Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99591 | Fons documental Llinatge Blanes-Centelles i Saavedra a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-llinatge-blanes-centelles-i-saavedra-a-larxiu-nacional-de-catalunya | s.XIV-s.XIX | <p>L'Arxiu Nacional dipossa de diversos fons de llinatges familiars diversos. Un dels més destacats és el que forma part de les famílies Blanes, Centelles, Saavedra. Referent a la vila de Vilalba Sasserra és important el fons dedicat de la branca Blanes-Centelles, ja que els Centelles en van exercir un domini a través de diverses propietats i masos. La documentació familiar dels Centelles té un arc cronològic des dels segles XIV-XIX on hi destaca l'exercici i gestió dels seus dominis a Vilalba Sasserra, entre d'altres localitats. Referent a Vilalba Sasserra s'hi troben capbreus, documentació vària sobre la gestió dels dominis com plets, documentació econòmica, notarial i contractes diversos.</p> | 08306-49 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer Jaume I 33-51. 08195.Sant Cugat del Vallès | <p>Els Centelles eren els senyors de la baronia de Centelles que incloïa diversos territoris de l'actual Osona i Vallès Oriental. Poblacions i localitats com la mateixa vila de Centelles, Tona, Balenyà o Montmany, i sobretot Vilalba Sasserra. És durant el segle XVI que la família Centelles s'uneix amb la família Blanes, constituïnt el patrimoni Blanes-Centelles. El fons documental es va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya el dia 15 de gener de l'any 1993, sota un contracte de cessió signat per descendents de la família i la Generalitat. Finalment el dia 14 de desembre de l'any 2007 la Generalitat de Catalunya va dur terme una compra del fons per obtenir-ne la propietat total. Actualment es troba catalogat i perfectament conservat a les dependències de l'Arxiu Nacional i la seva consulta és lliure.</p> | 41.6530025,2.4410702 | 453460 | 4611401 | 1325 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIL | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94|98 | 56 | 3.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||
| 99593 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-vilalba-sasserra | s.XVII-XIX | <p>L'arxiu parroquial de Vilalba Sasserra es troba dins el fons de l'arxiu Diocesà de Barcelona, concretament en la secció d'arxius de les parròquies de la Diocesi de Barcelona. Els llibres conservats es dipositen al fons de l'arxiu parroquial d'Olzinelles. Comparteixen llibres també amb la parròquia de Vallgorguina, ja que a partir de 1442 passa a ser església sufragània de Vallgorguina. Els llibres de baptismes son els següents: </p> <p>“Llibre de Baptismes Vallgorguina i Vilalba Sa Serra” 1763 - 1798</p> <p>“Llibre de Baptismes” Vallgorguina 1840 - 1857 fol. 108 Vilalba sa serra 1853 - 1858 fol. 7</p> <p>Els llibres de matrimonis son els següents:</p> <p>“Capítols matrimonials” Vallgorgina, Vilalba 1610 - 1653</p> <p>“Capítols matrimonials, Testaments” Vallgorguina, Vilalba 1669 - 1687</p> <p>Els llibre d'òbits son els següents:</p> <p>“Òbits” Villalba, Vallgorguina 1601 - 1645</p> <p>“Llibre de Òbits” Vallgorguina, Vilalba 1645 - 1665</p> <p>“Òbits” Vallgorguina, Vilalba, 1665 - 1694</p> <p>“Llibre de òbits” Vallgorguina, Vilalba. 1694 - 1719</p> <p>“Òbits” Vallgorguina, Vilalba. 1718 - 1761</p> <p>“Llibre de disposicions dels difunts de Vallgorguina i Vilalba” 1745 - 1836 </p> <p>“Òbits” Vallgorguina, Vilalba 1761 - 1786</p> <p>“Llibre de Òbits” Vallgorguina. Vilalba 1786 - 1851</p> <p>El llibre d'ànimes conservat és el següent:</p> <p>“Llibre d' ànimes” Vilalba 1632</p> <p>Per tant els llibres de baptismes conservats son dels segles XVIII-XIX i concretament dues unitats. Pel que els capítols matrimonials daten del segle XVII i també son dues unitats. Finalment el fons amb més llibres conservats és el corresponen als òbits que daten d'inicis del segle XVII fins a la primera meitat del segle XIX amb un total de vuit llibres. Finalment es conserva un llibre d'ànimes del segle XVII. </p> | 08306-51 | Carrer del Bisbe, 5, Ciutat Vella, 08002 Barcelona | <p>Els arxius parroquials de la Diòcesi de Barcelona es van agrupar i conservar a l'arxiu Diocesà a partir de l'any 1941. Durant la Guerra Civil, concretament a l'any 1936 es va fer un esforç molt gran en la recuperació de la documentació sagramental de les diverses esglésies parroquials de la Diòcesi. Es va dur a terme una primera recopilació de documentació fomentada per la Generalitat de Catalunya i es va traslladar al convent de la Mare de Déu de l'Esperança i al Palau Episcopal de la ciutat de Barcelona. A l'any 1938 es trasllada tot el fons al monestir de Pedralbes i finalment l'any 1941 l'Arxiu Diocesà es fa càrrec de tots els fons parroquials fins a l'actualitat. Pel que fa a l'arxiu sagramental de Vilalba Sasserra els llibres conservats majoritàriament a partir del segle XVII compartiren gestió amb la parròquia de Vallgorguina, ja que és a partir de l'any 1442 que Santa Maria de Vilalba passa a ser església sufragània de Vallgorguina.</p> | 41.6529079,2.4415668 | 453502 | 4611391 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2025-05-28 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 56 | 3.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 99594 | Fons documental Arxiu Municipal de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-municipal-de-vilalba-sasserra | XIX-XX | <p>L'arxiu municipal de Vilalba Sasserra consta de tota la documentació generada per l'ajuntament al llarg de la seva existència. Principalment hi ha documentació de caràcter administració i de gestió del municipi, entitats i organismes de caràcter local.</p> <p>Els fons de l'arxiu municipal està format pel fons de l'administració local de l'ajuntament, els fons privats de la Cambra agrària local, el de la Germandat de Llauradors i ramaders (1966-1983), la Delegació Local de la FET y de las JONS (1940-1970). Finalment els fons del Jutjat de Pau de Vilalba Sasserra (1946-1997)</p> | 08306-52 | Plaça de la Vila, snAjuntament de Vilalba Sasserra | <p>L'arxiu municipal de Vilalba Sasserra es va integrar a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona l'any 2010. Aquest ens és qui gestiona i treballa en l'ordenació i classificació de l'arxiu.</p> | 41.6530430,2.4410784 | 453461 | 4611406 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-06-11 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||||||
| 99666 | Fons fotogràfic del Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-de-monuments-de-la-diputacio-de-barcelona | s.XX | <p>El fons fotogràfic del servei de monuments de la Diputació de Barcelona es troba dipositat a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona. En destaquen alguns fons que tracten temàtiques relacionades amb el patrimoni cultural i històric de Vilalba Sasserra. Concretament el fons d'Antoni Gallardo i Garriga sobre els béns de l'església de Santa Maria de Vilalba Sasserra. El fons de Gabriel Roig i Font, del que en destaquen les fotografies dedicades a l'església vella de Santa Maria de Vilalba, del seu exterior. Les fotografies més interessants son les referents al campanar. Un altre fons interessant és el d'Antoni Homs i Ferrés, el qual també el formen un seguit de fotografies sobre l'església vella de Santa Maria de Vilalba, concretament les del seu interior.</p> | 08306-53 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Carrer de Mejía Lequerica, 1, Barcelona | <p>La història del fons fotogràfic de la Diputació de Barcelona es relaciona directament amb la història del seu arxiu documental. El denominat Arxiu General de la Diputació es va crear el 1812 i agrupa i preserva tota la documentació i el patrimoni bibliogràfic generada per la institució. L'arc cronològic va des de la seva fundació fins l'actualitat, de la documentació fundacional a la produïda fins a dia d'avui. Pel que fa els fons fotogràfics, és una de les parts fonamentals i més consultades de l'Arxiu General. En destaquen els fons dels fotògrafs, Antoni Gallardo i garriga, Josep Singla Marsal, Joan Subias i Galter, Narcís Ricart, Gabriel Roig i Font, Antoni Homs i Ferrés o el de Frederic Juandó Alegret. Pel que fa els centres de documenten es distribueixen en els edificis de la Maternitat, l'Escola Industrial, Les Llars Mundet, Can Serra i la Plataforma de Logística. </p> | 41.6529821,2.4410087 | 453455 | 4611399 | 1918 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99666-ico901206612img1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Antoni Gallardo Garriga | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||
| 99672 | Campanar de l'Església vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-vella-de-santa-maria-de-vilalba-sasserra | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XVII | <p>El campanar de l'antiga Església de Santa Maria de Vilalba Sasserra és de forma quadrada coronat amb un cos de forma piramidal i envoltat per merlets. Les campanes es troben en un cos amb quatre obertures en forma de mig punt i s'entreveuen dues gàrgoles.</p> <p> </p> | 08306-59 | Església Vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra | <p>El campanar formaria part de les reformes d'època moderna, ja que no conserva elements de l'edifici original d'època romànica. Estaria enmarcat en el procés de reconstrucció i ampliació de l'església que va viure al llarg dels segles XVI-XVIII. Concretament l'any 1609 es dona permís per engrandir l'església i possiblement es va produïr algun tipus de reforma i intervenció en el campanar.</p> | 41.6446372,2.4513459 | 454310 | 4610468 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99672-ico901206621img.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | Es poden veure algunes fotografies antigues en el fons fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació-Servei de Monuments, concretament en el fons d'Antoni Homs i Ferrés. | 96 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||
| 99789 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-10 | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XV | <p>Masia amb una teulada a doble vessant i manté el cos de les reformes documentades del segle XVIII. La façana principal actualment molt reformada, hi ha un accés mitjançant unes escales que condueixen al pis superior. En un dels extrems hi ha uns annexes per emmaguetzamatge d'utensilis agrícoles. S'intueix que a la part frontal de la façana s'hi ubicava l'era típica de les masies de la zona.</p> | 08306-61 | Camí de Can Font, sn | <p>Es documenta per primera vegada el segle XV, tot i que la fesomia actual la pren de les ampliacions fetes al segle XVIII. Formava part del patrimoni dels Centelles com a masoveria.</p> | 41.6381681,2.4523008 | 454385 | 4609749 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99789-can-font_0.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 99819 | Pedrera d'en Llobers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-llobers | <p>Pedrera d'en Llobers es troba actualment abandonada. Podia haver tingut la funció de proveïr de pedra per a la construcció de les masies del seu entorn. El seu accés és difícil i es troba molt afectat per la vegetació. Actualment es troba tancada i només poden percebre les diverses extraccions de pedra directament a la muntanya.</p> | 08306-62 | <p>La pedrera d'en Llobers no es tenen dades històriques i documentals, només es conserva el topònim d'en Llobers. Segurament el nom prové d'un dels antics propietaris de la peça de terra, convertida i explotada com a pedrera. En el seu entorn s'hi ubiquen una gran quantitat de masies i de construccions agrícoles, a més de l'església vella de Santa Maria. Possiblement podia haver estat una de les pedreres locals que proveïren de material petri a les explotacions i edificis de l'antiga parròquia. </p> | 41.6497802,2.4416519 | 453506 | 4611043 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99819-3.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-02 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||||
| 99820 | Can Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bori-1 | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XVII | Es troba en ruïnes | <p>Actualment es troba en estat ruinós i només es mantenen els fonaments de les parets. Afectat per la vegetació.</p> | 08306-63 | Can Bori | <p>La masia de Can Bori forma part del primer nucli originari de Vilalba, darrere l'església vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra. Formava part dels dominis de la família Centelles i les primeres dades documentals daten del segle XVII, quan s'esmenta al llibre de registre de baptismes des del 1645 (Arxiu parroquial). Els senyors útils de la masia van ser diversos membres de la família Reverter, masia pròxima i sembla que es va abandonar a partir de l'any 1955 quan la família es va traslladar al nucli de Trentapasses, o obriren un taller de teixits amb el nom Esparrica (Almerich, 2002).</p> | 41.6443338,2.4554524 | 454651 | 4610431 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||||
| 99821 | Can Saurí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sauri-de-dalt | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XVII-XX | <p>Actualment es troba en estat ruinós i no és habitable. No es poden veure ni les estructures i s'intueix la seva localització, ja que les fonts orals locals no recorden amb presició la seva ubicació exacte a la zona. </p> | 08306-64 | Can saurí, sn | <p>Ens trobem davant d'una de les múltiples masies que formaven part del patrimoni dels comtes de Centelles. Es documenta al llarg del segle XVII, on els seus habitants eren els membres de la família Cuc i més endavant, concretament durant el segle XIX passa a anomenar-se Riera. Al llarg de les guerres carlines, com era de costum a la zona, alguns habitants del mas Can Saurí van fer de guies als carlins per les muntanyes. Uns guies remunerats que tenien la missió de traslladar els carlistes fins a la plaça de Vallgorguina. Durant el segle XX, finalment el mas queda en desús i cau en l'estat ruinós actual.</p> | 41.6430129,2.4627557 | 455259 | 4610281 | 08306 | Vilalba Sasserra | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-02 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 99822 | Parc Natural el Montnegre Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-el-montnegre-corredor | s.XX | <p>El Parc del Montnegre i el Corredor engloba diferents comarques com les del Vallès Oriental, el Maresme i la Selva, amb una extensió protegida de 15.010 ha que s'estenen per la serralada litoral en la zona de la serralada del Corredor i el Montnegre. El Pla Especial va ser aprovat el 1989. L'oficina gestor del parc es troba a Vallgoguina.</p> <p>Destaquen els boscos d'alzines i pins, a nivell patrimonial s'hi troben jaciments arqueològics, d'època ibera, romana i edificis medievals. També hi ha una llarga llista d'esglésies i altres recintes religiosos, masos i cases fortes. Amb l'objectiu principal de la seva preservació dels valors naturals i patrimonials de la zona.</p> | 08306-65 | <p>El 20 de juliol de l'any 1989 és el moment de creació del Parc i forma part de la Xarxa de Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.</p> | 41.6313221,2.4679335 | 455682 | 4608980 | 1989 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | 2025-08-05 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | El Pla especial del Parc del Montnegre i el Corredor va ser aprovat per silenci administratiu el 20 de juliol de 1989 i publicada l'aprovació al DOGC núm. 1300 d'1 de juny de 1990.Plan especial. Texot íntego [texto en catalán, pdf] | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||||||
| 99823 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-5 | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | Es troba en ruïnes | <p>Actualment només en queden restes de parets, en estat de ruïna.</p> | 08306-66 | Can Benet, sn | <p>La masia de Can Benet era una de les masoveries riques i més potents de la parròquia de Vilalba Sasserra. Formava part del patrimoni dels comtes de Centelles. Va posseir el domini útil de masies del seu entorn més immediat, com la masia de can Bori. Sembla que va tenir una forta incidència durant les guerres carlines i va ser abandonada el mateix segle XIX. La última dada de que estava habitada és de l'any 1868.</p> | 41.6409779,2.4629211 | 455271 | 4610055 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Deconegut | 94|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 99824 | Can Reverter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reverter-0 | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XV | Es troba en ruïnes. | <p>Masia que actualment es troba en ruïnes i només es poden identificar part dels murs originals i parets auxiliars.</p> | 08306-67 | Can Reverter, sn | <p>Les primeres dades de Can Reverter daten del segle XV, concretament l'any 1464. Sembla que Can Reverter era una masia amb recursos i rica. Una família que es va emparentar amb altres membres de masies veïnes de la zona i de Vallgorguina. Les últimes dades documentals i històriques son del segle XIX.</p> | 41.6426135,2.4697659 | 455843 | 4610233 | 1464 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 99862 | Escultura a la mobilitat sostenible | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-la-mobilitat-sostenible | s.XXI | <p>Es tracta d'una escultura per tal de celebrar la mobilitat sostenible. Una gran peça de ferro corten amb una forma de bicicleta, on pren cos a primera instància la rodona davantera de grans dimensions. Imita les primeres bicicletes del segle XIX. Es troba en una zona enjardinada davant de la plaça major del poble.</p> | 08306-70 | Plaça de la Vila, sn | <p>Inaugurada el mes de febrer de l'any 2025 i elaborada per l'escultor Marc Herrero.</p> | 41.6526074,2.4418324 | 453523 | 4611358 | 2025 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99862-img6621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99862-img6623.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-08-05 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Marc Herrero | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||
| 99910 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya-2 | <p><a href='https://cec.cat/arxiufotografic/'>https://cec.cat/arxiufotografic/</a></p> | s.XX | <p>Al fons documental i fotogràfic del Centre excursionista de Catalunya hi ha diversos fons de fotògrafs catalans que tenen algunes imatges i fotografies d'elements patrimonials de Vilalba Sasserra. Concretament dues imatges sobre un dolmen que no és segur que pertanyi a la localitat de Vilalba Sasserra. La resta de fotografies fan referència a l'església vella de Vilalba. Cal destacar-ne la imatge sobre el retaule barroc que existí i que en l'actualitat no en tenim cap resta, ja que va ser cremat durant la guerra civil. La fotografia del retaule és del fons de Manuel Genovart i Boixet.</p> <p>Fons de Josep Maria Armengol i Bas, entre 1899 i 1915. Fotografies estereoscòpiques. Dolmen de Vilalba Sasserra (AFCEC 10283). Façana de l'antiga Parròquia de Santa Maria de Vilalba Sasserra (AFCEC 10284). </p> <p>Fons Germà Garcia Fernàndez (1942-2002). Façana i campanar de l'església vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra (AFCEC 3274). Part alta del campanar de l'església vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra (AFCEC 3275). Portal tapiat en un mur de l'església vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra (AFCEC 3276).</p> <p>Fons Manuel Genovart i Boixet (1895-1980. Façana i campanar de l'església vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra. Fotografia estereoscòpica (AFCEC 0554).</p> <p> </p> | 08306-71 | Carrer del Paradís, 10, Ciutat Vella, 08002 Barcelona | <p>A principis del segle XX es crea l'inventari Gràfic de Catalunya de la mà de Geroni Martorell i seria el 1909 que es va donar forma a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. De totes maneres les imatges més antigues conservades daten de finals del segle XIX. Al llarg del segle XX l'entitat ha dedicat els seus esforços a la conservació del patrimoni fotogràfic i a la recuperació de fons fotogràfics de diversos fotògrafs de Catalunya. </p> | 41.6529701,2.4410035 | 453454 | 4611398 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||||||
| 99912 | Escultura Ocell Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ocell-blanc | s.XXI | <p>Al cementiri de l'església vella de Santa Maria es troba l'escultura de Rosa Serra dedicada al dol gestacional. Una escultura que es troba damunt una elevació de pedra en forma d'esglaons per les quatre cares. Al damunt s'hi ubica un colom de color blanc que representa l'espai de dol.</p> <p>S'hi troba la inscripció: 'En record dels nens i nenes que, sense arribar a néixer, han deixat la seva petjada, i en suport a aquelles persones que conviuen amb la seva absència'.</p> <p>'Recordo quan algú em va dir que havia de donar-me temps per a viure el dol i jo em preguntava com es fa això, si plorava prou, si hauria d'estar pitjor o millor, fins que em vaig adonar que no hi ha regles, no hi ha referències, és una cosa completament personal'.</p> <p>Ocell blanc, escultura de Rosa Serra i Puigvert</p> <p>Vilalba Sasserra, 22 de gener 2023.</p> | 08306-73 | Cementiri de l'església vella | <p>L'escultura a l'espai de dol gestacional es va dur a terme per l'esculturoa olotina, Rosa Serra Puigvert, per encàrrec de l'ajuntament de Vilalba Sasserra. La data de la inauguració va ser el dia 22 de gener de l'any 2023.</p> | 41.6446004,2.4513674 | 454312 | 4610463 | 2023 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Religiós/Cultural | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Rosa Serra Puigvert | Escultura dedicada al dol perinatal. | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||||
| 99913 | Era de can Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-trull | s.XVIII-XIX | <p>Al mas el Trull de Vilalba Sasserra hi ha una de les eres més destacades i ben conservades del municipi. Correspon a una era de grans dimensions que es troba ubicada al nord est de la masia. Està formada per un paviment de rajols i té forma circular encerclada per una filera de maons. L'era s'ha recuperat i forma part del conjunt arquitectònic de l'explotació, tot i que actualment no té la utilitat originària de facilitar la batuda de cereal. La seva funció és merament decorativa.</p> | 08306-74 | Masia del Trull | <p>L'era del mas del Trull data d'alguna de les successives reformes de la masia dels segles XVIII-XIX. No tenim una data ni documentació que n'acrediti el seu origen o construcció, però a partir de la comparativa d'aquest element arquitectònic en d'altres exemples ens ho permet datar aproximadament. Al correspondre a un dels elements indispensables de les masies catalanes amb una certa entitat, amb les dimensions de l'era ens permet pensar que l'explotació era important i rellevant a la zona. Unes dimensions que demostren que les quantitats de cereals tractades en aquesta per batre i dur a terme els procediments pertinents, eren elevades.</p> | 41.6377521,2.4844484 | 457062 | 4609686 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99913-trull-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2025-08-05 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||
| 99914 | Camí de la Cadena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cadena | s.XII-XXI | <p>L'anomenat camí de la Cadena és l'antiga via que connecta el nucli primigeni de Trentapasses amb el nucli modern de Vilalba i que porta al Santuari del Corredor. Es tracta d'un camí rural ben arranjat. També el seu trajecte passa per masies importants i rellevants del municipi com Can Gol, Ca l'Illa, o el Trull. Altres elements d'interès que trobem al pas del camí son les pedreres de Can Gol, i d'en Llobers, el Banc gegant i una de les bifurcacions condueix a l'Església vella i el cementiri. Per tant els habitants del municipi l'utilitzen quan han de dirigir-se al cementiri o simplement volen gaudir dels espais naturals existents al Parc del Corredor.</p> | 08306-75 | Camí de la cadena de Vilalba Sasserra al Corredor | <p>El camí de la Cadena sembla que pren el nom de la cadena actual que tanca el camí a l'altura de can Gol. Antigament era el camí que unia el nucli antic de Trentapasses i l'església vella de Santa Maria, amb l'antiga via direcció Sant Celoni, on actualment hi ha el nucli urbà modern de Vilalba. Sens dubte va esdevenir la via de connexió directe dels habitants dels masos de la zona per anar als centres urbans de l'entorn. </p> | 41.6487533,2.4433100 | 453643 | 4610928 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99914-img6813.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada accessible | Social | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casmitjana | 94|98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||
| 99915 | Terme dels quatre pobles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terme-dels-quatre-pobles | La fitxa es troba sota la tapa de ferro del clavagueram. | <p>Terme del punt de confluència dels quatre termes dels municipis de Vilalba Sasserra, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Llinars del Vallès. Actualment es troba a la carretera Vella de Sant Celoni a la casa nº87. El punt es troba a l'entrada del nucli urbà modern de Vilalba Sasserra, just al costat dels carrers de Barcelona i Trentapasses. El lloc a on hauria d'existir la fita amb les sigles de Vilalba es troba sota la tapa de clavegueram existent.</p> | 08306-76 | Carretera Vella de Sant celoni, casa nº87 | <p>La fita de confluència entre els quatre termes de Vallorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i Santa Maria de Palautordera antigament eren marcades per les creus de terme. Actualment la creu de terme existent es troba a la plaça de la Vila i servien per delimitar els límits de cada parròquia. Durant els segles més moderns es va passar a la fixació termenal mitjançant les fites de pedra de petites dimensions amb les sigles de cada municipi. En aquest cas es troba a l'antiga carretera de Sant Celoni coincidint amb la casa del nº87, sota una tapa de clavegueram. El seu origen serien els mil·liaris romans ubicats a les vies que comunicaven les diferents províncies de l'imperi. El seu ús és merament informatiu i administratiu per a la delimitació dels límits municipals.</p> | 41.6542847,2.4453593 | 453818 | 4611541 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Administratiu | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||||||
| 99916 | Pi de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-vilalba | <p>El Pi de Vilalba és un arbre que es troba al costat de l'edifici de l'Església vella de Santa Maria de Vilalba. Concretament a la zona est del conjunt arquitectònic i antigament es trobava al costat de les primeres edificacions del nucli antic de Trentapasses. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions amb una base considerable. A part es perceben algunes parts malmeses, sobretot en l'escorça central, ja que segons la memòria oral el pi hauria patit els efectes d'algun llamp.</p> | 08306-77 | Al costat de l'església vella de Vilalba Sasserra | 41.6443797,2.4512309 | 454300 | 4610439 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada accessible | Simbòlic | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||||||||
| 99917 | Bosc dels nans de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-nans-de-vilalba | s.XXI | <p>El bosc dels nans es troba al costat del camí de la Cadena, just a l'altura de la masia can Gol. En un trencall a la dreta es dirigeix el paratge just a uns metres de la finca de can Lleuger. Hi ha vuit nans diferents i figures vàries que es troben distribuïts al llarg del paratge entre els arbres. Cada nan té un petit entorn on els infants de Vilalba han procedit a la seva adopció i compromís a mantenir-lo i a netejar-lo regularment. Es va pensar com un espai comú i social del poble pels habitants i connectar amb la natura i l'entorn del municipi.</p> | 08306-78 | Al costat de la masia Can Gol | <p>El bosc dels nans de Vilalba Sasserra va ser una iniciativa organitzada per l'ajuntament i altres entitats del municipi durant l'any 2021. Els objectius principals del projecte es relacionaren amb crear un espai d'esbarjo i de contacte amb la natura en un context posterior a la pandèmia del COVID. Es va voler donar un espai a la població per tal de representar la solidaritat i el contacte amb l'entorn. Cada grup de nens del municipi adquiriren el compromís de cuidar i netejar les figures que van ser aportades per les diferents famílies del poble.</p> | 41.6492103,2.4426877 | 453592 | 4610980 | 2021 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99917-img2777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99917-img2778.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99917-img2781.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 99918 | Camí de Trentapasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-trentapasses | <p>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | XII-XX | <p>El pas i camí de Trentapasses com a nucli es troba a la carretera que uneix els municipis de Llinars del Vallès amb Sant Celoni. El seu origen coincideix amb el traçat de l'antiga Via Augusta, que actualment en part coincideix amb l'autopista AP7.</p> | 08306-79 | <p>Sobre l'origen del nom de Trentapasses hi ha diverses teories i s'han donat explicacions de tota mena. La primera dada documental prové d'un document del monestir de Sant pere de les Puelles que fa una cessió al noble local Berenguer de Pinells de l'any 1199. Un dels límits de la donació és l'anomenada strata Trentapassa. Hi ha diversos autors que han coincidit amb el fet que Trentapasses eren els passos necessaris que marcaven la distancia entre l'església i el seu espai sagrat, a on s'hi incloïa el cementiri, la que s'anomenarà sagrera o cellera. Un viatge francès feia referència a Trentapasses com el nombre de passos a dur a terme que calien per passar del riu Mogent per anar de la localitat de Llinars fins a Cardedeu. <br /> Pel que fa a aquest camí, correspon a l'antiga via Augusta que a partir del segle IX es coneixia com via Francisca. Posteriorment el mateix traçat es va utilitzar per fer l'antiga carretera.</p> | 41.6519400,2.4418800 | 453527 | 4611283 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99918-99582-entrada-pobles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99918-99582-imatge-poble-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2025-06-02 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||
| 84306 | Goigs de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-llorenc | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 84-85.</p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIOS MARTYR SANT LLORENS, que's cantan en la Capella de Sant Llorens de Dos-Munts, sufragánea de St. Andreu de Pruit-Bisbat de Vich:</p> <p>Puix lo torment horrorós / del foch, vos ha consagrat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>En Osca, ciutat famosa / se gronxá vostre bressol / y al naixer fóreu ja un sol / de albada molt lluminosa; / de vostra mare ditxosa / les virtuts heu heretat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>La sanch pura aragonesa / que enardia vostre cor, / vos incita a l'alta empresa / de ministre del Senyor; / y a Roma encés de fervor / la Fé santa heu predicat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Per son Diaca diligent / vos nombra'l Papa Sant Sixt / y ab el nom de Jesucrist / als llabis y al cor ardent, / convertiu a molta gent / de pagana impietat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Repartir lo Sagrat Pa / y guardar los sants tresors / fóren los cárrechs y honors / que'l Sant Pare us confiá; / robarlos vol lo tirà, / pero vos l'haveu burlat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Quan al darrer sacrifici / a Sant Sixt portar vegéreu / y seguirlo pretinguéreu / de Diaca cumplint ofici / ell vos diu: tal benefici / tindrás tres dias mes tart: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Ni ab suplicis ni tortures / pogué'l Jutge intimidarvos, / ni tampoch pot conquistarvos / ab tentacions de dolçures; / foren les proves tan dures / que tothom quedá admirat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Estés de ferro en un llit / fet en forma de graelles, / encés un gran foch en elles / vostre cos quedá rostit; / als butxins alegre heu dit; / tombeume d'altre costat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>A Roma us partiu la gloria / ab Esteve apedregat / y tota la cristiandat / celebra vostra memoria; / puix de vida transitoria / volau a la eternitat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De molts sigles sou Patró / de Collsacabra y de Prúit / y'ls pobles logran lo frúyt / de la vostra protecció; / puix al trono del Senyor / es vostre prech escoltat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De tot dany y malvestat / guardeu les nostres masies / y en les penes y alegries / vetlleu pel vostre remat; / los vicis y traidories / allunyeu d'aquest veynat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix lo suplici horrorós / del foch vos ha coronat: / Sant Llorens martyr gloriós / siau lo nostre advocat'.</p> | 08901-1 | Pla de les Viles-Carretera C-153, km. 27,5 | <p>Els goigs de Sant Llorenç es canten anualment a l'església de Sant Llorenç Dosmunts el dia 2 d'agost, festivitat del sant patró. </p> <p>El present exemplar fou publicat per la tipografia Balmesiana de Vic l'any 1925. Inclou un indult de 50 dies per part del bisbe de Vic per a tots aquells que cantin els goigs o bé que ressin una oració a la mateixa església.</p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 1925 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-antoni-prat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs. | 98|119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 84309 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-0 | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANDREU, APÒSTOL, patró de la parròquia de Pruit, bisbat de Vic, la seva festa 30 de novembre:</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor.</p> <p>Betsaida, petita aldea, / vegé el vostre naixement, / de pares, senzilla gent, / pescadors de Galilea. / També fóreu pescador / fins que per Crist sou cridat.</p> <p>Si Vós, per naturalesa, / nom preclar no haveu tingut, / el tresor de la virtut / us revesteix de noblesa, / trepitgeu amb gran valor / riqueses i vanitat.</p> <p>La vida de penitència / que predicava Joan / us dóna exemple molt gran / i us atreu amb vehemència. / De tant sant predicador / sou deixeble aprofitat.</p> <p>Vegé atansar-se el Messias / Joan i cridà amb gran veu: / Heus ací l'Anyell de Déu / promès per les profecies. / Us corprèn el Redemptor / el moment que us ha mirat.</p> <p>Un jorn, tot pescant amb Pere, / Jesús passa per allí / i us digué: -Segueix-me a mi, / que una altra pesca t'espera. / -Seràs d'homes pescador.- / Vós, trema i barca heu deixat.</p> <p>A predicar us senyalaren / les províncies de Llevant. / Els dons de l'Esperit Sant / la vostra ànima adornaren. / Fructifica la llavor / que Vós allí haveu sembrat.</p> <p>En l'Espiro, Escitia i Tràcia / l'Evangeli prediqueu / i va penetrant arreu / la doctrina de la Gràcia. / Impulsat pel vostre amor / a Patras heu arribat.</p> <p>A la divinal doctrina / Egeas es resisteix / i el seu odi més li creix / quan li proveu que és divina. / Jesús, que és el ver Senyor, / per tothom deu seu adorat.</p> <p>El Procònsul, encès d'ira, / no es mostra pas convençut, / mes Vós no sou pas vençut, / la vostra constància admira. / Malgrat son encès furor / Vós al Crist heu defensat.</p> <p>Egeas us duu al suplici / i us condemna a morir en creu; / al Senyor oferireu / vostra vida en sacrifici. / Sereu Vós el vencedor / expirant en creu clavat.</p> <p>-O, creu santa i benamada- / clameu quan la creu heu vist, / -Santa creu de Jesucrist, / quan de temps t'he suspirada. / En tu morí el meu Senyor, / jo en tu moriré de grat.-</p> <p>Amb dolors sense mesura / viviu dos dies en creu, / entretant Vós prediqueu / bo i clavat en la creu dura, / fins que en ales de l'amor / voleu a l'eternitat.</p> <p>Un bell temple us edifica / la parròquia de Pruit / l'any siscents-seixanta-vuit / i a Vós, Andreu, el dedica. / Escolteu nostre clamor / en el temps de malvestat.</p> <p>La parròquia que us venera / lliureu-la de guerra i fam, / conserveu-li els fruits del camp, / concediu-li fe sincera. / Sigueu nostre protector, / Patró nostre venerat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor'.</p> | 08901-2 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555300 | 454938 | 4654629 | 1965 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84309-sandreupruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Rostoll. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 84310 | Goigs de la Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montdois | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81-82, 86.</p> <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 87.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE LA MARE DE DÉU DE MONTDOIS que es canten a la seva ermita de la tenència de Sant Joan de Fàbregues-Parròquia de Rupit-Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut molt singular: / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> <p>Fou molt gran vostra alegria / esperant el Redemptor; / Gabriel ambaixador / us anuncià, Maria, / que Jesús de vós volia / néixer per al món salvar.</p> <p>Sortós fou per vós el dia / en que el vostre Fill fou nat / i dels cors d'àngels lloat / amb celestial melodia. / Els pastors amb alegria / tots el varen adorar.</p> <p>Gran goig per vós quan vingueren / els tres Reis de l'Orient / amb l'estel molt resplendent / que per bon guia tingueren. / Or, encens, mirra volgueren / al vostre Fill ofrenar.</p> <p>Vostre goig fou sens mesura / al veure ressuscitat / al que poc abans clavat / miráreu en la creu dura. / Al cumplir-se l'Escriptura / el cor vostre es va alegrar.</p> <p>Arribant l'esperat dia / per tothom tan desitjat / de veure el Crist exaltat, / el vostre Fill, o Maria, / us donà gran alegria / el veure'l al cel pujar.</p> <p>Sentiu gran goig al Cenacle / quan baixà l'Esperit Sant, / als apòstols abrandant / amb aquell foc de miracle; / han portat el diví oracle / fins a l'altra part del mar.</p> <p>Per ser Reina i Advocada / de tota la humanitat / amb cos i ànima heu pujat / al cel on sou coronada; / a l'ànima confiada / vós soleu sempre escoltar.</p> <p>Vetlleu, o Verge maria, / des del vostre altiu palau. / Fàbregas, Rupit i Sau, / Tavertet i Guilleria / la comarca en vós confia / i sovint us ve a pregar.</p> <p>En tot mal sou invocada, / i esperem el vostre ajut, / envieu en temps d'eixut / la pluja tan desitjada; / doneu-nos fe i bona anyada, / gràcia i pau a nostra llar.</p> <p>Si venim a vostra ermita / per camins i caminois, / al cel, Verge de Montdois, / també us volem fer visita; / qui vostres virtuts imita / certament s'ha de salvar.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut tan singular. / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> | 08901-3 | Pla de Montdois - Rupit | <p>Aquests goigs es canten per l'aplec de la Mare de Déu de Montdois, que es celebra el dilluns abans de l'Ascensió, dit de Rogatives.</p> | 41.9859100,2.4816100 | 457059 | 4648342 | 1970 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84310-rupit-mondois-1970.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 84311 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 35.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):</p> <p>De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector'</em>.</p> | 08901-4 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>Aquests goigs foren compostos pel rupitenc Miquel Banús (text i il·lustracions) i per Josep Maria i Bernat Vivancos (música). Es cantaren per primera vegada a l'església de Sant Joan de Fàbregues el 21 d'abril del 2007, en motiu del casament d'aquest darrer.</p> | 42.0102000,2.4679500 | 455944 | 4651046 | 2007 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84311-goigs-st-joan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús, Josep Maria Vivancos i Bernat Vivancos | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 84313 | Cobles de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 89.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></span></p> <p>BANÚS, Miquel (1995). 'Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</p> <p>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). 'Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, <span lang='CA'><span><span>any XXIII, </span></span></span>núm. 47, p. 9-19.</p> <p>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. [Barcelona]: Proa, p. 38-39, 43-44.</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32, 116.</p> | XIX | <p>'COBLES DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE que es venera a la masia del Bac, parròquia de Pruit. Bisbat de Vic:</p> <p>Verge del Roure / de Pruit estel, / feu-nos-hi ploure / gràcies del cel.</p> <p>Sota una branca / d'un roure ombriu, / colomablanca / féreu lo niu.</p> <p>Tant alt niàreu / per veure el pla, / pla que rosàreu / bé florirà.</p> <p>Quan se moria / l'arbre envellit, / per vós, Maria, / ha reverdit.</p> <p>Si el vent l'espolsa, / pom de verdor, / com arpa dolça / llança remor.</p> <p>Des de Cabrera / fins a Rupit, / rosa més vera / no hi ha florit.</p> <p>Rosa boscana, / blanc gessamí, / feu d'eixa plana / vostre jardí.</p> <p>Les cogullades / i el rossinyol, / vos fan albades / al sortit el sol.</p> <p>Les pastoretes / vos porten rams, / rams de floretes / d'aqueixos camps.</p> <p>Nois i donzelles, / portau-li flors / portau-li amb elles / los vostres cors.</p> <p>En eixa plana / tothom vos diu, / oh Sobirana, / que ens beneïu.</p> <p>Beneïu serra, / poble i conreu, / i aqueixa terra / plena de neu.</p> <p>I eixes masies, / horts catalans / de satalies, / d'herois i sants.</p> <p>Estau Maria / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí.</p> <p>Al cel guiau-nos / Estel de Pruit / i Jesús dau-nos / que és vostre fruit'.</p> | 08901-5 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes cobles foren escrites per mossèn Jacint Verdaguer, el qual feia llargues estades a la masia del Bac. Estan basades en una petita poesia dedicada a la Mare de Déu del Roure, que va escriure l’any 1886 després d’assistir a l’aplec anual del dia 8 de setembre, festivitat del naixement de la Mare de Déu. Posteriorment, l’any 1899, mossèn Cinto modificà, amplià i posà música a aquella poesia, convertint-la en les cobles que actualment coneixem.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0430100,2.4335800 | 453122 | 4654707 | 1899 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84313-pruit-roure.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Jacint Verdaguer | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||
| 84314 | Goigs de Sant Miquel Arcàngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-arcangel | <p>ALEMANY, Lluís. <em>Goigs a lloança de l'Arcàngel Sant Miquel príncep de les Milícies Celestials, Patró de la parròquia de Rupit</em>. Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. Consultat 18 setembre de 2020, des de https://bd.centrelectura.cat/items/show/23296</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 16.</p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT MIQUEL ARCÀNGEL, PATRÓ DE LA PARRÒQUIA DE RUPIT, Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Arcàngel de gran valor, / i Príncep sou en el Cel: / <em>vulgueu-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>.</p> <p>Quan Déu Etern us creà / mostrà el gran poder seu. / Miquel per nom us donà, / que és dir que sou veu de Déu; / per voler igual honor /càstig doneu a Lusbel.</p> <p>Capità sou valerós / de tropes Celestials, / rendits quedaren per Vós / tots els dragons infernals; / desterrant-los amb rigor / a patir pena cruel.</p> <p>En l'Imperi Cristià / el gran Atlant Constantí; / grans victòries abastà / sent-li vós guiador fi; / per ser vós l'explorador / del Profeta Ezequiel.</p> <p>Vostre valor singular / coneix el mar i la terra, / per Vós es partí el mar / fent contra Faraó guerra, / camí donà salvador / al fugitiu Israel.</p> <p>De les Ànimes empar / sou contra tot enemic, / essent Vós refugi rar / contra son poder inic; / per abatre son rigor / és vostra balança fidel.</p> <p>Contra l'inic Anticrist / sereu vos el Capità, / i el Poble de Jesucrist / ha de guardar vostra mà; / d'ell sereu triomfador / venint armat des del Cel.</p> <p>En el Judici final / es veurà vostre poder, / separant el bé del mal, / i fent guerra a Llucifer; / entre tant gran amargor / mostreu-vos bresca de mel.</p> <p>TORNADA</p> <p>Sent tant gran vostre valor / en la terra, mar i Cel, / <em>vulgue-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>'.</p> | 08901-6 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | 42.0238200,2.4651900 | 455725 | 4652559 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84314-a5578ab7dae5b636780f1868c0a7ff7e.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 84333 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-2 | <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE LA VERGE I MÀRTIR SANTA LLÚCIA DE RUPIT:</p> <p><em>Verge i Màrtir, Advocada / del que viu en fosca nit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Sou la Flor siracusana / que, nascuda en ric verger, / amb sa aroma cristiana / perfumà el segle tercer. / Flor tant bella i perfumada / no s'ha pas emmusteït: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Les humanes esposalles / i el dot vostre refuseu, / car us lliga amb dolces malles / Jesucrist clavat en creu. / Sereu Vós la desposada / de l'Anyell que us ha escollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Enrogida pel martiri, / blanca Flor d'ànima i cos, / us empeny el sant deliri / de morir pel diví Espòs. / Com que el foc no us ha abrusada, / el coltell us ha ferit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Feu que nostres Guilleries, / d'aquest món entre els esculls, / s'emmirallin, tots els dies, / en l'espill de vostres ulls. / Seguirem vostra petjada / amb pas ferm i decidit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>És tant bell el panorama / des de vostre mirador, / que, admirat, el cor exclama: / 'Gran és l'obra del Senyor'. / L'Agullola redreçada / cel amunt signa amb el dit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Ací dalt, clots i carenes / de Vós reben el perfum; / i les nits són més serenes, / i els estels donen més llum. / ¡Oh, que bella és la contrada / i el sojorn que heu escollit! / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Us arriba a la capella, / dia i nit, ben dolçament, / la devota cantarella / del proper Salt de Sallent. / També us fa dolça cantada / nostre cor engelosit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Quan, cada any, ve vostra festa, / entorn vostre es fa un aplec. / Aquell jorn, teniu requesta, / i us plau veure'ns frec a frec. / Al llindar de l'hivernada / vostre amor ens ha acollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Als devots que la ceguera / clou l'esguard, abans serè, / feu que els mostri la drecera / la llum clara de la fe. / No faran gens de marrada / amb la llum de l'esperit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Beneïu clots i cingleres; / fecundeu boscos i camps; / a tot mal poseu fronteres, / i allunyeu el foc dels llamps. / Que la pau hi faci estada / lluny del mundanal brogit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p><em>Amb més fe, cada vegada, / canta el cor enfervorit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit</em>'.</p> | 08901-7 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p>La primera edició publicada d'aquests goigs data del 13 de desembre de l'any 1963, data en la que fou<span lang='CA'><span><span> beneït i inaugurat tant el pedró com la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. Aquesta edició del goigs en honor a la santa tenen</span></span></span> llicència eclesiàstica i xilografies d'A. Gelabert.</p> <p> </p> | 42.0208000,2.4721800 | 456301 | 4652220 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84333-img3072.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Antoni Malats | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 84334 | Goigs de Sant Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-gil | XXI | <p>'GOIGS AL GLORIÓS ABAT SANT GIL, venerat en la seva capella del casal de Comajoan sota els cingles d'Aiats al Collsacabra (Osona), parròquia de Pruit, bisbat de Vic:</p> <p>Patró de pastors i ramats, / que doneu als romeus asil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>A la noble Grècia nascut, / repartida vostra riquesa, / emprenent camí feixuc / fins a la vall muntanyesa. / Queden tots meravellats / de penitent tan humil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En bauma d'aquella boscúria / féreu imatge molt galant, / que tothom coneix per Núria, / dels Pirineus bell diamant. / Queden tots embolcallats / de Senyora tant gentil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La cérvola us alletava / procurant vostre aliment, / la Pastora sustentava / la fe del seu servent. / Amb tants grans advocats / guardeu-nos del món vil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>L'olla per alimentar el cos / i la campana que convoca, / tots a compartir un mos / en vostra còncava roca. / Per la verge som sadollats / amb gràcies fins a mil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La masia de Comajoan / us volgué per patró / i una capella us faran / per demanar-vos protecció. / Els hereus són batejats / amb el bell nom de Gil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En aquesta bella natura / protegiu tot el bestiar, / assaoneu just la pastura / per poder-los alimentar. / Per Dona Cabrera guardats / amb un cor ben juvenil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>Aquí sota els cingles d'Aiats / us aclamem amb veu febril, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>'.</p> | 08901-8 | Mas Comajoan - Pruit | <p>Gil Francesc és l'autor del text, mentre que la música fou composta per la Pilar Coll l'any 2015.</p> | 42.0576000,2.4262400 | 452525 | 4656331 | 2000 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Gil Francesc i Pilar Coll | Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 84335 | Cançó de les noies de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-noies-de-rupit | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52-53.</p> | XX | <p>'Les noies de Rupit</p> <p>se'n van a pixar al riu,</p> <p>i els de Susqueda es queixen </p> <p>que en comptes d'aigua baixa lleixiu'.</p> | 08901-9 | <p>Aquesta estrofa la cantava la gent gran de Rupit amb la música de la cançó 'En Pere Gallerí'. La lletra fa referència a la rivalitat entre el poble de Rupit i Susqueda, abans que aquest darrer estigués submergit dins les aigües del pantà del mateix nom (recordem que la riera de Rupit desguassava al riu Ter, en aquesta mateixa població).</p> <p> </p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 84336 | Costum de les llevadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-llevadores | <p>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 55.</p> | XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb les llevadores que assistien els parts de les dones del municipi. S'encenia una gran foguera davant de la porta de la casa del nadó i, al seu voltant, el padrí disposava unes quantes monedes destinades al pagament de la llevadora. Si aquesta considerava que no eren suficients, manifestava que no s'hi veia fins que la quantitat de monedes afegides la satisfés.</p> | 08901-10 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 84337 | Costum del bateig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-bateig | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 64.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb la cerimònia del bateig. Mentre la comitiva era a l'església, el pare del nadó encenia una foguera davant de la porta de la casa. Tornant de la cerimònia, tots els assitents al bateig havien de passar prop de la foguera abans d'entrar a la casa.</p> | 08901-11 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el folklorista català Joan Amades, la foguera responia a un vell ritu de purificació. És força probable que, en altres temps, la cerimònia del bateig es reduís simplement a la foguera. | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||
| 84338 | Costum de les noces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-noces | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 334.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no es fa | <p>La vigília del casament, el jovent de Rupit untava la porta de la casa de la núvia amb greix de llop per donar-li sort.</p> | 08901-12 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 84339 | La barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barrera | <p>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21.</p> | XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb la cerimònia de les noces. Un cop casats, quan els nuvis sortien de l'església, els joves de Rupit posaven cordes estirades amb cistells penjats a la porta del temple, de tal manera que creaven una barrera. Els nuvis no podien passar si no posaven diners a cada cistell.</p> | 08901-13 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 84340 | Averany de la mort de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/averany-de-la-mort-de-pruit | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 486.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Antiga creença de Pruit relacionada amb la mort. Es creia que hi havia galls que ponien ous negres dels quals en naixien uns mals esperits que assolaven les cases i feien morir als seus residents.</p> | 08901-14 | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||||
| 84347 | Dita de Rupit 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-1 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, ben pagat i mal servit'.</p> | 08901-15 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||||
| 84348 | Dita de Rupit 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-2 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 169, 208.</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 08901-16 | <p>Aquesta dita era utilitzada pels habitants de Pruit en relació als seus veïns de Rupit. En origen, la dita estava relacionada amb una dona pobra de la contrada que, de tant en tant, anava a captar per les cases de Pruit i Falgars. L'anomenaven l'Espineta de Rupit i tenia fama d'anar a captar cansada i sense ganes de treballar. D'aquí la dita original: 'L'Espineta de Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 84414 | Dita de Rupit 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Rupit, molta panxa i poc melic'.</p> | 08901-17 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||||
| 84416 | Dita de Rupit 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-4 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'A Rupit, no s'hi entra ni per mar ni per terra'.</p> | 08901-18 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, el poble de Rupit només tenia tres accessos al clos murallat: el Coll del Castell, la Davallada i el carrer de la Barbacana. Tots tres estan assentats damunt la penya, de manera que només trepitjant roca podies accedir a l'interior de la vila.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 84417 | Dita de Rupit 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 519.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'Rupit, poble ardit, però ensopit'.</p> | 08901-19 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||||||
| 84418 | Dita de Rupit 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-6 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'El que passa a Madrid passa a Rupit'.</p> | 08901-20 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, si fa no fa, a tot arreu passen les mateixes coses.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 84420 | Dita del dinar de Pruit i Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-dinar-de-pruit-i-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 53-54.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Pruit toquen quan el tenen cuit. A Rupit, quan l'han paït'.</p> | 08901-21 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, als pobles rurals, es feien uns repics de campana per anunciar l'hora d'anar a dinar. A Rupit, aquest senyal deixà de tocar-se l'any 1979 amb la marxa de mossèn Josep Molas i la seva germana Carme, que també feien de campaners.</p> | 42.0238000,2.4651800 | 455724 | 4652557 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||||
| 84424 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-7 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 33-34.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>60-61, 73-74, 113, 124-125.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R01.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M01.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471, 493.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 30-31.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Masia aïllada de planta quadrangular, formada per dos cossos adossats, amb un pati tancat a la banda de tramuntana delimitat amb un volum auxiliar de planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia, i distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. De la façana de llevant destaquen algunes espitlleres bastides en pedra. A l'interior destaquen les voltes de creueria de la planta baixa, bastides amb maó i sostingudes amb pilars de pedra. </span></span></span><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un cos de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i distribuït en planta baixa i pis. Està format per una doble galeria disposada als dos nivells, de cinc arcs cadascuna. La del pis està formada per arcs rebaixats arrebossats sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra, i està delimitada amb una barana de fusta. La de la planta baixa, en canvi, consta d'una successió d'arcs de mig punt adovellats sostinguts amb pilars de pedra. L'espai interior, que protegeix els portals d'accés, compta amb un terra empedrat i està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta reformada. Els portals són de grans dimensions, d'arc rebaixat adovellat i amb els brancals fets de carreus de pedra. El principal està gravat amb la següent inscripció, 'MANUEL GARGANTA ME FEU EN 1816', i decorat amb una creu llatina damunt del Calvari. </span></span></span></p> <p>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra i s'observa alguna reparació efectuada amb maons, sobretot en el volum davanter.</p> | 08901-22 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p><span><span><span>El Grau fou un antic hostal situat en el camí ral de Vic a Olot, abans d'iniciar el descens de la cinglera del grau d'Olot. Era lloc de parada obligatòria de traginers, comerciants i, fins i tot, bandolers durant l'època moderna. Al seu interior hi havia una presó i la famosa biga dels Penjats. Es tractava d'una biga situada a l'interior de l'hostal, on s'hi havien ajusticiat diversos bandolers que actuaven a la zona entre els segles XVII i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici està documentat des del segle XIV i es relaciona amb una possible fortificació de vigilància lligada al castell d'en Bas. </span></span></span><span><span><span>A mitjans del segle XVII, durant el conflicte bèl·lic de la guerra dels Segadors, l'edifici fou l'escenari de diversos enfrontaments armats. Posteriorment</span></span></span><span><span><span> fou cremat durant la guerra del Francès i, posteriorment, entre els anys 1815 i 1816, en Manuel de Garganta el va restaurar. En els darrers temps, la construcció fou destinada a allotjament de turisme rural, tot i que en l'actualitat fa les funcions d'una segona residència privada.</span></span></span></p> | 42.0769400,2.4559000 | 454993 | 4658462 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8465.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: hostal del Grau. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||
| 84425 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-8 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 70, 73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R03.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per cinc cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. </span></span></span><span><span><span>El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal presenta un porxo obert a la planta baixa (cobert amb un embigat de fusta) i una galeria al pis (coberta amb un solera de plaques ceràmiques, llates i bigues de fusta), ambdós sostinguts amb uns destacables pilars superposats bastits amb pedra i amb els capitells motllurats. Els basaments dels pilars del pis estan gravats amb la següent inscripció: 'SENYOR BENEIU AQUESTA CASA'. Sota el porxo hi ha el portal d'accés principal, amb la llinda datada amb l'any 1856. De la façana de ponent destaca una llinda del pis gravada amb l'any 1567 i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari, i la llinda de les golfes gravada amb l'any 1707 i una creu patent encerclada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'altre volum principal està adossat a l'extrem nord-oest de l'anterior. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants (la de ponent més llarga que l'altra donat que cobreix també un porxo) i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars i els brancals bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes de fusta. Les finestres de la planta baixa tenen les llindes planes de pedra, una d'elles gravada amb l'any 1854. De la façana de tramuntana destaquen les dues finestres del nivell inferior, amb les llindes decorades amb uns relleus esglaonats i decorats, tot i que la de llevant ha estat restituïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de volums, completament reformats, estan adossats a la banda de llevant i tramuntana del principal. Presenten teulades d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta (en el de tramuntana, les llindes són de pedra). A l'extrem de llevant destaca un porxo, al que s'accedeix mitjançant unes grans obertures d'arc de mig punt i que té sortida a una terrassa pavimentada amb pedra. A la banda de migdia d'aquestes construccions hi ha un volum aïllat de planta quadrada sostingut amb pilars de pedra i destinat a porxo.</span></span></span></p> <p>En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions. </p> | 08901-23 | Mas la Serra, s/n - Camí de Falgars d'en Bas - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Serra' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Andreu Serra', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>'any 1653, en plena guerra dels Segadors, la casa fou l'escenari d'enfrontaments entre les tropes franceses i els Miquelets. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0706500,2.4540800 | 454838 | 4657765 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-1017303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8289.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||
| 84426 | Quatrecases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quatrecases | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>124-125, 185, 202, 210-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos volums adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façanaprincipal orientada al sud-est. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Del pis destaca una galeria situada a l'extrem de nord-est del parament. Està formada per una successió de quatre arcs de mig punt bastits amb maons i delimitats amb baranes de fusta. La resta d'obertures són rectangulars i combinen els emmarcaments bastits amb pedra desbastada i maons. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de la zona, disposada de forma regular. La resta de volums que conformen la construcció corresponen a antics estables, pallisses i corrals bastits en diferents moments. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cabana està situada a la banda nord-est de la masia, a escassa distància. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal i gran ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb una gran obertura d'arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, que està</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> semi-tapiada a mode de portal. Al seu costat hi ha un antic portal rectangular tapiat, bastit amb carreus. La façana de llevant compta amb una obertura rectangular al pis, a la que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades al parament. Està construïda amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus a les cantonades. S'hi observen</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> diverses etapes constructives.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-24 | Plans de Quatrecases - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Feliu Quatrecases' dins del terme de “Sant Andreu de Pruyt”. A finals del segle XVIII tenim notícia que entre els anys 1788 i 1790, tant el mas com la cabana foren reformats donat el seu mal estat de conservació. Aquestes obres foren beneïdes pels rectors de Talamanca i Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0714800,2.4477800 | 454318 | 4657860 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 84427 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-8 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R15.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M20.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 375, 459, 475, 484.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos volums adossats i amb un barri tancat a la banda de llevant i delimitat amb murs de pedra. El volum principal, de grans dimensions i ampliat amb diversos cossos constructius, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. Les obertures són majoritàriament rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres tenen, en general, els ampits motllurats. De la façana principal, orientada al barri, destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb l’any 1777 i el monograma de la verge Maria. Al primer pis hi ha dues finestres gravades amb les següents inscripcions: “BENEDIC DOMINE” i “DOMUM ISTAM”. A l’extrem de llevant del parament destaca un pou protegit amb una reixa de ferro i una coberta de dues aigües bastida amb lloses i mènsules de pedra. De la façana nord-est destaca una curiosa obertura de mig punt bastida amb dos carreus i situada a la planta baixa, disposada a mode de desaigüe. La part més destacable de la façana sud-oest està fomada per una galeria situada al primer pis, formada per dos arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilastres laterals i una columna central ondulada, tots tres amb els capitells motllurats. Està datada l’any 1780 i coberta amb una solera de llates i bigues de fusta. Damunt seu hi ha dues obertures d’arc rebaixat bastides amb maons disposats a sardinell i sostingudes amb un pilar central bastit amb carreus de pedra. També destaca un canal excavat al sòl de la façana, que ressegueix el seu perímetre i presenta una canalera de teula àrab. És probable que aquest canal s’alimentés d’una possible mina situada als baixos de la construcció. La façana nord-oest compta amb un portal adovellat d’arc rebaixat i dues finestres gravades amb els anys 1769 i 1790.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossada a l’extrem de ponent del volum principal hi ha la cambreria. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i distribuïda en planta baixa i dos pisos. En general compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca la llinda gravada amb l’any 1805 i situada a la façana nord-est, el doble portal sostingut amb una pilar de pedra central gravat amb l’any 1732 i situat a la façana de ponent i la galeria formada per dos arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilars de pedra de la façana sud-oest. Sota seu hi ha dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la banda de llevant de la construcció, fora dels límits del barri, es conserven les restes d’una era bastida amb cairons davant de la qual hi ha les restes d’una antiga cabana forç notable, tot i que actualment mutilada i dividida en dues edificicacions separades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, diposada de forma regular i amb grans carreus ben escairats que embelleixen les cantonades.</span></span></span></span></span></p> | 08901-25 | Camí de Pruit a Renyins - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Rovira' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Miquel Rovira', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tal i com indiquen les dates gravades a les llindes, la construcció fou reformada (o bastida de nou) durant el segle XVII, amb posteriors intervencions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons les dades extretes de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, a mitjans dels anys 80 del segle XX, l’interior de la construcció conservava diversos elements destacables, així com algunes llindes datades entre els segles XVII i XVIII: <span lang='CA'><span><span>“La cuina es troba situada a la part de tramuntana del mas. Es conserven molts dels elements originals malgrat que hagin perdut la seva funció primitiva. Hi ha les piques i els fogons de pedra i dues sitges que servien per a fer la bugada amb cendra. La finestra conserva també els dos pedrissos coneguts per 'festejadors'. El terra és de pedra, els murs arrebossats i alguns sectors de pedra vista; El sostre és tot ell de fusta, amb uns tirants, també de fusta, que es suporten als murs. Les lleixes són totes de fusta. A la sala del primer pis, al mur del migdia entre dues finestres que conserven els antics festejadors, hi ha una pica amb una imatge al damunt. La pica és semicircular amb incisions i el dipòsit del damunt té una forma de mitja gerra. Al damunt hi ha un armariet que tanca una fornícula de forma semicircular i coberta amb mitja volta en la qual hi ha relleus d'estuc; al damunt hi ha tres àngels, un al centre i un a cada costat. La fornícula conserva una Verge, les portes són de fusta i l'interior de guix pintat d'un color blau cel. La pica és de pedra. Hi ha una segona pica al mur de ponent, al primer pis. Està emmarcada per carreus de pedra i inscrita dins una fornícula la qual presenta relleus amb una especia de petxina damunt i un rostre envoltat per una garlanda vegetal, a sota hi ha la pica la qual és semicircular i amb incisions. L'aigua es tirava per damunt del relleu del rostre i sortia el doll per la boca. En aquesta mateixa sala hi ha una altra pica, la qual cosa indica la importància de la casa pairal. És de pedra amb relleus baixos i alts. La cabana, degué ser reformada o feta de nou a la mateixa època en que s'amplià el mas ja que la finestra de ponent duu la data de 1782”.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0505700,2.4621000 | 455488 | 4655531 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-1017376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9158.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassa distància a llevant de la construcció, prop del torrent, hi ha les restes d'un edifici enrunat i cobert per la vegetació, que podrien correspondre al mas original o Rovira vella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||
| 84428 | El Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinos | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R11.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M14.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374, 453, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VIVES, Roser (1997). “Història del Collsacabra (extreta d’una llibreta d’un pagès de Pruit)”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any XVIII, núm. 37, p. 6-8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VIVES, Roser (1997). </span><span>“Història del Collsacabra (II) (Extreta d’una llibreta d’un pagès de Pruit)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVIII, núm. 38, p. 7.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. En general presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La major part de les finestres tenen els ampits motllurats. La part més destacable està situada al parament principal. Està formada per una galeria situada al primer pis, oberta a l'exterior mitjançant tres arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra i amb els capitells motllurats. L'espai interior està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta. A la segona planta, la galeria es repeteix, tot i que els arcs són de menors dimensions. També destaca una espitllera bastida amb carreus i situada a la planta baixa, un doble portal separat amb un pilar central fet de carreus amb espitlleres a banda i banda i una obertura reformada d'arc rebaixat situada al pis, així com el portal principal d'accés, amb la llinda gravada amb una data pràcticament esborrada tot i que datada dins del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossat a la façana nord-est hi ha un volum rectangular de nova planta, que substitueix una de les antigues masoveries. A l'extrem nord-oest d'aquesta construcció s'ubica un petit cos de planta rectangular amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i destinat en origen al bestiar. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra part destacable de la masia està ubicada a la banda sud-oest. Es conserven les restes d'una antiga era empedrada, tancada al sud-oest per un volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb les cantonades embellides amb carreus.</p> | 08901-26 | Carretera C-153, km. 34 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'Lo mas que sta en Pinós' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Gaspar Pinós', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tenim constancia que, des de l’any 1500, als hereus de la casa Pinós se’ls posava el nom de Gaspar. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>’any 1785, la masia del Pinós es va cremar parcialment. La masia va estar deshabitada entre els anys 1970 i 1972, així com l'antiga cambreria (entre els anys 1946 i 1950). Una de les masoveries que formaven part de la construcció original era coneguda com a cal Procurador.</span></span></span></p> | 42.0542800,2.4677400 | 455957 | 4655940 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8512.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||||
| 84429 | La Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R22.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M34.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 113, 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 199-201.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>392, 453, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 35.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89-90.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p>Antiga pairalia aïllada de grans dimensions, formada per diversos volums adossats que li confereixen una planta irregular, amb un barri tancat a la part de migdia delimitat amb dos volums auxiliars adossats. La masia presenta una<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i un ràfec de plaques ceràmiques i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. P</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>resenta un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa rectangular de pedra encastada al parament. Té gravada la següent inscripció: 'HABITADA YA EN 1300. / ENGRANDIDA O REPARADA EN 1612. 1614. 1645. 1648. 1652. 1656. 1750. 1770. 1773. / AMENASAUT RUINA / DE NOU REEDIFICADA EN 1858.'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta d'obertures (sobretot a les façanes de ponent i tramuntana) es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes i els ampits plans. A </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>les golfes hi ha uns òculs ovalats bastits amb maons, també a la façana de migdia. Aquest parament presenta un portal rectangular i una galeria al segon pis formada per tres arcs rebaixats emmarcats amb pedra i delimitats amb baranes de maons. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La masoveria es troba a dossada a l'extrem sud-est de la masia. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa i dos pisos, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal presenta dos portals, el de la dreta tapiat i el de l'esquerra amb la llinda datada amb l'any 1648 i el monograma de Jesucrist 'IHS' rematat amb una creu llatina. Adossat a aquest mur hi ha una escala de pedra que condueix al portal del primer pis, datat l'any 1899. Les finestres dels pisos superiors són rectangulars i tenen els ampits motllurats, amb espieres a sota. La façana de migdia presenta dos portals bessons datats dins del segle XVIII i separats amb un pilar de grans dimensions bastit amb carreus. Les finestres d'aquest sector tenen també els ampits motllurats. A la banda de llevant s'hi adossen un parell de volums de menors dimensions, entre els que destaca un porxo al pis situat a l'angle nord-est i sostingut amb un pilar bastit amb carreus de pedra, amb basament i capitells motllurats. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al costat de ponent de la masoveria hi ha l'antic estable. Presenta una planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia i compta amb un gran ràfec bastit amb una solera de llates i bigues de fusta. S'hi obre un gran portal d'arc rebaixat adovellat, que està sostingut amb un pilar central de totxo. A l'interior i al centre hi ha un altre pilar bastit amb grans carreus de pedra datat. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. Un dels carreus de la cantonada sud-oest està gravat amb l'any 1745.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Tant la masoveria com l'estable tenen els paraments de migdia orientats a l'antiga era empedrada de la construcció, de planta més o menys rectangular i delimitada amb un mur a la banda de ponent. Per la banda de migdia, aquesta era està delimitada per l'antiga cambreria de la masia. Es tracta d'un edifici de<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>planta irregular format per dos cossos adossats, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb obertures rectangulars amb diversos tipus d'emmarcaments (carreus, maons i arrebossats) i les llindes planes de fusta. A la banda de ponent destaca un cobert sota teulada, amb destacable embigat de fusta i sostingut per un gran pilar cantoner bastit amb grans carreus. Els murs de tramuntana i llevant gairebé són cecs. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb fang i morter, i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Finalment, adossada a l'extrem nord-est de la masia, hi ha una segona masoveria. És de planta rectangular, amb una coberta de teula àrab i distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Les obertures són rectangulars i estan força reformades, amb els emmarcaments bastits amb maons. El portal d'accés conserva els brancals bastits amb pedra, amb la llinda de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-27 | La Prada de la Casassa - Pruit | <p><span><span><span>La Casassa era una de les grans pairalies de la zona del Collsacabra, documentada des del segle XII. Tenia diverses masoveries que s’encarregaven de la gestió de les seves terres. Al segle XIV ja en tenia quatre, entre elles la Codolosa i els Esqueions. La<span><span> masia apareix indirectament referenciada en el fogatge de l'any 1497, on es menciona 'En Cassassas' dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Antoni Casassa', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span>A principis del segle XVII, el mas va adquirir el mas Era Pedrissa (enrunat) amb les seves terres (Coma de Maria).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tal i com s'explica a la placa de pedra encastada a la façana principal de la masia, algunes de les dates que corresponen a reformes o restauracions efectuades a la construcció són: 1612, 1614, 1645, 1648, 1652, 1655, 1750, 1770 i 1773. Alhora, la masia fou reedificada l’any 1858 donat el seu greu estat de conservació. A mitjans dels anys 80 del segle XX, e</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l mas conservava l'arxiu i unes valuoses piques de pedra. </span></span></span></span></span></span><span><span><span>A l’interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. Està coberta amb una volta d’aresta ornamentada i presenta un petit altar amb la imatge de la verge dins d’una fornícula d’arc apuntat motllurat.</span></span></span></p> | 42.0411100,2.4793900 | 456912 | 4654472 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-1017336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8883.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | ||||||
| 84430 | El Bellonc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellonc | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R19.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M28.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | El volum auxiliar està força degradat. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta irregular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen els ampits motllurats, mentre que les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. La façana de migdia compta amb dues petites finestres bastides amb quatre carreus, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. Destaca el volum auxiliar adossat a la façana de migdia, destinat al bestiar. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en un sol nivell. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i alguna espitllera. La part de migdia del volum està formada per un cobert obert i protegit amb un sostre de bigues de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter i disposada en filades. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra i s'observen diverses reparacions en els paraments efectuades amb maons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-28 | Carretera C-153, km. 33,5 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Aquesta masia era un dels antics hostals que hi havia a peu de carretera.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0479000,2.4704200 | 456174 | 4655230 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8529.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Vallong. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 | |||||
| 84431 | La Casanova de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M27.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, d’arc rebaixat adovellat i amb la data 1809 gravada a la clau. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro, mentre que les del pis tenen els ampits de pedra motllurats exceptuant la central, que és balconera i compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior. El volum adossat a la banda de llevant està integrat dins del cos principal mitjançant la prolongació de la teulada. Tot i que en origen estava destinat al bestiar, actualment està reformat i tancat als quatre vents. Presenta obertures rectangulars bastides amb pedra desbastada i maons, i un sostre embigat. L’altre volum auxiliar, adossat a la banda de ponent, és de planta rectangular i amb teulada d’un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. El volum de llevant està bastit amb pedra sense treballar i maons.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-29 | Torrent de Renyins - Puig Entorn | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antigament, l'edifici era una de les masoveries de la masia de les Viles, gran casal situat dins del terme de Pruit.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0413500,2.4483800 | 454346 | 4654514 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9401.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-18 06:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 1008,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml