Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51148 | Pallisses i Rectoria de Greixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-i-rectoria-de-greixer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça.</p> | XIV-XVIII | <p>Les pallisses corresponen amb un gran cos rectangular compost de planta baixa i primer pis i cobert amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal formant un gran voladís. A la planta baixa hi existeix una cambra de més de 16 metres de longitud coberta amb volta de canó apuntada que correspon amb les quadres i que s'hi accedeix per dues portes obertes en cada extrem coronades per maó pla. La cambra està il·luminada per quatre finestres de les mateixes característiques que les portes. El paviment és de còdols de riu disposats de cantó i al seu centre hi ha una canaló que recolliria els excrements del animals atès que aquest àmbit era utilitzat com a quadra.. Damunt seu hi ha les pallisses hi han 5 arcs de mig punt amb les dovelles de pedra rogenca mal treballades i escairades. Aquest cos s'empra com a apartaments. Adossat a l'extrem est hi ha una altre casa de planta baixa, un primer pis i golfa amb la presència d'una eixida descoberta a sota teulada i separada per un pilar quadrat que sosté el carener de la coberta. Era denominada com a 'casa de dalt'. La rectoria es situa a la part sud del nucli al costat del camí d'accés a l'església de Sant Andreu. Està formada per un cos rectangular de planta baixa, pis i golfes coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i amb un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. La distribució de les obertures amb un predomini del massís respecte el buit s'organitza amb una porta coronada per llinda de fusta a nivell de planta baixa, dues finestres al pis principal i dues darreres a les golfes coronades per arcs de descàrrega amb les pedres disposades a sardinell. A la façana est hi han dues obertures a cada planta de petites dimensions de la mateixa tipologia que les de la façana principal i se n'aprecien dues més paredades. La façana nord i oest no tenen cap obertura. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregular de pedra rogenca. Tan sols són en pedra picada les cantonades i muntants de les obertures. Darrere la casa gran hi ha un altre edificació o pallissa composta per una planta baixa i coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i sostinguda per un pilar de pedra a la part central. Està emprat com a segona residència. Encara existeixen les ruïnes d'una quarta casa avui desapareguda i coneguda com a Ca la Pastora. Completa el conjunt una font a sota de l'església amb una pica de pedra buidada en un sol.</p> | 08099-250 | Al lloc de Gréixer | <p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta.</p> | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està perfectament restaurat, conservat i harmonitzat amb l'entorn. A la casa Gran i cal Josepó s'hi evidencien els elements originaris a la banda nord amb estructures de planta quadrada compostes per planta baixa i dues plantes pis ai amb aparell regular de pedra picada ben desbastada. Aquestes construccions de provable origen medieval van ser ampliades i engrandides al segle XVIII amb grans cossos orientats a migdia i amb galeries i balcons de fusta aixoplugades per grans voladissos. Aquestes construccions reuneixen les característiques arquitectòniques de les masies de muntanya tant de la zona de Brocà amb la casa de Cal Companyó o la de Rotllant i Vilella coma Gavarrós. La casa gran presenta una disposició arquitectònica en la seva façana que ens recorda molt a l'edifici del Palau de Bagà ja que corresponen al mateix període. Pel que fa ala rectoria i les quadres ja són edificacions més modernes damunt d'una base més antiga. El conjunt està perfectament pels seus propietaris seguint els criteris i l'estil del lloc que hom el considera com un paratge de gran bellesa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 82962 | Clot de Vimboca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-vimboca | <p>CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 1 i 23. DDDAA. (2007-2015). Cartografia dels hàbitats CORINE i dels HIC del Parc Natural del Cadñi Moixeró. Universitat de Barcelona</p> | Al tractar-se d'un lloc de dificil accés i poc conegut entre els visitants, es conserva molt bé.No obstant el Parc Natural disposa d'una brigada que en té cura de la neteja i manteniment. | <p>Clotada natural formada per l'erosió del torrent de Vimboca (Molnell) enmig d'un terreny càrstic. La fondalada en forma de V està situada entre els cingles de la Roca de la Moixa i els del cap de la Boixassa en una estreta vall o engorjat que es denomina com a tal. Presenta unes característiques similars a l'engorjat dels Empedrats donat el cas que està en una mateixa falla i roca calcària que ha estat erosionada pel pas continuat d'aigua damunt un terreny càrstic. La diferència és que aquest engorjat és més abrubte, inclinat i estret. Al seu fons hi passa el torrent de Vimboca, pas que antigament va ser aprofitat per al camí d'accés a Cerdanya pel Coll de Vimboca (TM. De Bagà) i proper al Pendís. Possiblement aquest era un camí secundari que permetia connectar amb la vall de la Muga, Oreis i Monnell. La formació càrstica del lloc ha provocat la formació de coves, balmes i avencs molt similars als dels del 'forat dels Empedrats' (fitxa 18) o al de la cambra dels Bocs (fitxa 51)</p> | 08093-52 | Depressió situada sota el coll del mateix nom entre la roca de la Moixa i el cap dela Boixassa. | <p>La serra del Cadí correspon amb una serra que es caracteritza per tenir una gran cinglera al vessant nord que és visible des de tota la Cerdanya i alt-Urgell. Si es creua en sentit nord-sud es pot resseguir tot l'aflorament rocòs de l'eocè que forma el mantell del Cadí. Aquests materials de l'eocè tenen una inclinació de 40-50 graus en sentit sud. La serra limita al sud amb el mantell inferior del Pedraforca. Al nord del Cadí i per sota de la capa eocènica es troben una reduïda capa del mesozoic i un basament de materials paleozoics que van des de l'era Ordoviciana fins ak Permià amb alguns dipòsits de material volcànic. Totes aquestes unitats estan plegades formant un gran sinforme causat per l'aixecament del Pirineu i de l'emplaçament del Cadí damunt la conca de l'Ebre. El relleu actual és el resultat dels processos de formació del Pirineu que el va desplaçar al sud formant un gran corriment i del conjunt de falles que van enfonsar la Cerdanya i l'Alt Urgell en l'era del Miocè deixant al descobert el seu vessant nord. Posteriorment i durant l'era de les glacialitzacions del quaternari, la serra del Cadí es va omplir de glaceres al seu vessant nord i això va contribuïr a la seva erosió. Encara avui es poden veure rastres d'aquesta erosió.</p> | 42.2845500,1.7907300 | 400298 | 4682078 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82962-foto-08093-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82962-foto-08093-52-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La infiltració de les aigües en els materials calcaris predominants té com a contrapartida l'exigüitat dels corrents superficials en grans extensions del parc, amb forta sensació d'aridesa, extremada en el sector sud-occidental que contrasta fortament amb el sector sud-oriental, de l'Alt Llobregat, on els corrents superficials, de major importància, presenten un cabal més regular alimentat pels sistemes càrstics esmentats i disposen de conques de captació més àmplies (DDAA, 2007), Paratge no tant conegut com el veí dels Empedrats, però no menys important ja que la bellesa de les roques i balmes que el flanquegen són impressionants. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 83028 | Llegenda de la Binvoca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-binvoca | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. MARTÍN SÁNCHEZ, Manuel: Seres míticos y personajes fantásticos españoles, Editorial EDAF S.A., Madrid, 2002, pàg. 167. VERDAGUER i SANTALÓ, Jacint: Totes les rondalles. Pirene Editorial i Edicions Proa. Barcelona, 1995, pàgs. 53-55). Informació inèdita cedida per Albert Rumbo i Soler. | XVI | La Binvoca és un ésser femení de figura imprecisa que habita a la petita localitat de Gisclareny. Antigament, la Binvoca era un personatge tenebrós molt temut pels infants d'aquells paratges, ja que les mares els feien creure que si no feien bondat vindria aquest ésser indeterminat i obscur, se'ls enduria i mai més tornarien a veure a les seves famílies | 08093-118 | A l'estret i pas de Vimboca | Llegendes que fan referència al fenòmen de la bruixeria a Catalunya i en concret a la vila de Bagà les quals es triben documentades al segle XVI i XVII a la baronia. Consta que hi va haver un tribunal inquisidor per a les mateixes que foren cremades a la foguera. | 42.2846000,1.7960900 | 400740 | 4682078 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83028-foto-08093-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83028-foto-08093-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83028-foto-08093-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Participa del concepte típic i tradicional d'Espantacriatures, i si bé és cert que s'enduu els nens, no ens consta el què en feia després, la qual cosa edulcora una mica la possible crueltat extrema del relat tal i com hem documentat amb altres Ogres i Espantacriatures. Tot i així, els que no feien bondat desapareixien per sempre més, amb la qual cosa ens trobem, una vegada més, amb uns càstigs desmesurats i desproporcionats.Citant Joan Amades, Manuel Martín Sanchez afirma que la Binvoca és una Encantada. En aquest sentit, si de cas hauria de fer referència a una persona encantada de la forma que expliquem en comentar la llegenda de La Font dels Encantats , i no pas un personatge assimilable a una Fada, Dona d'Aigua, etc. És a dir, que podria ser un personatge encantat que justament per aquest fet actua d'Espantacriatures. Amb tot, un cop fet aquest aclariment, nosaltres hem cregut oportú situar-lo a la present categoria temàtica, D'Ogres i Espantacriatures en comptes de fer-ho a la D'Encanteris i Embruixaments perquè, cas d'existir, no sabem quin tipus d'encantament va patir. Val a dir que el pas, el forat i estret de Vimboca són llocs que per si sols són per imaginar llegendes, encanteris i llocs encantats. La geologia càestica del lloc fomenta l'aparició de llegendes d'aquest tipus. | 119|94 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 82954 | Afrau dels Cortalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-dels-cortalets | <p>CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 23. CORTINA RAMOS. A; GORDI I SERRAT.J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.</p> | Protegit i accessible amb cordes. | <p>Important engorjat que forma el torrent de la Muga des de que recull les aigües a sota del Puig Terrers fins que arriba a la vall de la Muga. Aquest engorjat és format pel pas contínu de l'aigua en les margues del eocè que han format un paisatge més aviat càrstic. A l'engorjat s'hi poden veure tota classe d'avencs i balmes que formen un paratge de gran bellesa natural on hi viuen una gran quantitat d'espècies protegides.</p> | 08093-44 | Al vessant sud del Puig Terrers i dins del barranc del torrent de la Muga a la part alta | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2841500,1.7615500 | 397891 | 4682068 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82954-foto-08093-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82954-foto-08093-44-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Indret de gran bellesa que serveix per denominar el torrent de la Muga. És un lloc de molt dificil accés ja que només s'hi pot arribat fent barranquisme i pel fet d'estar en un Parc Natural,a questa activitat està prohibida per a la protecció de la flora i la fauna. Es pot observar des de la part del darrere de la pleta dels cortalets i del cap Sadorm | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 83061 | Tritó Pirinenc (Colitriton asper) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-pirinenc-colitriton-asper | CORTINA RAMOS, A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà. MONTORI FAURA, A (2008).'El tritó pirinenc'. Picot Negre núm. 11. Juliol 2008 | Especimen protegit | El tritó pirinenc és una espècie de tritó pertanyent a la família dels salamàndrids que actualment es troba amenaçat per la pèrdua d'hàbitat. Viu a les vessants sud i nord dels Pirineus entre els 500 i 2500 metres d'alçada i la seva pervivència va condicionada per la presència de truites Els adults fan entre 10 i 15 cm. de llarg dels que corresponen majoritàriament a la cua quest es caracteritza per ser molt prima. Tenen el dors de color castany i fosc, uniforme i amb alguna taca de color groc. El ventre el té de color groguenc. A diferència d'altres tritons, l'adult no té cresta ni a l'esquena ni a la cua. La larva és de color més clar amb taques més fosques. | 08093-151 | Torrents i eqüífers de la vall de la Muga i Torrent de l'Afrau | La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea. | 42.2841500,1.7615500 | 397891 | 4682068 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83061-foto-08093-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83061-foto-08093-151-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta espècie viu en llocs on l'aigua és neta i cristal·lina, generalment en llocs d'obaga de poca alçada però també en llocs alçats i assolellats. És molt aquàtic tot i que fora del període reproductor es pot trobar fora de l'aigua. Cria a finals de la primavera i principi de l'estiu en llocs d'aigua molt freda. Els ous de la femella medeixen un 5 cm de diàmetre | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||
| 82959 | Cim del Comabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-comabona | <p>CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 1. DDAA. Àrees d'interès geològic del Parc Natural del Cadí Moixeró. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Cim de 2548 m d'alçada. És el segon cim més oriental de la serra del Cadí que delimita amb el TM. De Montellà i Martinet al vessant nord. Està separat del Puig Terrers pel coll del Tencalaporta que el separa de la vall de la Muga. Presenta una fomació geològica molt similar al Puig Terrers amb les denominades 'arrugues del Comabona' al vessant nord. És un cim suau d'una ascensió fàcil.</p> | 08093-49 | Darrere el Puig Terrers al vessant oriental de la Serra del Cadí i damunt prat d'Aguiló | <p>La serra del Cadí correspon amb una serra que es caracteritza per tenir una gran cinglera al vessant nord que és visible des de tota la Cerdanya i alt-Urgell. Si es creua en sentit nord-sud es pot resseguir tot l'aflorament rocós de l'eocè que forma el mantell del Cadí. Aquests materials de l'eocè tenen una inclinació de 40-50 graus en sentit sud. La serra limita al sud amb el mantell inferior del Pedraforca. Al nord del Cadí i per sota de la capa eocènica es troben una reduïda capa del mesozoic i un basament de materials paleozoics que van des de l'era Ordoviciana fins ak Permià amb alguns dipòsits de material volcànic. Totes aquestes unitats estan plegades formant un gran sinforme causat per l'aixecament del Pirineu i de l'emplaçament del Cadí damunt la conca de l'Ebre. El relleu actual és el resultat dels processos de formació del Pirineu que el va desplaçar al sud formant un gran corriment i del conjunt de falles que van enfonsar la Cerdanya i l'Alt Urgell en l'era del Miocè deixant al descobert el seu vessant nord. Posteriorment i durant l'era de les glacialitzacions del quaternari, la serra del Cadí es va omplor de glaceres al seu vessant nord i això va contribuïr a la seva erosió. Encara avui es poden veure rastres d'aquesta erosió.</p> | 42.2837100,1.7266000 | 395009 | 4682062 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82959-foto-08093-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82959-foto-08093-49-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||
| 83062 | Trencalòs (Gypaetus barbatus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencalos-gypaetus-barbatus | www.parcnaturalcadimouixeró.cat | Animal protegit | Au necròfaga alimentada de restes d'animals. Fa 1'10 a 1'50 metres de llarg i 2'60 a 2'75 m d'ample. Pesa entre 7 i 10 Kg. El dors i la cua són de color gris fosc amb el raquis de les plomes de color blanc. El cap, el coll, el pit i la panxa són de color ataronjat i blanquinós. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja de sota el bec i els ulls estan envoltats d'una membrana vermellosa. S'alimenta d'ossos i restes d'animals morts, sobretot de mides grans. S'empassa els ossos sencers i quan són massa llargs els trenca llençant-los a les roques, d'aquí li prové els eu nom Es localitza al capdamunt dels cingles de la serra del Moixeró on hi nidifica de forma sovint en coves i avencs inaccessibles. La seva femella pon entre 1 i 2 ous durant l'hivern, incuba durant dos mesos i només sobreviu un pollet que viu al niu uns quatre mesos. Durant els 2 0 3 mesos següents les adults l'ensenyaran de com sobreviurà Està en perill de desaparició i És una espècie declarada de protecció espacial a Catalunya | 08093-152 | Els cims del Comabona, Puig Terrers i serres de la Moixa al Cadí | El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població. Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus. | 42.2837100,1.7266000 | 395009 | 4682062 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83062-foto-08093-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83062-foto-08093-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se. Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats.Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||
| 51042 | Sant Andreu de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-greixer | <p>ROCA , A; CLARET, JOSEP (1982). 'Sant Andreu de Gréixer'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.VIGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi. Barcelona,</p> | XII-XIII | Restaurada el 1957 es manté ne molt bon estat i s'hi celebra culte el dia de l'aplec. | <p>Es tracta d'una construcció d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Està il·luminada per tres finestres de doble esqueixada ; una oberta a l'absis, una altre a la façana de ponent i una darrera al mur de la nau. La porta, formada per un arc adovellat de pedra picada està oberta al mur de tramuntana i presenta un campanar de cadireta de dos ulls damunt la façana de ponent.. La seva fàbrica constructiva és amb un aparell de carreus de pedra rogenca ben treballades i escairades unides amb argamassa de calç i disposades en filades horitzontals. La volta està construïda amb llosetes disposades a 'plec de llibre'. Interiorment l'església està desposseïda del seu mobiliari litúrgic llevat de la pica d'aigua beneïda que es situa al costat de la porta. La coberta de la nau és de teula ceràmica i la de l'absis en llosa, però el ràfec del sota teulada testimonia que antigament hauria estat coberta tota ella en llosa. De la capella en procedeix un encenser que es guarda al museu diocesà de Solsona. Es conserva en bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957. És particular</p> | 08099-144 | Al lloc de Gréixer damunt d'un turó | <p>El lloc de Gréixer figura documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 871. Aquesta església en destaca pel fet que un dels seus preveres; Daguí passà a ser abat de Ripoll , motiu que la vinculà amb les rendes d'aquest monestir fins ben entrada l'època moderna . Des de sempre va actuar com a parròquia del nucli de Gréixer i al llarg de la baixa edat mitjana figura sovint documentada amb algunes deixes testamentàries. El 1377 el rector va obtenir el consentiment de l'abat de Ripoll per a vendre o arrendar la rectoria. Al segle XIV s'inicià un plet entre els parroquians del terme i l'abat a causa dels carnalatges i primícies de llana que els habitants de Gréixer es negaven a pagar. Amb l'abandó de la veïna capella de Sant Nazari passà a tenir un altar en honor a aquest sant. Ja al segle XVIII passà a ser una sufragània de Sant Miquel de Turbians i avui dia pertany a la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Es conserva en un bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957. S'hi celebra missa una vegada a l'any per l'aplec de Sant Andreu.</p> | 42.2846100,1.8490600 | 405107 | 4682018 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que ha estat restaurat recentment. Sembla correspondre amb una construcció de mitjans del segle XII i principi del segle XIII per la presència de la volta de canó apuntada. A fora al cementiri encara hi ha una creu de forja del pedró | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 82952 | Pleta de Molnell o del Cortals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-de-molnell-o-del-cortals | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55 | XVII-XX | Amb algunes pedres caigudes, però encara en bon estat. És de notables dimensions i es conserva enmig d'un prat. Esnca està en ús | Pleta situada a una determinada alçada enmig d'un prat i a sota dels congraforts del Puig Terrers i delimitada pel Cap Sadorm i el torrent de la Muga i la falla de la serra de Molnell. Es tracta d'un tancat per a bestiar que conserva encara tot el perímetre de la tanca enmig d'un prat o clariana i construïda amb aparell de murs de pedra seca, units amb una mica d'argamassa de calç. Presenta una forma oval i aprofita alguns aflorament de roca natural per a fer de tancament. | 08093-42 | Damunt de l'obaga de la Muga a sota del Cap Sadorm i prop de l'afrau dels cortalets enmig d'un prat | Les pletes ja eren emprades des de l'alta edat mitjana. De fet pensem que la pleta dels Cortals o de Molnell aniria molt lligada amb l'alou de Molnell documentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Ens l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum. Entre tots aquests elements també hi deuria incloure les pletes esmentades. De fet val a dir que en un inventari més recent datat de 1783 de la masia de Molnell, parla de la pleta de casa que podria correspondre amb aquesta i també la pleta de Urgell de dificil identificació. A la primera hi havia ' una samarra, dos cubertas, tres buchs y dos buchs a mijas'. A la segona hi havia 'un perol y cabra, dos cubertas, una samarra'. Sovint aquestes pletes podien anar acompanyades d'alguna barraca per a aixoplugar-se de les tempes d'estiu (Martín, 2005) | 42.2833500,1.7596900 | 397737 | 4681982 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82952-foto-08093-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82952-foto-08093-42-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En aquesta part de la serra del Cadí es conserven un nombre important de pletes per al bestiar ja que en temps de l'estiu s'aprofitaven per a tancar-hi ovelles quan que pasturaven a les muntanyes. La pleta del cortals correspon amb una d'elles i avui dia encar està en ús. El topònim cortals fa referància justament a aquest element. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 82957 | Puig Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-terrers | CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 1. DDAA. Àrees d'interès geològic del Parc Natural del Cadí Moixeró. Generalitat de Catalunya. | Es tracta del cim més oriental de la serra del Cadí amb una alçada de 2466m que domina la vall de la Muga. Aquest cim es caracteritza per presentar un fort i abrupte pendent per la vall de la Muga i uns perfils més suaus al vessant sud mirant a Murcarols i coll de Balma. La part nord queda trencada pels penya segats de les 'Arrugues de Molnell' de roques del període eocè i salvades únicament pel pas de la Cabra que permet creuar-les tant si es vé pel camí de la vall de la Muga com si s'accedeix per coll de Balma. | 08093-47 | Cim de la vessant sud de la Serra del Cadí davant de Comabona i dominant l'obaga de Molnell. | La serra del Cadí correspon amb una serra que es caracteritza per tenir una gran cinglera al vessant nord que és visible des de tota la Cerdanya i alt-Urgell. Si es creua en sentit nord-sud es pot resseguir tot l'aflorament rocòs de l'eocè que forma el mantell del Cadí. Aquests materials de l'eocè tenen una inclinació de 40-50 graus en sentit sud. La serra limita al sud amb el mantell inferior del Pedraforca. Al nord del Cadí i per sota de la capa eocènica es troben una reduïda capa del mesozoic i un basament de materials paleozoics que van des de l'era Ordoviciana fins ak Permià amb alguns dipòsits de material volcànic. Totes aquestes unitats estan plegades formant un gran sinforme causat per l'aixecament del Pirineu i de l'emplaçament del Cadí damunt la conca de l'Ebre. El relleu actual és el resultat dels processos de formació del Pirineu que el va desplaçar al sud formant un gran corriment i del conjunt de falles que van enfonsar la Cerdanya i l'Alt Urgell en l'era del Miocè deixant al descobert el seu vessant nord. Posteriorment i durant l'era de les glacialitzacions del quaternari, la serra del Cadí es va omplor de glaceres al seu vessant nord i això va contribuïr a la seva erosió. Encara avui es poden veure rastres d'aquesta erosió. | 42.2824500,1.7381800 | 395962 | 4681908 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82957-foto-08093-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82957-foto-08093-47-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Cim que és visible des del fons de la vall del Bastareny i que correspon a l'extrem més oriental de la serra del Cadí. Darrere seu hi ha el coll de Terrers, el coll del Tenca la Porta i el cim del Comabona | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 51041 | Pont de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-nazari | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. TOUS I CASALS; JOAN (1978). 'Pont de Sant Nazari'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XIV-XVIII | Està fora d'ús però en bon estat de conservació. | <p>Senzilla construcció d'un sol ull construït amb carreus de pedra picada mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars. Aquest pont és característic pel color vermellós de la seva pedra. Ha estat eixamplat pel pas del trànsit rodat conservant la caixa medieval. Recolza damunt la roca mare en un indret que sobresurten unes llenques damunt la llera. Es conserva mig cobert de vegetació i denomina a la capella que hi va haver en aquest lloc a l'edat mitjana. La capella conserva algunes ruïnes de difícil identificació i mig cobertes de vegetació damunt del turó que domina la vall.</p> | 08099-143 | Damunt del torrent de la Fontbona. | <p>El pont de Sant Nazari podria anar relacionat amb el pont que hi havia 'davant de Greixa' i que al 1356 els cònsols de Bagà van fer adobar. També el podriem associar amb les obres d'adobar el camí davant de Sant Nazari datades de l'any 1335. El topònim cognomina a la capella de Sant Nazari que era situada damunt del turó que domina la vall i de la qual avui encara conserva el nom. Esmentada en un testament de 1255 es citen les dues esglésies de Greixa ( sant Nazar i Sant Andreu) .La darrera notícia és de l'any 1343. Des d'aleshores l'edifici es degué abandonar i el seu altar va ser traslladat a l'església de Sant Andreu ja que en un testament de l'any 1427 s'esmenta l'altar de sant Nazari a l'església parroquial de Sant Andreu.</p> | 42.2817400,1.8483700 | 405046 | 4681700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El pont té algun eixamplament des d'aigües avall per suportar el transit motoritzat. Recolza damunt de la roca natural que en aquest punt presenta algunes llenques més sortides. Sembla correspondre amb una obra popular de mitjans del segle XIV. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 82948 | La Pelosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pelosa | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. InvestIgació als seus arxius. Llibre III. AHG. cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament 1863 ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians. | XI-XIX | Enrunat i cobert de vegetació | Conjunt de ruïnes de l'antic mas de la Pelosa situades uns 100 m del coll de la Pelosa just al costat de la pista que vé de Molnell. Les ruïnes de la casa estan mig amagades per esbarzers però encara es poden endevinar part dels seus murs mig caiguts i enderrocats, restes dels murs de comntenció dels camps de conreu i la petita bassa que emmmagatzemava l'aigua. Es tractava d'una estructura senzilla de planta més aviat quadrangular orientada en sentit sud-est i assentada aprofitant el desnivell del terreny. El tram de mur conservat conserva un aparell de pedra més aviat ben treballat i escairat, unit amb aragamassa de calç i col·locat en filades més aviat regulars. Té una aparença medieval tot i que sense una exploració arqueològica i neteja es fa dificil. | 08093-38 | Al costat del coll de la Pelosa damunt de Molnell i sota la solana de la Boixassa | L'antic mas de la Pelosa pertanyia a l'alou de Molnell que ens apareix esmentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Posteriorment i en un document del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. En aquest document ens torna a parlar de diversos casals sense especificar de quins es tractava. Tot i així afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seria el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc d' Oreis. Referent al màs de la Pelosa hom pensa que es podria correspondre amb el mas d'en Jover, esmentatt en els documents de la baronia de Bagà quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell',(Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona de Molnell (Munell) propiament dit juntament amb el de la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Pensem que deuria canviar de nom amb la pesta negra o inclús es deuria abandonar ja quen en al cadastre de Gisclareny (AMG) datat de 1776 s'hi esmenta. El 1754 la casa de la Pelosa era arrendada per un tal Francesc Camprubí. La casa també apareix citada en el cens de 1863 on el mas era propietat de Josep Pujol i pagava uns 40 rals de contribució. Aquest mas no va patir el flux migratori del 1900 i ja no apareix en els censos de Gisclareny, fet que permet interpretar que ja estava abandonat. (ACA. Llibtets de compliment pasqaul. Amillarament de 1863 i extret de Martín E; 2005. Annex 21 i 22) | 42.2810400,1.7967500 | 400789 | 4681681 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82948-foto-08093-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82948-foto-08093-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Completament enrunat i cobert de vegetació. Les ruïnes es poden veure a l'hivern quant els arbres de fulla caduca no tenen fulla i els esbarzers són secs. Per accedir a la pista cal pujar en 4x4 o bé pel sender marcat en groc i blanc que surt del molí del Puig (1,5 hores) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 40574 | Els Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-empedrats | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya.</p> | <p>Per arribar als Empedrats cal agafar el camí de Bagà direcció Gisclareny, a 2 km, abans de creuar el Bastareny, cal agafar una pista a la dreta que ens portarà fins a cal Cerdanyola i la font Nostra. D'allà surt el camí cap al refugi Sant Jordi en direcció NE, senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 125, marcat amb rectangles blancs i grocs. El camí transcorre en una zona boscosa humida que segueix el torrent. Després de passar el Bullidor de la Llet passarem uns trams en que s'ha de travessar vàries vegades el torrent seguint camins marcats amb pedres per sobre de l'aigua. Aquest és el tram que rep el nom dels Empedrats, en el que el torrent passa per un engorjat que va pujant i que obliga a passar pel mig del riu sortejant pedres i aigua.</p> | 08016-63 | Empedrats. Al torrent de la Font del Faig | 42.2805300,1.8187900 | 402605 | 4681599 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40574-foto-08016-63-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els Empedrats es troben dins el terme del Parc Natural Cadí-Moixeró. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||||
| 82949 | Cal Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quim-1 | <p>MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22.</p> | XVIII-XIX | Enderrocat i cobert de vegetació de dificil localització si no s'hi va amb algú que conegui la zona | <p>Ruïnes d'una edificació situada en unes balmes que hi ha sota del coll de la Pelosa a la capçalera del torrent homònim i damunt del clot que la denomina. Es tracta d'un conjunt de restes de murs de maçoneria i també pedra mal treballada i escairada, mig coberts de vegetació que aprofiten part d'una balma natural per a poder-se encastar i cobrir-se. Les restes són al costat del camí que puja del molí del Puig mig cobertes de vegetació i parcialment enderrocades.</p> | 08093-39 | Al costat del torrent de Cal Quim damunt del clot del mateix nom i a sota de la Pelosa | <p>Es fa difcil establir els origens d'aquesta masia tot i que pensem que no són anteriors al segle XVIII. Ens apareix esmentada el 1863 amb el nom actual i propietat de Francesc Brascó. Es trobava dins el terme de Sant Martí del Puig i hi tenia 4 persones més grans de 7 anys i pagava 12 sous de contribució urbana. Aquesta masia no perdura el 1900 després del gran flux emigratori, interpretant que estava ja abandonada. El seu record ens ha quedat gravat en la toponímia del torrent de Cal Quim, el clot de Cal Quim o les balmes de Cal Quim que també es coneixen com a balmes de la Pelosa.</p> | 42.2800100,1.7988000 | 400956 | 4681565 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82949-balma-de-cal-quim.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pràcticament desapareguda | 119 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51060 | Sant Genís de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-gavarros | <p>BASTARDES, JORDI; VIGUÉ, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Artestudi. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. vol III. 216. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). Esglesía de Sant Genís de Gavarrós. Invantari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XI-XIX | El 2008 es van fer obres de remodelació a la coberta, parets i sobretot el campanar. L'església sempre ha estat cuidada pels habitants de Gavarrós. | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós correspon amb un edifici format per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular en el qual s'hi obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc de mig punt en doble rosca de pedra tosca. En cal destacar el ràfec de sota la coberta format per un doble fris de dent de serra també en pedra tosca. La coberta, avui dia de teules en substitueix una de més antiga de lloses, encara visible sota la teulada existent. La porta d'entrada s'obre al mur de ponent i correspon amb una obra moderna formada per un arc adovellat de mig punt de pedra rogenca amb la data de 1765 incisa a la seva clau damunt una creu llatina. La porta original es situava a migdia i avui dia forma part de l'entrada a l'escala del campanar. El campanar és de torre amb coberta piramidal als quatre vents i obertures per a les campanes al darrer pis coronades per arcs de mig. Aquest campanar en substitueix un de més antic de cadireta, parcialment visible al mur de ponent. En cal destacar el ràfec de sota teulada amb dues filades de maó col·locats de cantó i pintats en color blanc. Adossat a migdia i també a tramuntana hi ha dos cossos coberts amb teulada a dues vessants que corresponen amb les capelles que s'afegiren en època moderna. En un d'ells hi ha una pedra amb la data de 1822 corresponent en la seva realització. Aquestes dues capelles emmascaren part de la capçalera. L'aparell constructiu és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars, llevat de les capelles i campanar que la fàbrica és de maçoneria i filades de pedra disposades de forma més aviat irregulars. Adossat al mur de tramuntana hi ha una escala sostinguda per un arc de pedra de perfil rebaixat que accedeix a la coberta. Aquesta escala ha estat refeta després de la restauració. L'interior de l'església està cobert amb una volta de canó de perfil apuntat i reforçada per tres arcs torals que arrenquen de damunt de pilastres revestides de guix. Està il·luminada per l'ull de bou obert al mur tester i la finestra de la capçalera. L'aparell no és visible ja que està completament revestit per un estuc pintat que simula un carreuat i localitzat sota una capa pictòrica de color blau. A ponent i damunt la porta d'entrada hi ha el cor sostingut per bigues de fusta tornejades amb els acabats en forma de cap de biga i tapa-junts que sostenen els taulons. La barana és amb barrots de fusta de secció quadrangular. Les capelles annexes estan cobertes amb voltes de canó amb restes d'enguixat. Tal i com s'ha dit l'església té la volta enguixada i conserva encara la cornisa de guix amb motius neoclàssics. El paviment és de maons ceràmics de 15 x 15 cm i a tocar de l'arc triomfal hi ha encara els suports de les antigues llànties en ferro forjat i simulant caps de drac i de serp molt simples. Al costat esquerre de l'entrada hi ha l'edicle per a la pica baptismal. Tot el conjunt està tancat pel clos del cementiri delimitat per un mur de pedra seca amb acabat a 'sardinell' i en el que hi ha encara ara algunes esteles.</p> | 08099-162 | Al nucli de Gavarrós damunt de la rectoria i de la casa Cabanes. | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell de la roca de gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell és esmentat entre els diferents membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant Genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gósol venia amb un Ribalta de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parròquia de sant Genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de pinós en tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli, eren una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant el coll de Pal, a banda dels passos del pendís i de Coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació L'església de Sant Genís va passar a ser una sufragània de Brocà i actualment es manté en bon estat gràcies a la restauració feta l'any 2008.</p> | 42.2811100,1.9154500 | 410576 | 4681558 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que en un origen estava format per una sola nau amb coberta de canó apuntada i reforçada per arcs torals i capçada per un absis semicircular orientat a llevant decorat en un fris doble de dent de serra i en el que s'obria a la part central una finestra de doble esqueixada en pedra tosca. Sembla ser que la coberta va ser afegida més tardanament ja que l'aparell i fàbrica constructiva de l'absis i part de la nau correspon amb el 'primer romànic' amb influències llombardes i posteriorment es va afegir la volta de canó de perfil apuntat. Sembla que la coberta originària de la nau era amb encavallades de fusta. A mitjans del segle XVII i XVIII se li afegiren les capelles laterals, es suprimí l'antiga porta per l'existent amb data de 1766 per la construcció del campanar de torre a la façana oest. Les darreres reformes degueren consistir en el sobre alçament de la coberta per utilitzar-la com a reliquiaris i possiblement també l'allargament de 1822 del cos sud. Va ser saquejada i destruïda per la guerra civil i avui dia no conserva cap element dels eu antic mobiliari litúrgic. | 99|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51063 | Casa de Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-vila | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'Conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XIII o XIV | Completament enderrocat amb la teulada desapareguda i els forjats interns esfondrats, cobert de vegetació. | <p>Ruïnes d'una construcció quadrangular situada a ponent de l'Església de Sant Genís i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes. Avui dia ha perdut la coberta però segons encara s'endevina sembla ser que estava formada per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia on també s'hi obria la porta d'entrada formada per un arc rebaixat amb les dovelles col·locades a 'sardinell'. Damunt seu hi ha l'esvoranc d'una finestra que encara conserva la llinda de fusta. A la paret de ponent hi ha adossat un volum quadrat que correspondria amb el forn de pa i que encara conserva la volta del forn amb les pedres col·locades a 'plec de llibre' i la boca del forn formada per un bloc monolític de pedra picada i muntants també de pedra. La resta de façanes estan completament cegues. L'aparell constructiu de l'edifici és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. Le cantonades i els bastiments de les obertures són en pedra picada. L'aparell del volum del forn és de maçoneria més irregular i amb fragments de teula i maó a trenca junt. A la part de llevant s'endevinen algunes empremtes d'algun cos o annex.</p> | 08099-165 | Al nucli de Gavarrós | <p>L'origen de la casa de Vila ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. Amb tot el seu topònim de 'vila' ens faria pensar en la casa o batllia del terme de Gavarrós. Tot i així en el cadastre de Gavarrós de 1729 apareix com a una finca vinculada als Cabanes i posteriorment en els documents de 1756, 1778 i 1780 ens surt referenciada al terme de Sant Genís de Gavarrós</p> | 42.2811000,1.9143900 | 410489 | 4681558 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51063-foto-08099-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51063-foto-08099-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51063-foto-08099-165-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La planta de l'edifici i la seva aparença a 'torre' amb un aparell que recorda les construccions de l'epoca medieval ens permet interpretar l'orígen d'aquest edifici en aquest període. Possiblement correspondria a un mas-torre o mas fortificat proper a l'església de Sant genís i situat dins el perímetre de la seva sagrera. L'aparell recorda també a la part est de la casa de Cabanes i podria datar-se del segle XIII o XIV. Posteriorment se li afegí el volum del forn i els coberts o annexos, avui completament enrunats. Sota de les cases de 'cal serres i de Cal Muntaner' hi ha un prat que en diuen també casa en vila, potser relacionat amb la casa o amb les seves terres. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51064 | Cal Serres i cal Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serres-i-cal-muntaner | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P. 332. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVII-XVIII | La casa da cal Serres conserva en alçat la crugia oest ja que la nord ha estat enderrocada. La casa de cal Muntaner ha desaparegut. Els coberts i pallisses de les dues cases encara es mantenen dempeus ja que s'utilitzen com a coberts per al bestiar | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de les masies de Cal Serres i de Cal Muntaner amb les seves respectives eres i pallisses i, situades al costat de la pista que puja al Clot del Forn davant de l'obaga de cal Muntaner. Ambdues cases estan juntes i només les separa un mur de pedra. La primera d'elles o 'Cal Serres' es situa al vessant sud-est de la muntanya en una cota més alta que la de cal 'Muntaner' que és en un nivell més baix formant dues terrasses artificials. A la part més alta hi trobem el cos de les pallisses de planta rectangular amb una orientació nord-sud, i compost per una planta baixa, un primer pis i coberta amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates i orientada a sud. Les parets són de maçoneria amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç de color vermellós formant filades irregulars. La porta situada a l'alçada del primer pis es compon per una obertura adintellada amb els muntants de pedra. Al seu costat esquera hi ha una finestra amb les mateixes característiques que la porta d'entrada. Al costat sud i aprofitant el desnivell del terreny hi ha les restes de la casa de 'Cal serres'. Segons fotografies antigues aquesta edificació tenia una planta rectangular de dos cossos formats per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud formant un notable voladís. Actualment encara es conserva el cos de ponent amb l'alçada originària i part de la coberta amb la barbacana de fusta, mentre que el cos de llevant ha estat enderrocat i només es pot veure a nivell de planta baixa. Malgrat tot sabem que les obertures es distribuïen irregularment per tota la façana tenint un predomini del massís respecte el buit excepte a les darreres plantes on s'hi obrien àmplies eixides de balcons de fusta. La porta encara visible, es situa a la crugia de més a l'oest a sota de l'eixida que ocupa pràcticament la meitat de la façana. L'altre crugia estava separada per un massís pilar de pedra i presentava una distribució més senzilla amb una porta allindada a la planta baixa i una finestra amb els bastiments també de fusta a sota la teulada. L'aparell era de maçoneria més irregular i unides amb un morter molt pobre. Aquesta part actualment ha estat esfondrada. En una cota més baixa i separades per un mur de contenció de pedra hi ha les restes de la casa de 'Cal Muntaner' avui pràcticament desapareguda per fortes esllavissades del terreny natural. De la casa es conserva l'era de batre el gra i la pallissa del fons, de planta rectangular, orientada de nord a sud i composta per una planta baixa, un primer pis amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i sostinguda per cavalls i llates de fusta. El parament és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades, unides amb argila de calç i col·locades en filades irregulars. Les façanes nord i sud són completament cegues i conserva encara els forjats interns. S'utilitza com a cobert per al bestiar.</p> | 08099-166 | A sota de l'obaga de Cal Muntaner | <p>Resulta difícil conèixer la història d'aquestes cases que ja ens apareixen al cadastre de Brocà de 1729 i en documents posteriors. Cal dir que en els documents de l'arxiu de la vila de Bagà que van ser recollits per Joan serra i Vilaró en la seva obra de les baronies de Pinós i Mataplana trobem la referència d' una noia del mas de 'Serres' o donzella que es va redimir per 20 sous al baró de Bagà el 1291. Altres notícies les trobem a posteriori relacionades amb les compres de pagesos de remença per part del rei i en que esmenten una noia i donzella de Gavarrós per 10 sous. No n'hem trobat més notícies</p> | 42.2810200,1.9063300 | 409824 | 4681557 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ambdues construccions presenten un avançat estat de ruïna pel fet d'estar deshabitades i només conserven en bon estat els coberts que encara funcionen com a quadres per al bestiar. Les teules van ser cuites amb l'argila del país ja que tenen un color vermell intens. Una de les teules té el nom del terrissaire ' Joan Solà de Sant Quirze'. Segons la tècnica i aparell constructiu dels seus murs semblen correspondre amb obres del segle XVII i XVIII, sense descartar que tinguin un origen medieval | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51103 | Aplec de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gavarros | XX | Es manté viu gràcies als propietaris i masovers de les finques de Gavarrós. | <p>Aplec de Sant Genís de Gavarrós que es celebra el dia 25 d'agost. Aquesta festa s'havia perdut com tants altres aplecs i celebracions de Guardiola i ha estat recuperat gràcies als veïns i residents de Gavarrós des de fa uns quants anys. Consisteix en celebrar una eucaristia i a continuació fer un àpat que acostuma a ser un dinar a l'era de Cal Cabanes. Amb la venda dels tiquets del dinar, s'obté un donatiu que es destina a consolidar l'església de Sant Genís. Gràcies a aquesta aportació popular el temple i el lloc de Gavarrós es mantenen vius. Després del dinar es fa ball a l'era de cal Cabanes.</p> | 08099-205 | Al lloc de Gavarrós | 42.2810900,1.9153900 | 410571 | 4681556 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||
| 51062 | Comunidor de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-genis | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XVIII | Cobert de vegetació i desproveïts de la coberta. | <p>Restes d'un antic comunidor situat a la part posterior del cementiri de Sant Genís molt a prop de l'absis i mirant a la vall. Les restes d'aquesta estructura presenten una planta quadrada d'uns 2 metres x 2 metres amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats amb les restes de quatre pilars de pedra que haurien suportat una coberta de quatre vessants, avui desapareguda. Esta cobert de runa i vegetació</p> | 08099-164 | Al cementiri de Sant Genís de Gavarrós damunt de la rectoria i Cabanes. | <p>Els comunidors corresponien amb construccions de planta quadrada amb obertures als quatre vents i coberta piramidal. Estaven situats o bé damunt de la coberta de l'església (Vilalleons a Osona), Sant Vicenç de Torelló (Osona), damunt de la capçalera en forma de torre ( Bagà, Berguedà), Sant Martí de Mura (Bages), Fustanyà (Ripollès), o bé en edificis exmpts com és el cas de Gavarrós però que n'hi ha altres exemples a Sant Quirze de Besora (Ripollès), Sant Andreu de Bescanó (Gironès), o Sant Just de Son (Pallars Sobirà). Aquestes construccions conegudes també com a 'reliquiers' tenien la finalitat de comunir les tempestes, beneïr el terme. L'orígen d'aquests elements és medieval amb exemples a Sant benet de Bages però van ploriferar a partir del segle XVIII quant les tempestes i les pedregades van ser molt virulentes. A través del cadastre de Gavarrós datat de 1729 sabem que hi va haver una gran pedregada 'Y dice el testigi saber por hallarse el testigoi el día treinta de junio proximo pasado, en le término de Gavarrós, en cuyo dia a la tarde, vio el testigo que cayó piedra o granizo en tanta abundancia que malbarató enteramente toda la cosecha del referido término' Aquesta tempesat va acabar amb la collita d'aquell any i va arruïnar a molts famílies. Podria ser que arran d'aquest episodi es decidís de construir aquesta estructura per allunyar les tempestes i protegir els habitants del terme.</p> | 42.2810400,1.9155600 | 410585 | 4681550 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51062-foto-08099-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51062-foto-08099-164-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta construcció està molt enrunada i només conserva la seva planta i part d'alguns pilars. Està cobert de vegetació i d'arbres que en dificulten la seva visió. Al municipi de Guardiola es conservaria un element similar al campanar de Sant Llorenç on s'obre quatre grans obertures coincidents amb els quatre punts cardinals | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51057 | La Rectoria de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-gavarros | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVII-XVIII | Restaurada i rehabilitada i utilitzada com a casa de turisme rural. | <p>Edifici situat a sota de l'església de Sant Genís de Gavarrós al costat del camí que hi dona accés i per damunt de la casa de Cabanes. Es tracta d'una construcció de planta rectangular de tres cossos orientada a sud i formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres portes obertes a la planta baixa que coincideixen amb dues balconeres al primer pis i una finestra a la part de més a l'oest i també tres finestres a nivell de golfa. L'aparell constructiu avui està molt restaurat ja que l'edifici va ser rehabilitat per convertir-lo en casa de turisme rural el 2014. Tot i així i gràcies a algunes fotografies antigues que hem pogut consultar, sabem que tenia dues parts ben diferenciades. Una primera i coincident amb les dues crugies principals amb aparell de maçoneria de pedra i també algunes parts amb tapia de color vermellós i amb les bastiments de les obertures amb revestiment d'estucs de colors vermellosoes. Les cantonades i muntants de la porta d'entrada era construït e pedra picada. El tercer cos adossat a ponent tenia un aparell de filades de pedra mal treballades, unides amb fragments de teula i maó a trencajunt i formant filades molt irregulars. Les façanes laterals i especialment la nord hi havia un predomini del massís i les úniques obertures que hi havia eren dues finestres de petites dimensions. L'interior estava completament arruïnat amb les forrjats i bigues caigudes. Actualment aquest espai està utilitzat com a hotel rural.</p> | 08099-159 | Al nucli de Gavarrós a sota de l'església | <p>La rectoria de Gavarrós es degué crear a partir del segle XVII on després del concili de Trento es va ordenar de construir els cementiris en llocs tancats al costat de l'església i tenir l'habitatge del rector en un edifici annex a l'església. D'aquesta manera va ser quant es van començar a construir la major part de les rectories que ens han arribat als nostres dies. La de Gavarrós no és cap excepció i per això les restes més antigues que s'hi conserven no són anteriors al segle XVII. Posteriorment i en el cadastre de Brocà i de Gavarrós del 1729 ens apareix esmentada. Documents més tardans del 1878 i 1880 també citen la rectoria. Va ser abandonada cap el 1930.</p> | 42.2809800,1.9149900 | 410538 | 4681544 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51057-foto-08099-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51057-foto-08099-159-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A l'edifici s'hi observen dues parts ben diferenciades. Una d'elles corresponent amb la part més antiga i situada a sud-est composta per una masia de dos cossos formada per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants i aparell de maçoneria i tapia de color vermellós. Aquest primer edifici hi tenia oberta una porta principal alendada i una de secundària al seu costat, dues balconeres al primer pis amb baranes de barrots de fusta encastada als muntants i dues finestres a nivell de golfa. En aquest pis hi havia dues petites obertures o colomars a la banda oest. Sabem que hi havia una escala de pedra que comunicava la planta baixa utilitzada com a quadres amb el primer pis on hi havia una sala i la cuina amb el forn de pa. Posteriorment es va afegir a ponent un tercer cos amb una fàbrica constructiva molt barroera amb una porta a la planta baixa, una finestra al primer pis i una segona molt més petita a sota teulada. Tots els bastiments de les obertures eren de fusta. Recentment han estat substituïts per fusteria d'alumini amb els marcs de les obertures de ciment pòrtland. Sembla que la casa dataria del 1700 amb ampliacions posteriors. De la rectoria en procedeixen dues portes emplafonades en sèries de sis plafons per fulla que corresponien a la part inferior d'un armari raconer. Aquestes portes es troben en un domicili particular de Bagà i tenen la característica d'estar buidades en una sola fusta formant les motllures. Són en fusta de roure. Les fulles de la part superior van desaparèixer com a conseqüència de l'espoli de quant va estar abandonada. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51098 | Casa Vella de Cabanes o cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-cabanes-o-cal-pla | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'Conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMG full solt.</p> | XIV-XVIII | Cobert de vegetació i de runa. | <p>Ruïnes d'una construcció de petites dimensions i de planta rectangular situada damunt de la casa de Cabanes i a l'oest de la rectoria. Conserva únicament la planta inferior i restes de les parets oest i nord amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. No conserva gairebé cap traça d'obertures. Le poques parets que es mantenen dempeus tenen restes de revestiment intern de color vermellós i els forjats han desaparegut completament.</p> | 08099-200 | Al nucli de Gavarrós | <p>Desconeixem l'origen de les restes d'aquesta casa que alguns també n'han anomenat casa del Pla o casa en vila com a confusió de les restes esmentades a la fitxa núm. 165.Possiblement l'origen de la casa seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. En el cadastre de Gavarrós de 1729 apareix com a una finca vinculada als Cabanes i posteriorment en els documents de 1756, 1778 i 1780 ens surt referenciada al terme de Sant Genís de Gavarrós i amb el nom de 'notaria'.</p> | 42.2809000,1.9142300 | 410475 | 4681536 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51098-foto-08099-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51098-foto-08099-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51098-foto-08099-200-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Resulta molt difícil establir de quin moment cronològic pertanyen aquestes restes atès el seu avançat estat de ruïna i les poques restes conservades. Tot i així podrien tenir un origen medieval amb modificacions posteriors. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51061 | Parament romànic de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parament-romanic-de-sant-genis | <p>ASTARDES, JORDI; VIGUÉ, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Artestudi. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. vol III. 216. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). Esglesía de Sant Genís de Gavarrós. Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI | Restaurat i rejuntat el 2008 gràcies als veïns de Gavarrós | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós encara conserva bona part de l'antic aparell romànic, especialment al mur sud, nord i sobretot la capçalera que ja hem comentat que estava formada per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i teulada de llosa. Al centre s'hi obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc de doble rosca en pedra tosca i un fris sota la teulada format per dues filades de 'dent de serra'. A la façana sud s'hi obre l'antiga porta d'entrada avui utilitzada per accedir al campanar i substituïda el segle XVIII per a l'existent. Està formada per un arc adovellat de carreuons de pedra picada ben treballada, unida amb argamassa de calç i esplandit intern coronat també per un arc de mig punt adovellat. Conserva restes de les pollegueres i també del marxapeu format per dues lloses de pedra. La fàbrica constructiva és de carreuons de pedra picada, units amb argamassa de calç i disposades en filades més aviat regulars. Damunt de la façana de ponent s'endevina encara la traça del campanar d'espadanya i per sota de la coberta de teules existent el ràfec de la primitiva teulada de lloses.</p> | 08099-163 | Al nucli de Gavarrós damunt de la rectoria i de Cabanes | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell d ela roca de gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell figura esmentat entre els diferenst membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gòsol venia a un tal Ribalt de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parroquia de sant genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de pinós en tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli, eren una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant epl coll de Pal, a banda dels passos del pendís i de Coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació L'església de Sant genís va passar a ser una sufragania de Brocà i actualment es manté en bon estat gràcies a la restauaració feta l'any 2008.</p> | 42.2807900,1.9145900 | 410505 | 4681523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51061-foto-08099-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51061-foto-08099-163-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'origen primitiu d'aquesta església esmentada ja a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) correspondria amb una fàbrica del segl XI de nau única amb coberta de fusta i absis semicircular que posteriorment als segles XIII es cobrí amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada per arcs torals amb coberta de lloses de pedra i als segles, XVII, XVIII i XIX se li anaren afegint cossos i annexos fins a l'actualitat. | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 82956 | Les arrugues de Molnell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-arrugues-de-molnell | CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 1. DDAA. Àrees d'interès geològic del Parc Natural del Cadí Moixeró. Generalitat de Catalunya. | Important falla que domina la vall de la Muga i que té inici al Puig Terrers i Comabona i finalitza al salt de Murcarols. Aquesta falla delimita la vall de la Muga de la vessant més solella de Gisclareny. Es tracta d'un grup de penya-segats de margues l'eocè que van devallant en alçada i que són visibles des del fons de la vall del Bastereny. Aquests penya-segats caracteritzats per margues i argiles que li donen un to veremellós són fruit de la formació geològica del mantell del Cadí. Les arrugues són aliniacions de roca horitzontals pral·leles al penya segat que des de lluny semblen 'arrugues de la cara'. També hi ha les arrugues del Comabona properes a aquest cim i situades al terme de Bellver de Cerdanya. | 08093-46 | Sota el vessant nord del Puig Terrers. Pseudònim que denomina la falla de la vall de la Muga | La serra del Cadí correspon amb una serra que es caracteritza per tenir una gran cinglera al vessant nord que és visible des de tota la Cerdanya i alt-Urgell. Si es creua en sentit nord-sud es pot resseguir tot l'aflorament rocòs de l'eocè que forma el mantell del Cadí. Aquests materials de l'eocè tenen una inclinació de 40-50 graus en sentit sud. La serra limita al sud amb el mantell inferior del Pedraforca. Al nord del Cadí i per sota de la capa eocènica es troben una reduïda capa del mesozoic i un basament de materials paleozoics que van des de l'era Ordoviciana fins ak Permià amb alguns dipòsits de material volcànic. Totes aquestes unitats estan plegades formant un gran sinforme causat per l'aixecament del Pirineu i de l'emplaçament del Cadí damunt la conca de l'Ebre. El relleu actual és el resultat dels processos de formació del Pirineu que el va desplaçar al sud formant un gran corriment i del conjunt de falles que van enfonsar la Cerdanya i l'Alt Urgell en l'era del Miocè deixant al descobert el seu vessant nord. Posteriorment i durant l'era de les glacialitzacions del quaternari, la serra del Cadí es va omplor de glaceres al seu vessant nord i això va contribuïr a la seva erosió. Encara avui es poden veure rastres d'aquesta erosió. | 42.2790100,1.7509600 | 397010 | 4681510 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82956-foto-08093-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82956-foto-08093-46-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | S'hi pot accedir també pel coll de Balma fins a la barraca de l'endal, pleta de l'olla i seguir fins al pas de la cabra. Un estret pas entre el penya segat que permet l'accés al cim del Puig Terrers i també del Comabona | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 83063 | Falcó Pelegrí (Falconis pelegrinus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falco-pelegri-falconis-pelegrinus-0 | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcó_pelegrí</p> | <p>Au rapinyaire protegida i localitzada a les vessants suds de les roques de la serra del Cadí i del Moixeró. Es tracta d'un dels falcons més grans que medeix entre 39 i 50 centímetres de llargada amb uns 25-110 centímetres d'envergadura quant desplega les ales i amb un pes de 910 a 1300 grams. Les femelles són més grans La part superior del cap i damunt dels ulls és de color gris pissarra. Damunt del cap, les galtes i una franja ample a la zona ocular són de color negre. El pit és blanc, rogenc i tacat de negre. El bec és gris blavenc amb la punta verdosa, i les potes d'un color groc molt viu. Està considerada com una nau migratòria, el falcó pelegrí viu en hàbitats rocallosos, al costat de roques i en punts elevats. Es caracteritza per no fer niu sinó cavitats o forats ja oberts per altres aus o esquerdes naturals. Es reprodueix entre els mesos de març i abril i pon entre uns 2 a 4 ous que coven entre uns 30 dies. Al cap de 45 dies de vida els polls inicien el vol. Aquesta espècies d'au pot viure uns 15 anys.</p> | 08093-153 | A les roques del vessant sud de la serra del Cadí | <p>Al llarg de la història ha estat molt emprat per a la caça la falconeria. A l'edat mitjana es va utilitzar com a au missatgera.</p> | 42.2790100,1.7509600 | 397010 | 4681510 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83063-foto-08093-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83063-foto-08093-153-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El falcó pelegrí es troba a les roques del vessant sud del Moixeró i de la Tossa d'Alp tot i que també sol freqüentar la cara nord del Cadí. És visible en tot el territori del Parc Natural del Cadí Moixeró. S'alimenta de peixos, coloms i fins hi tot ànecs. Es caracteritza per caçar-los llençant-se en picat des de gran altura. És considerada la criatura més veloç de tot el planeta ja que pot superar els 300 Km per hora quant es tira en picat. Com a principal característica cal destacar que s'utilitza en els aeroports de Barcelona per espantar altres aus i evitar que els avions s'estavellin | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 51067 | Creu de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-coma | <p>Informació facilitada per Pere Berenguer i Cuyas</p> | XVII-XVIII | Ben conservada. És un lloc estimat pels habitants de Gavarrós. | <p>Creu de forja sitada en una roca que queda a la vista de la casa de Cabanes i també del comunidor i el cementiri de Sant Genís de Gavarrós a la banda est a sota uns plans de Cabanes i al costat del corriol de la Creueta. Es tracta d'una creu llatina de ferro forjat molt simple i amb els braços acabats en punta damunt d'una roca. Sembla que aquesta creu és d'època moderna</p> | 08099-169 | A l'est del nucli de Gavarrós | <p>De la creu en procedeix una llegenda que en marca el seu orígen. Segons diuen els habitants de Gavarrós hi havia un pastor que cada dia reposava a sota la roca on s'alça la creu després de deixar els remats als propers prats de Cabanes, del Testarro i de Casa Freda. La llegenda diu que hi passava llargues estones on hi feia grans migdiades. Un bon dia Déu el va castigar per no encuidar-se prou del bestiar provocant una esllavissada que acabà amb la seva vida. Des d'aquell dia els pastors de la muntanya de Gavarrós el van recordar i damunt d'aquesta roca hi van alçar la creu de la Coma.</p> | 42.2806900,1.9202200 | 410969 | 4681506 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51067-foto-08099-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51067-foto-08099-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La creu està realitzada en ferro forjat amb els dos braços units per la tècnica de l'enclavillat. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51120 | Casa Nova d'Erols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-derols | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. ROCA, A, CLARET, J (1982)'Casa del Pla d'Erols'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i VILARÓ; J (1987). Les Baronies de Pinós i Mataplana.Investigació als seus arxius LLibre III. Centre d'Estudis baganesos. p.89, 119,207 i 305</p> | XV-XX | El 2002 es va rehabilitar i adaptar com a cobert agrícola mantenint l'estructura de la planta baixa | <p>Casa que es coneix com a 'Casanova d'Erols' o 'Pla d'Erols'. Es tracta d'una construcció que ha estat molt reformada per a ús ramader però que conserva la planta baixa de l'antic edifici. Correspon amb un edifici de planta rectangular de dos cossos; un situat a l'extrem de més a ponent i de planta rectangular amb una única planta baixa coberta amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt empostissat de formigó. La façana està ocupada per una àmplia obertura per a facilitar l'entrada i el cobert del bestiar. A la paret de llevant hi ha una segona obertura coronada per un arc rebaixat amb les dovelles disposades a sardinell i amb una aparença molt similar a les pallisses de Pardinella. L'aparell és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra picada. Annex a aquest cos hi ha una altre construcció també rectangular però uns dos metres reculada de l'anterior i de la que tant sols conserva les parets de la planta baixa que en permeten identificar el seu perímetre. Al centre hi ha una obertura que l'utilitza com a cortal. Abans de la reforma del 2002 la casa tenia dos cossos coincidint amb les estructures existents. La casa principal estava situada al cos de més a llevant. Estava composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada era amb llinda de fusta i estaven distribuïdes regularment al llarg de la façana. L'aparell era de maçoneria i a la banda de llevant hi havia un cos afegit que es cobria amb un allargament de la teulada de llevant. El cos aquí avui s'empra com a cobert era utilitzat com a tal i estava cobert amb una teulada a un sol vessant</p> | 08099-222 | Al pla d'Erols | <p>La primera notícia que es té de la zona d'Erols correspon al 983 on s'esmenta el lloc d'Erol com a ville Hercule en l'acta de consagració de Sant Llorenç. No n'hem trobat més notícies explícites però el 1295 , una cita fa referència a diversos masos de la població de Sant Vicenç d'Erols que no sabem si seria Sant Vicenç de Rus o seria una església propera i avui del tot desapareguda. Serra i Vilaró l'esmenta dient que 'd'aquest lloc no en queda més rastre que el nom del pla d'erols, en la parròquia de Gavarrós. Al segle XIII hi havia una església que suposo que és la mateixa que sant vicens de Cererrols a la qual el 1353 un home de Gavarrós hi feu un llegat. També comenta que aquesta església feia donacions a Sant Genís de Gavarrós. El mas era una de les possessions de l'abat Berenguer IV de sant Llorenç la qual el nombra com a 'mas de Sant Vicenç'. Per tant no hi ha dubte que prop de la casa hi hauria hagut una església dedicada a Sant Vicenç. La construcció que es conservava abans de la reforma semblava correspondrà amb una obra d'època baix medieval i modern</p> | 42.2809200,1.9513900 | 413539 | 4681500 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51120-foto-08099-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51120-foto-08099-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51120-foto-08099-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Claret van poder descriure-la i incorporar-la a l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat abans que fos remodelada ja que la fitxa és de 1982. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51058 | Conjunt de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cabanes | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M.(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 18. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. A Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella. (inèdit)</p> | XV-XIX | Recentment s'ha refet la teulada de la casa i de les pallisses. També se n'han practicat els tancaments. La casa és la residència d'estiu de la família Cabanes. Posseeix encara ara un ric patrimoni tenint en propietat la majoria de les terres del terme de Gavarrós. | <p>Important conjunt arquitectònic situat al nucli de Gavarrós en una posició encimbellada i orientada a sud. El conjunt de planta allargassada està format per un compendi d'edificis en els que cal destacar la casa de Cabanes, les pallisses i quadres, l'era de batre i la casa del masovers. La casa correspon a la clàssica masia de tres cossos formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia on s'obre la porta d'entrada i l'era de batre. En quant a la composició de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa formada per una única porta situada a la part central coronada per un arc escarser i amb fàbrica de maó cuit , tres balconeres amb sengles balcons amb barana de forja al pis principal que coincideixen amb tres finestres a nivell de golfa. L'aparell de la seva façana és de filades de pedra més aviat ben treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades regulars. Els bastiments de les obertures són de maó cuit. S'endevina la presència d'un cos originari de planta rectangular a la part de més a llevant i amb un aparell de pedra més regular i amb traces d'una obertura a la planta baixa coronada per un arc rebaixat amb les dovelles col·locades a 'sardinell' i també d'una finestra al primer pis convertida en balconera. L'aparell de les cantonades és de pedra picada del país i en una d'elles hi ha gravada la data de 1693. La façana de ponent hi té encastada la casa dels masovers i només s'hi obren 3 finestres a diferent nivell i a la de llevant hi ha un cos annex que correspondria amb les antigues pallisses de la casa. La darrera façana i situada a tramuntana és completament massissa i només hi té oberta algunes petites finestres que coincideixen amb la caixa de l'escala i també amb un cos quadrangular que correspon amb les latrines. A llevant del volum de la casa principal ha un altre edifici de planta rectangular situat uns dos metres més al nord i format per una planta baixa i dues plantes pis i unes golfes. Està cobert amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud mirant a l'era. La composició de la façana principal hi ha un predomini del buit respecte el massís amb tres nivells superposats d'eixides coronades per arcs rebaixats amb les dovelles disposades a sardinell. Les arcades del primer pis estan paredades i han estat substituïdes per dues balconeres. A la planta baixa hi ha adossades a la fàbrica original dues arcades més que es projecten a sud formant dues voltes de canó i que haurien tingut la funció de sostenir una eixida amb balcons i baranes de fusta tal i com encara es pot endevinar en el perfil de la façana est del volum principal de la casa i que avui ha desaparegut. Cal destacar que en una de les pedres del cos d'arcades que s'hi adossa hi ha la data de 1743. Les eixides de la planta segona estan tapiades i reconvertides en dues finestres malgrat encara es pugui observar el forat original i a sota teulada hi ha dotze petits forats que corresponen amb els colomers. La façana nord hi ha obertes tres finestres a nivell de sota teulada amb els muntants de maó cuit. S'endevina una quarta finestra coronada per un arc de mig punt a la planta principal i també tres espitlleres defensives a sota teulada. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars.</p> | 08099-160 | Al petit nucli de Gavarrós a sota de la rectoria. | <p>L'origen de la casa de Cabanes ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. Fins a la descoberta del castell de la roca gavarret hom havia suposat que aquesta casa hauria estat el castell esmentat, però la descoberta de les ruïnes d'aquesta fortalesa va fer descartar aquesta hipòtesi. Amb tot és possible que després de l'abandó del castell de la roca, els senyors es traslladessin en aquesta finca situada a pocs metres de l'església i això podria explicar la presència d'una sala fortificada. Tot i així no deixa de ser una hipòtesi. La família Cabanas al llarg de l'època moderna es convertí en una de les famílies més riques de la vall, raó de la qual convertí l'antiga casa en una casa 'senyorial'. Segons el cadastre de Gavarrós de 1729 la casa de Francesc Cabanas era de les més importants i ben dotades amb una sala i dues habitacions mentre que la propera de Pardinella i propietat de Margarida Pujol només en tenia una. Segons les escriptures de la veïna casa de Pardinella en el mateix 1759 hi ha el repartiment de les terres entre les famílies de Cabanas, Pujol de Pardinella i Francesc de Còdol senyor de Bagà que havia heretat les terres de l'antiga baronia de Pinós. La família Cabanas posseïa la major part del terme de Gavarrós i encara avui dia correspon amb les cases més riques de la vall. Els cadstres de Brocà i Gavarrós datats del 1856,1878 i 1880 n'hi fan contínu esment. De la casa en procediria el bisbe Solsoní Ramon Riu i Cabanes (1856-1901) autor de grans obres al palau episcopal de Solsona com ara la galeria que mirava al Vall Calent.</p> | 42.2805500,1.9146100 | 410506 | 4681496 | 1693 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51058-foto-08099-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51058-foto-08099-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51058-foto-08099-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici presenta una gran quantitat d'annexos i cossos afegits corresponents a diferents cronologies segons les diverses dates que hi ha gravades en algunes pedres de les cantonades i amb les anys 1693, 1743 i 1852 entre d'altres. Tot i així hem intentar establir una breu seqüència cronològica i evolutiva dels seus paraments. Malgrat que aparentment el volum de la casa principal sembla que pugui correspondre a la fàbrica més antiga, la troballa de paraments de diferent fàbrica, la presència d'espitlleres a la façana nord i altres elements, ens fan pensar que la part més antiga seria al cos que hi ha annex a la part est. Es tractaria d'un volum d'una antiga 'sala' de planta quadrangular orientada en sentit est-oest i format per una planta baixa, un primer pis i golfes amb parament regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquest cos s'hi obririen algunes finestres coronades per arcs adovellats disposats a 'sardinell 'i a nivell de golfa hi hauria un seguit d'espitlleres defensives tal i com es pot observar a la planta de sota teulada. A aquesta primera construcció s'hi annexaria a ponent un volum quadrangular cobert amb volta de canó encofrada i en perfil apuntat a la planta baixa i dues plantes pis. Aquest cos coincidiria amb la crugia més meridional del volum de la casa principal. Hi tindria obertes algunes finestres a la planta baixa coronades per arcs rebaixats, avui paredats. Aquestes construccions podrien ser de mitjans del segle XV o principi del XVI damunt vestigis més antics. Al 1693 es deuria formar el volum de la casa principal afegint dos cossos més a ponent del cos ja citat i l'antiga 'sala' es deuria allargar a migdia amb una façana formada per tres pisos sobreposats d'eixides i un porxo a la planta baixa. Sembla ser que en aquest període es regularitzà la composició de les obertures de les seves façanes. Les alçades de les cobertes i els pendents també es deurien homogeneïtzar. Al 1743 la casa experimentà una nova reforma que va comportar l'annexionament d'una eixida suportada per dues voltes de canó de perfil encofrat al cos situat més a llevant, la supressió de les eixides de la planta principal i la seva substitució per balconeres així com la distribució interna i possiblement també decoració de les alcoves, cambres i habitacions de la casa. Sembla ser que aquest moment va ser un dels més esplendorosos de la casa coincidint amb l'època de més puixança i amb més nombre de terres i masoveries. Sembla ser que a cavall de 1793 i 1852 es deurien obrir les obertures i balconeres de la casa, es cobriren les cambres de la planta baixa amb volta catalana de maó pla i es deurien decorar les parts internes. Corresponia amb una de les cases més importants de la vall juntament amb Pardinella. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||
| 51059 | Elements arquitectònics de la casa de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-la-casa-de-cabanes | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS,M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 18.CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella (inèdit)</p> | XVIII-XIX | Algunes parts presenten traces d'humitat i despreniments però en general l'estat de conservació és notable. | <p>Tal i com s'ha esmentat a la fitxa anterior l'interior de la casa de Cabanes presenta elements de certa entitat. En cal destara principalment les voltes de la planta baixa de la casa principal realitzades en volta catalana de maó pla i també volta de canó de perfil apuntat i amb la tècnica de l'encofrat d'una cambra adjacent. Aquesta volta té forces similituds amb les voltes de l'edifici de la torre de Foix i datades d'un mateix període constructiu. La part de més rellevància corespon amb la planta primera. Es tracta d'un conjunt de cambres corresponents amb els menjadors i les habitacions principals. Aquestes dues habitacions estan distribuides amb les característiques 'sala i alcova' i separades per un arc motllurat de guix i pintades amb motius geomètrics. La cambra situada a ponent tés les parets pintades formant franges verticals en blau damunt un fons gris clar i amb un sòcol pintat de color vermell. El llit es situa a l'interior de l'alcova que està tancada amb portes de vidre emplafonades. L'interior està pintat formant unes geometries molt senzilles a base de requadres de color blau amb motius aplantillats i sòcol de color marró amb una franja verdosa. Encara conserva el llit amb el capçal amb motius de 'la ditada' i també una de les cornucòpies amb el marc daurat. L'altre alcova situada a llevant de la sala, presenta un arc amb motllures de guix i les parets pintades. En destaca un armari de paret amb les portes emplafonades amb motius romboidals de fusta tornejada. En aquesta planta també hi ha la cuina amb la campana o escó de forma corba, el forn de pa i l'armari. La part corresponent amb el volum que hi ha llevant de l'era de batre hi ha a la planta primera una sala o menjador també pintada amb requadres a les parets formant 'greques' en colors blaus i vermells damunt un fons blau clar i altres geometries i motius floralls realitzats a 'plantilla'. El sòcol està format per requadres de color negre damunt fons marró i decoració floral a plantilla. El sostre format per un cel-ras està pintat amb motius similars a les parets formant cercles i rombes amb la mateixa tècnica. En aquesta cambra emprada com a menjador hi ha encastat un aiguamans amb la pica de marbre i una fornícula en arc rebaixat. En aquesta cambra hi ha una tercera alcova que conserva una tipologia i disposició molt similar a la que es troba a l'oest de la sala principal. També té la part del llit tancada darrere portes de vidre emplafonades i amb les parets decorades amb motius geomètrics damunt un fons blau i un sòcol de color verd. Tot el paviment és de maons de terra cuita disposats de forma reticular i emmmarcats per una franja externa col·locats en espiga.</p> | 08099-161 | Al petit nucli de Gavarrós a sota de la rectoria. | <p>L'origen de la casa de Cabanes ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genis. Fins a la descoberta del castell de la roca gavarret hom havia suposat que aquesta casa hauria estat el castell esmentat, però la descoberta de les ruïnes d'aquesta fortalesa ava fer descartar aquesta hipòtesi. Amb tot és possible que després de l'abandó del castell de la roca, els senyors es traslladessin en aquesta finca situada a pocs metres de l'església i això podria explicar la presència d'una sala fortificada. Tot i així no deixa de ser una hipòtesi. La família Cabanas al llarg de l'època moderna es convertí en una de les famílies més riques de la vall, raó de la qual convertí l'antiga casa en una casa 'senyorial'. Segons el cadastre de Gavarrós de 1729 la casa de Francesc Cabanas era de les més importants i ben dotades amb una sala i dues habitacions mentre que la propera de Pardinella i propietat de Margarida Pujol només en tenia una. Segons les escriptures de la veïna casa de Pardinella en el mateix 1759 hi ha el repartiment de les terres entre les famílies de Cabanas, Pujol de Pardinella i Francesc de Còdol senyor de Bagà que havia heretat les terres de l'antiga baronia de Pinós. La família Cabanas posseïa la major part del terme de Gavarrós i encara avui dia correspon amb les cases més riques de la vall. El cadastre de Brocà de 1856 i 1878 i 1880 n'hi fan contín esment. De la casa en procediria el bisbe Solsoní Ramon Riu i Cabanes (1856-1901) autor de grans obres al palau episcopal de Solsona.</p> | 42.2805500,1.9146100 | 410506 | 4681496 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51059-foto-08099-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51059-foto-08099-161-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb una de les poques cases de Guardiola que conserva la decoració pictòrica en les seves cambres i habitacions donant fe de l'importància i riquesa de la finca. Habitacions amb cartacterístques similars les hem trobat a la casa de vilella de Brocà i a Cal Companyó. Sembla ser que aquestes habitacions van ser fetes a mitjans del segle XIX. A Solsona en una finca del carrer de Llobera i pertanyent a la casa del 'bisbe Comellas' antecessor del bisbe Riu hi ha una decoració molt igual en les parets dels seus sostres de l'alcova del bisbe. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51090 | Pallisses de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-de-cabanes | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M.(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 18.CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella. (inèdit)</p> | XVI-XVIII | La coberta ha estat refeta recentment, fet que en garanteix la seva conservació. Encara s'utilitzen com a explotació ramadera. | <p>Conjunt de pallisses situades a l'est de la casa de Cabanes i tancant el conjunt pel nord i l'est. Es tracta de dues singulars construccions de planta baixa amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i disposats en filades irregulars amb fragments de maó i teula a trenca junt. La construcció de tramuntana està coberta amb teulada a un sol vessant orientada a nord Presenta una distribució de les obertures amb un predomini del buit respecte el massís. La façana està formada per grans eixides de fusta sostingudes per pilars de maçoneria que ocupen tot a l'amplada de la façana. Al seu interior encara hi ha a la planta baixa les quadres amb el 'pessebre' o menjadores del bestiar i les cobertes compostes per forjats de fusta. El cos que tanca l'era per la part de ponent, aprofita el desnivell del terreny i està format per una planta soterrani i un primer pis amb fàbrica de maçoneria i coberta amb teulada a dues vessants de teula damunt de cavalls i llates de fusta. Presenta dos cossos; un primer que mira al pati amb coberta a un sol vessant orientada a sud i un segon de rectangular i cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. Com el cas anterior conserva encara les menjadores i els pessebres per alimentar el bestiar. A la part sud hi té obertes també unes grans eixides de fusta sostingudes per pilars de maçoneria. La paret oest està acabada amb una característica forma arrodonida Es tracta d'un notable conjunt arquitectònic que es complementa amb la casa de Cabanes.</p> | 08099-192 | Al lloc de Gavarrós | <p>L'origen de la casa de Cabanes ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. Fins a la descoberta del castell de la roca gavarret hom havia suposat que aquesta casa hauria estat el castell esmentat, però la descoberta de les ruïnes d'aquesta fortalesa va fer descartar aquesta hipòtesi. Amb tot és possible que després de l'abandó del castell de la roca, els senyors es traslladessin en aquesta finca situada a pocs metres de l'església i això podria explicar la presència d'una sala fortificada. Tot i així no deixa de ser una hipòtesi. La família Cabanas al llarg de l'època moderna es convertí en una de les famílies més riques de la vall, raó de la qual convertí l'antiga casa en una casa 'senyorial'. Segons el cadastre de Gavarrós de 1729 la casa de Francesc Cabanas era de les més importants i ben dotades amb una sala i dues habitacions mentre que la propera de Pardinella i propietat de Margarida Pujol només en tenia una. Segons les escriptures de la veïna casa de Pardinella en el mateix 1759 hi ha el repartiment de les terres entre les famílies de Cabanas, Pujol de Pardinella i Francesc de Còdol senyor de Bagà que havia heretat les terres de l'antiga baronia de Pinós. La família Cabanas posseïa la major part del terme de Gavarrós i encara avui dia correspon amb les cases més riques de la vall. Els cadstres de Brocà i Gavarrós datats del 1856,1878 i 1880 n'hi fan contínu esment. De la casa en procediria el bisbe Solsoní Ramon Riu i Cabanes (1856-1901) autor de grans obres al palau episcopal de Solsona com ara la galeria que mirava al Vall Calent.</p> | 42.2805500,1.9149300 | 410532 | 4681496 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51090-foto-08099-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51090-foto-08099-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51090-foto-08099-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Notable conjunt arquitectònic d'obra popular amb les característiques eixides de fusta típiques de les cases de muntanya | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 82968 | Font de l'heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lheura | Es manté més o menys arranjada. En temps estivals la font i les seves mulleres s'assequen | <p>Font o mulleres situades en una de les torrenteres que baixen de la roca de la Moixa, i també de la cambra dels Bocs i que desemboquen al torrent de la Muga aprofitant l'orografia càrstica de zona. Aquesta font és de les poques fonts que hi ha a la zona i possiblement constituïa un dels punts d'aigua que utilitzaren els habitants de la Muga i d'Oreis a banda dels torrents de Vimboca i també de la Muga. Actualment s'aprofita com a punt d'aigua per abeurar bestiar i fins hi tot s'hi ha construït un petit com de fusta.</p> | 08093-58 | Font situada al camí que uneix els vilatges de la Muga i Oreis sota les roques de la Moixa | 42.2791700,1.7801900 | 399420 | 4681493 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82968-foto-08093-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82968-foto-08093-58-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Va ser recuperada fa anys pels voluntaris de la UEC de Bagà en la seva tasca de recuperar els camins del Parc Natural del Cadí Moixeró. Actualment és la brigada del Parc Natural del Cadí Moixeró qui la manté en més o menys bon estat. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||
| 51091 | Cal masover de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-de-cabanes | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella. (inèdit)</p> | XIX | Es manté en bon estat ja que se n'han refet les cobertes de la casa, malgrat que els interiors no s'hagin modificat. | <p>Es tracta d'una construcció adossada a l'oest de la casa de Cabanes i formant part del mateix conjunt. Es tracta d'una senzill edifici de planta rectangular i compost per una planta baixa i un primer pis coberta amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit excepte la façana sud que està formada per una porta amb els muntants i volta de maó vist i una eixida en arc de mig punt amb les baranes de ferro forjat. A nivell de golfes hi ha una petita finestra. La façana oest és pràcticament cega i la nord hi ha una porta i finestra adintellada a nivell de la planta baixa i dues finestres al primer pis. La fàbrica de les obertures de la planta baixa és amb maó cuit mentre que les de la planta primera són en fusta. L'aparell de l'edifici és molt unitari a base de carreus de pedra picada mal treballada i escairada, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades. Accedim a l'interior per la porta oberta a tramuntana la qual dona pas a la cuina amb la llar de foc formada per una gran campana de maçoneria. Encara s'hi aprecien les restes dels armaris de paret i també del banc escó. Aquesta cambra comunica amb un vestíbul que dona a la porta principal mirant a l'era de la casa de Cabanes i en la que hi ha una escala que accedeix al primer pis on hi trobem les habitacions i els graners. Conserva encara els sostres de fusta i les divisions interiors en bon estat. En cal destacar la barana de forja de l'escala de factura similar als balcons de la casa de Cabanes i també a l'eixida que mira a l'era. S'utilitza com a refugi per a excursionistes.</p> | 08099-193 | Al lloc de Gavarrós | <p>La casa de Cal Masover de Cabanes deuria correspondre a les darreres edificacions que s'erigiren al conjunt al segle XIX coincidint en el moment que s'emprengueren la majoria de les obres de reforma. Consta en els diferents cadastres de Gavarrós que van des del 1878 i 1880 on sabem que la casa era habitada ja que es fa referència. En canvi al cadastre de Gavarrós datat de 1729 no hi surt interpretant-se que no existia. La història de la casa va relacionada amb la veïna de Cabanes.</p> | 42.2804500,1.9144500 | 410493 | 4681486 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51091-foto-08099-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51091-foto-08099-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51091-foto-08099-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta construcció annexa al conjunt de Cabanes sembla que va ser construïda en època molt tardana ja que la data de 1852 que hi ha incisa en una de les pedres de les cantonades en dona testimoni. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 40584 | Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.</p> | 08016-73 | Bagà | 42.2780800,1.6956600 | 392448 | 4681476 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||||||
| 82971 | Font de l'oferta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loferta | <p>CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 1 i 23. DDDAA. (2007-2015). Cartografia dels hàbitats CORINE i dels HIC del Parc Natural del Cadñi Moixeró. Universitat de Barcelona</p> | Situat dins el Parc Natural del Cadí Moixeró en un indret poc freqüentat | <p>Surgència natural d'aigua en el punt més estret de l'engorjat de Vimboca i poc abans d'arribar al denominat forat de Vimboca. Aquesta font surt enmig del torrent de Molnell i serveix per alimentar la casa homònima. Es troba dins d'unes roques calcàries.</p> | 08093-61 | Al clot de Vimboca abans d'arribar al forat de Vimboca entre la Boixassa i la Moixa | <p>La serra del Cadí correspon amb una serra que es caracteritza per tenir una gran cinglera al vessant nord que és visible des de tota la Cerdanya i alt-Urgell. Si es creua en sentit nord-sud es pot resseguir tot l'aflorament rocós de l'eocè que forma el mantell del Cadí. Aquests materials de l'eocè tenen una inclinació de 40-50 graus en sentit sud. La serra limita al sud amb el mantell inferior del Pedraforca. Al nord del Cadí i per sota de la capa eocènica es troben una reduïda capa del mesozoic i un basament de materials paleozoics que van des de l'era Ordoviciana fins al Permià amb alguns dipòsits de material volcànic. Totes aquestes unitats estan plegades formant un gran sinforme causat per l'aixecament del Pirineu i de l'emplaçament del Cadí damunt la conca de l'Ebre. El relleu actual és el resultat dels processos de formació del Pirineu que el va desplaçar al sud formant un gran corriment i del conjunt de falles que van enfonsar la Cerdanya i l'Alt Urgell en l'era del Miocè deixant al descobert el seu vessant nord. Posteriorment i durant l'era de les glacialitzacions del quaternari, la serra del Cadí es va omplir de glaceres al seu vessant nord i això va contribuir a la seva erosió. Encara avui es poden veure rastres d'aquesta erosió.</p> | 42.2789900,1.7893300 | 400174 | 4681462 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82971-foto-08093-61-2.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La infiltració de les aigües en els materials calcaris predominants té com a contrapartida l'exigüitat dels corrents superficials en grans extensions del parc, amb forta sensació d'aridesa, extremada en el sector sud-occidental que contrasta fortament amb el sector sud-oriental, de l'Alt Llobregat, on els corrents superficials, de major importància, presenten un cabal més regular alimentat pels sistemes càrstics esmentats i disposen de conques de captació més àmplies (Lluent, 2007), Paratge no tant conegut com el veí dels Empedrats, però no menys important ja que la bellesa de les roques i balmes que el flanquegen són impressionants. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 82958 | Barraques de pastors a la pleta de la Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-pastors-a-la-pleta-de-la-guilla | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55</p> | XVII-XIX | Encara està en ús. Es manté dempeus | <p>Cabanes de pastors situada al vessant sud del Puig Terrers al costat d'una tartera provocada per les esllavissades de la neu i el glaç en seu vessant sud mirant a coll de Balma i al lloc que es denomina Pleta de la Guilla. Les barraques o cabana de pastors són d'estructura simple a base de pedres mal treballades, unides en sec i amb l'entrada coberta en llinda de pedra rectangular amb coberta vegetal formada per gleves d'herba i terra damunt seu. Aprofita com a base de suport algunes afloracions calcàries. Es situa en un pendent de la muntanya. L'interior està construït amb la mateix tècnica formant una mena de falsa volta. El paviment és de terra batuda.</p> | 08093-48 | A sota el cim del Puig Terrers a l'extrem més oriental de la serra del Cadí i al vessant sud | <p>Les pletes i cabanes de pastors ja eren emprades des de l'alta edat mitjana. De fet pensem que la pleta dels Cortals o de Molnell aniria molt lligada amb l'alou de Molnell documentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Ens l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum'. Entre tots aquests elements també hi deuria incloure les pletes esmentades. De fet val a dir que en un inventari més recent datat de 1783 de la masia de Molnell, parla de la pleta de casa que podria correspondre amb aquesta i també la pleta de Urgell de difícil identificació. A la primera hi havia ' una samarra, dos cubertas, tres buchs y dos buchs a mijas'. A la segona hi havia 'un perol y cabra, dos cubertas, una samarra'. Sovint aquestes pletes podien anar acompanyades d'alguna barraca per a aixoplugar-se de les tempestes d'estiu (Martín, 2005)</p> | 42.2783600,1.7418300 | 396256 | 4681449 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82958-foto-08093-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82958-foto-08093-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserva en bon estat i encara serveix per aixoplugar-se de les fortes tempestes que es produeixen als estius | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51040 | Cal Tinent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tinent | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà</p> | XVI-XVIII | La coberta de la casa s'ha esfondrat i les pallisses i coberts també. Només queda dempeus la façana principal amb la seva testera i el cos adossat a l'est amb la teulada encara sencera i emprada pel bestiar. La teulada de la casa es mantenia en bon estat fins no fa gaires anys quant en cedí la biga carenera | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa i també els coberts, pallisses i annexos. La casa està orientada a sud mirant al riu i assentada en uns marges a l'esquerra del riu Gréixer. Presenta una planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes i amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres petites obertures al primer pis en forma de finestra i tres més a la planta segona, una de les quals és en forma de balconera. Sota teulada hi ha dos petits orificis per als colomars. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedra i tàpia de color rogenc amb les cantonades de pedra picada. A llevant hi ha afegit un cos format per dos arcs de mig punt a la planta baixa que suporten les eixides de fusta del primer pis. Aquestes obertures miren a l'era de la casa, en una posició més elevada al camí i sostinguda per murs de terrassament. Les altres dues façanes no presenten cap obertura ja que una s'orienta a nord i l'altre està assentada al terreny natural. L'interior està completament enrunat amb les bigues caigudes i el sostre esfondrat. Annex i mirant a l'era hi ha un seguit de coberts formats per grans eixides de fusta, sostingudes per pilars de maçoneria i coberta d'un sol vessant de teula ceràmica damunt cavalls que descansen als pilars. Aquest cos rectangular i allargassat dona a una era pavimentada amb cairons ceràmics i també lloses de pedra.</p> | 08099-142 | Al costat del riu Gréixer i al lloc homònim | <p>No en tenim cap testimoni documental d'aquest edifici que s'anomena 'Cal tinent' i que surt esmentat als inventaris de les cases de 1856 a la partida de Gréixer amb el nom de Tinet o Cortals. Francesc Caballé interpreta que el nom del 'tinent' és perquè hi va haver algun tinent en temps de les carlinades. També esmenta que podria venir de 'tinença'(posseir terres).</p> | 42.2793700,1.8502800 | 405200 | 4681435 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51040-foto-08099-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51040-foto-08099-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51040-foto-08099-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa fins fa poc encara es mantenia en peus i segons algunes fotografies antigues es va mantenir habitada fins a mitjans del segle XX. L'anomenada casa de de Mira-sol o 'de cal Tinent nou' a la vila de Bagà prové dels familiars d'aquest edifici. A la paret de la façana s'hi aprecien alguns afegits i sobre alçaments de la coberta. Sembla ser que el cos originari era una masia rectangular amb aparell de maçoneria que al segle XVIII es va veure ampliada amb un cos d'eixides descobertes a la banda est. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51066 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-2 | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P.292 i 320. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XVIII | La casa està en bon estat perquè s'utilitza com a refugi de pastors. El cobert i la pallissa tenen la coberta mig esfondrada i amb algunes jàsseres caigudes. L'era està coberta de vegetació. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de 'la creueta', l'era de batre el gra i les pallisses situades a sota del 'pla del Testarro' i damunt del camp del vilar en el vessant sud-oest de la muntanya. La casa pròpiament dita es situa a llevant. Està formada per una planta rectangular de dos cossos amb una única planta baixa i coberta a dues vessants. El carener és perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. La porta d'entrada es troba a l'est mirant a l'era de batre el gra i al seu costat hi ha una petita finestra. L'aparell és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades i unides amb argamassa de calç, disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i muntants de les obertures. L'interior s'utilitza com a refugi de pastors. No hi ha cap element de rellevància. Davant de la casa hi ha l'era de batre el gra amb un planta rectangular i sostinguda per murs de contenció. Al costat dret i mirant a sud hi ha un cos rectangular orientat d'est a oest i format per un pis i sota teulada amb una àmplia eixida a la façana partida per un pilar de maçoneria que alhora sosté la coberta. Aquesta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i sostinguda per bigues amb els caps treballats amb motius simples. Està dividida en dues plantes mitjançant forjats de fusta. Està en avançat estat de ruïna malgrat s'usi com a cobert per al bestiar</p> | 08099-168 | Al lloc de la Creueta a sota del pla del Testarro | <p>Desconeixem l'origen d'aquest mas que com hem comentat a l'apartat de observacions correspon al típic mas que Serra i Vilaró descriu i que podria correspondre a l'edat mitjana. Possiblement aquesta casa situada a cavall dels nuclis de Gavarrós i Pardinella abraçava tota l'àrea que els cònsols de Bagà delimitaren com a pastura de bestiar en un document de 1308. Posteriorment i en el cadastre de Gavarrós de 1729 ens apareix com a masoveria de Cabanes i en documents posteriors s'hi continua fent esment com a casa censada (AMG 1878 i 1881).</p> | 42.2797900,1.9256200 | 411413 | 4681401 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | La tipologia i distribució de la casa coincideix amb les descripcions que Serra i Vuilaró ens fa dels masos de la Baronia de Pinós el segle XIV. Segons Serra 'L'alberg d'un mas no diferiria gaire de qualsevol de les pobres masoveries que hom pot visitar actualment per aquelles muntanyes, Rebost per exemple. Un mas important tindria un alberg, la planta del qual midaria uns vuit metres en quadre, amb baixos i pis sota teulada. La planta baixa dividida en quatre parts: la primera, l'entrada, amb les eines de conreu i els guarniments de les atzembles i bestiar; davant la porta, una escala de fusta que conduïa al pis superior; al costat de l'entrada, l'estable; davant de la porta d'entrada la cuina amb llar i fogons fets de pedretes; al costat de la cuina el rebost i el celler. El pis superior estava també dividit en quatre quartos; tres dels quals servien per dormir i l'altre per al graner'. Al costat de l'alberg hi havia una casa petita pel forn i una altre pels porcs i una molt gran per al bestiar. Aquesta era gran de perímetre però de parets baixes amb una part coberta de faisó per a les cases i l'altre amb rames' Ja veiem que aquesta descripció coincideix molt amb la majoria de les cases de Gavarrós a banda de la creueta. Masaners, Casa Freda, la casetaserien altres exemples a citar | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51039 | Pont de cal Tinent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-tinent | <p>TOUS i CASALS, JOAN (1978). 'Pont de cal tinent'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XII-XIV | <p>Es tracta d'un pont d'un sol ull damunt el riu de Gréixer. Està compost per un arc de mig punt amb aparell de carreuons de pedra picada, units amb argamassa de calç i disposat en filades més aviat regulars a trenca junt. Recolza damunt de la roca natural en un punt que el riu Gréixer experimenta força desnivell. Mirant aigües amunt a l'estrep de la riba esquerra hi ha un arc de descàrrega de perfil rebaixat que descansa damunt de la roca o codinera. Sembla correspondre amb una obra de fàbrica romànica medieval amb reparacions modernes ja que va haver de ser eixamplat per al pas del trànsit rodat. Actualment serveix de pas per al Gr.107.</p> | 08099-141 | Damunt del riu Gréixer al costat de cal Tinent | <p>No conservem cap document referent a aquesta obra d'enginyeria medieval. Malgrat tot la tipologia i tècnica constructiva ens peremt situar-lo a l'època romànica ja que servia de suport al camí ral de Cerdanya que passava pels colls de Jou i coll del Pendís. Els documents de Bagà esmenten constantment reformes en aquest camí per mantenir-lo transitable ja que es tractava d'una via de comunicació molt important. Aquest pont vas er eixamplat a mitjans del segle XX i en el 1908 l'aigua va arribar al nivell de baranes.</p> | 42.2790000,1.8500900 | 405184 | 4681394 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La fàbrica medieval originària sembla correspondre al segle XI o XII tenint en compte que hi passava el camí de Cerdanya pels passos de Jou i del Pendís. Al segle XX es va eixamplar per al trànsit de vehicles rodats. El seu aparell recorda el del pont de l'Alfar a Cercs o el pont vell de Guardiola. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 82969 | Antic mas de la Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-la-muga | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. InvestIgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians.</p> | XIV-XIX | En ruïnes, encara amb algunes parets altes però cobert de vegetació, arços i runa | <p>Ruïnes d'un important mas situat en el vessant solell de la serra de Molnell a sota mateix de la roca i serra de la Moixa i en un punt dominant en el qual es té una amplia visió de l'obaga de la Muga, de Molnell, Murcurols i també de la pleta de Molnell i de les 'arrugues de Molnell' i pas de la Cabra. Del conjunt de construccions es pot identificar el volum de la casa principal, el de les pallisses, el dels coberts annexos i fins hi tot el de l'era al costat del camí que condueix a Oreis i també al fons de la vall. Tot aquest conjunt d'edificacions es situen en terrasses artificials orientades en sentit sud i disposades en diferents nivells. El volum principal de la masia és de planta rectangular, dividit en dues crugies i possiblement hauria estat compost per una planta i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, indret en el qual s'hi hauria obert la porta d'entrada o principal, Malauradament només es conserven en una alçada força considerable els murs de tramuntana, part del mur de llevant i el de ponent. En canvi el mur de migdia està pràcticament aterrat i només es mantenen en bon estat algunes cantonades i el bastiment de la porta d'entrada a la casa amb l'ampit. L'aparell constructiu és de murs de maçoneria a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç molt pobre i fragments de llosa a trenca junt. Únicament són amb carreus més ben treballats les cantonades d'alguns murs. A la paret mitgera de tancament oest i mirant a l'era es poden veure per la part interna i mig coberts de vegetació i a tocar del nivell de terra; dos arcs de rebaixats de pedra amb les dovelles disposades a 'sardinell' i situats a diferent alçada. També s'hi poden endevinar traces d'altres elements de l'antiga masia mig coberts de vegetació i molsa. Al costat oest d'aquest volum i paral·lel al camí d'Oreis es situa en una terrassa inferior un cos rectangular amb el mur nord completament cec i el mur sud amb traces de pilars que haurien sostingut l'antiga coberta. Per les característiques d'aquest cos i emplaçament, molt possiblement hauria estat la part de les quadres i les pallisses i amb una factura molt similar als coberts que hi ha a la masia del Puig, a Molnell, Murcurols, la Torre de Faia... Seguint el model característic aquest element de dues plantes hauria estat construït mitjançant pilars de pedra que haurien sostingut la coberta de teula ceràmica damunt cavalls i llates de fusta. Encara es conserven dos pilars quadrats. L'aparell dels seus murs és de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç molt pobre i formant filades molt irregulars. Aquest volum, adossat al cos principal de la casa hauria donat a l'era principal de la casa, sostinguda per murs artificials i tancada darrere un baluard de factura semblant a la resta d'edificacions. Sembla ser que al costat de ponent i també a tramuntana hi hauria hagut altres construccions relacionades amb dependències i quadres de l'antic mas. Aquest conjunt d'estructures estan cobertes de vegetació i amagades enmig del bosc que fan difícil de poder-les veure a l'estiu.</p> | 08093-59 | Damunt de l'obaga de la Muga, a sota de la roca de la Moixa i cambra dels bocs | <p>Malgrat que l'alou de Molnell ja es documenti de mitjans del segle IX o X, pensem que els masos de la Muga són més tardans ja que aquest veïnat i masos de la Muga comencen a ser esmentats per la documentació baganesa a partir del segle XIV posant de manifest la importància d'aquests llocs en temps medievals. De la Muga en procedia un tal Berenguer de la Muga el qual va ser absolt del tribut de remença per part de Galceran de Pinós el 1421 per 18 florins d'or d'aragó. (Serra i Vilaró, 1989. Baronies. Llibre II. P-334.. Abans que això succeís aquest Tal Berenguer de la Muga 'Ça Muga' havia abandonat el mas i el senyor adreçà una carta a aquest Berenguer que si pels volts de Sant Joan no havia tornat hi establiria un altre pagès (Baronies ob. Cit p, 336. De la Muga també en procedia un home soliu, del tribut de remença a Jaume de la Muga i que en va fer davant de Sibil·la, la donzella de Guillem de Murcurols. (Baronies. Ob cit. P. 340). Aquest Muga o de ça Muga cal no confondre'ls amb els batlles de la Pobla de Lillet i que Serra i Vilaró confon amb la mateixa procedència. L'abandó del mas de la Muga es deuria produir a mitjans del segle XIX ja que apareix citat en el cadastre de Gisclareny de 1776 i també el cens de 1863. Sembla que no va sobreviure a l'emigració del 1900 interpretant que havia quedat abandonat.De la Muga també en faria al·lusió la mateixa dita d'Oreis 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435)</p> | 42.2776700,1.7698800 | 398568 | 4681339 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquest important mas hauria tingut unes característiques molt similars al mas de Molnell, al mas del Puig o altres de Brocà i Gavarrós. Del compendi de construccions que el formen sembla que l'element més antic és el cos quadrangular principal de la masia amb elements que datarien de mitjans del segle XIV, com seria el cas del mur oest amb els arcs rebaixats. La resta d'elements podrien ser ja del segle XVI, XVII o fins hi tot XVIII. Caldria una exploració i documentació exhaustiva | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 82970 | Antigues carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-carboneres | <p>MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny MESTRE I CARBONELL, C,( 2012) 'L'antic ofici dels carboners'. Lo seneinenc, memòria, natura i llengua. P-82-88. SÀNCHEZ I VICENS, j (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | <p>Restes d'una antiga carbonera situada sota una balma natural i situada poc després de creuar el torrent que procedeix de la cambra dels bocs i desemboca al torrent de la Muga. La carbonera té una amplada d'uns 1'5 metres i una llargada de 2 m. Conserva restes de la cambra de combustió amb les parets de la balma ennegrides.</p> | 08093-60 | Pujant a la vall de la Muga molt a prop del torrent de l'afrau i sota de a cambra dels bocs | <p>La tècnica dels carboners va ser molt emprada durant els segles de l'era moderna i principi de l'era contemporània. La finalitat i objectiu era la de produïr carbó vegetal mitjançant restes vegetals, principalment restes de fulles de faig en llocs humits i hombríbols, motiu del qual les trobem en obagues de fagedes i prop de cursos d'aigua. La tècnica consistia en fer una acumulació de restes vegetals i cobrir-ho mitjançant una pira de branques i troncs de manera que deixés un forat per facilitar la combustió. Les piles podrien ser de diverses tipologies; des de l'anomenada 'carbonera francesa o rodona', la més emprada a Catalunya i d'origen francès, la carbonera i amb uns 20 m de diàmetre, la carbonera de manxa o 'tortosina' més baixa i aixafada, i finalment la carbonera de formiguers o de 'clots'; la més senzilla i fàcil de construir. Si els dos primers eren per fer foc; aquest darrer era per desinfectar i abonar camps de conreu. La carbonera utilitzada a les zones de Gisclareny era aquesta darrera. El procés de combustió podia durar dies, de manera que la tasca del carboner era la de controlar que el foc no s'apagués, raó de la qual a vegades es construïa una barraca molt a prop de la carbonera per a poder pernoctar. Carla Mestre i Carbonell, (2012). Josep Sànchez en va documentar una sèrie d'elles amb les cabanes per a poder pernoctar molt a prop a la zona de Greixer (SÀNCHEZ, V (2008) reafirma que es troben a les zones baixes i sovint van associades a aquestes balmes o cabanes de carboners. A la zona de la Muga n'hem pogut documentar una d'aquestes a prop dels masos de la Muga amb una estructura similar a les cabanes de pastor. Segons E. Martín (MARTÍN, E (2008) aquest carbó servia per alimentar les fargues del Puig situades riu avall.</p> | 42.2769400,1.7736200 | 398875 | 4681253 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les zones humides i properes a torrents i fluxos d'aigua eren llocs molt propicis per a la producció de carbó vegetal molt utulitzat per a la combustió. La pràctica dels carboneres era molt emprada en les valls altes del Bastareny i també de Gréixer i coll d'escriu. Pujant a prop de Vimboca i també a les parts baixes se n'observen encara les restes, així com també a la Pelosa, Boixassa i també pujant pel coll de Pendís abans d'arribar als Empedrats. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 82930 | Cua de cavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cua-de-cavall | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.</p> | Zona integrada en el Parc Natural del Cadí Moixeró i sotrmesa a les normes i directrius de conservació i manteniment del parc natural del Cadí Moixeró | <p>Salt d'aigua provocat pel pas de l'aigua del torrent de la Font del Faig damunt terreny calcari a l'interior de la gorja dels Empedrats. Es tracta d'un salt de més de 7 m. d'alçada que cau damunt d'una profunda gola en el punt més estret dels Empedrats. Es tracta d'un paisatge de gran bellesa i sovint molt visitat.</p> | 08093-20 | A la gorja dels Empedrats. (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2773900,1.8189100 | 402610 | 4681251 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82930-foto-08093-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82930-foto-08093-20-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El topònim de 'cua de cavall' deriva per la forma que prèn la caiguda d'aquest salt similar al de la cua d'un cavall. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 82928 | Els Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-empedrats-0 | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.</p> | Zona integrada en el Parc Natural del Cadí Moixeró i sotrmesa a les normes i directrius de conservació i manteniment del parc natural del Cadí Moixeró | <p>Gorja natural provocada per l'afluència i pas del torrent de la Font del Faig per damunt de terreny calcari de les roques del Llaner, alt, caps de la Pelosa i de la Boixassa i també de la roca Tallada i el pas de la Mona. Aquest element es caracteritza per crear un paisatge càrstic de coves, balmes i avencs molt propis de la vessant sud de la serra del Cadí i en concret de la Vall del Bastareny. La gorja dels empedrats, els passos del clot de Vimboca, del torrent de l'Afrau dels Cortalets, del salt de Murcurols... són paratges molt peculiars i amb trets molt semblants. Les roques de la gorja tenen alçades de fins a 100 i 200 mts i hi ha presència d'algunes coves o avencs com ara la 'del forat' i que denomina al torrent i al paratge natural.</p> | 08093-18 | Al lloc dels Empedrats ( Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N .08695) | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2773800,1.8188800 | 402608 | 4681250 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82928-foto-08093-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82928-foto-08093-18-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Lloc molt popular i visitat per excursionistes que accedeixen al Parc Natura del Cadí Moixeró. El camí d'accés està marcat amb marques grogues i blanques del PR.125 i segueix la traça de l'antic camí de Cerdanya i de la font del Faig. El pas del camí per la zona dels Empedrats s'ha de fer mitjançant salts per damunt de les pedres que en temporades plujoses com ara les primaveres i els estius resten cobertes per l'aigua fet que en dificulta el seu accés. El seu topònim deriva de les imposants roques o pedres que l'envolten. També podria derivar-se del paviment empedrat del camí de Cerdanya al seu pas per aquest paratge. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 83033 | Llegenda del pas d'Hannibal pels Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pas-dhannibal-pels-empedrats | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1995). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; Informació inèdita facilitada per Albert Rumbo i Soler. | III ac | Conten que en la seva heroica travessa que el va menar de Sagunt fins a la península itàlica, el general cartaginès Anníbal, per tal de travessar els Pirineus, va menar el seu multitudinari exèrcit, elefants inclosos, pel camí dels Empedrats que discorre per la població de Gisclareny. | 08093-123 | Al lloc homònim. Pista de Bagà a la Font de l'Adou. PK.4. creuat el torrent sender PR.125 1200 m. | No hi ha dubte que en el marc de la segona guerra Púnica Haniibal per a defensar-se de la derrota Cartagines va decidir d'atacar Roma per sorpresa amb un exèrcit d'elefants emprenent un llarg viatge des de Cartago fins a la capital del futur imperi. Per a creuar els Pirineus va buscar els passos més assequibles i fàcils per a poder-los franquejar motiu del qual va utilitzar el curs del riu Segre com a via d'accés per la zona d'Organyà, La Seu d'Urgell i seguir el curs fins a 'Augusta Lívica'. Es tractava d'un pas més aviat fàcil. El camí dels Empedrats amb el seu estret i dificil congost resulta un pas molt dificil per a franquejar el Pendís, car hom creu que el camí mes idòni era per Greixer, Clot de Sant Pere i coll d'escriu. El pas dels Empedrats si vé resultaria tal i com s'ha vist una via de pas d'orígen més aviat medieval resultaria ser un camí més aviat dificultós per al pas de la transhumància i evidentment molt difícil o quasi impossible per al pas dels elefants. Recents estudis han corraborat que Hannibal va creuar el pas dels Pirineus pel coll de Panissars a la Jonquera ja que segles després s'hi va construïr la via Augusta, els mausoleus de Pompeu i la 'Mansio summumm viri Pirineum'. | 42.2773800,1.8188800 | 402608 | 4681250 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83033-foto-08093-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83033-foto-08093-123-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | És evident que el camí existeix, el personatge també i l'esdeveniment és cert. Ara bé, el què no sembla tan probable és que els tres elements confluïssin a la nostra comarca. En aquest sentit, la major part d'historiadors que han treballat el tema coincideixen en opinar que, segurament, l'exèrcit d'Anníbal camí de Roma va passar pels indrets més accessibles del Pirineu, i més concretament per la zona del Pertús i del coll de Panissars (a cavall de les comarques del Vallespir i l'Alt Empordà). N'hi ha d'altres, però, que consideren que el general cartaginès va travessar el Pirineu per la seva part central, i que amb la finalitat d'evitar les zones d'influència de la colònia grega d'Empúries, aliada dels romans, Anníbal va utilitzar la vall del Segre per travessar els Pirineus, camí d'Itàlia. Fos com fos, aquesta segona possible ruta tampoc garanteix el pas de l'exèrcit cartaginès pel Camí dels Empedrats, doncs si va seguir el camí del Segre, aquest queda molt més allunyat en direcció oest. Altra cosa fora que hagués travessat per la Catalunya central tot buscant el Segre en la seva part final, just abans d'entrar a França, per la zona de Puigcerdà i la Guingeta d'Ix, però aquesta possibilitat no la contemplen les fonts històriques; tan sols les llegendàries.En qualsevol cas, el què si que resulta indiscutible és que la llegenda cal situar-la l'any 218 aC, moment en el qual Anníbal, després d'assetjar la població valenciana de Sagunt va dirigir les seves tropes cap a Roma en el què fou l'inici de la segona Guerra Púnica (218 aC – 201 aC) entre Roma i Cartago. | 83 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 82942 | Camí de Molnell a La Muga i Oreis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-molnell-a-la-muga-i-oreis | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III.</p> | XII-XX | Embegut per la pista amb accés regulat que ascendeix a la baga de la Muga | <p>Antic camí ral que de Molnell comunicava amb els masos de la Muga, Oreis (Conca d'Oria) i pujava fins al coll de Vimboca (T.M. de Bagà) pel clot i forat de Vimboca. Aquest camí que en part ha estat embegut i eixamplat per la pista que condueix fins a l'obaga de la Muga conserva alguns trams amb traces del seu antic empedrat, especialment en els sectors propers als masos de la Muga i també als voltants del pont de Molnell. Es tracta d'alguns trams que es conserven restes del paviment de còdols, units en sec i disposats de cantó així com els murs de contenció. Cal destacar-ne el tram inicial que des del pont actual que creua el Bastareny puja fins a la casa de Molnell i que discorre paral·lel al torrent de Murcarols amb murs de contenció i terrassament realitzats amb còdols de riu, units en sec i amb fragments de pedra i lloses a trenca junt. El tram que hi ha poc abans de l'encreuament amb la pista de la casa de Molnell també conserva restes del seu antic paviment de còdols i sobretot el tram que millor es conserva és el tram final que des del punt on acaba la pista de la Muga ascendeix fins a les ruïnes dels masos de la Muga formant diverses corbes sostingudes mitjançant murs de contenció i alguns trossos empedrats. Aquest darrer tram d'uns 250 m. de longitud supera el fort desnivell que hi ha des de l'obaga de la Muga fins als masos esmentats.</p> | 08093-32 | Des de Molnell a la Muga (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Hom ha pensat que el principal camí o pas per anar a la Cerdanya transcorria per dins de l'estret dels Empedrat, dit del forat i ascendia fins el Coll de Pendís. Amb tot la documentació conservada, malgrat esmenti aquest camí en època medieval no en parla tant sovint com el camí de Coll de Jou o el camí de Pendís per l'escala de Greixer que constituïa el veritable pas per anar a la Cerdanya. Tot i així hi ha algunes referències escrites com la ja esmenta de l'impòsit de barra al 1324 al forat d'Escariu o la construcció del pont del forat d'Escariu el 1360. Atès que corresponien amb obres públiques que afectaven altres consolies (batllies) com ara Bellver, les reunions es feien al capdamunt del coll de Jou o del Pendís. Amb tot Serra i Vilaró especifica que els mestres d'obres eren de Bagà. El pas dels Empedrats era conegut com a Grau d'Escariu. Existien altres vies secundàries per anar a la Cerdanya com era el pas de Vimboca o el pas del Bou. Aquests dos passos transcorrien per terrenys més pedregosos i alts que provocava que no fossin tant utilitzats pels transhumants com era el pas de Pendís. Malgrat això el camí de Molnell permetia connectar els veïnats d'Oreis i de la Muga 'conca d'Oria' documentada ja en els documents del monestir de Sant Llorenç ( Bolós-Pagès, 1986) i també en la la documentació baganesa en temps de la baronia posant de manifest la importància d'aquests llocs en temps medievals. La presència d'una església-torre a Sant Romà d'Oreis donaria fè i importància en el control del pas de Vimboca i també de Murcurols.</p> | 42.2766800,1.7670500 | 398333 | 4681232 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82942-foto-08093-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82942-foto-08093-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82942-foto-08093-32-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest antic camí va ser embegut i eixamplat per donar pas a la pista que a mitjans del segle XX es va construir per donar a accés a l'obaga de la Muga i així poder-ne extreure la fusta que era necessària. Relacionat amb aquestes obres hi hauria la serradora de Molnell, la casa dels amos de Molnell i un telefèric que baixava fins a Bagà (Caballè, 1995). Per altra banda el pont que salva el torrent de la Muga tindria un origen medieval però va ser eixamplat en motiu d'aquestes obres. No es descarta que el 'pont vell de Molnell' hi estigui relacionat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51100 | Molí de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-greixer | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.</p> | XII-XIX | Arruïnat, cobert de vegetació i amb les parts superiors esfondrades | <p>Restes d'un antic molí fariner situat a l'esquerra del riu de Gréixer i situat una mica més amunt de l'estret de Malgrau i a sota de Cal Tinent. Del conjunt arquitectònic es conserven restes de l'antic canal, de la bassa d'arribada, del cup i del casal moliner. Aquest edifici està parcialment enderrocat però tot i així i segons el que e pot identificar i també per fotografies antigues sabem que estava compost per una planta quadrangular amb una planta soterrada, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. La planta soterrani està ocupada pels cacaus, formats per dues obertures en arc rebaixat amb còdols de riu. Al seu damunt es conserva una finestra allindada en fusta. A l'interior conserva un fragment de mola. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades molt irregulars amb les cantonades i dovelles dels arcs en pedra mal desbastada. A la part posterior hi havia dues basses molt allargassades i també del rec que tenia la resclosa prop de Cal Tinent. L El conjunt està completament arruïnat i cobert de vegetació.</p> | 08099-202 | A sota de Cal Tinent vell. | <p>El molí és esmentat en un document del 949 quant Rodolf, bisbe d'Urgell dona al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un mas amb un molí, quatre peces de terra i dues vinyes al comtat de Cerdanya al riu Gréixer. Afrontava amb la coma de Calls, torrent de Pujol i altres límits que desconeixem. El document va ser recollit per Serra i Vilaró ja que l'original s'ha perdut. Posteriorment el 1031 el molí està dins els dominis del monestir. Cap a mitjans del segle XIII i XIV el molí surt esmentat als documents de la vila de Bagà i relacionats amb els Pinós. Així el 1433 una riuada es va emportar la resclosa i cap aigua i va haver de ser reconstruït. El molí es va mantenir en ús fins el segle XIX.</p> | 42.2772100,1.8500800 | 405180 | 4681195 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | De l'aparell constructiu del molí s'evidencien dues fases constructives molt clares. Una primera de planta quadrangular i composta pe runa únic carcabà i un primer pis que segueix els esquemes clàssics de molí pirinenc i un annex a llevant més modern. Del molí en procedeix una mola situada a la casa de la 'Creu de l'Om' a Bagà en pedra rogenca i amb un arbre al mig que l'ha acabat esberlant per la meitat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 82951 | Obaga de la Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obaga-de-la-muga | CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 23. CORTINA RAMOS. A; GORDI I SERRAT.J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural. DDAA. Mapa hàbitat corine 1:10.000. Parc Natural del Cadí Moixeró. DDAA.Manual del hàbitats ens els boscos de Catalunya. Vol VI. Boscos. Generalitat de Catalunya. | Zona de dificil accés on no hi ha camí per arribar-hi i això provoca que sigui un dels paratges més salvatges i ben conservats del Parc Natural del Cadí Moixeró | Es tracta d'una obaga situada entre la capçalera del Puig Terrers i Pleta de Molnell i el salt de Murcarols i casa de Murcurols en el vessant sud de la serra de Molnell i just davant de les ruïnes de la masia de la Muga i també de la serra d'Oreis. Està delimitat pel torrent de la Muga caracteritzat pel seu paisatge càrstic de goles i estrets engorjats on abunda la salamandra i el tritó pirinenc. Aquesta obaga és de boscos caducifolis de faig (fagus sylvatica) que tant a les primaveres i sobretot les tardors experimenten un bosc de tots colors. Es troba en un indret molt salvatge en plè parc natural del Cadí Moixeró on hi ha una gran abundància de fauna protegida i també flora. Correspon amb un dels paratges de més bellesa del Parc Natural que ha sabut preservar els seus trets més originals. | 08093-41 | Al vessant nord de la Muga, davant del mas homònim i sota la Solana de Murcarols | La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea. | 42.2762600,1.7716600 | 398712 | 4681180 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82951-foto-08093-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82951-foto-08093-41-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona de dificil accés sinó és per mitjà de senders fitats, poc conegut entre els excursionistes i també molt poc senyalitzat. Aquest fenòmen ha provocat que sigui una de les reserves naturals més importants del Parc Natural del Cadí Moixeró. Correspon amb l'hàbitat Corine 41.142 o fagedes mesòfiles latepirinenques cacarcteritzades per un domini del faig però s'hi poden trobar altres arbres com ara el tell, el pi roig, el bedoll o algun avet. L'estrat arbustiu és variable ja que pot ser pràcticament inexistent a estar cobert completament de boix. Les plantes que s'hi fan són pròpies dels boscos caducifolis centre europeus. Abasta els vessants ombrívols de qualsevol pendent així com també els fons de barrancs i peus de vessant. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 82966 | Mas 3 d'Oreis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-3-doreis | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2012). Romanic al parc natural del Cadí M oixeró. Inèdit; COROMINAS I CAMP, R (2018). ' Sant Romà d'Oreis. Una obra defensiva amb l'església incorporada' a Erol núm. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. InvestIgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776 ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín; E; 2005. Annex 21 i 22 ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians. DDAA. Catalunya Romànica. Vol XII. Berguedà. P.473. Gran Enciclopèdia catalana | XII-XIV | Cobert de vegetació i runa que en fan dificil localitzar-lo ja que es troba apartat del camí enmig de boixedes i esbarzers | Ruïnes d'un possible tercer mas pertanyent al vilatge o despoblat de Sant Romà d'Oreis. Aquest mas es conserva mig cobert de vegetació i arbres, fet que en fa molt dificil de trobar-lo quan la vegetació és frondosa. Es conserven algunes escasses parets que es confonen amb les restes dels murs de pedra seca dels antics camps de cultiu. Les parets conservades corresponen als murs nord i oest formant un angle recte. Estan construïts amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats, units en sec i atgila i col·locats en filades més aviat irregulars. Aprotiten un desnivell del terreny natural salvat per terrasses artificials. | 08093-56 | A la banda nord-est de l'església orientat cap al coll i torrent de Vimboca i amagat pels arbres | La primera referència documental del lloc d'Oreis la trobariem en els documents pertanyents a l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Bolós-Pagès, 1986) i també a l'arxiu de la Corona d'Aragó 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. Pensem que el Quer foradat podria correspondre amb el 'torrent del Forat' o bé la roca foradada. La Conca d'Oria correspondria segons la toponia i orografia amb el terme d'Oreis, el Cadí seria la serra del Cadí a la zona del Puig Terrers i Pleta de la Muga on s'hi esmenta un mas (Serra i Vilaró. Ob cit, 1989). Finalment la Baixassa faria al·lusió al 'cap de la Boixassa' que hi ha damunt de la Pelosa. No obstant això, l'alou de Molnell incloent molt possiblement l'església de Sant Romà ja apareix citat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians quan el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell (Martín, 2005). A partir del segle XIII, l'indret d'Oreis sovint és esmentat per la documentació baganesa. Serra i Vilaró esmenta que l'església de Sant Romà era sufragania de Sant Iscle de Molnell. En aquest moment, el lloc d'Oreis es denominava 'Aureyls o Orells' i consta que al 1288 tal PereÇasala d'Aureylls es titula parrouià de Molnell i que un tal Ramon Sala de Aureylls en el seu testament demana que s'enterri al cementiri de Sant Iscle de Molnell i dona 3 sous a Sant Romà d'Oreis. Més tard i en concret al 1447 es fa un llegat a Sant Roma d'Oreylls per a l'oli de la llantia (Serra i Vilaró, J. 1989. Llibre III. P.234). La documentació esmenta que al 1438 hi havia tres masos de llarc temps deshabitats.El tercer d'quests masos podrien correspondre amb les ruïnes que hem descrit en aquesta fitxa i que hi ha uns 250 m en sentit Vimboca enmig del bosc. En aquesta data, segons Serra i Vilaró s'hi va establir un home de Cornellana. D'Oreis i la Muga en conservem una dita que ampliraem a la fitxa de llegenda que esmenta: 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435). Serra i Vilaró esmenta que 'en romanen les parets,estant esfondrada la volta i part de l'absis'. No obstant això. Francesc Caballè en el seu llibre de 'les tres-centes cases de Gisclareny' publica una imatge d'aquesta església, encara amb la volta sencera i les ruïnes del màs al seu costat. La imatge pertanyiia a Mn. Gaietà i Pedrals. (Caballè, F, 1995).Alguns dels masos d'Oreis sembla que va sobreviure fins ben entrat el segle XIX ja que en el cens de 1863 conservat a l'arxium muncipal de Gisclareny hi esmenta aquest mas a nom d'un tal Manuel Esparber, hi havia 4 persones majors de 7 anys i pagaven 45 rals de contribució urbana. Sembla que no va sobreviure l'emigració del 1900 ja que en dades posteriors no s'hi ementa. | 42.2762100,1.7870800 | 399984 | 4681156 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82966-foto-08093-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82966-foto-08093-56-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | .Les ruïnes d'aquest tercer mpas podria correspondre amb el dcoumenta conservat de 1437 en que esmenta que 'hi havia tres nasos de llarg temps deshabitats' Es tracta dels característics masos alt medievals similars a molts altres conservats a la comarca com al proper unicipi de Guardiola de Berguedà, a Bagà. Segons paral·lels tipològics estudiats com podrien ser els masos de Vilosiu de Cercs (Bolòs, 1999), Sant Sadurní de Rotgers (Vila i Carabassa. J.M,2010), el vilatge del castell de Mataplana (Sancho i Planas, 1997), el vilatge dels entorns de Sant Marc de Cal Bassacs (Cascante, 2007), entre d'altres i correspondria amb masos molt simples, generalment adossats a la roca mare d'una o dues habitacions construïdes amb murs de maçoneria i a vegades també tapia damunt un petit sòcol d'una o dues filades de pedra. Les obertures eren coronades per llindes de fusta i les cobertes eren del tipus vegetal realitzades amb branques d'arbusts, i terra al seu damunt, tot i que en alguns llocs, especialment de muntanya, podien estar recobertes amb lloses de llicorella damunt un empostissat de fusta. Generalment tenien una única planta amb coberta a un sol vessant i encarades a migdia en llocs encimbellats, però alhora protegits de les inclemències meteorològiques prop de camins i també cursos d'aigua per a facilitar els conreus. El cas d'Oreis respondria clarament a aquestes característiques ja que es troba a prop del torrent de Vimboca, en una zona orientada a sud en posició dominants i en un lloc apte per al conreu del vi. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 82927 | Torrent del Forat, de la Font del Faig o dels Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-forat-de-la-font-del-faig-o-dels-empedrats | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural. www.parcsnaturals.gencat.cat/cat/cadiMartí, Joan. Geozona 140 Riolites de Gréixer. Generalitat de Catalunya, 2007. | Zona integrada en el Parc Natural del Cadí Moixeró i sotrmesa a les normes i directrius de conservació i manteniment del parc natural del Cadí Moixeró | Torrent denominat del Forat, dels Empedrats o de la Font del Faig ja que neix a la font homònima i desguassa al riu Bastareny a l'alçada de Cal Cerdanyola. Es tracta d'un torrent que flueix per damunt d'un terreny calcàri caracteritzat per cavitats càrstiques com ara coves, balmes i avencs. Aquest fet genera que al passar per l'estret format per les roques de la serra dels Trulls i del Cap de la Boixassa que delimiten l'estreta vall d'Escriu amb la vall del Bastareny provoca un engorjat amb goles, salts d'aigua, coves i afraus que és conegut amb el nom de 'Els Empedrats' format un paisatge molt característiquic i de gran bellesa natural . La seva denominació coma torrent del 'Forat' és degut a la presència de coves i avencs a la zona dels Empedrats. | 08093-17 | Al lloc dels Empedrats. (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N.08695) | La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea. | 42.2763500,1.8184700 | 402572 | 4681136 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82927-foto-08093-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82927-foto-08093-17-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El torrent del Forat és un lloc molt visitat al llarg de l'època de l'any per correspondre a l'accés al Coll de Pendís, al refugi de Sant Jordi i també al salt que es coneix com a 'Cua de Cavall' (fitxa 20) i al Bullidor de la Llet (Fitxa 19). S'hi pot arribar a través del PR.125. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 82950 | Pont del camí de Molnell a la Muga per Vimboca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-de-molnell-a-la-muga-per-vimboca | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22.</p> | XIV-XX | Restaurat i reforçat el 2005 amb ciment pòrtland o es va pavimentar i es van col·locar baranes. Aquesta intervenció va ser realitzada gràcies al Parc Natural del Cadí Moixeró. | <p>Es tracta d'una construcció o obra civil construïda damunt del torrent de la Muga poc abans de l'aiguabarreig amb el torrent que baixa de la cambra dels Bocs (Serra i roca de la Moixa) en un indret de pas entre les roques. Es tracta d'una construcció senzilla d'un sol ull d'arc de mig punt de perfil apuntat i construït amb còdols de riu més aviat mal desbastats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Sgons es pot apreciar tant a la riba esquerra com a la riba dreta feia la típica i clàssica forma 'd'esquena d'ase' tant característica en els pont d'època medievals i visible, malgrat les seves reformes per la disposició inclinada de les lloses del seu paviment. En aquest cas es pot observar enncara el pendent original. En canvi des d'aigues amunt aquest element no és visisble i això ens permet interpretar que va ser eixamplat en el moment que es va habilitar i reconvertir l'antic camí de la Muga en una pista forestal per a extreure la llenya. Aquest fet va provocar que el pont fós eixamplat i ampliat aigües amunt per a poder suportar el trànsit rodat. En canvi des d'aigues avall es va mantenir amb la fisonomia original i això ha fet que encara es pugui observar la seva fàbrica. Recentment i tal com es marca en el paviment el pont va ser restaurat amb ciment pòrtland i encofrant l'intradors de l'arc per a poder.lo reforçar. Es va pavimentar de nou amb ciment i es van col·locar baranes de fusta.</p> | 08093-40 | Damunt del torrent de la Muga, dins l'obaga.(Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Hom ha pensat que el principal camí o pas per anar a la Cerdanya transcorria per dins de l'estret dels Empedrat, dit del forat i ascendia fins el Coll de Pendís. Amb tot la documentació conservada, malgrat esmenti aquest camí en época medieval no en parla tant sovint com el camí de Coll de Jou o el camí de Pendís per l'escala de Greixer que constituïa el veritable pas per anar a la Cerdanya. Tot i així hi ha algunes referències escrites com la ja esmentada de l'impòsit de barra al 1324 al forat d'Escariu o la construcció del pont del forat d'Escariu el 1360. Atès que corresponien amb obres públiques que afectaven altres consolies (batllies) com ara Bellver, les reunions es feien al capdamunt del coll de Jou o del Pendís. Amb tot Serra i Vilaró especifica que els mestres d'obres eren de Bagà. El pas dels Empedrats era conegut com a Grau d'Escariu. Tot i així existie altres vies secundàries per anar a la Cerdanya com era el pas de Vimboca o el pas del Bou. Aquests dos passos transcorrien per terrenys més pedregosos i alts que provocaca que no fossin tant utilitzats pels transhumants com era el pas de Pendís. Tot i així el camí de Molnell permetia connectar els veïnats d'Oreis i de la Muga 'conca d'Oria' documentada ja en els documents del monestir de Sant Llorenç ( Bolós-Pagès, 1986).Cal esmentar que els veïnats i masos de la Muga sovint són esmentats per la documentació baganesa partir del segle XIV posant de manifest la importància d'aquests llocs en temps medievals. De la Muga en procedia un tal Berenguer de la Muga el qual va ser absolt del tribut de remença per part de Galceran de Pinós el 1421 per 18 florins d'or d'aragó. (Serra i Vilaró, 1989. Baronies. Llibre II. P-334.. Abans que això succeïs aquest Tal Berenguer de la Muga 'Ça Muga' havia abandonat el mas i el senyor adreçà una carta a aquest Berenguer que si pels volts de Sant Joan no havia tornat hi establiria un altre pagès (Baronies opb. Cit p, 336. De la Muga també en procedia un home soliu, del tribut de remença a Jaume de la Muga i qiue en va fer davant de Sibil·la, la donzella de Guillem de Murcurols. (Baronies. Ob cit. P. 340). Aquest Muga o de ça Muga cal no confondrel's amb els batlles de la Pobla de Lillet i que Serra i Vilaró confòn amb la mateixa procedència. Sembla que el pont va estar en ús fins a l'abandó del mas de la Muga que apareix citat en el cadastre de Gisclareny de 1776 i també el cens de 1863. Sembla que no va spbreviure a l'emigració del 1900 interpretant que havia quedat abandonat. No obstant això el camí degués ser transformat en pista forestal i el pont es va continuar mantenint en ús.</p> | 42.2758800,1.7755000 | 399028 | 4681133 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82950-foto-08093-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82950-foto-08093-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82950-foto-08093-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest pont malgrat les seves transformacions més recents seria un pont que dataria de mitjans del segle XIV, moment en el qual es documenta el mas de la Muga. Presentaria forces similituds amb el pont de Sant Nazari de Gréixer ja que sembla ser que van ser construïts en un moment no massa llunyà. Tal i com succeeix en el seu paral·lel més proper, l'estrep dret de l'arc recolza damunt d'un tros de roca natuarl que es projecta per damunt de la llera de del riu com a base de sustentació. La intervenció del 2005 va mantenir aquests elements, tot i que no es va portar a terme cap estudi històric i constructiu. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 82967 | Camí de la Muga a Oreis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-muga-a-oreis | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2012). Romanic al parc natural del Cadí M oixeró. Inèdit; COROMINAS I CAMP, R (2018). ' Sant Romà d'Oreis. Una obra defensiva amb l'església incorporada' a Erol núm. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. Serra i Vilaró , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG.Cadastre de 1776. ADCU. Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians. DDAA. Catalunya Romànica. Vol XII. Berguedà. P.473. Gran Enciclopèdia catalana</p> | XII-XIX | Camí que sovint es neteja i es desbrossa per part dels voluntaris de Bagà i també per la brigada del Parc Natural del Cadí Moixeró. | <p>Camí que enllaça l'antic vilatge i despoblat d'Oreis amb els masos de la Muga. Es tracta d'un camí que transcorre sota de les carenes solelles de la roca de la Moixa i també de la serra de Molnell. El camí segueix un pendent suau i salva els clots dels torrents que baixen de la cambra dels Bocs i també de la roca homònima formant algunes clotades on hi ha algunes fonts com és el cas de la font de l'obert (fitxa 58) aprofitada per a construir-hi alguns abeuradors o còms per al bestiar. Alguns trams estan empedrats i altres estan sostinguts mitjançant murs de pedra seca formant terrasses per a facilitar el pas del bestiar. Aquest camí és emprat per als excursionistes. El tram proper al vilatge de la Muga està format per les típiques i característiques 'carreres' delimitades per murs de pedra seca que separen l'àmbit públic del camí del de la zona de conreus.</p> | 08093-57 | Al vessant solella i a sota de les carenes de la Roca de la Moixa i també de la serra de Monell | <p>Camí que va molt lligat amb la història dels vilatges i despoblats de Molnell, Oeis i la Muga. Segurament ja deuria existir el segle IX,, ja que en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el bisbe Wisadus el l 948 va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell (Martín, 2005). Posteriorment el 1003 en els documents de Sant Llorenç prop Bagà s'hi esmenta l'alou de Molnell amb les terres, vinyes, ponts, molins... (Bolós-Pagès, 1986) i també a l'arxiu de la Corona d'Aragó 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93. El camí no surt esmentat enlloc però és lògic pensar que ja existia com a principal via d'enllaç entre els vilatges de la Muga i d'Oreis..Cal esmentar que els veïnats i masos de la Muga sovint són esmentats per la documentació baganesa partir del segle XIV posant de manifest la importància d'aquests llocs en temps medievals. De la Muga en procedia un tal Berenguer de la Muga el qual va ser absolt del tribut de remença per part de Galceran de Pinós el 1421 per 18 florins d'or d'Aragó. (Serra i Vilaró, 1989. Baronies. Llibre II. P-334.. Abans que això passés aquest Tal Berenguer de la Muga 'Ça Muga' havia abandonat el mas i el senyor adreçà una carta a aquest Berenguer que si pels volts de Sant Joan no havia tornat hi establiria un altre pagès (Baronies ob. Cit p, 336. De la Muga també en procedia un home soliu, del tribut de remença a Jaume de la Muga i que en va fer davant de Sibil·la, la donzella de Guillem de Murcurols. (Baronies. Ob cit. P. 340). Aquest Muga o de ça Muga cal no confondre'ls amb els batlles de la Pobla de Lillet i que Serra i Vilaró mal interpreta amb la mateixa procedència. Sembla que el camí va estar en ús fins a l'abandó del mas de la Muga i Oreis que apareix citat en el cadastre de Gisclareny de 1776 i també el cens de 1863. Sembla que no va sobreviure a l'emigració del 1900 interpretant que havia quedat abandonat. Actualment el camí es fa servir per ús exclusiu dels excursionistes que ascendeixen al Cadí per aquesta part del Berguedà, els llenyataires i també els caçadors.</p> | 42.2758200,1.7822500 | 399585 | 4681119 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82967-foto-08093-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82967-foto-08093-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82967-foto-08093-57-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí de possible origen medieval per a connectar per la part més solella els nuclis d'Oreis i de la Muga passant per la font de l'heura. Aquest camí es conserva en bons estat gràcies a la UEC de Bagà i també a la brigada de manteniment del Parc Natural del Cadí Moixeró. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 51075 | Capella de Sant Josep de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-pardinella | <p>ADCS. 'documents de la curia'. Inèdit. CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa Pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. P-82</p> | XVIII | Capella restaurada i mantinguda en un excel·lent estat de conservació. | <p>Capella de Sant Josep de Pardinella situada a la part posterior de la casa homònima a tocar de la cantonada nord-est. Té una planta rectangular allargassada i orientada en sentit est oest amb la capçalera situada a llevant i la porta d'entrada a ponent. La coberta és a dues vessants de teula ceràmica i el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La porta, oberta a l'oest està formada per una obertura en arc rebaixat i coronada per un bloc monolític de pedra rogenca i amb les inicials de 'any 1762' que correspondria al moment de la seva construcció. Damunt seu hi ha un òcul circular i a sobre de la testera de ponent un ràfec amb acabat de dues filades de teula girada i maó pla i també un campanar de cadireta i d'un sol ull. L'aparell de les seves façanes és de maçoneria de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locada en filades irregulars. Únicament són en pedra picada els bastiments de les obertures i les cantonades. La teulada ha estat sobrealçada. L'interior està cobert amb una volta de llunetes i forma tres crugies amb sengles arcs torals que arrenquen d'una cornisa de guix. El paviment és de maons ceràmics de 15 x 15 centímetres. Damunt de la porta d'entrada hi ha un cor de fusta amb la barana i el passamà treballats i a sota seu hi ha una pica beneitera tallada en un sol bloc de pedra calcària i amb decoració externa formant motius molt simples. El presbiteri és salvat mitjançant dos graons de pedra i delimitat per una petita . Darrere de l'altra hi ha una petita sagristia a la que s'hi accedeix per dues portes emplafonades i pintades en color blau amb motius florals damunt un fons blanc. L'armari dels objectes litúrgics també és emplafonat i pintat en color verd i vermell. Es troba en un excel·lent estat de conservació.</p> | 08099-177 | A la part posterior de la casa de Pardinella al terme de Gavarrós | <p>La capella va ser construïda al 1762 com a capella familiar dels Pardinella coincidint en el moment de més expansió i importància de la finca. Amb tot i gràcies a alguns documents consultats a la cúria diocesana i a l'arxiu diocesà de Solsona sabem que el bisbat els va concedir alguns permisos per celebrar-hi missa el 1817 'En vista de las letras ejercidas por el M.Sr. Don Gil Esteve Gobernador eclesiastico capitular de la Diocesis de Solsona en 23 de junio de 1847 por las cuales se les concede a don Francisco Pujol y Pardinella y a su familia permiso para hacer celebración de la santa misa en la capilla de su propiedad sita en la parroquia de Gavarrós'. La carta va ser signada el 1894 i és el resultat d'un seguit de peticions del propietari de la finca per celebrar-hi missa diària. Encara avui és la capella familiar i malgrat que no s'hi faci missa continuada està en culte. Aquesta capella va ser inventariada per Josep Mª Gavin a l'inventari de les esglésies amb el núm. 160</p> | 42.2773400,1.9410700 | 412683 | 4681113 | 1762 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta capella d'ús familiar continua funcionant com a panteó familiar i hi trobem encara ara algunes tombes a la sagristia. Està comunicada amb l'interior de la casa i sembla que va ser erigida en posterioritat a la finca ja que pareda unes arcades de pedra amb la data de 1724 del cos nord-est de la casa. La capella encara està en culte i conté restes del mobiliari litúrgic com ara els armaris per guardar els objectes de les celebracions, el banc de la família realitzat en boix i amb el respatller massís. | 119|99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,45 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.