Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89536 | Pedró de Sant Ferriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-ferriol | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Sant Ferriol de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 57, p. 12-13.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32-33.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pedró aïllat situat davant de la façana de tramuntana de can Violant, assentat damunt de la roca natural del terreny. Es tracta d’una petita construcció de planta quadrada, que integra una fornícula per la imatge i està coronada per una coberta piramidal carejada, rematada amb una creu grega de ferro ornamentada. La fornícula és d’arc de mig punt, està emblanquinada i s’obre a l’exterior mitjançant un arc bastit amb maons disposats a sardinell. Està protegida amb una reixa de ferro i en l’actualitat és buida. A l’interior hi ha una fotografia emmarcada de la imatge de Sant Ferriol que hi havia, i una rajola vidrada encastada al parament amb la següent inscripció: “És humil vostra capella / però més resplandent que el sol; / sigueu-nos sempre propici / gloriós sant FERRIOL. / Ens faltava un advocat / i hem posat els ulls en vós / Protegiu aquest veïnat, / FERRIOL, màrtir gloriós. 12-XI-78”. La construcció és bastida en pedra, mentre que la coberta està arrebossada.</span></span></span></p> | 08901-236 | Carrer de la Pedrera, 14 - Rupit | <p><span><span><span>Al començament de la guerra Civil espanyola, la imatge del pedró fou destruïda. Posteriorment, l’any 1978 el pedró fou restaurat i la imatge restituïda. Fou creada pel prevere J. Costa i estava feta en terracota. El text de la rajola, dues quartetes, fou escrit pel rupitenc Miquel Banús. L’any 1981 també es van compondre unes cobles en honor a Sant Ferriol.</span></span></span></p> | 42.0265300,2.4677900 | 455942 | 4652859 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89536-img6707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89536-img4541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89536-img6709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89536-img6711.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89538 | Cobles a Sant Ferriol de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-a-sant-ferriol-de-rupit | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Sant Ferriol de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 57, p. 13.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>“De lladres ser capità / volíeu arribar vós / i el Senyor va conquistar / vostre cor tant generós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ara us heu determinat / a corregir passats errors: / Sigueu el nostre advocat / Sant Ferriol, màrtir gloriós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sang donàreu per Ell, / el millor dels grans tresors / i enamorat del Diví Anyell / fóreu l’home més ditxós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui aquest veïnat / demana vostres favors: / Sigueu el nostre advocat / Sant Ferriol, màrtir gloriós”.</span></span></span></p> | 08901-237 | Carrer de la Pedrera, 14 - Rupit | <p><span><span><span>Aquestes cobles es van compondre l’any 1981. La música és de Jaume Ayats, membre del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, i la lletra del rupitenc Miquel Banús</span></span></span></p> | 42.0265300,2.4677900 | 455942 | 4652859 | 1981 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89538-cobles-st-ferriol.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Ayats i Miquel Banús | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89539 | Pedró de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 1090.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980-1985). <em>Costumari català: el curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, vol. V, p. 36-38. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1995). “Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “Dins la pau del Collsacabra. D’un temps, d’un país”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 41, p. 10-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 366, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 76-77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32-33.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pedró aïllat situat al marge de llevant de la carretera, en una petita esplanada i a l’ombra d’un gran roure. Està format per un basament en forma de pilar, rematat amb una repisa de pedra plana on s’assenta la capelleta. Es tracta d’una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, protegida amb una reixa de ferro i rematada amb una teuladeta de dues vessants bastida amb dues lloses de pedra planes. A l’interior hi ha la imatge de la Mare de Déu amb el nen damunt d’una peanya de fusta. El basament presenta una rajola vidrada encastada amb la següent inscripció: “Verge del Roure, / de Pruit estel, / feunos-hi ploure / gràcies del cel. / Esteu Maria, / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí / Mn. Jacint Verdaguer / 9-9-89”. Tota l’estructura està bastida amb pedra ben desbastada disposada en filades. Al costat del pedró, a l’altra banda del roure que l’ombreja, hi ha un monòlit de pedra amb una placa metàl·lica encastada amb la següent inscripció: “A Mn. Jacint Verdaguer / En recordança de les seves estades al Bac de Collsacabra en el 150è aniversari del seu naixement / Rupit i Pruit a 8-9-95”.</span></span></span></p> | 08901-238 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span>En origen, el pedró de la Mare de Déu del Roure consistia en una capelleta oberta en el tronc d’un roure que albergava la imatge de la verge al seu interior. Estava situat a l’antic camí que comunicava Cantonigròs amb Pruit i Rupit, força desdibuixat actualment. La primera referència documental d’aquest pedró la recull el folklorista català Joan Amades. Es tracta de la reproducció d’una estampa datada al segle XVIII. Segons sembla, la imatge fou trobada per un pastor dins la soca d’un roure i, per venerar-la, s’optà per obrir la capelleta en el tronc del mateix arbre. A finals del segle XIX, la devoció envers aquesta imatge s’incrementà gràcies a la participació del poeta mossèn Jacint Verdaguer en els actes relacionats amb aquest culte (el poeta s’hostatjava a la masia del Bac, propietaris del pedró, i participà en diverses ocasions de l’aplec que s’hi celebrava). Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, la imatge fou destruïda i la capelleta i el roure cosits a trets. Passada la guerra, el propietari del Bac va restaurar la capella i en restituí la imatge. Posteriorment, el roure s’assecà i morí, quedant la capelleta i l’aplec que s’hi celebrava sense efectes. L’any 1986 l’aplec es recuperà, el 1987 es construí l’actual pedró de la Mare de Déu del Roure en la seva ubicació actual i l’any 1989 s’hi afegí la rajola vidrada al basament. Finalment l’any 1995, en motiu del 150è aniversari del naixement de mossèn Jacint Verdaguer, es va erigir el monòlit de pedra amb la placa commemorativa.</span></span></span></p> | 42.0430400,2.4335800 | 453122 | 4654710 | 1987 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89539-img7191.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89540 | Pedró de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-santa-llucia | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>https://calamplerupit.cat/historia-rupit-calample-per-llegir/</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pedró aïllat situat al final del camí de Santa Llúcia, davant de la casa del mateix nom i elevat respecte el nivell de circulació del carrer. S’hi accedeix mitjançant una rampa esglaonada delimitada amb cinc grans xiprers. El pedró està format per un pilar de secció troncopiramidal, rematat amb una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell i protegida amb una reixa de ferro. A l’interior hi ha una placa de marbre gravada amb la imatge de la verge i dos àngels inclinats en senyal de reverència. La part superior del pedró està coberta d’heura, la qual cosa no permet apreciar la coberta, tot i que està rematada amb una creu grega patent de ferro. L’estructura està bastida amb pedra desbastada de la zona, disposada en filades.</span></span></span></p> | 08901-239 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p><span><span><span>Aquest pedró fou beneït i inaugurat el 13 de desembre de l’any 1963, diada de Santa Llúcia, juntament amb la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. L’estructura actual substituí el pedró antic, que es trobava en molt mal estat de conservació. De fet, de l’antic pedró només es conserva el sòcol i la creu de ferro. Antigament, per la diada de Santa Llúcia, les modistes de Rupit pujaven al pedró a resar el rosari i demanar-li que els conservés la vista. Després feien un berenar. Posteriorment, els aplecs consistiren en una missa matinera a l’església de Sant Miquel de Rupit i el res del rosari i la cantada dels goigs al pedró per la tarda. Després, a l’era de la casa, es feia una audició de sardanes i un berenar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al nom de Collsallosa, cal dir que era el topònim amb el que es coneixia aquesta zona de Rupit com a mínim des de finals del segle XVIII, un veïnat on encara es troba la casa de Collsallosa que li donava el nom.</span></span></span></p> | 42.0212600,2.4722300 | 456306 | 4652271 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89540-img9644.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: capella de Santa Llúcia de Collsallosa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89558 | Les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baumes-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 528.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 406, 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 107-108.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Força enrunat i engolit per la vegetació existent. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d’una i dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum situat a la banda de ponent està completament aterrat i presentava obertures rectangulars emmarcades amb pedra. L’altre volum, en canvi, resta dempeus i compta amb finestres rectangulars emmarcades amb maons i les llindes de fusta (al pis superior) i portals rectangulars bastits amb pedra desbastada i llindes de fusta (planta baixa). L'interior està força degradat i s’hi observa alguna reforma efectuada en els darrers temps en el pis superior. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma irregular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al costat de la construcció hi ha una antiga balma natural obrada amb murs bastits de pedra, que fou destinada a les tasques relacionades amb el bestiar.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-240 | Camí de la Donada - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El topònim amb el que es coneix l’edifici té el seu origen en unes balmes situades al costat de la casa. </span></span></span></span></span>L'edifici apareix mencionat en un capbreu de les propietats que el senyor Gilabert de Cruïlles tenia als castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1374. Torna a aparèixer en un altre capbreu datat l'any 1379. <span lang='CA'><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XV, la masia passà a ser propietat del mas de la Donada, situat a escassa distancia. A finals del segle XVI s’hi van fer obres importants, amb la presencia de mestres d’obra i manobres. </span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Més endavant, sabem que la masia quedaria inclosa en la mateixa finca del mas Sallent, juntament amb can Cames, el molí de Sallent, el Jonquer, la Donada i Barri. Finalment, t</span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>enim noticia que a finals del segle XVIII, segons la documentació estudiada per mossèn Antoni Pladevall datada l'any 1799, la construcció ja estava enrunada. En aquest sentit, cal dir que la construcció actual fou edificada damunt de les restes de l'edifici original.</span></span></span></span></span></p> | 42.0079100,2.4868800 | 457510 | 4650782 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89558-img0241.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: les Balmes. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89564 | Masaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masaletes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 460, 469.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Completament enrunada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Restes d'una masia aïllada força enrunada i coberta per l'abundant vegetació existent a la zona. S'observa una</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> planta rectangular, amb la coberta totalment esfondrada i els paraments mig enrunats. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb pedra desbastada i amb les llindes de fusta. També s'observa alguna reparació efectuada amb maons. L'interior està completament aterrat i engolit per la vegetació, tot i que s'observen restes de bigues de fusta probablement procedents dels forjats interiors o bé de la coberta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i fang, i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-241 | Camí de Paderneres - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquest moment ja constava com a aterrat. Probablement, les runes actuals corresponguin a una rehabilitació efectuada en posterioritat a aquesta data. Tenim constància que la construcció fou abandonada entre els anys 1951 i 1955.</span></span></span></p> | 42.0078300,2.4680700 | 455952 | 4650782 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89564-img8055.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: mas Saleta, Massaletes, Casa Nova del mas Saleta, la Caseta del mas Saleta. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89605 | Pont Penjat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-penjat | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U48.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASACUBERTA, Xavier (2013). “El pont penjat de Rupit. La història d’un testimoni”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 68, p. 24-28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 12-13.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont aïllat situat a la banda de ponent de la vila de Rupit, entre el raval de les Eres i el carrer de la Barbacana. Es tracta d'un pont suspès damunt la riera de Rupit, format per una estructura de ferro i fusta. Presenta dos capponts de secció rectangular bastits amb pedra i ferro a cada extrem. Des d'aquestes estructures surten dos cables trenats metàl·lics subjectats amb uns grans tiradors a les ribes, que sostenen el tauler que permet la circulació de les persones. Aquest tauler està bastit amb llistons de fusta i està subjectat mitjançant uns tirants verticals de ferro que el connecten amb els cables. El tauler està delimitat amb una malla metàl·lica que li fa de barana i el passamà està format per un cable trenat de menors dimensions que els superiors.</p> <p> </p> | 08901-242 | Riera de Rupit - Rupit | <p>Aquest pont fou construït pels ferrers de la vila Francesc (que en aquell moment era l'alcalde) i Pere Rovira, el paleta Salvi Vila (i alguns manobres com en Pepet de can Meliton, en Gorgals...) i en Joaquim Marsal, de la Fonda Marsal. El disseny és obra d'en Pere Rovira. L'ajuntament es feu càrrec de la construcció dels pilars i de la fusta de l'estructura, mentre que del ferro se'n encarregà en Pere Rovira. Els cables procedeixen de can Riviere, al carrer Trafalgar de Barcelona, i els angles i el ferro rodó emprat, d'uns drapaires del carrer Sepúlveda de Barcelona. La fusta procedeix dels boscos de la zona de la Sala. Es va inaugurar pel mes de novembre de l'any 1945. L'any 1994, el pont fou reconstruït.</p> | 42.0247700,2.4650200 | 455711 | 4652665 | 1945 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89605-img3696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89605-img3698.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89605-img5334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89605-img5339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89605-img4836.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere Rovira | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||
| 89606 | Pont de l'Hostalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lhostalot | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 45-46, 113-114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 143-144.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span>Pont aïllat que salva el desnivell del torrent del Grau, en el traçat de l’antic camí ral de Vic a Olot. Està format per un sol arc de mig punt assentat damunt de la llera de roca del torrent i bastit amb pedra desbastada de la zona de diverses mides, disposada de forma regular. La part superior o tauler presenta un paviment empedrat i està delimitat amb dues petites baranes de pedra amb la part superior regularitzada i una barana actual de ferro assentada al seu damunt. Els capponts són força més amples que l’estructura i es troben empedrats com la resta del camí.</span></span></span></p> | 08901-243 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>Bibliogràficament, a aquest pont se li ha atribuït un origen romà o medieval del qual no hi ha constància feafent. En relació a l'estructura, les plataformes empedrades situades als extrems del pont servien com a espera dels traginers i el bestiar, donat que l'amplada del pont no permet la circulació de doble sentit. En origen, l'amplada del pont en el seu punt central degué ser del doble de l'actual, que és de 180 centímetres. Els rebaixos efectuats a la llera del torrent servien per minimitzar l'impacte de les riuades. Tot i això, l'estructura hagué de ser restaurada una o dues vegades com a mínim. Darrerament fou restaurat durant la intervenció efectuada en el camí ral de Vic a Olot (tram Rupit i Pruit-Vall d'en Bas) entre els anys 2009 i 2010.</p> | 42.0729700,2.4554500 | 454953 | 4658021 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89606-img8320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89606-img8327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89606-img8326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89606-img8331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89606-img8333.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89607 | L'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagullola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1979). “L’Agullola de Sant Joan de Fàbregas”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 2, p. 11. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1982). “L’Agullola de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any III, núm. 11, p. 6-9.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 540.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 37-40.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 22-23.</span></span></span></span></span></p> | <p>Roca en forma de monòlit, separada de la cinglera i inclinada, que ha esdevingut un dels símbols identitaris de Rupit. Presenta una forma apuntada, està coberta de vegetació arbustiva (sobretot al cim i a la part inferior) i està coronada amb una creu llatina de ferro de color negre. Domina bona part del Collsacabra, la Selva, les Guilleries i les valls de Sau i de Susqueda, i és visible des de molts de la contrada.</p> | 08901-244 | Cinglera de l'Agullola - Rupit | <p>L'element apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379. Apareix mencionat amb el nom de 'Roca d'Aguilera' o 'Guilera'. Posteriorment, l'any 1604 apareix escrit com 'la Guyola'. Aquestes referències poden ser conseqüència de la confusió que hi ha entre els noms derivats d'àguila i d'agulla. El nom de Mugró de Catalunya li fou donat pel rupitenc Miquel Banús.</p> | 42.0043800,2.4836500 | 457240 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-img7590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Agullola de Sant Joan, el Mugró de Catalunya. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89608 | Riera de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I ROMAGOSA, Joan (1998). “La riera de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 39, p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 18-19, 38-39.</span></span></span></span></span></p> | <p>La riera de Rupit, afluent del riu Ter, està formada per un conjunt de petits rierols i torrents que s'originen a les zones elevades del puig de Rajols, puig del Bac, pla d'Aiats, serra de Mateus i els calms del coll de Pruit. Aquestes aigües s'unifiquen a partir dels paratges de la Lluca, la Sala i el molí Nou. Després salten pel pont dels Tres Ulls al molí del Soler, punt des d'on s'encalmen i van cap al molí d'en Marandes, recorrent el penyal on s'assenta la vila de Rupit per la banda de ponent. Des de la banda de migdia de la vila i fins al gorg de la Trapa (situat sota el salt de Sallent), la riera comporta un desnivell de més de 500 metres i un curs acongostat entre penyals definit per successius salts d'aigua, cascades i gorgs. En aquest tram és important la presència d'antics molins i rescloses entre d'altres elements. Passat el gorg, la riera travessa un tram boscós definit per una gran quantitat de petits salts d'aigua conegut com a Mitjans, per acabar desembocant a l'embassament de Susqueda.</p> <p>La riera es caracteritza per boscos de ribera amb una gran biodiversitat d'espècies: vernedes, freixenedes i algunes plantacions de pollancredes, entre d'altres (àlbers, saücs, avellaners...). En concret, les vernedes són Hàbitats d'Interès Comunitari prioritaris a Catalunya per la Unió Europea.</p> | 08901-245 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0190800,2.4701100 | 456129 | 4652030 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6120.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns trams de la riera estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89609 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 99.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>382, 395, 493.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> | <p>Espectacular salt d'aigua o cascada d'uns 100 metres de caiguda vertical, que emana de la riera de Rupit i s'estimba per la cinglera (entre el cingle de Sant Joan de Fàbregues o de l'Agullola i els cingles de Castellet i Casadevall) formant el gorg de la Trapa o del Diable. Geològicament parlant, el salt es precipita des de la cinglera calcària, la meitat inferior de la qual és de travertí. És un dels símbols identitaris de la població de Rupit.</p> <p> </p> | 08901-246 | Riera de Rupit - Rupit | 42.0156000,2.4734700 | 456405 | 4651642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6293.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89610 | Castell de l'Envestida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lenvestida | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></span></p> | <p>Turó encinglerat format per roques de grans dimensions, dibuixades per les fisures que caracteritzen aquesta formació rocosa. La seva disposició recorda el perfil d'un castell, tot i que no ha estat mai cap fortificació roquera ni hi ha cap acció antròpica a la zona. La part superior està formada per dues grans lloses de pedra, amb unes impressionants vistes de la cinglera i els seus contorns. El nom prové d'una llegenda relacionada amb una lluita entre les forces del bé i del mal.</p> <p><em>.</em></p> | 08901-247 | Solana de Pujolràs - Rupit | 42.0196200,2.4797900 | 456931 | 4652085 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-img6132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017138.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: castell de la Bastida. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89611 | Balma de can Pedretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-pedretes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>390, 406, 457, 490.</span></span></span></span></p> | XIV-XVIII | Hi ha grafits a les parets. | <p>Antiga molera situada a l'interior d'una balma, sota de la penya on s'assenta la vila de Rupit i al marge del camí que porta al salt de Sallent, damunt la riera de Rupit. La balma presenta una planta allargassada i està distribuïda en dues cambres. Està coberta amb una visera i compta amb restes de murs bastits en pedra i situats a la part davantera. A l'interior s'observen perfectament les impromptes de les moles extretes, que estan disposades en filades i es situen tant a la paret del fons com al sostre de la balma en sí.</p> | 08901-248 | Camí de Rupit al salt de Sallent - Rupit | <p>Probablement, aquesta molera fou ocupada des de temps immemorials. Apareix mencionada en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379 com la 'roca de sa Molera'. Posteriorment, en un altre capbreu datat al segle XVIII, es menciona que estava habitada per uns masovers i que antigament era anomenada com la balma dels Pobres. Des d'aquesta molera s'extreien les moles utilitzades en els molins fariners de la riera de Rupit.</p> | 42.0235800,2.4671900 | 455890 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5932.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roca de sa Molera, balma dels Pobres, molera de Rupit. | 119|94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89612 | Roure del Bac del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-bac-del-collsacabra | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Magnífic exemplar de roure (Quercus pubescens) de 18 metres d'alçada, amb 3,45 metres de volta de canó i una capçada mitjana de 27,5 metres. Presenta una capçada de grans dimensions, de forma arrodonida. Fou declarat Arbre Monumental l'any 1988, segons l'Ordre 1988.08.30 (DOGC 1042, 1988.09.12) amb el número 24.903.01.</p> | 08901-249 | Camí de la Riera - Pruit | 42.0439500,2.4347900 | 453223 | 4654810 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172170.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roure del pla del Call. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2151 | 5.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89615 | Roure gros del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-colomer | <p>Exemplar de roure de grans dimensions (Quercus pubescens) situat al marge del camí, a poca distància al nord de la masia del Colomer. Presenta un tronc central dividit en tres grans brancades i una capçada mitjana d'uns 23 metres.</p> | 08901-250 | Camí del coll del Bac a Comajoan - Pruit | 42.0526300,2.4265800 | 452550 | 4655779 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8968.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||||||
| 89616 | Mirador del salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-salt-de-sallent | XX | <p>Mirador excepcional situat a l'extrem de migdia del cingle, amb unes vistes excepcionals del salt de Sallent i del cingle de Fàbregues, amb l'Agullola de Rupit. Es tracta d'un espai delimitat amb una barana de ferro assentada damunt la pròpia roca del cingle. De fet, el nivell de circulació del mirador és també la pròpia roca del cingle. Al bell mig de l'espai hi ha una alzina de grans dimensions, amb bona part de les arrels en superfície.</p> | 08901-251 | Cingle de Pujolràs - Rupit | <p>El mirador fou construït l'any 1994 per l'ajuntament de Rupit i Pruit i la Diputació de Barcelona.</p> | 42.0148200,2.4752400 | 456551 | 4651555 | 1994 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-1017172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6304.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89617 | Mirador del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-soler | <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 05-05-2021].</p> | XX-XXI | <p>Esplèndid mirador situat damunt del dipòsit d'aigua de la població i amb unes vistes magnífiques tant de la vila de Rupit com de l'Agullola de Rupit i del pla de Fàbregues. El mirador s'ubica a la part superior del dipòsit, que està empedrada i condicionada amb un banc de fusta per seure. Hi ha un plafó metàl·lic que descriu l'Agullola i la seva llegenda. El dipòsit és de planta circular i està bastit amb pedra de la zona ben desbastada i de diverses mides, disposada en filades regulars. Compta amb obertures espitllerades bastides en pedra, tot i que tapiades. El mirador està delimitat amb una barana bastida amb el mateix tipus de pedra que el dipòsit i presenta un coronament ondulat amb la pedra disposada a sardinell.</p> | 08901-252 | Camí de Sau a Rupit - Rupit | <p>Entre els anys 1986 i 1987, després de diverses pluges molt fortes a la zona, una roca de grans dimensions va caure damunt la carretera d'accés a la vila de Rupit. Per ordre de l'alcalde, el bloc fou retirat de la via i, de mica en mica, s'anava esmicolant. De fet, un dels brigades municipals feia de picapedrer i fou l'encarregat d'anar treballant la pedra d'aquest bloc. Un cop tallada, aquesta pedra es va utilitzar per forrar el dipòsit d'aigua de la vila. Aquesta tasca és un reflex del tradicional i històric del domini del treball de la pedra per part dels picapedrers de la zona de Rupit.</p> | 42.0249500,2.4636600 | 455599 | 4652686 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img5426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0269.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89618 | Font de les Marrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-marrades | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 126.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Font aïllada situada al marge del camí, sota d'una gran roca o esquei i dins de la fageda que caracteritza la zona. Està situada en el límit dels termes municipals de Rupit i Pruit i la Vall d'en Bas, i també en el límit de les províncies de Barcelona i Girona. Es tracta d'una deu natural que emana de la pròpia roca mitjançant una petita esquerda, al final de la qual hi ha un tub metàl·lic encastat. Al costat de la font hi ha un petit pessebre format dos troncs de fusta treballats, que representen el naixement de Jesús i l'adoració. Sota la font, al costat del camí, hi ha una bassa de planta irregular que recull l'aigua sobrant. Està bastida amb un petit mur de pedra disposada en filades, amb el coronament pla a mode de bancada i una pedra central que fa de desaigüe. L'aigua cau a l'interior d'una canalització que travessa l'empedrat del camí ral fins al marge de tramuntana. Al costat de la bassa hi ha unes escales de pedra que donen accés a la font pròpiament dita i al pessebre.</p> | 08901-253 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>Aquesta font fou reformada l'any 1956 pels veïns de la zona. El tronc que representa el naixement és obra de Jesús Feixes Plana, a iniciativa de la família Plana Casacuberta d'Olot. Data del 4 de desembre de 1994. L'altre tronc, que està encastat en una de les roques de la zona, presenta la data 6-12-2002.</p> | 42.0783100,2.4564100 | 455036 | 4658614 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89618-img8393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89618-img8422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89618-img8401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89618-img8413.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la font: font del Grau. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89619 | Balma dels Llims | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-llims | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 96.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4-6.</span></span></span></span></p> | <p>Balma de grans dimensions situada a la banda de ponent del nucli urbà de Rupit, en el marge oest de la riera. Es tracta d'un abric rocós de molta alçada, amb una visera d'àmplia volada on s'assenta el mur que delimita i sosté el camí de Sant Joan de Fàbregues. Es troba completament oberta pels costats i s'observen diverses roques amuntegades a la banda de migdia. Alhora, en el sòl rocós de la balma, hi ha uns forats excavats de planta rectangular i de diferents mides que servien per estovar-hi el cànem.</p> <p> </p> <p> </p> | 08901-254 | Riera de Rupit - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta balma era utilitzada pels paraires de la vila de Rupit per amarar-hi el cànem entre els segles XVII i XVIII principalment. Pel que sembla, al costat de la balma, hi ha una galeria descendent de quatre metres de fondària que fou explorada l'any 1981 pels membres del GE Mollet.</p> | 42.0245600,2.4644100 | 455661 | 4652642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img6658.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||||
