Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51093 | Pallissa i quadres de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-quadres-de-pardinella | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. CASCANTE i TORRELLA, PERE (2011). Estudi històric i arquitectònic del Palau de Pinós de Bagà. Institut Català del Sol. Generalitat de Catalunya (inèdit).CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa Pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'</p> | XV-XVIIII | S'utilitza encara ara com a quadres i pallisses i se n'han refet les cobertes recentment. | <p>Important construcció situada al costat de ponent de la casa de Pardinella i mirant damunt del torrent homònim i del camp del Mill. Té una planta quadrangular allargassada amb un semi soterrani, un primer pis i unes golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Té dues parts ben diferenciades; una primera a la banda de més a ponent de planta rectangular i orientada en sentit nord-sud amb coberta a un sol vessant; i una segona de quadrangular situada més a tramuntana i amb la tipologia d'una masia clàssica de tres cossos i teulada a dues vessants. El primer cos té una alçada considerable ja que aprofita el desnivell del terreny. La majoria de les obertures estan concentrades a la façana sud amb dues portes coronades per arc rebaixat amb les dovelles ben desbastades i picades, unides amb argamassa de calç , i també dues finestres quadrades i un gran arc a nivell de golfa construït amb la mateixa tècnica. L'aparell de la façana és de filades de pedra molt irregulars, unides amb argamassa de calç i fragments de teula i pedra a trenca junt. Únicament són en pedra picada les cantonades i també els bastiments de les obertures. La façana oest hi ha cinc espitlleres a nivell de planta baixa que il·luminen la quadra de l'interior i a la façana sud hi ha una porta coronada per arc rebaixat. Interiorment allotja dues cambres superposades amb volta de canó i construïdes amb les pedres col·locades a plec de llibre. Té una uniformitat en el seu aparell constructiu i es comuniquen per una escala de pedra situada a l'interior. L'altre cos i adossat a l'est de l'anterior, té la façana mirant a sud i està resolta per dos arcs escarsers a nivell de planta baixa que coincideixen amb dues grans arcades de mig punt al primer pis. Dona al 'callissot' que comunica amb la porta d'entrada al recinte i també amb la masia. L'aparell constructiu és més irregular que el cos de ponent amb pedres mal desbastades i picades, unides amb argamassa de calç i també lloses. L'interior està dividit per tres crugies orientades en sentit est-oest i compostes per tres grans arcs escarsers que descansen damunt de dos pilars de pedra picada acabats en mènsula de pedra. Sembla correspondre a una obra de mitjans del segle XV amb ampliacions del segle XVIII.</p> | 08099-195 | Al lloc de Pardinella | <p>L'origen de la casa de Pardinella l'hauríem de buscar en els documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà recollits per Bolòs i Pagès en el seu llibre sobre el monestir. De fet trobem els documents 20 i 63 (ACA monacals) que fan referència exclusiva en aquest lloc. El primer document correspon a la donació d'una tal Arguèsen al monestir de Sant Llorenç en remei de l'anima del seu fill Astar i corresponent a una peça de terra de la vall de Brocà a la vila de Perdinella el 18 d'abril de 964 'pecias II de terras qui ella advenit per comparacione, et sunt in comitatum Cerdaniense, in valle Bucuranense, ubi vocant in ipsa villa de Perdinella' El document esmenta que afrontava amb una terra que ja era de Sant Llorenç (potser la roca) amb una via pública (el camí de la roca a Pardinella) i amb unes terres incultes o terres de ningú. El document 63 data de 1018 i fa referència a la donació que un tal Sunyer fa en un alou i una peça de terra a les rodalies de Gavarrós i a la vil·la de Pardinella al monestir de Sant Llorenç'casas, casalibus, curtis, cortalibus, ortis, ortalibus, terras cultas vel incultas, arboribus, pomiferis vel inpomiferis, silvis, garricis, pratis, pascuis, omnia et in omnibus'. També esmenta la donació d'una casa i un hort que les afronta amb ' ipsos torrents', 'in terra de lobato', 'coma de Dafran' i una peça de terra 'In camp Dalt' o camp de dalt que afronta 'in terra Odrig', 'in terra sunier' i 'in riba'. La primera podria pertànyer a la casa actual ja que està entre dos torrents;el de l'Home mort i l'homònim de Pardinella. La peça de terra podria ser al pla d'Erols situat a més altura i al mateix terme de Pardinella. Per tant i tenint en compte aquestes dades documentals el lloc de Pardinella ja era habitat des del segle X com un vilatge. El lloc torna a sortir esmentat el 1057 amb la donació d'una casa amb dues sesterades de terra a Pardinella 'casa una cum sasterads duas de terra, est in comitatu Cerdaniense, in vale Buchuranense, in locum quem vocant Perdinella vel ad ipsa Perera...' Dins de l'arxiu de la Pobla de Lillet conservat a l'arxiu de la Corona d'Aragó i recollit per Joan Serra i Vilaró en la seva obra de les baronies hi ha un manual sobre la subhasta del mas de Pardinella al 1350. En els documents de la baronia de Bagà el lloc és esmentat sovint en temes relacionats amb les pastures. Així el 1370 trobem una notícia sobre els homes de Gavarrós i Pardinella que havien de donar una part proporcional al senyor dels peus i espatlles de les bèsties que caçaven. Segons Serra la cria del bestiar i de la llana generava disputes als veïns dels diferents pobles. Aquest seria el cas de la disputa entre els veïns de Bagà, Gavarrós i Pardinella per a la pastura del bestiar al port de Gavarrós establint uns límits que abraçarien tot la zona sud del Puig Llançada. Des dels Clot del Forn, a Rocs de Canells, Coll de Pal, Puigllançada i Pardinella. De Pardinella en seria la franquesa dels homes que donaren les cuixes i espatlles dels moltons al senyor establint-se el 'dret de cuixa'. La casa de Pardinella sempre va estar lligada a la ramaderia i la transhumància degut a la seva proximitat a les zones de pastura. La documentació posterior a l'Edat mitjana ha estat consultada gràcies a les escriptures que ens ha cedir la família Guixé de la casa Pardinella. En cal destacar un document de Transacció i concòrdia entre el duc d'Alba i Marquès d'Aytona, senyors de la baronia de Pinós i Josep Pujol i Pardinella pel terme de la finca i Rodalia del 'manso Pardinella y Pla d'Arols poseido por Jose Pujol Pardinella, payés de Gavarrós. Aquest terme va ser traçat i poc després el 1779 es van dividir les herbes de la muntanya de Gavarrós entre els Pardinella que tenien el terme esmentat i els Cabanes que es quedaren amb la part de la muntanya comuna de Gavarrós i que havia pertangut als barons de Pinós i que abraçaria la zona de Clot del Forn, Rocs de Canells i mig Puigllançada.</p> | 42.2772000,1.9404700 | 412634 | 4681098 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51093-foto-08099-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51093-foto-08099-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51093-foto-08099-195-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les pallisses i quadres de Pardinella presenten unes característiques arquitectòniques molt notables. Tal i com hem esmentat s'hi evidencien dues parts ben diferenciades. La primera i situada a ponent de mida rectangular i allargassada amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats, arcades en arc rebaixat de pedra picada i dos nivells sobreposats de volta de canó ens recordaria a una obra de mitjans del segle XV o principi del segle XVI. De fet el tipus d'arc rebaixat en pedra picada ens recordaria alguns dels arcs de la fase medieval de l'antic Palau dels Pinós de Bagà i associats amb la baronia de Pinós. Sens dubte seria la fase més antiga. L'altre part en forma de masia clàssica seria ja de mitjans del segle XVIII i coincidiria amb la puixança de la finca. Les grans dimensions de les quadres estarien pensades per allotjar un important volum de bestiar, tanmateix de la transhumància. La disposició d'arcs escarsers també ens recorda al Palau de Bagà, aquesta vegada en el cos situat més a llevant i tancant el pati d'armes de l'esmentat edifici. | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 51073 | Casa de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pardinella | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'</p> | XIV-XIX | La casa és habitada i recentment se n'han refet les cobertes frenant.ne el procés de degradació. | <p>Important conjunt arquitectònic format per la masia de Pardinella amb els seus interiors, la capella de Sant Josep,les quadres i pallisses tancats darrere una era i orientades a migdia mirant cap el riu de Pardinella i situats al costat del camí ral que del castell de la Roca de Gavarret es dirigia a Erols i Rus. La casa principal es situa a l'extrem est del conjunt arquitectònic. Es tracta d'una masia de tipus 'clàssic' de tres cossos composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana orientada a migdia on també s'hi obre la porta d'entrada. Hi ha un predomini del buit respecte el massís. A la planta baixa s'obren dues arcades de mig punt de pedra tosca, unides amb argamassa de calç i separades per un pilar també de pedra tosca que dona pas a un porxo. A llevant hi ha una finestra adintellada, avui cegada i damunt de l'arc més occidental hi ha una eixida o solana composta per dos arcs rebaixats de maó cuit i descentrada respecte el pinyó del carener que està resolt amb dues filades de teula girada i maó pla. A banda i banda hi ha una finestra i una balconera també allindades. A nivell de golfa hi ha dues finestres més; una d'elles en posició axial. En quant a l'aparell constructiu hi ha una diversitat de paraments degut a les diferents reformes realitzades. S'endevina un cos central que abraçaria les dues arcades de la planta baixa i part de la planta primera amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç amb restes del revestiment extern format per un enlluït de color blanquinós. Annex al cos principal hi ha dues ales amb un aparell més irregular de maçoneria i filades de pedra i maons a trencajunts. La façana que mira a llevant té una disposició de 4 finestres allindades al primer pis i tres finestres més petites a les golfes La façana de tramuntana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb restes d'algunes arcades tapiades a la banda est coincidint amb l'annexió de la capella de Sant Josep de Pardinella i també d'un cos rectangular a ponent cobert amb teulada a un únic vessant. Hi ha diferents obertures distribuïdes irregularment en els diferents pisos. L'aparell constructiu també és molt variat amb una part central formada per carreus be treballats i escairats units amb argamassa de calç i formant filades regulars amb les cantonades ben treballades i uns afegits amb aparell més irregular i de fàbrica de maçoneria. La façana oest i construïda amb una fàbrica molt irregular hi té obertes 3 finestres i una porta amb bastiments i llinda de maó cuit. La porta d'entrada que es situa darrere de les arcades de la planta baixa està formada per una obertura en arc rebaixat d'un sol bloc monolític i sostingut per dos permòdols bisellats amb els muntants de pedra rogenca. Està flanquejada per dues finestres de factura tardana. Darrere la casa i accessible mitjançant un passadís obert al fons de la sala hi ha la capella de Sant Josep de Pardinella. A l'oest hi trobem l'era que esta sostinguda per murs de contenció i voltes a la planta baixa ja que està edificada aprofitant el desnivell del terreny. Està tancada a l'oest i al nord per l'edifici de les pallisses, els graners i les quadres. Tot el conjunt està tancat darrere un baluard de pedra que uneix el cos de les pallisses i de la casa a través d'una mena de carrer empedrat denominat callissot. Aquest callissot constitueix l'entrada principal de la finca on hi ha obert el portal d'entrada construït en arc rebaixat damunt de dos permòdols i muntants de fusta. Altres construccions es situen a la banda sud de la casa i també a la part nord. Es tracta d'un important conjunt arquitectònic.</p> | 08099-175 | Al lloc de Pardinella dins el terme de Gavarrós | <p>Intentar establir una seqüència evolutiva d'aquest important edifici és una tasca realment complicada degut a la gran quantitat de reformes que s'hi ha portat a terme. Interpretem que en un origen aquest edifici daria de mitjans del segle XIV i XV i constaria d'una estructura quadrangular de planta baixa i pis amb un aparell regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. L'accés es situaria a migdia amb una porta adintellada en bloc monolític formant un arc rebaixat i sostingut per dues mènsules de pedra. Desconeixem l'existència d'altres obertures ja que la casa ha estat profundament transformada al llarg del temps. Sembla ser que a mitjans del segle XVII es va afegir a migdia un annex format per dues arcades a la planta baixa i dues eixides al primer i segon pis amb balconades de fusta i pilars de maçoneria, seguint els esquemes clàssics de l'arquitectura de muntanya. D'aquest moment en seria el cobriment amb voltes de canó de tipus encofrat. La gran reforma es va produir al segle XVIII quan la masia es converteix en una masia del tipus 'clàssic' annexionant un cos a llevant amb arcades a la planta baixa i un altre a ponent. Sembla ser que la majoria de reformes són d'aquesta època que coincideixen amb la construcció de la capella de Sant Josep. Al segle XIX es van produir modificacions en les obertures de la façana principal i també a les eixides en maó cuit.</p> | 42.2772000,1.9409200 | 412671 | 4681097 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51073-foto-08099-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51073-foto-08099-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51073-foto-08099-175-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Intentar establir una seqüència evolutiva d'aquest important edifici és una tasca realment complicada degut a la gran quantitat de reformes que s'hi han portat a terme. Interpretem que en un origen aquest edifici daria de mitjans del segle XIV i XV i constaria d'una estructura quadrangular de planta baixa i pis amb un aparell regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. L'accés es situaria a migdia amb una porta adintellada en bloc monolític formant un arc rebaixat i sostingut per dues mènsules de pedra. Desconeixem l'existència d'altres obertures ja que la casa ha estat profundament transformada al llarg del temps. Sembla ser que a mitjans del segle XVII es va afegir a migdia un annex format per dues arcades a la planta baixa i dues eixides al primer i segon pis amb balconades de fusta i pilars de maçoneria, seguint els esquemes clàssics de l'arquitectura de muntanya. D'aquest moment en seria el cobriment amb voltes de canó de tipus encofrat. La gran reforma es va produir al segle XVIII quan la masia es converteix en una masia del tipus 'clàssic' annexionant un cos a llevant amb arcades a la planta baixa i un altre a ponent. Sembla ser que la majoria de reformes són d'aquesta època que coincideixen amb la construcció de la capella de Sant Josep. Al segle XIX es van produir modificacions en les obertures de la façana principal i també a les eixides en maó cuit. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 51074 | Elements arquitectònics de la casa de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-la-casa-de-pardinella | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa Pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'</p> | XVI-XIX | Conservats i protegits a l'interior de la casa de Pardinella. Alguns dels mobles es guarden a les golfes i altres encara s'exposen a la sala principal | <p>L'interior de la casa de Pardinella conté elements de notable valor que hem pensat enumerar-los en una fitxa a part. Entre aquests elements cal destacar-ne la porta d'entrada que ha estat ja esmentada a la fitxa anterior amb el porxo que la protegeix format per dues arcades de mig punt de pedra tosca i una interior que la reforça. També s'ha de fer referència a les voltes de canó de tipus encofrat que cobreixen les tres naus o cossos de la planta baixa i de les que la situada a llevant està construïda amb les pedres disposades a plec de llibre. Malgrat també tingui marques de l'encofrat sembla que correspongui en un moment més antic. A la planta primera n'hem de remarcar les alcoves de les diverses habitacions de les quals la situada més a tramuntana és doble, mentre que la de l'ala de llevant és simple. Del mobiliari se n'ha de destacar les tres calaixeres i escriptoris amb incrustacions de boix i marqueteria, així com la taula principal amb les 'potes de lira'. La casa també té alguna caixa de nuvi i també de núvia, llits de 'monja' de ferro forjat i també 'olotins' un bressol de fusta de boix i brasers d'aramA la cambra on hi ha el forn de pa hi trobem encara els trespeus, els clemàstecs de ferro forjat, les olles d'aram, objectes d'ús agrícola i les pales per coure el pa. Està en un bon estat de conservació.</p> | 08099-176 | Pardinella | <p>L'origen de la casa de Pardinella l'hauríem de buscar en els documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà recollits per Bolòs i Pagès en el seu llibre sobre el monestir. De fet trobem els documents 20 i 63 (ACA monacals) que fan referència exclusiva en aquest lloc. El primer document correspon a la donació d'una tal Arguèsen al monestir de Sant Llorenç en remei de l'anima del seu fill Astar i corresponent a una peça de terra de la vall de Brocà a la vila de Perdinella el 18 d'abril de 964 'pecias II de terras qui ella advenit per comparacions, et sunt in comitatum Cerdaniense, in valle Bucuranense, ubi vocant in ipsa villa de Perdinella' El document esmenta que afrontava amb una terra que ja era de Sant Llorenç (potser la roca) amb una via pública (el camí de la roca a Pardinella) i amb unes terres incultes o terres de ningú. El document 63 data de 1018 i fa referència a la donació que un tal Sunyer fa en un alou i una peça de terra a les rodalies de Gavarrós i a la vil·la de Pardinella al monestir de Sant Llorenç'casas, casalibus, curtis, cortalibus, ortis, ortalibus, terras cultas vel incultas, arboribus, pomiferis vel inpomiferis, silvis, garricis, pratis, pascuis, omnia et in omnibus'. També esmenta la donació d'una casa i un hort que les afronta amb ' ipsos torrents', 'in terra de lobato', 'coma de Dafran' i una peça de terra 'In camp Dalt' o camp de dalt que afronta 'in terra Odrig', 'in terra sunier' i 'in riba'. La primera podria pertànyer a la casa actual ja que està entre dos torrents;el de l'Home mort i l'homònim de Pardinella. La peça de terra podria ser al pla d'Erols situat a més altura i al mateix terme de Pardinella. Per tant i tenint en compte aquestes dades documentals el lloc de Pardinella ja era habitat des del segle X com un vilatge. El lloc torna a sortir esmentat el 1057 amb la donació d'una casa amb dues sesterades de terra a Pardinella 'casa una cum sasterads duas de terra, est in comitatu Cerdaniense, in vale Buchuranense, in locum quem vocant Perdinella vel ad ipsa Perera...' Dins de l'arxiu de la Pobla de Lillet conservat a l'arxiu de la Corona d'Aragó i recollit per Joan Serra i Vilaró en la seva obra de les baronies hi ha un manual sobre la subhasta del mas de Pardinella al 1350. En els documents de la baronia de Bagà el lloc és esmentat sovint en temes relacionats amb les pastures. Així el 1370 trobem una notícia sobre els homes de Gavarrós i Pardinella que havien de donar una part proporcional al senyor dels peus i espatlles de les bèsties que caçaven. Segons Serra la cria del bestiar i de la llana generava disputes als veïns dels diferents pobles. Aquest seria el cas de la disputa entre els veïns de Bagà, Gavarrós i Pardinella per a la pastura del bestiar al port de Gavarrós establint uns límits que abraçarien tot la zona sud del Puig Llançada. Des dels Clot del Forn, a Rocs de Canells, Coll de Pal, Puigllançada i Pardinella. De Pardinella en seria la franquesa dels homes que donaren les cuixes i espatlles dels moltons al senyor establint-se el 'dret de cuixa'. La casa de Pardinella sempre va estar lligada a la ramaderia i la transhumància degut a la seva proximitat a les zones de pastura. La documentació posterior a l'Edat mitjana ha estat consultada gràcies a les escriptures que ens ha cedir la família Guixé de la casa Pardinella. En cal destacar un document de Transacció i concòrdia entre el duc d'Alba i Marquès d'Aytona, senyors de la baronia de Pinós i Josep Pujol i Pardinella pel terme de la finca i Rodalia del 'manso Pardinella y Pla d'Arols poseido por Jose Pujol Pardinella, payés de Gavarrós. Aquest terme va ser traçat i poc després el 1779 es van dividir les herbes de la muntanya de Gavarrós entre els Pardinella que tenien el terme esmentat i els Cabanes que es quedaren amb la part de la muntanya comuna de Gavarrós i que havia pertangut als barons de Pinós i que abraçaria la zona de Clot del Forn, Rocs de Canells i mig Puigllançada.</p> | 42.2772000,1.9409200 | 412671 | 4681097 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51074-foto-08099-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51074-foto-08099-176-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | ||||||||
| 82929 | El Bullidor de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bullidor-de-la-llet | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.</p> | Zona integrada en el Parc Natural del Cadí Moixeró i sotrmesa a les normes i directrius de conservació i manteniment del parc natural del Cadí Moixeró | <p>Font i surgència d'aigua de gran bellesa que rep el seu nom per la pressió i quantitat d'aigua que en brolla generant una escuma blanca que sembla 'llet que bull'. D'aquí en prové el seu nom. L'aigua procedent d'un curs subterrani de la serra del Cadí i Moixeró aflora en superfície per mitjà de cavitats càrstiques que apareixen a una certa alçada i formen un important salt o cascada d'aigua. Degut a que el salt es troba en un pendent de la muntanya, l'aigua del salt circula per damunt de terreny calcari formant barrancs i canals de caiguda fins a trobar el curs del torrent del Forat prop del pont homònim</p> | 08093-19 | A sota dels Empedrats hi ha un petit afluent. (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N.08695) | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2758500,1.8167500 | 402430 | 4681082 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82929-foto-08093-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82929-foto-08093-19-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El brollador i el salt d'aigua baixen plens en temps de pluges primaverals coincidint amb la fosa del mantell nival o a la tardor quant hi ha importants acumulacions d'aigua. La resta de l'any, especialment els estius i hiverns baixa pràcticament sec | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | ||||||||
| 82965 | Masos 1 i 2 o vilatge d'Oreis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masos-1-i-2-o-vilatge-doreis | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43; CASCANTE I TORRELLA, PERE (2012). Romanic al parc natural del Cadí Moixeró. Inèdit; COROMINAS I CAMP, R (2018). ' Sant Romà d'Oreis. Una obra defensiva amb l'església incorporada' a Erol núm. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863, extret de Martín, 2005. Annex 21 i 22 ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians .DDAA. Catalunya Romànica. Vol XII. Berguedà. P.473. Gran Enciclopèdia catalana | XII-XV | Mig enrunat i cobert de vegetació. Es recomana visitar-ho a l'hivern quan la vegetació de fulla caduca ha caigut i es poden veure les parets | Ruïnes d'un o dos masos situats a l'est de l'església de Sant Romà d'Oreis i orientat en sentit sud. Aquest mas està aprofitant un petit planell que hi ha al costat del camí que condueix a la Muga mig amagat per les boixedes. Es conserven encara algunes parets que delimiten com a mínim dues estructures, motiu que ens ha fet pensar en la possibilitat que correspongui a dos masos La primera d'elles està encastada a l'oest i sud de l'església aprofitant el desnivell del terreny natural. Està construït amb murs d'aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb un morter de calç molt pobre i també fragments de teula a trenca junt .Es conserven dos panys de paret; un orientat en sentit nord i l'altre en sentit oest amb una alçada força considerable i delimiten un espai rectangular. Annex a aquesta estrucrura n'hi ha una altre adossat a la paret de l'església de dimensions més petites. L'altre estructura es situa a la terrassa superior al costat del camí de la Muga. Defineix també una estructura rectangular amb murs construïts amb aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç. Els murs més ben conservats corresponen als murs oest i nord que fan la funció de terrassar i contenir el terreny natura. El mur sud també es conserva tot o que cobert de vegetació i amb una alçada de dues filades. Segons la fotografia publicada per F. Caballè en el seu llibre de 'les tres-centes cases de Gisclareny' i datada de 1933 s'hi observen aquestes parets emb una alçada força considerable i desprovistes de vegetació. | 08093-55 | Al l'oest de l'església de Sant Romà d'Oreis al costat del camí de la Muga orientat en sentit sud | La primera referència documental del lloc d'Oreis la trobariem en els documents pertanyents a l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Bolós-Pagès, 1986) i també a l'arxiu de la Corona d'Aragó 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. Pensem que el Quer foradat podria correspondre amb el 'torrent del Forat' o bé la roca foradada. La Conca d'Oria correspondria segons la toponia i orografia amb el terme d'Oreis, el Cadí seria la serra del Cadí a la zona del Puig Terrers i Pleta de la Muga on s'hi esmenta un mas (Serra i Vilaró. Ob cit, 1989). Finalment la Baixassa faria al·lusió al 'cap de la Boixassa' que hi ha damunt de la Pelosa. No obstant això, l'alou de Molnell incloent molt possiblement l'església de Sant Romà ja apareix citat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians quan el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell (Martín, 2005). A partir del segle XIII, l'indret d'Oreis sovint és esmentat per la documentació baganesa. Serra i Vilaró esmenta que l'església de Sant Romà era sufragania de Sant Iscle de Molnell. En aquest moment, el lloc d'Oreis es denominava 'Aureyls o Orells' i consta que al 1288 tal PereÇasala d'Aureylls es titula parrouià de Molnell i que un tal Ramon Sala de Aureylls en el seu testament demana que s'enterri al cementiri de Sant Iscle de Molnell i dona 3 sous a Sant Romà d'Oreis. Més tard i en concret al 1447 es fa un llegat a Sant Roma d'Oreylls per a l'oli de la llantia (Serra i Vilaró, J. 1989. Llibre III. P.234). La documentació esmenta que al 1438 hi havia tres masos de llarc temps deshabitats.Dos d'quests masos podrien correspondre amb les ruïnes que hem descrit en aquesta fitxa i que hi ha al costat de l'església i prats i planells del costat. En aquesta data, segons Serra i Vilaró s'hi va establir un home de Cornellana. D'Oreis i la Muga en conservem una dita que ampliraem a la fitxa de llegenda que esmenta: 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435). Serra i Vilaró esmenta que 'en romanen les parets,estant esfondrada la volta i part de l'absis'. No obstant això. Francesc Caballè en el seu llibre de 'les tres-centes cases de Gisclareny' publica una imatge d'aquesta església, encara amb la volta sencera i les ruïnes del màs al seu costat. La imatge pertanyiia a Mn. Gaietà i Pedrals. (Caballè, F, 1995). | 42.2753100,1.7853500 | 399840 | 4681059 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82965-foto-08093-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82965-foto-08093-55-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | No sabem si aquestes dues construccions pertànyen a dos dels masos que esmenta la documentació de Bagà i datada de 1438 on cita que hi havia 'tres masos de llarg temps deshabitats' ja que el tercer es troba distanciat uns 250 m en sentit al coll i clot de Vimboca i que descriurem a la fitxa 56. Es tracta dels característics masos alt medievals similars a molts altres conservats a la comarca com al proper unicipi de Guardiola de Berguedà, a Bagà. Segons paral·lels tipològics estudiats com podrien ser els masos de Vilosiu de Cercs (Bolòs, 1999), Sant Sadurní de Rotgers (Vila i Carabassa. J.M,2010), el vilatge del castell de Mataplana (Sancho i Planas, 1997), el vilatge dels entorns de Sant Marc de Cal Bassacs (Cascante, 2007), entre d'altres i correspondria amb masos molt simples, generalment adossats a la roca mare d'una o dues habitacions construïdes amb murs de maçoneria i a vegades també tapia damunt un petit sòcol d'una o dues filades de pedra. Les obertures eren coronades per llindes de fusta i les cobertes eren del tipus vegetal realitzades amb branques d'arbusts, i terra al seu damunt, tot i que en alguns llocs, especialment de muntanya, podien estar recobertes amb lloses de llicorella damunt un empostissat de fusta. Generalment tenien una única planta amb coberta a un sol vessant i encarades a migdia en llocs encimbellats, però alhora protegits de les inclemències meteorològiques prop de camins i també cursos d'aigua per a facilitar els conreus. El cas d'Oreis respondria clarament a aquestes característiques ja que es troba a prop del torrent de Vimboca, en una zona orientada a sud en posició dominants i en un lloc apte per al conreu del vi. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82964 | Sant Romà d'Oreis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-doreis | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43; CASCANTE I TORRELLA, PERE (2012). Romanic al parc natural del Cadí M oixeró. Inèdit; COROMINAS I CAMP, R (2018). ' Sant Romà d'Oreis. Una obra defensiva amb l'església incorporada' a Erol núm. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG.,Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 extrtet de Martín; E ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians DDAA. Catalunya Romànica. Vol XII. Berguedà. P.473. Gran Enciclopèdia catalana | XI-XII | Ha estat netejat i desbrossat per voluntaris de la UEC de Bagà i també per la brigada del Parc Natural del Cadí Moixeró. | Antiga església de Sant Romà. Es situa en una posició encimbellada dalt d'una carena que domina al nord amb el camí i pas de Vimboca, a l'oest amb els masos de la Muga i pleta de Molnell, a l'est amb la vall del Bastereny i els nuclis del Puig i de Faia i finalment al sud amb el castell de Murcurols. La seva posició estratègica i dominant han plantejat la hipòtesi que correspongui amb una antiga església i també torre de Guaita (Corominas, 2017). Està assentada en una terrassa artificial aprofitant el desnivell del terreny i composta per una nau de modestes i diminutes dimensions, pràcticament quadrada (medeix tant sols 3,5 m de llarg x 3 m. d'ample), antigament coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat i capçada a l'est per un absis semicircular. La porta d'entrada està orientada a la paret de mgdia quasi a tocar amb la cantonada sud-oest mirant al penya-segat i està resolta mitjançant un arc de mig punt amb les dovelles picades a cops de martell, unides amb morter de calç ben desbastades i coronada per un arc de doble rosca . Té esplandit intern coronat també per un arc de mig punt amb les dovelles col·locades a 'plec de Llibre'. S'hi poden endevinar encara els encaixos per a les pollegueres i forrellats. El paviment interior és de lloses de pedra disposades de forma plana i està separat de l'espai presbiterial per mitjà d'un graó de pedra. Internament s'obren dues fornícules; una a ponent i coronada per un arc en punt d'ametlla i ua segona al mur de migdia. L'aparell constructiu és molt característic de les esglésies d'influència llombarda a partir de carreuons de pedra calcària ben desbastats i picats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. Els murs tenen una amplada de 1'5metres característica que ens fa pensar que haurien suportat un pis superior al seu damunt. L'accés es realitza mitjançant una rampa, sostinguda mitjançant un mur de pedra de característiques similars a la fàbrica de l'església a manera de 'muralla' o baluard. Recentment ha estat netejada gràcies a voluntaris de La UEC de Bagà; entre ells Llorenç Pedrals i Pujol. L'església es troba en bon estat i al seu voltant hi ha ruïnes daltres construccions de l'antig vilatge d'Oreis (fitxa 55). | 08093-54 | A les costes d'Oreis dominant el camí de Vimboca i orientat a sud davant Molnell i Murcurols | La primera referència documental del lloc d'Oreis la trobariem en els documents pertanyents a l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Bolós-Pagès, 1986) i també a l'arxiu de la Corona d'Aragó 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. Pensem que el Quer foradat podria correspondre amb el 'torrent del Forat' o bé la roca foradada. La Conca d'Oria correspondria segons la toponia i orografia amb el terme d'Oreis, el Cadí seria la serra del Cadí a la zona del Puig Terrers i Pleta de la Muga on s'hi esmenta un mas (Serra i Vilaró. Ob cit, 1989). Finalment la Baixassa faria al·lusió al 'cap de la Boixassa' que hi ha damunt de la Pelosa. No obstant això, l'alou de Molnell incloent molt possiblement l'església de Sant Romà ja apareix citat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians quan el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell (Martín, 2005). A partir del segle XIII, l'indret d'Oreis sovint és esmentat per la documentació baganesa. Serra i Vilaró esmenta que l'església de Sant Romà era sufragania de Sant Iscle de Molnell. En aquest moment, el lloc d'Oreis es denominava 'Aureyls o Orells' i consta que al 1288 tal PereÇasala d'Aureylls es titula parrouià de Molnell i que un tal Ramon Sala de Aureylls en el seu testament demana que s'enterri al cementiri de Sant Iscle de Molnell i dona 3 sous a Sant Romà d'Oreis. Més tard i en concret al 1447 es fa un llegat a Sant Roma d'Oreylls per a l'oli de la llantia (Serra i Vilaró, J. 1989. Llibre III. P.234). La documentació esmenta que al 1438 hi havia tres masos de llarc temps deshabitats. Aquests masos podrien correspondre amb les ruïnes que hi ha al costat de l'església i prats i planells del costat. En aquesta data, segons Serra i Vilaró s'hi va establir un home de Cornellana. D'Oreis i la Muga en conservem una dita que ampliraem a la fitxa de llegenda que esmenta: 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435). Serra i Vilaró esmenta que 'en romanen les parets,estant esfondrada la volta i part de l'absis'. No obstant això. Francesc Caballè en el seu llibre de 'les tres-centes cases de Gisclareny' publica una imatge d'aquesta església, encara amb la volta sencera i les ruïnes del màs al seu costat. La imatge pertanyiia a Mn. Gaietà i Pedrals. (Caballè, F, 1995). | 42.2752700,1.7854900 | 399851 | 4681054 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82964-foto-08093-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82964-foto-08093-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82964-foto-08093-54-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons Ramon Corominas i Camp (Corominas i Camp, R , 2018, aquesta església hauria jugat un paper clau i predominant en la defensa i control dels passos de Vimboca, vall de Molnell i Castell de Murcurols ja que l'emplaçament on està situada domina pràcticament tots aquests punts, afavorint així la seva defensa i control. A més val a dir que l'amplada considerable dels seus murs no són només per sostenir una simple volta de canó sinó més aviat una estructura superior més pesant, possiblement una torre. Murs amb característiques similars es van trobar a la fonamentació del nàrtex o galilea del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (López, 2008), o també a Sant Martí de la Torre de Cabdella al Pallars Jussà, a Sant Climent de la Torre de Foix (Guardiola de Berguedà), o l'església de Santa Eulàlia de Bonner (Gòsol), encara que de cronologia més tardana. Segons Corominas l'església i nucli d'Oreis 'estaria molt vinculada al proper castell de Murcurols, del quals seria aquest indret de Sant Romà, un complement del seu control i defensa. Reforça la hipòtesi de que molt probablement es tractava d'una obra defensiva la seva situació estrategica, des d'on s'albira i fins hi tot es pot accedir al coll de Vimboca' (Corominas, 2018). Per tant caldria tenir en compte aquesta hipòtesi, considerant-se com una important obra arquiectectònica. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 83027 | Llegenda de les Olles d'Oreis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-olles-doreis | La informació facilitada sobre la llegenda ha estat donada per Albert Rumbo i Soler d'un treball inèdit. ROVIRÓ i ALEMANY, Xavier: 100 llegendes de la Plana de Vic. El Farell edicions (Col·lecció Popular Llegendes, 4), Sant Vicenç de Castellet, 2000, pàg. 113. VERDAGUER i SANTALÓ, Jacint: Totes les rondalles. Pirene Editorial i Edicions Proa. Barcelona, 1995, pàgs. 53-55). | XVI | A Oreis deien que un noiet estava embruixat perquè al vespre, quan a la vora del foc passaven rosari, es feia sempre un fart de riure. El noi no havia dit mai paraula, motiu pel qual creien que a més de mut devia ser sord i no comprenia el significat de passar rosari, i en veure moure els llavis es posava a riure. Volent trobar una solució al problema, doncs resultava força molest que a mig rosari es desencadenessin tan sonores riallades, la gent de la casa anaren a veure el rector de Sant Iscle. Aquest, després d'escoltar atentament les explicacions de la gent de la casa, els va dir que posessin tot de closques d'ou buides davant del foc just a l'hora del rés. Aquell mateix vespre, els habitants d'Oreis seguiren al peu de la lletra els consells del rector i ompliren el terra, just davant del foc, de closques d'ou buides. Immediatament després iniciaren el rosari. Quan el noi va entrar a l'estança i va descobrir el què hi havia davant del foc va exclamar: “mai s'han vist al foc tantes olles amb tan poc cuinat!”. I acabat de dir, acabat d'oferir: el noi desaparegué per la xemeneia com una exhalació i mai més ningú no n'ha sabut res. | 08093-117 | A les costes d'Oreis dominant Vimboca (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser. S/N 08695) | La primera referència documental del lloc d'Oreis la trobariem en els documents pertanyents a l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Bolós-Pagès, 1986) i també a l'arxiu de la Corona d'Aragó 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. Pensem que el Quer foradat podria correspondre amb el 'torrent del Forat' o bé la roca foradada. La Conca d'Oria correspondria segons la toponia i orografia amb el terme d'Oreis, el Cadí seria la serra del Cadí a la zona del Puig Terrers i Pleta de la Muga on s'hi esmenta un mas (Serra i Vilaró. Ob cit, 1989). Finalment la Baixassa faria al·lusió al 'cap de la Boixassa' que hi ha damunt de la Pelosa. No obstant això, l'alou de Molnell incloent molt possiblement l'església de Sant Romà ja apareix citat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians quan el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell (Martín, 2005). A partir del segle XIII, l'indret d'Oreis sovint és esmentat per la documentació baganesa. Serra i Vilaró esmenta que l'església de Sant Romà era sufragania de Sant Iscle de Molnell. En aquest moment, el lloc d'Oreis es denominava 'Aureyls o Orells' i consta que al 1288 tal PereÇasala d'Aureylls es titula parrouià de Molnell i que un tal Ramon Sala de Aureylls en el seu testament demana que s'enterri al cementiri de Sant Iscle de Molnell i dona 3 sous a Sant Romà d'Oreis. Més tard i en concret al 1447 es fa un llegat a Sant Roma d'Oreylls per a l'oli de la llantia (Serra i Vilaró, J. 1989. Llibre III. P.234). La documentació esmenta que al 1438 hi havia tres masos de llarc temps deshabitats. Aquests masos podrien correspondre amb les ruïnes que hi ha al costat de l'església i prats i planells del costat. En aquesta data, segons Serra i Vilaró s'hi va establir un home de Cornellana. D'Oreis i la Muga en conservem una dita que ampliraem a la fitxa de llegenda que esmenta: 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435). Serra i Vilaró esmenta que 'en romanen les parets,estant esfondrada la volta i part de l'absis'. No obstant això. Francesc Caballè en el seu llibre de 'les tres-centes cases de Gisclareny' publica una imatge d'aquesta església, encara amb la volta sencera i les ruïnes del màs al seu costat. La imatge pertanyiia a Mn. Gaietà i Pedrals. (Caballè, F, 1995). | 42.2752700,1.7854900 | 399851 | 4681054 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83027-foto-08093-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83027-foto-08093-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83027-foto-08093-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En aquesta ocasió ens trobem al davant d'un altre cas de llegenda inacabada i/o irresolta, doncs finalment no se'ns explica qui era el noi ni què pretenia. En un principi, nosaltres consideràvem que el noi podria ser Dimoni o bé un mal esperit, si bé aquest punt en concret, com ja acabem de comentar, no s'explicita a la llegenda, i la curiosa forma de fer-lo parlar podria ser una manera d'expulsar-lo de la casa. Podria ser que aquest caràcter sobrenatural fos el què el fes riure, potser convençut que de res serviria el rés del Rosari en la seva presència. També podria ser que l'haguessin embruixat les Bruixes, però tots els supòsits que apuntem són només això, suposicions, doncs el relat no ens dona més pistes sobre el particular. En qualsevol cas, cal tenir present el fet que fuig per la xemeneia, el mateix camí que en el rondallari popular utilitzen les ànimes, els Follets, les Bruixes i els Dimonis.Un altre element que a priori se'ns presentava sense cap mena de lògica, o com a mínim nosaltres no sabíem trobar-li, és la frase que etziba als de la casa abans de desaparèixer xemeneia amunt i que, sens dubte, ha acabat conformant el nom de la llegenda.Finalment, tampoc trobàvem cap simbolisme en el fet de posar ous al davant del foc, un aliment que hom ha relacionat freqüentment amb el símbol còsmic de la fecundació, però que en el relat que acabem de transcriure no sembla tenir cap mena de sentit.Ara bé, totes les suposicions que fèiem poden prendre un altre caire si analitzem la cita d'en Joan Amades que reproduïm a continuació i de la qual parlarem més extensament en analitzar la llegenda El Fill de l'Encantada . En aquesta cita, l'Amades, fent referència als infants robats per les Encantades i que són substituïts per fills propis, ens comenta el següent :“Per conèixer si un infant ha estat canviat al bressol i si el nin que hom cria és el propi o és de les encantades, hom apel·la a un recurs: cal posar al foc de la llar tretze clofolles d'ou amb unes gotetes d'aigua beneita dins de cada una i mostrar-les a l'infant. Si és fill d'encantades, per petit que sigui, parlarà i fugirà. Les encantades de la cova de na Guilleuma, del turó de Montcada, van canviar un infant de bressol a una mare de Mollet, que va sospitar el cas i va recórrer al sistema indicat. El renoc, així que va veure les clofolles, i més encara quan va notar la sentor de l'aigua beneita, es va redreçar i va dir amb veu ben clara:- Jo he vist Barcelona un prati al pla de Mataboushi he vist una gran ciutat,però mai no havia vist tantes ollesper tan poc cuinat.I dit això, va escapar-se xemeneia amunt. Aquesta contarella és corrent gairebé per tots els pobles de França, i es troba àdhuc més enllà dels Alps a Suïssa. Hom altera els primers conceptes de la fórmula adaptant-los a paratges veïns del lloc on s'explica i a accidents locals”.Així les coses, i seguint el què ens comenta en Joan Amades, podria ser que el noiet de la llegenda Les Olles d'Oreis fos el fil d'una Encantada que hagués restat a la casa i que en fou expulsat, tot sortint per la xemeneia, com el cas de les Encantades de la cova de na Guilleuma, a partir de la presència de les clofolles d'ous. En el nostre cas, aquestes no són plenes d'aigua beneita, però la frase final dels protagonistes dels dos relats exposats i comparats són pràcticament idèntiques.Aquesta mateixa hipòtesi ens vindria corroborada per una tradició asturiana que hem trobat documentada per l'estudiós Manuel Martín Sanchez . Segons aquest autor, en parlar de Fades (en el sentit més general, incloent-hi Dones d'Aigua, Aloges, Encantades...) esmenta el cas de les Xanas asturianes, un tipus de Fades benèfiques que es podrien relacionar i emparentar amb les nostres Encantades. Entre les moltes semblances existents entre ambdós éssers fantàstics hi ha el fet que les Xanas també canvien als seus fills pels de les dones normals amb la finalitat que aquestes els donin de mamar. Segons el costumari asturià, si la dona sospita que s'ha produït aquest canvi, cal comentar alguna cosa insòlita, pràcticament impossible, en veu alta. És aleshores quan el Xanín , davant d'un fet tan extraordinari, exclama astorat (tot delatant la seva condició): “En cien años qu'ha nací, nunca tantos pucheros vi”. El mateix Martín Sanchez explica una altra variant consistent en el fet que, en comptes de dir quelcom extraordinari, la mare posi al foc (char) closques d'ou o la pela d'una poma. Quan el Xanín la sent espetegar exclama: “Cien años fai que nacín y a nunca tantos pucheros na vera del char vin”. En aquests casos, el ne no marxa per la xemeneia, sinó que la seva mare verdadera (Xana) el ve a buscar.Amb tot, nosaltres no considerem que la llegenda berguedana faci referència, com a mínim de forma conscient, al tema dels fills de les Encantades, doncs molt probablement la figura s'hagués mantingut en el cos del relat. El més probable, creiem, és que la llegenda arribés d'alguna altra banda (potser més factiblement, per proximitat geogràfica, del sud de França que no pas de la zona del Vallès o d'Astúries) i acabés arrelant a Gisclareny, tot mantenint els elements essencials de la narració (clofolles d'ous, fugida per la xemeneia, part del discurs del noi, etc.) i perdent-ne alguns altres més o menys suplementaris (presència de l'aigua beneita, origen del noi, la part restant del discurs del noi...). Encara tenim constància d'una altra llegenda que presenta elements concomitants tant amb la narració berguedana que acabem de transcriure com amb la que comenta Joan Amades. Es tracta de la narració intitulada El Fill del Dimoni, que es localitza al municipi de Santa Maria del Corcó (L'Esquirol, Osona). Segons aquest relat, a Vilaporta, una masia del terme municipal, hi havia un noi molt entremaliat del qual ningú no se'n sortia. No era fill de la casa, sinó que l'havien trobat, just acabat de néixer, al bosc plorant, i el matrimoni de la casa, que no podien tenir fills, se l'havien afillat. De sempre havia estat un nen que feia coses rares, que solia anar sol, no tenia amics, acostumava a mostrar-se una mica bèstia, sempre que podia s'amagava i s'agradava molt del foc, de tal manera que passava hores i hores al davant de la llar de foc. Amoïnats més no poder, finalment un dia els seus pares se'n van anar a veure el rector per tal de demanar-li consell. El primer que els va demanar el capellà fou si el noi resava, a la qual cosa els pares li respongueren que no, i encara hi afegiren que quan ells ho feien el xicot acostumava a posar-se molt nerviós i fugia. Seguidament, el mossèn els va preguntar si menjava, i els progenitors li respongueren que poc, i que quan ells se n'anaven a dormir el noi es quedava sol davant de la llar de foc i hi passava tota la nit. Aleshores, el rector els donà la solució: havien d'agafar una dotzena d'ous (recordem que al relat El Fill de l'Encantada explicat per Amades el número d'ous era de tretze), trencar-los, omplir les closques amb aigua beneita i posar-les al voltant del foc. I així ho feren. Quan el noi va arribar i es va trobar amb aquest muntatge, va dir, tot cridant i amb veu estrafeta:“Eh! Quina mena de cosa!a Casserres monestir,A Barcelona un prat,mai no havia vist al focal bosc de Tosca ciutat,tantes olles a bullir”.I seguidament va marxar per la xemeneia fent un gran espetec.Com podem comprovar, el què diu el noi en els dos darrers casos (El Fill de l'Encantada i El Fill del Dimoni) és pràcticament el mateix amb l'afegit (osonenc, diríem nosaltres) de la referència al monestir de Sant Pere de Casserres. En relació a aquestes paraules del noi, Xavier Roviró ens comenta: “Aquests versets enigmàtics volen explicar que aquell noi era immortal; ésclar, no era altre que el dimoni. Era tan vell que havia vist la gran ciutat de Barcelona quan era un prat, el bosc de Tosca, a Olot, quan havia estat ciutat i el monestir de Casserres quan feia aquesta funció” . És a dir, que Roviró encara afegeix una altra hipòtesi sobre que podia ser el noi; per a ell, el Dimoni, però tal com hem vist anteriorment també lligaria amb el fet que fos un embruixat o bé el fill d'una Encantada . Sigui com sigui, el cert és que es tracta d'un personatge curiós que protagonitza una llegenda per a nosaltres eminentment berguedana però que tal i com acabem de veure es troba estesa arreu del territori. És per aquest motiu que nosaltres hem situat aquesta narració en una categoria temàtica genèrica com és la D'Encanteris i Embruixaments.Abans de tancar el present comentari, encara volem afegir que mossèn Cinto Verdaguer recull dues llegendes que poden relacionar-se amb aquest argument. La primera, intitulada El Renoc, és una llegenda pràcticament idèntica a la de El Fill del Dimoni que acabem de relatar però situada al Bosc d'Osor . Segons aquesta versió, a la casa tampoc podien tenir fills i, un mal dia, l'amo va dir que volia un hereu mal fos el mateix Dimoni. La resta de la narració és pràcticament idèntica, tot i que el noi, en marxar xemeneia amunt, diu una versió més resumida de la cantarella final, obviant justament “l'afegit osonenc”:- Jo he vist Barcelona un prat,el Boscdetosca ciutat,i no he vist tantes olles amb tan poc cuinat!” La segona versió, intitulada justament El Fill de Dimoni, i que cal no confondre amb la narració homònima que hem transcrit aportada per Joan Amades i situada a Santa Maria del Corcó, té un argument força diferent i sobretot volem remarcar-la perquè la cantarella final és radicalment diferent de totes les que hem analitzat fins ara, seguint elements propis d'una altra zona geogràfica, la de la Cerdanya i la Catalunya Nord. Segons aquest relat, a una jove mare li va semblar que una nit li canviaven el seu nadó per un altre, la qual cosa va poder certificar l'endemà al matí en veure'l. El petit va anar creixent i la mare va observar que mai es movia del mateix lloc. Després de consultar-ho amb una vella veïna, un bon dia va deixar tot de closques d'ou al voltant del foc i s'amagà en un racó de la casa. Quan el nen va veure les closques d'ou va exclamar:- Jo he vist Perpinyà un llac,i Leca ciutat,i no he vist tantes olles amb tan poc cuinat!” Una altra diferència d'aquest relat en relació als altres, és el final, ja que el petit no marxa per la xemeneia, sinó que la mare el fa fora a bastonades. Just quan surt de casa, arriba el seu fill autèntic, i sent una veu que li diu que ells no havien maltractat el seu noi com ella havia fet amb l'altre. | 119|94 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | ||||||||
| 51056 | Casa de Masaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-masaners | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.C.A. TORRES (1905). Pirineu català. El Bergadà. De Bagà a Castellar de n'Hug per dalt de les serres de Brocà, de la Pardinella y de Rus. P.135-139.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321 i vol III. P. 106, AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XII-XVIIII | La casa està completament arruïnada. Els coberts es mantenen dempeus perquè s'utilitzen com a quadres per al bestiar en cas de mal temps i se n'han repassat les bigues i la teulada. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antiga casa de Masaners, les pallisses i annexes situats al lloc de Massaners al costat del riu de Gavarrós prop de la confluència amb el torrent del clot del forn i sota del coll del vent. El trobem a la riba dreta. La casa està mig enrunada però encara es pot endevinar la seva antiga tipologia. Corresponia amb una construcció molt senzilla de planta més aviat quadrada amb dos cossos formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud-est. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues obertures adintellades a nivell de planta baixa alternades per una espitllera que coincideixen amb una finestra i una balconera a nivell del primer pis i una darrera finestra a sota teulada. La façana lateral està mig enrunada, però encara s'hi endevina el volum del forn de pa. La coberta, avui desapareguda hauria estat a dues vessants sostinguda per cavalls i llates de fusta. L'aparell de l'edifici és a base de filades de pedra rogenca mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades regulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades i els muntants de les diferents obertures. L'interior està cobert de vegetació i de runa i només es pot accedir ala planta baixa ja que s'utilitza com a coberts i quadra. A escassos metres al sud-est de la casa hi ha una altre construcció que s'utilitza com a pallissa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada ceràmica d'un sol vessant i sostinguda per cavalls i llates de fusta. La façana està orientada a migdia i està composta per tres grans eixides separades per pilars de pedra i maçoneria i amb un forjat o trespol de fusta al mig. Les parets que el formen són amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i fragments de maó i teula a trenca junt i disposats en filades irregulars. S'utilitza com a cobert agrícola. Prop de la casa hi ha altres construccions mig enrunades que haurien pertangut a coberts i annexos.</p> | 08099-158 | Al lloc de Masaners, sota el camp del Pujol. | <p>Als documents del monestir de Sant Llorenç el 983 hi apareix un alou que Argemir i la seva muller Teodèsen donen al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca' (document 28). Del primer i segons les afrontacions sabem que correspondria al lloc referit: 'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca et III in terra todevare vel suos eres, et III in vinea Torelo. Cum ipsa vinea ipso torcurario. Et ipsa terrada afrontat in ipsa eira, et de alia in via et III in orto Bebite et de IIII in casa Matresinna' Aquestes afrontacions, malgrat que les vinyes no les tinguem situades amb exactitud pensem que estarien a la zona especificada entre l'Estret i la casa de Maçaners. De fet les terres de Sant Genís serien les del nord, el riu correspondria amb el riu Gavarrós i la roca i Vila-seca es situarien a la banda oriental dominant la vall (roca gavarret). Finalment Vilaseca en serien les terres de més a l'est, actualment en terme de la Pobla de Lillet. Cal a dir que la casa està prop del clot del Saborell. Les altres terres es situarien en una altre zona propera a Masaners 'Matresinna' i ipsa via (camí ral de Gavarrós). Posteriorment els mateixos Argemior i Teodosen en el documehts 34 fan donació d'unes terres a Saborell que limiten amb la casa esmentada de Masaners 'in paendico ville Gavarreto, in loco vociato Sobolel. Et afrontat ipsa hec omnia de I parte i pla vel in Vila Seca, de Iivel de IIIin ipsa aqua qui discurrit in Rivo-Torto, de III vero parte in Paier vel in Macana' Aquesta 'Maçana 'podria al·ludir-se al lloc que fem referència. Posteriorment al cadastre de Gavarrós i datat de 1729 tornarà a aparèixer la casa de Masaners com a una possessió dels Cabanas i al 1853 i 1878 tornarà a sortir referenciada. C.A Torres en el seu llibre de Pirineu Català ens parla de la casa de Masaners com un lloc molt pintoresc : '... 2h, 15 minuts. Massanes, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort'</p> | 42.2764000,1.9209600 | 411024 | 4681029 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que la casa estigui en un procés total de ruïna, encara conserva bona part de l'alçada originària de les parets de la façana principal i les laterals podent-ne diferenciar les diverses fases constructives. S'identifica a la banda sud-oest un volum originari de planta quadrangular amb aparell de carreus de pedra més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. Aquest tipus d'aparell més regular es conserva a nivell de la planta baixa, ja que al primer pis és més irregulars i amb fàbrica de maçoneria amb fragments de teula i maó a trenca junt. El cos afegit a la banda nord-est presenta un aparell molt irregular de filades de pedra, unides amb un morter de calç molt pobre i col·locada en filades irregulars. La part més antiga correspondria amb el volum quadrangular descrit i es dataria possiblement a l'època medieval. Els afegits i sobre a alçats serien de moments posteriors i vinculats a l'època moderna. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 82931 | Pont dels Bullidor de la Llet o dels Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-bullidor-de-la-llet-o-dels-empedrats | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA , F ( 1989). Le empremtes del camí ral de Bagà. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II. P.147. DDAA (1986). Bagà. La capital històrica de l'alt Berguedà. Ajuntament de Bagà. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya.</p> | XIV-XVII | Cobert d'erura i vegetació encara s'utilitza per salvar les aigues del torrent del Forat | <p>Pont d'un sol ull que creua el torrent del Forat o de la Font del Faig poc abans d'arribar a l'engorjat dels Empedrats i a sota de l'aiguabarreig de l'aigua procedent del bullidor de la llet amb el torrent homònim. Es tracta d'una senzilla construcció d'un sol ull construït en arc rebaixat de pedra tosca i fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, i units amb argamassa de calç. Per la part de sota de l'arcada té les marques dels taulons de l'encofrat i els encaixos per al cintre. Els dos estreps del pont recolzen damunt la roca natural i tenen una forma més aviat triangular</p> | 08093-21 | Abans d'arribar a la gorja dels Empedrats (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Pont d'origen medieval que servia per salvar les aigues del torrent del Forat en el camí que de l'Hostalet pujava fins a la font del Faig i creuava el Coll del Pendís. Ens apareix esmentat el 28 de setembre de 1360 quant els cònsols de Bagà feien fer un pont 'davall el forat d'Escariu'interpretant.se que es tractava d'un pont a sota del forat dels Empedrats o d'Escriu.'Escariu'. Poc deprés el mateix lloc del forat ens surt esmentat de 'fer ajuda a la barra d'Escariu'el 1249. Malgrat que ja ens apareixi en temps medievals hom pensa que el pas del camí ral de Cerdanya per l'interior dels Empedrats és de l'època moderna, especialment els segles XVI a XVIII ja que en temps medievals el camí principal passava pel coll i la casa d'Escriu en un punt de més fàcil accés que no pas per dins d'un engorjat que en temps primaverals patia fortes avingudes i comportava fortes destrosses. Amb tot ja deuria existir un pas per aquest indret per a usos veïnals i també per accedir al coll de Pendís d'una manera més ràpida i com a accés secundari. La tipologia del pont recorda molt al pont de la vila de Bagà (Pont de Sant Esteve), pont de Terradelles o de les dues Sors (Bagà), pont del molí del Puig...</p> | 42.2748500,1.8179400 | 402526 | 4680970 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82931-foto-08093-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82931-foto-08093-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82931-foto-08093-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquest pont, de clar orígen medieval, va ser reformat al llarg de l'època moderna ja que els sistema i tipologia del seu ull central en arc rebaixat i amb les marques dels taulons per als encofrats ens és més propi de les construccions de l'era moderna. Amb tot fa molt dificil precisar la seva cronologia ja que es tracta d'un tipus de pont malanomenat 'romànic' que es va anar construïnt en època gòtica i fins hi tot en temps moderns. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82986 | Mas de Faiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-faiola | BOLÓS, J; PAGÈS ,M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P.192. MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny. PEDRALS I COSTA , X (2007); La Fia-faia: màgica, ancestral, única. Barcelona SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Bagà. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual.Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22 | X-XIII | desparagut enmig del bosc, cobert de vegetació i de dificil localització | Ruïnes d'un antic mas situades a sota de la Roca Tallada i pas de la Mona (TM de Bagà) al costat del torrent dels Trull que limita amb el veí Terme Municipal en una mena de clot entre la solana Massena i el solell de la Torre. Les restes de dificil localització es troben en un indret molt amagat enmig del bosc i corresponen amb un antic mas d'època medieval. Es troben situades en fiferents terrasses aprofitant el desnivell del terreny natural. S'hi endevinen encara uns potents murs de carreus de pedra, units en sec i col·locats en flades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades encara visibles en pedra picada i de grans blocs de pedra. Es poden distingir almeny dues cambres o habitacions completament reblertes de vegetació, runa i enderrocs que en fan dficil la seva descripció però que tot ens fa pensar que es tractava d'un mas medieval de tipologia similar als altres masos identificats al T.M de Bagà, Guardiola de Berguedà i també a Cercs compost per dues cambres i algunes corts i quadres situades en un edifici exempt i amb una coberta a un sol vessant de tipus vegetal i les parets de maçoneria i també tapia. El paral·lel més proper seria el mas de Vilosiu,excavat per M. Riu | 08093-76 | Al torrent dels Trulls sota la roca Tallada i en una clotada entre la solana Massena i la torre | Mas situat dins el terme i lloc de Faia.Possiblement aquest mas ja deuria existir quan es documenta per primera vegada l'alou de Feia. De fet la documentació conservada del monestir de Sant Llorenç (prop Bagà) i referent a l'acta de consagració del 983 i documents posteriors datats del 1003 (Bolós i Pagès, 1987), La primera data que s'esmenta é el 973 quan un tal Fredoveia i el prevere Duran donen al monestir de Sant Llorenç, un alou situat al terme del Puig al lloc de Faia establint un pacte d'us defruit de la propietat amb la condició que aun morin els seus descendents hauran de lliurar el redit de l'alou i el de Venzilles. El document ens localitza aquest alou al lloc referit ja que les afrontacions coincideixen amb la situació del lloc 'Et affrontant ipsas casas, cum curte et orreo et orto, cum illorum arboribus et terras et vineas de I parte in ipsa serra de Turbias, et de alia in flumen Bestanside, et de III in ipsa Monna, et de III in rivo qui discurrit per Canalillas' BOLÓS-PAGÈS (1986). P. 192. Les afrontacions coincideixen amb l'emplaçament actual ja que el terme Mona seria el pas de la mona situat al capdamunt de la solana Massena seguint amunt de l'indret on es localitza al mas. El rivo canalillas ens podria fer pensar en el torrent dels trulls i per tant el mas referit estaria emplaçat dins aquest terme. Poc després el 1087 Serra i Vilaró troba una referència que els germans Huc Dalmau, Bernat Guitart i Arnau Sindred donen tres vinyes al monestir de Sant Llorenç situades al terme de la Faia. Possiblement alguna d'aquestes vinyes podria correspondre al llc de 'La Faiola'. ' ...tres vineas in Comitatu Cerdaniense in valle Bucranense in apendico de Pujo que vocant de Avellaned ad ipsa Faia...' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre I P-391). Tot i així el mateix Serra no troba esmentat el mas amb el nom de Faiola fins a mitjans del segle XIII. Tot fa pensar que aquest mas degué desaparèixer amb la pesta negra i la crisi baix medieval. Al llarg de l'època moderna al lloc s'hi esmenta el mas Trulls tant en el cadastre de 1776 (AMG) i al cens de 1863 on el mas estava a mans d'una tal Teresa Pujols hi havia 3 persones majors de 7 anys, i pagaven una contribució urbana de 22 rals. El mas no va sobreviure l'emigració de 1900 ja que consta com a abandonat (Martín, E; 2005) | 42.2744900,1.8283600 | 403385 | 4680918 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82986-foto-08093-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82986-foto-08093-76-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest mas presentaria moltes similituds amb els denominats masos A i B de Vilosiu (T.M de Cercs) i excavats per M. Riu i Riu el 1980, o els masos de la Jaça, de Santa Creu d'Ollers (Cortés, Elia, Mªagua, 2020) o el mas de sant Sadurní de Rotgers. Es tracta d'un mas de tipus horitzontal que aprofita el desnivell del terreny per a poder-se assentar. El topònim de Faiola derivaria de Faia, Faja o fageda petita ja que es situa en una clotada on hi deuria existir una petita fageda que en derivaria el seu topònim. Encara avui podem veura alguns exemplars. Per altra banda el topònim Faia també seria una fageda gran tenint en compte que es troba davant una obaga, avui ocupada per pi rajolet, però antigament deurien ser fajos. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 51071 | Mas del Clot del Saborell a Coll del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-clot-del-saborell-a-coll-del-vent | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 80 i 192. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321 i vol III. P. 106, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XII-XVII | Les ruïnes estan cobertes de vegetació i també del runam produït per l'enderroc dels seus murs. | <p>Restes d'un mas d'origen medieval situat en uns planells sota del 'Coll del vent', al costat de la font homònima i davant la vall de Gavarrós al costat del G.R.4. Les restes estan cobertes de vegetació i estan orientades a sud-est aprofitant un terrassament del terreny. Presenta una planta més aviat quadrangular i amb una divisió interna. La porta es situa a la banda sud i només conserva la part baixa. L'aparell de les seves parets és de filades de pedra irregulars, unides amb argamassa de calç i en sec amb algun fragment de taula i maó. Té les cantonades de pedra picada i cal destacar que l'angle sud-oest té un parament molt més acurat de carreus ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades horitzontals. El pany nord i oest tenen una major alçada per estar situats a prop del marge. Per la cara interna conserva alguns forats de bastida. Els murs tenen una amplada de 60 cm. Fora i als voltants d'aquesta estructura s'endevinen altres restes que arriben fins a la font.</p> | 08099-173 | A sota del Coll del Vent | <p>L'origen d'aquest mas malgrat que es conegui posteriorment amb el nom de 'coll del vent' l'hauríem de situar en època medieval. De fet i en les diverses donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç el 983 hi apareix un alou que Argemir i la seva muller Teodèsen donen al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a Saborell.(doc. 34) 'in apendico de villa Gavarreto in loco vocitato Saborel. Et afrontat ipsa hec omnia de I parte in Pal vel in villa Seca, de II vel de III in ipsa aquo qui discurrit in Rivo torto, de III vero in Paier vel in Macana'. Les afrontacions ens coincideixen. De fet hi ha el Riutort, la casa de Masaners que apareixerà en un altre document i les terres de Vilaseca que són a la part oriental de la vall i que abraçarien des del la Pobla de Lillet (lloc de Meranges) fins al castell de la Roca de Gavarret. Queda per situar la zona del pal que podria correspondre al Coll del Pal de Bagà però aquesta afrontació se'ns escapa dels límits de l'alou amb la qual cosa ho posem en dubte i podria ser un altre port. El lloc el tornem a trobar referenciat en temps de l'abat Guillem del monestir de Sant Llorenç el 1108 quant parla de l'establiment de l'alou de Sobolell. Aquesta La casa ens surt esmentada a l'era moderna amb el nom de 'coll del vent' a partir de 1756 i documents posteriors. Es degué abandonar a principi del segle XX</p> | 42.2752300,1.9129700 | 410363 | 4680907 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51071-foto-08099-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51071-foto-08099-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51071-foto-08099-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que la tècnica constructiva dels seus murs i la fàbrica del seu aparell ens recordi en un construcció de l'època moderna, si que podem afirmar que alguns panys de paret (les primeres filades) i l'angle sud-oest que ens recorden amb un aparell medieval de carreuons de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç. Aquest ens concorda ja que malgrat que el mas es conegui amb 'el coll del vent' per la seva proximitat, també es tà damunt d'uns plans i del clot del Saborell. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 51086 | Casa del Prat Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-prat-terrer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 185. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'.</p> | XV-XIX | La casa no està habitada però s'utilitza com a explotació ramadera i magatzem. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de 'Prat terrer' amb l'era, les pallisses i els coberts annexos, situat prop de Pardinella a sota del camp de 'la Terma' i a la dreta del torrent de Pardinella. El conjunt té una planta més aviat allargassada orientada a sud-est amb la casa situada a l'extrem nord-est mirant a l'era que està envoltada per coberts i pallisses. Mira a sud damunt del torrent en forma de terrassa artificial. La casa de planta allargassada i de dos cossos, està formada per una planta baixa, un primer pis amb teulada a dues vessants damunt de cavalls i llates de fusta i el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. Hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues portes adintellades en fusta i muntants de pedra a la planta baixa que emmarquen dues petites finestres o espitlleres també de pedra picada. La llinda de la porta principal hi ha inscrita una creu llatina. Damunt seu s'obre una àmplia eixida sostinguda per bigues de fusta damunt de dos grossos cavalls que ocupa tota la longitud de la façana i que alhora està coberta per un empostissat de fusta que sosté la teulada. S'hi accedeix per dues balconeres obertes al primer pis. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. La façana de tramuntana és massissa i hi ha oberta una porta coronada amb llinda de fusta amb les inscripcions 'Jordi Roca vila Mare'. Adossat a sud-est hi ha un cos annex cobert amb teulada a un sol vessant com a continuació de coberta principal. S'utilitza com a graner i s'hi arriba per a l'era. L'aparell és de maçoneria amb filades de pedra irregulars. Per la banda de llevant s'aprecia un volum circular amb coberta de teules que correspon amb el forn de pa. Les pallisses es situen a ponent amb un cos allargassat obert a migdia i compost per àmplies eixides sostingudes per pilars de pedra i coberta a dues vessants amb encavallades de fusta. Tanca l'era per la banda de ponent on s'hi obre la porta d'accés al recinte coronada per arc rebaixat que dona accés al recinte. Damunt seu hi ha les inicials R.R.T al·lusives a la família de Terrer amb la data de 1909 corresponent a la darrera reforma i la base d'un fust de pedra picada encastada L'aparell és de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i les cantonades són de pedra picada. No hem pogut tenir accés a l'interior de l'immoble.</p> | 08099-188 | A sota de Pardinella i al costat del torrent | <p>Les notícies de la casa del Prat Terrer podrien remuntar-se al 959 quan trobem el document 14 (ACA Monacals, Bagà, perg.18) i en que tenim la donació que Baldomir fa al monestir de Sant Llorenç d'una terra de Pardinella prop de la Plana. Les afrontacions ens podrien coincidir amb les del Prat Terrer ja que esmenta que afronten amb les terres d'una dona i amb aigües que corren. 'in apendico Pardinela, in locum ibi dicitur as ipsa Plana. Et afronta ipsa terra de II partes in aquas currentes, et de III in terra Grudielde'.Les aigües que corren podrien ser per una banda el torrent de Pardinella i de l'altra el torrent de l'Home mort. Tot i així també podrien ser al·lusives a la casa de Camp del Mill situada uns metres al sud de Prat Terrer. La casa no ens apareix esmentada enlloc, ja que possiblement anava integrada a la vila de Pardinella i per tant les referències que hem esmentat a la fitxa. 175 serien les mateixes de Prat Terrer. En els documents del terme de Pardinella en portar-se a terme la transacció atorgada pels barons de Pinós a Josep Pujol i Pardinella al 1753 es fa esment del Prat Terrer en la delimitació del seu terme i afrontacions. També surt al cadastre de Gavarrós de 1729 i documents posteriors vinculats a Pardinella i Gavarrós (1856).</p> | 42.2752300,1.9340700 | 412103 | 4680885 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de Prat Terrer, malgrat les reformes que ha patit, respon a un interessant exemple de masia que conserva molts trets de la fàbrica original. S'endevina una construcció rectangular orientada a sud-est formada per planta baixa i un pis amb coberta a dues vessants i àmplies eixides obertes a migdia i sostingudes per encavallades de fusta. Aquest tipus d'eixida la trobem en moltes masies del terme de Guardiola, especialment a Gréixer, però també en cases de Brocà com seria el cas de Rotllant, Vilella o Vilalta ( fitxes. 75, 52 i 57) i també en alguns habitatges del nucli antic de la vila de Bagà. La forma allargassada de la masia amb les quadres a la planta baixa i l'estatge dels masovers al primer pis amb les pallisses recorda també el que podria haver estat Cercuneda, la Casa de Dalt i moltes de les masies de Brocà, Gavarrós i Gréixer. L'aparell constructiu en filades de carreus ben treballats i disposats en filades regulars en recorda a una fàbrica medieval. Posteriorment la masia es deuria ampliar amb un segon cos a tramuntana i amb fàbrica de maçoneria on se li annexionà un forn de pa i encara en una cronologia més recent un tercer volum mirant a sud que li configurà un aspecte de masia de tres cossos. En aquesta època emmarcada entre els segles XVII i XVIII es deurien anar afegint cossos a la banda de ponent destinats a pallisses i graners. Les darreres reformes es deurien produir al 1909 quan es decidí d'obrir la porta per ponent i tancar el conjunt arquitectònic en aquest sector. La casa avui dia està deshabitada però es conserva en molt bon estat de conservació ja que a part de ser una explotació ramadera, s'utilitza com a magatzem. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 40517 | Paller de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-dalt | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona.</p> | XVIII | <p>Les restes de l'antic santuari es troben al NE de Bagà, en mig d'un ampli planell que té per capçalera La Devesa. Hi resten les ruïnes d'una casa amb els seus coberts, i les de l'església. L'església és de planta rectangular, sense absis, i amb la porta principal oberta a migdia. Aquesta porta va ser tapada per un seguit de coberts que es van afegir davant. Una altra porta hi havia al mur de ponent, allindada, i un nivell per sobre de la nau, ja que l'edifici es troba aprofitant un desnivell del terreny. Aquest porta era utilitzada per la masia que es va fer posteriorment aprofitant l'estructura de l'església. Resten dempeus tots els murs, però no existeix la teulada, tot i que encara queda part de la cornisa interior de la que arrencava la volta de canó que cobria la nau. Resten també les voltes de dues capelles laterals, la del costat esquerre conserva la volta feta amb pedra posada a plec de llibre i es poden observar els forats deixats per antigues bigues de fusta que van dividir l'espai en dos pisos, així com la presència d' un forn de pa i una pica d'aigua construïdes després de l'abandó de l'església i l'adaptació com a mas, durant el segle XIX. Resta també una fornícula encastada a la paret frontal, on hi havia la imatge de la Verge, i l'arrencada de l'escala de pedra per l'interior de la paret a la trona. L'abandó del mas ha permès veure actualment l'estructura inicial de l'església.</p> | 08016-6 | Paller | <p>Les primeres dades històriques són de 1197, moment en que es bastiria l'edifici romànic que es va mantenir fins el 1687, moment en que s'amplia amb una nova construcció renaixentista. En trobar-se lluny del centre de població, es va construir el nou santuari l'any 1748 més proper a Bagà, abandonant aquest antic indret i portant això a l'abandonament i ruïna dels edificis. El primer edifici seria una petita capella, que l'any 1258, l'abat de Sant Llorenç prop Bagà, com a senyor del lloc, el proveí de capellà i altres persones per tal que cuidèssin el santuari i el mas. Posteriorment l'església va ser utilitzada com a habitatge i els murs es van aprofitar per fer un mas, afegint un seguit de coberts.</p> | 42.2739900,1.8811900 | 407741 | 4680804 | 1748 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'edifici es troba en ruïnes. Els darrers masovers de Paller (els Tallada-Porcar) que vivien pels anys quaranta del segle XX, expliquen que fangant a l'hort darrera la casa van trobar unes lloses arrenglerades en forma de cistes amb ossos i algun petit estri metàl·lic (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 95|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||
| 51087 | Casa de camp del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-camp-del-mill | <p>OLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 185.CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Investigació als seus arxius.Vol II. P. 292</p> | XIV-XVIII | Edifici completament arruïnat i cobert de vegetació. Amb tot encara conserva les seves parets en alçada amb restes dels pendents de la coberta, malgrat ja s'hagi esfondrat. Les estructures del forn i de l'era encara es poden veure en bon estat ja que conserven encara les seves voltes. | <p>Restes de l'antiga casa del 'Camp del Mill' situada a sota de Pardinella i del Prat Terrer en els camps homònims i delimitada pel torrent de l'Home Mort i el de Pardinella. La casa, avui, en ruïnes, té una planta més aviat quadrangular amb dues crugies i composta per una planta baixa i un primer pis. Hi manca la coberta però s'endevina encara per la forma del mur tester, que hauria tingut dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a l'est. També es pot identificar l'antiga porta coronada per una llinda de fusta i una finestra de petites dimensions al costat nord. L'aparell és de carreus de pedra vermella mal treballats i picats, units amb argamassa de calç i fragments de llosa a trenca-junt. Les cantonades són de pedra picada. De l'interior s'endevina el mur que dividia les dues crugies internes orientat de nord a sud i també l'escala per pujar al primer pis, encastada a la paret est i amb els graons de pedra picada. També es poden observar alguns dels encaixos per a les bigues del sostre. Fora de l'àmbit de la casa es pot delimitar l'espai de l'era amb una forma oval, orientada a migdia i amb algunes construccions annexes en un estat avançat de ruïna. Entre aquestes en cal destacar un cos quadrat on hi ha dos forns de pa superposats, un damunt de l'altre. El forn més baix i amb la boca oberta a cara sud està formada per una obertura quadrangular amb els muntants i la llinda de pedra de color vermellós. El forn més alt té la boca oberta a nord i presenta les mateixes característiques que el de sota seu. La volta està construïda amb pedres o carreuons quadrangulars, col·locades a plec de llibre i unides amb morter de calç. Sembla que correspon a una obra molt primigènia.</p> | 08099-189 | Al lloc del camp del Mill a sota mateix del Prat Terrer. | <p>La casa de Camp del Mill no ens apareix documentada en cap referència documental. Tot i així en les donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 959, s'esmenta al document 14 (Aca Monacals. Bagà. Perg.16) unes terres a sota Pardinella al loc dit 'la plana' i delimitada per les 'aigues que corren'. A la fitxa anterior hem esmentat que podria ser al·lusiva a 'Prat Terrer', però de fet la delimitació de les 'aigües que corren' seria més propi del Camp del Mill ja que també és una plana i en aquest cas està delimitada per dos torrents (el de l'Home mort i el de Pardinella). En el cas de Prat Terrer nomé hi havia un sol torrent malgrat que el de Pardinella sigui molt proper. Els documents posteriors la casa de Camp del Mill no apareix i al 1756 va passar a formar part del terme de la finca de Pardinella. Entenem que fins aleshores aquesta terra era primerament del monestir de Sant Llorenç i després de la Baronia de Pinós. També surt referenciada quant es delimita el terme de la casa de Pardinella.</p> | 42.2742800,1.9352100 | 412196 | 4680779 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51087-foto-08099-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51087-foto-08099-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51087-foto-08099-189-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les restes de la casa de Camp del Mill reuneixen les característiques pròpies de les cases de Gavarrós com ara la Casafreda, Masaners, la Creueta o la Caseta. Segons Serra i Vilaró aquest tipus de casa no diferiria molt del típic màs de l'época medieval i esmentat segons els inventaris dels arxius de Bagà i de la Pobla. La casa de Camp del Mill sabem que al segle XVIII va ser inclosa a les terres de Pardinella, ja que en la definició del seu terme hi surt esmentada. Actulament pertany a la família Guixé. De la casa en va procedir el 'Gil Casas' o Gil de Castell. Reconegut cantautor de cançons que Francesc Caballè i Cantalapiedra les va recollir en un CD denominat 'La sargantana de dues cues' i publicat per l'Associació Medieval de Bagà. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 82987 | Mas dels Trulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-trulls | BOLÓS, J; PAGÈS ,M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P.192. MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny. PEDRALS I COSTA , X (2007); La Fia-faia: màgica, ancestral, única. Barcelona SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Bagà. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E: 2005. Annex 21 | XVI-XIX | Cobert de vegetació enmig d'un bosc | Uns metres més amunt de l'antic mas de Faiola hi ha les ruïnes del mas dels Trulls documentat des de l'època moderna i mig amagat . Actualment en resten mig amagades entre la vegetació les parets de tramuntana, llevant i ponent que semblen definir una estructura més aviat qudrangular construïda amb aparell de maçoneria de carrreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i argila amb fragments de maó, teula i llosa a trencajunt i amb les cantonades de pedra més ben treballada. El pany més ben conservat conserva una alçada de 2,5 metres. Es troba en molt mal estat i de dificil accés. | 08093-77 | Al torrent dels Trulls sota la roca Tallada i en una clotada entre la solana Massena i la torre | Mas situat dins el terme i lloc de Faia.Possiblement aquest mas ja deuria existir quan es documenta per primera vegada l'alou de Feia. De fet la documentació conservada del monestir de Sant Llorenç (prop Bagà) i referent a l'acta de consagració del 983 i documents posteriors datats del 1003 (Bolós i Pagès, 1987), La primera data que s'esmenta é el 973 quan un tal Fredoveia i el prevere Duran donen al monestir de Sant Llorenç, un alou situat al terme del Puig al lloc de Faia establint un pacte d'us defruit de la propietat amb la condició que aun morin els seus descendents hauran de lliurar el redit de l'alou i el de Venzilles. El document ens localitza aquest alou al lloc referit ja que les afrontacions coincideixen amb la situació del lloc 'Et affrontant ipsas casas, cum curte et orreo et orto, cum illorum arboribus et terras et vineas de I parte in ipsa serra de Turbias, et de alia in flumen Bestanside, et de III in ipsa Monna, et de III in rivo qui discurrit per Canalillas' BOLÓS-PAGÈS (1986). P. 192. Les afrontacions coincideixen amb l'emplaçament actual ja que el terme Mona seria el pas de la mona situat al capdamunt de la solana Massena seguint amunt de l'indret on es localitza al mas. El rivo canalillas ens podria fer pensar en el torrent dels trulls i per tant el mas referit estaria emplaçat dins aquest terme. Poc després el 1087 Serra i Vilaró troba una referència que els germans Huc Dalmau, Bernat Guitart i Arnau Sindred donen tres vinyes al monestir de Sant Llorenç situades al terme de la Faia. Possiblement alguna d'aquestes vinyes podria correspondre al llc de 'La Faiola'. ' ...tres vineas in Comitatu Cerdaniense in valle Bucranense in apendico de Pujo que vocant de Avellaned ad ipsa Faia...' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre I P-391). Tot i així el mateix Serra no troba esmentat el mas amb el nom de Faiola fins a mitjans del segle XIII. Tot fa pensar que aquest mas degué desaparèixer amb la pesta negra i la crisi baix medieval. Al llarg de l'època moderna al lloc s'hi esmenta el mas Trulls tant en el cadastre de 1776 (AMG) i al cens de 1863 on el mas estava a mans d'una tal Teresa Pujols hi havia 3 persones majors de 7 anys, i pagaven una contribució urbana de 22 rals. El mas no va sobreviure l'emigració de 1900 ja que consta com a abandonat (Martín, E; 2005) | 42.2718500,1.8290600 | 403439 | 4680624 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82987-foto-08093-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82987-foto-08093-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82987-foto-08093-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al costat nord de l'antic mas de Faiola, mig amagada entre la vegetació i en un estat de conservació molt dolent. Cal accedir-hi a l'hivern quan les fulles dels arbres han caigut ja que es troba enmig d'un bosc molt frondós. Cal accedir-hi amb algú de la zona que ho coneixi ja que és molt perdedor. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 51069 | Pla de l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-larca | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI | Integrades com a restes arqueològiques visibles a l'interior de la moderna casa del Pla. | <p>Restes arqueològiques de l'antiga casa del 'pla del Arca' situades a l'interior de la moderna edificació. Es tracta d'un seguit de murs orientats de nord a sud i d'estat a oest que han estat integrats com a restes arqueològiques visibles al menjador de la casa amb un sistema de passarel·les de fusta i vidre. Es tracta de dos murs de 2'5 metres d'alçada construïdes amb aparell de maçoneria de carreus de pedra picada, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Aquests murs tenen una amplada d'uns 100 m i corresponen amb les restes d'una antiga construcció</p> | 08099-171 | Al pla de l'Arca | <p>El lloc no ens apareix esmentat ni en l'acta de consagració de Sant Llorenç ni en la dotació de Sant Miquel. Per contra si que ens apareix en el document de 1357 de l'arxiu de Bagà i referent al dret de parceria dels homes de Brocà i de Gavarrós esmentant un seguit de límits. 'Que els homes de Gavarrós poguessin pasturar i fer jagudes en temps en la parròquia de Brocà dintre dels límits següents In Loco Plan Russola,et loco vocato cap de Canal de Hubert, et in loco vocato Les Travesses'. El pla de Russola es podria referir al pla del Arca, ja que tal i com hem comentat en la fitxa 170 es marquen uns límits que abracen la cara sud i la cara nord de la muntanya de Sant Marc. Posteriorment la casa del pla del arca ens apareix esmentada al cadastre de Gavarrós del 1756 i altres documents més tardans com ara el full solt on hi ha una enumeració de les cases de Brocà i Gavarrós i citant el pla del arca damunt de la Coma</p> | 42.2721000,1.9045000 | 409660 | 4680569 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51069-foto-08099-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51069-foto-08099-171-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'estructures de dificil identificació i de dificil cronologia tot i que suposem que serien de mitjans del segle XVI o principi del segle XVII. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 82945 | Pallisses de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-de-molnell-monnell | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 049. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de Compliment Pasqual.Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians. | XVIII-XIX | Malgrat s'utilitzi com a pallissa i quadres té importants filtracions en les cobertes, degradació en les bigues i forjats principals. Amenaça en desplomar-se | Construcció pertanyent a les pallisses de la masia de Molnell o Monnell. Es tracta d'un edifici exempte situat a la part del darrere de la masia (fitxa 34). Té una planta rectangular i està composta per una planta baixa i un primer pis coberta amb teulada a dues vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a migdia. En la composció de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit en totes elles exceptuant-ne la sud que és on es concentren la majoria de les seves obertures. S'organitza per mitjà de dos arcs rebaixats a la planyta baixa amb les dovelles mal treballades i escairades i dicposades amb la tècnica de 'sardinell' les quals sostenen els pilars de la planta superior que serveixen per fer de suport a les jàsseres de la coberta. L'aparell i fàbrica és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars amb fragments de teula i maó a trencajunt. Unicament són en pedra pocada les cantonades. La planta baixa està pavimentada en còdols de riu i s'empra com a quadra, mentre que la planta primera és emprada com a pallissa. L'accés es practica per mitjà d'una escala de pedra que hi ha a la part exterior. Conserva traces del seu antic enlluït de calç de color marró i vermellós. El paviment del primer pis és de taulons i posts de fusta. L'edifici malgrat estigui dempeus es conserva en mal estat. | 08093-35 | Darrere la casa de Monnell (casa dels masovers) | L'indret i alou de Molnell apareix esmentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Ens l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seria el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc d' Oreis. El lloc de Molnell que deriva de Molinell o petit Molí relacionant amb l'existència d'aquest element a la captació del Bastareny (Serra i Vilaró, 1989) serà esmentat continuament al llarg dels segles XIII i XIV. Consta que al 1151 el monjo Guillem del monestir de Sant Llorenç prop Bagà Pere Anes i Guillem Bernardí van confessar davant l'abat i bisbe d'urgell que detenien els alous de Vilella i Molnell amb el vilar d'Espunya mesura a la qual van ser retornats. També s'esmenta que el 1292 Galceran de Pinós va imposar a Bernat d'Escariu i als seus fills una pena i confiscació de 55 veïns de la baronia situats a Monell, Faia i Greixa, mesura la qual va ser absolta. De Molnell en procedia un capellà nomenat Berenguer que en motiu de les bregues entre l'abat de Sant Llorenç i el baró de Pinós va ser excomunicat juntament amb molts altres cap el 1328 (Serra i Vilaró, 1989). També el lloc és esmentat quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell', parròuia i església que s'esmenta a partir del segle XIII quant el 1255 Guillem de Murturols volen anar a l'exèrcit del Rei de la Corona Catalana va fer donacions als llegats de l'església Santa Maria de Murturols, l'obra de ll'església de Molnell i Gresolet 'et dimitio operi ecclesie de Muenell' (Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona corresponent al mas de Molnell (Munell) propiament dit juntament amb altres dos a la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Per tant ja veiem la importància del lloc per a l'aprofitament de l'aigua de la Dou i fer moure un molí que ha denominat el lloc. Per altra banda en els documents de la Baronia de Bagà, aquest indret és molt citat i esmentat al llarg dels segles XIII i XIV amb personatges de gran nom a la Baronia dels Pinós, entre ells els senyors de Murcarols que pagaren 200 sous per l'obra faedora' de l'església de Molnell (Serra, ob cit, 1989). Interpretem com un lloc que estava densament poblat al llarg de l'església on hi havia masos, molins i fins hi tot una església. Al llarg de la fi de l'edat mitjana i principi de l'era de moderna, la masia de Monell va continuar tenint importància donant a entendre que va poder sobreviure la pesta. Tant és així que de 1789 es conserva un document a l'arxiu de Gisclareny on hi ha un inventari dels bens que posseïia. Martín, E, 2005 i on ens descriu amb molt de detall les diverses cambres i estances que hi havia a la casa amb els seus objectes i caps de bestiar. A grans trets ens parla de 'la entrada, lo tarrat (terrassa primer pis), la cuyna, primera cambra, pastador, altra cambra, sostre (golfes), cambra del sostre, altra cambra del sostre, pleta de Urgell i altra pleta. Aquestes darreres corresponen amb les pletes que hi ha a la muntanya (pleta de Cadí o de Molnell) sota del Tanca la Porta. Per l'extensió i nombre d'objectes podem diferenciar les diverses cambres i identificar si es tracta d'una menjador, sala o dormitori reproduïnt fidelment la seva composició i alements que contenia (E. Martín, 2005). Segons ens consta en els diversos censos conservats a l'arxiu municipal de Gisclareny (AMG) al 1863 la masia de Molnell hi havia 15 persones més gran de 7 anys i pagaven una contribució total de 12119 ss dels quals 1871 corresponien als caps de bestiar, fet que la convertia en una de les masies més importants de la vall del Bastareny.El seu propietari era Mariano Ribera (Martín, 2005) | 42.2708900,1.7955800 | 400676 | 4680556 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82945-foto-08093-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82945-foto-08093-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82945-foto-08093-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta construcció guarda forces similituds amb les pallisses de la casa de l'Hostalet (fixa núm. 15) i també amb les pallisses de la casa de Murcurols i les que hi ha a Brocà i Gavarrós (TM. Guardiola de Berguedà). Es tracta d'exemples molt característics en les pallisses de les masies de muntanya amb les plantes inferiors utilitzades coma quadres i estables i resoltes mitjançant arcs rebaixats i escarcers que suporten els pilars de la planta primera. Sembla que correspon amb una construcció de mitjans del segle XVIII. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 51070 | Pla de l'Arca Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-larca-vell | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI-XX | Casa que conserva la seva estructura originària tot i que ha estat molt modificada pels moderns usos i utilitzacions. | <p>L'antiga casa del 'pla del arca vell' es situen uns 200 metres a sota de la casa de Pla del Arca nou mirant a sud i darrere de la muntanya de Sant Marc i de la collada Grossa. Es tracta d'una senzilla construcció de planta rectangular de dues crugies i formada per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. La porta d'entrada es situa a la façana de llevant. De la vella construcció només es conserva la planta baixa i part del primer pis ja que han estat embegudes per una moderna construcció. De la planta baixa cal destacar-ne les dues arcades de mig punt construïdes amb dovelles mal desbastades i picades i unides amb argamassa de calç. Al damunt seu s'obre una balconera moderna amb un balcó de baranes de ferro sostingut per bigues de ciment i revoltó ceràmic. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats, col·locats en filades irregulars unides amb argamassa de calç. Únicament són en pedra més ben picada les cantonades. La resta de façanes han estat arrebossades en ciment i n'és molt difícil observar-ne el seu aparell constructiu. No hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08099-172 | Darrere de Sant Marc, al pla homònim i sota la collada Grossa. | <p>El lloc no ens apareix esmentat ni en l'acta de consagració de Sant Llorenç ni en la dotació de Sant Miquel. Per contra si que ens apareix en el document de 1357 de l'arxiu de Bagà i referent al dret de parceria dels homes de Brocà i de Gavarrós esmentant un seguit de límits. 'Que els homes de Gavarrós poguessin pasturar i fer jagudes en temps en la parròquia de Brocà dintre dels límits següents In Loco Plan Russola,et loco vocato cap de Canal de Hubert, et in loco vocato Les Travesses'. El pla de Russola es podria referir al pla del Arca, ja que tal i com hem comentat en la fitxa 170 es marquen uns límits que abracen la cara sud i la cara nord de la muntanya de Sant Marc. Posteriorment la casa del pla del arca ens apareix esmentada al cadastre de Gavarrós del 1756 i altres documents més tardans com ara el full solt on hi ha una enumeració de les cases de Brocà i Gavarrós i citant el pla del arca damunt de la Coma</p> | 42.2717200,1.9036300 | 409588 | 4680528 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una construcció que ha estat molt reformada ja que ha estat embeguda per construccions més modernes i només es conserva part de la façana i de la planta baixa. Corresponia amb construcció molt senzilla de planta rectangular i formada per una planta baixa i un primer pis. La casa està habitada i s'empra com a explotació ramadera. Consta la llegenda que el topònim de 'pla de l'arca' deriva del camí de retorn dels bons homes o albigesos que després de la caiguda de Montsegur el 1244 buscaven un lloc de refugi aïllat enmig de les muntanyes i al costat d'un antic camí ramader. El terme 'arca' vindria de l'arca que enterraren per amagar els seus antics documents. Aquesta llegenda o història no n'hem trobat cap referència escrita que en parli tot i que podria molt ben ser tenint en compte que la vall de Bagà i del Bastareny, Gósol, Josa i Berga foren lloc de refugi dels bons homes i en tenim notícies a través dels documents de la baronia de Pinós i també pels judicis inquisitorials. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 82944 | Masia de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-molnell-monnell | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 049. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de Compliment Pasqual.Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians. | XIV-XIX | La masia roman encara dempeus però fa temps que està dehabitada i això provoca que la masia estigui sotmesa als afers climatològics amb importants fissures a les parets dels cossos afegits amb materials més pobres, enderrocs de les cobertes de les pallisses i coberta de vegetació i runa. Tant sols la planta baixa de la casa i de les pallisses s'utilitza com a cobert per al bestiar | Conjunt format per la masia de Molnell o Monnell, denominada com a casa dels masovers i també pels seus coberts i les pallisses situada en una posició encimbellada a la dreta del torrent de Murcurols i sota de les solanes de Molnell i de la Pelosa i disposada de forma terrassada aprofitant el desnivell del terreny. S'hi accedeix per mitjà d'un camí que hi ha a la part del darrere i que voreja les pallisses fins arribar a la casa. Les pallisses estan adosssades a llevant a través d'un cos més aviat allargassat, de planta rectangular i format per una planta semi soterrada i un pis cobert cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de caballs i llates de fusta i separades per forjats de fusta. Atès que està construït aprofitant un desnivell del terreny aquesta façana és practicament cega i té com a única obertura una porta amb bastiments de fusta que connecta l'àmbit de la pallissa amb l'era de la part del darrere. En canvi la seva oposada reuneix les característiques habituals de les pallisses i quadres d'aquest tipus de masia amb grans obertures o eixides formades per sèries de pilars de maçoneria que sostenen grossos caballs de fusta i que recolzen damunt una planta soterrada que està coberta per mitjà de voltes de pedra amb les dovelles col·locades a 'plec de llibre' i orientades en sentit nord-sud. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars amb fragments de teula i maó a trenca junt. L'interior d'aquest àmbit s'empra com a quadra i estable pels animals i conserva encara les menjadores de fusta. La planta primera és utilitzada com a pallissa i conserva alguns envans divisòris amb estructura de fusta i tàpia. L'edifici principal correspon amb la masia de Molnell, de planta més aviat quadrada, dividida en tres crugies i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes a dues vessants amb teulada de teula ceràmica damunt de caballs i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant on s'obre la porta d'entrada o principal. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una major concentració a les façanes de migdia i llevant. La façana principal orientada a migdia s'obren dues portes a la planta inferior; una d'elles o principal es situa a la banda esquerra i està construida amb bastiments de fusta. La segona està embeguda pel cos de les pallisses.i comunica amb la volta de sota seu. Damunt seu s'obren tres finestres més amb llinda de fusta, situades a diferent alçada i també una tercera porta coronada també en llinda que connecta la masia amb el cos de les pallisses. Finalment a la darrera planta i coincidint amb les golfes s'obres dues finestres més. La façana sud s'obren també diverses finestres a diferent nivell les quals són dificil d'identificar degut a la vegetació acumulada. Tot i així s'endevinen dues finestres a la planta baixa i dues més del primer pis amb bastiments i llindes de fusta. La façana nord i oest presenten una distribució de les obertures irregular i desordenada degut a les continuades ampliacions. L'aparell és divers. Així hi han parts construïdes amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locats en filades més aviat regulars, parts amb aparell de pedra i còdols de riu més ben treballats i escairats, parts de tàpia i parts que estan enlluÍdes amb morter de calç. Interiorment es divideix en tres crugies cobertes amb volta de canó de tipus encofrat, orientades en sentit est-oest i connectades entre si. Cada volta correspon amb una crugia de la casa. Segurament corresponien amb les antigues quadres i etables de la casa. Una escala de pedra situada a l'angle sud-est comunica amb la planta primera que manté la mateixa distribució que la planta baixa; és a dir amb tres crugies separades per anvans de fusta, tàpia i maó i cobertes per forjats de fusta consttituïts per cavalls, bigues i revoltó. La crugia central coincideix amb la sala principal de la casa que és de planta rectangular amb paviment de maó ceràmic disposat de forma reticulada i amb les parets recobertes de pintura i guix. En un costat hi ha la fornícula de la capelleta de la casa i a l'altra un armari de paret. Aquesta cambra distribuieix les altres habitacions de la casa i també la cuina situades a cada costat i també connecta amb la planra superior per mitjà d'una escala de fusta situada al mateix emplaçament que la que puja de la planta baixa i composta per graons de maó ceràmic suportat per una caixa de fusta. La planta sota coberta presenta un important estat de degradació. A la part posterior de la casa hi ha alguns cossos afegits avui mig enderrocats els quals no s'hi ha pogut tenir accés. Tot el perímetre de la casa i pallissa està envoltat per un mur de maçoneria que funciona com a baluard de tancament i a la vegada delimita l'àmbit de l'era de batre el gra situada a la banda de migdia. | 08093-34 | Al lloc de Molnell prop de les fonts de l'Adou i a sota la solana de Monnell | L'indret i alou de Molnell apareix esmentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. És en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) quan ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seia el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc d' Oreis. El lloc de Molnell que deriva de Molinell o petit Molí relacionant amb l'existència d'aquest element a la captació del Bastareny (Serra i Vilaró, 1989) serà esmentat continuament al llarg dels segles XIII i XIV. Consta que al 1151 el monjo Guillem del monestir de Sant Llorenç prop Bagà Pere Anes i Guillem Bernardí van confessar davant l'abat i bisbe d'urgell que detenien els alous de Vilella i Molnell amb el vilar d'Espunya mesura a la qual van ser retornats. També s'esmenta que el 1292 Galceran de Pinós va imposar a Bernat d'Escariu i als seus fills una pena i confiscació de 55 veïns de la baronia situats a Monell, Faia i Greixa, mesura la qual va ser absolta. El 1288 entre Mulnell i el Puig hi havia 8 masos que pagaven censos a Santa Maria del Castell de Bagà i que el 1294 foren retornats a Sant Iscle de Molnell. De Molnell en procedia un capellà nomenat Berenguer que en motiu de les bregues entre l'abat de Sant Llorenç i el baró de Pinós va ser excomunicat juntament amb molts altres cap el 1328 (Serra i Vilaró, 1989). També el lloc és esmentat quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell', parròuia i església que s'esmenta a partir del segle XIII quant el 1255 Guillem de Murturols volen anar a l'exèrcit del Rei de la Corona Catalana va fer donacions als llegats de l'església Santa Maria de Murturols, l'obra de ll'església de Molnell i Gresolet 'et dimitio operi ecclesie de Muenell' (Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona corresponent al mas de Molnell (Munell) propiament dit juntament amb altres dos a la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Per tant ja veiem la importància del lloc per a l'aprofitament de l'aigua de la Dou i fer moure un molí que ha denominat el lloc. Per altra banda en els documents de la Baronia de Bagà, aquest indret és molt citat i esmentat al llarg dels segles XIII i XIV amb personatges de gran nom a la Baronia dels Pinós, entre ells els senyors de Murcarols que pagaren 200 sous per l'obra faedora' de l'església de Molnell (Serra, ob cit, 1989). Interpretem com un lloc que estava densament poblat al llarg de l'església on hi havia masos, molins i fins hi tot una església. Al llarg de la fi de l'edat mitjana i principi de l'era de moderna, la masia de Monell va continuar tenint importància donant a entendre que va poder sobreviure la pesta. Tant és així que de 1789 es conserva un document a l'arxiu de Gisclareny on hi ha un inventari dels bens que posseïia. Martín, E, 2005 i on ens descriu amb molt de detall les diverses cambres i estances que hi havia a la casa amb els seus objectes i caps de bestiar. A grans trets ens parla de 'la entrada, lo tarrat (terrassa primer pis), la cuyna, primera cambra, pastador, altra cambra, sostre (golfes), cambra del sostre, altra cambra del sostre, pleta de Urgell i altra pleta. Aquestes darreres corresponen amb les pletes que hi ha a la muntanya (pleta de Cadí o de Molnell) sota del Tanca la Porta. Per l'extensió i nombre d'objectes podem diferenciar les diverses cambres i identificar si es tracta d'una menjador, sala o dormitori reproduïnt fidelment la seva composició i alements que contenia (E. Martín, 2005). A més i a través dels documents conservats a l'arxiu de Gisclareny el segle XVIII Monnell pertanyia als Solanell de Bagà i el 1831 a la família Vilella de Brocà a través de l'enllaç de Rosa Bover del Puig amb Josep Vilella de Brocà (Martín, 2005. Ob.cit. P.. A banda de la finca de Molnell, els Vilella posseïen Murcurols, el Puig i tamb´el mas Campà de Cal Ros. Segons ens consta en els diversos censos conservats a l'arxiu municipal de Gisclareny (AHG.Cadastre de 1776) al 1863 la masia de Molnell hi havia 15 persones més gran de 7 anys i pagaven una contribució total de 12119 ss dels quals 1871 corresponien als caps de bestiar, fet que la convertia en una de les masies més importants de la vall del Bastareny.El seu propietari era Mariano Ribera ( ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament 1863. Extret de Martín,E 2005. Annex.21) | 42.2706200,1.7953500 | 400657 | 4680526 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82944-foto-08093-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82944-foto-08093-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82944-foto-08093-34-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta masia, malgrat que estigui documentada des de mitjans del segle XI, l'edifici que ens ha arribat fins als nostres dies correspon amb el d'una masia d'estructura clàssica de mitjans del Segle XVII, XVIII i XIX que guarda alguns vestigis de construccions més antigues i d'orígen medieval. Aquestes restes es poden evidenciar especialment a la planta inferior del cos de les pallisses on hi ha algunes cambres cobertes amb volta de canó amb les dovelles col·locades a plec de llibre i orientades en sentit nord-sud les quals no guarden cap mena de ralació amb la masia existent. Per altra banda a la part sud-oest hi han restes d'una cantonada construïda amb aparell de pedra mal treballada i escairada, col·locada en filades regulars i unida amb argamassa de calç. Possiblement aquestes restes i altres que no s'han pogut identificar degut a la densa vegetació corresponen amb vestigis d'època medieval de l'antic mas i vilatge de 'molinell' que va quedar absorvit i transformat per una gran masia destructura clàssica de tres crugies orientades en sentit est-oest i cobertes per voltes de canó de tipus encofrat a la planta baixa i forjats de fusta a les plantes superiors. La pallissa i les quadres de la banda de llevant presenten unes característiques molt similars a les pallisses d'altres masies properes a Brocà, Gavarrós, Gréixer o Bagà. Hom pensa que alguns dels vestigis de l'època medieval que encara restes embeguts per les construccions existents correspongui amb l'antiga església i parròquia de Sant Iscle de Molnell, documentada per les fonts baganeses (Serra i Vilaró, 1989) | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 51055 | Molí de Masaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-masaners | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.BOLÓS MASCALNS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. C.A. TORRES (1905). Pirineu català. El Bergadà. De Bagà a Castellar de n'Hug per dalt de les serres de Brocà, de la Pardinella y de Rus. P.135-139</p> | XIII-XVIII | La resclosa ha desaparegut, però conserva encara els encaixos de les bigues excavats a les roques del riu Gavarrós. Per contra la resta d'elements incloent les moles encara es conserven in situ fent que, malgrat la seva ruïna sigui un dels edificis d'aquestes característiques més ben conservats al municipi de Guardiola. | <p>Restes d'un antic molí medieval situat a la llera dreta del riu de Gavarrós en un indret conegut com a 'clot del Jeroni' sota el clot del Savorell. El conjunt hidràulic està format per les restes de la resclosa, el canal, la bassa, el cup i el casal moliner amb el carcabà i la sala de moles que encara conserva les moles i part de la maquinària in situ. De la resclosa o peixera es conserva el seu antic emplaçament, uns metres aigües amunt amb els encaixos de les bigues excavats a la roca i amb una planta circular. El canal està construït amb aparell de maçoneria de pedra, unida amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars, Té una longitud d'uns 150 metres i amb un pendent suau arriba a la bassa, on l'aigua queia pel cub que feia moure el rodet i la maquinària del molí. Aquesta bassa té una forma oval amb la paret més propera al molí construïda amb carreus de pedra picada ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i formant filades més aviat regulars. Encara hi ha restes del vessador. El cub o pou té una alçada considerable i és de planta quadrada. Es situa a la part posterior del molí i connecta amb el carcabà o cacau. Aquesta és a la part més baixa del casal moliner i està construït amb una volta de canó de pedres i còdols de riu disposats a 'plec de llibre' i units amb argamassa de calç. Encara hi podem veure les traces del canal per on baixava l'aigua del cup i també de la barra de ferro engegador. Per contra el rodet i l'arbre o eix de fusta vertical que feia moure les moles amb la força de l'aigua ha desaparegut i en els seu lloc hi ha un orifici circular. La sala da moles és de planta quadrada i malgrat que hagi perdut el sostre i les cobertes encara conserva in situ la mola sotana i la mola 'volandera' amb la nadilla i el collferro. L'edifici conserva les parets principals amb un aparell de lloses de pedra rogenca disposades de forma més aviat regular, unides amb argamassa de calç i formant filades. Conserva la porta d'entrada amb muntants de pedra i llinda de fusta i una finestra damunt el carcabà amb bastiments de fusta. La coberta ha desaparegut completament. Al voltant de l'edifici s'hi endevinen restes d'estructures adossades com ara uns colomars a la banda de ponent i els estreps o arrencades d'un pont que salvaria les aigües del Gavarrós i comunicaria el molí i el clot del Savorell amb el camí ral de Gavarrós.</p> | 08099-157 | Al clot del Jeroni sota de Saborell. | <p>Malgrat que el molí no ens apareix esmentat en les donacions de Sant Llorenç, si que ens hi esmenten les afrontacions de llocs propers tal i com s'ha esmentat a les fitxes 154 i 156. El topònim de 'Masaners ' ens surt en diverses donacions que Argemir i la seva esposa Teodosen fan al monestir de Sant Llorenç. Ens referim als documents 28 i 34 que parlen de diverses afrontacions que esmenten el lloc de Matresinna. El primer parla d'un alou a 'Querols' i Vilaseca i del que hem situat a la fitxa 170 i el segon a Saborell que es situa damunt del molí i que les afrontacions coincideixen 'in apendico de villa Gavarreto in loco vocitato Saborel. Et afrontati psa hec omnia de I parte in Pal vel in villa Seca, de II vel de III in ipsa aquo qui discurrit in Rivo torto, de III vero in Paier vel in Macana'. El document 34 parla de Matresinna referint-se a Massana o Massaners 'Et ipsa terrada afrontat ipsa eira, et alia in via, et de IIIin orto Bebite et de III in casa Matresinna'. Bolós i Pagès en els seu llibre comenten que el 1031 hi havia dins el domini de Sant Llorenç, un molí a riutort que podria ser el de l'Espelt en terme de la Pobla i un a Saborell. Aquest darrer es podria referir a 'aquo qui discurrit in rivo torto'. Posteriorment i al 1106 en temps de l'abat Guillem trobem una carta on estableix l'alou de Savorell 'Sobolell'. En aquest establiment que coincideix en l'època més floreixen del monestir parla d'un forner, un moliner. ' et ipsum alaudem quod habemus in gavarred in loco nominato Sobolel vel in Vilaseca'Aymani i Domingo i Bolòs coincideixen en interpretar que el moliner feia referència a aquest alou car es troben en un mateix document. Amb tot no queda massa especificat No n'hem trobat més referències a l'arxiu de Bagà. Al cadastre de Gavarrós de 1729 s'esmenta el molí de Masaners i al full solt de les cases de Brocà també de 1853 torna a aparèixer interpretant-se que es mantenia en funcionament. Ja ben entrat al segle XX, C.A. Torres l'esmenta com un lloc molt pintoresc '...2 h ' 5 minuts molí de Gavarrós, 1008 mts molt pintoresc en lloc amagat i molt deliciós. Les riuades el posen sovint en perill quan l'aigua agombojada en moles tormentoses s'abraça desbordada en l'engorjat que no la pot arribar a engolir.El Riutort, corre normalment tot fresós entre grans còdols blanchs amagat i sovint entre l'arbreda. 2h, 15 minuts'.</p> | 42.2718800,1.9220000 | 411103 | 4680526 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51055-foto-08099-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51055-foto-08099-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51055-foto-08099-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que el conjunt estigui en un procés completament de ruïna encara conserva els principals elements que formaven un molí hidràulic i que permeten entendre el seu funcionament. Es tracta d'un molí del tipus 'c' o tipus 3 segons Jordi Bolòs i Josep Nuet accionat mitjançant la força d'un cub o pou. Aquest tipus de mecanisme que resulta ser una evolució del molí de rampa (molí pirinenc) o molí de rampa amb bassa es va començar a emprar a partir de mitjans del segle XIII en la majoria de molins fariners. Al municipi de Guardiola els diversos molins analitzats són de molins de cub llevat del primer molí de Sant Llorenç que correspon al sistema més antic. Exemples de molins del tipus 'b' a Guardiola no en tindríem cap exemple. L'exemple més proper correspondria als molins de la vila de Bagà, datats de mitjans del segle XIII. A la façana del casal moliner encara es pot veure la traça del molí més antic amb una planta quadrada compost per dues plantes incloent el carcabà i cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest tipus de fisonomia recorda molt els molins pirinencs de la vall d'Ordino a Andorra, Canillo o Encamp. Posteriorment va ser ampliat amb altres cossos i afegits. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 82946 | Casa del amos de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-amos-de-molnell-monnell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 048. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de Compliment Pasqual.Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians.</p> | XIX-XX | L'edifici es conserva en bon estat malgrat estigui abandonat. La porta està tapiada però les finestres estan obertes, fet que permet l'accés a l'interior. Conserva encara els seus paviments originals, revestiments i forjats | <p>Construcció situada en una terrassa a sota de la masia de Molnell o Monnell i destinada a habitatge dels amos al segle XIX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb tres crugies i compost per una planta baixa i un primer pis, separades per forjats de biga de fusta, revoltó ceràmic i cobertes per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a migdia i on s'hi obre la porta d'entrada o principal. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit, malgrat que la majoria de les obertures es concentrin a la façana sud. La seva arquitectura és pròpia de les construccions del període industrial a través de composicions de portes i finestres molt geomètriques i amb fàbrica de maó ceràmic i maçoneria. En aquest cas es resol a través d'una porta d'entrada coronada per un arc rebaixat que emmarca dues finestres a cada costat que coincideixen amb tres balconeres del primer pis amb els balcons situats al mateix pla que la façana llevat de la central que sobresurt formant un balcó. L'aparell no és visible ja que està enlluït per una capa de morter de calç pintat d'un color groguenc i amb els marcs de les obertures en un color marró vermellós. En els punts on aquest element ha desaparegut s'entreveu l'aparell de maçoneria i maó ceràmic en les obertures i cantonades. Cal destacar-ne el ràfec de dues filades de teula girada i maó pla que corona la façana principal i continua a les altres tres i també les baranes de forja del balcons. La façana est i oest que coincideixen amb els pinyons de la testera tant sols hi tenen obertes dues finestres de les mateixes característiques que la resta i la nord hi ha oberta una porta. La porta d'entrada dona pas al vestíbul de la casa que distribueix el menjador, la cuina i altres dues sales més pavimentades amb rajoles hidràuliques que formen diferents dibuixos i també les parets decorades amb sanefes i motius a plantilla. Encara resta la llar de foc en forma d'escó així com alguns armaris de paret. L'escala d'accés a la planta primera es troba al fons del vestíbul i dona pas a un llarg passadís que comunica amb les habitacions principals. De totes elles cal destacar-ne la de la part central que és de dimensions més grosses i coincideix amb el balcó de damunt la porta principal. Els paviments també són de rajola hidràulica i maó ceràmic, les parets estan pintades en color blau clar i decorades amb motius geomètrics fets a plantilla i amb el sòcol o arrambador de color vermell. El mobiliari interior ha desaparegut completament. Adossat a migdia hi ha un segon volum que pertany a les cotxeres de la casa, de planta rectangular, d'un sol pis amb coberta de fibrociment a dues vessants que està sostinguda per bigues de fusta i té aparell de maçoneria. Conserva restes d'un revestiment molt similar a l'edifici principal i s'hi obren dues finestres coronades mitjançant un arc rebaixat de maó ceràmic. Els dos edificis estan situats en una terrassa artificial que és sostinguda per murs de maçoneria. El conjunt presenta uns trets molt unitaris que els permet situar en un període cronològic molt concret.</p> | 08093-36 | A la part sud-est de la masia vella de Molnell | <p>L'indret i alou de Molnell apareix esmentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Ens l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seia el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc d' Oreis. El lloc de Molnell que deriva de Molinell o petit Molí relacionant amb l'existència d'aquest element a la captació del Bastareny (Serra i Vilaró, 1989) serà esmentat continuament al llarg dels segles XIII i XIV. Consta que al 1151 el monjo Guillem del monestir de Sant Llorenç prop Bagà Pere Anes i Guillem Bernardí van confessar davant l'abat i bisbe d'urgell que detenien els alous de Vilella i Molnell amb el vilar d'Espunya mesura a la qual van ser retornats. També s'esmenta que el 1292 Galceran de Pinós va imposar a Bernat d'Escariu i als seus fills una pena i confiscació de 55 veïns de la baronia situats a Monell, Faia i Greixa, mesura la qual va ser absolta. De Molnell en procedia un capellà nomenat Berenguer que en motiu de les bregues entre l'abat de Sant Llorenç i el baró de Pinós va ser excomunicat juntament amb molts altres cap el 1328 (Serra i Vilaró, 1989). També el lloc és esmentat quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell', parròuia i església que s'esmenta a partir del segle XIII quant el 1255 Guillem de Murturols volen anar a l'exèrcit del Rei de la Corona Catalana va fer donacions als llegats de l'església Santa Maria de Murturols, l'obra de ll'església de Molnell i Gresolet 'et dimitio operi ecclesie de Muenell' (Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona corresponent al mas de Molnell (Munell) propiament dit juntament amb altres dos a la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Per tant ja veiem la importància del lloc per a l'aprofitament de l'aigua de la Dou i fer moure un molí que ha denominat el lloc. Per altra banda en els documents de la Baronia de Bagà, aquest indret és molt citat i esmentat al llarg dels segles XIII i XIV amb personatges de gran nom a la Baronia dels Pinós, entre ells els senyors de Murcarols que pagaren 200 sous per l'obra faedora' de l'església de Molnell (Serra, ob cit, 1989). Interpretem com un lloc que estava densament poblat al llarg de l'església on hi havia masos, molins i fins hi tot una església. Al llarg de la fi de l'edat mitjana i principi de l'era de moderna, la masia de Monell va continuar tenint importància donant a entendre que va poder sobreviure la pesta. Tant és així que de 1789 es conserva un document a l'arxiu de Gisclareny on hi ha un inventari dels bens que posseïia. Martín, E, 2005 i on ens descriu amb molt de detall les diverses cambres i estances que hi havia a la casa amb els seus objectes i caps de bestiar. A grans trets ens parla de 'la entrada, lo tarrat (terrassa primer pis), la cuyna, primera cambra, pastador, altra cambra, sostre (golfes), cambra del sostre, altra cambra del sostre, pleta de Urgell i altra pleta. Aquestes darreres corresponen amb les pletes que hi ha a la muntanya (pleta de Cadí o de Molnell) sota del Tanca la Porta. Per l'extensió i nombre d'objectes podem diferenciar les diverses cambres i identificar si es tracta d'una menjador, sala o dormitori reproduïnt fidelment la seva composició i elements que contenia (E. Martín, 2005). Segons ens consta en els diversos censos conservats a l'arxiu municipal de Gisclareny (AMG) al 1863 la masia de Molnell hi havia 15 persones més gran de 7 anys i pagaven una contribució total de 12119 ss dels quals 1871 corresponien als caps de bestiar, fet que la convertia en una de les masies més importants de la vall del Bastareny.El seu propietari era Mariano Ribera (Martín, 2005). Sembla que la casa dels amos dataria de mitjans del segle XIX o principi del segle XX i aniria relacionat amb l'explotació forestal de la fusta de l'obaga de la Muga.</p> | 42.2702900,1.7966600 | 400764 | 4680488 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82946-foto-08093-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82946-foto-08093-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82946-foto-08093-36-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de l'amo de Molnell i els edificis annexos corresponen a dues construccions unitàries que van ser construïdes en època i arquitectura industrial per acollir i fer de residència als amos de la finca en els seus períodes de vacances ja que hom creu que la seva residència habitual era a Manresa o Barcelona i la casa de Molnell era per temporades curtes i estivals. La casa avui està abandonada malgrat es conservi encara en bon estat. | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82933 | Fites de la finca de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-la-finca-de-vilella | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà; MARTÍN, E (2005). Una mirada a la història de Gisclareny.</p> | XIX | Cobert de vegetació | <p>Fita de pedra la finca de Vilella (Brocà) situada al costat del camí dels Empedrats poc després d'haver passat per l'hostalet del Forat. Es tracta d'un bloc de pedra de 40 cm d'alt amb un acabat en forma corbada i amb les inicials de VILELLA a la part frontal fent al·lusió a la finca de Brocà. I les inicials de PDE a la part posterior</p> | 08093-23 | Al costat del camí dels Empedrats. Sender PR.125 de l'Hostalet a la font del faig, seguir 200 m. aquest camí es troba a l'esquerra | <p>Fites que pertanyien a la família de Joan Vilella de Brocà gràcies al matrimoni entre Josep Vilella i Rosa Bover del Puig el 1831on els Brocà enriquiren el seu patrimoni incorporant les finques que els Bover posseïen; el molí del Puig, el Puig i Cal Ros. Aquestes fites es van col·locar per delimitar les finques del Puig, molí del Puig i també Molnell i Cal Ros al llarg del S. XIX. Es conserven altres dues fites similars a aquesta a la font del violí i també al Bullidor de Sant Esteve.</p> | 42.2702100,1.8161900 | 402375 | 4680456 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82933-foto-08093-23-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La família de Joan Vilella posseïa al llarg del segle XIX una gran part de les masies del terme de Gisclareny, entre elles , el Puig de l'obaga, el molí del Puig i també cal Ros.No és d'estranyar doncs que es trobin fites amb aquest cognom que delimiten les seves terres i propietats. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 60065 | Arbreda d'avets de la baga de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-davets-de-la-baga-de-gresolet | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troben a la zona de coll de Bauma, formant un conjunt arbrat de Abies alba. Amb un volt màxim de 2,3m. Es troba ubicada dins la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-141 | Gresolet. Coll de Bauma | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre monoic, de capçada cònica i branques perpendiculars al tronc, fulles linears, pectinades en un sol pla i verdes tot l'any. La fusta és blanquinosa i poc resistent, emprada per posts, bastides i pasta de paper. Arbre de muntanya alta, en sòls profunds i permeables.</p> | 42.2686800,1.7364300 | 395795 | 4680381 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:12 | |||||||||||||
| 82938 | Bullidor de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bullidor-de-sant-esteve | <p>CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 23.GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.</p> | S'ha assecat molt poques vegades | <p>Sortida càrstica més baixa de l'eqüífer procedent de les aigues subterrànies del Cadí i que també surt per les fonts del Bastareny. Es tracta d'una surgència natural que surt des del fons del llit del riu Bastareny a gran pressió formant un remolí i 'bullidor'. També se la coneix com a font de Sant Esteve.</p> | 08093-28 | Al Bulidor de Sant Esteve (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>El sistema càrstic del Bastareny és considerat com l'equífer més important de la serra del Cadí. Es tracta d'un sistema càrstic que té com a punt de surgència més elevat la font Tordera situada a 2430 m. d'altitud a cavall del cim del Comabona i pas dels Gosolans i com a surgència més baixa el denominat bullidor de Sant Esteve (970m). Amdós afloraments corresponen al resultat d'un sistema càrstic desenvolupat en capes calcàries de la serra que s'inclinen cap a sud amb una potència d'entre 500 a 900 m. El desnivell màxim per on recorre l'aigua d'aquest equifer supera el 1700 m fet que provoca que en el seu punt més baix i situat a la zona del Bullidor de Sant Esteve, l'aigua surti a gran pressió.</p> | 42.2693100,1.8058200 | 401518 | 4680368 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82938-foto-08093-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82938-foto-08093-28-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El sistema de les fonts del Bastareny és el sistema que defineix la serra del Cadí com un equífer càrstic amb una important circulació subterrània. La seva descàrrega hídrica la defineixen uns punts d'aigua que té com a surgències les fonts del Bastareny, el bullidor de Sant Esteve i la font del Violí. Es tracta d'un sistema que té grans reserves d'aigua acumulades i és comparable amb el sistema hídric del riu Joeu a l'Aran amb naixement a l'Aneto. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | ||||||||
| 83029 | Llegenda sobre el bullidor de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-sobre-el-bullidor-de-sant-esteve | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre I, Llibre II i llibre IIII. Centre d'estudis baganesos. DDAA (1988),Bagà la capital històrica de l'alt Berguedà. Ajuntament de Bagà</p> | XIV | <p>A mitjans segle XIV , en algun d'aquells anys marcats per la pesta negra i la sequera, segons diuen feia prop de set mesos que no plovia ni una gota a la comarca. Les fonts s'havien perdut, el bestiar es moria de set i la gent cada vegada havia d'anar a buscar l'aigua més lluny. La sequera era tan greu que de molts dels nostres rius només se'n conservava el traçat com si d'un camí de còdols es tractés. Per tal d'implorar aigua, els habitants de la baronia de Pinós van fer una processó pel mig del riu Bastareny, que també s'havia assecat per complet. Iniciaren el recorregut, just a la sortida del sol, des de sota de l'església parroquial de Bagà, al Pont de la Vila, i anaren fent diverses parades a sota Sant Joan de l'Avellanet, a sota la Torre de Santa Magdalena, a Sant Martí del Puig... Durant la solemne processó, encapçalada per un gran creu i closa per les relíquies del Protomàrtir Sant Esteve, els feligresos, amb gran recolliment, no pararen de suplicar al seu patró que la tan desitjada aigua arribés ben aviat. Mentre anaven avançant, el llit del riu s'anava fent cada vegada més costerut i dificultós de seguir. Prop del pont del Molí del Puig, quan ja portaven més de tres hores de processó, aquesta feu una parada sense deixar d'invocar el sant patró. El prevere que portava la pesada creu que obria la processó la deixà a terra, i de sobte, d'allí mateix, en sorgí un generós doll d'aigua fresca que s'escampà amb rapidesa pels peus dels congregats, omplint en poc temps la llera seca del riu. Aquest bullidor, que prengué el nom de Sant Esteve, va solucionar l'extrema sequera i, segons diuen, mai més no s'ha eixugat.</p> | 08093-119 | Al lloc dit del Bullidor de Sant Esteve als peus del Bastareny. Pista de Bagà a Molnell. PK. 4'7 | <p>Llegenda d'orígen medieval que va lligada a la construcció de l'església de Sant Esteve de Bagà i el seu patró. Aquesta llegenda ha estat recordada pels baganesos i gisclarenyencs. En época medieval se la coneixia com a 'font de sant Esteve'</p> | 42.2693100,1.8058200 | 401518 | 4680368 | 08093 | Gisclareny | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83029-foto-08093-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83029-foto-08093-119-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | De relats semblants a aquest, en el qual un determinat sant o marededéu protagonitza un miracle vital per als seus feligresos, se'n troben molts i diversos a la nostra comarca, i tal i com ja hem comentat anteriorment, hem optat per no incloure'ls tots degut a les seves enormes semblances, per evitar de fer un recull d'intervencions celestials destinades a afavorir el poble (la qual cosa resta lluny dels nostres objectius) i perquè moltes d'elles han acabat conformant el cànon de dogmes de fe de determinades imatges o relíquies. Tan és així que el caràcter llegendari d'aquests relats, tot i que innegable, pot prendre altres formes i/o estructures que els singularitza i els deriva cap a altres gèneres de la literatura oral popular més propers als de caràcter eminentment religiós, especialment els goigs . Així mateix, molts d'aquests miracles i les intervencions celestials que els produeixen esdevenen pràcticament una còpia els uns dels altres (acabar amb la sequera, vèncer la pesta o d'altres malures, sanar els ramats...). És per aquest motiu que en aquest recull només hem inclòs aquells veritablement singulars o dignes d'esment per motius concrets que justifiquem convenientment en cada cas. Si finalment hem inclòs aquest relat en aquest recull ha estat perquè ha mantingut el seu caràcter llegendari al llarg dels segles, es troba molt arrelada a la població i, creences a part, ha estat transmesa sempre com a llegenda. A banda, com acabem de comentar al punt anterior, de la seva innegable originalitat respecte altres miracles relativament semblants. | 85 | 63 | 4.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | ||||||
| 82947 | Salt de Murcurols o Murcarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-murcurols-o-murcarols | CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 23. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural. | Dins el Parc Natural del Cadí Moixeró. Ben senyalitzat | Salt de gran bellesa situat sota la masia i lloc de Murcurols, just davant de la masia de Molnell en uns cingles provocats per la falla del Cadí que prové des del Puig Terrers i resssegueix tota la vall del Bastereny fins arribar pràcticament al torrent dels Trulls i Sant Joan de l'Avellanet. Aquesta falla provocada per margues del terciàri a mida que es va aproximent al Puig Terrers adquireix major alçada essent l'obaga de la muga el punt on hi ha major desnivell (uns 300 mts aproximadament). El salt supera un desnivell de 45 metres i separa les coves de Molnell, avencs i formacions càrstiques característiques de l'orografia del terreny amb el terreny més suau de l'adou del Bastereny. El salt recull les aigues del torrent de Prat de Rei i del torrent del Clot de les Faves que les transporta fins al Bastereny. Aquest salt sovint baixa sec degut a que els cursos d'aigua que recull tant sols tenen cabal després de períodes plujosos recollits en les estacions de primavera i tardor. El fet d'estar en una zona obaga i hombróbola provoca que a l'hivern sovint estigui gelat formant un paratge de gran bellesa natural. | 08093-37 | A l'obaga de Molnell a sota de Murcurols (Ajuntament de Gisclareny. AV. Roser S/N 08695) | Des de el punt de vista geològic, la serra del Cadí té una gran importància històrica ja que dóna nom al mantell del Cadí, unitat descoberta en els anys 80 gràcies a les investigacions portades a terme per les companyies petrolieres que treballaven al Pirineu oriental. L'existència de l'encavalcament de Vallfogona (encavalcament basal de totes les unitats), ja es coneixia d'abans però no es considerava gaire important. El resultat de les anàlisis del subsòl amb geofísica i de les dades dels pous van permetre evidenciar l'existència d'aquesta unitat anomenant-se mantell del Cadí, ja que els relleus més importants corresponien a aquesta serra. Altres aspectes històrics fan referència a la necessitat que s'ha tingut des de fa anys de protegir l'àrea de la serra del Cadí. Aquest objectiu ja figurava ja en les previsions de planificació regional que feu, al 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Es tornà a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963 (que preveia la possible existència de diversos espais naturals a la zona); el 1966 es promulgà la Llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí. Finalment, per la Llei 6/1982, del 6 de maig de la Generalitat de Catalunya, fou declarat el Paratge Natural d'interès Nacional del massís de Pedraforca. El Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb una superfície de 41.342 hectàrees, és el parc natural més gran de Catalunya i forma part de tres comarques: l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. | 42.2691100,1.7899600 | 400210 | 4680365 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82947-foto-08093-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82947-foto-08093-37-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per visistar el salt s'hi ha d'anar en períodes plujosos ja que els torrents que en recull les aigües són de curt recorregut i sovint baixen secs, La millor época per a visitar-lo és la tardor o la primavera en el moment que es fonen les neus del Cadí. A l'hivern el trobarem gelat. És ideal per a la pràctica de l'escalada en gel | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | ||||||||
| 51114 | Camí de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-gavarros | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastareny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . C.A TORRES.(1905) Pirineu Català. El Bergadà. 'De Berga a Bagà per l'antich camí de Ferradura'. P.88-98. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II. p. 143-154.</p> | XI-XIX | Alguns trams han desaparegut per la pista actual de Gavarrós. | <p>Camí que del pont de l'Espelt (Terme de la Pobla de Lillet) pujaria a Gavarrós i ascendiria a Pardinella, castell de la Roca de Gavarret, Erols i Coll de Pal. Aquest camí seguiria paral·lel el Riutort fins a l'alçada de l'Estret. En tot aquest tram el camí ha estat substituït per la pista actual. Una vegada a la casa de l'Estret trobaríem una bifurcació d'un sender que pujaria a la Coma i Pla de l'Arca i potser també al Saborell seguint la carena de Sant Marc (actual GR.4.2). El camí principal pujaria fins a la caseta on hi trobaríem l'encreuament del camí que pujaria al castell de la 'Roca de Gavarret' seguint el collet de les Trevanoses i també el mas de les Trevanoses. En aquest tram el camí es pot resseguir ja que encara es conserva algun pas amb un 'grau' i l'antic empedrat amb restes dels còdols de riu i algun trenca aigua fins arribar a Prat Terrer i Pardinella on encara es pot resseguir la seva traça. El camí principal seguiria des de la Caseta per sota de la pista actual passant pel molí de Massaners, pujaria a la serradora i Casa de Masaners i arribaria a Sant Genís per continuar pujant cap a Casa freda i arribar als rocs de Canells i les pastures de Coll de Pal. Aquest tram de la caseta a Masaners encara es pot resseguir enmig de bosc amb part del traçat del camí empedrat i els murs de contenció de pedra seca i fins hi tot trenca aigües. Prop del molí de masaners s'endevinen encara les traces o estrep d'un pontarró que accediria al molí.</p> | 08099-216 | De l'Espelt a Gavarrós | <p>En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància. Aquests camins secundaris surten als documents del monestir als llocs de les Llenes, Perdinella (camí o carrera de Gavarrós), Brocà, Gréixer i Vilella. Tal i com s'ha dit en temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa atès que corresponien a importants vies que calia mantenir en condicions. Del camí de coll de jou s'esmenta el 1356 'esmerçaren força diners en adobar algunes parets del terter de Coll de Jou' i el 1454 'feren adobar el camí de Grau de Palau'. Els ponts també hi surten esmentats sovint. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga i Puigcerdà que s'encarregaven d'aquests afers. Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava els camins. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. També n'hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal 'e aquest passatge s'entén, ço és saber primerament per tots els termes de Gavaret e de Bagà, e de saldes e Gósol'. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 i esmenta que aquests camins encara s'utilitzaven. Ell ens ho descriu en l'itinerari de Bagà a Castellar de N'Hug '2 h ' 5 minuts molí de Gavarrós, 1008 mts molt pintoresc en lloc amagat i molt deliciós. Les riuades el posen sovint en perill quan l'aigua agombojada en moles tormentoses s'abraça desbordada en l'engorjat que no la pot arribar a engolir.El Riutort, corre normalment tot fresós entre grans còdols blanchs amagat i sovint entre l'arbreda. 2h, 15 minuts. Massanés, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort.Se deixa el riu pèr emprendre forta pujada entre el bosc. Tal com va sacendint s'ofereix més i més grandiosa la conca del riutort. Tancada en son cim per Comabella, el Coll del Pal i el Puigllançada. El poblet de Gavarrós se destaca enlairat al bell mig de la clotada en el grup de la muntanya avançada que separa la coma del Forn de la del Coll de Pal qua ajuntant-se al dessota formen el Riutort 2 h i 30 ' Collet Roig de Muntdern. De 1325 d'alt en la serra divisòria de les aigües del Riutort i de la Pardinella, hermós panorama de muntanyes tant dret al costat de la vall de Gavarrós com per l'indret del Llobregat y termes distants. S'ovira entre plans conreuats i prats verdosos la grossa casa de Pardinella. El camí corre enlaitrat pel devallant de la serra. 2 h'35 Prat Terrer kolt ben herbat. 2 h' 40 clot de Muntdern. S'atravessa el torrent. 2 h 45 minuts font de l'home mort. El camí puja sobtadament. 2 hores 50 La Pardinella. Gran casa de pagès molt ben orientada amb amplies i assolellades galeries. Té capella adjunta b capellà beneficiat. Està situada en un altipla conreuat ornat d'herba i arbres ombrejants. 2 hores 55 Coll Roig'. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, gr.4, gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, pr,125 i senders locals.</p> | 42.2702600,1.9227200 | 411160 | 4680345 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51114-foto-08099-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51114-foto-08099-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51114-foto-08099-216-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí que malgrat estigui embegut per l'actual pista de Gavarrós conserva el tram original de la Caseta a Masaners. El ramal que puja a Pardinella es conserva en el traçat que va de la Caseta a Prat Terrer, amb alguns trams perduts enmig de la malesa i del bosc. Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. Tot i que a les acaballes del segle VIII ja es van començar a perfilar alguns nuclis de l'alt Berguedà, no és fins després de la revolta d'Aissó del 826 i 827 que es fa més ràpida la repoblació que es consolida en època de Guifré el Pelós. Amb tot no serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç que unifica les antigues comunitats de Sant Sebastià de Sull, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, els vilatges, els molins, masos i alous així com les recents terres i vinyes que s'estan formalitzant. Precisament és en la consagració de Sant Llorenç el 983 i la dotació de Sant Miquel que s'esmenten ja els camins, especialment els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i Pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer posant èmfasi a 'in via qui pergit a Portella' (ACA monacals. Doc.8). De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que enllaçava amb la vall del Segre i el coll de la Perxa. Precisament serà a mitjans del segle XII quant es bastiran hospitals als colls més importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i cursos fluvials es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats en els documents de Bagà fent-hi continues reformes. La via del Llobregat ens apareixerà també esmentada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós i la de La Pobla de Lillet a Castellars de N'Hug. Aquestes vies secundàries servien per enllaçar nuclis habitats i també alous. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 50965 | Bassa de Tarnes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-tarnes | En períodes estiuencs acostuma a assecar-se. | <p>Es tracta de l'única afloració d'aigua natural que hi ha dins el Parc Natural del Cadí Moixeró i que ens ve formada per la geologia del terreny més aviat càrstic produint per la presència de roques calcàries que són visibles des dels escarpats del vessant sud de la serra. Aquest bassa acostuma a estar sempre plena d'aigua llevat de les temporades de molta sequera que es pot arribar a eixugar. S'alimenta de la sortida d'aigües subterrànies al seu fons</p> | 08099-67 | Al vessant nord de Sant Marc, entre la collada grossa i la muntanya de Sant Marc | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2699700,1.8932400 | 408729 | 4680344 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50965-foto-08099-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | ||||||||
| 82932 | Camí del coll de Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-coll-de-pendis | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà'. FÍGOLS; C (2016). 'Hostal de la font del Faig' a antics hostals del camí ral. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol II. P. 143-154.</p> | XIII-XX | degut al pas continuat d'excursionistes i visitants, el camí es manté en bon estat però el seu antic paviment de còdols en alguns punts ha desaparegut. | <p>Important via de comunicació que connectava la vall del Bastareny amb el Coll del Pendís i Font del Faig seguint la traça del torrent dels Empedrats, denominat torrent del Forat. Conserva alguns trams empedrats amb còdols de riu col·locats de cantó amb alguns trenca-aigües per salvar el desnivell i amb alguns trams o graus excavats a la roca. Té una amplada de 50 cm i en cal destacar especialment el tram inicial d'uns 100 m des de l'Hostalet. També cal destacar el tram excavat a la roca formant un grau poc abans de creuar el pont del Bullidor de la Llet i el tram del començament de la gorja dels Empedrats. La resta de trams ha perdut el paviment degut al continuat trànsit d'excursionistes que visiten el lloc. No es conserven més trams empedrats.</p> | 08093-22 | De la casa de l'Hostalet fins al coll de Pendís (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Tradicionalment i popularment s'ha dit que aquest pas ja va ser emprat per l'exèrcit d' Hannibal per creuar els Pirineus per assaltar Roma. Recentment i gràcies als estudis arqueològics sabem que els passos més emprats en època romana foren el de Coll de Panissars, el coll d'Ares o el Segre. Els passos de les valls del Cadí i del Moixeró degut a la seva orografia i altitud eren de gran dificultat poder-los travessar. Aquests passos, entre ells el del coll del Pendís per la gorja dels Empedrats, o grau d'Escariu foren molt emprats en época medieval, especialment en els moments de la Baronia de Pinós. El pas pel forat d'Escariu es comença a esmentar a partir de 1249 relacionat amb l'imposit de barra, un impost que consistia en recaptar fons públics per arranjar (adobar) o apalar els camins mitjançant una barra que trencava els camins i obligava als traginers a Pagar l'impost. Saltar-se la barra es considerava un gros crim. Al 1360 els cònsols decideixen de construir el pont del Forat (Pont del Bullidor de la Llet, fitxa 21) degut a l'afluència de pelegrins. Amb tot ja hem comentat que aquest pas, malgrat surti referenciat no surt tant esmentat com el pas del Grau de Palau a l'Escala de Greixer o el coll de Jou amb la qual cosa s'emprava com a ús secundari. En època moderna surt esmentat sovint com a pas important a la Cerdanya. Ja en temps recents els caminants com César August Torres i altres com Arthur Osona afirmen el següent 'sens dubte perquè una de les pedres que formen el reclòs és foradada. Empaquetada la màquina, continuem pujant seguint les gerigonces del camí. A les vuit arribem a la Font del Faig. Els guies fermen el bestiar y nosaltres entrem a la casa a encarregar que'ns arreglin esmorzar. L'amo ens conta que quan les coses anaven bé aquella casa estava molt ben assortida de tot y que aquell era un dels camins de més tranzit pera anar y venir de la Cerdanya.'.Actualment es segueix bona part del seu antic traçat pel PR.125, un sender local i ruta circular que connecta amb el GR.107 o camí dels Bons Homes a Coll de Pendís i també pel sud a la zona del Puig de l'Obaga.</p> | 42.2691300,1.8150800 | 402282 | 4680338 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82932-foto-08093-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82932-foto-08093-22-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Hom ha pensat que aquest camí corresponia amb el pas principal per anar a Cerdanya creuant el Coll de Pendís. Amb tot la documentació conservada, malgrat esmenti aquest camí en època medieval no en parla tant sovint com el camí de Coll de Jou o el camí de Pendís per l'escala de Greixer. Tot i així hi ha algunes referències escrites com la ja esmentada de l'impòsit de barra al 1324 al forat d'Escariu o la construcció del pont del forat d'Escariu el 1360. Atès que corresponien amb obres públiques que afectaven altres consolies (batllies) com ara Bellver, les reunions es feien al capdamunt del coll de Jou o del Pendís. Serra i Vilaró especifica que els mestres d'obres eren de Bagà. El pas dels Empedrats era conegut com a Grau d'Escariu. En època moderna és quant s'esmenta més sovint aquest camí coincidint amb la construcció de l'Hostal del Forat. | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82941 | Pont vell de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-molnell-monnell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43; MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III.</p> | XIV-XVII | Li manca el nivell de baranes, amlgrat que es ocnservin els dos estreps i l'arc principal. La caixa del pont ha despaaregut completament com també hi ha fet el paviment superior. L'arc que el salva, malgrat estigui en un estat de conservació acceptable té algunes esquerdes i fissures. | <p>Pont d'un sol ull situat damunt del torrent de Murcarols (Murturols) prop de l'aiguabarreig amb l'aigua procedent de la Dou a la zona de Molnell. Es tracta d'una construcció d'un sol ull d'arc rebaixat en pedra tosca damunt de dos estreps o pilars construïts amb fàbrica de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. L'arc construït amb dovelles de pedra tosca ben tallades i unides amb morter de calç és de perfil rebaixat i presenta una llum força considerable i encara hi té visibles les marques dels taulons del seu antic encofrat per la part inferior. Té una amplada de poc menys de 70 cm i una alçada d'uns 1'5 metres tants sols. Li manca la part superior amb el nivell de baranes i el sòl de còdols. Descansa damunt de la roca mare i natural i actualment està fora d'ús ja que va ser substituït pel pont de formigó que hi ha uns metres més avall.</p> | 08093-31 | Al costat de les fonts de l'Adou. Pista de Bagà a Molnell (PK.5) damunt del Bastareny | <p>La història d'aquest pont i també del camí aniria lligada amb els vilatges de la Muga, Molnell, Espunya i Querforadat. L'indret i alou de Molnell ja ens és esmentat en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) en el qual ens esmenta la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seia el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya (A sota de Turbians)i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc ce Oreis. El lloc de Molnell que deriva de Molinell o petit Molí relacionant amb l'existència d'aquest element a la captació del Bastareny (Serra i Vilaró, 1989) serà esmentat continuament al llarg dels segles XIII i XIV. Com a notícia més rellevant i fent al·lusió al pont i als camins la trobem en un document citat per Serra i Vilaró en el qual ens parla dels batlles de la Muga i de Vila argumentant que ja havien arreglat els camins. ' E après de continent lo dit dia mateix los dits cònsols requeriren los batlles que fessen adobar los dits camins e carrers...'. Consta que al 1151 el monjo Guillem del monestir de Sant Llorenç prop Bagà Pere Anes i Guillem Bernardí van confessar davant l'abat i bisbe d'urgell que detenien els alous de Vilella i Molnell amb el vilar d'Espunya mesura a la qual van ser retornats. De Monell s'esmenta que el 1292 Galceran de Pinós va imposar a Bernat d'Escariu i als seus fills una pena i confiscació de 55 veïns de la baronia situats a Monell, Faia i Greixa, mesura la qual va ser absolta. De Molnell en procedia un capellà nomenat Berenguer que en motiu de les bregues entre l'abat de Sant Llorenç i el baró de Pinós va ser excomunicat juntament amb molts altres cap el 1328 (Serra i Vilaró, 1989). També el lloc és esmentat quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell', parròuia i església que s'esmenta a partir del segle XIII quant el 1255 Guillem de Murturols volen anar a l'exèrcit del Rei de la Corona Catalana va fer donacions als llegats de l'església Santa Maria de Murturols, l'obra de ll'església de Molnell i Gresolet 'et dimitio operi ecclesie de Muenell' (Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona corresponent al mas de Molnell (Munell) propiament dit juntament amb altres dos a la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Per tant ja veiem la importància del lloc per a l'aprofitament de l'aigua de la Dou i fer moure un molí que ha denominat el lloc. Per altra banda en els documents de la Baronia de Bagà, aquest indret és molt citat i esmentat al llarg dels segles XIII i XIV amb personatges de gran nom a la Baronia dels Pinós, entre ells els senyors de Murcarols que pagaren 200 sous per l'obra faedora' de l'església de Molnell (Serra, ob cit, 1989). Interpretem com un lloc que estava densament poblat al llarg de l'església on hi havia masos, molins i fins hi tot una església. Al llarg de la fi de l'edat mitjana i principi de l'era de moderna, la masia de Monell va continuar tenint importància donant a entendre que va poder sobreviure la pesta. Tant és així que de 1789 es conserva un document a l'arxiu de Gisclareny on hi ha un inventari dels bens que posseïia. Martín, E, 2005.</p> | 42.2688000,1.7992100 | 400972 | 4680320 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82941-foto-08093-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82941-foto-08093-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82941-foto-08093-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un pont de característiques molt similars al 'Pont dels Empedrats' tant per la seva fàbrica de maçoneria i còdols de riu, la formació d'un arc rebaixat de pedra tosca com el seu sistema i aparell constructius. Aquest tipus de pont de 'tradició romànica' respòn als cànons. habituals dels ponts d'un sol ull bastits damunt de les lleres desl rius de muntanya per al pas dels antics camins rals, que en el cas del pont de Molnell corespondria amb el camí d'accés als vilatges i masos de 'Molnell', La Muga i també als passos de Vimboca. Tot fa pensar en una obra d'origen baix medieval amb refecccions de l'època moderna. No es descarta la possibilitat que l pas principal fos el pont nou de Monnell (fitxa 33) i que aquest pas fos per un camí secundàri per accedir al molinell o algun altre lloc. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82935 | Resclosa i canal del molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-moli-del-puig | AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà). CASCANTE I TORRELLA, P (2012).Estudi històric i constructiu de l'edifici indstrial de la 'Baganense' de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. GENERALITAT DE CATALUNYA. El molí del Puig. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 047. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG. Cadastre de 1776. ACA llibrets de Compliemt Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. | XIV-XIX | La resclosa ha desaparegut i el reg està cobert de vegetació | Restes de la resclosa i canal de l'antic molí del Puig. La resclosa situada uns 200 m. a l'oest del molí aigües amunt seguint el Bastareny ha desaparegut pràcticament del tot i únicament n'és visible el seu emplaçament situat en un punt on les roques que l'envolten generen un petit meandre i hi ha la cpatació del canal o reg, excavat al terreny natural i delimitat per murs de maçoneria i morter de calç amb una amplada d'uns 90 cm. | 08093-25 | Al costat del riu Bastareny. Pista de Bagà a Font de l'Adou PK. 4,5 passat el veïnat de l'Hostalet | El molí del Puig ens surt documentat per primera vegada el segle XIV. Malgrat que el lloc del Puig sigui esmentat el 973 a traves de les donacions del monestir de Sant Llorenç en que cita el terme del Puig ' apennico ipso Puio', el molí com a tal apareix esmentat a mitjans del segle XIII en concret el 1257 quant es fa referència d'un moñi fariner situat a prop del Puig. De fet i je hem citat en una altre fitxa (fitxa 11)queda aclarir el dubte si aquest molí correspon amb el molí del Puig o el que hi havia al veïnat de l'Hostalet. El molí propiament dit malgrat no surti esmentat en els documents d'època medieval, creiem que té el seu origin a mitjans del segle XIV, però és sobretat al llarg dels segle XVI i XVII quant apareix més dicumentat com a propietat de la finca del Puig posseïda per la família dels Bober. Tant és així que al segle XVII en les divestes mencions que fan del lloc del Puig hi esmenten entre 4 i 5 focs ( 4 i 5 famílies). El cens de Floridablanca datat de 1787 hi situa un tota de 69 habitants al terme del Puig que incloïa els veïnats de l'Hostalet, de la torre, del Puig i Monnell. Sembla que aquest molí va estar en ús i funcionament fins a l'exclat de la guerra civil (1936-39) que va ser abandonat. | 42.2689300,1.8117200 | 402004 | 4680319 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82935-foto-08093-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82935-foto-08093-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82935-foto-08093-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La resclosa deuria ser d'estaques i taulons de fusta encaixats al fons de la llera del Bastareny. No s'intueixen traces d'haver estat construïda en pedra i calç. El canal no és massa llarg i segueix un pendent suau a la dreta del Bastareny fins arribar al casal moliner. Es conserva mig cobert de vegetació i la resclosa desapareguda | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82926 | L'hostalet del Forat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalet-del-forat | AUGUST, TORRES ,C (1905). Bergadà. Valls altes del Llobregat . Vol VI. FIGOLS, CARLES (2007). Antics hostals del camí ral. L'hostalet del Forat. MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 047. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA llibrets de Compliemt Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22..AMG . Cadastre de 1776. AMG. Cens de 1863 | XVI-XVIII | Les pallisses han estat reconvertides en refugi de 'vents de Cadí' i el volum de la masia de l'hostalet ha estat rehabilitat amb una coberta nova de les mateixes característiques que l'antiga i un entiranat interior | Conjunt arquitectònic format per la masia de l'hostalet, les quadres i les pallisses i l'era de batre el gra situats damunt del marge dret del torrent dels Empedrats o del Forat conformant el veïnat homònim. L'edific principal correspon amb un edifici de planta més aviat rectangular orientat en sentit est-oest de dos cossos i compost per una planta baixa, una plantes pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a l'est. Les divisions internes han desaparegut però pel que es pot endevinar encara hauria tingut dues crugies cobertes amb bigues i forjats de fusta. En quant a la ditribució de les façanes tal i com acostuema a ser normal en aquest tipus d'edifici hi ha un predomini del massís repecte el buit. La majoria de les obertures es concentren a les façanes sud, nord i est atès que la de ponent es recolza damunt del terreny natural. La façana sud s'organitza mitjançant 3 petites finestres disposades irregularment, la façana est es distribueix mitjançant la porta d'entrada a la planta baixa coronada per una llinda de fusta amb la data de 1703 i dues finestres també amb bastiments de fusta a la planta primera i sota teulada. Finalment la façana nord es distribuieix amb un seguit de 5 finestres rectangulars; tres d'elles que coincideixen amb la planta pis i una darrera al sota teulada. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de cal´ç i col·locada en filades més aviat irregulars amb fragments de teula i maó a trenca junt. Únicament són en pedra picada les cantonades i els muntants de la porta d'entrada. Adossat a llevant hi ha un segon cos d'edifici més baix que el volum principal amb una planta rectangular, dues plantes i teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. S'hi obren dues finestres a diferents alçades. Pel que fa als interiors malgrat hagin desparegut els forjats i les seves distribucions encara es pot endevinar com hauria estat configurat segons les restes conservades a les parets. A la planta baixa hi hauria hagut les quadres i a la planta primera la sala d'estar o menjador amb la cuina i algunes estances i el sota teulada com assecadors. Encara es poden endevinar algunes finestres amb festejadors de pedra que miren al nord així com els fogons d ela cuina a carbonet, el tinell i també on hi hauria hagut la campana de l'escó. Els forats de les bigues del forjats encara es conserven. Al sud de l'edifici principal i separat per l'espai de l'antiga era de batre el gra hi ha les antigues pallisses,a vui dia restaurat i convertit amb el refugi de 'Vents de Cadí'. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, orientada en sentit sud-est a nord-oest format per una planta baixa i un primer pis, separades per forjats i jàssseres de fusta i cobert amb una teulada a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i orientada a sud. La distribució de les obertures en façanes ha estat molt alterada degut al nou ús, però segons algunes fotografies d'abans d'emprendre la seva restauració tenia la façana principal mirant a l'era amb un predormini del buit respecte el massís i composta mitjançant dues arcades de perfil rebaixat a la planta baixa amb les dovelles disposades amb la tècnica de 'sardinell' i que alhora servien com a base de suport als pilars on hi recolzava la coberta. La resta de façanes eren completament cegues. L'aparell de la seva fàbrica és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars amb fragments de teula i maó a trenca-junt. Aquesta construcció està connectada amb el volum principal mitjançant un mur de maçoneria que alhora delimita l'àmbit de l'era de batre pavimentat amb maons ceràmics de mida rectangular, avui dia substituïts per gespa. | 08093-16 | Al veïnat de l'hostalet. Pista de Bagà a la Font de l'Adou PK. 4, creua el pont a la dreta en 200 mt | Antic hostal del veïnat del Forat del Pendís o veïnat del Puig del terme de Gisclareny. La casa aixoplugava els traginers i caminants i ofereia servei d'hostalatge, pels que anaven o baixaven de l'altre costat del Pendís. A una hora s'arribava a l'hostal de la Font del Faig. Aigues amunt del torrent de Pendís, hi trobem al peu del camí dels Empedrats, les ruines de l'hostalet: no hi ha dubte, calia oferir als caminants i traginers els serveis d'hostalatge, tant abans com després d'empendre un camí que podia esdevenir dur i perillós. A mitjans del segle XVIII el cognom Balderich apareix al Puig i desapareix a inicis del segle XIX. 'Comerciant que s'enriqueix ràpidament fent un hostal al camí del Pendís (...) i com a masover del Puig'.1856. El propietari de l'Hostalet de Gisclareny és un tal Lorenzo “Brimós?”. El1863. Sant Martí del Puig era format pels masos de Murcurols, Puig, Cal Quim, Can Manuel, Hostalet, Molí, Monnell, Muga, Oreis, Pelosa, Serdañola, Torra de Santa Magdalena (de Faia) i Trulls. A l'hostalet hi vivia Llorenç Barniol i 8 persones més grans de 7 anys pagaven 60 rals de contribució urbana. A finals segle XIX l'hostalet era propietat de Joan Vilella de Brocà, principal propietari de Gisclareny, que també posseïa els masos del Puig, el molí del Puig i cal Ros. El lloc és denominat sovint pels guies de muntanya a mitjans del segle XIX. 1898. 'Els guies s'asseuen a la vora del camí y encenen els cigarros. D'aquest lloch ne diuen el Forat, sens dubte perquè una de les pedres que formen el reclòs és foradada. Empaquetada la màquina, continuem pujant seguint les gerigonces del camí. A les vuit arribem a la Font del Faig'. Posteriorment i en concret el 1905, l'excursionista català; Cèsar August i Torres en fa la següent descripció. 'Vehinat del Forat o del Puig, sota'l turó aon s'aixeca la petita iglesia. Lloch molt pintoresh. La vall se trifurca. Baixa a la dreta'l riveral de Cerdanyola y s'obre per son engorjat trau una bella perspectiva del Forat del Pendís, reclòs per les cingleres dels Trulls. S'atravessa'l petit riu per un rústech pontet, destruit en gran part dels aiguats. Al peu d'aquest, y tocant l'aigua, hi ha'l joliu molí ornat d'eures que'l vesteixen; festejat per airosos pollancres y alegrat per la dolça remor de l'aigua, que mormola saltironant entre roques”. 1922. Veïnat dels Forats aon se barreja al dessota el torrent del propi nom. Enforc ab el camí que ve de Cerdanya pel Pendis. S'atravessa per un pontet el torrent dels Forats. El lloc torna a ser esmentat al llarg de la guerra civil com a emplaçament de nius d'ametralladores i novament el 1950 l'excursionista Enric Jolis l'esmenta com a lloc de pas per anar a la Cerdanya pel Coll de Pendís. El 1984 la casa de Cal Cerdanyola era reutilitzada com a casa de Colònies i el 2015 les quadres i pallisses de l'hostalet es rehabiliten com a refugi amb el nom de 'Vents de Cadí'. | 42.2689100,1.8149500 | 402271 | 4680314 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82926-foto-08093-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82926-foto-08093-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82926-foto-08093-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El volum principal de la masia ha estat rehabilitat recentment a través d'un reforç intern de tirants de ferro i se n'ha fet una teulada nova. El volum de les pallisses s'ha destinat a refugi i la majoria de les seves antigues obertures han estat tapiades i substituïdes per altres de noves. Tot i així l'edifici manté la volumetria originaria i s'ha deixat les empremptes de les antigues arcades. Abans de la seva restauarció la finestra del cos afegit a llevant del volum de l'hostalet tenia un ampit de fusta decorat amb relleus en escacat similars als de la propera casa del Puig i també a la xemeneia de la llar de foc de Cal Agustil al nucli antic de Bagà. Es tracta d'un element d'influència medieval. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82943 | Pont nou de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-de-molnell-monnell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III.</p> | XIV-XX | Reformat per al pas del trànsit rodat | <p>Pont d'un sol ull d'arc de mig punt que cobreix el riu Bastereny poc després de l'aigüabarreig del torrent de Mircarols i molt a prop del salt de Molnell. Actualment aquest pont sosté les pista que condueix a la casa de Molnell i també a la Muga i està completament revestit de ciment pòrtland. Amb tot encara guarda els dos estreps amb traces de la fàbrica originària de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars i horitzontals. L'estrep de la dreta mirant aigües amunt ha estat refet i desplaçat uns metres a sud ja que les traces del fonament original encara són visibles juntament amb part del seu enderroc.</p> | 08093-33 | Al costat de les fonts de l'Adou PK.5. (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>La història d'aquest pont i també del camí aniria lligada amb els vilatges de la Muga, Molnell, Espunya i Querforadat. L'indret i alou de Molnell ja ens és esmentat en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) en el qual ens esmenta la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seia el castell 'feber de Cal ros' proper al vilar d'Espunya i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc ce Oreis. El lloc de Molnell que deriva de Molinell o petit Molí relacionant amb l'existència d'aquest element a la captació del Bastareny (Serra i Vilaró, 1989) serà esmentat continuament al llarg dels segles XIII i XIV. Com a notícia més rellevant i fent al·lusió al pont i als camins la trobem en un document citat per Serra i Vilaró en el qual ens parla dels batlles de la Muga i de Vila argumentant que ja havien arreglat els camins. ' E après de continent lo dit dia mateix los dits cònsols requeriren los batlles que fessen adobar los dits camins e carrers...'. Consta que al 1151 el monjo Guillem del monestir de Sant Llorenç prop Bagà Pere Anes i Guillem Bernardí van confessar davant l'abat i bisbe d'urgell que detenien els alous de Vilella i Molnell amb el vilar d'Espunya mesuar a la qual van ser retornats. De Monell s'esmenta que el 1292 Galceran de Pinós va imposar a Bernat d'Escariu i als seus fills una pena i confiscació de 55 veïns de la baronia situats a Monell, Faia i Greixa, mesura la qual va ser absolta. De Molnell en procedia un capellà nomenat Berenguer que en motiu de les bregues entre l'abat de Sant Llorenç i el baró de Pinós va ser excomunicat juntament amb molts altres cap el 1328 (Serra i Vilaró, 1989). També el lloc és esmentat quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell', parròuia i església que s'esmenta a partir del segle XIII quant el 1255 Guillem de Murturols volen anar a l'exèrcit del Rei de la Corona Catalana va fer donacions als llegats de l'església Santa Maria de Murturols, l'obra de ll'església de Molnell i Gresolet 'et dimitio operi ecclesie de Muenell' (Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona corresponent al mas de Molnell (Munell) propiament dit juntemnt amb altres dos a la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Per tant ja veiem la importància del lloc per a l'aprofitament de l'aigua de la Dou i fer moure un molí que ha denominat el lloc. Per altra banda en els documents de la Baronia de Bagà, aquest indret és molt citat i esmentat al llarg dels segles XIII i XIV amb personatges de gran nom a la Baronia dels Pinós, entre ells els senyors de Murcarols que pagaren 200 sous per l'obra faedora' de l'església de Molnell (Serra, ob cit, 1989). Interpretem com un lloc que estava densament poblat al llarg de l'església on hi havia masos, molins i fins hi tot una església. Al llarg de la fi de l'edat mitjana i principi de l'era de moderna, la masia de Monell va continuar tenint importància donant a entendre que va poder sobreviure la pesta. Tant és així que de 1789 es conserva un document a l'arxiu de Gisclareny on hi ha un inventari dels bens que posseïia. Martín, E, 2005.</p> | 42.2686700,1.7998400 | 401024 | 4680304 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82943-foto-08093-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82943-foto-08093-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82943-foto-08093-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pensem que el pont 'nou' correspon amb el pas originari del camí de Monlnell (Monnell) ja que els murs que sostenen el camí de Molnell i la Muga (fitxa 32). Sembla que formin part d'aquest element donant a entendre que van ser modificats i reformats per al pas del trànsit rodat. Per tant si aquesta teoria és certa, el denominat 'pont vell de Molnell' (fitxa 31) tindria una altra funcionalitat atès que els murs que sostenen el camí recolzen damunt del denominat 'pont vell'. Segurament va ser eixamplat per a poder explotar la fusta dels boscos de l'obaga de la Muga. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82934 | Molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-puig-1 | AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà). CASCANTE I TORRELLA, P (2012).Estudi històric i constructiu de l'edifici indstrial de la 'Baganense' de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. GENERALITAT DE CATALUNYA. El molí del Puig. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA llibrets de Compliemt Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22 AFCEC. EMC- X- 3142; AFCEC- ESTASEN - X -8038 | XIV-XIX | Ha perdut la coberta i se n'ha esfondrat la paret nord. L'àmbit de l'antic molí està ple de bardisses i vegetació, característica que fa evident la seva dificil identificació dels seus elements principals. | Antic molí fariner del Puig, mal anomenat del 'forat' com a confusió del molí de Cal Cerdanyola (fitxa 11) que es situa al costat del torrent homònim. El conjunt hidràulic del molí del Puig es compon del casal moliner amb restes de la sala de moles, els carcavans, el cup i restes de la casa. A banda hi ha altres cosntruccions com ara la pallissa i l'era completament embeguts per la ruïna i la vegetació que fa dficil identificar els elements que corresponen a cada edifici. El casal moliner, de planta quadrada està compost per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb teulada a dues vessants de teula àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. interiorment els forjats, avui desapareguts eren de fusta damunt de grossos cavalls i l'aparell dels seus murs és en fàbrica de maçoneria i reble a la planta baixa a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulats. Les cantonades són en pedra picada i la part superior és de tàpia. En quant a distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit destacant-ne una porta i finestra amb bastiments de fusta a la façana sud i dues finestres, també allindades i coronades per un arc rebaixat de lloses disposades a 'sardinell' a l'alçada de la planta baixa de la façana est de damunt del riu. En cal destacar la presència d'un arc de descàrrega situat a la planta semi soterrada, ocupada pels carcabans i als que no hi hem pogut tenir accés. Segons una imatge del Centre excursionista de Catalunya a sota d'aquest arc hi havia la sortida dels carcavans, avui paredada per un mur de maçoneria i del que s'hi endevinen algunes dovelles que intueixen la seva situació La façana nord amb comunicació amb l'era ha desparegut completament i ha deixat únicament com a testimoni les empremptes de la porta. La darrera façana o oest és completament cega ja que hi té adossat el pou del cup del molí de planta quadrada i amb una caiguda d'uns 3 metres. Interiorment ha perdut completament la maquinària de l'antic molí i tant sls es pot endevinar l'emplaçament d'on hi hauria hagut 'l'arbre' o eix vertical del molí així com la sortida de les aigües o 'pany' per a fer moure les moles | 08093-24 | Al costat del riu Bastareny just passat el pont homònim del puig. | El molí del Puig ens surt documentat per primera vegada el segle XIV. Malgrat que el lloc del Puig sigui esmentat el 973 a traves de les donacions del monestir de Sant Llorenç en que cita el terme del Puig ' apennico ipso Puio', el molí com a tal apareix esmentat a mitjans del segle XIII en concret el 1257 quant es fa referència d'un moñi fariner situat a prop del Puig. De fet i je hem citat en una altre fitxa (fitxa 11)queda aclarir el dubte si aquest molí correspon amb el molí del Puig o el que hi havia al veïnat de l'Hostalet. El molí propiament dit malgrat no surti esmentat en els documents d'època medieval, creiem que té el seu origen és a mitjans del segle XIV, però és sobretat al llarg dels segle XVI i XVII quant apareix més dicumentat com a propietat de la finca del Puig posseïda per la família dels Bober. Tant és així que al segle XVII en les diverses mencions que fan del lloc del Puig hi esmenten entre 4 i 5 focs ( 4 i 5 famílies). El cens de Floridablanca datat de 1787 hi situa un total de 69 habitants al terme del Puig que incloïa els veïnats de l'Hostalet, de la torre, del Puig i Monnell. Al cadastre de 1776 torna a ser esmentat, El cens 1863 al molí del puig hi havia 4 persones majors de 15 anys, la seva propietaria era Rosa Cunill i pagaven 30 rals de contribució urbana. ACA . Llibrets de Compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E: 2005. Annex 21 i 22. Sembla que aquest molí va estar en ús i funcionament fins a l'exclat de la guerra civil (1936-39) que va ser abandonat. | 42.2687100,1.8124600 | 402065 | 4680294 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82934-foto-08093-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82934-foto-08093-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82934-foto-08093-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat el seu avançat estat de ruïna, encara en podem observar la disposició de molí de cup o del tipus 3 sogons Jordi Bolós i Josep Nuet. Per la disposició de les parets del casal moliner, interpretem que hauria estat cobert amb teulada a dues vessants i el carcavà hauria estat cobert amb una volta de canó de tipus rebaixat. Es conserva en molt mal estat. Imatges antigues conservades al fons fotogràfic del Centre excursionista de Catalunya i atribuïdes a Cèsar August Torres (AFCEC. EMC- X- 3142) de 1890 mostra el molí en funcionament i habitat. Una altre imatge del mateix fons i atribuïda a Lluís Estassen i datada de 1913 (AFCEC- ESTASEN-X-8038) mostra el mateix molí des de sota el pont (fitxa 75) en funcionament i amb la sortida dels dos carcavans coberts mitnajnçant un arc rebaixat de còdols de riu i un tercer a la part nord corresponent a un afegit. Amb aquesta imatge podem arribar a interpretar que aquest molí inicialment tenia dos carcabans i amb el temps se n'hi va afegir un tercer. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82985 | Pont del Molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-puig | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà). CASCANTE I TORRELLA, P (2012).Estudi històric i constructiu de l'edifici indstrial de la 'Baganense' de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. CASCANTE I TORRELLA, P; 2017 Projecte de consolidació del pont vell de Guardiola. Ajuntament de Guardiola de Berguedà. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pont del molí del Puig. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. AFCEC. EMC- X- 3142; AFCEC- ESTASEN - X -8038. DDAA. Estudi impacte ambiental de la construcció del tercer carrir reveresible de la c-16, tram Berga- Bagà. ATICS (inèdit). ACA. NOTARIALS. Bagà. I, foli 88. 1253-126. ACA NOTARIALS. Bagà. Llibre CXXIV foli 18 v any 1355.</p> | XIV-XX | El pont està en ús per al pas dels vehicles que accedeixen a les fonts de l'Adou i Molnell | <p>Pont d'un sol ull que creua el riu Bastareny a l'alçada del molói del Puig. Es tracta d'una interessant obra d'enginyeria formada per un sol ull d'arc rebaixat i amb les dovelles construïdes en blocs de pedra calcària ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç. Descansa damunt les roques de la llera del Bastareny i conserva encara els dos estreps en bon estat amb un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. A sota de l'ull del pont es poden observar encara els encaixos per a col·locar les bigues de fusta del cintre del pont d'uns 20 x 20 cm. La part nord mirant aigües amunt ha estat eixamplada per al pas de la pista forestal que accedeix a Molnell.</p> | 08093-75 | Al costat del Molí del Puig (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Segons Martín (Martín, 2005) l'indret del Puig ja apareix esmentat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 '..entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí].' (Martín, E inèdit del doc.ADCU). Poseriorment el lloc de Puig ens és esmanetat amb les donacions del monestir de Sant Lloreç prop Bagà el 961 'in valle buchranense, casas curtes et ortos, terras et vineas cultas vel incultas molendinis, aquis, aquiductis in Vilalta et in Marolaet in ipso Puio, et in Rus et Perdinela' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III P.82). Tanmateix és en la documentació d'aquest monestir quan se'n fa major referència ja que el 983 i posteriorment el 1003 es fa una donació de terres del mas Puig. I parla també d'un lloc dit Querol proper al Puig 'I pècia de vinea ad domum Scti Laurencii monasterii, qui est in valle Buchuranense. Et advenit illa ipsa vinea de comparacione, in chomitatum Cerdaninense, in valle Buchuranense, in apennico de ipso Puio, in locum qui dicunt Cherol'. El document esmenta les afrontacions que són 'In vinea de Olibane vel eres suos, et de alia in ipsa Rocha Rotunda, et de III in vinea de Orifeitaqyi fuit condam...' (Bolós-Pagès, 1986) Bolós interpreta com a Sant Martí del Puig sense poder especificar la roca rodona. El pont no surt documentat enlloc ni tant sols en la documentació conservada a l'arxiu de la corona d'aragó (ACA. NOTARIALS. Bagà. I, foli 88. 1253-1261) on esmenta el molí del Puig.Ara bé cal pensar que si aquest molí fos el mateix que el que hi ha al costat del pont hem de creure que el pont ja existia en aquest moment. Tot i així la similitud amb la fabrica amb altres ponts de la baronia com el del camp de la vila. Ara bé si que és cert que hi ha una citació de 1355 que parlen de 'llosar el pont del molí' ACA NOTARIALS. Bagà. Llibre CXXIV foli 18 v any 1355. “Item donarem an ( Guillem) Lozar e an spital per I die que foren al pont del moli per adobar la cicada...5 sous'”. No sabem si aquest pont correspondria amb el pont de la vila de Bagà, dit de Sant Esteve (Cascante i Torrella; P, 2012) amb el pontarró del costat del molí de Bagà amb accés als horts o si es tracta del pont del molí del Puig ja que la documentació ens és confusa.i surt barrejada la que fa al·lusió a la vila de Bagà amb la dels territoris de la baronia com seria el cas del Puig.Si gui com sigui en aquestes dates els cònsols de la vila van fer adobar nombrosos ponts de la baronia com el proper del 'forat d'escariu' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre II P.147), el pont d'avellanet o pont del patola o faia (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre II. P.147), el pont de Vilella de Bagà o el pont de les dues sòrors a banda del ja esmentat pont del Camp de la Vila, dit de Sant Esteve. El pont servia de suport al pas del camí que permetia accedir a Molnell i tambá a Sant Martí del Puig i Gisclareny per coll de la Bena i Murturols; un pas qiue ja es deuria utilitzar des de temps antics i que tindria els origens al segle X.</p> | 42.2686600,1.8125600 | 402073 | 4680289 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82985-foto-08093-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82985-foto-08093-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82985-foto-08093-75-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons les imatges antigues conservades a l'arxiu fotogràfic del Centre excursionista de Catalunya i atribuïdes a Lluís Estassen i També a Cesar August Torres ( AFCEC. EMC- X- 3142; AFCEC- ESTASEN - X -8038) es pot observar l'estrep esquerra d'aquest pont al costat del molí amb els muntants fets de la mateixa fàbrica que la resta del dovellatge interpretant-se com a una construcció única. Tant per l'aparell constructiu com la similitud en la talla dels carreus de les dovelles (de la pedrera de Grau de Palau) i amb exemplers propers com el del pont de la vila de Bagà (Cascante i Torrella, P; 2010), el pont de la riera de Saldes (Cascante i Torrella, P; 2017), el pont de Terradelles a Bagà (Corominas i camp, el pont de l'estret de Malgrau a Bagà o el pont de la consolació de Cercs (DDAA; 2017) sembla que es tracta d'una construcció de mitjans del segle XIV o XV i atribuïda als cònsols de Bagà | 93|94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82939 | Salt de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-molnell-monnell | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Columna Albí. CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 23. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural. | XIX | Indret miolt visitat per la seva espectacularitat i bellesa natural així com el seu bon accés. | Antiga resclosa o salt d'aigua de l'antiga molina o serradora de Molnell (Monnell) situada a l'altre costat del riu i torrent de Murcurols, avui desapareguda. La resclosa és construïda amb una obra de maçoneria en un lloc on l'aigua del Bastereny cau amb força formant un salt de gran bellesa natural que es converteix en un dels principals atractius paisatgístics de la zona.. | 08093-29 | Al lloc de les Fonts de l'Adou, Pista de Bagà a Molnell (PK.5) abans de creuar el riu a l'esquerra | Resclosa que es va construïr a mitjans del segle XIX per a fer moure una molina o serradora situada als planells de davant la Dou i que va funcionar fins 1910. Segons Francesc Caballè i Cantalapiedra va ser construïda per a l'explotació de la fusta dels seus boscos. Des d'aquest lloc i mitjançant un telefèric de dos cables suspensors eren transportats fins a Bagà i d'allí fins a l'estació de Guardiola de Berguedà. Per tant aquesta molina va ser erigida amb fins industrials i lligada estretamment al ferrocarril de Guardiola de Berguedà. No es descarta que en anterioritat la resclosa aprofités les instal·lacions d'un antic molí o 'molinell' d'origen medieval que ja aprofités la força del Bastareny per a moldre les antigues moles. | 42.2685200,1.7995400 | 400999 | 4680288 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82939-foto-08093-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82939-foto-08093-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Des de la resclosa hi ha una minicentral que enregistra la quantitat d'aigua acumulada en l/m3 per tal de conèixer el cabal del riu Bastareny en la seva capçalera en els moments de crescudes més elevades. Antigament la resclosa era emprada per fabricar la llum que electrificava la casa de Monnell. Quant el riu Bastareny baixa amb un cabal molt abundant provoca un salt de gran bellesa que és objecte de multitud d'imatges i fotografies ja que el converteix en un paratge de gran bellesa natural | 94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 51052 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-9 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI-XVIII | La casa ha perdut bona part de la coberta i amenaça en esfondrar-se ja que algunes parets estan cobertes d'heura i vegetació. La pallissa té un estat de conservació similar a la casa. | <p>El que es coneix amb el nom de 'la caseta' correspon amb les ruïnes de la casa i pallissa annexa a sota el collet de les Trevanoses, al costat del riu Gavarrós al clot del Jeroni. La casa es situa al costat de l'antic camí de Gavarrós i està formada per una estructura rectangular composta de planta baixa, pis i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a sud-oest. La porta principal d'entrada es situa en aquesta façana. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment a les façanes nord i oest. En canvi la façana est i sobretot la sud hi ha dues finestres a nivell del primer pis amb bastiments de fusta que tenen les seves homònimes a nivell de sota teulada. L'aparell és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Les cantonades són de pedra picada i la part superior és de tapia de color rogenc. La coberta s'ha esfondrat parcialment i malgrat encara hi hagi alguna part que es mantingui dempeus. El conjunt amenaça ruïna. A causa del mal estat no hem pogut accedir al seu interior que presentava perill d'enderroc. Per les converses orals hem pogut saber que a la planta baixa hi havia les quadres i al primer pis la casa amb la sala, la cuina i el forn. Per la part nord hi ha una rampa que condueix a l'era que es situa a la part posterior de la casa i a on hi trobem la pallissa. Està tancada per un petit baluard al que podem accedir per una porta amb bastiments de pedra. Té una planta rectangular i està composta per una planta baixa i un primer pis amb àmplies eixides sostingudes per murs i pilars de maçoneria. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i formant un gran voladís. Es conserva en mal estat ja que els balcons de les eixides han desaparegut i a la coberta li manquen les teules. L'àmbit de l'era està delimitat per la casa, la pallissa i un petit mur de pedra que tanca el conjunt a manera de baluard.</p> | 08099-154 | A la vall de Gavarrós, sota el collet de les Trevenoses | <p>Malgrat que el terme de 'caseta' sigui recent i al·lusiu a caseta de Masaners, el lloc tindria un orígen molt remot ja que surt esmentat en els documents de l'acta de consagarció de Sant Llorenç. En aquest document hi ha un alou donat per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'. Del primer i segons les afrontacions es podria interpretar amb aquest lloc 'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca et III in terra todevare vel suos eres, et III in vinea Torelo. Cum ipsa vinea ipso torcurario. Et ipsa terrada afrontat in ipsa eira, et de alia in via et III in orto Bebite et de IIII in casa Matresinna' Referent a les afrontacions, malgrat que les vinyes no les tinguem situades amb exactitud pensem que es situaria a la zona referida entre l'Estret i la casa de Maçaners. De fet les terres de Sant Genís serien les del nord, el riu correspondria amb el riu Gavarrós i la roca i Vila-seca es situaria a la banda oriental dominant la vall (roca gavarret) i vilaseca en serien les terres de més a l'est, actualment en terme de la Pobla de Lillet. Cal a dir que la casa està a l'altre costat del clot del Savorell. Per contra la casa de Matresinna es situarien en una zona propera a Masaners 'Matresinna' i ipsa via (camí ral de Gavarrós) i que afronta amb una era (era de la caseta), una via i una altre casa que podria ser la ja citada de Savorell tenint en compte la seva proximitat. Sigui com sigui aquesta casa apreixerà en documents posteriors referents al cadastre de Gavarrós de 1756 i també en documents més tardans com a una masoveria pertanyent de la gran finca de Cabanas la qual encara avui li correspon.</p> | 42.2695700,1.9232400 | 411202 | 4680268 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51052-foto-08099-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51052-foto-08099-154-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'edifici té algunes fases constructives diferents amb aparells i fàbriques diversos i a la part superior s'hi endevinen algunes espitlleres paredades. També hi podem apreciar encaixos o forats de bastida al pany del mur sud. L'edifici reuneix les característiques pròpies de l'arquitectura popular de les zones de muntanya. | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 60035 | Barraca de pastor de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-les-costes | XIX-XX | <p>Barraca de pastors que es troba en un altiplà a la serra de les Costes, sobre els cingles de Gresolet, al Pla de a Creu, en una important zona de pastures d'estiu al Cadí.És un edifici petit, de planta rectangular cobert amb teulada a soble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a nigdia. Únicament té una porta amb llinda de fusta i cap finestra. A l'interior hi ha un foc a terra i unes lliteres. Generalment la porta és oberta i la utilitzen pastors i excursionistes.</p> | 08190-111 | Saldes. Les Costes. | <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.</p> | 42.2675000,1.7307000 | 395320 | 4680257 | 08190 | Saldes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'accedeixa través d'una pista des de coll de la Bauma que dona la volta fins al mirador del Gresolet, al Pedraforca. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:12 | ||||||||||||
| 82923 | Font Nostra de Cal Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nostra-de-cal-cerdanyola | XX | Font de tres brocs que brolla al costat de la casa de Cal cerdanyola just abans de creuar el torrent del Forat. Agafa les aigües d'una mina que hi ha uns metres més amunt i que es controla amb una clau de pas a raó que moltes vegades i quan la veïna casa de Cal Cerdanyola roman tancada, la font no està utilitzada. Els tres brocs surten d'un frontis on hi ha el nom de la font acabat en forma de frontó triangular i les aigues sobrants es canalitzen mitjançant un petit reg que les expulsa al veí torrent. Al costat de la font hi ha un safareig que s'omple amb l'aigua de la mateixa font | 08093-13 | Al costat de Cal Cerdanyola. Pista de Bagà a la Font de l'Adou. PK.4 abans de creuar el torrent | 42.2683000,1.8149400 | 402269 | 4680246 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82923-foto-08093-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82923-foto-08093-13-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font molt popular i punt de trobada de molrs excursionistes que emprenen caminades cap al parc Natural del Cadí Moixeró. | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | ||||||||||
| 82924 | Pont de Cal Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-cerdanyola | <p>AUGUST, TORRES ,C (1905). Bergadà. Valls altes del Llobregat . Vol VI; CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà; Associació Medieval de Bagà.</p> | XIV-XVII | Ha estat reformat, reforçat i ampliat per adaptar-lo al pas dels vehicles | <p>Pont d'un sol ull que travessa el torrent del Forat. Es tracta d'una construcció d'un sol ull d'arc de mig punt construït amb un aparell de carreus de pedra disposats de forma més aviat regular, mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locat en filades irregulars. Part del parament està revestit amb ciment pòrtland. Modernament ha estat ampliat a cada costat per al pas de vehicles motoritzats on se n'han construït unes baranes noves de formigó</p> | 08093-14 | Al costat de Cal Cerdanyola damunt del torrent. (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Aquest pont d'orígen medieval servia per salvar el fort desnivell del torrent del Forat al seu pas per la sortida de la gorja dels Empedrats a l'indret de l'Hostalet en el camí que de Bagà conduïa a Molnell, La Muga i Oreis (Orells) just abans de la bifurcació amb el camí que ascendia al coll de Pendís per la gorja dels Empedrats. No en tenim masses referències documentals sobre aqest pont que de ben segur es remuntaria en època medieval. Amb tot ens és ementat de forma indirecte al llarg de l'època moderna i sobretot ja en temps recents quant els exursionistes de principi de segle XX, entre ells César August i Torres en fan la següent descripció en el seu llibre de Pirineu Català. 'Lloch molt pintoresh. La vall se trifurca. Baixa a la dreta'l riveral de Cerdanyola y s'obre per son engorjat trau una bella perspectiva del Forat del Pendís, reclòs per les cingleres dels Trulls.S'atravessa'l petit riu per un rústech pontet, destruit en gran part dels aiguats. Al peu d'aquest, y tocant l'aigua, hi ha'l joliu molí (molí de Cal Cerdanyola) ornat d'eures que'l vesteixen'. El pont torna a ser esmentat el 1922 pel mateix autor en el llibre del Cardener esmentant el següent ' Veïnat dels Forats aon se barreja al dessota el torrent del propi nom. Enforc ab el camí que ve de Cerdanya pel Pendis. S'atravessa per un pontet el torrent dels Forats'</p> | 42.2682400,1.8146500 | 402245 | 4680239 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82924-foto-08093-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82924-foto-08093-14-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les característiques físiques i arquitectòniques del monument sembla que correspondria amb un pont de l'antic camí ral de Bagà a Molnell, seguint la vall del Bastereny. Malgrat les reformes per adaptar-lo al trànsit de vehicles, aquesta construcció hauria tingut un aspecte similar als propers ponts dels Empedrats o al pont del molí del Forat . És a dir d'un sol ull amb les dovelles de pedra tosca assentats directament damunt la roca mare o natural i amb la característica forma d'esquena d'ase. Sovint ha estat confòs amb el proper pont del molí del Puig, mal anomentat del 'forat'per la proximitat amb el molí de Cal Cerdanyola que és damunt del torrent del Forat. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82936 | Fites de la Finca de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-la-finca-de-vilella-0 | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny.Capítol 3. PP. 17</p> | <p>Fita de pedra la finca de Vilella (Brocà) situada a la font del Violí poc després d'haver passat el molí del Puig. Es tracta d'un bloc de pedra amb una alçada de 40 cm. i amb un acabat en forma corbada i amb les inicials de VILELLA a la part frontal fent al·lusió a la finca de Brocà.A la part posterior hi ha les inicials de PDE.</p> | 08093-26 | A la font del Violí.Pista de Bagà a Font de l'Adou PK. 4,5 passat el veïnat de l'Hostalet | <p>Fites que pertanyien a la família de Joan Vilella de Brocà gràcies al matrimoni entre Josep Vilella i Rosa Bover del Puig el 1831 on els Brocà enriquiren el seu patrimoni incorporant les finques que els Bover posseïen; el molí del Puig, el Puig i Cal Ros. Aquestes fites es van col·locar per delimitar les finques del Puig, molí del Puig i també Molnell i Cal Ros al llarg del segle. XIX. Es conserven altres dues fites similars al camí dels Empedrats i també al Bullidor de Sant Esteve</p> | 42.2681700,1.8126900 | 402083 | 4680234 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82936-foto-08093-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82936-foto-08093-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La família de Joan Vilella posseïa al llarg del segle XIX una gran part de les masies del terme de Gisclareny, entre elles , el Puig de l'obaga, el molí del Puig i també cal Ros.No és d'estranyar doncs que es trobin fites amb aquest cognom que delimiten les seves terres i propietats. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||||
| 82925 | Cal Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerdanyola | <p>MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 046. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG: Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín,E; 2005. Annex 21 i 22.</p> | XVI-XVIII | Masia ben conservada i rehabilitada per a usos lúdic i de lleure. Les parts que s'han remuntat de la fàbrica original s'han diferenciat amb un mur acabat mitjançant un revestiment en escardejat de calç | <p>Masia de Cal Cerdanyola, coneguda actualment com a 'La Salle, aula de natura' per l'ús que en fa aquesta entitat com a casa de colònies i aula de natura. La casa actualment està molt restaurada per adaptar-la als usos existents i només conserva com a elements originàries la fàbrica externa, ja que la part interna ha estat completament reformada i rehabilitada. Consta d'una masia d'estructura clàssica de tres cossos que s'adapta al pendent de la roca natural. Presenta una planta rectangular composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes separades per forjats de fusta i coberta amb teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a sud-est. La distribució de la façana principal té un predomini del massís respecte el buit amb una distribució molt ordenada i geomètrica de una porta i dues finestres a la planta inferior, dues més juntament amb una balconera a les plantes superiors coronades per llindes de fusta i barana de barrots de ferro de secció circular. La façana de ponent té una distribució més desordenada i val a dir que algunes de les obertures han estat obertes recentment, especialment a nivell de golfa. En cal destacar un arc de descàrrega, avui cegat amb les dovelles disposades a sardinell que correspondria possiblement amb l'obertura d'un antic forn de pa. Les dues obertures que hi situades més al nord corresponen amb la porta d'entrada principal i amb una finestra del primer pis. La façana est i la nord també han estat profundament reformades. L'aparell i fàbrica constructiva són en maçoneria de carreus i còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars, Únicament són amb pedra més ben treballada, les cantonades i alguns muntants de les portes. Al voltant del volum principal de la masia hi ha un seguit d'edificacions d'una sola planta amb teulada a un sol vessant que s'estenen en direcció sud i est i corresponen amb els antics coberts i pallisses de la masia que miraven a l'antiga era de batre el gra, avui pati de la casa de colònies.</p> | 08093-15 | Al veïnat de l'Hostalet. Camí de Bagà a la Font de l'Adou. PK.4 a l'esquerra del torrent del Forat | <p>Masia esmentada per primera vegada el 1776 en el cadastre que es conserva a l'ajuntament de Gisclareny. Sembla ser que va ser construïda el 1770 quant Joan Balderich, bracer i nascut a Cerdanyola havia estat establert com a comerciant pel procurador de les baronies de Pinós. Aquest establiment li va permetre de construir una casa al costat del camí del Pendís prop de Santa Magdalena per hostatjar i vendre aliments als viatgers. Sembla ser i segons Eduard Martin (Martín, 2005) que aquest negoci va funcionar ja que el 1774 va poder donar una dot de 1000 ll. A finals del segle XVIII, la propietat continuava a mans del Balderich però tenia una sèrie de drets sobre l'heretat de Sta. Magdalena com la de poder pasturar un parell de bous en terres de Santa Magdalena o en l'ús de la llenya que els fes falta per a la seva vida domèstica (RPB: Llibre 1). En el cens de 1863 consta com a propietari un tal Esteve Ribera i hi havia 5 persones més grans de 7 anys. Aquesta masia perdura fins el 1900. No es té constància que existís anteriorment.</p> | 42.2681600,1.8150200 | 402275 | 4680230 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82925-foto-08093-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82925-foto-08093-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82925-foto-08093-15-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que la casa hagi estat restaurada recentment per adaptar-la als usos de casa de colònies i aula de natura ha respectat de forma molt acurada la volumetria i disposició de les obertures originals que s'han mantingut amb les mateixes dimensions i amb llinda de fusta i muntants de pedra segons es pot demostrar amb algunes fotografies conservades abans de la restauració i on s'hi poden endevinar la majoria de portes i finestres existents. Les obertures creades de nou s'han fet amb materials nobles com el ferro corten que s'harmonitza amb l'edifici i els entorns. Els rejuntats de les parets han estat realitzats amb morter de calç i sorra del país i la coberta ha aprofitat la majoria de les teules originals. En quant als coberts que hi ha al seu voltant també respecten la seva volumetria i alçada originals. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82937 | Resclosa i captació d'aigues de la central Manresana a la font del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-captacio-daigues-de-la-central-manresana-a-la-font-del-violi | ARROYO HUGUET , MERCEDES( 2009). 'Estratègies empresarials pioneres. L'electricitat al Berguedà 1901-1964' a Erol. Revista cultural del Berguedà. P. 28-35. ARROYO, HUGUET M (2012).'De las fábricas de luz' a la creación del sistema. La oragnixación regional de fuerzas hidreolectricas del Segre, 1020-1952. Simposio internacional. Globalización, iinnovación y construcción de redes técnicas urbanas de américa y Europa. 1890-1930. Universitat de Barcelona .FREIXES PERICH, A (2013). Les fonts del Bastereny i l'origen del riu Llobregat, la seva capçalera i l'embassament de la Baells. Verssió PDF. | XX | Encara s'utilitza com a tal | Captació de l'aigua potable de la vila de Bagà la qual és aprofitada també per a captar les aigues . Correspon amb una surgència d'aigues natural propiciada per l'orografia càrstica del terreny d'un eqüifer natural i subterrani que aflora en superfície a les Fonts de l'Adou com a punt més elevat, el bullidor de Sant Esteve com a punt mitjà i la font del violí com a darrer lloc. La captació de la canal és en forma de resclosa de ciment pòrtland que estanca l'aigua del Bastereny i la deriva per mitjà d'una tuberia a la vila de Bagà i també a través del canal que alimenta la central hidroelèctrica del 'Pendís' denominada 'la Manresana' i situada a pocs Km de la vila de Bagà. Resulta ser una ampliació del canal inicial de la central de Bagà amb resclosa a Sant Joan per recollir les aigues del torrent del forat 'del Pendís' i de l'eqüífer subterràni. El tram inicial des de la captació fins a Cal Cerdanyola transcore de forma subterrània dins d'un túnel i mitjançant un aqüeducte volat a la vall del torrent del Forat. El canal té una longitud d'uns 10 Km fina arribar a la central homònima. Té una amplada de 2 metres i una profunditat de 3. Encara està en ús.La resclosa té una alçada de 10,5 metres i una notable amplada. | 08093-27 | A la font del violí .(Ajuntament de la vila de Bagà. Plaça de Catalunya, 7 bis) | a captació de l'aigua potable va ser construïda els anys setanta per abastir la població de la vila de Bagà que fins aleshores s'havia nodrit de l'aigua procedent del riu Greixa a la zona coneguda com a 'rigoreixer'. La font del violí forma part del mateix carst que té com a sortida més alta, la denominada Font Tordera a uns 2465 m al costat del cim del Comabona (TM. De Gisclareny) i com a surgència més baixa el bullidor de Sant Esteve amb un cabal de 5 m 3 i considernat-se com un sistema càrstic que aporta grans reserves d'aigua (uns 11 hm 3 de reserva dinàmica dek 50 hm 3 del total) degut a que es troba situat a les capes més profundes del mantell del Cadí. Aquesta abundància de cabal va propiciar que abans de la guerra civil de 1936 es construïs una central hidoelèctrica denominada 'del Pendís' la qual no es va poder posar en funcionament fins als anys' 50. L'empresa que la va posar en funcionament va ser la CAME (Companyia Anonima Manresana de Electricidad) fundada el 1910 per tres socis (Magí Gallifa i Gomis, Angel Ferré i Grané i Lluís Vila i Miralles) i dels que el 1950 només n'hi havia dos. La central de Bagà, projectada el 1913 i construïda el 1915 aprofitant un salt del Bastereny situat a prop de Sant Joan comptava inicialment amb una potència de 465 KV i es preveia construïr aigües avall de la presa que tenia una alçada de 13m. La maquinària emprada era la dels germans Chalaux que també es va utilitzar en moltes altres centrals. Cap el 1920 la Societat Manresana va créixer degurt al capital dels gernans Joaquim i Enric Gomis Cornet els quals es van convertir en el principals inversors ja que la seva família havia iniciat els experiments en fabricar llum a la colònia Gomis. La seva tècnica es basava en la compra de salts d'aigüa poc rendibles a preus molt baixos i donar-los rendiment a partir de noves inversions. Si el salt no rendia es deixava tal i com estava, però si succeïa el contrari, aleshores es feia un nombre elevat d'inversions per a poder-ne treure el màxim de rendiment possible i es creava una empresa específica que la pogués gestionar. Així si el negoci no rutllava no afectava a la resta de patrimoni i de negocis que la família posseïa. Aquest mecanisme de producció va provocar que moltes centrals de la Catalunya central, especialment el Bages, el Berguedà i també al Segre. En el cas de Bagà quant els germans Gomis la van adquirir, ja estava en funcionament i en van projectar algunes millores com la de donar més alçada a la presa del Bastereny. Aquesta actuació va ser concedida per l'enginyer Ramon Alsina Rodergas i signats per Narcís Amigó. El fet que no recaigués la concessió a cap dels Gomis, propietaris de la CAME era degut a que per gaudir d'una concessió d'aigua s'havia de tenir el títol d'enginyer, cosa que no va poder ser fins el 1946 quany un dels fills ; Enric Gomis i Parera, adquirí el títol d'enginyer. Cap els anys '50 a l'empresa s'hi afegí un tercer enginyer; Luís Maria Cascante i Portabella que es va convertir en el principal motor de la 'Productora y distribuidora de Electricidad' a les comarques del Bages i del Berguedà. Per tal d'augmentar la producció de llum calia tenir un major cabal al riu, fet que a vegades el Bastereny podia baixar més sec. En conseqüència es van projectar pantans i embassaments i el 1946, l'enginyer de camins va fer derivar les aigues del riu de Greixa a la mateixa central. Tot i així entre els 1951 al 53 la producció de KW/hora va minvar progressivament i això va fer plantejar incorporar nous cursos d'aigua com seria el torrent del Pendís per a millorar i incrementar el cabal. El 1958 la central de Bagà disposava d'una turbina tipus francis de 700 CV. Un alternador per a corrent alterna trifàssica AEG de 640 kV a 6000 V i un transformador de 640 kVA de potència. Cascante i Portabella va aconseguir millorar les negociacions per a la compra d'uns terrenys a la zona del Puig per a construïr la presa de la nova central 'del pendís' situada al costat mateix de la central de Bagà amb una reclosa més alta i amb un salt de més de 95 metres. Així doncs mentre que la central de Bagà tenia un salt de 13 metres i un cabal de 2800 l per segon, la nova central del Pendís incorporava 1500 l per segon amb un sal brut de 101,5 metres i una potència de 1140 CV. A més aques nou salt es considerava de 'absoluta necesidad nacional'. Cascante que va portar a terme totes les negociacions per construïr aquest nou dalt justificxava la conveniència de 'derribar o expropiar' el molino del Puig situat a 80m, cosa que no va poder ser possible i en el seu lloc es va construïr un mur que evités que l'aigua anés al molí. L'expropiació amb els terrenys per on havia de passar la sèquia va ser dificil i llarga però al final es va poder portar a terme. El 1957 s'inaugurava la nova central del Pendís al costat de la central de Bagà i en reforçava la producció d'electricitat. Tenia una turbina de 1925 CV que el 1980 va ser ampliada amb una de més potent. L'empresa dels Gomis a la dècada dels '50 va decidir invertir en altres salts més cabalosos al vessant del Segre degut a que el cabal de la central del Pendís no era regular i cap el 1988 les estructures elècrtiques dels Gomis van passar a FECSA llevat de la de Bagà que va continuar com a autònoma i petita empresa sota el nom de 'Hidrodata' i la qual encara avui funciona com a tal. | 42.2680900,1.8127500 | 402088 | 4680225 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82937-foto-08093-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82937-foto-08093-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Atès que correspon amb la surgència més baixa del mateix eqüífer que surt per les fonts del Bastareny i del 'Bullidor de Sant Esteve' fa que no s'assequi mai i la vila de Bagà l'aprofiti com a captació per a nodrir-se de la seva aigua potable. Va ser construït a mitjans del anys setanta quant va substituir l'antiga conducció o 'aigua vella' que procedia del torrent de Rigoreixer. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 51054 | Mas de les Trevanoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-trevanoses | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186</p> | XI-XIII | Cobert de runa i vegetació. | <p>Restes arqueològiques d'un antic mas d'origen medieval emplaçades a l'est del collet de les Trevanoses i al costat de l'antic camí que del castell de la Roca aniria a Pardinella per la vall homònima. Les restes estan encarades a sud-est en una obaga i disposades en terrasses artificials. Entre les ruïnes s'observen les traces d'estructures rectangulars delimitades per murs de pedra, units amb argamassa de calç mig coberts de vegetació i de bosc. S'hi endevinen dues habitacions i acumulacions de pedres que corresponen al seu propi enderroc. Aquestes restes estan a prop d'una zona d'arbres fruiters i prop de l'antic camí ral.</p> | 08099-156 | Darrere el coll homònim. | <p>Resulta difícil interpretar i conèixer de quin moment corresponen aquestes restes localitzades prop de l'antic camí del castell de Gavarret a la vila de Pardinella. Tot i així i si mirem les donacions de terres, alous i vinyes fetes al monestir de Sant Llorenç veurem que n'hi ha algunes que fan referència a Pardinella i en concret, una d'elles (doc.20) en que una dona amb nom Argèsen i el seu fill fan donació de dues peces situades a la vil·la de Pardinella. Una de les terres afrontava amb unes terres del monestir i l'altra amb una via pública i una terra inculta. Aquesta darrera es podria relacionar amb les restes localitzades.'ubi vocant in ipsa villa de Pardinella. Et afrontat ipsa I pecia de terra domum Sancti Laurentii, et de III vel quarta in terra Levegildo suos heres. Et ipsa alia pecia de terra afrontat de II partes in vias que pergunt ubique, et de III in stirpe'. Aquesta peça coincideix en certa manera amb les restes actuals ja que es troben al costat de la via pública que conduïa a Pardinella, i prop d'unes altres terres que ja eren del monestir (zona de la caseta de Maçaners i Maçaners) a l'altre costat del coll de les Trevenoses.</p> | 42.2691100,1.9276700 | 411567 | 4680213 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51054-foto-08099-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51054-foto-08099-156-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Restes d'un mas medieval de les mateixes característiques que els ja documentats a les fitxes. 60, 78, 108, 11, 133, 134, 135 i 173 cobertes de vegetació i perdudes enmig del bosc. Estructures d'habitat amb característiques similars van ser excavades per Manuel Riu i Jordi Bolós a la vall de Vilosiu i també a Sant Sadurní de Rotgers. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 51072 | Poblat de la Roca Gavarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-la-roca-gavarret | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.</p> | XII-XIII | Perdut enmig del bosc i completament cobert de vegetació. | <p>Restes d'un poblat situat al vessant sud de la Roca on s'alça el castell de la Roca Gavarret i situat dins el seu recinte fortificat. Les restes medievals estan situades mirant al riu de Gavarrós entre els dos turons on hi trobem les restes del castell. Per una banda el turó on hi ha les restes de la 'sala' i situat al nord mirant al coll de Trevanoses i de l'altre la 'roca dels moros' on hi ha la cisterna i el clos sobirà. Entre les dues torres hi ha una falla natural que continua pel solà de Sant Marc i el coll de Montdern amb els llocs de la Rabassa i la Rabasseta. El poblat es disposa en terrasses artificials que van descendint al riu de Gavarrós. Arreu s'endevinen les restes dels antics habitatges formats per estructures rectangulars amb una o dues habitacions separades per murs de pedra d'uns 60 centímetres d'ample i formats per blocs irregulars, units amb argila de calç i pedres. S'identifiquen un nombre important d'habitatges dins un clos emmurallat i també una zona de diverses feixes de les vinyes i camps de conreu.</p> | 08099-174 | Dins el recinte del castell de Gavarrós | <p>La història del castell de la roca de Gavarraet malgrat que la seva importància sigui en temps de les baronies de Pinós, pensem que el lloc ja existiria d'abans. De fet i en els documents de Sant Llorenç quant s'esmenten les donacions fetes per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir parlen d'unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'.'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca'. La citació de la roca podria correspondre de ban segur al lloc on hi ha el castell. El terme del castell i del vinyet es va crear el 1255 ' Galceran de Pinós va instituir en el vinyet de Gavarrós i de la-Roca i sos termes manant que ningú ni el seu bestiar entrés en la vinya d'altri sense permís ni a l'hivern ni a l'estiu' Aquest document parla del vinyet juntament amb la Roca que es situaria a la depressió de sota el vilatge fins al torrent de Gavarrós. Segons Serra i Vilaró posseïa terres a Gavarrós R. De Biure on nomenà un batlle que havia de residir a la 'sala de la Roca'. Aquest topònim ens dona una clara idea que correspondrien amb les restes de la 'domus' localitzades al turó més proper al coll de Trevanoses. La fortalesa de la Roca va ser donada el 1280 a un tal Jaume Molins 'Rocham fortitudem Roche de Gavarret' perque en custodiés la fortalesa i se li va obligar a residir-hi nit i dia i tenir-hi un home i una dona perquè el guardessin i el defensessin i a canvi en percebrien els rèdits. El mateix 1288 Galceran de Pinós i la seva esposa Berenguera donaren el castell al seu batlle R. De Ginebret, 'castrum nostrum sivem Rocham de Gavarreto' per tal que el custodiés. Novament el 1291 se li torna a fer lliurament de la batllia per dos anys més. El 1295 la fortalesa coneguda com a 'rupe sive forcia' va ser lliurada al procurador de les baronies R. De Vallespirans que l'arrendà per un any juntament amb la parròquia de Sant Genís i nomenà R. De Ginebret guardià del castell. El 1347 Galceran de Pinós imposa algunes multes als habitants del castell per no haver volgut fer-hi guardià ' qüestió posada davant lo noble en P. Galceran de Pinós que molts eren dins lo terme del castell de Gavarret que no volia fer guaita. El dit noble vol e diu e mana que tot hom qui tinga foch o tinga sa cabalia per si matex e haya muller, faça guayta qui privilegi ho franquea no'h aye e encara faá tota altra servitut qye toch a la comunitat'. A més tenim una afrontació molt clara 'Item vol i mana lo dit senyor que pus tot lo poble conex que la carrera de Perdinella sia mester e ncessaria a tuyt comunament que sia presa e adobada e si prenen res de negú que sia satisfeyt a conexensa de prohomens del dit castell'. Aquesta afrontació de la carrera de Paredinella és de facil interpretació ja que el castell domina l'antic camí que anava pel coll de les Trevanoses cap a la vila de Pardinella homònima. La carrera era el tram de camí que quedava separat de la zona de camps i vinyes per murs de pedra seca. Segons un fogatjament de 1381 al castell de Gaverret hi havia onze focs (onze cases o llars). Els senyors de Pinós sempre mostraran interès en aquest castell per estar situat en un lloc molt estratègic de la vall de Gavarrós, vall de Brocà Coll de Pal, Pardinella i estar en mig d'importants camins d'accés a les pastures de la zona d'Erols i Pardinella. A mitjans del segle XIV i XV les notícies són tant escadusseres fins que arriben a desaparèixer. Entenem que aquest lloc queda abandonat ja que no apareix esmentat a l'època moderna en cap moment.</p> | 42.2688900,1.9273200 | 411538 | 4680188 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51072-foto-08099-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51072-foto-08099-174-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest poblat situat disn els murs del castell de la Roca de Gavarrós va tenir una certa importància en temps de les baronies de Pinós. La seva disposició ens recorda al poblat de les llenes, al jaciment del vilar o al poblat de Millares. És d'orígen alt medieval | 85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||
| 82940 | Fonts de l'Adou o del Bastareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-ladou-o-del-bastareny | CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 23.GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural. | Es considera un dels indrets del Parc Natural del Cadí Moixeró que té més bellesa, fer que comporta que sigui molt visitat. Recentment el Prc Natural del Cadí Moixeró n'ha arranjat el camí d'accés amb baranes de fusta i tanques de protecció. | Sortida o naixament natural del riu Bastareny , afluent del Llobregat que vé causat per les característques geològiques d'un terreny càrstic que afavoreix l'afloració en superfície de les sorgències subterranies. Aquest en seria el cas de les fonts naturals del Bastareny.El sistema càrstic es desenvolupa seguint la disposició estructural de les capes calcàries de la serra, inclinades cap al sud i amb una potència d'entre 500 i 900 m de desnivell. El desnivell màxim que recorre l'aigua és de 1700. Es tracta d'un equifer que procedeix del mantell més profund del Cadí i que té com a sorgència més elevada la dnominada font tordera amb un cabal permenent de 2 a 5 l/m2 i que els aigues torne a infiltar-se per sortir al punt més baix o bullidor de Sant Esteve. Altres surgències naturals són el salt del bullidor de la Llet (fitxa 19) i el bullidor de Sant Esteve (fitxa 29). | 08093-30 | Al lloc de les Fonts de l'Adou. (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | Des de el punt de vista geològic, la serra del Cadí té una gran importància històrica ja que dóna nom al mantell del Cadí, unitat descoberta en els anys 80 gràcies a les investigacions portades a terme per les companyies petrolieres que treballaven al Pirineu oriental. L'existència de l'encavalcament de Vallfogona (encavalcament basal de totes les unitats), ja es coneixia d'abans però no es considerava gaire important. El resultat de les anàlisis del subsòl amb geofísica i de les dades dels pous van permetre evidenciar l'existència d'aquesta unitat anomenant-se mantell del Cadí, ja que els relleus més importants corresponien a aquesta serra. Altres aspectes històrics fan referència a la necessitat que s'ha tingut des de fa anys de protegir l'àrea de la serra del Cadí. Aquest objectiu ja figurava ja en les previsions de planificació regional que feu, al 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Es tornà a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963 (que preveia la possible existència de diversos espais naturals a la zona); el 1966 es promulgà la Llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí. Finalment, per la Llei 6/1982, del 6 de maig de la Generalitat de Catalunya, fou declarat el Paratge Natural d'interès Nacional del massís de Pedraforca. El Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb una superfície de 41.342 hectàrees, és el parc natural més gran de Catalunya i forma part de tres comarques: l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. | 42.2675400,1.7994000 | 400986 | 4680179 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82940-foto-08093-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82940-foto-08093-30-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb un dels eqüífers més destacables del Pirineu juntament amb el del riu Garona a la vall d'Aran que conté una gran reserva d'aigua | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | ||||||||
| 83119 | Cançó del Bastereny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-bastereny | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí;</p> | XX | Recollit en le cançoner de Bagà. | <p>Cançó extreta del cançoner de Bagà del Mestre Elisard Sala i que parla sobre el riu Bastareny: 'Bastareny, Bastareny-ple de sol i ple de seny!-Què tindrà la teva veu-que quant canta- se m'emporta- Ets un riu del Pirineu-que véns del Tancalaporta. Jo t'he vist néixer a l'Adou-i allargar-te per planúries-i t'he vist crescut quan plou-i t'he vist ple des de centúries. Bastareny, Bastareny-ple de sol i ple de seny. Ets un riu tan transparent-que les truites semblen algues-que les veus del firmament-hi ressonen com les albes. Si et segueixo enlluernat-fins que som a Guardiola-veig com l'ample Llobregat-se t'enduu..i em desconsola. Bastareny, Bastareny.ple de sol i ple de seny!.</p> | 08093-209 | Al lloc de les Fonts de l'Adou, Pista de Bagà a Molnell (PK.5) abans de creuar el riu a l'esquerra en una clotada. | <p>El mestre Elisard sala excursionista des de jove va formar part del grup 'novells' que es va integrar al centre excursionista de Sants, que posteriorment va ser una de les entitats fundadores de la UEC (Unió excursionista de Catalunya); el 1954 va crear el grup de cantaires d'aquesta entitat, que dirigí fins el 1969 i amb el qual va estrenar la major part de les seves obres. També va estar al capdavant de l'orfeó de Sants i va fundar el grup infantil de la Trepa i la seva música es va centrar en la coral per els infants. Va tenir alguns exits com a director del front de l'Orfeó de les Corts, de l'agrupació coral Roure i la Societat Coral l'Espiga de les Corts. Es va casar amb la mezzosoprano Àngels Sirerar la qual va col·laborar en molts concerts i recitals. La seva producció compositiva està formada per 400 cançons, preferiblement de muntanya i recollida en diferents cançoners: 'cançons de camí enllà', 'cançons de mar i muntanya', ' cançons d'humor i ginesta', 'cançoner de la Val d'Aran', 'cançoner de Bagà', 'cancionero de Ordesa'. Va escriure obres com ara 'cantem la muntanya', ' un oratori de Nadal', 'missa dels excursionistes' i 'l'obra bucòliques' per a cor i orquestra de cambra.El lloc escollit per la presentació dels seus cançoners va ser la vila de Bagà el 1971. (informació extreta de Benigne Rafart)</p> | 42.2675400,1.7994000 | 400986 | 4680179 | 1965 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83119-foto-08093-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83119-foto-08093-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Elisard Sala | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | ||||||
| 51068 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 80 i 206. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XI-XVIIII | Completament arruïnada, coberta de vegetació i amb la majoria de les parets enderrocades. | <p>Les ruïnes de la casa de la Coma es situen a la riba dreta del torrent de la Coma en una zona de planells sota el solà de Sant Marc. Es tracta de les ruïnes de la casa, l'era i els coberts que hi havia annexos. La casa, encara que sigui completament arruïnada, en podem endevinar la seva antiga planta de forma rectangular , de tres cossos i orientada a sud-est. Segons un quadre de Joan Arocas conservat a la casa dels seus familiars a Guardiola de Berguedà, sabem com era la casa. Estava composta per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que donava a la banda sud on hi havia l'era. Segons el quadre hi havia un predomini del massís respecte el buit en quant a la distribució de les obertures. A la planta baixa hi havia un porxo coronat per una llinda de fusta que donava entrada al vestíbul i també una porta que comunicava amb les corts. La meitat est de la planta primera i sota coberta estaven ocupades per àmplies eixides amb balcons de fusta que ocupaven la meitat de la façana i sostingudes per pilars de pedra. Al costat oposat hi havia obertures de reduïdes dimensions. D'aquesta façana avui dia només es conserva la part més baixa amb aparell de pedra mal treballada, unida amb argamassa de calç i disposades en filades més aviat irregulars. A les façanes laterals hi havia un predomini del massís respecte el buit, especialment a la cara nord i oest on hi havia el volum del forn de pa, encara avui conservat i amb aparell també de maçoneria. L'interior de la planta baixa estava ocupat per quadres i estables i altres dependències agràries. Cal destacar que una d'aquestes cambres encara es conserva avui dia amb coberta de volta de canó de tipus 'encofrat' amb les marques dels taulons encara marcades i amb l'accés format per una porta en arc de mig punt. En un costat hi havia l'escala de pedra que permetia l'accés a la planta principal, avui pràcticament desapareguda. En aquesta planta s'hi situava la sala i la cuina amb el forn de pa, avui desaparegut, llevat d'algunes llindes de fusta. Fora de l'àmbit de la casa s'hi adossava tot un volum rectangular orientat de nord a sud i format per una planta baixa, un primer pis i una coberta de teula ceràmica damunt de bigues de fusta. Aquest cos era més baix que l'edifici de la casa principal amb la façana mirant a migdia i composta per grans eixides de fusta sostingudes per pilars de pedra. Tot el conjunt restava tancat per un mur de pedra que delimitava l'espai de l'era i al que s'hi accedia per una portalada oberta a la cara nord sostinguda per blocs de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç. Aquesta portalada encara conserva els muntants amb restes dels encaixos de les pollegueres i del marxapeu. A migdia hi havia la bassa i el safareig avui cobert de vegetació.</p> | 08099-170 | Al lloc de la Coma a sota del solà de Sant Marc | <p>L'origen d'aquest lloc és molt remot, ja que ens apareix esmentat en l'acta de consagració de Sant Llorenç el 983 i també en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 (doc 71). En efecte aquests documents ens parlen d'un alou situat al lloc de 'Ratons de Gavarret'. Aquest alou de difícil identificació, Jordi Bolòs el situa a la zona de la Coma segons les afrontacions. '.Est ipsum alodem suprascriptum in Comitatu Cerdaniense, in valle Brucranense,in locum que vocant Ratons. Et afontat ipsum alodem de I paret in ipsa serra Ratonos, et de alia in ipsa Terreros, et de III in vinea de Sanctia vel suos eres, et in IIII in torrento vel ad ipsa reviria' Aquest lloc es podria indentificar amb la Coma atès que la 'Terreros' seria la bassa de Tarnes, la serra ratons podria ser la serra de Sant Marc i el torrent es referiria al torrent de la Coma, afluent del Gavarrós. Val a dir que la vall de Gavarrós té altres afrontacions i com veurem en altres fitxes de Masaners, Pardinella i Saborell i altres rius que no són el torrent de la Coma, cosa que ens permet afirmar que correspon amb aquesta vall. Posteriorment i ja en documents relacionats amb la vila de Bagà, la casa de la Coma i la seva vall ens apareixen nombrats en documents que fan referència a les pastures el 1357 i en que s dubta si els homes de Brocà i els de Gavarrós tenien el dret d'empriu per pasturar el seu bestiar en els terrenys dels uns i dels altres' que els homes de Gavarrós poguessin pasturar i fer jagudes en temps en la parròquia de Brocà dintre dels límits següents In Loco Plan Russola,et loco vocato cap de Canal de Hubert, et in loco vocato Les Travesses sots Fons gracies, et in loco vocato Cao de Canal de Libert, et in loco vocat sots Roca Negra et in loco vovato Solà de Sant March in solo est in capite de les Comes de Castell et in loco Sti Marchi '. Les afrontacions abracen tota la zona de Sant Marc des del cap de la collada grossa amb la canal mala, la bassa de tarnes, la roca negra (roca llaurada), Font gracies i Cercuneda, Sant Marc i la vall de la Coma i pla de sant Marc. El pla de 'Russola'podria correspondre amb el pla de l'Arca. No n'hem trobat més referències a aquest lloc que degué continuar a l llarg de la baixa edat mitjana i era moderna, ja que al cadastre de Brocà datat de 1756 se n'hi fa esment amb la qual cosa interpretem que la casa degué sobreviure la pesta negra i al segle XVIII en els documents que hem pogut consultar s'hi continua fent-ne esment (1856).</p> | 42.2680300,1.9094500 | 410063 | 4680112 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51068-foto-08099-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51068-foto-08099-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51068-foto-08099-170-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mlagrat que el conjunt estigui en un avançat estat de ruïna i abandonament a partir de les fotografies conservades sabem que presentava l'estructura d'una masia clàssica de tres cossos amb diversos afegits i annexos posteriors fruit d'algunes reformes i dels que encara avui hi ha algunes cantonades marcades amb la data de 1794 i 1798 coincidint amb les reformes del segle XVIII. Amb tot el cos originari deuria ser una casa molt més petita de planta rectangular i amb dues plantes amb un aparell de carreus de pedra més ben treballats que la resta. Avui dia resulta difícil establir una hipòtesi de la seva evolució. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:03 | |||||||
| 82972 | Castell de Murcurols o Murcarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-murcurols-o-murcarols | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.55. CASCANTE I TORRELLA, P (2012) . Romanic al parc natural del Cadí Moixeró. Inèdit. ESTASSEN , LL (1913). 'masia de Bagà'. Fons fotogpafic del Centre excursionista de Catalunya.). GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 994 ' castell de Murcurols'. MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny. P.54, 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG.Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasuqal. Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22.</p> | XII-XIV | Edifici completament arruïnat del que únicament en són visibles els seus fonaments. Part del turó on hi hauria hagut la torre mestra està cobert de vegetació | <p>Conjunt arqueològic de gran importància situat en un petit turó que domina la vall de Molnell i que està delimitat a l'oest pels torrents de Murcurols, el torrent de prat de Rei a l'est, al nord per les roques de Molnell i al sud per un altre barranc i des del qual es té un ampli domini i control de la vall del Bastereny i dels veïnats d'Oreis, la Muga, pas de Vimboca i afrau dels Cortalets. Va ser la seu principal de la família dels Murcurols. Les principals restes d'aquesta antiga fortalesa es troben a l'est del turó que hi ha darrere la masia de Murcurols voltat de penya-segats i precipicis. Es conserven bàsicament dos recintes; un d'inferior més ampli i de planta oval i un de superior més reduït que coincideix en el punt més elevat del turó i en el que molt possiblement hi hauria hagut una torre de defensa. El recinte inferior està rodejat per una muralla de més de 2 m. d'amplada, perfectament conservada que ressegueix l'orografia del terreny i construïda amb un aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. El tram inferior té una alçada de més de 2 metres, mentre que la part superior arriba a confondre's amb la roca mare o natural. Al seu interior s'hi endevinen restes d'algunes divisions o compartiments de difícil identificació. El segon recinte ocupa la part més alta del turó i possiblement hauria rodejat una torre de defensa en el seu punt més alt. L'aparell també és similar a la del recinte inferior tot i que es conserva de manera més fragmentària. Aquestes restes es consideren com a les estructures més antigues i importants del castell, però és possible que amb el temps s'estenguessin fins a l'emplaçament on actualment hi ha la masia de Murcurols tancant-se darrere d'un recinte més ampli que es pot distingir en el paisatge. A la masia encara s'hi endevinen algunes parets que podrien correspondre amb alguna torre angular o capella de l'antic castell (veure fitxa 63). La resta de construccions estan amagades enmig de la vegetació dels voltants.</p> | 08093-62 | Al lloc de Murcurols, a l'est de la masia, encimbellat damunt del penya-segat de Molnell i delimitat per torrents. | <p>La primera referència del lloc és del 1107 quan es parla d'un mas que depèn de la seu d'Urgell (Palau i Baduell JM ;1991.Urgellia. P-48). segons Serra i Vilaró (SERRA, VILARÓ, J; 1989 Llibre I) al segle XIII hi havia un castell amb la seva església de Santa Maria i algunes cases a dintre del recinte 'quasdam domos intus castrum de Murturols que afrontant i domibus Bn. Pelos auunculi tui in domibus S. Serchs' SERRA I VILARÓ,1989. Baronies Llibre. La casa de Bn Pelos podria ser la Pelosa mentre que la de Serchs queda per definir, però tot apunta al mas Puig. Segons E. Martín aquest castell estava enllaçat amb la línia defensiva de les fortificacions de Brocà, Bagà i Faia; tota vegada que controlava els vilatges de Molnell, Oreis i la Muga. Era un feu encomanat al senyor de Murcurols com a cavaller i vassall del baró de Pinós. La primera referència dels Murcurols es remunta el 1260 quan apareix Saura de Murcurols, mare de GR de Murcurols que es va casar amb Guillema i que van redimir (de remença) una noia del mas Cadí. Guillema es va casar amb Galceran de Pinós, dit el Bord (Martín, 2005) emparentant-se amb la família dels barons de Pinós. La documentació de Bagà (Serra i Vilaró, J, 1989) esmenta sovint els cavallers de Murcurols al llarg dels segles XIII i XIV. Entre les diferents mencions cal destacar la multa que Galceran de Pinós va imposar al cavaller de Murcurols per una ferida a un tal Joan Serles, cavaller fidel del Pinós amb una multa de 14 Morabatins (Serra i Vilaró, ob cit. Baronies Llibre II. P-12). Dels Murcurols cal fer especial menció el fet que Guillem Ramon de Murcurols el 1255 va anar a l'exèrcit del Rei i va escollir com a marmessors seus els seus oncles Pere de Josa i Pere de Santcerni deixant com a dot a la seva esposa Guillema i filla, 2000 sous de moneda barcelonesa, va fer hereu universal a Pere de Josa i entre altres contribucions va fer llegats a Santa Maria de Murcurols, a Sant Iscle de Mulnell, al santuari de Gresolet i també a Santa Maria de Falgars. Posteriorment el 1278 quant Guillem Ramon ja era mort, Ramon de Pinós va comprar als marmessors de GR de Murcurols el seu cavall. El fill de GR de Murcurols i de nom Pere el 1278 ja constava com a mort i la seva vídua Beatriu amb el seu fill casat amb Blanca van arrendar les pastures del Cadí. Aquesta referència ens dona fè de la importància que tenien les pastures i la transhumància de bestiar pels senyors d'aquest castell (Martín, 2005). Segons Serra i Vilaró el 1324 el cavaller Ramon de Murcurols era majordom de Galceran de Pinós i va rebre del clavari de Bagà un seguit de donacions de Lavansa (Serra i Vilaró. Ob cit. P-432). El seu germà; Hualguer era monjo de Sant Miquel de Cuixà. El 1344 Blanca de Murcurols, ja era vídua de GR de Murcurols i la seva filla Sibil·la es va casar amb Pere de Castellbò posseïnt els feus de Viliella, Guils, Lès i convertint-se en hereva del senyoriu de Murturols i també de Sull que havia estat heretat pels seus antecessors cavallers de Josa i sant Cerní. Aquest fet va comportar que fes llegats a aquest monestir que pertanyia a Sant Llorenç. En el seu testament datat de 1396 va fer com a hereu universal Pere de Santa Eulàlia, Pere Tòmic i Pere de Murturols. Segons consta a la documentació es va enterrar a Santa Maria de Bagà (del castell ?). Va donar importants llegats i donacions a Santa Maria de Murcurols, Sant Salvador de Sull (capella del castell de Sull), Santa Magdalena de Faia, Sant Martí del Puig, Sant Joan de l'Avellanet, santa Fe de Quer i Sant Iscle de Molnell. El 10 de juny de l'any següent ja era morta i va fer hereu Arnau Sallent que era el successor de les cases de Murcurols i de Sull. Arnau Sallent era un cavaller de Manresa i senyor del castell de Callús el qual va ser procurador general de les baronies de Pinós. Havia estat constituït procurador de les baronies el 1397 quan va ser investit a la plaça dels 'lledoners' de Bagà (Especier?). El mateix Arnau Sallent era mercader de Bagà. A partir d'aquest moment el feu de Murcurols passà a mans d'aquesta família que la va posseir fins la seva extinció. La darrera notícia dels Sallent és de 1474 quan Arnau sallent havia passat a les possessions a Galceran Sallent de molt petit del que n'havia estat tutor Joan de Puig. A partir de la fi de l'edat mitjana el castell de Murturols deuria quedar abandonat subsistint tant sols la masia que ja figura en el capbreu de 1728 i també al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre 1776). Segons E. Martín la masia de Murcurols estava arrendada er Francesc Camprubí el qual tenia arrendada també Molnell, la Pelosa, i Hospitalet (TM. De Guradiola). Els Camprubí figuren com a batlles de Gisclareny el 1776 (Martín, 2005) i posteriorment en el cens de 1863 el mas de Murcurols estava a mans d'un tal Josep Camprubí, hi residien 15 persones majors de 7 anys pagava 5129 rals de contribució rural, 96 de contribució urbana i un total de 5225 de contribucions. Amb l'emigració del 1900 consta que el mas va sobreviure fins després de la guerra civil on consta que va quedar abandonat. Actualment està pràcticament enderrocat.. Segons algunes imatges de principi de Segle (1913) emeses per Lluís Estassen es poden veure l'estat que tenia la masia i castell de Murcurols per la part del davant i tambe pel darrere amb el camp segat. ESTASEN, LL , 1913. AFCE</p> | 42.2665400,1.7855800 | 399845 | 4680084 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82972-foto-08093-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82972-foto-08093-62-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82972-dscf8362.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest castell identificat per la documentació com a Murturols, Murchurols, Murthurols o Murcarols hauria funcionat com a defensa de la vall de Murcurols i del Bastareny. Des de les ruïnes del mateix es pot tenir una àmplia visió del pas de Vimboca, de la torre i església d'Oreis, de l'alou de Molnell amb les cases de la Pelosa i la Muga, del veïnat del Puig, de la Torre de Faia i al fons la vila de Bagà. Les poques estructures que ens han arrribat fins als nostres dies responen als cànons de castells termenats de defensa com seria el cas del castell de Mur al Pallars Jussà, el castell de la Guardia de Mur, el castell de Sant Mateu de Bages, el castell de Blancafort a Cercs. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 | |||||||
| 82974 | Pallisses i quadres de Murcurols (Murcarols) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-i-quadres-de-murcurols-murcarols | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.55. CANALS I TARRATS; I ; 1922. 'la casa de Murcurols'. AFCEC núm. B.-07642. CASCANTE I TORRELLA, P (2012) . Romanic al parc natural del Cadí Moixeró. Inèdit;. ESTASSEN , LL (1913). 'masia de Bagà'. Fons fotografic del Centre excursionista de Catalunya. Núms. 7623, 2569, ). GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 994 ' castell de Murcurols'. MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny. P.54, 55. SERRA I VILARÓ ,J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA.(2007) Catàleg especific de masies i edificacions rurals de Gisclareny. Fixa núm. 50 AHG Cadastre de 1776. ACA llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863.Extret de Martín, E; 2005. Annex.21 i 22.</p> | XVI-XIX | Pràcticament enderrocat i apunt de desaparèixer | <p>Conjunt de coberts i pallisses pertanyents al conjunt arquitectònic de l'antiga masia de Murcurols. En total hi han dues grans construccions situades a l'oest i al nord del cos principal de la masia les quals estan diasposades en forma de L al voltant d'un pati o era. Segons les restes que ens han arribat fins als nostres dies i sobretot gràcies a les imatges conservades al fons de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya (ESTASEN i PLA, LL; 1913. Masia de Bagà.. AF CEC núm. 7623) i (CANALS i TARRATS, I ;1922. 'Masia de Murcurols' a AFCEC núm. B.-07642 s'hi podem descriure com s'organitzaven aquest conjunt de volums al voltant del cos principal. La primera construccció i situada al nord de la masia i de l'era correspon amb un volum de planta rectangular format per planta baixa i sota coberta separat per crugies mitjançant pilars de pedra i cobert amb teulada de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta amb dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'era de batre el gra, En quant a la composició de les façanes, malgrat el seu estat de ruïna hi havia un predoemini del massís repecte el buit en les tres façanes posteriorsja que tant sols hi han séries de tres petites espitlleres a cada pis i una obertura per accedir a la pallissa des de l'oest. En canvi la façana que mira a sud te un clar predomini del buit respecte el massís ja que la majoria de les obertures estan formades pels pilars que sostenen la coberta i per jàsseres de fusta. A la planta baixa s'hi parecia un arc de pedra paredat i reconvertit en finestra. Tot apunta que la coberta que mirava en aquest vessant tenia un gran voladís per a protegir-se de les inclemències del temps. L'aparell és de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Les parts altes tenen aparell de tàpia amb argila d'un olor vermellós. El segon cos es situa a ponent d'aquest primer i també esta format per un gran volum rectangular de planta baixa i un primer pis, cobert amb teulada a dues vessants formant un gran voladís i sostinguda per grossos cavalls i llates de fusta que descansen damunt de grans pilars de pedra. El carener és perpendicular a la façana principal que mira a l'est. En quan a la disposició dels seus paraments hi ha un gran predomini del massia respecte el buit ja que la majoria de les façanes són cegues llevat de la principal que és pràcticament oberta. L'aparell dels seus murs és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats ie scairats, units amb un morter de calç de color marró i vermellós i col·locats en filades irregulars.Aquest volum està quasi enderrocat i només conserva parcialment un tram de la coberta. Tancant al sud-oest del pati i enllaçant amb el cos de la masia principal hi hauria un tercer volum de planta rectangular d'una sola planta amb coberta a un únic vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb les façanes completament cegues llevat de la que mira a l'era que és oberta. Entre aquest volum i el segon descrit hi havia l'entrada al recinte que segons les fotografies antigues conservades estava formada per un arc rebaixat de pedra tosca amb els muntants de pedra. L'era de batre el gra té el paviment construït mitjançant maons ceràmics de 15 x 15 amb les marques del terrissaire.</p> | 08093-64 | Al lloc de Murcurols al costat nord i oest de la masia principal | <p>La primera referència del lloc és del 1107 quan es parla d'un mas que depèn de la seu d'Urgell , Palau i Baduell JM (1991).Urgellia. P-48. segons Serra i Vilaró (SERRA, VILARÓ, J; 1989 Llibre I al segle XIII hi havia un castell amb la seva església de Santa Maria i algunes cases a dintre dek recinte 'quasdam domos intus castrum de Murturols que afrontant i domibus Bn. Pelos auunculi tui in domibus S. Serchs' SERRA I VILARÓ,1989. Baronies Llibre. La casa de Bn Pelos podria ser la Pelosa mentre que la de Serchs queda per definir, però tot apunta al mas Puig. Segons E. Martín aquest castell estava enllaçat amb la línia defensiva de les fortificacions de Brocà, Bagà i Faia; tota vegada que controlava els vilatges de Molnell, Oreis i la Muga. Era un feu encomanat al senyor de Murcurols com a cavaller i vassall del baró de Pinós. La primera referència dels Murcurols es remunta el 1260 quan apareix Saura de Murcurols, mare de GR de Mircurols que es va casar amb Guillema i que van redimir (de remença) una noia del mas Cadí. Guillema es va casar amb Galceran de Pinós, dit el Bord (Martín, 2005) emparentant-se amb la família dels barons de Pinós. La documentació de Bagà (Serra i Vilaró, J, 1989) esmenta sovint els cavallers de Murcurols al llarg dels segles XIII i XIV. Entre les diferents mencions cal destacar la multa que Galceran de Pinós va imposar al cavaller de Murcurols per una ferida a un tal Joan Serles, cavaller fidel del Pinós amb una multa de 14 Morabatins (Serra i vilaró, ob cit. Baronies Llibre II. P-12). Dels Murcurols cal fer especial menció el fet que Guillem ramon de Murcurols el 1255 va anar a l'exèrcit del Rei i va escollir com a marmessors seus els seus oncles Pere de Josa i Pere de Santcerni deixant com a dot a la seva esposa Guillema i filla, 2000 sous de moneda barcelonesa, va fer hereu universal a Pere de Josa i entre altres contribucions va fer llegats a Santa Maria de Murcurols, a Sant Iscle de Mulnell, al santuari de Gresolet i també a Santa Maria de Falgars. Posteriorment el 1278 quant Guillem Ramon ja era mort, Ramon de Pinós va comprar als marmessors de GR de Murcurols el seu cavall. El fill de GR de Murcurols i de nom Pere el 1278 ja constava com a mort i la seva vídua Beatriu i el seu fill casat amb Blanca van arrendar les pastures del cadí. Aquesta referència ens dona fè de la importànica que tenien les pastures i la transhumancia de bestiar pels senyors d'aquest castell (Martín, 2005). Segons Serra i Vilaró el 1324 el cavaller Ramon de Murcurols era majordom de Galceran de Pinós i va rebre del clavari de Bagà un seguit de donacions de Lavansa (Serra i Vilaró. Ob cit. P-432). El seu germà; Hualguer era monjo de Sant Miquel de Cuixà. El 1344 Blanca de Murcurols, ja era vídua de GR de Murcurols i la seva filla Sibil·la es va casar amb Pere de Castellbò posseïnt els feus de Viliella, Guils, Lès convertint-se en hereva del senyoriu de Murturols i també de Sull que havia estat heretat pels seus antecessors cavallers de Josa i sant Cerní. Aquest fet va comportar que fés llegats a aquest monestir, en aquest moment possessió de Sant Llorenç. En el seu testament datat de 1396 va fer com a hereu universal Pere de Santa Eulàlia, Pere Tòmic i Pere de Murturols. Segons consta a la documentació es va enterrar a Santa Maria de Bagà (del castell ?). Va donar importants llegats i donacions a Santa Maria de Murcurols, Sant Salvador de Sull (capella del castell de Sull), Santa Magdalena de Faia, Sant Martí del Puig, Sant Joan de l'Avellanet, santa Fè de Quer i Sant Iscle de Molnell. El 10 de juny de l'any següent ja era morta i va fer hereu Arnau Sallent que era el successor de les cases de Murcurols i de Sull. Arnau Sallent era un cavaller de Manresa i senyor del castell de Callús el qual va ser procurador general de les baronies de Pinós. Havia estat constituït procurador de le sbaronies el 1397 quan va ser investit a la plaça dels 'lledoners' de Bagà (Especier?)El mateix Arnau Sallent era mercader de Bagà. A partir d'aquest moment el feu de Murcurols passà a mans d'aquesta família que la va posseï fins la seva extinció. La darrera notícia dels Sallent és de 1474. Arnau sallent havia passat a les possessions a Gleceran Sallent de molt petit del que n'havia estat tutor Joan de Puig. A partir de la fi de l'edat mitjana el castell de Murturols deuria quedar abandonat substituïnt tant sols la masia que ja figura en el capbreu de 1728 i també al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre 1776). Segons E. Martín la masia de Murcurols estava arrendada er Francesc Camprubí el qual tenia arrendada també Monell, la Pelosa, i Hospitalet (TM. De Guradiola). Els Camprubí figuren com a batlles de Gisclareny el 1776 (Martín, 2005) i posteriorment en el cens de 1863 el mas de Murcurols estava a mans d'un tal Josep Camprubí, hi residien 15 persones majors de 7 anys pagava 5129 rals de contribució rural, 96 de contribució urbana i un total de 5225 de contribucións. Amb l'emigració del 1900 consta que el mas va sobreviure fins després de la guerra civil on consta que va quedar abandonat. Actuualment està pr`cticament enderrocat.. Segons algunes imatges de principi de Segle (1913) emeses per Lluís Estassen es poden veure l'estat que tenia la masia i castell de Murcurols per la part del davant i tambe pel darrere amb el camp segat. ESTASEN, LL , 1913. AFCE</p> | 42.2663300,1.7841300 | 399725 | 4680063 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82974-foto-08093-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82974-foto-08093-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest conjunt arquitectònic ocupa una gran extenssió del terreny i està pràcticament arruïnat. Tot i així i segons l'aparell constructiu dels seus murs, aquestes estructures no semblen ser anteriors al segle XVI sinó que anirien relacionades en el moment de major esplendor de la masia a cavall dels segles XVII i XIX. Sembla que inicialment els coberts estaven construïts mitjançant pilars de pedra de secció quadrada i a la llarga es van anar paredant i tapiant amb murs de maçoneria, envans i arcades per adaptar-los als nous usos. L'estrructura i composició d'aquests cossos recorda als de la Torre de Faia, la masia del Puig de l'Obaga, a de Molnell i les del T.M. de Guardiola de Bergiedà; especialment Brocà i Gavarrós | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc