Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84690 | Habitatge al carrer del Fossar, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-25 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U33.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Es troba assentat damunt de la roca natural de la zona i del nivell de circulació del carrer. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab d’un i dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de llates i mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Majoritàriament, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i algunes reformes. El volum adossat a la banda de ponent, que té l’accés compartit amb l’habitatge del costat (can Banús), presenta una llarga escala massissa de pedra adossada al parament, que dóna accés a un porxo situat a la primera planta, des del que s’accedeix a un dels portals d’accés a l’interior. Aquest és d’obertura rectangular, amb un dels brancals bastit amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb pedra i amb reixa de ferro (ambdues obertures han estat reformades). Al segon pis hi ha una galeria delimitada amb baranes de brèndoles de fusta, coberta amb una solera de llates i bigues de fusta. En destaca un pilar bastit amb pedra i carreus escairats, disposat a la cantonada est dels pisos superiors. El volum de llevant compta amb una porta d’arc apuntat bastida amb pedra disposada a sardinell i situada al bell mig de les escales anteriors. Els pisos superiors presenten una finestra simple per planta, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana de llevant compta amb un portal d’accés rectangular (nº 25) emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que també donen accés al número 27 del mateix carrer (can Saltiri).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. S’observen fragments de maons, teules i pedres més petites per regularitzar el parament.</span></span></span></p> | 08901-84 | Carrer del Fossar, 25 | <p><span><span><span>A mitjans del segle XX, l’edifici era la casa del sabater de la vila.</span></span></span></p> | 42.0243100,2.4662600 | 455814 | 4652613 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84690-img9732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84690-img9486.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84690-img9489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84690-img7215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84690-img4256.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Andreu Palou, cal Sabater, l'Estudi de cal Sabater. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 84691 | Habitatge al carrer del Fossar, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-29 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U35.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, assentat a la roca natural de la zona i situat damunt del nivell de circulació del carrer. Presenta una coberta de teula àrab d’un sol vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. La façana principal compta amb un portal d’accés a l’interior i una finestra simple, ambdues obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La finestra està protegida amb una reixa de ferro. Al primer pis hi ha un únic finestral d’obertura rectangular, amb l’emmarcament bastit amb maons. Té sortida a un balcó delimitat amb una barana de fusta i sostingut amb una solera de bigues i mènsules de fusta. Les obertures del pis superior es corresponen amb dues petites finestres rectangulars emmarcades amb maons. La façana de llevant, orientada al carrer, compta amb petites finestres simples d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l’extrem de ponent de la façana principal hi ha un petit volum de planta irregular organitzat en un sol nivell. Presenta una coberta plana a mode de terrassa, que està connectada amb el balcó de la primera planta. Compta amb obertures rectangulars (un portal i dues finestres) emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els paraments del volum principal. El volum auxiliar deixa l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-85 | Carrer del Fossar, 29 | 42.0243900,2.4666000 | 455842 | 4652622 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84691-img4296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84691-img4299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84691-img4300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84691-img4302.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Bigorra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 84692 | Fita de les Marrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-les-marrades | <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 97, 100, 102-103, 125.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MORELL I FINA, Àngels; NUET I BADIA, Josep (2004). <em>Collsacabra. Guia d’excursions</em>. Col. Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 60.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Estructura de pedra aïllada situada al marge del camí, en el tram del camí ral situat entre l'hostal del Grau i la font de les Marrades. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Està formada per un basament de planta quadrada rematat amb un</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'> capitell motllurat amb collarí i finalitzat amb un coronament arrodonit. El frontal del basament presenta gravada la següent inscripció 'LAUDETUR NOMEN DOMINI' (Lloeu el nom del Senyor), l'escut de Vic i l'any 1731. A la part posterior del basament hi ha gravat l'escut de Vic també.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-86 | Camí ral de Vic a Olot - Les Marrades del Grau | <p><span><span><span>La fita fou instal·lada en motiu de les obres de millora del camí ral de Vic a Olot, impulsat pel corregidor José de Avilés. La data fa referència a la fi dels treballs principals en aquesta part del camí. </span></span></span><span><span><span>Posteriorment, el 30 de juliol de l’any 1778, es va promulgar un ban referent a la senyalització de les obres públiques que es realitzaven a Catalunya. Aquest document normalitza la construcció de les fites commemoratives en aquestes obres i en regula la tipologia i les inscripcions que havien d’incloure.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1940, durant </span></span></span>un episodi de fortes pluges a la zona, la fita fou desplaçada de la seva ubicació original. Es creu que podria haver estat situada uns metres més amunt, prop de l'hostal del Grau i coincidint amb els límits diocesans i municipals d'aquell moment. En els anys 70 del segle XX, uns caminaires la van recol·locar a la seva ubicació actual.</p> | 42.0780500,2.4560100 | 455003 | 4658585 | 1731 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84692-img8386.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: pedró de les Marrades. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 84693 | Habitatge al carrer del Fossar, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-27 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U34.</p> | XVII-XVIII | La part posterior de l'edifici està enrunada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, format per dos cossos adossats i assentat en una plataforma de roca natural de la zona delimitada amb un mur bastit en pedra i situada damunt del nivell de circulació del carrer. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que també donen accés al número 25 del mateix carrer (ca l’Andreu Palou). El volum principal presenta una coberta de teula àrab d’un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques. La planta baixa compta amb un gran portal d’accés, una finestra simple i una petita obertura bastida amb quatre carreus. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra balconera delimitada amb una barana de ferro. Està emmarcada per dues finestres simples amb els ampits motllurats. La de la banda de ponent compta amb dues peanyes motllurades de pedra, situades a banda i banda de l’ampit. A les golfes s’obren dues finestres simples amb els ampits motllurats, tot i que de menors dimensions que la resta, i una galeria oberta a l’exterior mitjançant una obertura rectangular sostinguda amb un pilar de fusta. La façana de llevant, orientada a un petit jardí lateral, presenta un portal rectangular emmarcat en pedra, amb un petit arc de descàrrega apuntat bastit amb pedra disposada a sardinell i situat damunt de la llinda. Al pis superior hi ha una finestra simple de factura posterior, oberta en una de les reparacions del parament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum de ponent presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. <span>El portal d’accés a l’interior, situat al capdamunt de les escales, està protegit amb un porxo bastit amb una solera de llates i bigues de fusta, i sostingut amb un pilar de pedra. Damunt seu hi ha una balconada delimitada amb una barana de ferro, a la que s’accedeix des de la primera planta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i lligada amb abundant morter. S’observen diverses reparacions posteriors efectuades en ambdós paraments.</span></span></span></span></p> | 08901-87 | Carrer del Fossar, 27 | 42.0243000,2.4664600 | 455830 | 4652612 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84693-img4270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84693-img4271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84693-img4274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84693-img4272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84693-img4294.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Saltiri. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 84694 | Can Pastoric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastoric | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U29.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. El portal d’accés principal, que en orígen era una finestra simple, presenta la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu patent. Al seu costat hi ha una finestra simple que en orígen feia les funcions de portal i té la llinda gravada amb l’any 1609 i unes tisores. Les plantes superiors compten amb dues finestres per planta amb els ampits motllurats. Les del pis superior són de dimensions més reduïdes que les de la primera planta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></span></p> | 08901-88 | Carrer del Fossar, 24 | <p><span><span><span>És força probable que les tisores que hi ha gravades en una de les llindes de la planta baixa facin referència al fet que a l’edifici hi havia hagut un paraire (les tisores eren utilitzades per igualar els pèls que sobresortien dels draps que elaboraven). Tant aquest motiu com la data que l’acompanya enllaçarien amb <span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap. Alhora, i segons la bibliografia consultada, les tisores també podríen correspondre a un </span>sastre o a un barber. En aquest sentit, cal destacar que entre finals del segle XVI i el segle XVII hi ha documentats tres sastres a la vila de Rupit.</span></span></span></p> | 42.0241900,2.4662300 | 455811 | 4652600 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84694-img4239.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 84695 | Torre de les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-viles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R25.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M36.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 371.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos volums adossats. El volum principal presenta una<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i un destacable ràfec de fusta profusament decorat. Al mig de la coberta s'alça </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>una torreta de secció quadrada, amb teulada de quatre vessants i obertures rectangulars. L'edifici està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Tant la façana principal com la posterior compten amb un capçer triangular situat al cos central dels paraments, que en ambdós casos sobresurt respecte la línia de façana. Les obertures són rectangulars, d'arc rebaixat i d'arc de mig punt, i estan bastides amb maons i guardapols superiors. Unes motllures rectilínies bastides en maons marquen les divisòries entre els diferents nivells. La façana principal presenta una escalinata de pedra per accedir al portal d'accés. Està delimitada amb una balustrada decorada amb gerres de pedra. Damunt del portal hi ha un balcó simple delimitat amb una balustrada d'obra i la llosana motllurada sostinguda amb unes destacables mènsules decorades. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, lligat amb morter i ciment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'altre volum, en origen destinat a cambreria, està adossat a la façana de tramuntana. És rectangular, amb teulada de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-89 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p>L'edifici fou construït des del principi com a casa d'estiueig. Entre els anys 1973 i 1976 funcionà com a restaurant, conegut amb el nom de l'Hostal de Bon Lloc. La cambreria adossada a l'edifici era coneguda amb el nom de Vilademont.</p> | 42.0327100,2.4347300 | 453210 | 4653563 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8643.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 84696 | Les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-viles | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2006). “Ara va de cinema”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 30-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M35.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 113.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 187, 193.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366-367, 371, 453, 466.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75-76.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 77, 78.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p>Gran hisenda de planta irregular formada per diversos volums adossats i aïllats, disposats al voltant d'una gran plaça que conserva les restes de l'era de cairons original que la cobria. </p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La masia principal està situada a la banda de ponent del conjunt. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb l'any 1773. Al seu costat hi ha tres petites obertures espitllerades i bastides amb pedra. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les del primer pis estan datades l'any 1769, una d'elles decorada amb una creu llatina central damunt del Calvari. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. De la façana de llevant destaca el porxo situat a la planta baixa, que s'obre a l'exterior mitjançant una successió de sis arcs de mig punt bastits amb pedra. Al primer pis hi ha dues finestres amb permòdols i dues amb la llinda plana, mentre que al pis superior hi ha un gran finestral d'arc de mig punt bastit amb pedra i delimitat amb una barana de fusta. De la façana de migdia destaca la galeria del primer pis, oberta a l'exterior mitjançant un gran arc rebaixat i de mig punt, ambdós sostinguts amb un pilar de pedra i bastits amb pedra disposada a sardinell. Al pis superior hi ha dues galeries més, obertes mitjançant grans obertures rectangulars emmarcades amb carreus i delimitades amb baranes de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de ponent d'aquesta masia hi ha l'horta i un antic aqüeducte, mentre que a migdia hi ha un espai de jardí ornamentat vegetalment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda sud-est de la masia principal hi ha una antiga masoveria de grans dimensions, assentada damunt del desnivell del terreny. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de tramuntana, on resta amagat darrera d'un voladís de teula àrab rectilini. Consta de planta baixa i dos nivells superiors. Les obertures són, en general, rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal de la façana de tramuntana presenta una llinda de fusta gravada amb l'any 1844. Està bastida amb pedra de la zona sense treballar, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda de llevant de la masoveria anterior hi ha dos volums de planta rectangular assentats damunt del desnivell del terreny. El de l'extrem de llevant, de grans dimensions, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de tramuntana, que està orientada a la plaça central, i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb maons i les llindes planes de fusta. Està bastit en pedra i ha estat reformat i sobrealçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums estan situats a la banda de tramuntana de la plaça central, formant un bloc constructiu més o menys rectangular. El volum situat a l'extrem de llevant, antiga masoveria, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant. Presenta un portal d'arc escarser adovellat i situat a l'extrem de tramuntana del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les dels pisos tenen els ampits motllurats. Adossat al parament de ponent hi ha una altra de les masoveries de la construcció. Presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior, tot i que amb la façana principal orientada a migdia i un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta. A continuació hi ha una antiga pallissa reformada, amb teulada d'un sol vessant. Presenta una solera de llates i bigues de fusta, sostinguda amb uns grans pilars de pedra i maons. Consta de dos nivells, amb el forjat del pis superior bastit en fusta i delimitat amb una barana de fusta també. A l'extrem de ponent del bloc constructiu hi ha adossada la darrera masoveria, completament reformada. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un ràfec de plaques ceràmiques i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides amb carreus de pedra i una destacable galeria al pis superior oberta a les façanes de migdia i ponent. El portal d'accés principal és d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-90 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em><span>Faber </span></em><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La hisenda e</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>s trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit (de fet, els propietaris de les Viles foren patrons d’aquesta església). Tot i això, no es descarta un possible origen romà de la construcció. La masia principal, datada al segle XVII, era coneguda com a Vilamitjana, tot i que la hisenda estava primitivament formada per la masia de Vilademont (documentada des del segle XIII) i la de Viladevall (documentada des del segle IX). Arribà a tenir fins a nou masoveries dins del mateix recinte, sense comptar les que tenia escampades pels seus voltants. Es comptabilitzen, entre d’altres, les masoveries de can Grisu o Isidro, can Rata i can Pastor, així com la torre d’estiueig de les Viles, datada a finals del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de la hisenda ha estat sempre en mans de la família Fatjó o Fatjó-Vilas. De fet, aquest llinatge continuà sense interrupció d'hereu a hereu fins el 1860, moment en que la pubilla del mas va contraure matrimoni amb Marià Bojons de Sala i de Tortadès, a la mort del qual la vídua es casà amb Joan Fatjó i Borrell. Així es va perdre temporalment el cognom del llinatge fins que l'any 1949, en motiu del centenari de la mort de Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià (que va morir a la casa Bojons de Vic), el general Franco s'instal·là en aquesta casa i concedí el privilegi que la família Fatjó pogués ostentar el nom compost de Fatjó-Vilas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia té al seu interior una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, construïda a principis del segle XX.Tenim constància que al seu interior hi havia les relíquies de Sant Pròsper (o Sant Plàcid, segons la font consultada), portat de Roma al segle XVIII i que havia estat custodiat a la casa Fatjó de Vic, i una imatge de Jesús Crucificat. També segons la bibliografia consultada, a l’interior de la construcció es conserva una pilastra de la llar de foc datada l’any 1228.</span></span></span></p> | 42.0328500,2.4353100 | 453258 | 4653578 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img9474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8638.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 84857 | Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R32.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M55.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>403, 465, 469, 475.</span></span></span></span></p> | XVII | En procés de rehabilitació. La coberta ha estat refeta. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars, les més notables emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, mentre que la resta tenen els emmarcaments bastits amb pedra desbastada i les llindes de fusta. També s'observa algun emmarcament bastit amb maons. La façana principal presenta el portal d'accés situat a l'extrem de llevant i una de les finestres del pis té la llinda gravada amb l'any 1603 i el monograma de Jesucrist 'IHS'. De la façana sud-oest destaca una galeria oberta al pis, coberta amb el mateix vessant de la teulada i situada a l'extrem de ponent de la construcció. La façana nord-oest té dos petits volums adossats i integrats en la nova coberta. La façana nord-est és pràcticament cega (només hi ha una petita obertura quadrada). </span></span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb fragments de maons i pedres més petites utilitzades per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda nord-est de la masia hi ha les restes d'una cabana de planta quadrada, actualment enrunada i coberta per la vegetació existent. Presentava la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>coberta de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i estava distribuïda en planta baixa i pis. Comptava amb un portal rectangular a la planta baixa i una obertura d'arc de mig punt al pis. També comptava amb una escaleta adossada a la façana de llevant, que donava accés al nivell superior. Bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb pedra desbastada a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-91 | Camí de Paderneres - Rupit | <p><span><span><span>Documentalment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. Tot i això, la data gravada a la llinda de la finestra podria correspondre a l'any de construcció de l'edifici. La masia tenia diverses masoveries, com per exemple el mas la Font i el mas Puigventós, ambdós enrunats segons la documentació de l'any 1799. També tenim constància que entre els anys 1970 i 1972, l'edifici fou abandonat.</span></span></span></p> | 42.0043700,2.4704800 | 456149 | 4650397 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-img8061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017295.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||
| 84858 | Casal de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M59.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a ponent, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, que compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior, i al seu costat, una galeria oberta a dos vents i delimitada amb baranes de fusta. El volum secundari, adossat a la banda de llevant, està actualment adaptat com a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-92 | Pla de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada, la construcció comptava amb dues llindes datades l'any 1761 (portal d'accés i una finestra). Probablement fessin referència a una possible reforma de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9861400,2.4787500 | 456822 | 4648369 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7823.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||||
| 85008 | Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-serres-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 108-112.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M63.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Està en procés de rehabilitació | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta força degradat. S’organitza en planta baixa i pis, i té la façana principal orientada a ponent. Compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha que estan emmarcades amb el mateix aparell de l’obra vist. De la façana principal destaca la finestra central del pis, amb la llinda gravada amb un símbol irreconeixible. L’interior està en procés de rehabilitació, tot i que conserva diversos portals i finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i un portal d’arc de mig punt adovellat. Està cobert amb un sostre de llates i bigues de fusta i conserva forjats de cairons a la planta baixa. El pis superior està completament buit. Els dos cossos posteriors, adossats a la banda de llevant del principal, estaven destinats al bestiar. Presenten les cobertes d’una i dues vessants de teula àrab i fibrociment, organitzats en una i dues plantes i força degradats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia de la masia hi ha un volum rectangular en procés de rehabilitació, amb les obertures bastides amb maons i la façana principal, orientada a migdia, oberta i delimitada amb pilars de maons. En origen, aquest espai albergava els estables i la pallissa del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció, actualment també en procés de rehabilitació. Es tracta de dos cossos adossats de planta rectangular, disposats a diferent nivell. Presenten teulades de dues vessants i obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. El davanter, organitzat en un únic nivell, estava destinat al bestiar mentre que el posterior, que consta de planta baixa i pis, podria haver estat l’habitatge dels masovers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de la zona i de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></p> | 08901-93 | Pla de la Civadera - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Serras' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Serres' dins del mateix terme i parròquia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Antigament s'explicava una llegenda sobre la mestressa de la masia de les Serres en relació a la bruixeria.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.9771400,2.4559200 | 454924 | 4647381 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85008-img7937.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la masia: les Serres de Sant Joan. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 85009 | L'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laulet | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R33.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M58.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 122.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Diverses obertures estan tapiades amb paraments de maons | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un doble ràfec de teula àrab i dents de serra disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La façana principal compta amb un portal d'accés descentrat, amb una gran llinda gravada amb l'any 1782 i decorada amb una creu grega patent damunt del Calvari. Les finestres tenen els ampits motllurats i algunes presenten petits arcs de descàrrega superiors bastits amb pedra disposada a sardinell. Una d'elles està gravada amb l'any 1783. També destaquen dues espitlleres de pedra a la planta baixa i algunes obertures d'arc rebaixat bastides en pedra, actualment tapiades amb paraments de maons (també la finestra rectangular situada damunt del portal). De la façana de migdia en destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1787. El volum adossat a la banda de ponent també està distribuït en planta baixa i dos nivells, tot i que amb una coberta de teula àrab de tres vessants. Destaca la doble galeria situada a l'extrem de migdia del parament, reculada respecte a la línia de façana. Està formada per una successió d'arcs rebaixats adovellats a la primera planta, actualment tapiats amb uns parament de pedra i amb finestres de nova obertura al seu interior. La galeria del segon pis, en canvi, presenta obertures rectangulars delimitades amb pilars bastits amb carreus de pedra, semi-tapiades i cobertes amb un sostre embigat sota coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda nord-est de la masia hi ha un volum aïllat de planta rectangular, actualment reformat i destinat al bestiar. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, amb un porxo obert a la banda de llevant i la façana principal orientada a migdia. En origen era utilitzat com a estables i pallissa.</p> <p>En general, les construccions són bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Hi ha diverses reparacions efectuades amb maons i le cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida gran.</p> | 08901-94 | Carena de l'Aulet - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Aulet' dins de</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada f</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ou una casa pairal de gran importància i arribà a tenir set masoveries. Durant la segona meitat del segle XVIII, la masia fou ampliada i reformada tal i com es desprèn de les llindes datades presents a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas Aulet foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Ramon Aulet) simpatitzava amb el moviment d'esquerres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>A mitjans dels anys 80 encara es conservaven les restes enrunades de l'antiga capella del mas, dedicada a Sant Antoni Abat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.9865700,2.4545100 | 454814 | 4648429 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-img7989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-1017287.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85009-img7990.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 85010 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-19 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M61.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | La masia es troba en procés de rehabilitació | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de petites dimensions i planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>orientada a migdia. El portal d'accés principal està reformat i compta amb una petita placa arrebossada encastada al parament i datada amb l'any 1934. La resta d'obertures es corresponen amb finestres simples rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Destaca, al costat del portal principal, una antiga porta d'arc rebaixat actualment reconvertida en finestral i protegida amb reixa de ferro. Adossats a la façana de llevant hi ha dos petits volums auxiliars, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en un sol nivell.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda de llevant de la masia hi ha dos cossos aïllats que complementen la construcció. Són de planta rectangular, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un sol nivell, un de majors dimensions que l'altre. Probablement en origen estiguessin destinats al bestiar.</p> <p>En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligats amb morter i disposats de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</p> | 08901-95 | Pla de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada és molt probable que aquesta masia fos una de les masoveries del mas de l'Aulet, documentat des del segle XVI i situat a escassa distància de la construcció (de fet, a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masovera de l'Aulet s'encarregava també d'aquesta construcció). És probable que la data gravada a la façana principal faci referència a una reforma efectuada a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9839200,2.4696300 | 456065 | 4648127 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85010-img7910.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||||
| 85011 | El Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casot-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M57.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i assentada damunt del desnivell del terreny. Ambdós volums, disposats a diferent nivell, presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de llates i mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. La part més destacable de la construcció està situada a la banda de tramuntana. Es tracta d'una gran galeria situada al pis superior i oberta a dos vents, coberta amb un sostre embigat de fusta i delimitada amb una barana de fusta també. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb pedra de desbastada de majors dimensions. El volum principal deixa l'aparell de l'obra vist, mentre que el secundari presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Davant de la façana principal hi ha un volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Es tracta d'un porxo obert a dos vents, sostingut amb pilars de pedra i cobert amb un sostre embigat. Al seu costat, adossat a ponent, hi ha un petit cos per guardar-hi la llenya. Aquesta construcció està bastida amb el mateix tipus de pedra que el volum principal.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-96 | Pla de Montdois - Rupit | 41.9939300,2.4662600 | 455793 | 4649240 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7986.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A mitjans dels anys 80 del segle XX, la galeria del pis superior estava tapiada i comptava amb unes escales d'accés directes des de l'exterior.Al costat del camí d'accés a la masia hi ha una bassa natural i un pedró bastit amb pedra amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||||
| 85012 | El Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pendis-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R31.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M54.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | Revestiments i obertures degradades, abundant vegetació | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un doble ràfec de teula àrab (a les façanes de migdia i ponent) i llates i mènsules de fusta (façanes de tramuntana i llevant). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Destaca el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha dues petites espitlleres i, damunt seu, una finestra rectangular amb la llinda i els brancals decorats i un guardapols superior ornamentat que dibuixa un frontó. Al costat d'aquesta obertura hi ha una finestra simple emmarcada amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana gravada amb l'any 1855. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta d'obertures de la construcció presenten la mateixa tipologia constructiva que l'anterior, tot i que els ampits motllurats es concentren tant a</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> la façana principal com a la de tramuntana. La façana de ponent està força més degradada que la resta, donat que es va enderrocar l'antiga comuna que se li adossava (no s'ha pogut constatar que el forn encara resti dempeus donada l'abundant vegetació que cobreix la zona). La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar lligada amb morter de calç i disposada de forma regular. El parament principal presenta un revestiment arrebossat força degradat i s'observen diverses reparacions efectuades amb fragments de maons i ciment. Les cantonades, lleugerament atalussades en la seva part inferior, estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Davant de la façana principal hi ha dos volums auxiliars aïllats en mal estat de conservació. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a les façanes principals. L'antic paller està distribuït en planta baixa i pis, i fou tancat i mal reformat en els darrers temps. L'altre volum, probablement destinat al bestiar, s'organitza en un sol nivell i no ha patit cap reforma recent. Ambdues construccions estan bastides en pedra sense treballar i maons, amb els paraments arrebossats i carreus de pedra a les cantonades (sobretot pel fa al paller).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha un volum de planta rectangular amb teulada d'una sola vessant, organitzat en dos nivells i destinat al bestiar. Presenta obertures rectangulars bastides amb maons, carreus i llindes planes de fusta, amb un accés directe a la planta superior des de la façana de ponent. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-97 | Camí de Sau a Rupit - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Pandís' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Pandís' dins del mateix terme i parròquia. Segons la data gravada a la llinda d'una finestra situada a la façana principal, l'edifici fou reformat a mitjans del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 42.0065100,2.4612800 | 455389 | 4650639 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8015.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia i el volum de tramuntana estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Els volums situats a la banda de migdia en queden exclosos. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||
| 85013 | Casa Nova de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M62.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, que està orientada a migdia, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra. La construcció està delimitada per un pedrís pla que l'envolta. A l'extrem nord-est de l'edifici destaca una arcada de mig punt bastida amb pedra i maons que dóna accés al jardí de la banda de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada irregularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-98 | Camí del Quer - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, l'edifici era la seu d'un dels centres de desintoxicació de l'associació El Patriarca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9810500,2.4787300 | 456817 | 4647804 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7882.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||||
| 85016 | El Roquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roquer-0 | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M52.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-401, 459, 460, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La construcció s'organitza en una sola planta i té la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i presenten les llindes planes de fusta. Destaca la finestra de llevant de la façana principal, donat que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A escassa distància a migdia de l'edifici hi ha les restes d'una construcció de planta rectangular bastida amb pedra completament enrunada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-99 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Roguer' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Roquer' dins del mateix terme i parròquia. Al mateix temps, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, una part de les terres del mas Roquer foren incautades per ordre de l'alcalde Josep Subirana, donat que el seu propietari (Francesc Roquer) simpatitzava amb el moviment d'esquerres i estava desaparegut des dels primers dies del conflicte.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, la masia original fou enderroca als anys 80 del segle XX pel seu propietari, poc després del seu abandonament i donat el seu mal estat de conservació. Havia estat un gran casal amb diverses masoveries al seu càrrec. Tenim notícia de les masoveries del Moner (documentada l'any 1799), la Clapera o Casa Nova del Roquer i la Casa Seca o Vella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La construcció actual respon a la rehabilitació d'una cabana que s'utilitzava per emmagatzemar el ferratge i la palla pel bestiar, la qual comptava amb obertures emmarcades amb carreus de pedra. Aquesta rehabilitació es dugué a terme entre els anys 2012 i 2020 aproximadament.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0113800,2.4711300 | 456208 | 4651175 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-1017146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img7564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img6159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85016-img6168.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||||
| 85020 | Corriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 41, 43.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R28.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M41.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PALLARÈS-PERSONAT, Joan (2001). “Josep Pla i el Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXII, núm. 45, p. 3-6.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>391-392, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>78, 83-84, 91-92, 121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 112-113.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Presenta dues torres de secció quadrada amb les cobertes de quatre vessants, adossades als extrems del parament de tramuntana. Tant les torres com la façana principal tenen </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>un ràfec de plaques ceràmiques decorat amb motius geomètrics i sostingut amb llates i mènsules de fusta. A la resta de paraments, en canvi, els ràfecs no tenen cap decoració. Alhora, tant l'edifici com la torre situada a l'extrem nord-oest estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, mentre que l'altra torre compta amb un nivell més. La façana principal presenta tres galeries superposades formades per una successió d'arcs rebaixats adovellats i sostinguts amb pilars de pedra, amb els basaments i els capitells motllurats. La de la planta baixa, formada per cinc arcs i que protegeix el portal d'accés principal a mode de porxo, té les impostes gravades amb la següent inscripció: 'ANY 1767 7bre' i una inscripció il·legible a la dovella central d'un dels arcs. La de</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l primer pis és de tres arcs i dos balcons simples que la flanquegen. La llinda del balcó de llevant està gravada amb la següent inscripció: 'JOAN CORRIOL 1866'. L</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>a galeria de la segona planta torna a tenir cinc arcs i una finestra quadrada damunt seu. Aquestes galeries estan cobertes amb uns destacables sostre embigats de fusta exceptuant la superior, que es troba sota coberta. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés principal té la llinda gravada amb l'any 1749 i decorada amb el Sagrat Cor i el monograma de Jesucrist 'IHS'. De la façana de ponent destaca una obertura d'arc rebaixat adovellada, que dóna accés a un espai cobert amb volta de canó. També destaca el portal d'accés a la torre, gravat amb l'any 1860, i el balcó del primer pis, amb la llinda gravada amb l'any 1619 i una creu llatina central damunt del Calvari. De la façana de tramuntana cal destacar, un volum adossat de planta rectangular i teulada d'un sol vessant que integra un destacable pou de pedra i una font ambabeurador de pedra datada l'any 1906. L'interior de la masia està profusament decorat, amb diverses peces de mobiliari datades entre els segles XIX i XX, una biblioteca, una sala de caça i un oratori situat a la sala noble i dedicat a la Mare de Déu del Roser. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda de tramuntana de la masia hi ha un volum aïllat de grans dimensions, destinat a les tasques agropecuàries. Està format per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una teulada de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb un portal d'accés rectangular i reformat, bastit amb carreus de pedra i amb la llinda plana de fusta gravada amb l'any 1755 i una creu patent damunt del Calvari. Aquest parament presenta un destacable canal de recollida d'aigües que resegueix la part superior de la façana. Està bastit en pedra i gravat amb la següent inscripció: 'JOAN. CORRIOL 1860'. També destaca la façana de ponent, on s'ubica la pallissa davant de l'era empedrada. Compta amb un gran ràfec bastit amb llates i bigues de fusta prolongat des de la coberta, i té obertures rectangulars emmarcades amb pedra. La façana de ponent compta amb tres grans arcs rebaixats adovellats tapiats amb maons i orientats al galliner. A continuació hi ha un altre volum rectangular adossat, amb teulada d'un sol vessant i les obertures rectangulars emmacades amb carreus de pedra. A la banda de llevant del mateix hi ha un petit safareig i la zona d'horta. Tot el volum està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus ben escairats a les cantonades.</p> | 08901-100 | Plans de Corriol - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Coriol' dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Bertomeu Corriol balle” dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'. Pel que sembla doncs, aquest personatge era el batlle del terme en aquest moment. A finals del segle XVIII, </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. És en aquesta època, entre els segles XVIII i XIX, que l</span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>a casa fou modificada i ampliada donant-li l'estructura actual. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La casa conserva diverses col·leccions més que destacables (esquelles, bacines...). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Fou propietat de la família dels industrials Puget, establerts a Manlleu, des de l'any 1891 i durant bona part del segle XX. El general carlista Francesc Savalls, amic del sr. Puget, hi descansava durant el període de la segona guerra civil entre carlins i liberals. Posteriorment, l'escriptor empordanès Josep Pla també hi feia estades i parlà tant de la casa com del seu propietari (Rafel Puget) en el seu llibre “Un senyor de Barcelona”. La primavera del 1988 fou venuda a la família Terricabres de Tona. En l'actualitat, l'edifici respòn a una segona residència amb masovers instal·lats permanentment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A tall d'hipòtesi, és probable que la capella-oratori identificada per l'Arxiu Gavín, i marcada com a desapareguda, es correspongui amb l'oratori de la sala de la masia.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0305600,2.4695700 | 456092 | 4653305 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85020-img7459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85020-img7426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85020-img5652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85020-img7385.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85020-img7419.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 85024 | Pont de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-sala | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>109, 387, 492.</span></span></span></span></p> | XIV-XV | Cobert d'abundant vegetació. | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Rupit, en el traçat de l’antic camí ral de Rupit a Cantonigròs i l’Esquirol. Està format per dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell, amb dos apartadors centrals de planta triangular i els capponts eixamplats respecte la resta de l’estructura. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida mitjana, disposada de forma regular i lligada amb morter. La part superior o tauler està formada pel propi camí ral, sense pavimentar.</span></span></span></p> | 08901-101 | Camí ral de Rupit a Cantonigròs - Rupit | 42.0279200,2.4587200 | 455192 | 4653018 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85024-img0433.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2026-02-04 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 85027 | Pont de can Badaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-badaire | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U47.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 492.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 149.</span></span></span></span></p> | XIV-XVI | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Rupit, en el traçat de l’antic camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues. Està format per dos arcs rebaixats bastits amb carreuons de pedra, amb un apartador central de planta triangular situat a la banda nord-est de l’estructura. La part superior o tauler presenta un paviment de pedra i està delimitat amb una barana de pedra amb la part superior regularitzada. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida mitjana, disposada de forma regular i lligada amb morter.</span></span></span></p> | 08901-102 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>El pont, d'origen medieval, apareix mencionat en una llicència otorgada pel baró del terme de Rupit i Fornils al moliner de Rupit Joan Castellet, datada l'any 1570. Posteriorment fou reconstruït durant la segona meitat del segle XX. </p> | 42.0223500,2.4646400 | 455678 | 4652396 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img5087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img5089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85027-img6616.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: pont de cal Vicari, pont de Rupit. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 85034 | Pont de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rovira | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>375, 492.</span></span></span></span></p> | XIV-XVII | Cobert d'abundant vegetació. | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell de la riera de Pinós o Rocallisans, en el traçat de l’antic camí ral de les Viles al coll de Pruit i Falgars. Està format per un arc rebaixat lleugerament apuntat, bastit amb pedra sense treballar disposada a sardinell. L’estructura es recolza, per la banda de llevant, a la roca natural de la zona, mentre que la banda de ponent està bastida amb pedra de diverses mides, disposada de forma regular. La part superior o tauler no presenta cap paviment i està formada pel mateix camí.</span></span></span></p> | 08901-103 | Riera de Pinós - Pruit | 42.0509800,2.4633300 | 455590 | 4655576 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img92230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85034-img9230.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||||
| 85036 | Molí del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-soler | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>114, 388, 460-461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>107, 111, 156, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>199, 204, 212.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta irregular, assentat damunt del desnivell que forma el marge de ponent de la riera i format per dos grans volums adossats. El volum original, que correspon al molí, presenta dos cossos superposats a diferent nivell, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i els ràfecs de llates i mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis. Presenten obertures rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. El cos inferior compta amb un portal d'accés d'arc escarser orientat a la riera. Està emmarcat amb pedra i amb la dovella clau gravada amb l'any 1761. A la part inferior d'aquest volum s'observa el carcabà, situat al nivell de l'aigua de la riera i amb unes escales de pedra seca que li donen accés des de la plataforma on s'assenta la construcció. Al costat del carcabà hi ha una bomba de ferro. L'altre volum, situat a la banda de tramuntana del molí, presenta tres cossos adossats, dos de planta rectangular i un de planta circular. Aquest darrer compta amb una coberta de pedra i s'assimila a un possible pou de glaç. Els rectangulars estan coberts amb teulades de dues vessants i distribuïts en dos nivells, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la banda de llevant del volum hi ha un cos més o menys rectangular cobert amb una terrassa descoberta, i amb finestrals d'arc escarser bastits amb pedra disposada a sardinell. El portal d'accés principal al volum està situat a l'extrem sud-oest. Presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: 'SOLER 1804'. En general, tota la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</p> <p>Davant del portal d'accés al volum de tramuntana, gravada a la roca del marge de pedra, hi ha gravada la següent inscripció: 'DIUMENGE A 21 DE ABRIL DE 1765 CAYGUÉ UNA NAVADA DE 13 PALMS DE GRUIX'.</p> | 08901-104 | Carretera BV-5208, km. 0,7 - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb la construcció és un inventari de la casa-molí de Joan Solé de Rupit datada l'any 1479. A finals del segle XVI hi ha constància d'un referència indirectament relacionada amb aquesta construcció i datada l'any 1575. Posteriorment, en un document datat l'any 1664, es fa referència a les moles del molí del Soler. Poc després tenim constància que l'any 1687, Gaspar Soler tenia el dret de poder empouar gel a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit).</p> <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquesta època, el molí consta com a abandonat i es comença a enrunar. L'any 1804 tenim notícia que la construcció estava essent reformada. Aquesta dada coincideix amb la data gravada al portal d'accés. </span></span></span>L'any 1892, en els itineraris de l'Artur Osona, l'edifici apareix mencionat com molí d'en Menéndez.</p> <p>Vers l'any 1935, el salt d'aigua que hi ha al costat del molí, sota el nou pont dels Tres Ulls, s'havia utilitzat per donar llum a diverses cases de Rupit. De fet, <span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>en un document datat l'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, s'identifica aquest edifici com a la central elèctrica del poble, propietat de Francesc Coromina i cia. Aquesta central fou incautada </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>per ordre de l'alcalde Josep Subirana. Després d'un fort aiguat caigut a la zona l'any 1940, el molí ja no tornà a funcionar com a tal. S'hi col·locà una turbina i es generà electricitat per a l'enllumenat públic del poble i per algunes cases benestants. Entre els anys 1964 i 1966, la construcció fou abandonada. A mitjans dels anys 80, l'edifici del molí començava a enrunar-se (òbviament fou rehabilitat).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La inscripció gravada a la roca fa referència a una gran nevada que va caure la primavera de l'any 1765 al Collsacabra.</p> | 42.0278200,2.4634300 | 455582 | 4653004 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6988.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img5493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85036-img6987.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||||
