Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89147 | Front d'edificis de la façana oest al riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/front-dedificis-de-la-facana-oest-al-riu | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació F01.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Façana constructiva disposada a la banda de ponent del cingle on s’assenta la vila de Rupit i que configura el paisatge urbà exterior característic de la població, essent la façana de presentació del nucli antic des de l’accés principal (BV-5208). Està formada per la successió d’edificis entre mitgeres, amb diferents alçades i profunditats edificables, tot i que sense cossos sortints. Presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a la riera de Rupit i ràfecs de fusta de poca volada. Pel que fa a les obertures s’observen finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, algunes d’elles amb sortida a balcons bastits amb fusta. Destaquen les galeries formades per la successió de grans arcs de mig punt i rebaixats, tant obertes a l’exterior com tancades amb vidre, i situades tant als pisos superiors com a les plantes baixes. Aquestes últimes tenen sortida als aterrassaments que incorporen els jardins posteriors, bastits amb murs de força volada assentats damunt la llera de la riera de Rupit o bé damunt les balmes de la conca fluvial. Els paraments estan bastits amb pedra calcària de la zona, tant desbastada com sense treballar, i disposada de forma regular (en molts casos en filades). Cal mencionar la presència del pont Penjat de Rupit, que facilita la comunicació entre la banda de ponent del nucli urbà (camí de Sant Joan de Fàbregues i carrer de les Eres) i el nucli històric de la vila (interssecció entre els carrers de la Barbacana i del Manyà).</span></span></span></p> | 08901-184 | Carrer de la Barbacana, 1-11; Carrer del Manyà, 1-7; Plaça del Bisbe Font, 1; Carrer de l’Església, 2-12; Plaça Major, 1-5; Carrer del Palau, 2-12 | 42.0245400,2.4649000 | 455701 | 4652639 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img6353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img5349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img6351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img5352.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89148 | Front d'edificis de la façana est al riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/front-dedificis-de-la-facana-est-al-riu | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació F02.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Façana constructiva disposada a la banda de llevant del cingle on s’assenta la vila de Rupit i que configura el paisatge urbà exterior característic de la població. Està formada per la successió d’edificis entre mitgeres, amb diferents alçades i profunditats edificables, i alguns cossos sortints. Presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a la riera de Rupit i ràfecs de fusta de poca volada. Pel que fa a les obertures s’observen finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, algunes d’elles amb sortida a balcons bastits amb fusta. També n’hi ha de més senzilles i de mida més gran, emmarcades en fusta. Destaquen algunes galeries, tant obertes a l’exterior com tancades amb vidre, i situades tant als pisos superiors com a les plantes baixes. Aquestes últimes tenen sortida als aterrassaments que incorporen els jardins posteriors, bastits amb murs de força volada assentats damunt la llera de la riera de Rupit o bé damunt les balmes de la conca fluvial. Els paraments estan bastits amb pedra calcària de la zona, tant desbastada com sense treballar, i disposada de forma regular (en molts casos en filades). Cal mencionar la façana posterior de l’església parroquial de Sant Miquel i el recinte on s’ubica l’antic fossar de la vila, sense construccions.</span></span></span></p> | 08901-185 | Carrer del Palau, 3A, 3B, 5, 7, 12; Plaça Major, 7; Carrer de l’Església, 3-9; Carrer del Fossar, 6-26; Plaça dels Cavallers, 3, 4, 5, 6 | 42.0236600,2.4652400 | 455729 | 4652541 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017083.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89149 | Cementiri de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-pruit | <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 200, 206, 207, 209, 210.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Recinte aïllat de planta rectangular, delimitat per un mur bastit en pedra que presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb les cantonades embellides amb carreus i rematades amb uns cubs coronats amb orles, tot de pedra. El cub situat a la banda sud-est està gravat amb la data 1832. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés emmarcat amb carreus de pedra i rematat amb els mateixos cubs. La porta és de ferro, de dues fulles batents amb barrots, l’any 1906 i coronada amb una creu llatina. L’espai interior s’organitza mitjançant quatre parterres vegetals de planta quadrada, que delimiten els dos carrers principals en forma de creu. Al bell mig hi ha una creu llatina de pedra assentada damunt d’un pilar amb el basament motllurat. Està datada amb la següent inscripció: “ANY 1906”. Al fons del recinte, integrats en aquestes parterres, hi ha dos pinacles de pedra. Els blocs de nínxols, de planta rectangular i amb teulades d’un sol vessant, estan disposats a banda i banda del recinte, amb tres nivells de nínxols a cada bloc. Al fons hi ha un petit volum destinat als cadàvers, que compta amb un portal d’accés d’arc de mig punt bastit amb maons. En aquesta part, sota el bloc de nínxols, hi ha una sèrie de sepultures al subsòl tapiades amb làpides de pedra, datades entre els segles XVIII i XIX i gravades amb motius funeraris. Just a l’entrada al recinte, un cop traspassat el portal d’accés, hi ha dos xiprers a banda i banda.</span></span></span></span></span></p> | 08901-186 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu. Tenim notícies que l’any 1599, durant la visita pastoral efectuada a l’església de Sant Andreu, es va ordenar que es construís una creu al bell mig del fossar. L’any 1710, el mur del recinte fou rehabilitat per evitar que el bestiar hi pogués entrar. Posteriorment, l’any 1906, el cementiri fou traslladat a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0424400,2.4543300 | 454839 | 4654632 | 1906 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6914.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||
| 89185 | Llegenda del castell de l'Envestida i el gorg de la Trapa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lenvestida-i-el-gorg-de-la-trapa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 186-188.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb les forces del bé i del mal, i les seves conseqüències damunt la gent de la contrada. Segons la llegenda, el dimoni predicava les seves consignes des del cim del penyal anomenat castell de l’Envestida o Bastida. L’arcàngel Sant Miquel (patró del poble) provà d’aturar el maligne ocupant aquest cim, iniciant-se d’aquesta manera una lluita aferrissada entre tots dos. El dimoni es va precipitar cinglera avall, mentre Sant Miquel el perseguia, fins al gorg de la Trapa, situat sota el salt de Sallent. El dimoni es va esmunyir a l’interior del gorg, tornant d’aquesta manera de cap a l’infern. Com a resultat d’aquesta lluita encara es conserven les urpades i petjades del dimoni a les parets de la cinglera.</span></span></span></p> | 08901-187 | 42.0195300,2.4797100 | 456924 | 4652076 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-1017468.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-img6294.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que tant el castell de la Bastida com el gorg de la Trapa es repeteixen en totes elles geogràficament parlant. En una de les versions, els dos personatges s’estimben pel grau de la Donada. Una altra situa l’estimbament pel salt de Sallent i, una tercera versió, fins i tot per l’escaleta de Sallent. També s’explica que Sant Miquel va intentar mesurar la fondària del gorg amb un roc lligat a una corda gruixuda. De l’interior de l’aigua, una veu li va dir que no trobaria pas mai el fons. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89205 | El collet de Pixanúvies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-de-pixanuvies | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 357, 1185.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 30-32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 166.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 368-369.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda que dóna nom al collet de Pixanúvies, situat damunt del mas Renyins de Pruit. L’hereu del marquès del Prat de Sant Esteve d’en Bas no trobava cap noia per casar-se. Entre el capellà d’en Bas i el rector de Falgars, a petició del marquès, varen trobar una canditada, la pubilla del mas Alou de Pruit. L’inconvenient era que la noia festejava amb un pastor de Pujolriu. Malgrat això, els pares de la noia decidiren casar-la amb l’hereu del marquès a l’església de Falgars, tot i la oposició de la pubilla. El dia del casament, la comitiva de la núvia marxà a cavall cap a Falgars passant pel camí de Renyins. Un cop arribats al collet situat damunt de la masia, la núvia va aturar la comitiva per poder fer les seves feines darrera d’uns matolls. Força estona després, al veure que la núvia no tornava, l’anaren a buscar però ja no la trobaren. Aquesta absència s’interpretà com una fugida coordinada amb el pastor de Pujolriu. Es creia que la núvia s’escapà per un corriol camuflat per la vegetació i s’amagà en una cova situada prop de la casa del Grau, on l’esperava el seu estimat. Temps després, la parella es casà i marxà cap a França, tot i que també es deia que es van quedar per aquesta zona.</span></span></span></p> | 08901-188 | 42.0627800,2.4592300 | 455259 | 4656888 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que el collet de Renyins o de Pixanúvies es repeteix en totes elles geogràficament parlant. | 98|119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89206 | El campanar de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campanar-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 57-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 66-67.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'¡Mireu-lo! ¡Que ardit! / ¡Com tramuntana els cingles, / amb aquell delit, / el campanar de Rupit!</p> <p>Els murs del castell / fan via de caure, / i, humils, al peu d'ell / es proben d'ajaure.</p> <p>Quan no en resti res, / parlarà amb veu forta / a ne'l Cabrerès / d'una raça morta</p> <p>sota el pes del temps / que tot ho trasbalsa, / i palesa ensems / que esta vida és falsa.</p> <p>Ara canta i riu / amb les llars amigues, / que al seu pau fan niu, / mateix que formigues,</p> <p>i s'arrapen fort / a n'els grenys de roca / que a dret i a tort / van badant la boca.</p> <p>Quin estrany concert / el de tot el poble, / desigual, incert, / que es gira i es dobla,</p> <p>traspassa l'afrau / amb una camada, / si cau, si no cau / trespol i teulada,</p> <p>i salta el pendís, / com la cabra isarda, / mes sempre submís / al cloquer que el guarda.</p> <p>Aquest, dolç aimant, / amb sa ombreta fina / el va amoixainant / quan el sol camina;</p> <p>i es mira els horts seus, / i les escalades / de petits conreus / als pujols penjades,</p> <p>i el noc del torrent / que a estones rondina, / quan mol el forment / i el torna farina,</p> <p>i els negres pilers, / que, com una plaga, / capolen sencers / els faigs de l'obaga,</p> <p>deixant arranats / costers i clotades / desesperançats / de noves tanyades.</p> <p>De tot passa els ulls, / i en lliga la història / que guarda en els fulls / de sa gran memòria.</p> <p>Recorda el temps vell / d'aquell senyor noble, / marquès del castell, / reietó del poble;</p> <p>recorda una gent / ara folla en guerra / per al salvament / dels furs de la terra,</p> <p>i adés de genolls / en pregària blana / damunt els rostolls, / al toc de campana.</p> <p>I aquells bons costums / del gipó i la pipa, / que es perden com fums / que el nou temps dissipa,</p> <p>i la processó / de Setmana Santa, / amb el Centurió... / si en feia de planta!</p> <p>i el timbal famós / de notes agudes, / i el to rogallós / del parlar de Judes,</p> <p>i el Jesús de l'hort, / i el dring de cadenes... / de tot fa record / en hores serenes.</p> <p>Així, benplantat, / sense arruga encara, / el front assenyat / i la veu ben clara,</p> <p>per hereu pagès / d'una coromina, / no li falta més / que la barretina.</p> <p>¡Com torreja airós / damunt el paratge / i el penyal rocós / i el vell ermitatge,</p> <p>i aquell mont blavís / que al bell lluny s'albira, / i el proper pendís / i l'altra rovira!</p> <p>¡Que n'és d'eixerit! / com la gent del poble / té gana i delit / el campanar de Rupit'.</p> | 08901-189 | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 1933 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89206-img6471.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dr. Fortià Solà | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89233 | El gegant de l'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-lagullola | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011a). “Llegenda de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSQUETS, Blanca (2011). “Els paquets de vent”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 28-31.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la formació de l’emblemàtica Agullola de Rupit. Antigament, la regió estava assolada per la presència d’un cruel gegant que robava bestiar i espantava la gent, arribant al punt de matar alguna persona. La gent de la contrada, esporuguida, invocà l’ajuda divina i Déu els envià l’arcàngel Sant Miquel per desfer-se del gegant, que no era altre que el dimoni. Un dia, Sant Miquel i el gegant iniciaren una lluita aferrissada que, finalment, guanyà el sant. Abans de tornar a l’infern, el gegant va posar un peu damunt del cingle del Far i l’altre al pla Boixer, clavant la seva espasa damunt del cingle de Sant Joan de Fàbregues, que es partí formant la penya de l’Agullola. Finalment, el gegant es llançà a l’interior del gorg de la Trapa, tornant d’aquesta manera a l’infern.</span></span></span></p> | 08901-190 | 42.0043800,2.4836900 | 457243 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89233-1017463.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda que l’entronquen amb la del castell de l’Envestida i el gorg de la Trapa. Per contra, en una altra de les versions, el gegant és bo i molt estimat a la contrada. Abans de marxar de la zona, com a record de la seva estada, clava un cop de destral al cingle de Sant Joan de Fàbregues, creant d’aquesta manera l’Agullola. Finalment, una altra de les llegendes relacionades amb l’Agullola, li atribueix la capacitat de desfer problemes llançant-los embolicats en paquets de vent. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89235 | El salt de la Pujolrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-pujolrassa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 183-186.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 42-43.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la masia de Pujolràs, situada als peus del castell de l’Envestida, damunt de la cinglera i prop del salt del Gravet. La mestressa de la masia volia fer desparèixer el seu marit. Anava sovint a l’església de Sant Joan de Fàbregues a pregar al sant que se l’emportés. Un dia, l’escolanet del temple la va escoltar i, amagat darrera del retaule, li contestà “botifarres i ous fregits, fan perdre la vista als marits”. El marit, assabentat dels plans de la seva muller, fingia que s’anava quedant cec fins que un dia li digué a la dona que no valia la pena viure en aquelles condicions i que l’ajudés a morir. Li va demanar que l’empenyés daltabaix del cingle, oferta que ella declinà fingint-li amor etern. Llavors, el marit li va dir que li taparia els ulls amb un mocador i així no veuria com ell queia pel cingle. Marxaren tots dos cap a la cinglera, ell situat al marge i ella darrera seu amb els ulls envenats. Quan la dona el va empenyer amb totes les seves forces, ell es va esmunyir i ella va caure al buit, estavellant-se al fons del penya-segat.</span></span></span></p> | 08901-191 | 42.0192300,2.4819200 | 457107 | 4652041 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89235-img6132.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda, com per exemple que la dona tenia un amant i per això volia desfer-se del marit, o bé que fou el rector de Sant Joan de Fàbregues ni no pas l’escolanet el que aconsellà a la muller. En algunes versions, el marit s’assabenta dels plans de la dona a través d’aquests religiosos i, en d’altres, és una veïna la que alerta al marit (després que la mateixa muller li expliqui a la veïna). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89237 | La torre del moro del castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-moro-del-castell-de-rupit | <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (1994). “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any X, núm. 32, p. 6-7.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 902, 903.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda molt coneguda relacionada amb el castell de Rupit. El castell estava ocupat pels moros, que es trobaven asetjats pels cristians des de feia temps. Segons conten, des de la torre sortia una mina subterrània que desembocava a la vall d’Aro. Una nit, davant la imminent derrota dels àrabs, aquests fugiren per la mina sense fer soroll i s’embarcaren en vaixells fugint cap a la seva terra. Els cristians continuaren guerrejant durant uns quants dies més, fins que es van adonar que ningú responia als seus atacs i així van poder entrar al castell.</span></span></span></p> | 08901-192 | 42.0244600,2.4663000 | 455817 | 4652630 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89237-img5423.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En una variant de la mateixa llegenda, els moros havien ensinistrat un gat que utilitzava la mina per a anar a pescar i, d’aquesta manera, portar-los peix de la costa. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89245 | L'auca de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauca-de-rupit | XX | <p>'De Catalunya, lo millor, és / Guilleries i Cabrerès.</p> <p>No us sabrà greu d'haver sortit / per passar un dia a Rupit.</p> <p>Si amb un turisme aneu / aviat hi arribareu.</p> <p>I si no en Pous sense parar / desde Vic i Manlleu us hi portarà.</p> <p>El campanar, quan arribeu / és lo primer que veureu.</p> <p>Tot de pedra, i molt revell / ben tallada, sense escantell.</p> <p>Un pont penjat, amatent / per atrevessar un petit torrent.</p> <p>Bon pa, coca ben feta, / carquinyolis, hi ha a la fleca.</p> <p>A les botigues hi trobareu / qualitat i a bon preu.</p> <p>El carrer del Fossar, ja està dit / és el més típic de Rupit.</p> <p>Quan la missa s'ha acabat / a la plaça hi ha mercat.</p> <p>De parades no n'hi ha / però sabreu tot al preu que va.</p> <p>Conills, godalls, gallines i ous / porcs i xais, vaques i bous.</p> <p>A ca l'Ample hi trobareu / més del que us imagineu.</p> <p>'L'Hort d'en Roca', per menjar / és de lo millor que hi ha.</p> <p>Bon conill, bon arròs / podreu menjar a 'El Repòs'.</p> <p>Si voleu menjar com cal / aneu a la 'Fonda Marsal'.</p> <p>Bona teca, bona vedella / trobareu a la 'Fonda Estrella'.</p> <p>Per menjar a ca l'Estragués / no es pot demanar res més.</p> <p>Al carrer del Fossar hi ha un racó / amb bona teca i gros porró.</p> <p>Carraguell diuen que és la font / amb l'aigua més fresca del món.</p> <p>D'aigua, Rupit, n'està molt bé, / bona, fresca i per poc calé.</p> <p>El Saltiri, a poc tros de camí / ni ha bona aigua i perfum de pi.</p> <p>St. Joan, romànica ermita / que del cel és bona fita.</p> <p>L'Agullola, sobre el pendís / és un tros de paradís.</p> <p>Per caminar i fer excursions / en trobareu per tots cantons.</p> <p>A la Devesa podeu anar / tot passejant i fer un bon dinar.</p> <p>El santuari de la Salut / de tothom tan conegut.</p> <p>El far, també visiteu, / és lla millor obra de Déu.</p> <p>L'ermita de Cabrera / penjada sobre la cinglera.</p> <p>Aquestes excursions fer podreu / si amb nosaltres us quedeu.</p> <p>Desitjant us hagi agradat / esperem que torneu aviat.</p> <p>Bon camí, bona via / i si Déu vol: Fins un altre dia'.</p> | 08901-193 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89245-img7727.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús (lletra i il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89248 | Santa Llúcia de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-rupit | XX | <p><span><span><span><span>“En un poble de Catalunya / a on l’alba hi besa amb la seva llum / a on les muntanyes fan rodona / plenes de vida i de perfum, / canten la gent a Santa Llúcia / fent-li ofrena del seu cor / càntics de glòria i alabança / amb el seu més tendra amor, / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ho! Santa Llúcia, goig de Rupit / dona aquest poble cristià i petit / gràcia de la teva llum / que del cel ha florit, / de tots llocs arriba aquest poble tota la gent / per veure a Santa Llúcia, / les sardanes a Rupit van a ballar / el jovent cantant somrient / i quan salten la cobla / puja fins dalt del cel / el vell cant català / i fins dins la capelleta / sembla ja que Santa Llúcia vol també saltar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aire que passa, s’emporta / del seus vells càntics, tot el seu só / el va escampant per les muntanyes / que també cantem amb el ressò / una cançó per Santa Llúcia / que es l’aimada de Rupit / una cançó que tots la porten / molt en el fons del seu pit / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem”.</span></span></span></span></p> | 08901-194 | <p>Aquesta sardana es va estrenar a Barcelona el 10 de setembre de l'any 1966. </p> | 42.0208100,2.4722000 | 456303 | 4652221 | 1966 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89248-santa-llucia-de-rupit-sardana-pere-lloveres-partitura-sheet-music-casa-beethoven-barcelona-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere Lloberas i Miró (música i lletra) | La imatge ha estat extreta de l'espai web de la Casa Beethoven. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||
| 89252 | Creu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pruit | XVII-XX | Actualment, la creu està trencada i el basament cobert de liquens. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Creu aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà de Pruit, dalt d’un petit monticle. Està formada per un basament de pedra de planta quadrada, amb les cantonades treballades, un petit sòcol motllurat i un capitell amb collarí. La creu, anclada damunt la base del capitell, és llatina i de ferro, amb els extrems dels braços arrodonits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-195 | Nucli urbà de Pruit | 42.0427700,2.4549300 | 454889 | 4654669 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6946.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89304 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-comarcal-dosona | <p><span><span><span>VERDAGUER, Angelina (2013). “El llegat de Quirze Parés a l’Arxiu Comarcal d’Osona”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 68, p. 15-16.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit custodiat a l'Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS). La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIV i XX. Es tracta d'un total de 18 fons documentals, d’entre els que destaquen el de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit (ACOS80-119), la documentació més significativa i antiga del qual fa referència al mas Vilar de Pruit, o el d’en Quirze Parés i Ganyet (ACOS80-56), autor de <em><span><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></span></em><span><span>. </span></span>En general, entre la documentació escrita hi ha escriptures, rebuts, capítols matrimonials, processos judicials, etc. Pel que fa a la documentació gràfica hi ha diapositives en color, fotografies en paper en blanc i negre/color, postals i programes de les festes majors del municipi, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-196 | Arxiu Comarcal d'Osona. Carrer de l'Era d'en Sellés, 6, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’Arxiu Comarcal d’Osona va rebre en dipòsit, en data 19 d’octubre de 2012, el fons Quirze Parés i Ganyet. Alhora, el fons de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit, va ingressar a l’ACOS mitjançant una donació a principis de l’any 2015. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89305 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIV-XIX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Sant Joan de Fàbregues (antic cap del terme), juntament amb la de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit fins l’any 1878. Està datada entre els segles XVI i XX, i formada per un total de total de 61 unitats documentals organitzades en quatre blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests blocs corresponen als llibres sacramentals de baptismes (1575-1795), matrimonis (1575-1871) i defuncions (1575-1830). Dins dels fons de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1501-1886), amb el Llibre de l'obra (1671-1766), amb les Visites pastorals i altres documents episcopals (1658-1721), amb la Consueta (1659-1790), amb els Comptes i les factures (1691-1835), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1601-1878), amb la Correspondència (1867-1887), amb la Confraria del Roser (1672-1835) i altre documentació vària (1601-1755). Pel que fa als Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1601 al 1800 en relació als manuals, del 1584 al 1798 pel que als capítols matrimonials, testaments (1523-1851), actes notarials (1501-1853) i processos (1790-1831). I en darrer terme, els Pergamins (1444-1639). Al mateix temps, i dins de l’administració del terme civil de Rupit recollida a la parròquia, hi ha el Llibre manifest de bolla per la taula de Rupit (1707-1710) i el Llevador de comptes de Rafel Puigderajols de Susqueda (1728-1735).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Rupit i Pruit i classificada en d'altres fons. En primer lloc, cal destacar el fons patrimonial de la família Quatrecases (1686-1830) i el fons documental de la notaria de Rupit procedent de l’Arxiu de la Cúria Fumada (1345-1707), així com el que procedeix de l’Arxiu Notarial de Vic (1379-1835). Dins de l’Arxiu de la Cúria Fumada, també destaca la documentació relacionada amb l’Escrivania de la cúria del marquesat de Rupit (s. XV al 1825). També cal mencionar el darrer quadern de baptismes de la parròquia de Sant Andreu de Pruit i de Sant Llorenç Dosmunts (1486-1509), pertanyents a la parròquia de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès (cal especificar que la documentació de la parròquia de Sant Andreu anterior a l’any 1936 no s’ha conservat). Dins del fons de la Mensa Episcopal de Vic, destaca un testament sacramental del primer vescomte de Cardona Ramon Folch I en format pergamí, datat l’any 1086 i referent al castell de Rupit.</span></span></span></p> | 08901-197 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06340.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89306 | Font del Coll del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-del-castell | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 102.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 127.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada al bell mig del carrer, davant de can Calau. Està formada per una peanya de planta rectangular, amb un coronament lleugerament apuntat disposat a mode capitell i bastida amb carreus ben escairats i pedra desbastada. Presenta una aixeta metàl·lica encastada a la part inferior de l’estructura, damunt d’un rombe decoratiu. L’aigua cau dins d’una pica rectangular de pedra, que es troba soterrada respecte al nivell de circulació del carrer.</span></span></span></p> | 08901-198 | Carrer del Coll del Castell | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint d’aquesta font i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment, aquesta font estava bastida en maons. L’any 1972, després d’una recollida de fons veïnals, fou reformada amb pedra i se li donà una forma més esvelta que l’original. Se li traié el coronament apuntat que presentava en origen.</span></span></span></p> | 42.0246400,2.4668200 | 455860 | 4652649 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4348.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89307 | Font de can Nap | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-nap | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 102.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada al capdamunt de les escales del carrer, adossada al mur de pedra que delimita el carrer del Fossar i el del Bac de l’Era, davant de can Nap. Està formada per una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, i protegida amb un voladís de dues vessants bastit amb lloses de pedra planes. Presenta una aixeta de botó metàl·lica encastada a la paret interior de l’estructura, que està bastida amb carreus de pedra ben escairats. El carreu superior està gravat amb l’any 2003 i decorat amb una creu grega central damunt del calze de Jesús. L’aigua cau dins d’una pica rectangular de pedra, integrada dins de la fornícula i emmarcada amb dues lleixes de pedra rectangulars. Al costat de la font hi ha un petit banc per seure. </span></span></span></p> | 08901-199 | Carrer del Fossar - Carrer del Bac de l'Era | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment, amb anterioritat a l’any 1936, aquesta font estava situada a la cantonada entre la casa de can Nap i can Torner. Presentava una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Roser, que fou destruïda durant la guerra Civil espanyola. Posteriorment, la font fou reformada l’any 2003.</span></span></span></p> | 42.0241900,2.4658300 | 455778 | 4652600 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4068.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89308 | Font del carrer del Fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-del-fossar | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada a l’inici del carrer, al mur de migdia de la casa de can Gleies. Està formada per una fornícula d’arc de mig punt oberta al parament de l’habitatge i protegida amb un voladís de lloses de pedra. A l’interior hi ha una petita capelleta rectangular bastida amb lloses de pedra i protegida amb un voladís de dues vessants. Està protegida amb una destacable reixa de ferro, amb els extrems acabats amb sagetes. Al seu interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Sota la fornícula hi ha l’aixeta, que és metàl·lica i està encastada al parament de la construcció. L’aigua cau dins d’una pica de pedra quadrada integrada dins d’un pedrís bastit en pedra desbastada adossat al parament. La pica està delimitada per dues lleixes de pedra quadrades.</span></span></span></p> | 08901-200 | Carrer del Fossar, 1 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta font fou reformada l’any 1975. Es va canviar el voladís original de ciment per l’actual de pedra i es col·locà la pica i el pedrís. Durant aquestes obres es van trobar les restes de la capelleta, que estava dedicada a Sant Josep. Un cop restaurada s’hi va col·locar una imatge de Sant Miquel.</span></span></span></p> | 42.0240300,2.4651800 | 455724 | 4652583 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3973.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font de can Lo. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89309 | Font de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-3 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 127.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana adossada a la façana principal de l’ajuntament, entre el portal d’accés al consistori i el de l’escola l’Agullola. Està formada per una gran pica de pedra rectangular disposada a mode d’abeurador, encastada al parament i sostinguda amb dues mènsules de pedra. Presenta dues aixetes metàl·liques encastades en un plafó rectangular, bastit amb carreus de pedra i integrat al parament de l’edifici.</span></span></span></p> | 08901-201 | Plaça Major, 6 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta font ha estat reformada en diverses ocasions. Inicialment estava adossada a la façana de ca l’Espinet, tot i que per les humitats que hi produïa fou anul·lada l’any 1927. Se’n construí una de nova davant de can Flequer, bastida amb pedra picada i pedra sense treballar. A la part posterior tenia un abeurador per als animals, que més tard es va utilitzar com a banc per seure. Donat el seu mal estat de conservació, l’any 1981 es va traslladar a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0235700,2.4649500 | 455705 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3819.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font de la plaça de la Vila. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89310 | Font de can Grau o de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-grau-o-de-can-rovira | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103-104.</span></span></span></p> | XX | El revestiment està degradat. | <p><span><span><span>Font urbana situada entre les cases de can Grau i can Rovira, davant del pont Penjat. Està formada per una fornícula d’arc rebaixat oberta al parament, que presenta un revestiment arrebossat i lliscat. A l’interior hi ha encastada l’aixeta metàl·lica. L’aigua cau dins d’una pica de pedra rectangular encastada al parament i elevada respecte el nivell de circulació del carrer.</span></span></span></p> | 08901-202 | Carrer de la Barbacana, 6 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de la font procedeix de les dues cases entre les que es troba situada. Tenia una petita capelleta amb la imatge de Sant Rafel, que fou destruïda. La imatge fou llançada a la riera de Rupit.</span></span></span></p> | 42.0244800,2.4652200 | 455728 | 4652633 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4756.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89311 | Font vella de can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-de-can-maiol | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font urbana situada al costat de la casa de can Maiol i integrada dins del marge de llevant del carrer de la Barbacana. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb diversos carreus ben escairats disposats, tant a les cantonades com al centre del parament. Compta amb una coberta de lloses de pedra planes de dues vessants i presenta una obertura rectangular bastida amb carreus de pedra, i situada a la part superior del parament. A la part posterior té un dipòsit bastit amb pedra escairada. La font pròpiament dita està situada damunt d’una plataforma de pedra, a la que s’accedeix mitjançant dos graons des del carrer (en un extrem hi ha un banc de pedra simple). Consta d’una gran pica rectangular bastida amb carreus de pedra, amb un graó d’accés i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Alhora, aquesta pica s’omple amb l’aigua que emana d’un brollador de pedra encastat al parament, que flueix cap a l’interior d’una petita pica quadrada amb decantador. Al bell mig del parament hi ha un plafó de pedra quadrat, gravat amb la inscripció “IHS MARIA FONCH REEDIFICADA LO ANY 1700” i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari. L’aigua desguaça cap al rec que passa en paral·lel al carrer en direcció al torrent Mal. </span></span></span></p> | 08901-203 | Carrer de la Barbacana | <p><span><span><span>El seu nom procedeix de la casa que hi ha al seu costat. Antigament proporcionava l’aigua al poble de Rupit, juntament amb la font del Saltiri. A la font hi abeuraven els animals de bast que pujaven de sota la cinglera. L’any 1972, la font fou reconstruïda i el seu cabal augmentat. Es posà la pica nova, el banc de pedra i els graons que permeten accedir-hi còmodament. El dipòsit té una capacitat aproximada de 8000 litres.</span></span></span></p> | 42.0253000,2.4666100 | 455843 | 4652723 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4811.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89312 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-4 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font urbana situada davant dels horts del molí d’en Marandes i integrada dins del marge de tramuntana del carrer de la Barbacana. Està bastida amb carreus de pedra ben escairats i pedra sense treballar utilitzada per regularitzar el parament. És força probable que un dels carreus centrals estigui gravat amb l’any 1739, tot i que el seu mal estat de conservació no permet assegurar-ho. Compta amb una coberta de lloses de pedra planes de dues vessants i presenta una obertura rectangular situada a la part superior del parament, tancada amb una portella de ferro. L’aixeta metàl·lica, que és de botó, està encastada a la part inferior del parament. La pica, de planta circular, està integrada dins d’una gran llosa de pedra recolzada damunt d’un pedrís, que està situat damunt d’una plataforma de pedra. Al costat de l’estructura hi ha una gran pica de pedra disposada a mode d’abeurador, que s’omple amb l’aigua que emana d’un brollador de pedra encastat al parament. A la part posterior hi ha un dipòsit bastit amb pedra escairada. L’aigua desguaça cap al rec que passa en paral·lel al carrer en direcció al torrent Mal. </span></span></span></p> | 08901-204 | Carrer de la Barbacana, 42 | <p><span><span><span>Antigament, a la font hi abeuraven els animals de bast. S’alimentava amb l’aigua d’una petita font que estava situada un troç més amunt, i que naixia sota d’unes penyes. Tot i això, a finals dels anys 80 del segle XX, la font estava regada amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> | 42.0258200,2.4661900 | 455809 | 4652781 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5878.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89313 | Font de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pruit | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada a l’extrem de llevant de la plaça, integrada dins del banc corregut que la delimita. Està formada per una estructura rectangular bastida amb maons, que compta amb un plafó central de pedra irregular on s’encastada l’aixeta (actualment restituïda). L’aigua cau a l’interior d’una pica de pedra de planta trapezoïdal situada arran del terra. La part superior de l’estructura està formada per una petita capella d’arc apuntat, bastida amb maons disposats a sardinell. A l’interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat protegida amb una reixa de ferro. L’estructura presenta tant el coronament com la part posterior arrebossats.</span></span></span></p> | 08901-205 | Plaça de l'Església | 42.0424900,2.4551400 | 454906 | 4654637 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6816.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||||
| 89314 | Font vella del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-del-saltiri | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 500.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat del torrent, a la banda de llevant del pla de les Peces, sota el marge i a l’ombra d’un tell i un freixe. Està formada per un dipòsit de pedra encastat al marge, d’on procedeix l’aigua que brolla, i delimitada per dos murs de pedra laterals. En un racó presenta un destacable broc de pedra i una pica de pedra rectangular esglaonada. Al seu costat hi ha una aixeta metàl·lica encastada a la paret del dipòsit. Finalment, adossat en un dels murs laterals, hi ha un banc de pedra corregut. Destaca una llosa de pedra de grans dimensions, disposada en forma de pont per salvar el pas del torrent. L’aigua sobrant desaïgua cap al torrent del Saltiri. </span></span></span></p> | 08901-206 | Torrent del Saltiri | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, la font ja existia a principis del segle XVI. La seva aigua procedeix del dipòsit, que està cobert amb una volta de pedra. L’any 1980 fou restaurada pels veïns de la zona, donat el seu estat d’abandonament. Comptava amb una bassa on s’hi rentava la roba abans de l’arribada de l’aigua a les cases del poble l’any 1960. Al mateix temps, els veïns del Coll del Castell hi anaven a buscar aigua per al seu ús domèstic.</span></span></span></p> | 42.0257800,2.4681100 | 455968 | 4652775 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5727.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font Vella.La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89322 | Font del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-saltiri | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). “Interpretació de l’estat de les fonts de les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa2013”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 24-25.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 34-35.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font aïllada situada en un bonic graó de gres, als peus d’un petit afluent del torrent del Saltiri. Consta d’un dipòsit integrat a l’interior del marge, on s’acumula l’aigua que raja per la font. Està formada per una volta d’arc rodó, bastida amb pedra disposada a sardinell i protegida amb una coberta de dues vessants bastida amb lloses de pedra planes. L’interior de l’estructura està bastit amb carreus de pedra ben escairats, amb l’any 1797 gravat a la part superior i dues obertures rectangulars tancades amb dues portelles de ferro, que donen accés al dipòsit. A la part inferior hi ha l’aixeta de botó, que és metàl·lica. L’aigua cau dins d’una pica rectangular excavada al subsòl. Al seu costat hi ha un petit banc de pedra simple. La zona que envolta la font està regularitzada: el torrent està delimitat a mode de canal o rec, amb un petit pontet de pedra que salva el seu pas i un banc corregut de pedra que ressegueix bona part del marge. Davant de la font hi ha una petita balma bastida amb un mur de pedra i, al seu costat, un petit salt d’aigua dins del torrent.</span></span></span></p> | 08901-207 | Torrent del Saltiri - Pla de Corriol | <p><span><span><span>És probable que el nom de Saltiri procedeixi del petit salt d’aigua que fa el torrent, just abans d’arribar a la font. Era utilitzada pels propietaris de la masia del Saltiri, situada a uns 30 metres al nord de la font. La balma era utilitzada com una cort pels animals. Antigament, als infants del poble se’ls explicava que per una de les portelles naixien els nens i per l’altra les nenes. L’any 1955, Josep Payán va dedicar una poesia a la font.</span></span></span></p> | 42.0273900,2.4694300 | 456078 | 4652953 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5683.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||
| 89324 | Font del Carreguell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carreguell | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). “Interpretació de l’estat de les fonts de les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa2013”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 22-23.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 34-35.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat d’un dels afluents que desemboquen a la riera de Rupit, a l’extrem d’una balma i al costat d’un petit saltant que forma el torrent. Està formada per una estructura rectangular bastida amb carreus de pedra, amb el coronament esglaonat i una aixeta de botó metàl·lica al centre. Un dels carreus està gravat amb l’any 1717. A banda i banda de l’aixeta hi ha dos rombes decoratius de pedra. L’aigua cau a l’interior d’una pica rectangular de pedra, amb la cassoleta circular. En un dels extrems de l’estructura hi ha el sobreeixidor, amb un tub encastat que desaigua a l’interior d’una pica de pedra rectangular, integrada en un dels murs que delimiten el torrent. La zona que envolta la font està regularitzada: el torrent està delimitat a mode de canal amb uns grans murs de pedra, amb un pont de fusta recent que salva el seu pas i una zona de d’esbarjo, amb taules i bancs de pedra, situada sota la balma.</span></span></span></p> | 08901-208 | Riera de Rupit | <p><span><span><span>La pica del sobreexidor era utilitzada com a abeurador. La font comptava amb una destacable aixeta que fou robada a mitjas dels anys 80 del segle XX. L’any 1955, Josep Payán va dedicar-li una poesia.</span></span></span></p> | 42.0227100,2.4631500 | 455555 | 4652437 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5310.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està integrada dins de l’itinerari “El passeig del Carreguell”, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||
| 89327 | Font de la Pomereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pomereda | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 26, 382, 395, 453, 475, 500.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 50-51.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat de la riera de Rupit, a l’extrem de ponent d’una esplanada allargada situada damunt de la riera, al peu d’una gran roca pintada amb el nom de la font. Està formada per una estructura rectangular disposada a mode de dipòsit, que es troba bastida amb maons i compta amb un broc metàl·lic encastat al mig del parament. L’aigua raja damunt de la roca natural de la zona, on s’ha format un petit canaló degut a l’acció de l’aigua. Aquesta es recull en una pica de pedra rectangular situada a la part inferior de l’estructura, damunt d’una petita plataforma de pedra. Al costat de la font hi ha un parell de bancs de pedra simples per seure. A escassa distància de la font, dins del cabal de la riera, hi ha el magnífic salt de la Pomereda.</span></span></span></p> | 08901-209 | Riera de Rupit | <p><span><span><span>Antigament, en el lloc on es situa la font, hi havia un molí. Aquest apareix mencionat en un capbreu del segle XIV on Guilleuma, dona de Bernat Caules de Rupit, declara tenir un molí a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), anomenat molí de la Pomereda. Tenia edificis, bassa i resclosa. Probablement el salt de la Pomereda, que està situat a escassos metres de distància de la font, era utilitzat per portar l’aigua tant al molí de la Pomereda com al de Sallent, que estaven situats aigües avall.</span></span></span></p> | 42.0199200,2.4690100 | 456038 | 4652124 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5979.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5983.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està integrada dins de l’itinerari que va de Rupit al salt del Sallent, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||
| 89328 | Font de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-magdalena-2 | XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada a l’extrem de migdia de l’esplanada de Santa Magdalena, al costat del seu accés. Està formada per un llarg banc corregut de pedra ben escairada, disposat en quart de cercle. Presenta un respatller de pedra central, que permet asseure’s a les dues bandes. Presenta l’any 1994 gravat a l’extrem de migdia, on també s’ubica la font pròpiament dita. Consta d’una pica de pedra rectangular, situada als peus d’una gran llosa de pedra encastada al banc. A la part inferior d’aquesta llosa s’encasta el broc per on brolla l’aigua, fet de pedra i amb un tub de PVC a l’interior. Sota la pica s’observa el mecanisme per fer funcionar la font, que presenta una aixeta metàl·lica de botó per accionar-la.</span></span></span></p> | 08901-210 | Turó de Santa Magdalena | 42.0222300,2.4660400 | 455794 | 4652382 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5131.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||||
| 89329 | Font de l'Avellaneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaneda | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 148.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada al marge de migdia del camí a Sant Joan de Fàbregues, prop del mas els Solans i a uns 100 metres a ponent del corriol que puja al mirador dels Bassis. La font emana del marge rocós de la zona, que presenta un mur bastit amb lloses de pedra adossat. Presenta un broc de ferro encastat a la part inferior de l’estructura i del marge, que vessa a l’interior d’una pica rectangular delimitada amb dos bancs de pedra simples adossats al marge. L’aigua sobrant de la pica es recull dins d’un canal de pedra de planta rectangular, que desaigua cap a la banda de llevant.</span></span></span></p> | 08901-211 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues | <p>Cap als anys 80 del segle XX, durant la rehabilitació del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, la font original fou desdoblada en dues, ben arranjades i situades al peu de la carretera.</p> | 42.0180200,2.4633900 | 455572 | 4651916 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5239.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89330 | Fonts de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-la-guitarra | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 500.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt de dues fonts situades al marge de llevant del torrent Mal, en una esplanada ombrejada sota la finca de La Fontana. S’hi accedeix mitjançant un camí paral·lel al torrent, que neix a l’encreument del camí de La Fontana amb el torrent. L’espai està delimitat entre el camí i el torrent, i està distribuït en dos nivells. Al nivell superior hi ha una sèrie de taules amb bancs de pedra per l’esbarjo i, destaca, un banc corregut de pedra adossat al marge del camí. En el nivell inferior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra, s’hi ubiquen les dues fonts. Ambdues estan delimitades per bancs correguts de pedra que, al mateix temps, delimiten també l’espai. La font més petita brolla als peus d’una roca mitjançant un forat. L’aigua cau dins d’una pica de pedra quadrada situada al nivell del sòl. L’altre font, de dimensions més grans, està formada per una estructura rectangular bastida amb carreus de pedra ben escairats i rematada amb una coberta de dues aigües amb el carener motllurat. L’aigua brolla mitjançant un tub de ferro encastat a la part inferior de l’estructura i cau a l’interior d’una pica quadrada situada al nivell del sòl. Pel que fa a la riera, cal dir que s’hi ubiquen una successió de basses de planta irregular allargassada, que estan delimitades amb murs de pedra. A l’extrem de tramuntana de l’esplanada, el torrent està canalitzat. L’entorn de les fonts és ombrívol, enmig d'un bosc de faigs, roures, trèmols i pins.</span></span></span></p> | 08901-212 | Torrent Mal | <p><span><span><span>La font de la Guitarra forma part de la propietat de La Fontana, que està situada al pla de Corriol, damunt de la font. A principis del segle XX, la família Fontana de Barcelona, que estiuejava a la seva casa de Pruit, va condicionar la zona on es troben les fonts, habilitant les basses naturals per al bany. Uns anys més tard van instal·lar les taules de pedra sota l’ombra del platanar, per fer berenars. </span></span></span></p> | 42.0347600,2.4696600 | 456102 | 4653772 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5604.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 70 metres al nord, en el mateix torrent, hi ha una caseta de planta rectangular amb teulada de dos vessants, que compta amb obertures emmarcades amb maons.La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||
| 89331 | Font del torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal-0 | XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent Mal, sota la finca de La Fontana. S’hi accedeix mitjançant un camí paral·lel al torrent, que neix a l’encreument del camí de La Fontana amb el torrent. S’ubica dins del cabal de la riera, al marge, i s’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que salven el desnivell existent entre el camí i el torrent. Està formada per una estructura de pedra irregular, coberta de molsa i amb un broc natural que desaigua al mateix torrent. Està rematada amb una llosa de pedra quadrada encastada al marge.</span></span></span></p> | 08901-213 | Torrent Mal | 42.0344300,2.4686800 | 456021 | 4653735 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5548.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||||
| 89510 | Aplec de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-fabregues-0 | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Sant Joan de Fàbregues es celebra anualment el dia 24 de juny, diada de Sant Joan Baptista. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues i una arrossada popular. En l’actualitat està organitzat per l’ajuntament de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-214 | Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p><span><span><span>Temps enrera, l’aplec estava organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit i els assistents es duien el dinar de casa seva.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89510-img6172.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89511 | Festa de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-magdalena | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa de Santa Magdalena es celebra anualment el dissabte més proper a la diada de la santa, el 22 de juliol. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Santa Magdalena de Rupit, seguida de coca i xocolata per a tothom. La festa està organitzada per l’ajuntament.</span></span></span></p> | 08901-215 | Santa Magdalena - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, mitja hora després de la sortida del sol del dia 22, es celebrava una missa cantada i, a la tarda, completes. També s’hi feia una pregària el dilluns de l’aplec de Montdois, quan la comitiva tornava del santuari cap a Rupit (Banús, 1986: 75). L'aplec havia estat organitzat per l’associació Amics de Rupit, entitat que promogué la restauració de l’ermita als anys 70 del segle XX. Més recentment, aquest acte es va reconvertir en l’actual festa.</span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89511-santa-magadalena.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89512 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-3 | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa de Sant Isidre es celebra anualment el 15 de maig, diada de Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’església de Sant Andreu de Pruit, seguida d’un dinar de germanor a l’Espai Joan Font de Rupit. Aquesta festa està organitzada pels veïns de Pruit.</span></span></span></p> | 08901-216 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89512-sant-isidre.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89513 | Festa del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-carme | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa del Carme es celebra anualment el diumenge més proper al 16 de juliol, diada de la Mare de Déu del Carme. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’església de Sant Andreu de Pruit, seguida d’un berenar (coca i xocolata) pels assitents. Aquesta festa està organitzada pels veïns de Pruit.</span></span></span></p> | 08901-217 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89513-img6791.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89514 | Aplec de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 1090.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980-1985). <em>Costumari català: el curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, vol. I, p. 691-693, 956; vol. IV, p. 567, 569; vol. V, p. 36-38. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “Dins la pau del Collsacabra. D’un temps, d’un país”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 41, p. 10-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 9-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>L’Aplec de la Mare de Déu del Roure es celebra anualment el dia 8 de setembre, dia en el que es commemora el Naixement de la Mare de Déu i diada de les Marededéu trobades. Els actes es realitzen en el pedró dedicat a la verge, que està situat entre les masies del Bac i les Viles de Pruit. Consisteixen en el res del rosari, el cant dels goigs dedicats a la Mare de Déu del Roure i un berenar. En l’actualitat està organitzat per iniciativa popular dels veïns i veïnes de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-218 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span>A finals del segle XIX, l'aplec de la Mare de Déu del Roure de Pruit era un acte molt concorregut per la gent del Collsacabra, Guilleries, Vall d'Hostoles i la Plana de Vic, gràcies en part a la presencia del poeta mossèn Jacint Verdaguer, que passava temporades a la masia del Bac del Collsacabra, propietaris del pedró. Un dels actes més tradicionals era el ball del Tortell. Cinc parelles de la parròquia ballaven al voltant del roure que albergava la capelleta amb la imatge de la verge. Els nois portaven penjat del coll un tortell a l’esquena, beneit en iniciar la dansa i cuit el dia anterior en el forn d'una de les masies de Pruit. Acabat el ball, dels tortells se'n feien talls que eren repartits entre els assistents a l'aplec. </span></span></span></p> | 42.0430400,2.4335900 | 453123 | 4654710 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89514-img7181.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89515 | Retaule de Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS, Miquel; TRUJOLS, Antoni (2007). <em>Parròquia de Sant Miquel de Rupit</em>. Tríptic informatiu [inèdit].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2017). <em>Expedient de declaració de Sant Miquel de Rupit (Rupit i Pruit) com a Bé Cultural d’Interès Local</em>. Barcelona: Oficina de Patrimoni Cultural, Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona [Inèdit], p. 13-14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TRUJOLS I ROSELL, Antoni (1998). “El retaule de l’església parroquial de Sant Miquel de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 38, p. 7.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 82-83.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Retaule de composició mixta, daurat i policromat, que consta d’un bancal o predel·la de pedra i una composició reticulada de fusta estructurada en dos cossos horitzontals separats amb entaulaments arquitectònics i tres carrers verticals delimitats amb columnes salomòniques. Està coronat amb una semicúpula apetxinada pintada i envoltada de querubins esculpits. La predel·la està formada per un banc marmolat que sosté tres compartiments dividits en dues escenes de la Passió de Crist esculpides, el Prendiment i la Flagel·lació, centrades per una imatge de Sant Joan Evangelista amb l’àliga, el seu símbol del Tetramorf. El carrer central, força més gran que els laterals, presenta dos compartiments superposats. A l’inferior hi ha una imatge de Sant Miquel Arcàngel mentre que al superior hi ha la Crucifixió rematada amb un coronament volutat centrat pel Sagrat Cor. Els carrers laterals estan formats amb els </span><span lang='CA'>quatre plafons originals dedicats a Sant Esteve: l’enterrament del sant i el descobriment del seu cos incorrupte al carrer de ponent, i el sant predicant als Mestres de la llei i la seva lapidació al de llevant.</span></span></span></span></p> | 08901-219 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquest retaule és obra dels escultors Brunet i Domènec Casamira de Ripoll, tot i que inicialment fou atribuït als germans Costa. La seva creació finalitzà l’any 1633 i, durant 130 anys, va presidir l’església de Sant Esteve d’Olot fins a la seva substitució. Va ser adquirit per l’església de Sant Miquel de Rupit l’any 1828 per 450 lliures. Fou desmuntat i traslladat a bast de mules des d’Olot fins a Rupit, passant pel camí ral del Grau de Pruit. Un cop a Rupit, el retaule va ser adaptat a la seva nova ubicació: es van refer els sòcols del registre inferior, l’altar, la zona del sagrari i les imatges centrals. També es va refer el carrer central, amb les columnes que el separen dels quatre plafons laterals procedents del retaule original. Finalment va ser beneït a l’església de Sant Miquel el 26 de juny de 1830. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-39), </span>el retaule fou salvat de la crema de l’església, tot i que va ser parcialment destruït. Fou traslladat <span lang='CA'>a la casa museu Vilaró de Manlleu, retornant a l’església de Rupit acabada la guerra. El retaule fou reconstruït amb els quatre plafons principals, mentre que la imatgeria de la predel·la i el Calvari foren instal·lats en una de les capelles del creuer dedicada al Sant Crist.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1989, el retaule fou restaurat, desinsectant tot el conjunt. El 2014, amb ajuda de la Diputació de Barcelona, es va realitzar una restauració global reintegrant els elements malmesos. També es va completar el retaule amb la recuperació d’imatges i relleus que havien format part del retaule original, i que estaven dispersos en d’altres instal·lacions de l’església i en algunes cases del poble: el Calvari, els relleus de la coronació i la flagel·lació, la figura de Sant Joan Evangelista i diversos querubins (Cortés, 2017).</span></span></span></span></p> | 42.0237500,2.4651600 | 455722 | 4652552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6546.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Brunet i Domènec Casamira | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89516 | Retaule de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 6.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLA, Josep (1977). <em>Un senyor de Barcelona</em>. Barcelona: Edicions Destino, p. 261.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Fragments d’un retaule procedent de l’església parroquial de Sant Joan de Fàbregues, custodiats i exposats al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 3074, 45, 73). Es tracta de tres compartiments bastits amb la técnica de la pintura al tremp i oli sobre fusta, policromats, daurats i amb unes mesures d’111 cm de llargada per 62,5 cm d’amplada, 140 cm de llargada per 93 cm d’amplada i 108 com de llargada per 66 cm d’amplada respectivament. Aquests compartiments inclouen les representacions de Sant Joan Evangelista i Sant Joan Baptista en el compartiment principal, i Sant Joan Evangelista a l'illa de Patmos i el Baptisme de Crist en els compartiments laterals. Aquestes representacions combinen elements tardogòtics, com per exemple la monumentalitat de les figures de la taula principal sobre un fons daurat i estofat, amb elements de caire més renaixentista com la proporcionalitat de les figures sobre un fons paisatgístic en les taules laterals.</span></span></span></span></span></p> | 08901-220 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquestes taules foren pintades amb anterioritat a l'11 d'abril de l’any 1503, quan el pintor navarrès establert a Vic Joan Gascó contractà el desaparegut retaule major de l'església parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau. En el contracte d'aquesta obra s'especifica que el retaule havia d’estar enllestit seguint el model del retaule de Sant Joan de Fàbregues, que ja estava pintat. Es tracta del treball més antic conegut del pintor, establert a Vic a principis del segle XVI.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1882, l’excursionista i escriptor Artur Osona deixa constancia de la presencia del retaule a la sagristia de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, pels voltants de l’any 1893, mossèn Gudiol i el canonge Corbella trobaren el retaule en una quadra de la rectoria de Sant Joan de Fàbregues. Estava col·locat cap per avall i sostenia una pallissa que hi havia al fons de la quadra. </span>L’any 1898, el retaule ja consta registrat al Museu Episcopal de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 1503 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89516-compartiments-retaule-sant-joan-de-fabregues-0206043.jpg | Legal i física | Modern|Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Gascó | La imatge ha estat extreta de l'espai web del Museu Episcopal de Vic. | 94|95 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||
| 89517 | Retaule de Sant Andreu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-andreu-de-pruit | <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Fragment d’un retaule procedent de l’església de Sant Andreu de Pruit, custodiat i exposat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 72). Es tracta d’un dels compartiments del retaule dedicat a Sant Andreu, bastit amb la técnica de la pintura al tremp i oli sobre fusta, policromat, daurat i amb unes mesures de 170,5 cm de llargada per 103,5 cm d’amplada. Aquest compartiment inclou la representació del Calvari, amb Jesús crucificat i acompanyat per les figures de Maria, Sant Joan i Maria Magdalena, agenollada als peus de la creu. </span><span lang='ES-TRAD'>Les figures es presenten estilitzades i el disseny de l'escena és el resultat de la combinació de dues xilografies d'Albrecht Dürer, d'on provenen el vol del perizoni de Crist o la contradicció entre l'expressió facial i la posició de les mans de Sant Joan. </span></span></span></span></span></p> | 08901-221 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>El pintor navarrès instal·lat a Vic Joan Gascó va contractar l’abril de 1521 un conjunt de taules dedicades a sant Andreu i coronades amb l’escena del Calvari. La resta del retaule comptava amb una taula central amb la figura del sant i, al seu voltant, quatre escenes més: la predicació de Sant Andreu, el seu judici, el seu martiri i un dels seus miracles, a més de la predel·la i les polseres. En el contracte s'especificava que Jesús Crucificat havia d’anar acompanyat de les figures de Maria, Joan i la Magdalena.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra s’atribueix també al fill d’en Joan Gascó, Perot, donat que l’encàrrec es realitzà en els darrers anys de la vida del pintor, quan Perot ja tenia una responsabilitat destacada dins del taller familiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic l’any 1893.</span></span></span></p> | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 1521 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89517-compartiment-retaule-sant-andreu-de-pruit-mev720311-copia.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan i Perot Gascó | La imatge ha estat extreta de l'espai web Goigs i devocions populars. | 95 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||
| 89518 | Carrossa fúnebre de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrossa-funebre-de-rupit | <p>Font: Joan Marsal [Entrevista: 07-06-2021].</p> | XX | Ha estat recentment restaurat. | <p><span><span><span>Antiga carrossa de tracció animal destinada al transport funerari, del tipus cotxe aranya. Estava tirada per un cavall, amb dues grans rodes i un únic eix de ferro. <span>Presenta una</span><span lang='ES-TRAD'> plataforma allargada per al transport del fèretre, amb les corretges de cuir. Compta amb una estructura de ferro anclada als extrems de la plataforma, que està rematada amb una creu llatina i que anava coberta amb una tela a mode de capota. Alhora, en els laterals de la plataforma, hi ha quatre aplics per a la il·luminació amb espelmes. A la part davantera hi ha la banqueta on seia el conductor, amb els estreps de ferro, mentre que a la posterior hi ha pintat l’escut de Rupit. El vehicle és bastit amb fusta lacada de color negre, amb els elements decoratius de color groc i els accessoris de ferro forjat i cuir. </span></span></span></span></p> | 08901-222 | Carretera C-153, km. 31,3 - Rupit | <p>Aquesta carrossa fou construïda l'any 1952 pels rupitencs Joaquim Marsal i Pere Rovira, ferrer de can Rovira. La seva construcció respon al fet que aquest mateix any va entrar en funcionament el cementiri actual, situat als afores del poble. La carrossa anava tirada per un cavall i transportava tant les despulles dels difunts de Rupit com de la resta de masies i cases del terme. <span><span><span>La carrossa fou restaurada l’any 2019.</span></span></span></p> | 42.0319700,2.4630500 | 455553 | 4653465 | 1952 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6679.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Marsal i Pere Rovira | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||
| 89519 | Col·lecció de Rupit al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rupit-al-museu-episcopal-de-vic | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 64, 72, 76, 79, 84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 242-245.</span></span></span></span></p> | 2200 a.C.-s. XVI | <p><span><span><span>Col·lecció heterogènia de materials relacionats amb el terme municipal de Rupit i Pruit, que estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Presenta un seguit de materials procedents de jaciments arqueològics, així com destacables peces artístiques procedents d’alguns dels temples localitzats dins del terme municipal. Està formada per un braçalet de bronze fos i policromat, fragments de sílex, de petxina i de ceràmica procedents del jaciment arqueològic del Camp sa l’Arca (MEV 8437, 6522, 6521); una ascla i un gratador de sílex, així com diversos fragments de ceràmica, de la sitja de Rajols (núm. registre MEV 7013, 7015, 7014), fragments de ceràmica del jaciment de la sepultura de Casadevall (MEV 10972), cinc destrals de roca polida (MEV 4429, 4430, 4431, 4432, 4433) de procedència desconeguda, tres compartiments del retaule de l’església de Sant Joan de Fàbregues (MEV 73, 45, 3074), datats l’any 1503 i obra del mestre Joan Gascó, un dels compartiments del desaparegut retaule de Sant Andreu de Pruit (MEV 72), datat l’any 1521 i obra dels mestres Joan i Perot Gascó, i un frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts (MEV 8).</span></span></span></p> | 08901-223 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>Aquestes peces foren ingressades al Museu Episcopal de Vic entre els anys 1893 i 1929. La majoria s’obtingueren mitjançant donacions i compres, tot i que en d’altres aquest concepte no està especificat.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89519-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89519-compartiment-retaule-sant-andreu-de-pruit-mev720311-copia.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Renaixement|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|93|95|78 | 53 | 2.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89522 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Rupit i Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-rupit-i-pruit | XIX-XX | <p><span><span><span>Col·lecció heterogènia de peces artístiques situada dins de l'ajuntament de la vila. Està formada per diversos quadres de temàtica paisatgística, amb la tècnica de l'oli sobre tela, que representen principalment espais del nucli urbà, carrers i altres indrets del terme municipal, com per exemple el nucli urbà de Pruit, entre d’altres. Un dels aspectes destacables d’aquesta col·lecció són els vitralls de la sala de plens, així com el mobiliari que la vesteix (taula de fusta amb la representació en metall del terme de Rupit, cadires amb l’escut de la vila, trompeta de l’agutzil, plat d’aram amb l’escut de la vila). Altres elements destacables de la col·lecció són una filadora de fusta, una campana commemorativa de l’agermanament amb el poble francès de Tournemire, un document de l’atorgament de la medalla de bronze al mèrit cultural per la conservació dels edificis i la restauració dels monuments del 1974 i diverses fotografies antigues d’alguns indrets del nucli urbà de Rupit, així com dels gegants entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-225 | Plaça Major, 6 - Rupit | <p><span><span><span>La majoria de peces que integren aquesta col·lecció estan datades al segle XX. Pel que fa als olis, destaquen les obres de Josep Mas Pou, de l’Escola Paisatgística d’Olot, Antoni Comerma, pintor i dibuixant format a la Llotja de Barcelona, o Miquel Banús, originari de Rupit, entre d’altres. Algunes de les peces pertanyen a la primera edició del Concurs de Pintura Ràpida celebrat l’any 2015.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89522-img5821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89522-img5832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89522-img5843.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89524 | Rectoria de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-pruit | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ <span lang='CA'><span>Núm. identificació U00.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de llevant de l’església de Sant Andreu de Pruit. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula àrab i cairons disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt emmarcat amb pedra, amb l’any 1895 en relleu a la part superior. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra delimitades amb baranes d’obra i rematades amb cairons. A banda i banda del portal hi ha dues petites finestres quadrades emmarcades amb carreus de pedra. Al pis, damunt del portal, hi ha una gran obertura d’arc rebaixat amb l’emmarcament arrebossat. Als seus costats hi ha dues finestres balconeres d’obertura rectangular, amb els emmarcaments arrebossats també. Destaca la finestra rectangular de l’extrem de ponent del parament. Està bastida amb carreus de pedra, protegida amb una reixa de ferro i amb la llinda plana gravada amb la inscripció “ A·2·SETEMBRE·1703”, i decorada amb una petita creu patent encerclada. La resta d’obertures de la construcció (façanes de llevant i tramuntana) són rectangulars, amb els emmarcaments bastits en pedra a la planta baixa i arrebossats als pisos superiors. En l’actualitat, adossada a la façana de llevant, hi ha una terrassa de recent construcció situada a la planta baixa i bastida en pedra. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció presenta els paraments arrebossats, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></p> | 08901-227 | Plaça de l’Església, 1 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'>A finals del segle XIX, en un intent de robatori a l’edifici, en “Traveria” de Rupit va assassinar un picapedrer i la majordoma. El van penjar a Vic poc temps després. La rectoria fou objecte d’una important rehabilitació datada entre els anys 2020 i 2021. </span></span></span></span></p> | 42.0423700,2.4557100 | 454953 | 4654624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89524-img9107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89524-img9114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89524-img9116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89524-img9109.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89526 | Molí del Tornall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-tornall | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 98, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 112, 395, 493.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143, 177.</span></span></span></p> | XVI-XVII | Completament enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un antic tornall situat a la riba nord de la riera de Rupit, al costat del saltant de Sabaters i del gorg del Tornall, i a pocs metres de la font de la Pomereda. Les restes consisteixen en un petit contrafort alçat respecte el nivell de la riera, que està bastit en pedra disposada regularment i està ubicat sota una gran roca balmada del terreny natural de la zona.</span></span></span></p> | 08901-228 | Riera de Rupit - Saltant de la Pomereda o de Sabaters | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, els ferrers de Rupit anaven a esmolar les seves eines en aquest indret. El tornall constava d’un joc de moles utilitzades per esmolar eines de tall. Probablement es movien mitjançant una roda de paletes que s’activava amb una corretja preparada per enllaçar les politges. El recinte era tancat i només podien fer-ne ús els ferrers autoritzats.</span></span></span></p> | 42.0198800,2.4686700 | 456010 | 4652120 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img6006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img5998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89526-img6003.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89527 | Molí d'en Patrones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-patrones | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 25, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 395, 453, 460, 493.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 142-143, 177.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 69.</span></span></span></span></p> | XVII | Força enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un edifici aïllat força enrunat i cobert per l’abundant vegetació de ribera que cobreix la zona. Presenta una planta rectangular distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis. Tota la coberta està enrunada i es conserven dempeus algunes de les façanes, mentre que els murs que compartimentaven l’espai interior es troben majoritàriament aterrats. Es conserven diverses finestres d’obertura rectangular, algunes d’elles emmarcades amb carreus de pedra, un forn bastit amb una volta esfèrica de pedra ben desbastada i fornícula d’arc de mig punt adovellada i encastada en un dels murs perimetrals. També s’observen algunes bigues de fusta procedents tant de la coberta com del forjat del nivell superior. Adossada a la part posterior de la construcció hi ha una gran bassa de planta irregular i molta fondaria, que conserva el cup bastit amb carreus de pedra i l’entrada del carcabà. Els murs que la delimiten conserven restes del revestiment original que els impermeabilitzava, i també s’observa un tram del canal que l’alimentava. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Presenta petites reparacions efectuades amb maons i carreus de pedra a les cantonades. Cal destacar, a la riba de la riera, una resclosa bastida amb pedres de grans dimensions disposades a sardinell. A la part superior de la construcció, sota d’una gran roca de la zona, hi ha una petita balma obrada amb un petit mur bastit en pedra.</span></span></span></p> | 08901-229 | Riera de Rupit - Torrent dels Esclops | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el molí d’en Patrones podria correspondre a l’antic molí d’en Arquinbau, que Segimon Torra va donar parcialment a Pere Roquer l’any 1501. L’any 1575, en un inventari del Roquer, apareix mencionat un molí fariner amb moles, rodet i banc bastit amb parets de pedra seca. Posteriorment, l’any 1617, en Joan Roquer (del mas Roquer) va establir de nou un molí fariner amb bassa, rec i resclosa a la riera de Sallent (antic nom amb el que es coneixia la riera de Rupit). Pel que sembla, al costat del molí va existir la masia d’en Patrones, la qual fou abandonada.</span></span></span></p> | 42.0178400,2.4706800 | 456175 | 4651892 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89527-img6072.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89528 | Molí de Feliu Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-feliu-castellet | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 390, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 148-152, 177.</span></span></span></p> | XVI-XVII | Completament enrunat i cobert de vegetació. | <p><span><span><span>Restes d’una construcció aïllada i completament enrunada, coberta per l’abundant vegetació que cobreix la zona. S’observa una planta rectangular delimitada per quatre murs força aterrats i un possible accés.</span></span></span></p> | 08901-230 | Davallada - Pont de can Badaire | <p><span><span><span>L’any 1570, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència al moliner de Rupit Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), més amunt del pont de cal Badaire (probablement al Gorg Negre). L’any 1622, els moliners Feliu Castellet i el seu fill Joan declaren tenir dos molins (un draper i un fariner) a la riera de Sallent, al costat de la roca que es trobava per sota del pont de la vila (actualment conegut com el pont de can Badaire). Podien agafar l’aigua de la riera i fer-hi rescloses, basses i recs, tot i que el domini directe era de Jacob Soler, moliner de Rupit. L’any 1636, Feliu Castellet arrenda per un període de 28 anys tots dos molins al ferrer Joan Vila i Manyà. L’any 1638, aquests molins foren reparats per un mestre de molins de Manlleu i tres serradors de Rupit, donat els seu mal estat de conservació. Segons la bibliografia consultada, durant bona part del segle XVII, aquests molins varen ser arrendats per diverses famílies de Rupit. Finalment, l’any 1778, en un inventari de la casa que la vídua del moliner Francesc Castellet tenia sota la vila de Rupit, es tornen a esmentar dos molins fariners (un d’ells amb blanquejador) i un de draper amb tota la seva maquinària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX, en aquest molí s’hi feien botons. El 18 d’octubre de l’any 1940 (festivitat de Sant Lluc), un fort aiguat va malmetre bona part dels molins que hi havia documentats a la vila de Rupit. La majoria ja no van tornar a funcionar mai més.</span></span></span></p> | 42.0224000,2.4647700 | 455689 | 4652402 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89528-img6638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89528-img6608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89528-img6637.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: molí d’en Castellet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89529 | Molí de can Badaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-badaire | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 152-153, 177.</span></span></span></p> | XVI-XVII | Completament enrunat. | <p><span><span><span>Restes d’un antic edifici completament enrunat, situades al marge de ponent del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, al costat d’una petita balma formada en el marge de la roca on s’assenta la casa de cal Vicari. Presenta una planta més o menys rectangular distribuïda en dos espais, i amb els murs bastits en pedra de diverses mides disposada regularment. En un dels murs de llevant s’observen uns possibles contraforts, tot i que l’abundant vegetació que cobreix les restes no ho permet assegurar. Sota la balma es conserva una finestra rectangular bastida amb carreus de pedra i el pou del molí.</span></span></span></p> | 08901-231 | Davallada - Pont de can Badaire | <p><span><span><span>Aquest molí agafava l’aigua en una resclosa situada sota del pont Penjat (actualment regularitzada amb ciment), d’on sortia un rec que probablement arribava fins a cal Vicari, on hi hauria el cup i potser una bassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1570, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència al moliner de Rupit Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), més amunt del pont de can Badaire (probablement al Gorg Negre). L’any següent, Gaspar Sala li donava autorització per construïr un rec i un pou damunt de la roca que hi ha sobre del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, indicant probablement el trasllat de la ubicació dels molins des del gorg Negre fins al costat del pont de can Badaire. L’any 1617, en una venda efectuada pel moliner Feliu Castellet, es menciona el rec i la balma de roca situada damunt del camí. L’any 1754, en una compra realitzada pel moliner Francesc Castellet, es tornen a mencionar ambdós elements. Pel que sembla, durant la segona meitat del segle XX, el rec discorria elevat fins que arribava al molí. </span></span></span></p> | 42.0228000,2.4648800 | 455698 | 4652446 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89529-img6644.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89530 | Molins del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-del-gorg-negre | <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 153-155, 177.</span></span></span></p> | XIII-XVI | Només en resten diversos encaixos | <p><span><span><span>Restes de dos antics molins situades a la riba de llevant de la riera de Rupit, des del gorg Negre i fins al pont de can Badaire. Es tracta de diversos encaixos excavats a la roca natural del terreny i de la riera, relacionats amb les construccions que acompanyaven aquests molins. A la llera de llevant del gorg es documenten cinc encaixos rectangulars, petits i desgastats. Damunt seu s’inicia una línia de 24 encaixos quadrats d’uns 15 cm de costat, que marxa en direcció a migdia i que estan situats al marge de llevant de la riera, a mitja alçada. Uns metres més avall, i situats a la llera de llevant de la riera, hi ha una segona línia de forats quadrats i circulars de mida més petita, tot i que cal destacar també la presència de dos encaixos quadrats més grans que els anteriors (22 cm per 25 cm). És probable que aquestes restes corresponguin a uns possibles canals o recs disposats entre el gorg Negre i el pont de can Badaire. </span></span></span></p> | 08901-232 | Riera de Rupit-Gorg Negre | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, en aquest gorg hi havia hagut dos molins diferents. Les primeres referències documentals relacionades amb aquests molins apareixen en una venda efectuada per Arnau Saller a Guerau de Cardona l’any 1217. Posteriorment, en un capbreu datat l’any 1379, Raimon Casaça reconeix tenir un molí al gorg Negre. L’any 1569, en un establiment efectuat per Gabriel Felip al moliner de Rupit Joan Castellet, es menciona el rec del molí del gorg Negre. L’any següent, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència a Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), que probablement corresponguin als molins situats al Gorg Negre. L’any 1571, Gaspar Sala l’autoritzava a construïr un rec per les seves terres i fins a la roca que hi ha damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, indicant probablement el trasllat de la ubicació dels dos molins des del gorg Negre fins al costat del pont de can Badaire. Així doncs, sembla que a finals del segle XVI els molins del gorg Negre deixaren de funcionar. Pel que fa als canals o recs, és força probable que continuessin per la riera fins a passar el pont de can Badaire, portant l’aigua d’aquesta manera al molí de Feliu Castellet.</span></span></span></p> | 42.0232100,2.4638200 | 455611 | 4652492 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89530-img6629.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89533 | Molí de Noufonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-noufonts | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23, 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 372, 377, 461.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 160, 177.</span></span></span></p> | XVII | Només es conserven els encaixos. | <p><span><span><span>Restes relacionades amb un antic molí i consistents en una sèrie d’encaixos rectangulars excavats a la llera del torrent, en una zona adaptada com una possible resclosa situada a la banda de llevant del gual. Aquests encaixos o cunyeres no són gaire grans i es troben submergits dins de l’aigua del torrent.</span></span></span></p> | 08901-233 | Camí de la Riera-Torrent de la Lluca | <p><span><span><span>Tot i l’absència de referències documentals directes relacionades amb aquest molí, la bibliografia consultada el relaciona amb la utilització de les aigües que el molí vell de la Sala podia fer fins a l’Om de Pruit a principis del segle XVII.</span></span></span></p> | 42.0353400,2.4484000 | 454343 | 4653847 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89533-img7751.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: molí de les Viles, Pas Ample. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89534 | Font de l'Esparver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesparver | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Cobert d'abundant vegetació. Els abeuradors estan en desús. | <p><span><span><span>Font aïllada situada al bell mig d’un revolt de la carretera, en el marge de llevant de la via. La font pròpiament dita està formada per una boca de mina bastida amb pedra lligada amb morter, que compta amb una portella rectangular de ferro. A uns 10 metres a ponent de la font hi ha una filera formada per quatre abeuradors rectangulars de pedra, connectats entre sí mitjançant tubs de ferro. El de l’extrem de migdia és més petit que la resta i està disposat a una cota més baixa. Al costat dels abeuradors, al bell mig de la filera, s’observa un possible amuntegament de pedres i una tapa de ferro ubicada al sòl (probablement l’aigua arriba als abeuradors mitjançant una conducció soterrada que neix a la font). </span></span></span></p> | 08901-234 | Carretera C-153, km. 34,1 - Pruit | 42.0518700,2.4731100 | 456400 | 4655670 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89534-img8910.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89535 | Creu del Pedró de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-de-pruit | XVII-XVIII | L'estructura està separada del sòcol que la sustenta. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Creu aïllada situada al peu del camí que porta del nucli urbà de Pruit a les masies de la Rovira i Renyins, a la banda de llevant del petit turó del Pedró. Està formada per un basament de pedra de planta quadrada, actualment separat del sòcol motllurat on s’assentava. Presenta un capitell de pedra motllurat amb collarí i una creu ferro anclada damunt del capitell. Aquesta creu és llatina i té els extrems dels braços apuntats. </span></span></span></span></p> | 08901-235 | Turonet del Pedró - Pruit | 42.0454500,2.4567000 | 455037 | 4654965 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89535-img9148.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 507,62 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/