formà part del Comitè de Defensa local. Abans del final de la guerra en Josep Agustí s'exilià a França on fou internat al camp de refugiats de Frontstalag 184 Angulema, a l'oest d'Occitània. Com a conseqüència dels acords a tres bandes entre el règim franquista, el règim col·laboracionista de Vichy i l'Alemanya nazi, Agustí, juntament amb 926 republicans més -dones, nens i gent gran- va ser enviat al camp de treballs forçats i extermini de Mathausen en el conegut com 'Comboi dels 927'. Fou ser el primer enviament massiu de deportats civils als camps nazis, abans que els jueus, gitanos o russos. Entrà a Mathausen el 24 d'agost de 1940 on rebé el número 3923. La causa al·legada per al seu internament fou que era un Rotspanier 'roig espanyol'. De seguida, com tots els homes de més de 10 anys del comboi, començà a treballar en règim d'esclavatge a les pedreres que proveïen de material per a la construcció i l'ampliació d'altres camps de treball i extermini. Molts moriren durant l'hivern d'aquell any, per les dures condicions i per les vexacions i assassinats indiscriminats per part de les SS. El 24 de gener de 1941 Agustí fou traslladat al camp de Gusen, satèl·lit del primer, junt amb molts altres republicans catalans. Allà rebé el número 8977. Segons consta a la seva fitxa de defunció hi morí el 29 de novembre de 1941 a l'edat de 44 anys, com a conseqüència d'una pericarditis (causa usada freqüentment per ocultar altres causes de mort). L'acte de col·locació de la llamborda per part de l'artista Gunter Demnig es va fer el dia 20 d'abril de 2019 | 41.2089100,1.6755200 | 388960 | 4562794 | 2019 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85163-foto-08074-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85163-foto-08074-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Gunter Demnig | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 85053 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-2 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVII | Restaurada l'any 1997 | La capella de Sant Antoni de Pàdua és un petit edifici entre mitgeres situada al bell mig del carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un edifici de línies molt senzilles, que presenta uns volums a base de formes geomètriques elementals, on I‘ornamentació és gairebé absent. És una construcció popular d'una sola nau, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura de la façana és molt senzilla. L'entrada al temple es porta a terme a través d'una porta quadrangular, flanquejada a banda i banda per dues petites finestres quadrades. A la llinda de la porta s'hi troba esculpida la inscripció amb el nom del temple, l'any de construcció i l'autor del mateix. On s'uneixen les dues línies de ràfec de la teulada, s'hi localitza un petit ull de bou i, just per sobre, un campanar d'espadanya d'una sola obertura en mig punt i coronat, com la teulada, a dues vessants. El conjunt de la façana es troba emblanquinada i és llisa. L'interior, sense compartimentacions, es composa d'una petita nau coberta a mig punt que s'inicia en una motllura correguda, sense pilars centrals. L'absis, molt senzill, compta amb un petit altar de marbre i just al darrera, una imatge en rajoles, de Sant Antoni de Pàdua amb el nen Jesús. | 08074-6 | c. Sant Antoni, 33 | D'acord amb l' inscripció que figura a la llinda de pedra de la porta, la capella de Sant Antoni de Pàdua va ser construïda l'any 1694 per Marià Gassó. L'any 1997, aprofitant el dia de Sant Antoni, es va inaugurar la restauració del temple, duta a terme per voluntaris i inaugurada amb una missa conduïda pel mossèn de Santa Maria de Cubelles, Joaquim Lluís. | 41.2090100,1.6755700 | 388965 | 4562805 | 1694 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Marià Gassó | Per la diada de Sant Antoni es celebra una processó que, sortint de Santa Maria, acaba amb una missa a l'ermita. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 85143 | Processó de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-antoni-de-padua | La processó de Sant Antoni de Pàdua es realitza entorn la diada del sant, el dia 13 de juny. S'inicia al vespre a l´església Santa Maria de Cubelles i acaba davant de la capella de Sant Antoni de Pàdua. Consta d'una missa en honor al Sant que tradicionalment es realitzava al carrer just davant de la capella de Sant Antoni, si bé en els darrers anys s'ha dut a terme a l'església de Santa Maria. És tradicional la benedicció de panets. Al final es reparteix coca i vi als assistents | 08074-96 | Capella de Sant Antoni de Pàdua (C. Sant Antoni de Pàdua, 33) | Sant Antoni de Pàdua, és un dels sants més venerats als Països Catalans. A Cubelles, aquesta festa es va recuperar el 13 de juny de l'any 1997, quan un grup de persones va posar-se d'acord per restaurar l'ermita que hi ha al carrer Sant Antoni i van començar a organitzar la celebració religiosa. De fet aquest grup d'amics de Sant Antoni de Pàdua, també s'encarreguen de mantenir en perfecte estat l'ermita al llarg de l'any. La reforma de l'ermita, propietat de la família Riba, no hagués estat possible sense la col·laboració tant de diversos professionals del ram de la construcció com d'altres col·laboradors esporàdics que van fer les seves aportacions econòmiques | 41.2090100,1.6755700 | 388965 | 4562805 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 63 | 4.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 85160 | C. Nou 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-7 | XX | L'habitatge del carrer Nou 7 s'emplaça al límit occidental del cas històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici a tres vents, compost per una casa unifamiliar de planta baixa, primer pis i terrassa superior i un gran pati amb entrada de vehicles que fa cantonada entre el carrer Nou i el carrer del Raval del Torrent. La façana principal, que dona al carrer Nou, té una planta baixa amb un portal amb arc escarser de fusta i vidre i dues finestres de les mateixes proporcions amb reixa de ferro. La primera planta compta amb un balcó de ferro sobre la porta d'accés, que té una obertura quadrangular flanquejada per dues finestres amb persiana. Per últim, per sobre el ràfec, hi ha una barana d'obra que cobreix una terrassa plana a la que s'accedeix per un petit tram construït que cobreix les escales. Corona aquesta edificació un penell en forma de gall. En el lateral de la façana, que toca cap el carrer del Raval del Torrent, hi ha un gran pati amb entrada de vehicles. | 08074-113 | c. Nou 7 | 41.2089900,1.6730700 | 388755 | 4562806 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 85138 | La creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-4 | XX | La creu es troba ubicada al carrer homònim, al centre de Cubelles i a tocar de la intersecció amb el carrer Sant Antoni. Es tracta d'un monument compost per un parterre amb plantes junt amb una creu amb pedestal amb unes dimensions de 430 x 140 x 85 cm i, a aproximadament tres metres, una llosa o placa de granit on hi ha la següent inscripció: L'AJUNTAMENT / I VILA DE CUBELLES / EN RECORD A LES / VÍCTIMES D'UNA / GUERRA QUE NO / HAURIA D'HAVER ESTAT/ 11-IX-1979. El conjunt es troba envoltat de trànsit rodat del carrer de la Creu i el parterre també serveix com a tram central d'un pas de vianants. | 08074-91 | c. de la Creu s/n | Durant la Guerra Civil es va destruir una creu de terme que la família Oliver havia col·locat, en data indeterminada, a l'extrem de la seva era. Els mateixos propietaris van proposar a l'ajuntament que la restablís i li va cedir un terreny amb aquesta finalitat. La creu, extreta l'any 1940 del cementiri per Joan Adrià (qui també en va fer el pedestal i la placa), es col·locaria a la que s'anomenà «Plaza de la Cruz y de los Mártires», que seria un homenatge als «Caídos por Dios y por España». No obstant, sembla que la creu actual no és la que es va extreure del cementiri i que es va substituir en algun moment indeterminat de les dècades de 1950-1960. L'any 1979, el partit d'Esquerra Republicana de Catalunya demana el canvi de localització de la creu i la instal·lació d'una nova placa en record de totes les persones mortes durant la Guerra Civil. | 41.2091400,1.6763300 | 389029 | 4562819 | 1940 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Joan Adrià | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 85100 | Carrer de Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-jacint-verdaguer | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX-XX | El carrer de Jacint Verdaguer s'emplaça al nucli antic de Cubelles. Comença al carrr de Sant Antoni i desemboca al carrer Nou. Es tracta d'un carrer de llambordes per vianants (des de l'any 2009) de recorregut corbat i que havia servit com a ramal del Camí Ral per dirigir-se a l'Arboç. Està format per habitatges entre mitgeres d'alçades variables. Si bé el més comú son cases de planta baixa i una sola alçada, de caire unifamiliar, al seu tram més proper al carrer de Sant Antoni hi abunden les cases de pisos d'èpoques més recents. A nivell arquitectònic, el més interessant és el conjunt de cases entre mitgeres de formats similars i línies de ràfec comunes i normalment amb sòcol arrebossat (números 9-17 i 24-28). Compten amb una planta principal i una alçada, amb obertures quadrangulars senzilles i accessos mitjançant arcs escarsers, tant pels habitatges com per alguns aparcaments o magatzems. Quan tenen balcó, aquest és també senzill i d'escàs voladís. La major part d'aquests edificis estan pintats en color blanc, tot i que puntualment en podem trobar de color groc i terrós. | 08074-53 | c. de Jacint Verdaguer | Fins els anys 30 es denominava carrer de l'Arboç i formava part d'un ramal bifurcat del Camí Ral per dirigir-se a la citada població. A l'any 1920 es descriu que a la seva banda dreta estava constituïda per una única finca rústica propietat de Rosalia Raldiris. El 1935 rep la seva denominació actual. El juliol de 2009 es van enllestir les obres que inauguraven la remodelació d'aquest carrer, que es va convertir en via per vianants i per circulació rodada limitada a l'accés a aparcaments i negocis. | 41.2091400,1.6736300 | 388802 | 4562822 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carre al llarg de la història: carrer de l'Arboç. | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 85174 | Àncora de d'Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-davinguda-catalunya | XX | Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de tipus Almirallat que es caracteritza per tenir una peça llarga (anomenada cep) que, fixada a l'extrem de l'àncora perpendicularment al pla determinat pels dos braços (part inferior de l'àncora) i la canya (part perpendicular), fa adoptar a l'àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons marí. També hi ha una part de la cadena que servia per ancorar al vaixell, s'ajunta en un peça rodona anomenada cigala, mitjançant un grillet d'unió. | 08074-127 | Rotonda av. Catalunya | Àncora cedida per la central tèrmica Foix mitjançant conveni de cessió signat el 13 de setembre de 2017 i ratificat per acord de la junta de govern local de 28 de març de 2018. Es tracta d'una cessió que va fer fa Endesa Generación, SA. Central térmica del Foix 1975-2015. | 41.2092300,1.6803200 | 389363 | 4562823 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 85194 | Àncora del Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-passeig-de-narcis-bardaji | XX | Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de patent 'Hall' que conserva part de la cadena que servia per ancorar el vaixell unida mitjançant el grillet d'unió. | 08074-147 | Passeig de Narcís Bardají 3 | 41.2092300,1.6803200 | 389363 | 4562823 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 85126 | Barraca de pedra seca 1172 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1172 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1172 s'emplaça al límit d'un bosc amb camps de conreu en un bosc a 300 m al sud de Mas Peirot, just al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 4,20 m de llargada per uns 3,55 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 3 x 2,05 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,55 m d'amplada. | 08074-79 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2093800,1.6461600 | 386500 | 4562884 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 85161 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-3 | XX | Ha estat objecte d'actes vandàlics (informacions de setembre de 2023). | <p>Premsa de cargol fixe. A la base hi ha el plat de ferro amb canal perimetral per a recollir el most cap al broc de sortida i part central realçada per a encaixar-hi la gàbia cilíndrica de costelles de fusta. Aquesta presenta quatre cercles de ferro clavats amb reblons i que es tanquen amb quatre passadors a totes dues bandes, permetent obrir la caixa per la seva càrrega. Dins la caixa hi trobem varis discs o pilons, i la palanca de vaivé que servia per fer baixar la femella, que conforma el mecanisme de pressió. Tres barres o pòsters ubicats simètricament respecte a la gàbia i clavades al formigó, immobilitzaven el cargol en el moment d'exercir la força que l'accionava.</p> | 08074-114 | pl. de Melcior Güell i Soler | <p>La premsa va ser construïda a Vilanova i al Geltrú pel taller 'Cruells i Medina', ubicat a la Rambla Vidal número 22. Aquesta premsa és una donació la central tèrmica del Foix per part d'Endesa a l'Ajuntament de Cubelles l'any 2018.</p> | 41.2097200,1.6728000 | 388734 | 4562887 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85161-foto-08074-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85161-foto-08074-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-27 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 85112 | La Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fita | XIX | També coneguda com la fita de terme de la Carretera. Es troba ubicada al límit entre els termes municipals de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, just al nord de l'antic camí Ral. Es tracta d'un molló troncocònic de maçoneria que mesura uns 2,5 metres d'alçada i 1,40 metres de diàmetre. Una placa de marbre que hi ha col·locada compta amb la següent inscripció: '1850. TERMYNO Y JURYSDYCCYON DE CUBELLAS' [sic.]. | 08074-65 | av. del Terme / Carrer Sant Antoni | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889. | 41.2098400,1.6804100 | 389372 | 4562891 | 1850 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85112-foto-08074-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85112-foto-08074-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La importància de la preservació d'aquests elements queda manifesta a la legislació espanyola a l'article 246 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (delicte de 'usurpación mediante alteración de lindes', conegut tradicionalment com 'delito de alteración de lindes, mojones o hitos') on es descriu: 'El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a dieciocho meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros'. I també a l'article 38 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, on es descriu: 'Els ajuntaments tenen l'obligació de vetllar pel manteniment de les fites col·locades'. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 85080 | Can Granell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granell | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2009) 'Can Granell', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 103-117. | XVI-XX | El mas de Can Granell es troba ubicat a un centenar de metres del casc urbà de Cubelles, a l'antic camí que porta cap al Mas Trader. Es tracta d'un edifici aïllat, una masia de dos cossos amb afegits. El tram original presenta una planta baixa i dos pisos d'alçada. La façana principal presenta una porta adovellada en arc de mig punt (amb la inscripció 1697 a la clau) que originalment era compartida pel pas de les persones i el bestiar. Una nova porta, sense interès arquitectònic, va ser afegir els anys 50' del segle XX per donar pas a les noves dependències. La resta d'obertures són quadrangulars. La façana està recoberta per un enguixat blanquinós i no presenta cap ornamentació esgrafiada ni rellotge de sol. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, sense ràfec a cap de les cobertes. Compta amb nombrosos cossos afegits al llarg del segle XX, sobretot a partir dels anys 50'. | 08074-33 | ctra. de Can Trader, 1 | Antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. La família Granell apareix esmentada com a propietària des del segle XVlll i es troba documentada a principis del segle XIX com casa Granell de la sínia. Mossèn Avinyó creia que la casa Lleó del Mas, esmentada en el segle XVl, calia identificar-la amb can Granell o cal Baró | 41.2101600,1.6713200 | 388610 | 4562938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altra nom de l'immoble: Lleó del Mas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 67920 | Gorgònies de la zona de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgonies-de-la-zona-de-vallcarca | Sense data | La pressió mecànica exercida per les xarxes i altres ormeigs de pesca, perjudica aquests organismes, tal i com indica el seu petit tamany. | Es tracta d'una barra de sorra compactada i situada dins del mar, on creixen nombroses, però petites colònies de cnidaris antozous de l'ordre dels gorgonaris (espècies colonials, flexibles i d'aspecte arbustiu), de diferents espècies del gèneres Eunicella (gorgonia blanca) i Lophogorgia. El seu petit tamany indica la forta pressió mecànica que pateix la zona per part de les xarxes i altres ormeigs de pesca. La seva importància radica en ser comunitats d'organismes molt vulnerables, que tarden molts anys a regenerar-se i només si es redueix la pressió exercida sobre elles. | 08270-62 | Davant de Vallcarca | 41.2131500,1.8671100 | 405029 | 4563038 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Les característiques de fragilitat i lent creixement impliquen que aquesta espècie sigui considerada un indicador biològic. Dades proporcionades per Marta Cavallé. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 85084 | Mas Xinxola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xinxola | <p>MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Xinxola', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-58. MARTÍNEZ, X. (2009) 'El Mas Xinxola a mitjan segle XVIII', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 118-122.</p> | XVI | Abandonat i en procés d'enrunament | <p>El Mas Xinxola és al centre del terme municipal de Cubelles, a la dreta del riu Foix, dominant la plana de les Mars Mortes, sobre els primers contraforts de la Serralada Prelitoral i al cantó nord de la zona energètica del que va ser la central tèrmica de Cubelles. Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa i primera planta. L'edifici hauria començat amb tres cossos i hauria anat evolucionant amb el celler, l' estable, i el corral. Els murs són de pedra picada unida amb morter. La façana es troba tapada per la construcció d'un afegit, a la banda de ponent. El portal és dovellat amb arc de mig punt, envoltat de tres finestres. A la banda de ponent hi havia l'abeurador per als animals. El carener de la teulada és paral·lel a la façana i les cobertes són fetes de teula àrab rogenca.</p> | 08074-37 | Cantó nord de la zona energètica d'Endesa, al camí de les Planes a Puigdetiula | <p>El primer propietari documentat del Mas Xinxola s'esmenta l'any 1739, es tracta de Lluís Papiol, que també era propietari de Mas Trader. Seria del seu llinatge familiar fins 1882, quan es ven a Joan Soler i Suau, que va ampliar l'heretat amb noves terres annexes. L'any 1930 s'expropien quaranta-una àrees per construir canals de rec del pantà del Foix. La propietat es mantingué inalterada i la masia habitada per masovers fins l'any 1976, quan la societat Tèrmicas del Besós SA adquiria terrenys i la masia per a la construcció de la xarxa elèctrica de distribució i dels dipòsits de combustible de la central tèrmica. A partir d'aquí el procés de deteriorament ha estat inexorable.</p> | 41.2110800,1.6581800 | 387510 | 4563057 | 08074 | Cubelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Ens consta que darrerament aquesta masia ha estat enderrocada (juliol 2021). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 85127 | Barraca de pedra seca 1173 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1173 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1173 s'emplaça enmig d'un bosc, a 350 m a l'oest de Mas Peirot, al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 3,80 m de llargada per uns 3,20 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 2,40 x 1,80 m. Les parets, d'uns 70 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,50 m d'amplada | 08074-80 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2113900,1.6431500 | 386251 | 4563111 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 85055 | Molí de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-palma | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2013) 'El Molí de la Palma o Molí de l'Anton', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-77. | XVI-XX | El Molí de la Palma és un conjunt d'edificacions situat a tocar de la carretera de Can Trader, a l'anomenada Plana del Molí. Es tracta d'un conjunt d'una desena d'edificis la major part dels quals es troben dedicats a l'habitatge; hi ha alguns conjunts de cases aïllades mentre que d'altres es troben entre mitgeres, formant conjunts. Els edificis més rellevants són aquells numerats com a 2 -Cal Ciset- i 3 -Ca la Coloma-, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, la segona de les quals té morfologia de terrat edificat. Compta amb tres portes, la principal és adovellada en arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data '4 maig 1807'; a l'esquerra hi ha un accés als antics cellers és feta amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica única a les masies locals. L'accés de la dreta, sense trets remarcables, dona accés a l'hort. La segona planta té dues finestres de les mateixes característiques coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica, de trets similars a una de les portes de la planta baixa. A aquesta alçada, la primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses a plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l'extensió de l'edifici. Es troba tot el conjunt emblanquinat amb calç del Penedès. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab. Per la seva banda, Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d'obertures heterogènies en la planta principal i primer pis. A nivell d'evolució arquitectònica, sabem que la fesomia del conjunt va anar canviant gradualment, sobretot a partir de finals del segle XVIII. La dovella central indica que el 1800 es va construir un annex al molí, mentre que Cal Ciset seria construït el 1807. De forma segura, en aquells moments el molí es trobaria integrat a la part inferior de Ca la Coloma, però sembla que ja no tindria aquesta una mica abans de 1860, quan tot el conjunt ja acompliria funcions d'habitatge. En dates més recents, entre 1921 i 1936, Cal Ciset va ser reformada amb un estil afrancesat on s'integraren les rajoles esmentades i també l'estructura en terrasses i balustrada i el pont que uneix aquesta amb Ca la Coloma va passar d'una a dues finestres. | 08074-8 | ctra. El Mas Trader 1,2,3 | Tot i que la primera descripció del conjunt és de l'any 1728, no es coneix amb exactitud l'origen dels edificis. Es coneix la presència d'un molí en aquest indret a partir de 1565. | 41.2120100,1.6697900 | 388485 | 4563146 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del molí: molí de l'Anton, molí de l'Anton de Dalt, molí de l'Anton de Sobre | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 68516 | Emissari de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/emissari-de-sitges | Sense data | El jaciment es veu afectat per la construcció d'aigües residuals. | Jaciment indeterminat pendent de datació, localitzat en l'àrea on es va construir l'emissari d'aigües residuals, en sedimentació de roca i sorra. Es van localitzar nombrosos fragments d'àmfora de diferent tipologia, que no han permès assignar la tipologia ni donar una cronologia precisa. | 08270-638 | Terramar | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per de Josep Payàs. Es va localitzar l'any 1994 | 41.2137100,1.8086300 | 400127 | 4563166 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68516-foto-08270-638-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | El dipositari actual del material localitzat és Josep Payàs. | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 68513 | Sitges I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-i | XIV-XV | Es tracta d'un jaciment baix medieval (1400-1500), situat dins del mar, que no ha estat expoliat i que es correspon a una zona on hi ha una acumulació de pedres que podrien pertànyer al llast del vaixell en un sediment de roca i a on es va localitzar un petit vas verd i manganès. La inspecció que es feu en aquest indret l'any 1994 no es va permetre determinar de quin tipus de jaciment es tractava. | 08270-635 | Sitges | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per Francesc Giménez. Es va fer una prospecció l'any 1994. | 41.2140800,1.8058800 | 399897 | 4563210 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68513-foto-08270-635-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Caldria realitzar una tasca de sondeig. | 85 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 85095 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-21 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BROTONS, x.. PINEDA, A., VIDAL, J .. Els carrers de Cubelles. Vilanova i la Geltrú, 1997, p. 27 CASTELLANO, A.: L'Evolució urbana de la vila de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10, Barcelona 1998, p.56. | XX | El cementiri municipal de Cubelles té una estructura de tendència rectangular formada per tres cossos, separats per portals, que tenen planta aproximadament quadrada. Té una extensió de prop de 5000m2, sent el cos septentrional el més gran, de quasi 2500m2. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de color blanc. Tot i que els tres cossos tenen accessos independents des del carrer Mossèn Miquel Cortí, el principal és del cos septentrional, flanquejat en un dels costats per unes grans lletres negres on hi diu 'Cementiri Muncipal' junt amb l'escut de la vila. S'accedeix a un recinte d'espai central amb nombroses criptes familiars, envoltades de pins i xiprers principalment. Els nínxols es troben a totes les parets d'aquest espai, assolint fins a 4 alçades d'obertura quadrangular, amb teulades amb inclinació vers l'interior del recinte, de teula àrab. L'accés al cos central, que és el més antic, porta a un àmbit presidit per sis criptes, separades per pins i xiprers, entre les que destaca la de la família de José Andreu Laserre (Charlie Rivel), amb una basament quadrangular de marbre vermellós, coronat per una escultura en forma de cub buit. A la resta de parets d'aquest àmbit hi trobem nínxols que assoleixen 3 alçades d'obertura en arc de punt rodó i tenen el mateix tipus de coberta que hem esmentat pel primer cos. El darrer i més meridional és el més petit de tots tres cossos, té les mateixes característiques que els anteriors, amb la diferència que l'espai central es troba presidit per una olivera i una palmera. Recentment, durant el mes de març de l'any 2019, es dugueren a terme obres per ampliar el cementiri amb 24 nous nínxols. | 08074-48 | c. Mossèn Miquel Cortí | L'antic cementiri es trobava a tocar de l'església de Santa Maria des del segle XVIII i hi va romandre aproximadament dos segles fins que, l'any 1906, fou construït el nou cementiri a la localització actual | 41.2137900,1.6730900 | 388765 | 4563339 | 1906 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 85125 | Barraca de pedra seca 1175 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1175 | S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1175 s'emplaça en una clariana a uns 275 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és circular amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 4 m de diàmetre exterior, uns 2,50 m d'amplada interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i , d'uns 1,80 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland. Al sostre hi trobem lliris | 08074-78 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2137000,1.6499600 | 386826 | 4563359 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 85077 | Mas Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-baro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Mas Baró', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-86. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | El Mas Baró s'emplaça al nord del nucli històric de Cubelles, en una plana agrícola a l'esquerra del riu Foix. Es tracta de diversos cossos associats de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés al cos principal es realitza mitjançant una portalada d'arc de mig punt, coberta per una marquesina moderna. A banda i banda en aquesta planta hi trobem repartides simètricament dues finestres de llinda plana amb ampit esglaonat. A l'extrem dret d'aquest cos hi ha un altre portal d'arc escarser el qual, antigament, deuria donar accés a les quadres. S'afegeix a aquest cos un altre per la banda sud-est que deuria tractar-se de la masoveria. Aquest cos consta de dos eixos simètrics, amb una porta en arc de mig punt i una finestra a la planta baixa i sengles finestres de llinda plana a la planta pis. Les finestres del conjunt de dos cossos descrits compten amb porticons de fusta i els ràfecs combinen maons i teules. | 08074-30 | Mas Baró | Tot i que algunes teories apunten a que aquesta casa pairal tindria els seus orígens en el Mas d'en Pujol, documentat en els arxius cubellencs des del segle XV (Martínez, 2012), els primers esments documentals com a Cal Baró els trobem al segle XVII. El cos de la masoveria va ser construït el 1953. A l'interior del galliner hi ha una rajola amb la data de 1489. | 41.2141700,1.6686200 | 388391 | 4563387 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 68514 | Pa Rosat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pa-rosat | Sense data | L'estat regular de conservació és degut a l'expoliació que ha patit el jaciment. | Es tracta d'un jaciment situat dins del mar indeterminat, pendent de datació, que ha estat expoliat i que es correspon a un conjunt d'àmfores de diverses tipologies, en una sedimentació de roques. El material arqueològic no està documentat. | 08270-636 | Terramar | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per de Josep Payàs, Francesc Giménez i Lluís Puighivet. Es va localitzar l'any 1994. | 41.2158200,1.7975800 | 399204 | 4563413 | 08270 | Sitges | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68514-foto-08270-636-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 85124 | Barraca de pedra seca 1176 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1176 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1176 s'emplaça en un bosc a 400 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és amb forma de ferradura amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 3,20 m de llargada per uns 2,50 m d'amplada, amb una alçada total d'1,80 m. Les parets, d'uns 80 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i d'uns 1,30 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. Presentava un contrafort al lateral esquerra i paret posterior, força degradats | 08074-77 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2146600,1.6506800 | 386888 | 4563464 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 85072 | Quadra de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-gallifa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CATALÀ, P.; CARBONELL, V.; BRASÓ, M. (1971) Els castells catalans, Vol. III. Barcelona. p. 896-898. MILLÁN, M.; CABÚS, A. (2016) Joan Boscà, senyor de Cubelles. Cultura i Renaixement. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET, X. (1980) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 21. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XII-XXI | La Quadra de Gallifa s'emplaça al capdamunt d'una suau elevació a 900 m al nord-oest del nucli històric de Cubelles. Es tracta d'un conjunt arquitectònic constituït per diversos edificis que segurament ha tingut continuïtat des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Consisteix, actualment, en una casa pairal amb diverses dependències annexes, així com una altra edificació que en deuria ser la masoveria i l'ermita de Sant Pau de Gallifa. Tots els edificis s'adapten l'orografia del terreny. El cos central de l'edifici principal (núm. 9), d'una crugia, consta de planta i dos pisos amb coberta transitable. La façana principal, orientada a sud-est, disposa d'un aporta d'accés de llinda plana i una finestra amb ampit de pedra motllurada. Els dos pisos superiors respecten un clar eix de simetria. A la planta pis s'hi obren dos balcons de llinda plana sense volada amb barana de ferro forjat, mentre que al pis superiors s'hi obren dos finestrals amb llinda d'arc de mig punt i una petita barana de ferro inferior. Per sobre hi trobem una barana per a la coberta transitable que combina un mur llis una balustrada, respectant la simetria del conjunt. A la dreta d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta i pis (núm. 8). S'hi accedeix per una portalada en arc de mig punt obrada amb carreuat als muntants i amb maons a la volta. A banda i banda s'obren sengles finestres de diferents dimensions, la més gran de les quals està enreixada. A la planta pis hi trobem dues obertures rectangulars, també de diferents dimensions. Per sobre una tortugada dóna pas a una teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la dreta s'hi adossa un altre cos de planta baixa amb teulada a una vessant que podria haver estat un celler. A la part posterior d'aquest conjunt d'edificis hi trobem un cup amb trepitjadora coberta al damunt. A davant d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt de planta allargassada consistent en un celler amb espais de trepitjat. Premsat, cups i zona de bótes. A la part de darrera del conjunt descrit hi trobem les masoveries (núm. 10 i 11). Es tracta de dos edificis de planta i pis, adossats per una cantonada, generant un baluard davant d'un d'ells. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Tanquen el conjunt safareigs, estables, corrals, pallisses i coberts per carros. Al costat sud-oest de les actuals edificacions hi ha una terrassa, el costat sud-est de la qual integra part d'una estructura circular (probablement una torre), de la qual s'observa l'interior. Pocs metres a l'oest hi ha restes de dues construccions cobertes en part per sediments i vegetació, igualment fetes amb pedres petites unides amb morter de color blanquinós d'aparent tipologia medieval. Aquestes construccions semblen correspondre a les que estan representades en una aquarel·la de principi de segle, abans que fossin enderrocades pel propietari de la finca per construir la terrassa. Al costat est de l'esmentada terrassa hi ha un pou que podria haver aprofitat una torre de planta quadrangular, ja que el parament extern visible també està fet de pedres i morter. | 08074-25 | c. de Sant Pau de Gallifa, 8-11. | El lloc de Gallifa és documentat el 1100, en una escriptura de donació d'Engúcia a Guillem Bernat. Al segle XIV era de la família Miralpeix i hi havia de deu a catorze focs, segons els fogatges de 1358 i de 1365-70. Segons un fogatge de 1381 hi havia deu focs, mentre que en un de 1553 la quadra tenia quatre focs. En una escriptura del segle XVI apareix esmentat Gaspar Lleó de la quadra de Gallifa. A principis del segle XVI pertanyia a Joan Boscà Almogàver, poeta renaixentista, i la seva hereva, Mariana d'Aragó Boscà es va vendre la propietat a Joan Bardají, el 1564. En un testament de l'any 1563, Barthomeu Lleó atorga terres de la quadra de Gallifa al seu fill Bartomeu. En un capbreu de l'any 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster tenien un molí a Gallifa. A finals del segle XVI apareix documentat Andreu Lleó com a pagès del mas de Gallifa. A principis del segle XVII pertanyien a la jurisdicció de Gallifa el 'castell de Gallifa', dels successors de Joan Bardají, mort l'any 1588, el mas Trader, el corral de l'Almirall, el molí de na Fustera, el corral d'en Cona, el corral del Tort, el mas d'en Palau, can Baró, can Prats o molí de l'Anton i can Granell. En un document de 1655 apareixen comptabilitzats catorze cases i dos masos a la quadra de Gallifa. Al segle XVIII la quadra de Gallifa va formar un municipi, separat de cubelles, juntament amb la quadra de Rocacrespa, que l'any 1787 tenia 186 habitants. En una pintura datada l'any 1880 on s'hi representa Gallifa, hi apareixen tres torres pertanyents al possible castell de Gallifa. Segons l'actual propietària, Assumpció Amat, a finals del segle XIX tres de les quatre cases eren propietat de Remigio Rosés, mentre que l'altra era de la família Alba, la qual la va vendre. L'any 1928, a Assumpció Rosés, filla i hereva de l'anterior i vídua d'Eudald Amat. Després, la totalitat de la finca va ser heretada pel seu fill Manuel Amat Rosés, pintor i escriptor vilanoví. En un document de 1920 es troba citat Can Gallifa com a despoblat sense número. El 1936, la finca va ser confiscada fins que en acabar la Guerra Civil espanyola va ser restituïda als seus propietaris. L'any 2016 Gallifa la família Amat vengué Gallifa a la família Gómez de Can Baró amb la intenció de recuperar aquesta masia, una de les més importants de la zona. | 41.2152700,1.6670300 | 388259 | 4563511 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Catàleg municipal està doblement fitxat com a jaciment i com a conjunt arquitectònic | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 85110 | Rellotge de sol del Molí de l'Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-lestape | MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. | El rellotge de sol de Molí de l'Estapé se situa a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. Consisteix en un rectangle de color marró delimitat per un traç prim negre. A la part superior, lleugerament descentrat a la dreta respecte l'eix de simetria, hi trobem el gnòmon. Per sota d'aquest, a partir d'un semicercle de color negre que emula el sol, hi ha dibuixats una sèrie de raigs assenyalen les hores. Entre aquests, uns segments més prims assenyalen les mitges hores. Al perímetre s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'V-VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. | 08074-63 | ctra. De Mas Trader, 12 | 41.2165200,1.6651300 | 388102 | 4563652 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85110-foto-08074-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4135 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 85133 | Molí de l'Estapé / Molí de l'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestape-moli-de-lestaper | MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XVII | El Molí de l'Estapé s'emplaça a la riba esquerra del Foix, en una plana agrícola a 150 metres a l'est de l'ermita de Sant Pau. Es tracta d'un mas de dos cossos primaris de planta i pis i altres annexos adossats posteriorment. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a sud, compta amb dos portals, un a cada cos, ambdós carreuats i d'arc escarser. Davant del portal dret s'hi ha construït en temps recents un porxo de quatre arcades de mig punt, tres frontals i una lateral. A la planta pis del cos de l'esquerre, el més antic, hi trobem una única finestra, rectangular, centrada sobre el portal. A l'esquerra d'aquesta hi ha un rellotge de sol, mentre que a la dreta hi ha un finestró. Pel que fa al cos de la dreta, de major amplada, hi trobem dues llums, també rectangulars que donen a la terrassa amb barana d'obra construïda sobre el porxo abans descrit. A l'esquerra d'aquesta terrassa hi ha una escultura de Sant Pau procedent de l'ermita de dedicada a aquest sant, situada a les immediacions. Corona la façana un ràfec amb tortugada. Al sud d'aquest edifici, a uns vint metres de distància, hi ha un altre edifici on s'hi situava el molí fariner. | 08074-86 | c. de Mas Trader, 12 | Segons mossèn Avinyó aquest molí s'identifica amb el que en el segle XVI rebé els noms de mas d 'en Fuster, mas de na Fustera o molí d'en Fuster. En un capbreu de 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster 'tenien un molí a Gallifa'. La família Fuster està relacionada amb Gallifa des de 1485, on posseïen un mas, el 'Mas d'en Fuster', documentat com a tal des de 1563. Virella (1991) documenta el 'Molí de na Fustera' entre els anys 1600 i 1725. Aquesta associació entre els topònim del 'Molí del Fuster' amb el de l'Estaper presenta alguns interrogants ja que Martínez (2010) en un testament de 1650 que Elionor Ramona, vídua de Nicolau Estapé, dóna al seu net Ramon Estapé 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. Al Llibre Verd parroquial de 1655 s'esmenta també 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. El fet que el 1725 Virella (1991) trobi encara referències documentals al 'Molí de na Fustera' pot indicar, o bé una pervivència del topònim, o que es tracti de dos molins diferents. El 1702 i 1716 Pau Fontanals, gendre de l'Isidre Estaper , en resulta propietari, trencant el llinatge del cognom Estaper. El 1838 la propietat del molí continua en mans de la família Fontanals. A partir d'aquí la propietat canvia de mans diverses vegades fins que l'any 1960 va ser adquirida per la família Carreras, que en manté la propietat. | 41.2166000,1.6651700 | 388106 | 4563661 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Aquest bé també ha estat escrit amb el nom de 'molí de l'Estaper' | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 85050 | Ermita de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-pau | AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CAPDET, F.; PINEDA,A.; VIDAL, A. (2001) 'Abdon Almirall: el gran desconegut', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-33. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | Sostre enderrocat | L'ermita de Sant Pau s'emplaça en una petita elevació a 150 metres al nord del conjunt de Gallifa. És una capella d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada nord-sud i de 16 metres de longitud i 8 metres d'amplada. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un únic accés, format per una porta amb llinda d'arc rebaixat feta de carreus de roca calcària. Per sobre seu, centrada, hi ha una llum circular obrada amb maons. Encara per sobre hi trobem una nova petita obertura ovalada, també feta amb maons que deuria il·luminar la sotacoberta. El coronament de la façana és de forma mixtilínia. Sobre hi trobem un campanar d'espadanya d'un únic ull fet de maons. La coberta, enderrocada, era a dues aigües, amb teula àrab. A la façana lateral orientada a ponent s'hi havia adossat dues estances, enderrocades, segurament corresponents a la sagristia i la casa de l'ermità. Per sobre s'obrien tres finestres de llinda plana, una de les quals, la de la banda de mar, va ser posteriorment tapiada. L'absis és semicircular per la banda exterior, sense cap ornamentació. A la façana de llevant s'hi adossen tres contraforts. A l'interior el revestiment interior, perdut en alguns punts, permet observar que la factura de l'obra combina maçoneria en la majoria de paraments, mentre que l'ús de maons es limita a les obertures i a la part baixa dels pilars que suportaven els arcs diafragmàtics, enderrocats. La zona de l'absis queda sobreelevada respecte la resta de la nau mitjançant un graó. Dues portes de maons rematades amb arc rebaixat de maons col·locats a sardinell, situades una dalt i l'altre a peu de l'absis, permetien comunicar l'interior de l'església amb les estances adossades per l'exterior de la façana de ponent. A l'interior de la façana meridional hi ha sengles fornícules buides. | 08074-3 | Gallifa | La capella està documentada des del 1603, tot i que sembla que anteriorment hi havia hagut una altra església. Va ser modificada l'any 1799. Els ermitans que hi visqueren en tingueren cura des del segle XVII fins el segle XX. Fou adquirida per un particular després de la desamortització. El seu interior fou destruït el 1936. El 22 de desembre de 1980, després d'una tempesta i anys de progressiu deteriorament, el sostre s'ensorrà. L'any 2016 la Parròquia de Cubelles, amb la dificultat de mantenir el temple, acordà per unanimitat del Consell Pastoral la seva venda als propietaris de Gallifa, amb el compromís de reconstruir-la i obrir-la celebracions cristianes. Durant 2016 i 2017 s'iniciaren unes primeres actuacions de rehabilitació que no han tingut continuïtat. Havia esta dedicada a Sant Pau i a Santa Llúcia. En el nomenclàtor provincial de 1850 s'hi descriu dos habitatges: l'ermita, d'un sol pis, i la casa de l'ermità, de dos pisos i llavors habitada. En el cens poblacional de 1930 en aquesta casa hi vivien sis persones (Amat, Martínez, 2017). El dia de la festa, el 25 de gener, el rector de la parròquia visitava l'ermita acompanyar de quatre escolans i demés mainada que s'hi ajuntava. Un cop celebrada la missa cantada en què s'elogiava el sant es realitzava una processó que sortint de Sant Pau passava per Cal Baró on el propietari oferia un piscolabis (ametlles, figues, coca sucrada i un porró de xarel·lo o macabeu). Després els més vells s'engrescaven a un joc de manilla, (Capdet et al., 2001) | 41.2168600,1.6669600 | 388256 | 4563688 | 1603 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | A la masia veïna, el Molí de l'Estaper, es conserva encastat a la façana, un interessant relleu de Sant Pau, procedent d'aquesta capella. A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya descriu una pica beneitera, situada dins la capella, datada del 1632, actualment desapareguda. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 85071 | Jaciment del Molí de l'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-lestaper | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | Afectat per rebaixos agrícoles | El jaciment del Molí de l'Estaper es coneix per notícies orals, no contrastades arqueològicament, de la troballa de fragments de ceràmica ibèrica, petites monedes i altres elements metàl·lics. | 08074-24 | A 150m nord-oest del Molí de l'Estaper | Segons informacions orals d'un tècnic municipal, en aquest camp i al vessant terrassat s'han trobat diversos materials arqueològics atribuïts a cronologia iberoromana. Segons les mateixes fonts, l'indret ha estat visitat en diferents ocasions per espoliadors amb detectors de metalls. Es desconeix la ubicació del material arqueològic, per la qual cosa no es pot verificar la seva atribució cronològica. Durant la inspecció realitzada a l'indret amb motiu de la revisió l'any 2002 de la Carta Arqueològica, no s'observà cap fragment ceràmic d'època antiga en superfície, només alguns fragments de ceràmica vidriada, blava catalana i grisa medieval. | 41.2174400,1.6632700 | 387948 | 4563757 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 63909 | Casa del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mar | DIVERSOS AUTORS (2005). Estudi de toponímia- Els Colls. Vilanova i la Geltrú: Consorci dels Colls i Miralpeix- Costa del Garraf [inèdit]. | XIX-XX | Les obres de reforma estan aturades i es troba en estat d'abandó, sense tancaments a les obertures. | Masia situada al cap de la Punta Llarga, sobre el túnel ferroviari. És un edifici de planta irregular constituïda per diversos cossos superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix des de tramuntana per un portal d'arc escarser adovellat que es troba descentrat en el frontis. Al pis hi ha quatre finestrals d'arc pla amb sortida a un balcó, mentre que a les golfes hi ha una galeria de vuit petits pòrtics d'arc de mig punt. A la façana de ponent hi ha adossat un cos de dos nivells d'alçat, definit per una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt, separats amb columnetes, situada al primer pis. A la façana posterior hi ha diverses obertures d'arc pla de factura moderna, així com alguns dels pòrtics que hi havia a les golfes de la façana principal. Davant d'aquesta façana hi ha adossat un cos de planta baixa, amb una galeria amb pòrtics de mig punt a la planta baixa i una la coberta habilitada com a terrassa transitable. Entorn la façana de llevant hi ha adossats diversos cossos de dos nivells d'alçat que es tanquen formant un pati central. Aquests presenten obertures de factura moderna així com diversos pòrtics d'arc de mig punt. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Les obres de reforma que s'hi han practicat en motiu de l'urbanització l'indret es troben aturades, pel que l'accés a l'interior de l'immoble és lliure. | 08231-141 | Urbanització Els Colls | Els orígens de l'antigament coneguda com a Masia dels Colls són força desconeguts. En un document reial de l'any 1372 es fa esment de la masia 'des coyll', que podria correspondre's amb la mateixa. Històricament, la masia es trobava dins la propietat de Solicrup (terme de Vilanova), vinculat a l'Ordre de la Mare de Déu de la Mercè. Després de la desamortització de Mendizábal, la propietat va ser comprada pels Samà i més tard, a finals del segle XIX, pels Soler. Vers l'any 1939 va passar als Bertran, que van fer una important reforma a la masia per donar-li l'aspecte actual. A l'inici del segle XXI, la finca es va parcel·lar i urbanitzar, després de molts anys de protestes veïnals i de grups ecologistes contraris a la pèrdua d'aquest espai natural. | 41.2197000,1.7506200 | 395274 | 4563899 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63909-foto-08231-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63909-foto-08231-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63909-foto-08231-141-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.