| 85205 | Molí d'en Marandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-marandes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>23, 24, 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U44.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>101, 114, 389, 460, 469, 493.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>155-156, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 38-39.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, format per diversos cossos adossats. El molí s’ubica a la part posterior de la construcció, a la riba nord de la riera de Rupit i situat en un nivell més baix respecte la resta de l’edifici. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de migdia i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos. Compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha d’altres emmarcades amb maons, algunes reformades. La façana de migdia compta amb una galeria i un balcó al primer pis i dos finestrals protegits amb baranes de fusta al nivell superior. Al soterrani, dins del curs de la riera hi ha el carcabà, format per un arc de mig punt bastit amb pedra disposada a sardinell. La construcció està bastida en pedra sense treballar disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></p> | 08901-105 | Carrer de la Barbacana - Rupit | <p><span><span><span>Es tracta d’un antic molí fariner establert a Miquel Soler Moner l’any 1598, i que estava sota el domini del senyor del castell de Rupit i Fornils. L’any 1617, Joan Soler Moner reconeixia la propietat del molí des de feia molt de temps. De fet el menciona com a “lo moli d’en Castell”, establert des de l’any 1439. Les mencions al molí continuen l’any 1623. L’any 1698 apareix mencionat per primera vegada com el molí d’en Marandes. Les mencions a l’edifici continuen durant el segle XVIII. A finals de segle apareix citat com a molí de Meravides en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí deixà de funcionar com a tal l’any 1962. Havia estat modernitzat amb una turbina de 18 CV i corretges de transmissió. En l’actualitat, i segons les informacions aportades per la propietat de la construcció, les seves instal·lacions foren desmantellades. En l’actualitat, la construcció està destinada a residència privada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el molí havia servit també per fabricar pipes i per produir farina de boix.</span></span></span></p> | 42.0255600,2.4657700 | 455774 | 4652752 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85205-img4799.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85205-img5362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85205-img7265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85205-img5368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85205-img5366.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: molí de Soler Moner, molí de Solermoner. Dins la llera de la riera, a poca distància del molí, es conserven les recloses que l'ajudaven, així com algunes cunyeres excavades al sòl de roca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 85212 | Molí nou de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-la-sala | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>23-24, 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M39.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>101, 109-110, 114, 387-388, 460, 461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 156-158, 177.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta irregular, format per diversos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab d’un sol vessant, amb els ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, o bé un sol nivell. Aquests volums compten amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha d’altres emmarcades amb maons. Les finestres més notables tenene ls ampits de pedra motllurats. Al soterrani del volum principal, dins del curs de la riera, hi ha el carcabà, format per una obertura rectangular bastida amb pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit volum adossat al nivell de la primera planta, elevant mitjançant unes pilars de pedra i cobert amb una teulada d’un sol vessant. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç. S’observen diverses reparacions efectuades amb maons i conserva restes dl revestiment original que cobria alguns dels paraments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana del molí hi ha l’antiga masoveria, actualment reformada. Presenta una planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb les llindes de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-106 | Carretera BV-5208, km. 0,2 - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb el molí està datada al segle XIV. Raimon Sala, del mas Sala, declara tenir quatre molins a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit). Un d'aquests era anomenat molí Nou i comptava amb bassa, rescloses, edificis i aparells. Al segle XVI, el molí era mencionat amb el nom de molí de l'Illa. L'any 1617, en un precari firmat a Antoni Corriol i Sala, es menciona un molí fariner situat a la Sala, amb bassa, rec i resclosa (és probable que el molí vell de la Sala ja no funcionés en aquest moment). L'any 1691, tant el molí com el seu hort, foren arrendats per quatre anys a Just Llorà. Posteriorment, en un inventari del mas Sala de l'any 1768, es menciona que aquest molí tenia 'rescloses'. Poc després, l<span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. L'any 1805, en un altre inventari del mas Sala, es menciona que el molí Nou tenia una mola volant, així diversos aparells, bassa, resclosa i rec. P</span></span></span>els voltants del molí i ubicades a la riera hi ha les restes de diferents cunyeres excavades al sòl de roca, que probablement corresponguin a les restes d'antigues basses per amarar cànem o lli. Tampoc es descarta que tinguin relació amb el possible pou de glaç del Soler.</p> <p>El molí tenia un rodet hidràulic, un rec que el connectava amb una resclosa força allunyada i una bassa de grans dimensions. Coexisteixen restes de diferents rescloses de moments històrics diferents.</p> | 42.0282900,2.4619100 | 455456 | 4653057 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img7005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img0345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-1017191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img0342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img7049.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||||
| 85219 | Molí de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sallent | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 529.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>114, 395, 406, 460-461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 54, 55-63.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Completament enrunat. | <p>Restes d'un antic molí completament enrunat, situades al costat del camí de Rupit al salt de Sallent. S'observen alguns trams de murs bastits en pedra, que dibuixen una planta del tot irregular i que es troben completament cobertes per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. A l'altra banda del camí, en una zona completament emboscada, hi ha les restes de l'antiga masia de Sallent. El seu degradat estat de conservació fa impossible identificar-ne una possible planta. S'observa, però, que la construcció estava bastida amb pedra sense treballar de la zona.</p> | 08901-107 | Riera de Rupit - Torrent dels Esclops - Rupit | <p>Aquest molí fou establert de nou l'any 1617 a nom d'Antoni Sallent i la seva dona, pagesos i propietaris del mas Sallent. Era un molí fariner amb edifici, bassa, resclosa i rec. Podia agafar les aigües de la riera de Sallent (nom antic de la Riera de Rupit) fins al molí de Joan Roquer. <span><span><span>Tenim notícia que entre els segles XVI i XVII aproximadament, la finca del mas Sallent incloïa les masies de la Donada, can Cames, el Jonquer, Balmes (o Baumes) i Barri, al marge del molí de Sallent. A mitjans del segle XX, e</span></span></span>l molí quedà molt malmès després dels aiguats caiguts a la zona del Collsacabra l'any 1940 i ja no tornà a funcionar. La masia, en canvi, fou abandonada entre els anys 1956 i 1960.</p> | 42.0174400,2.4714900 | 456242 | 4651848 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85219-img6310.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: molí Vell. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 85220 | Molí vell de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-sala | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>109-110, 114, 387-388, 406, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>107, 159-160, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 65-68.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Completament enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un antic molí força enrunat, situades a la riba de llevant de la riera de Rupit, sota el camí que va de la masia de la Sala a la Conillera (peça de terra) i la riera. Es conserva el carcabà del molí, format per una obertura d’arc escarser bastida amb pedra disposada a sardinell. S’obre a la part inferior d’un mur bastit amb pedra desbastada de mida mitjana, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-108 | Riera de Rupit - La Conillera - Rupit | <p><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquest molí apareix en un capbreu datat l’any 1379, on s’identifica com el molí d’Aiguabella, propietat de Brunisenda de Pere des Felips. Posteriorment, en una venda efectuada l’any 1674, aquest topònim encara es manté, tot i que relacionat amb una peça de terra. Malgrat tot, en un establiment datat l’any 1617, ja es mencionava que hi havia un molí fariner derruït dins la finca del mas Sala. Les restes actuals, per tant, són posteriors a aquesta data. Davant del molí, a la llera de la riera, s’observen les restes de la resclosa que li donava servei.</span></span></span></p> | 42.0311800,2.4595700 | 455265 | 4653379 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85220-img0460.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: molí de la Resclosa, molí de la Conillera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 85221 | Torre del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-coll | <p><span><span><span><span lang='CA'>COSTA, Jordi; SEVILLA, Rafael (2005). “El telègraf òptic al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVI, núm. 53, p. 8-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>142, 227-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 487.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 61-62.</span></span></span></span></p> | XIX | Enrunada. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Restes d'una torre enrunada de telegrafia òptica situada al cim del Puig d'Afra. Es conserva una planta quadrangular, d'un sis metres per banda, envoltada per un fossat delimitat amb un mur perifèric d'uns 16 per 14 metres. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Es conserven els fonaments i les primeres filades dels paraments, La construcció era bastida amb pedra calcària de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. L'interior de l'estructura està cobert per la vegetació que caracteritza la zona.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-109 | Puig d'Afra - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta torre pertanyia a la línia militar de Manresa - Vic - Girona de telegrafia òptica. A Espanya no s'inicia la construcció d'aquest sistema de comunicació fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilizar la telegrafia elèctrica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A Catalunya, durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al 1953 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Des de la torre hi ha una bona vista de la Vall d'en Bas i es tenia comunicació visual directa amb la torre anterior del pla del Bac (desapareguda) i la posterior de les Preses (Torre de Murrià), situada a 7,7 kilòmetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0626500,2.4672100 | 455919 | 4656870 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85221-img8192.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: torre dels Carlins. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 85222 | Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 50, 53-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129-130, 137.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U01.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1039, 1041, 1052.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 119.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 85.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 996-999, 1014-1017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 16-17, 64-65.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Església de planta de creu llatina i d’una sola nau, amb el creuer coronat amb una cúpula i l’absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, dividida en dos trams mitjançant un arc toral que descansa damunt del cor. A banda i banda s’obren dues capelles laterals cobertes amb petites cúpules el·líptiques. El creuer, de grans dimensions, està centrat per una gran i ornamentada cúpula el·líptica amb llanterna, il·luminada mitjançant quatre obertures d’arc de mig punt. La cúpula descansa damunt d’unes petxines decorades amb la representació dels quatre evangelistes. Tant el presbiteri com les dues capelles que s’obren als extrems del creuer estan coberts amb petites voltes de canó amb llunetes disposades en gradació. Dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra s’obren a banda i banda del presbiteri. El de la banda de migdia dona accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, delimitat amb una barana de fusta i obert a la nau mitjançant un gran arc carpanell. Sota el cor hi ha el baptisteri, protegit amb una destacable reixa de ferro ornamentada. A nivell decoratiu, una motllura rectilínia profusament decorada recorre els murs laterals de la nau, el creuer i el presbiteri. També s’observa decoració estucada a l’intradós dels arcs i a les pilastres que sostenen la cúpula del creuer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana, orientada a ponent, presenta una gran portalada rectangular emmarcada amb pedra i rematada amb una fornícula apetxinada amb la imatge de Sant Miquel Arcàngel decorada amb volutes laterals. Al damunt s'obre una finestra quadrada amb els angles escairats, disposada a mode de rosetó. La façana està coronada amb un tester semicircular d’estil clàssic, decorat amb uns petits cossos piramidals rematats amb esferes. La resta d’obertures del parament es corresponen amb finestres quadrades emmarcades amb pedra, exceptuant l’òcul de la part superior. </span></span></span><span><span><span>A l'extrem nord-est del temple s'eleva el campanar, de grans dimensions i bastit en pedra. </span></span></span></p> | 08901-110 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | <p><span><span><span>L'església de Sant Miquel de Rupit va néixer com a sufragània de l'antiga església parroquial de Sant Joan de Fàbregues, de la que depengué fins l’any 1878 quan aconseguí la condició de parròquia. El temple primitiu es degué construïr entre els segles XIII i XIV, donada la creació del nucli de població al voltant del castell de Rupit i els nobles allí establerts. En tot cas, aquesta construcció seria anterior a l’any 1330, quan tenim constància que el temple tenia un sacerdot beneficiat que en tenia cura. Les visites pastorals efectuades els anys 1590 i 1591 ens informen que el temple tenia tres altars, tres beneficiats i una confraria: l’altar major, dedicat a sant Miquel, l’altar del Roser, amb una confraria i un ciri dels fadrins, i l’altar de sant Esteve. Els beneficis estaven fundats per un paraire de la vila, pel senyor Carles de Cruïlles i Vilademany i per un pagès de la parròquia respectivament (representant els diferents sectors econòmics de la vila). A principis del segle XVII, l’església es va ampliant amb una sagristia, un campanar i un rellotge. Entre els anys 1618 i 1691 hi ha constancia d’altres altars beneficiats (Verge del Roser, altar de la Bonanova). L’any 1723, el temple estava en molt mal estat de conservació, sense volta i només amb la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres de construcció del nou temple es van iniciar el mes de desembre de l’any 1729. La iniciativa la van portar a terme els regidors de Rupit Joan Vinyals, Miquel Closells, Pere Mas i Joan Sala, amb el permís del marquès de Rupit i a proposta dels mestres de cases de Vic, Josep Morató i Soler i Pere Anglada. El contracte per la construcció fou signat el 24 d’agost de 1729. Tot i que les obres avançaven lentament donats els problemes econòmics que comportava, una sèrie de deixes testamentàries, censals i llegats efectuats al llarg de l’any 1730 van contribuïr a l’acceleració de les mateixes. Tot i que no disposem de dades que ens indiquin la data d’acabament de l’edifici, sembla que la construcció ja estava finalitzada l’any 1734, segons es desprèn de la visita pastoral efectuada en aquell moment. Posteriorment, segons es desprèn de la visita del 1783, el temple presentava greus defectes de construcció amb l’amenaça de ruïna de la cúpula del creuer. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Dins del context de la guerra Civil espanyola, i segons el comunicat enviat per l’ajuntament del municipi al Comitè d’Apropiacions de la Generalitat de Catalunya a finals de l’any 1936, el temple parroquial fou destinat a magatzem, tot i que també s’utilitzava com a sala de ball en algunes festes. Posteriorment fou incendiat, incloent-hi alguns ornaments i imatges religioses que hi havien al seu interior. </span></span></span></span></p> | 42.0237500,2.4651200 | 455719 | 4652552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img5406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6575.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Morató i Soler | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 86224 | Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 462-464.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 40, 67-74.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R30.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M53.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137, 138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 67, p. 3-4.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 6.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 110, 234-236.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG I MATA, Ramon (1999). <em>Els comtats d’Osona i Manresa</em>. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, segona part (p. 757-758).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401-402, 485.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 86-87.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XI-XII | <p><span><span><span>Església d’una sola nau amb tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals s'eleva un cimbori octogonal amb llanterna. L’absis central està capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per tres arcs torals. Al mur de tramuntana de la nau, davant del portal d’accés, hi ha una capella lateral de poca fondària oberta a la nau mitjançant un arc de mig punt adovellat, amb les impostes motllurades. Els absis estan coberts amb voltes de quart d’esfera i s’obren a la nau mitjançant arcs torals de mig punt. El creuer, disposat entre els tres absis, està cobert amb una cúpula sobre trompes còniques i un tambor octogonal de planta irregular, rematat en el punt més alt per una llanterna. El temple s’il·lumina mitjançant cinc finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada, situades als absis i al mur de migdia. En l’actualitat, a la façana de ponent, hi ha l’antic portal d’accés principal reconvertit en un finestral fixe. Damunt seu hi ha una darrera obertura amb forma de creu grega. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés format per dos arcs de mig punt adovellats disposats en gradació, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i un timpà central llis. Els absis són decorats amb arquets i lesenes, amb un fris de dents de serra. Tant els absis com el cimbori estan coberts amb lloses de gres. La llanterna presenta una planta quadrada, una coberta piramidal i està bastida amb carreus de pedra. A l’extrem sud-oest s'aixeca el campanar, format per una torre de planta quadrada integrada a la nau, amb quatre finestres d'arc de mig punt i una coberta piramidal de rajola vidriada i decorada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda sud-est del temple, tancant la plataforma on s’assenta l’església respecte el desnivell existent, hi ha les restes de l’antic cementiri. Es conserva el portal d’accés al recinte, d’obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1777. El coronament del mur on s’obre el portal és apuntat i està rematat amb lloses de pedra. També es conserven diverses làpides de pedra situades al subsòl i gravades amb diferents motius i inscripcions. Per la banda de ponent, el temple s’adossa a l’antiga rectoria mitjançant un mur de pedra situat a la banda de tramuntana, i que tanca un pati interior situat entre les dues construccions.</span></span></span></p> | 08901-111 | Grau de Sant Joan - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’església de Sant Joan de Fàbregues fou la parròquia del terme de Rupit fins l’any 1878, quan fou substituïda per la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit. Alhora, la parròquia de Sant Joan donà el nom al terme municipal fins l’any 1955, quan passà de Sant Joan de Fàbregues a Rupit (en l’actualitat, i des de l’annexió de Pruit l’any 1978, el nom del terme municipal és Rupit i Pruit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El temple inicial fou consagrat l’any 961 pel bisbe de Vic Ató. Posteriorment, en un document datat l’any 968, ja es menciona la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, dins del terme del castell de Fàbregues. La construcció actual respon a una renovació del temple primitiu realitzada entre finals del segle X i principis del segle XII. Entre els segles XII i XIII s’obrí un portal nou a la façana de migdia. Posteriorment, els terratrèmols del segle XV afectaren l’absis central i la volta, reparant els arcs torals que la sostenen. A finals del segle XVI, segons la visita pastoral de l’any 1590, el temple tenia un altar i un retaule dedicats a sant Sebastià i situats al cor del temple. El visitador manà que els traslladessin a la nau. L’any 1615 es va reparar el sostre del campanar i el pedró on cada diumenge es llegien els evangelis i es feia la benedicció del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del segle XVIII tenim noticia que el fossar s’havia esllavissat i estava descuidat (any 1710). Durant la primera meitat de la centúria, el creuer es va cobrir amb el cimbori (segons alguns autors, abans del cimbori hi havia un campanar) que, pel que sembla, presentava un contrafort de reforç que fou extret pels voltants de l’any 1749. L’any 1770, les reformes de reforç que s’hagueren de fer en aquest cimbori suposaren la supressió de l’absis central primitiu, bastint un nou presbiteri amb l’absis carrat de paret recta. També es construí un campaneret a l’extrem sud-oest de la nau i s’arrebossà tot l’interior de l’edifici. Segons el canonge Corbella, “<em>l’església era un bon exemplar de construcció romànica amb tres absis i graciosa cúpula o llanterna. Amb els eixamplis que sofrí vers 1700 desaparegué l’absis del mig i part de la cúpula</em>” (Solà, 2006: 379-380). Un segle més tard, pels voltants de l’any 1882, l’església fou reformada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del segle XIX cal destacar que l’any 1878, el temple deixà de ser parroquial en favor de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit. Tot i això, el terme continuà coneixent-se amb el nom de l’església fins l’any 1945.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir del 1936, el temple deixà de tenir capellà, passant a dependre del rector de Rupit. <span lang='ES-TRAD'>L'any 1937, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’església fou incautada i destinada a magatzem per ordre de l'alcalde Josep Subirana. També tenim noticia que e</span>ls altars laterals foren destruïts durant aquest conflicte bèl·lic. Pel que fa als altars, cal indicar que el central està dedicat a sant Joan Baptista, mentre que els laterals estaven dedicats a sant Pere i santa Maria inicialment. Posteriorment, entre els segles XV i XVI, es crearen nous altars dedicats al Roser, sant Isidre i sant Crist, que foren ubicats en noves capelles laterals (la capella situada davant del portal d’accés estava dedicada a la Mare de Déu del Roser). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Un cop finalitzada la guerra, e</span>l temple quedà abandonat i sense culte, i s’anà degradant.Pels voltants de l’any 1976, el temple fou restaurat pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Es va refer l’absis major, retornant-li la seva planta semicircular original. Entre d’altres tasques també es va restaurar el cimborri i la teulada del campanar, i es tornà a obrir el portal d’accés principal instal·lant-li un vidre fixe que dona molta llum a l’interior.</span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img6180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img7495.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86224-img7523.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 86225 | Sant Andreu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='ES-TRAD'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-472.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 40, 63-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A00.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 111.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. </span><span>Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 151, 153, 156, 190.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any 33, núm. 67, p. 4-5.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2014). “Trivialitat i quotidianitat en temps de guerra. Les visites pastorals del Collsacabra de l’any 1710”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any 34, núm. 70, p. 4-5.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Selecta, p. </span><span lang='CA'>208, 236-237, 250.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 9-10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 74-75.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 354-356.</span></span></span></span></span></p> | XII / XVIII | <p><span><span><span>Església d’una sola nau, amb un absis carrat capçat a llevant i un atri o avantsala a la banda de ponent, en el seu accés. Tant la nau com la zona del presbiteri estan coberts amb una volta de canó amb llunetes, separada en tres trams mitjançant uns arcs torals bastits amb pedra i sostinguts amb pilastres de pedra amb els capitells motllurats. La nau compta amb dues capelles laterals per banda, cobertes amb voltes de canó amb llunetes i obertes a la nau mitjançant uns arcs de mig punt de pedra. La primera capella de la banda esquerre duu la data 1718, mentre que la de la dreta presenta l’any 1700. Al mur de migdia del presbiteri hi ha una porta rectangular emmarcada amb carreus de pedra, que dona accés a la sagristia. L’altar major està presidit per una imatge de Sant Andreu, ubicada damunt d’una estructura de fusta disposada a mode de cambril. Als peus del temple hi ha el cor, delimitat amb una simple barana de fusta i ubicat a l’interior de l’atri. Aquest espai, que correspon a les restes de l’antic temple, està cobert amb una volta de canó apuntada i s’obre a la nau mitjançant un gruixut arc de mig punt decorat amb motius geomètrics. Sota el cor hi ha el baptisteri, cobert amb una petita volta semiesfèrica i protegit amb una porta de baranes de fusta. El temple s'il·lumina mitjançant una finestra rectangular oberta a la zona del presbiteri i un òcul adovellat situat a la part superior del mur que tanca la nau central. La façana principal, orientada a ponent, forma part del volum disposat a mode d’atri. Presenta un gran portal d’arc de mig punt adovellat, que emmarca un altre portal de les mateixes característiques més modern i inserit dins d’una forma rectangular. Damunt seu hi ha una finestra d’arc de mig punt i doble esqueixada, en forma d’espitllera. La façana està rematada amb un coronament apuntat i presenta un destacable aparell de carreus rectangulars, perfectament tallats i disposats en filades regulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'extrem sud-est del temple s’aixeca el campanar, amb el cos inferior integrat dins l’estructura del temple i el superior de planta octogonal. Presenta obertures d'arc de mig punt, algunes de les quals són tapiades i altres alberguen les campanes. El campanar està coronat amb una coberta piramidal delimitada amb una barana de balustres rematada d'esferes de pedra. Tota l’estructura superior està bastida amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></p> | 08901-112 | Plaça de l'Església, s/n - Pruit | <p><span><span><span><span>La primera menció documental relacionada amb aquest temple apareix en una llista de parròquies datada entre els anys 1025 i 1050. Posteriorment, en una donació del vescomte de Cardona datada l’any 1134, apareix mencionada la parròquia de Sant Andreu de Pruit. En aquest sentit cal dir que, inicialment, l’església estava dedicada a sant Andreu, la santa Creu i santa Maria. Tot i que no hi ha constància documental, és força probable que l’antic absis romànic s’enderroqués a causa dels terratrèmols del 1428.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la visita pastoral de l’any 1601, sabem que l’església amenaçava ruïna i que, per manca de mestres d’obres, no era possible reparar-la. Tot i això, en les visites del segleXVII, ja només es parla del mal estat de la teulada. L’església fou reformada durant la primera dècada del segle XVIII, per iniciativa de l’obreria i la parròquia, i sense intervenció episcopal. Es pretenia refer la part més antiga i construïr una part nova, encarregant les obres al mestre Francesc Font, de Manlleu. Quan el 1710 el bisbe va visitar la parròquia es va trobar un temple en construcció força avançada, que s’havia aturat de cop, probablement per desavinences entre els parroquians, per manca de diners o per la guerra. A les visites dels anys 1723 i 1746 es mana cobrir l’últim tram de volta de l’església, mentre que en la visita efectuada l’any 1734 es mana enderrocar el campanar. De fet, el nou campanar fou construït entre els anys 1739 i 1740. A finals de la centúria però, en la visita de l’any 1791, es constata que la reforma de l’església encara no havia finalizat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’església i les imatges van ser cremades pel comitè de Roda de Ter.</span></span></span></p> | 42.0424500,2.4554800 | 454934 | 4654633 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6854.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, l’antic absis d’origen romànic estava orientat a ponent, just en el lloc on hi ha la façana principal actual i el portal d’accés actual fou bastit, probablement, entre els segles XVI i XVII. L’antiga nau medieval es va convertir en una prolongació disposada a mode d’atri, de pas a l’actual nau central. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 86226 | Castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 30-39, 41-42, 48-49, 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 121-123, 210, 226, 233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG I MATA, Ramon (1999). <em>Els comtats d’Osona i Manresa</em>. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, segona part (p. 628-629).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 389, 486, 487.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. 26, 27, 29, 100-102, 147, 189-190.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 79.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2017). “Organització territorial de l’administració politicomilitar al Collsacabra (S. X-XIII)”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 156-158, 160, 161, 165, 166, 174-175, 184.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 82-84.</span></span></span></span></p> | XI-XVII | Enrunat. | <p><span><span><span><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats. Es tracta de fragments de diversos murs bastits amb pedra desbastada de mida petita, alguns d’ells assentats damunt la roca natural del terreny. Destaca un mur situat a l’extrem nord-est del penyal, assentat a la roca. Presenta uns 5 metres d'amplada per 8 d'alçada i 2 de profunditat, està bastit amb carreus, sense cap obertura i compta amb un arc de descarrega que reparteix el pes de la construcció. També es conserven algunes restes de mur relacionades amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est. Aquestes restes baixen des del castell per la banda de llevant, travessant el carrer del Coll del Castell i les cases del poble. A la part superior del turó hi ha algunes restes de murs interiors de l’edifici i, en diferents alçades, trams dels murs perimetrals que el delimitaven. La resta d’estructures es situen al subsòl tant del turó com de les cases situades a la seva part inferior (banda de llevant i migdia del turó). Algunes d’aquestes cases integren murs i estructures del castell, relacionades amb la muralla del recinte jussà. </span></span></span></span></p> | 08901-113 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span><span>Inicialment, el castell de Rupit era un dels punts de control territorial del castell de Fàbregues (juntament amb el castell de Fornils) donada la gran extensió del seu terme. El castell rupitenc integrava les parròquies de Sant Joan de Fàbregues i Sant Andreu de Pruit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb la construcció apareix en la venda d’unes cases situades prop del castell de Rupit, datada l’any 959. Posteriorment, l’any 1019, els marmessors del vescomte Ramon d’Osona fan donació del castell de Rupit al seu fill Bermon, vescomte també. L’any 1021, mitjançant el testament del vescomte, tenim notícia dels límits del castell. Limitava a orient amb el riu Amer, a migdia amb el coll d’Osor, a ponent amb el coll de Sau i a tramuntana amb dues muntanyes (la Roca de Cabrera figura també com a frontera). Finalment, encara dins del segle XI, el castell es torna a mencionar en el testament del bisbe d’Urgell Eribau o Eriball, fill del vescomte Ramon, datat l’any 1040. En aquest mateix any, un net del vescomte Ramon d’Osona esdevé el primer vescomte de Cardona, iniciant així la nissaga dels Cardona amb la inclusió de la jurisdicció del castell de Rupit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XII es documenten algunes mencions més al castell (anys 1131 i 1134), tot i que el més destacable és la formació de la vila de Rupit a finals de la centúria o a principis del segle XIII. És en aquest segle, concretament a partir de l’any 1276, que el castell passa a mans d’una branca secundària de la família vescomtal de Cardona, on els nous senyors ja no eren vescomtes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els documents del segle XIV ens permeten esbrinar que alguns dels membres de la família Cardona van residir al castell, fent-hi obres d’adequació. En la documentació de la primera meitat de la centúria consten deutes relacionats amb materials constructius i tasques de construcció per part d’obrers de Rupit. L’any 1369, el castell i el senyoriu de Rupit passen a mans de la família Cruïlles, que en seran els propietaris fins l’any 1681, quan es crea el títol de marquès de Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1427, un fort terratrèmol amb epicentre a Olot va saccejar tota la zona afectant probablement el castell, tot i que no n’hi ha constància documental. Pels voltants de l’any 1462, els petits exèrcits de pagesos remenses dirigits per Francesc de Verntallat van atacar el castell i la vila de Rupit, dins del context de la guerra Civil catalana (1462-1472). És força probable que un cop finalitzada la guerra el castell fos abandonat, tot i que els documents referits al castell continuen durant el segle XVI i principis del XVII. També tenim constància que, dins del conflicte bèl·lic de la guerra dels Segadors (1640-1652), les tropes castellanes saquejaren i cremaren la vila de Rupit. Finalitzat aquest conflicte, les referències documentals de castell desapareixen. En darrer terme, l’any 1681 el rei Carles II crea el títol de marquès de Rupit i l’otorga a Francesc Antoni de Bournonville (el castell havia passat a mans d’aquesta família l’any 1658). En l’actualitat, Fabiola de Silva y Mora és l’onzena marquesa de Rupit.</span></span></span></p> <p>En darrer terme cal mencionar que, segons un capbreu datat l'any 1379, per entrar al recinte del castell hi havia el portal de Sant Joan. La seva localització no s'especifica, tot i que podria estar situat entre les cases de can Bigorra i can Xicó. Al mateix temps, i a mode d'hipòtesi, es creu que hi havia un altre portal d'accés al recinte tancat de la vila, el qual estaria situat al carrer del Manyà.</p> | 42.0245100,2.4664300 | 455828 | 4652635 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-1017092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img4530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86226-img5422.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN|BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1760|1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 86227 | Camp sa l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-sa-larca | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 294.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BAGUÈ CAMBRA, M. Dolors (2008). “Els dòlmens”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 59, p. 22-24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 57-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 903.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A03.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>104, 166, 226-227.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>35, 397, 504.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 43-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VIDAL, Jordi (2017). “La col·lecció arqueològica de Josep Sala i Molas”. <em>Ausa</em>, XXVIII, núm. 179, p. 262.</span></span></span></span></p> | Desaparegut. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El megàlit o dolmen de Camp sa l'Arca es trobava situat al pla de Llancers, en una zona emboscada amb afloracions de les típiques calcàries numilítiques de la zona. Tenia la forma d'un quadrilàter irregular, tapat per una gran llosa i amb les parets laterals (pedres dretes) assentades directament damunt de la roca. Tenia una capacitat per a dos individus. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La varietat de materials que van proporcionar les seves intervencions té un abast arc cronològic força extens, cosa que justificaria la hipòtesi de que el jaciment fou reutilitzat. Tot i això, el megàlit està datat dins del període Calcolític.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-114 | Pla de Llancers - Camp de Salarca - Rupit | <p>El megàlit fou destruït a mitjans del segle XX. Anteriorment havia estat excavat pel doctor en medicina Miquel Bosch, de Sant Feliu de Pallerols, que s'emportà els objectes exhumats (ossos, una peça de sílex, un braçalet i dues torques de bronze i diverses llavors) per a la seva pròpia col·lecció. Posteriorment, Josep Sala i Molas tornà a intervenir sobre<br /> el jaciment, documentant diversos fragments de ceràmica, dos ganivets de sílex, una punta de sageta, una peça d’os i un fragment de petxina, materials tots ells que passaren a formar part de la seva col·lecció particular.</p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Els materials més representatius són una punta de sageta retocada amb aletes i peduncle feta amb sílex negrós i dos fragments de ganivet de sílex blanc. En metall es trobaren dos braçalets de bronze de seccions rodones i rectangulars, alguns fragments de braçalet de secció ovalada així com una arracada construïda a partir de dues anelles enganxades. En os cal destacar la presencia d'un botó de secció triangular i amb doble perforació en V. Pel que fa a les restes ceràmiques, s'indica la presència de fragments amb decoracions de cordons i incisions paral·leles. També s'hi trobaren fragments fets amb pastes grolleres rogenques i negroses o amb desgreixant gran. A nivell antropològic cal destacar la presència de diverses peces dentàries entre les que cal destacar 10 molars, pel que es dedueix que al menys hi havia dues inhumacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0323700,2.4999900 | 458611 | 4653491 | 2200-1800 a.C. | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86227-img0128.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Popular|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 78|79|119|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||
| 86228 | Jaciment del castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-460.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A01.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473</span></span></span></span></span></p> | XI-XVII | Poc excavat. Restes enrunades. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les restes del castell de Rupit estan situades al bell mig del nucli urbà de la vila, dalt d'un penyal rocós de planta irregular. Es troba envoltat pels edificis que es van construir arran d’aquesta formació rocosa i està delimitat pels carrers del Fossar, Coll del Castell, Bac de l’Era i la plaça dels Cavallers. <span>Les restes conservades ocupen una superfície d'uns 300 metres quadrats i, en general, estan formades per fragments de murs bastits amb pedra i assentats damunt la roca natural del penyal. En destaca un mur de grans dimensions situat a l’extrem nord-est del penyal, restes de mur relacionats amb la muralla que tancaria la vila per la banda sud-est i fragments de parets interiors de l’edifici. Majoritàriament, aquestes estructures</span></span></span><span lang='CA'><span> estan construïdes mitjançant carreus bastant ben escairats, disposats en filades horitzontals amb alçades regulars i lligats amb morter probablement de calç. Pel que fa al material arqueològic recuperat, cal dir que és bastant quantiós i abarca fragments de peces ceràmiques de cuina i de taula fins a vaixelles de luxe, monedes, bales esfèriques de plom, fulles de ganivet, sivelles, claus, fragments de vidre i restes de fauna. La major part d’aquests materials indiquen unes cronologies bastant clares al voltant del segle XVI i inicis del XVII, moment d’abandonament del castell.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-115 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera intervenció arqueològica realitzada al castell de Rupit va ser dirigida per Assumpta Serra i Clota entre el 21 d’agost i el 3 de setembre de l’any 1995. Aquesta intervenció va consistir en una prospecció promoguda per la Universitat de Barcelona, en el marc de les prospeccions arqueològiques realitzades al Collsacabra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona intervenció arqueològica fou dirigida per Eduard Píriz i González entre el 3 i el 21 de juny de l’any 2019. Els promotors foren l’Ajuntament de Rupit i Pruit i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Es van realitzar quatre sondejos que permeteren delimitar la ubicació de les estructures del castell i la potència arqueològica, així com el moment d'abandonament de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0245100,2.4664300 | 455828 | 4652635 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-1017150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-excavacions-castell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86228-excavacions-castell-4.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BCIN|BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Algunes imatges han estat cedides per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 1760|1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||
| 86229 | Mas dels Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-turons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 453, 460.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 42-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA CLOTA, Assumpta (1998-1999). <em>Memòria de l’excavació del Mas dels Turons</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8774</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (2004). “El mas dels Turons: la pervivència d’una activitat agropecuària”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXV, núm. 51, p. 18-21.</span></span></span></span></p> | XI-XVIII | Enrunat i cobert de la vegetació que caracteritza la zona. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antic mas d'origen medieval de planta més o menys rectangular, format per sis espais diferenciats i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>construït amb pedres escairades disposades horitzontalment en sec. Fou inicialment construït a finals del segle XI,amb una posterior </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ampliació de l’estructura primitiva amb una nova estança en el segle XIII, abandonament al segle XIV, recuperació a finals del segle XV o al segle XVI, modificacions en el segle XVII (com l’enllosat de terra) i abandonament definitiu al segle XVIII. Es va documentar una pica d'aigua, una llar de foc, un cendrer i el forn, així com diverses obertures i materials arqueològics formats, sobretot, per fragments de ceràmica i datats entre finals del segle XV i principis del XVI principalment.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-116 | Torrent de Bonegre - Rupit | <p>Les intervencions arqueològiques en aquest jaciment s’efectuaren en dues campanyes portades a terme els dies 14 al 26 de setembre de l’any 1998 i els dies 16 al 21 d’agost del 1999. La direcció va ser a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, amb la participació d'alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.</p> <p>El mas apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1379. Estava en mans de Bernat Roquer, espòs de la propietaria del mas Roquer. Tenim notícia que també compartia un molí amb el mas Tinyoses situat a la riera de Rajols. <span><span><span>Finalment, el mas apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquesta documentació ja constava com a derruït.</span></span></span></p> <p> </p> | 42.0146000,2.4599800 | 455287 | 4651538 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades. | 94|119 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 86230 | Les Marrades del Grau d'Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-marrades-del-grau-dolot | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 11-19, 44-49, 57-59, 68, 75, 89, 95-96, 100-113, 123, 126, 131.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2011). “Les Marrades del Grau d’Olot (Rupit i Pruit, Osona, i la Vall d’en Bas, Garrotxa)”. <em>Tribuna d’arqueologia</em>, nº 2010-2011, p. 241-266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.</span></span></span></span></p> | XVIII | Ha estat restaurat. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Es tracta d'un dels trams que formen part de l'antic camí ral de Vic a Olot, disposat entre els</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> Hostalets d'en Bas i l'hostal del Grau. Aquest tram salva el</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> desnivell existent del grau d'Olot mitjançant una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> ruta que escala la muntanya en continu pendent. Les Marrades estan disposades entre l'hostal del Grau i la font de les Marrades, ocupant 480 metres d'empedrat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El camí es construí en serpent, mitjançant fragments rectilinis o rampes sostinguts amb unes sòlides plataformes de planta més o menys quadrada, i murs de contenció fets amb grans blocs de pedra seca. Els revolts que existeixen entre cada rampa són molt tancats i amb uns pendents bastant pronunciats. Tant les rampes com els revolts estan pavimentats amb lloses d'esqueis de pedra calcària, disposades en forma de plec de llibre i reforçades amb unes filades transversals que també actuaven de trencaigües. Alhora s'observen restes de desguassos o punts de pas d'aigües sota el camí, en forma de voltes de pedra, a mode de petits ponts. En alguns murs de contenció s'hi poden observar, damunt del seu coronament, una mena de pilons guarda-rodes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'amplada mitjana que s'observa en aquest tram de camí és d'uns 2 metres o 2 metres i mig aproximadament.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquest tram presenta algunes estructures construïdes únicament en funció de la via (obres de fàbrica) i altres edificacions bastides per estar al servei del camí. En d'altres estructures destaquen el pont de l'Hostalot, la font de les Marrades i dos hostals, l'hostal del Grau i l'Hostalot.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-117 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>La reparació del camí ral de Vic a Olot i la construcció de les Marrades del Grau fou ordenada pel marquès de Risburg, capità general de Catalunya, a través del corregidor de Vic, José de Avilés. Foren construïdes en tres campanyes diferenciades: la primera entre els mesos de novembre i desembre de 1729, la segona entre octubre i desembre de 1730 i la tercera entres els mesos de maig i juliol de 1731.</p> <p><span><span><span>El projecte de rehabilitació del tram de les Marrades es dugué a terme entre els mesos d'agost de 2009 i març de 2010, entre el mas de la Serra de Pruit (Osona) i el Molí Vell de la Vall d'en Bas (Garrotxa). </span></span></span><span><span><span>L'objectiu de la rehabilitació consistia en recuperar els empedrats originals, les estructures de contenció (murs, talussos, etc.) i els sistemes de control d'aigua (ponts, desguassos, cunetes, trencaigües, etc.), per tal d'adequar aquest antic camí a usos ludicoesportius, bàsicament l'excursionisme i l'equitació, i convertir-lo en un dels eixos turístics i culturals de la Vall d'en Bas i del terme de Rupit i Pruit, a mig camí entre Osona i la Garrotxa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La intervenció arqueològica realitzada en motiu del projecte de rehabilitació es va estructurar en tres eixos principals: un seguiment arqueològic de l'obra, un estudi històric i l'assessorament per a la senyalització del camí. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El material arqueològic aparegut va consistir bàsicament en peces de ferro, sobretot de restes d'eines i ferradures de diversos tipus. També van aparèixer un bon nombre de fragments ceràmics, la majoria dels segles XIX i XX, però també es detectà la presència d'alguns fragments de mitjan segle XVIII, els més antics localitzats fins ara. Com a curiositat, també es localitzaren diversos casquets, bales i obusos pertanyents a munició republicana de la guerra Civil espanyola. Finalment cal dir que el procés de rehabilitació de les Marrades del Grau d'Olot va posar de relleu que es tracta d'un dels trams d'antics camins més ben conservats de Catalunya, àdhuc d'Europa.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0773900,2.4563300 | 455029 | 4658512 | 1729-1731 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8368.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: via del Grau, tram del Grau. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||
| 86231 | Can Rovira (la Ferreria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-la-ferreria | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27, 43, 93-94, 97-98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “En Ganyada de Rupit. Bandoler i amic d’en Serrallonga”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XX, núm. 42, p. 8.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U03.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TRUJOLS, Antoni; GUTIÉRREZ, Ernest (1998). “La ferreria de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 40, p. 12-13.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 78-79, 89.</span></span></span></span></p> | XVII / XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, format per la unió de dos habitatges adossats. El volum principal, on es localitza la ferreria i el taller metàl·lúrgic, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a ponent. La planta baixa compta amb un gran portal central d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i un petit pilar amb repisa de pedra a mode de mostrador. La dovella clau està gravada amb la inscripció “JAUMA BOSCH 1610” i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari. Al seu costat hi ha un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la inscripció “ROVIRA”. Ambdós portals compten amb unes destacables portes de fusta gravades amb diversos símbols religiosos (creus), d’altres relacionats amb l’ofici de ferrer (ferradures) i algunes lletres. També destaca un picaporta amb forma de martell. A l’altra banda del portal adovellat s’obre una finestra rectangular de grans dimensions, que mutila un dels brancals del portal central. Està emmarcada amb carreus de pedra i compta amb l’ampit motllurat. Al primer pis, damunt del portal rectangular, hi ha un finestral emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus d’emmarcament i l’ampit motllurat. A la segona planta s’obren dues finestres més, amb les mateixes característiques tipològiques que en el cas anterior. Les obertures de planta superior es corresponen amb tres finestres balconeres rectangulars, bastides amb maons i protegides amb baranes de ferro. A l’interior, a la planta baixa, es conserva en perfectes condicions el taller del ferrer que ocupava l’edifici. S’observa la forja, un canal bastit en pedra per on circulava l’aigua utilitzada per desenvolupar les tasques de ferrer i diverses eines i maquinària. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els pisos superiors conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre volum, adossat a la banda de tramuntana del principal, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer també. Presenta un portal d’accés d’arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda reformada i gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina i l’any 16-7 (correspon al portal original), i l’any 1857 (data de la reforma). La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Al pis superior hi ha una finestra balconera protegida amb una barana de ferro. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i coberta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> | 08901-118 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p><span><span><span>L’edifici fou l’habitatge del batlle de Rupit Patllari Bosch, fill de Jaume Bosch i perseguidor del bandoler Serrallonga, a mitjans del segle XVII. </span></span></span><span><span><span>L’any 1711, un membre de la masia Rovira de Pruit (Pere Rovira) es va establir com a ferrer a l’edifici. Aquesta activitat fou continuada pels descendents d’aquesta nissaga fins l’any 1973, any en que va morir el darrer ferrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La finestra de grans dimensions de la planta baixa servia d’aparador i corresponia a una estança anomenada “botiga”, on l’artesà desenvolupava el seu ofici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1938, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, la ferreria fou confiscada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant el portal adovellat com la finestra del seu costat estan reproduïts en el número 81 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929.</span></span></span></p> | 42.0245700,2.4653900 | 455742 | 4652642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4712.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Ferreria. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 86232 | Habitatge al carrer del Manyà, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-manya-7 | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U04.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 60, p. 26.</span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span>Edifici aïllat de grans dimensions i planta irregular, constituït per dos grans cossos adossats i assentat damunt la roca natural de la zona. El volum principal, conegut com a can Camps i situat a la confluència del carrer del Manyà amb el carrer de la Barbacana, presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal compta amb un portal d’accés amb la llinda gravada amb l’any 1751 i el monograma de Jesucrist “IHS” al centre. Al seu costat hi ha una antiga finestra actualment tapiada, amb la llinda gravada amb una creu llatina central damunt del Calvari i l’any 1677 invertit. A l’altra banda s’obre una petita finestra quadrada emmarcada amb tres carreus, la llinda motllurada i protegida amb una reixa de ferro. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple restituït i una finestra amb la llinda decorada amb motllures rectilínies. La segona planta compta amb una finestra simple i un finestral amb la llinda de fusta, que té sortida a un balcó simple bastit amb fusta que cobreix el balcó del primer pis. La façana de llevant presenta finestres simples amb els ampits motllurats. Destaca una de les finestres del pis superior, amb l’intradós decorat amb motllures acanalades, i la finestra de la planta baixa (que en orígen era un portal), amb permòdols a la línia de les impostes. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cos de planta irregular integrat a la construcció. Presenta un xamfrà orientat al carrer de la Barbacana, on es localitza el portal d’accés a la planta baixa i una finestra simple al pis. Les obertures de la façana de tramuntana es corresponen amb finestres simples, destacant la finestra de la primera planta que té l’ampit motllurat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre volum, adossat a la banda de ponent del principal, està format per dos cossos que li confereixen una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d’un sol vessant i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana de tramuntana, que dóna accés a un establiment de restauració, presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaca la finestra central de la primera planta, amb dues peanyes de pedra motllurades als extrems de l’ampit, i una finestra simple reformada amb els brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. La façana de ponent compta amb una galeria d’arcs rebaixats bastits en pedra al pis i una altra galeria d’arcs de mig punt a la planta baixa. Té sortida a una gran terrassa de planta rectangular, que està orientada a la riera de Rupit. La façana de migdia, que forma cantonada amb la casa de can Camps, és la seu d’un altre establiment comercial. En destaca la galeria del nivell superior, coberta amb una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb un pilar i delimitada amb baranes de ferro. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d’accés principal, orientat a migdia, té la llinda gravada amb l’any 1680 i una inscripció il·legible. Damunt seu hi ha un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Destaca també, al costat del balcó, la finestra cantonera doble actualment tapiada. De la façana de llevant del volum destaca el portal d’accés de la planta baixa, amb la llinda gravada amb l’any 1597 dins d’una cartel·la decorada, i la finestra simple del pis, amb la llinda decorada amb una motllura apuntada coronada per una creu patent encerclada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i amb alguna reparació efectuada amb maons. Es conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria els paraments. </span></span></span></span></p> | 08901-119 | Carrer del Manyà, 7 | <p><span><span><span>Durant bona part del segle XX, a can Camps hi havia una sala de ball coneguda com la Bomba. Estava situada al pis de la casa. Pels voltants dels anys 70 i 80 del segle XX, l’edifici era la seu de la ferreria dels germans Colom. En l’actualitat, la construcció està segregada en diversos habitatges i dos locals comercials (un restaurant i una botiga).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llinda datada l’any 1597 és la més antiga de les llindes que hi ha documentades dins de la vila de Rupit en l’actualitat.</span></span></span></p> | 42.0244800,2.4650400 | 455713 | 4652633 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img3722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4882.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Camps. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 86233 | Habitatge al carrer de l'Església, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-lesglesia-5 | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U05.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, reformat i constituït per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, presenta un ràfec de llates i mènsules de fusta sostingut amb una gran biga. La planta baixa compta amb un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb unes tisores, mentre que la dovella del seu costat està gravada amb una forma assimilable a una sola de sabata. Al costat hi ha un portal d’obertura rectangular, que conserva un dels brancals bastit amb carreus, i una petita finestra rectangular. Ambdues obertures comparteixen la mateixa llinda de fusta. A l’altra banda del portal rodó hi ha una finestra rectangular de grans dimensions emmarcada amb carreus de pedra, amb la llinda gravada amb l’any 1660 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat per una creu llatina. Els pisos superiors es caracteritzen per la presència de dues destacables galeries balconeres superposades, amb les llosanes bastides amb soleres de llates i mènsules de fusta, i sostingudes amb unes grans bigues travesseres. Les baranes que les delimiten també són de fusta. Pel que fa a les obertures d’aquests nivells, cal dir que són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que algunes han estat reformades amb bigues de fusta. El volum secundari, adossat a la banda de llevant del principal i orientat a la riera de Rupit, s’assenta damunt la roca natural de la zona. Majoritàriament presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Compta amb una galeria de fusta tancada i reformada, i amb un gran arc rebaixat bastit amb pedra disposada a sardinell, possiblement de descàrrega.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada de forma regular i lligada amb abundant morter. La façana de llevant compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix el parament.</span></span></span></span></p> | 08901-120 | Carrer de l'Església, 5 | <p><span><span><span>És força probable que les tisores que hi ha gravades a la dovella clau del portal d’accés principal facin referència al fet que a l’edifici hi havia hagut un paraire (les tisores eren utilitzades per igualar els pèls que sobresortien dels draps que elaboraven). Aquest motiu enllaçaria amb <span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap. Alhora, i segons la bibliografia consultada, les tisores també podríen correspondre a un </span>sastre o a un barber. En aquest sentit, cal destacar que entre finals del segle XVI i el segle XVII hi ha documentats tres sastres a la vila de Rupit. A mode d’hipòtesi, pel que fa a la sola de sabata, podría correspondre a la seu d’un sabater o espardenyer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La finestra de grans dimensions de la planta baixa servia d’aparador i corresponia a una estança anomenada “botiga”, on l’artesà desenvolupava el seu ofici.</span></span></span></p> | 42.0236700,2.4650600 | 455714 | 4652543 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img6531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img5008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img7257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img5022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img6429.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Salut. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 86234 | Habitatge al carrer de l'Església, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-lesglesia-11 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U11.</p> | XVII | Tant la banda de llevant com la de tramuntana estan força enrunades | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats i en estat ruïnós. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. El portal d’accés principal és d’arc de mig punt adovellat, gravat amb l’any 1661 i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d’obertures de la construcció es corresponen, majoritàriament, amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca una galeria situada al nivell superior, força deteriorada. Es conserva, parcialment, el sostre embigat que la cobria.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els paraments, tot i que degradat. Les cantonades estan embellides amb carreus ben escairats.</span></span></span></span></p> | 08901-121 | Carrer de l'Església, 11 | 42.0226600,2.4645500 | 455671 | 4652431 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-1017120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5102.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Vicari. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 86235 | La Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fontana | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R20.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M29.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>392, 453, 459.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>83-84, 90-91.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions, situat a l'interior d'una finca tancada amb un destacable jardí tipus Versailles i diversos espècimens botànics destacats. El volum principal presenta una planta en forma d'U i està format per tres grans cossos adossats, amb un pati interior i un altre de posterior. Aquests cossos presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants i estan distribuïts en planta baixa, dos pisos i golfes. A l'extrem sud-oest de la construcció, tancant la façana principal per la banda de ponent, hi ha una torre de planta quadrada amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i tres pisos. Totes aquestes construccions tenen els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb pedra i protegit per un porxo obert a l'exterior mitjanaçant arcs carpanells adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Al primer pis destaca una galeria formada amb el mateix tipus d'arcs que els del porxo anterior, tot i que protegida amb un voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La resta d'obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. També n'hi ha de bastides en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. L'edifici integra una capella-oratori a l'interior dedicada a Santa Maria i coberta amb una volta rebaixada amb arestes i culs de llàntia.</p> <p>A la banda de llevant del volum principal hi ha una sèrie de coberts auxiliars i un picador. A la banda de tramuntana hi ha un volum aïllat destinat a museu. És la seu de la Fundació La Fontana i s'hi exposa una magnífica col·lecció de ceràmica espanyola datada entre els segles XIV i XIX, així com una altra col·lecció d'instruments musicals no occidentals de gran prestigi i reconeixement.</p> | 08901-122 | Pla del Corriol - Pruit | <p>L'edifici fou construït entre els anys 1919 i 1922 com a casa d'estiueig. Inicialment, el projecte fou encarregat a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, de gran prestigi en aquell temps. Tot i això, el contracte es trencà en iniciar les tasques de construcció i acabà les obres el sr. Fontana, propietari de la finca. Alguns dels canvis respecte al projecte original foren la reducció dels elements bastits amb pedra desbastada i la modificació de l'escala central de l'edifici, que era força més monumental en origen. Pel que fa als elements decoratius (llindes, barbacanes, capitells...) foren encarregats a l'escultor Jon, de Sitges.</p> | 42.0337500,2.4714000 | 456246 | 4653659 | 1919-1922 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5630.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||
| 86236 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-21 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R27.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M38.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 247.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>380, 386, 406, 453, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38, 103-104.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 114-115.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. La part central del parament compta amb un porxo a la planta baixa i dues galeries superposades als pisos superiors. El porxo s'obre a l'exterior mitjançant tres arcs carpanells adovellats i sostinguts amb pilars de pedra, amb els basaments i els capitells motllurats. Tenen les impostes gravades amb l'any 1871. L'espai interior del porxo està cobert amb tres petites voltes d'aresta separades amb arcs torals i protegeix el portal d'accés principal, que és anterior a les voltes i d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals fets de carreus de pedra. Les galeries superiors estan formades per tres arcs carpanells cadascuna, bastits amb les mateixes característiques que els del porxo i que es van reduïnt en funció del nivell on es troben. La galeria de la primera planta està coberta amb un sostre de biguetes i revoltons, mentre que la del segon pis presenta un sostre embigat. Aquest mateix esquema de porxo i galeries es repeteix a l'extrem de ponent del parament, tot i que en aquesta ocasió tant els arcs com els pilars són arrebossats i bastits amb maons. Alhora, els arcs de la planta baixa estan reformats per guanyar espai tancat a l'interior. La resta d'</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>obertures del parament són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, exceptuant un finestral d'arc carpanell bastit amb pedra disposada a sardinell i un portal també d'arc carpanell bastit amb maons. Ambdues obertures estan situades al mig de la façana. De l'extrem de llevant destaca un gran rellotge de sol encastat al parament, amb el coronament ondulat, un sol central i un marc decorat amb motius florals. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants, destinat al bestiar. S'organitza en un únic nivell i compta amb obertures rectangulars emmarcades amb maons. A la banda de llevant hi ha un pati de planta allargada delimitat amb tres volums adossats, i tancat amb un portal rectangular de grans dimensions gravat amb l'any 1768. El volum que tanca el pati per l'oest és rectangular i amb una teulada de dues vessants que retalla la vessant de la teulada del volum principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, i presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. Les finestres tene els ampits motllurats. Dels dos volums que tanquen el pati per l'est destaca el davanter, utilitzat en origen com a pallissa. Té una coberta de teula àrab de dues vessants i un gran portal d'accés d'arc carpanell adovellat, amb els brancals fets de carreus. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’altra part destacable del conjunt està situada a la banda sud-est de la masia. Es tracta d'una antiga masoveria de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars. El portal principal té els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Les finestres, en canvi, combinen els emmarcaments de pedra amb els de maons. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions. Al seu voltant compta amb diversos volums auxiliars adossats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-123 | Carretera BV-5208, km. 0,2 - Pla de Salarsa - Rupit | <p>Les primeres referències documentals relacionades amb la masia daten del segle XII. Posteriorment, <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat un personatge anomenat 'En Sala' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Gabriell Sala” dins del mateix terme i parròquia. A finals del segle XVIII, </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span></p> | 42.0302500,2.4595900 | 455266 | 4653276 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-1017184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0396.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||
| 86237 | Roca-roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-roja | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 36.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M08.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> Totes les obertures són rectangulars, les més notables amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Tant el portal d'accés com la finestra del seu costat tenen les llindes de fusta. També s'observa alguna antiga obertura tapiada. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un únic nivell. Està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta, amb la façana de llevant oberta a l'exterior. A la banda de migdia hi ha un tancat delimitat amb un mur de pedra i un petit volum rectangular que el tanca per la banda de ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-124 | Rasos de Roca-roja - Pruit | 42.0670900,2.4889100 | 457717 | 4657352 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-1017592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-1017588.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||||
| 86238 | Els Casalons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M11.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 375.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. El volum principal presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb les llindes de fusta. Destaca el porxo adossat que protegeix el portal d'accés principal, amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars de fusta i cobert amb un sostre embigat. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb ciment i disposada de forma regular. L'altre volum, adossat a la façana de ponent, és de dimensions més grans, amb finestres rectangulars de grans dimensions enreixades i una galeria superior formada per una successió d'arcs de mig punt bastits amb pedra. La construcció està bastida amb pedra desbastada disposada en filades, amb la part superior dels paraments arrebossada i pintada de color groc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem nord-est hi ha un tercer volum de planta rectangular i teulada d'un sol vessant destinat a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-125 | Les Comes - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia fou abandonada entre els anys 1967 i 1969, i reconstruïda durant les darreres dècades del segle XX.</p> | 42.0590100,2.4545500 | 454869 | 4656472 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9333.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||||
| 86239 | Coma-serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-serra | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M13.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> Està distribuït en planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb diferents tipus d'emmarcaments. El portal d'accés presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La resta d'obertures es corresponen amb finestres, algunes emmarcades amb carreus de pedra i d'altres amb maons. També s'observen llindes de fusta. Adossat a l'extrem sud-est hi ha un petit volum rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. A l'exrem sud-oest hi ha dos volums auxiliars adossats, de construcció més recent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha dos volums aïllats més, en origen destinats a les tasques agropecuàries.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-126 | Pla de Coma-serra - Pruit | 42.0573200,2.4853200 | 457414 | 4656269 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||||||
| 86240 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M16.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra i es comptabilitzen diversos balcons al pis, amb les llosanes bastides amb plaques ceràmiques i sostingudes amb mènsules de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca l'accés a l'habitatge destinat al turisme rural, format per un porxo embigat al que s'accedeix mitjançant un gran arc rebaixat bastit en pedra disposada de mode adovellat. El volum destinat com a residència dels propietaris presenta un portal d'arc de mig punt i algunes finestres emmarcades amb maons. Cal destacar, davant d'aquesta construcció, un pou de planta quadrada bastit en pedra i cobert amb una teulada de dues vessants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>a construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-127 | Coll sa Cabra - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, l'edifici fou construït l'any 1930. En l'actualitat, l'edifici està destinat al turisme rural (Residència-Casa de Pagès).</p> | 42.0515500,2.4266800 | 452557 | 4655659 | 1930 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-1017355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9089.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||||
| 86241 | Hostal de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-devesa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M21. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142, 393.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta irregular, format per diversos cossos adossats. La part més antiga de la construcció està situada a la banda de llevant del conjunt. El volum principal està format per dos cossos adossats de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de quatre vessants i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix la resta dels paraments, que està pintat amb un to groguenc. A la banda de llevant se li adossa l'actual restaurant, de planta rectangular, coberta de dues vessants i bastit en pedra. La banda de ponent del conjunt és més recent i ha estat rehabilitada en els darrers temps. Consta de diversos volums de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i organitzats en dos nivells. Les dues parts del conjunt estan unides per un porxo obert a l'exterior mitjançant grans arcades d'arc rebaixat, que està cobert amb una terrassa al pis.</p> <p>En general, les construccions estan bastides amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08901-128 | Carretera C-153, km. 35 - Rupit | <p>L'Hostal de la Devesa fou bastit entre els anys 50 i<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> 80 del segle XX. Pel que sembla, la construcció fou bastida </span></span></span></span></span>aprofitant els enderrocs de l'antiga masia dels Esqueions, <span lang='ES-TRAD'><span><span>situada sobre la vall de l'Om. </span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span>En l'actualitat, el conjunt està destinat a hostal rural, casa de colònies i restaurant.</span></span></span></p> | 42.0500300,2.4745600 | 456518 | 4655465 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8745.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||||
| 86242 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-2 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 95.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M22.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em>, any XXXI, núm. 63, p. 9.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, tot i que destaquen les del parament principal amb els emmarcaments en relleu arrebossats i petits arcs de descàrrega superiors bastis en maons (només a la planta baixa). El portal d'accés principal presenta un plafó arrebossat a mode de llinda amb la següent inscripció: '1929 / J. ARBAT'. La resta de paraments han estat o estan en procés de rehabilitació. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció original està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Els paraments de tramuntana i llevant deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que la resta presenten un revestiment arrebossat i pintat de color groc.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-129 | Carretera C-153, km. 35 - Rupit | <p><span><span><span>L’edifici fou construït damunt les restes d'una antiga masia (podria ser originària del segle XVI o XVII) que tenia servei d'hostal i era la terminal del servei públic de cotxes de línia, donada la seva proximitat amb el límit de la província de Girona. Aquest edifici fou conegut com la Casa Nova de la Devesa en el moment de la seva construcció. Posteriorment, entre els anys 50 i 80 del segle XX, es va bastir l’Hostal de la Devesa, passant a anomenar-se la Casa Vella de la Devesa i, per defecte, la nova construcció passa a ser coneguda com el Nou Hostal de la Devesa .</span></span></span></p> <p>L'any 1937, essent propietari de l'edifici en Joan Arbat (considerat un revolucionari i absent del seu domicili des de l'inici del conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola), l'edifici fou apropiat per l'ajuntament del municipi amb la intenció de fer-hi l'escola primària en substitució de l'anterior, que s'havia quedat petita en relació al cens escolar del terme.</p> <p><span><span><span>L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1946 i 1950. </span></span></span>En l'actualitat, la construcció pertany a la mateixa propietat que l'Hostal de la Devesa i està destinada a allotjament rural. Anteriorment havia estat la seu del restaurant de l'hostal.</p> | 42.0497300,2.4744900 | 456512 | 4655431 | 1929 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8750.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||||
| 86243 | Campgran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgran | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. El volum central integra l'accés principal a l'interior, protegit per un porxo obert a la planta baixa i cobert amb una galeria correguda al pis, amb àmplies vidrieres i pilars de pedra. L'altre volum presenta finestres rectangulars, d'arc rebaixat i de mig punt, amb els emmarcaments bastits amb maons. La resta d'obertures d'ambdós volums són rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb pedra i les llindes planes de fusta. Adossat a l'extrem de tramuntana hi ha el tercer volum que forma part de la construcció. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en únic nivell. Està destinat a garatge i té bona part dels murs coberts d'heura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-130 | Plans del Bac - Les Basses - Pruit | <p>L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1961 i 1963. Fou completament rehabilitat durant les darreres dècades del segle XX.</p> | 42.0475900,2.4260500 | 452502 | 4655219 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-1017339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8945.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.En el camí d'accés a l'edifici, just on hi ha la cadena que impedeix el pas cap a l'interior de la finca, cal destacar un carreu de pedra gravat amb una inscripció de difícil lectura i datat l'any 1906. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | ||||||||
| 86244 | La Casanova del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-del-bac | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M25.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana principal hi ha un volum irregular amb teulada d'un sol vessant, sostinguda amb pilars de pedra i maons, i organitzada en dos nivells. Al pis superior hi ha una galeria coberta amb el sostre embigat sota coberta i protegida amb baranes de fusta. La planta baixa, tancada amb un mur de pedra, compta amb obertures rectangulars. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d¡un vessant i distribuït en dues plantes. La construcció es tanca amb un altre volum rectangular situat a l'extrem de ponent. És rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Té grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb llindes de pedra i fusta. El volum principal presenta els paraments arrebossats, mentre que la resta de la construcció està bastida amb pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de migdia hi ha un volum aïllat de grans dimensions, destinat a les tasques agropecuàries. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha una era empedrada de planta circular i un cobert de grans dimensions més modern.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-131 | Carretera C-153, km. 33,8 - Pruit | <p>Es tracta d'una de les masoveries de la masia del Bac, situada a escassos metres de distància de la construcció.</p> | 42.0448800,2.4301800 | 452842 | 4654916 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img8929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img9101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img9102.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||||
| 86245 | Torre del Llorà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-llora | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M31.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115, 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta obertures rectangulars i un porxo adossat a la façana de tramuntana, cobert amb una teulada d'un sol vessant i sostingut amb pilars de pedra. A la façana de migdia hi ha un pedrís de planta semicircular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la capella. É<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>s de nau única, amb l'absis carrat orientat a migdia, i està coberta amb una teulada de tres vessants. El portal és d'obertura rectangular bastit amb carreus de pedra i decorat amb motllures. Està rematat amb una petita fornícula d'arc rebaixat, sense cap imatge i decorat amb unes volutes a cada costat. La part superior del parament forma un frontó triangular delimitat amb pedra motllurada. La façana està coronada per un</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> campanar d'espadanya bastit en pedra, amb campana i rematat amb una creu llatina. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Tota la façana està decorada amb esgrafiats que presenten formes vegetals i celestes, i està emmarcada amb cassetons també esgrafiats. A la façana de llevant hi ha dues obertures rectangulars amb vitralls. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A l'interior de la capella hi ha una pica de marbre semiesfèrica adossada al parament de migdia. Presenta diverses incisions i una cara masculina esculpida en alt relleu.</span></span></span></span></span></p> | 08901-132 | Pla de Casalliques - Pruit | <p><span><span><span>Tant la torre del Llorà com la capella foren erigides per uns industrials tèxtils establerts vora la conca del riu Ter. La torre fou construïda a principis de la dècada dels anys 40 del segle XX, mentre que la capella fou bastida l'any 1950, tal i com indica una inscripció situada al mateix temple 'ANNO SANCTO MCML'.</span></span></span><span><span><span> La propietària era la sra. Tecla Sala. Es tracta d'un temple d'</span></span></span><span><span><span>estil totalment eclèctic, amb elements d'estètica barroca i clàssica. Probablement la pica és anterior al a construcció de la capella, de manera que segurament fou traslladada al temple des d'un altre indret. Segons la bibliografia consultada, aquesta capella està dedicada a Sant Cristòfol, tot i que segons l'Arxiu Gavín, a mitjans dels anys 80 del segle XX, estava dedicada a Santa Tecla.</span></span></span></p> | 42.0445800,2.4739800 | 456467 | 4654860 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-img8694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-1017315.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 | |||||||||
| 86246 | Casalliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalliques | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M32.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 35.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En general, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. La major part de les finestres tenen els ampits motllurats. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, d'arc rebaixat de grans dimensions i delimitada amb una barana de fusta. De la façana de tramuntana destaca una petita finestra bastida amb quatre carreus de pedra i situada a la planta baixa, i les restes d'una finestra tapiada al pis, que també estava bastida amb carreus de pedra. La façana de migdia presenta un petit porxo sostingut amb pilars de fusta i teulada d'un sol vessant, que protegeix la porta d'accés a l'interior. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions que la resta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem nord-est de l'edifici hi ha una petita construcció auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzada en un únic nivell. A escassa distància al nord-est hi ha un altre volum auxiliar aïllat, en origen destinat al bestiar. És de planta quadrada, amb teulada de dues vessants i distribuït en dos nivells. Destaca l'obertura d'arc de mig punt situada al nivell superior i una corriola de ferro utilitzada per elevar les bales de palla i emmagatzemar-les al paller. Ambdues construccions tenen els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-133 | Pla de Casalliques - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, la masia apareix mencionada en alguns documents datats entre els segles XII i XVII procedents dels escrits de mossèn Fortià Solà, de Joan de la Guàrdia i d'altres fonts. Tenim notícia que fou una de les masoveries del mas Llorà. Entre els anys 2009 i 2020 aproximadament, la masia fou rehabilitada deixant l'aparell de l'obra vist i extraient el revestiment arrebossat que cobria els paraments. En l'actualitat està destinada al turisme rural.</p> | 42.0444700,2.4760500 | 456638 | 4654846 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8686.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-16 05:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 883,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.