| 89620 | Molí del Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-rodo | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24-25, 96, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>105-106, 114, 382, 394, 461, 475, 493.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. </span><span>Valls: Cossetània Edicions, p. </span><span lang='CA'>144, 145-148, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 60-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. </span><span>Torelló: Celblau, p. 24.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Enrunat i cobert de vegetació. | <p>Restes enrunades d'un molí situat sota d'unes roques que formen part de la riba de ponent de la riera. Es conserven les restes del molí pròpiament dit i de la casa del moliner, situades l'una al costat de l'altra. El molí presenta una planta més o menys rectangular, assentada damunt la roca natural de la zona. Compta amb una obertura d'arc rebaixat bastida amb pedra disposada a sardinell i situada al nivell inferior, i una obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra al superior. Al seu costat, a la banda sud-oest, hi ha les restes de la casa del moliner, completament cobertes per la vegetació de ribera i sense coberta. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, i s'observen dues obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, la de la planta baixa amb la llinda plana. Ambdues construccions estan bastides amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> <p>A la part superior del salt, situades dins del cabal de la riera, s'observen diverses cunyeres de planta rectangular excavades a la llera, les restes d'una resclosa bastida amb grans pedres i un canal excavat també a la roca, que desviava l'aigua des de la resclosa i cap al molí.</p> | 08901-255 | Saltants del Rodó - Riera de Rupit - Rupit | <p>De les restes situades damunt del salt d'aigua hi ha constància documental l'any 1552 i 1647 (en aquell moment, aquest salt era conegut amb el nom del salt de Miralles). Ambdues referències parlen de la construcció de rescloses.</p> <p>De les restes situades al costat del salt, i segons la bibliografia consultada, hi havia una pedra gravada amb els anys 1722-1895. Documentalment, la primera referència data de l'any 1751 i, posteriorment, es menciona el molí l'any 1815. Tenim notícia que les moles d'aquest molí eren dos curres o cons truncats de pedra que utilitzaven per blanquejar el blat, tot i que inicialment es dedicava a l'escorça. El topònim procedeix de la planta del roldor, que usaven tant les adoberies com les blanqueries en les seves feines, donada la presència de tanins a les seves fulles i baies. Sembla que el molí deixà de funcionar per causa de l'aiguat caigut a la zona l'any 1940, tot i que en una fotografia datada entre els anys 1926 i 1931, el molí ja estava enrunat i abandonat.</p> | 42.0203700,2.4671400 | 455884 | 4652175 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img5954.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altre noms relacionats amb l'edifici: molí del Roldor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89621 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-5 | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105-106.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 96-99.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 387, 500.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p>Font aïllada situada a l'interior d'un canal obrat que la connecta amb la riera de Rupit. Està formada per un mur bastit en pedra situat en un dels marges del canal. Consta d'una portella rectangular tancada, sota de la qual s'ubica el broc per on raja l'aigua, que també és de metall. La portella està emmarcada amb carreus de pedra i presenta una gran llinda de pedra plana gravada amb la següent inscripció: 'IOANNES SALA PR ET CANONICUS SEDIS VICI ME FECIT'. A la part superior de la inscripció hi ha gravat l'any 1692 i una creu grega central.</p> | 08901-256 | Riera de Rupit - Era de la Guilla - Rupit | 42.0282100,2.4586000 | 455182 | 4653050 | 1692 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89621-img0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89621-img0407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89621-img0412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89621-img0413.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89622 | Pont de les Marrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-marrades | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>47, 90-91, 112, 123.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Petit pont aïllat situat en una de les rampes empedrades que caracteritzen les Marrades del Grau, en el tram del camí ral que va de l'hostal del Grau a la font del Grau o de les Marrades. Es tracta d'una petita estructura que travessa el paviment per sota, actuant d'aquesta manera com a canal de desaigüe. Està format per una petita obertura rectangular bastida amb pedra disposada a sardinell i situada a l'extrem del paviment que toca al marge de roca, inserida a l'interior d'un petit canal bastit en pedra. A l'altre extrem del canal compta amb una obertura d'arc rebaixat bastit amb pedra disposada a sardinell, que fa de porta de sortida. En general, l'estructura està bastida amb pedra sense treballar, disposada de forma regular.</p> | 08901-257 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>El pont fou bastit durant la construcció de les Marrades del Grau, entre els anys 1729 i 1731. Servia per desviar l'aigua per sota del paviment, evitant d'aquesta manera que es deteriorés. Durant les tasques de rehabilitació del tram, efectuades entre els anys 2009 i 2010, es va localitzar un obús sense detonador al pont, probablement procedent de la munició republicana.</p> | 42.0428500,2.4549100 | 454887 | 4654678 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8362.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 49 | 1.5 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||
| 89623 | Pont de Papalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-papallo | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOFILL ANGLADA, Montse (2014). “Rutes viscudes. Voltes per les fagedes i els boscos de bedolls”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 71, p. 38-39.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 384, 492.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 115.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont aïllat situat en el límit dels termes municipals de Rupit i Pruit i Susqueda, i de les províncies de Barcelona i Girona. Està format per un sol arc de mig punt bastit amb un encofrat de ciment, amb el basament embellit amb un aplacat disposat a mode de carreus de pedra picada. L'estructura està assentada damunt la llera de roca del torrent i compta amb petits contraforts adossats als extrems de l'obertura i bastits en pedra. El tauler està asfaltat i delimitat amb guardarrails metàl·lics.</p> | 08901-258 | Carretera C-153, km. 35,1 - Pruit | 42.0489900,2.4829400 | 457211 | 4655345 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8844.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'estructura: pont de Papelló, pont de Províncies. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89624 | Pont de la Lluca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-lluca | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 372, 492.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont aïllat format per dos arcs rebaixats adovellats, amb els brancals bastits amb carreus de pedra de grans dimensions i assentat damunt la llera de roca dl torrent. L'intradós dels arcs està bastit amb maons i els pilars que els sostenen són de pedra sense treballar, disposada regularment. Tant els extrems com els basaments d'aquests pilars són embellits amb carreus de pedra, amb les impostes motllurades. La resta de l'estructura presenta el mateix tipus de pedra que els pilars i els extrems dels arcs compten amb petits contraforts bastits amb carreus. El tauler superior està asfaltat i delimitat amb guardarrails i baranes metàl·lics. </p> | 08901-259 | Carretera C-153, km. 30,5 - Pruit | 42.0325200,2.4553600 | 454917 | 4653530 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9473.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89625 | Pont del torrent de Sabaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-sabaters | XVII-XIX | <p>Petit pont o passera aïllada situada en el corriol que porta al molí del Rodó, damunt del torrent de Sabaters. El tauler està format per una gran llosa de pedra de planta rectangular, disposada de banda a banda del cabal del torrent. En aquesta part, el propi torrent està delimitat amb grans pedres més o menys rectangulars que faciliten la col·locació de la llosa que fa de passera.</p> | 08901-260 | Torrent de Sabaters - Rupit | 42.0195000,2.4665600 | 455835 | 4652079 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6344.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89626 | Pont del torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-mal | XVIII-XX | <p>Pont aïllat situat sota el camí que dóna accés a les masies de Corriol i la Fontana, dins de l'itinerari de les fonts de Rupit. Està format per una obertura rectangular bastida amb lloses de pedra a la banda de ponent, mentre que a la de llevant és lleugerament troncopiramidal. Està assentat damunt la llera de roca del torrent, la qual presenta un canal horitzontal excavat al centre. En general, l'estructura està bastida amb pedra de la zona sense treballar, disposada de forma regular. A la banda de ponent s'observa una filada bastida amb el mateix tipus de pedra, tot i que disposada a sardinell. El tauler està format pel propi asfalt del camí.</p> | 08901-261 | Torrent Mal - Pruit | 42.0338800,2.4679600 | 455961 | 4653675 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5533.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||||
| 89627 | Pont del carrer de la Barbacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-de-la-barbacana | XX | <p>Pont aïllat situat a l'entrada del carrer de la Barbacana, al costat de l'oficina de turisme de Rupit. Es tracta d'un petit pont format per un sol arc de mig punt, bastit amb maons disposats en pla i sostingut amb pilars fets de pedra sense treballar disposada en filades regulars i lligada amb abundant morter de calç. L'estructura s'assenta damunt de dues plataformes rectangulars, situades als laterals de la volta i bastides amb ciment. El tauler està conformat amb el mateix asfalt del carrer, delimitat amb una barana intermitent de pedra unida amb barres de fusta.</p> | 08901-262 | Carrer de la Barbacana - Rupit | 42.0260000,2.4652100 | 455728 | 4652801 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img5461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img5460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img5462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img9535.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||||
| 89628 | Estany del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-del-coll | <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, Guillem; CONILL, Gregori; COLOM MOLAS, Joan (2011). “La restauració de l’estany del Coll o de les Granotes”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 16-19.</span></span></span></span></p> | <p>Estany aïllat de planta irregular més o menys allargassada, situat al bell mig dels camps que caracteritzen la zona. Està delimitat amb una tanca de fusta i envoltat per una vegetació on destaquen les comunitats de macròfits i helòfits. L'estany és el punt de reproducció de fins a 8 espècies d’amfibis: la granota roja (Rana temporaria), la granota verda (Phelophilax perezi), la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), la salamandra (Salamandra salamandra), el tritó verd (Triturus marmoratus) i el tritó palmat (Lisotriton helveticus). A més a més, l’ànec collverd (Anas plathyrynchos), el cabusset (Tachybaptus rufficollis) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) són ocells aquàtics que també crien a l’estany. L'estany compta amb un hotel per a insectes. Es tracta d'una estructura similar a un armari sense portes, a les lleixes del qual s’hi col·loquen substrats de diferent naturalesa: troncs, pedres, escorça, etc. La seva funció és servir de refugi i lloc de reproducció a diferents espècies d'insectes, sobretot pel que fa a les abelles solitàries i els abellots.</p> | 08901-263 | Camí de la Salut - Pruit | <p>L'estany és propietat de les finques del Coll, el Torrent i Roca-roja de Pruit. A principis del segle XX, era el punt d'abeurament més important per al bestiar de la zona. Durant la segona meitat del segle XX, l'estany es va anar omplint de sediments, fent impracticable la seva funció original. Fou restaurat l'any 2010 per Paisatges Vius, una entitat dedicada a la conservació de la natura de manera compatible amb les activitats socioeconòmiques del territori. L'hotel d'insectes fou elaborat pels professionals de la construcció de Rupit Joan Pujol (fuster) i el paleta Sellabona, que el van construir seguint l'arquitectura rústica típica del poble: fusta fosca, gruixuda i sostre de teula envellida.</p> | 42.0640000,2.4823900 | 457176 | 4657012 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8248.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: estany de les Granotes. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89629 | Pedrera de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-pruit | <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</p> | XVI-XX | <p>Antiga pedrera situada a la part superior del carrer i que subministrà bona part de la pedra utilitzada en la construcció de les cases del nucli urbà de Rupit. Geològicament parlant es tracta d'una pedra calcària nummulítica de tonalitat grisenca formada en el Terciari, idònia com a material de construcció per la seva extracció en blocs i carreus perfectament carejables. De fet, la pràctica totalitat del carrer està format per la pròpia pedrera, treballada formant plataformes i graons que permeten la circulació dels vianants. A la part superior de la via s'observen grans talls verticals i algunes marques de les eines utilitzades per a la seva extracció. </p> | 08901-264 | Carrer de la Pedrera | <p>Aquest substrat geològic ha permès que el treball de la pedra i l'ofici de picapedrer i/o paleta fos una de les activitats tradicionals del municipi, amb gran destressa alhora de col·locar aquest material en la construcció dels seus edificis i elements arquitectònics.</p> <p> </p> | 42.0260900,2.4671500 | 455889 | 4652810 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89629-img7228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89629-img7229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89629-img7230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89629-img7231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89629-img7233.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89630 | Taula de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-sant-miquel | <p>Font: informació oral dels veïns del municipi.</p> | XVI-XVII | <p>Taula amb la representació de Sant Miquel, patró de Rupit, situada a l'altar major de l'església. Podria tractar-se d'un dels compartiments d'un possible retaule dedicat a Sant Miquel i atribuït a Joan Gascó, tot i que resta pendent la seva identificació per part dels experts. La taula inclou la representació de Sant Miquel Arcàngel matant el drac i la seva tècnica és pintura sobre fusta, amb l'ús del daurat.</p> | 08901-265 | Carrer de l'Església, 3 | <p>Aquesta taula era propietat d'uns estiuejants del municipi. Fou localitzada cap als anys 50 del segle XX pel propietari, que la tingué a casa seva fins que fou donada al municipi de Rupit i Pruit entre els anys 2018-2020 aproximadament.</p> | 42.0237500,2.4651000 | 455717 | 4652552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89630-img6566.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89630-img6569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89630-img6570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89630-img6571.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89631 | Col·lecció de la Ferreria de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-ferreria-de-can-rovira | <p><span><span><span>AMENÓS, Lluïsa (2020). <em>Inventari de la Ferreria i el taller metal·lúrgic de can Rovira (Rupit)</em>. Ajuntament de Rupit i Pruit, Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [inèdit].</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRUJOLS, Antoni; GUTIÉRREZ, Ernest (1998). “La ferreria de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 40, p. 12-13.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Col·lecció d’alt valor patrimonial situada a la planta baixa de can Rovira i relacionada amb l’antiga ferreria establerta a la construcció des de principis del segle XVIII. La col·lecció està formada tant pels espais on s’emplaça com pels materials relacionats amb l’activitat d’una ferreria preindustrial, una carbonera i un taller metal·lúrgic corresponent a la primera industrialització. Aquests espais estan emplaçats en dues finques adjacents datades al segle XVII: la ferreria i la carbonera, al núm. 8, i el taller metal·lúrgic, al núm. 6. <span lang='ES-TRAD'>L’espai principal de la ferreria era l’obrador, on es conserva el fornal i les eines. El segon espai era l’antiga carbonera, on es troba la manxa del fornal. El taller metal·lúrgic ocupa un únic espai sense divisions que és accessible des de la ferreria i també des del carrer; conserva tots els elements propis de la primera mecanització de l’ofici: el torn de fressa, el trepant de columna, la mola d’esmolar i polir, la serra de vaivé i el conjunt d’embarrats que proporcionaven la força motriu. </span>La col·lecció compta amb un total de 694 objectes destinats a la producció del ferro (327 elements del fons de la ferreria i 367 del taller metal·lúrgic).</span></span></span></p> | 08901-266 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p>L'any 1711 es va establir el ferrer Pere Rovira, que va iniciar la nissaga de ferrers de la casa de can Rovira. Els últims que van exercir com a ferrer van ser els germans Pere i Francesc Rovira i Gallifa, el darrer va ser alcalde de Rupit a partir del 1943, i els dos germans van ser els constructors del pont penjat. La ferreria va estar en actiu fins el 1973 i se’n conserven els utensilis originals, així com també la porta exterior on encara es poden veure les marques de les proves que hi feia el ferrer. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>El registre i catalogació de tot l’utillatge conservat fou efectuat entre els mesos d’agost i novembre de l'any 2020.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89631-img3476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89631-img3483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89631-img3490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89631-img3501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89631-img3506.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89632 | Encluses de la Ferreria de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encluses-de-la-ferreria-de-can-rovira | <p><span><span><span><span lang='CA'>AMENÓS, Lluïsa (2020). <em>Inventari de la Ferreria i el taller metal·lúrgic de can Rovira (Rupit)</em>. Ajuntament de Rupit i Pruit, Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [inèdit].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, Ramon (2020). “Les encluses baganeses”. <em>L’Erol</em>, núm. 143, p. 46-50.</span></span></span></span></p> | XVIII/XIX | <p><span><span><span><span>Enclusa situada al costat de la fornal de l’antiga ferreria de can Rovira, damunt del seu cep. Està formada per una <span lang='ES-TRAD'><span>massa de ferro, amb un cos central rectangular i dues punxes o bigòrnies a cada extrem</span></span>. Porta la inscripció “BA [ ] GA / 1710” cisellada al frontal, amb unes sanefes d’emmarcament fetes a base de puntejats i línies en ziga-zaga, i un asterisc o estrella esquematitzada de 6 puntes. S’ha atribuït a les produccions d’encluses baganeses del segle XVIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Al mateix temps, dins del recinte de l'antiga ferreria, hi ha una altra enclusa de Bagà datada amb l'any 1842 gravat al frontal, flanquejant el característic floró de 8 pètals.</span></span></span></span></span></p> | 08901-267 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p>La família Ripoll de Bagà eren fabricants d’encluses des de principis del segle XVIII i fins a mitjans del XIX. Les seves famoses encluses, bellament decorades amb el nom de Bagà i la data de fabricació gravada en un dels costats, donaren a conèixer el nom de Bagà arreu de Catalunya, arribant a estar presents en gran part de les ferreries avui desaparegudes.</p> <p> </p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 1710/1842 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img9757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img9761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img9758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img3508.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89633 | Manxa de la Ferreria de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manxa-de-la-ferreria-de-can-rovira | <p><span><span><span><span lang='CA'>AMENÓS, Lluïsa (2020). <em>Inventari de la Ferreria i el taller metal·lúrgic de can Rovira (Rupit)</em>. Ajuntament de Rupit i Pruit, Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [inèdit].</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Manxa de grans dimensions constituïda per un esquelet o caixa de fusta format per diverses costelles i folrat amb cuir adobat, pintat i clavat amb tatxes. Presenta dues anses cilíndriques laterals i una boca que encara conserva el tub que la connectava amb la tovera. És sostinguda per un sistema de tirants de ferro i s'acciona per mitjà d'una palanca que, subjectada per la cúa, travessa la paret adjacent a la ferreria a través d'un orifici practicat a la part superior del mur. A l'extrem oposat de la palanca hi hi una maneta que permet moure-la des de la fornal. La manxa injectava aire a la primitiva fornal que no es correspon amb l’actual. Ho confirma el fet que es troba encarada a la ferreria i comunicada amb aquesta a través de dos orificis: el corresponent a la boca de la manxa, que connectava amb l'antiga tovera, i el que permet el pas de la palanca d'accionament.</span></span></span></span></span></p> | 08901-268 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p><span><span><span>Aquest element està relacionat amb la nissaga de ferrers de la casa de can Rovira, establerts a l’edifici des de l’any 1711 de la mà de Pere Rovira. Els darrers membres que van exercir com a ferrers van ser els germans Pere i Francesc Rovira i Gallifa, que van estar en actiu fins l’any 1973.</span></span></span></p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9769.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9763.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9762.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89634 | Col·lecció de l'obrador d'embotits de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lobrador-dembotits-de-can-rovira | XX | <p>Col·lecció relacionada amb un obrador d'embotits situat a la primera planta del número 6. Es tracta d'un espai diàfan en el que hi ha diverses superfícies enrajolades, balances, màquines d’embotir, de tallar, perols i altre utillatge per realitzar aquesta feina. A les bigues del sostre hi ha penjats diversos ganxos per penjar els embotits. Al mateix temps, a la segona planta del número 6 i a les golfes, hi ha espais equipats amb grans estants i lleixes de fusta que s’utilitzaven com assecadors de llonganisses. </p> | 08901-269 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p>Aquest obrador el va posar en marxa en Pere Rovira Gallifa, que va combinar aquesta activitat amb la de ferrer. L'obrador deixà de funcionar a principis de la dècada dels anys 70 del segle XX.</p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9863.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89635 | Col·lecció de la fàbrica d'escuradents de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fabrica-descuradents-de-can-rovira | XX | <p>Col·lecció relacionada amb una fàbrica d'escuradents situada a la segona planta del número 8. Es tracta d'un espai diàfan en el que hi ha diverses màquines, embarrats de tracció, motors i altres estris i eines relacionats amb la fabricació d'escuradents cilíndrics.</p> | 08901-270 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p>Durant el segle XX, els propietaris de l'edifici, membres de la nissaga familiar dels Rovira, van fabricar escuradents de la marca “Elefante”, essent segurament els inventors dels escuradents cilíndrics, donat que fins aquell moment es feien plans.</p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9791.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9777.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89636 | Col·lecció d'objectes de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-can-rovira | XX | <p>Col·lecció heterogènia d'objectes que formen part de l'habitatge de can Rovira, situat al número 8. El pis presenta diversos espais característics d’una casa i que es troben en l’estat en que els va deixar la darrera propietària. Hi ha la sala, el menjador, la cuina amb el foc a terra i diverses habitacions. Es conserven objectes destinats a diferents usos (un bressol infantil de fusta, un carrilló, màquines de cosir...), mobles de diferents èpoques (calaixeres, armaris, baguls, llits...) i llibres de temàtica religiosa principalment. Destaca una fornícula d'arc de mig punt decorada i situada a la sala de l'habitatge, la qual alberga una imatge de la Mare de Déu amb el Nen. Com a curiositat, es conserven algunes lluminàries amb l’antiga instal·lació de gas que conviuen amb els aparells d’electricitat.</p> | 08901-271 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria dels objectes que formen part d’aquesta col·lecció són anteriors a mitjans del segle XX.</span></span></span></span></span> La darrera habitant de la casa fou la sra. Rosa Rovira Gallifa, descendent de la nissaga familiar dels Rovira, ferrers establerts a la construcció des de l’any 1711.</span></span></span></p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9889.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89637 | Fons documental de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-rovira | <p><span><span><span><span>TRUJOLS, Antoni; GUTIÉRREZ, Ernest (1998). “La ferreria de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 40, p. 12-13.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Fons documental relacionat amb la família Rovira, ferrers de la vila de Rupit, format per documents i fotografies fruit de l’evolució històrica de la família i les activitats que desenvolupaven. Tot i que el fons resta pendent de catalogació i es desconeix l’abast del seu volum, tenim algunes dades prèvies que fan valorar molt positivament el seu contingut. Entre d'altres documents destaca un títol de ferrador d'un dels seus avantpassats datat l'any 1765, una inspecció de la ferreria datada l'any 1768 i, probablement, els plànols de la construcció del pont Penjat.</p> | 08901-272 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p><span><span><span>Aquest fons està relacionat amb <span>la nissaga de ferrers de la casa de can Rovira, establerts a l’edifici des de l’any 1711 de la mà de Pere Rovira. Els darrers membres que van exercir com a ferrers van ser els germans Pere i Francesc Rovira i Gallifa, que van estar en actiu fins l’any 1973</span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0244000,2.4652200 | 455728 | 4652624 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89637-img9825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89637-img9826.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89638 | Bosc de Corriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-corriol | <p>Magnífica massa boscosa molt significativa pels habitans, sobretot, del nucli urbà de Rupit. Aquest bosc està situat en un dels itineraris de senderisme que neixen al nucli urbà, zona de boletaires i on els canvis estacionals són molt significatius a nivell de paisatgisme. Es tracta d'una formació vegetal dominada per espècies arbòries, amb la presència d'estrats arbustius i herbacis. En concret, aquest bosc està caracteritzat per la presència d'una gran diversitat d'espècies, amb una vegetació força abundant. Entre d'altres s'hi localitzen f<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>aigs, freixes, teixos, roures, trèmols (Populus tremola), avets, pi roig, bedolls (siberià), pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), avellaners, pieces i alguna alzina de manera més residual. </span></span></span><span><span><span>Alhora també s’hi comptabilitzen aurons, galzerans, esbarsers, lleterasses i ginebrons. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>En darrer terme, i donada la presència de faigs, també hi ha grevols.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-273 | Pla de Corriol - Pruit | 42.0383800,2.4719200 | 456292 | 4654172 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7237.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||||||
| 89639 | Avets del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-saltiri | <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplars de quatre a</span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>vets blancs (Avies alba) situats en un dels marges que encaixonen el torrent del Saltiri, en una zona obaga. Els exemplars són de grans dimensions, amb una alçada aproximada d'uns 40 metres. Presenten un tronc central a partir del qual neix el brancatge, amb una disposició que li dona una forma piramidal allargassada. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquests espècimens són arbres eurosiberians, arribats a la zona mitjançant la serralada Tranversal i, per tant, probablement són espontanis. Dins del terme municipal, els avets creixen en boscos mixtos.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-274 | Plans de Corriol - Torrent del Saltiri - Pruit | 42.0302100,2.4704100 | 456161 | 4653266 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7254.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||||||
| 89640 | Esquei del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-grau | <p><span><span><span>BIGAS BAU, Marc (2006). “Trabucaires i lladres de camí ral al Collsacabra”. <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em>, any XXVII, núm. 56, p. 24-27. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 48.</span></span></span></span></span></p> | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada i cantelluda, plena de fissures i arestes. Es tracta d'un vessant rocós de fort pendent, on la roca de calcaries gresoses aflora per damunt del traçat del camí ral de Vic a Olot. S'hi accedeix mitjançant un estret corriol que s'inicia a l'extrem de la segona plataforma o rampa empedrada que caracteritza les Marrades del Grau. La zona està coberta per una espessa vegetació ombrívola de faigs i roures. Uns metres més enllà en direcció a llevant, formant part de la mateixa formació rocosa, hi ha la cèlebre mina dels Bandolers. Es tracta d'una gran esquerda rocallosa d'uns 50 metres de llargada, amb una amplada mitjana aproximada d'1,20 metres i uns 4 o 5 metres de fondària, que probablement fou adaptada per facilitar el trànsit de persones. Tant l'arbrat de la zona com el sotabosc la camuflen, restant d'aquesta manera un amagatall que fou utilitzat pel bandolerisme i els lladres del camí ral durant els segles XVIII i XIX.</p> | 08901-275 | Les Marrades del Grau - Pruit | 42.0782100,2.4571300 | 455096 | 4658602 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8444.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||
| 89642 | Roures de Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-comajoan | <p>Magnífics exemplars de roure situats als voltants de la masia de Comajoan, prop dels camins que li donen accés i dins de la seva finca. Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'uns 18 metres de diàmetre. </p> | 08901-276 | Plans de Comajoan - Pruit | 42.0581600,2.4275400 | 452633 | 4656392 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img9071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img8984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017363.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels exemplars estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||||
| 89643 | Roures de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Magnífics exemplars de roure situats dins de la finca de la masia de la Sala, al marge del camí que dona accés a la riera de Rupit i a l'era de la Guilla, al costat d'uns camps. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'entre 13 i 18 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-277 | Masia de la Sala - Rupit | 42.0291400,2.4605100 | 455341 | 4653152 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0440.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||||||
| 89644 | Roques de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-baumes | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span><em><span>Ausa</span></em><span>, XXII, núm. 158, p. 528, 540.</span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de roques situades a l'extrem de tramuntana d'un petit turonet situat al costat de la masia de les Baumes, sota cingle. Es tracta d'un conjunt de grans dimensions de pedra calcaria, format per dues grans lloses planes i una roca irregular de grans dimensions, disposades formant un petit corredor interior de traçat rectilini. Aquest espai es troba semicobert per una llosa plana i una altra roca de caire més informe.</p> | 08901-278 | Les Baumes - Rupit | <p>Per la seva peculiaritat, aquestes roques servien com a fites de referència dins de la documentació referida a la zona i datada al segle XVI. La primera referència documental que menciona aquest conjunt és de l'any 1597. El seu nom fa referència al fet que hi tocava bastant el sol, mitjançant l'aprofitament dels esqueis de la cinglera que permetien el pas de la llum. La resta de la zona quedava a l'ombra ben aviat, quan el sol es començava a pondre. Hi ha la possibilitat que es tractés d'un dolmen, tot i que caldrà un estudi i una intervenció arqueològica per comprobar-ho.</p> | 42.0085600,2.4870100 | 457521 | 4650854 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0223.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Assolelladora, la Solaiadora. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||||
| 89646 | Àrea d'expectativa arqueològica del pla de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-del-pla-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 226.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>402, 487.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 19-24.</span></span></span></span></span></p> | VI a.C-X d.C. | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a la zona de Sant Joan de Fàbregues, entre el pla del Roquer, el de Fàbregues i el pla Xic o de l'Agullola. Durant unes prospeccions arqueològiques realitzades a la zona als anys 90 es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica a l'extrem superior del cingle, prop de l'Agullola i a la banda de migdia del mateix. Prop dels límits entre el pla Xic i el de Fàbregues es van localitzar algunes restes d'estructures bastides en pedra atribuïdes a parets de contenció. En aquesta mateixa zona, encerclant el pla Xic i disposat a banda i banda del cingle, es van localitzar les restes d'un mur d'uns 20 metres aproximadament. Al bell mig de l'estructura hi ha una bassa de planta irregular coneguda en l'actualitat com la bassa del Senglar i les restes d'un possible forn de planta circular i fragments de ceràmica fàcilment esmicolable i datada al segle X. A la zona també s'hi documentaren altres restes de murs de menys entitat i fragments de teula àrab.</p> | 08901-279 | Pla de Fàbregues - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, l'antic castell de Fàbregues (documentat al segle X) estaria situat a l'extrem del pla Xic, prop de l'Agullola, tot i que no n'hi ha cap rastre tangible. Pel que sembla, prop seu hi hauria també les restes d'un poblat d'origen pre-romà o anterior. Al mateix temps, al bell mig de l'extensió que conforma el pla de Fàbregues, és molt probable l'existència de diverses masies depenents dels masos de Fàbregues i del Roquer. L'existència de diversos graus que comunicaven la part superior del cingle amb les fondalades de Susqueda reforça la hipòtesi que aquesta zona hauria estat poblada des de temps antics.</p> | 42.0067200,2.4762900 | 456632 | 4650655 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-1017143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7634.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 85|119|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | |||||||
| 89647 | Dita de la Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-la-casassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 123.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'L'Om, els Esqueions i la Jaça, tots tres del puta d'en Casassa'.</p> | 08901-280 | 42.0411100,2.4793900 | 456912 | 4654472 | 08901 | Rupit i Pruit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta dita fa referència a les propietats relacionades amb el mas de la Casassa, que fou una de les pagesies més grans del terme de Rupit i Pruit i del Collsacabra. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||||||||
| 89649 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-6 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 465.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Els revestiments estan força degradats | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb maons i amb les llindes de fusta. Cal exceptuar el portal d'arc rebaixat de la façana de migdia, bastit amb maons i la finestra balconera del pis. De la façana principal destaca un dels portals de la planta baixa, bastit amb maons disposats a sardinell, i una de les finestres del pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat (tot i que força degradat) i la llinda plana gravada amb l'any 1715 i una creu llatina central. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els paraments conserven restes dels revestiments arrebossats i emblanquinats que els cobrien.</p> <p>A la banda sud-est de la masia hi ha tres volums adossats, destinats a les tasques agropecuàries originals de la finca. El de l'extrem de ponent és força més petit que la resta. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. Els altres dos volums també són rectangulars, tot i que amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. En destaca el de l'extrem de llevant, destinat a pallissa. Presenta un sostre embigat de fusta sostingut amb pilars bastits amb maons. Compta amb una gran porta de fusta, petites finestres emmarcades amb maons i està bastit amb pedra de diverses mides disposada de forma regular.</p> | 08901-281 | Carretera C-153, km. 30 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del <em><span>Faber </span></em>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La masia es trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0300600,2.4523000 | 454662 | 4653259 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-1017397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9444.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89650 | Àrea d'expectativa arqueològica de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 36, 373.</span></span></span></span></span></p> | XII-XIX | No ha estat mai excavat | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a l'entrada del nucli urbà de Pruit, damunt d'un monticle situat a la banda de ponent de les cases i al nord-est del cementiri. Tot i que la zona no ha estat mai objecte de cap prospecció ni intervenció arqueològica, segons les informacions orals obtingudes dels veïns de la zona, en aquest punt s'hi van localitzar restes d'ossos. Al seu torn, la bibliografia consultada va identificar aquestes restes amb un possible hipogeu, sense concretar cap datació.</p> | 08901-282 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu, en l'actual plaça de l'Església, tot i que l’any 1906 fou traslladat a l'entrada del nucli urbà. És probable doncs que les restes aparagudes en el monticle siguin anteriors al primer fossar del nucli de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0428600,2.4549000 | 454886 | 4654679 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6949.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89652 | Col·lecció d'instruments musicals i ceràmica de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstruments-musicals-i-ceramica-de-la-fontana | <p>PERMANYER, Lluís (2017). <em>Exotismo musical en Rupit</em>. <span lang='CA'><span><span>Consultat 13 novembre 2020, des de http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2017/11/06/pagina-40/137367239/pdf.html?search=Fundaci%C3%B3n%20La%20Fontana</span></span></span></p> | XII-XX | <p>Col·lecció excepcional d'art privat relacionada amb la etnomusicologia i la ceràmica popular espanyola. El fons relacionat amb la etnomusicologia, conegut com la col·lecció Helena Folch, està format per uns 2000 instruments musicals tradicionals procedents d'Àfrica, Oceania, Asia i Amèrica. Aquests instruments estan datats entre els segles XIX i XX, i destinats a un ús tant religiós com profà. El fons relacionat amb la ceràmica compta amb unes 14000 peces destinades al servei de taula i a la decoració, així com relacionades amb els oficis i les professions. Procedeixen dels principals centres de producció de la península (Andalusia, Aragó, Catalunya, Castella, València i Múrcia) i estan datades entre els segles XII i XIX.</p> | 08901-283 | La Fontana - Pruit | <p>El fons relacionat amb l'etnomusicologia s'inicià l'any 1972 de la mà d'Helena Folch-Rusiñol, mitjançant els viatges que ella i el seu marit feien pels diferents continents no occidentals. L'any 1988 heretà la col·lecció de ceràmica que havia anat recopilant el seu pare, Albert Folch-Rusiñol. Donat el seu extraordinari volum, ambdós fons foren traslladats a la finca de la Fontana, on es construí un edifici projectat per a la seva exposició. La Fundació La Fontana, encarregada de custodiar aquesta col·lecció, fou creada l'any 1992.</p> | 42.0343200,2.4718300 | 456282 | 4653722 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1413371961-albarelofc201402031669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1413475425-platofc201402211686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1455636398-tamborfi20160301det22800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-conjuntodecampanasfi201303011178.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web de la Fundació La Fontana. | 94|98|119|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||||
| 89656 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-1 | <p><span><span><span><span>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 474, 475.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Jaume (2009). “Mapa del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 18-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 948, 950, 956, 958, 961, 962.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLOBET, Salvador (1963). <em>Guilleries, Collsacabra, S. Pere de Casserres, Rupit, El Far, Sant Romà de Sau, Castanyet, Coll de Ravell. Mapa topográfico y notas por el Dr. Salvador Llobet</em>. Granollers: Editorial Alpina, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 142-143, 145.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2009). “Els camins medievals al Collsacabra-II. Tipus de camins que s’estenen per tot el territori”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 10-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 9-10.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>El camí ral de Vic a Olot s’endinsa dins del terme municipal de Rupit i Pruit per la banda nord-oest, a través del solell de Comajoan cap al coll sa Cabra (situat damunt de la masia del Colomer). Aquest tram discorre per sota del cingle d’Aiats, ascendint normalment sobre la roca del terreny que aflora en diversos llocs. En altres llocs, el camí no supera l’amplada d’un corriol. El traçat continua carenejant la serra de Mateus, amb el tram empedrat dels Alous, fins al grau Xic. En aquest punt, el camí es desvia en direcció nord a través d’unes petites marrades amb restes de vorals i talussos. En aquest punt, el descens és lleu i s’hi localitza un altre tram de calçada amb un talús de pedra seca, cobert per la vegetació existent, fins a arribar a la masia de la Serra. Després de creuar la finca, passant pel bell mig de les construccions d’aquest mas, el camí travessa la carretera de Falgars d’en Bas cap a l’Hostalot, pasant per davant de la façana principal de la masia (en l’actualitat, aquest tram es desvia per un camí artificial que voreja la casa per la banda de llevant). Des d’aquest punt s’enllaça amb el primer tram empedrat original del camí, just abans d’arribar a la baixada del pont de l’Hostalot. Aquest tram té una amplada d’entre 6 i 7 metres, amb trencaigües i delimitada amb guardarodes monolítics. A la zona central del pont, la calçada s’estreny fins a 1,80 metres. Passat el pont, el camí està empedrat mitjançant llambordes i lloses disposades a plec de llibre, amb grans lloses quadrangulars i els propis afloraments de roca de la zona, arribant fins pràcticament a l’entrada de la finca de l’hostal del Grau. En origen, el camí passava per davant la façana principal de l’edifici, tot i que actualment es desvia per fora de la finca vorejant uns camps fins al costat nord-est de la casa. En aquest punt, el traçat enllaça amb el recorregut original i s’inicia l’abrupte descens de les Marrades del Grau, que salva el desnivell existent entre l’altiplà del Collsacabra i la plana d’en Bas, el denominat grau d’Olot. El tram de les Marrades finalitza a la font de les Marrades, punt des del qual el camí entra dins del terme municipal de la Vall d’en Bas.</span></span></span></p> | 08901-286 | A la banda de tramuntana del terme municipal - Pruit | <p><span><span><span>El camí ral entre Vic i Olot va ser durant molts anys l'única via de comunicació entre les comarques d'Osona i la Garrotxa. Tot i que hi ha constància d’una via romana que de Barcelona pujaria cap al Collsacabra, per després travessar la vall d’en Bas cap al pla d’Olot,no es pot assegurar que seguís el mateix traçat que el camí ral de Vic a Olot. Segons alguns autors, la via que creuava el Collsacabra era la <em>strata francisca</em> o camí de França. Aquesta via, en època medieval, es convertiria en el camí que unia les viles de Vic i Olot. Al segle XII, aquestes vies quedaren sota la jurisdicció del rei, passant a ser conegudes com “camí reial” o la seva contracció “ral”. Durant l'edat mitjana i moderna, el camí va assolir el seu màxim esplendor i va esdevenir una via de comunicació imprescindible per als comerciants i traginers, així com per les relacions socials entre els habitants de les dues zones. Els diferents conflictes bèl·lics ocorreguts entre els segles XVII i XX i el bandolerisme també actuaren damunt de la via. Durant la primera meitat del segle XVIII, el camí ral fou refet, construïnt les Marrades del Grau (1729-1731). Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, amb la construcció de noves carreteres, el camí va caure en desús i es va utilitzar principalment com a camí ramader.</span></span></span></p> | 42.0638500,2.4381300 | 453514 | 4657018 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8338.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 | ||||||
| 89661 | Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montdois | <p><span><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><em><span lang='ES-TRAD'>Rupit, pàgines de la seva història</span></em><span lang='ES-TRAD'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 79-82.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R34.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M60.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1044.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484, 486.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 87-89.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1002-1003.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VERDAGUER I FARRÉS, Josep (2013). “Reflexions sobre Montdois. “La catedral de les Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 35.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb un gran creuer transversal coronat amb una cúpula semiesfèrica i un absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, dividida en tres trams mitjançant arcs torals sostinguts amb unes pilastres amb els basaments i els capitells motllurats. Als murs laterals s'ubiquen les capelles laterals, dues per banda i obertes a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. La cúpula està sostinguda amb unes grans petxines que descansen damunt d'unes pilastres decorades amb pintures murals de recent factura. L'absis està cobert amb un empostissat de fusta i compta amb un cambril sense accés amb la imatge de la Mare de Déu. A banda i banda de l'altar hi ha dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra, que donen accés a la sagristia, una cambra auxiliar i el cambril, tot i que aquest darrer no es va acabar de construïr. De fet, aquestes tres estances es troben innacabades. Als peus del temple hi ha el cor, que ocupa la part superior del pòrtic situat a la façana principal. A nivell decoratiu, una motllura rectilínia dentellada i un sòcol de pedra decorat recorren els murs laterals de l'absis i el creuer. A la nau, aquestes ornamentacions es repeteix en els capitells i els basaments de les pilastres. </p> <p>La façana principal presenta un gran atri porticat obert a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Estan coronats amb una fornícula de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen i emmarcats amb dues orles de pedra. L'espai interior de l'atri està cobert amb un empostissat de fusta, damunt del qual s'ubica el cor. El portal d'accés al temple és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una gran llinda plana monolítica, tot decorat amb una successió de motllures rectilínies. La resta del parament presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Els finestrals que laterals situats damunt les capelles laterals tenen uns grans ampits motllurats.</p> | 08901-287 | Camps de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span>Tenim constància d’un temple relacionat amb la Mare de Déu de Montdois des de l’any 1263, per un establiment on es menciona la capella de Santa Maria de “Mont doys”, situada a la parròquia de Fàbregues. Posteriorment, en un document del bisbat datat l’any 1640, es fa menció de la “Capella de Nostra Senyora de Montdois” (Solà, 2006: 583). Poc després, per dues visites pastorals efectuades els anys 1687 i 1691, sabem que el temple era molt venerat per la gent de la contrada, tenia obrers i ermità i comptava amb un edifici adossat destinat a hostatgeria i casa de l’ermità. Aquesta construcció, que fou enderrocada durant les obres de rehabilitació dutes a terme l’any 2011, comptava amb una llinda gravada amb l’any 1667 i una altra amb la següent inscripció: “CE FEU LA PRESENT/ OBRA ESSENT OBRES/ HIASINTO AULET/ Y GASPAR SOLER. 1683”. També hi havia dues cisternes datades els anys 1673 i 1680. Sabem que l’església actual es començà a construïr amb les aportacions dels feligresos a mitjans del segle XVIII. Tenim constància documental que l’any 1746, en una visita pastoral, el bisbe manà que fessin la teulada per evitar que entrés la humitat. La construcció del temple finalitzà probablement vers l’any 1790, tot i que la seva monumentalitat va fer que quedés pràcticament sense ornamentació. De fet, aquesta mateixa monumentalitat és la que li donà el nom de la “catedral de les Guilleries”. Cal especificar també que, per les seves característiques arquitectòniques, alguns autors han atribuït la seva construcció a Josep Morató Codina o algú del seu entorn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenim constància de dues imatges de la Mare de Déu que havien estat al temple. Segons Fortià Solà, la primera era romànica i ingressà al Museu Episcopal de Vic l’any 1915. Fou reemplaçada per una imatge gòtica d’alabastre policromat, datada al segle XV i perduda durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1997, el santuari fou adquirit per l’ajuntament de Rupit i Pruit. El 2009 s’iniciaren les obres de restauració reparant la teulada, que es trobava a punt d’enrunar-se. La rehabilitació del temple fou inaugurada el 30 de maig de l</span>’any 2011 per l’aplec al santuari. En l’actualitat, tant l’aplec del santuari com la cantada de Nadales el 26 desembre són les festes anuals que s’hi celebren.</span></span></span></span></p> | 41.9858900,2.4815700 | 457055 | 4648340 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7791.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que no s'ha pogut constrastar donat el mal estat de conservació de la pedra, dues obertures de la façana principal presenten les següents inscripcions: '1759 LA CARITAT ME A FETA...' i 'SE FEU LA PRESENT OBRE/ ESSENT OBRES JOSEP AULET/ JOAN SALA Y JAUMA VILA/ ANY 1790'.Altres noms relacionats amb l'edifici: santuari de Montdois, la catedral de les Guilleries. | 96|99|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-15 08:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 507,62 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml