Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56727 | Fons fotogràfic municipal de masies d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-de-masies-dorista | XX | Es tracta d'un recull d'unes 200 fotografies (duplicades) de les masies del terme municipal d'Oristà, en blanc i negre, que s'adjuntaven al cadastre de l'any 1959 . Les fotografies presenten un mateix format de 10'4 x 7'5 centímetres. En moltes d'aquestes fotografies es pot observar la fesomia de l'antiga masia sense les modificacions recents. Així encara es pot observar la masia de la Rierola abans que s'esfondrés, la lliça de la masia de la Coromina abans que es tragués, Vilasendra, Boladeras, Bubons o Coromines abans que es reformessin, etc. També hi ha algunes cases que actualment pertanyen a Olost com Campa o la Riera. Aquestes fotografies són importants testimonis gràfics de les transformacions de les masies al llarg dels anys. | 08151-335 | Ajuntament d'Oristà. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9324500,2.0605800 | 422117 | 4642703 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 56730 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-3 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Sebastià, màrtir, que es venera a la capella de Sant Sebastià de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els goigs són cantats actualment pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà després de la missa el dia 20 de gener en motiu de la diada de Sant Sebastià. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Sebastià representat de peu, parcialment nuu, lligat a un tronc i travessat per múltiples fletxes, símbol del seu martiri. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció contra les pestes. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-338 | Església de Sant Sebastià. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Sebastià va néixer a la Galia, a la localitat de Narbona, i segons Sant Ambrosi, criat a Milà, era centurió de la primera cohort en els temps de l'emperador Dioclecià. Convertit al cristianisme, va ajudar a altres cristians que estaven reclosos a les presons, i va exhortar als seus amics Marc i Marcel·lí a continuar ferms en la seva fe. Per aquest motiu, l'emperador Dioclecià el va fer lligar a una post al centre del camp de Mart, i va fer de diana dels arquers que el van travessar amb multitud de fletxes. Però no va morir. La seva viuda Irene el va curar de les ferides i li va salvar la vida. Després de la seva curació, Sant Sebastià va retornar davant de Dioclecià per retreure-li la seva crueltat amb els cristians. Llavors va ser flagel·lat i apallissat fins a fer-lo morir, i el seu cos va ser llançat a la cloaca Màxima. Sant Sebastià es va aparèixer en somnis a una cristiana, per revelar-li el lloc on es trobaven les seves restes, i li va demanar que li donés sepultura a les catacumbes. El culte a Sant Sebastià com a protector contra la pesta és molt antic i data de l'any 680. En aquest any la ciutat de Roma estava infectada per aquesta epidèmia i els ciutadans van construir un altar amb la imatge del sant a la basílica de Sant Pere. La gent va anar a invocar-lo i la pesta va cessar immediatament. Aquest fet es va divulgar per tot el món ràpidament i des d'aquest moment va ser invocat a tot arreu.</p> | 41.9339700,2.0627900 | 422302 | 4642870 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Sant Sebastià és per excel·lència el sant més invocat per protegir els pobles contra les epidèmies, especialment de la pesta. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 56731 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-1 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Cristòfol, màrtir, que es venera a la capella de Sant Sebastià de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Cristòfol representat de peu, parcialment nuu, creuant un riu portant el nen Jesús i amb un bastó que germina. Al fons hi ha la figura de l'ermità que va instruir a Cristòfol en la fe de Crist. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-339 | Església de Sant Sebastià. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Cristòfol era un home d'exagerada estatura que servia a un rei. Veient que aquest temia al diable decidí servir al diable, però al veure que aquest temia a un crucifix va comprendre que el diable temia a alguna cosa més poderosa que ell. Aleshores trobà un ermità que va començar a parlar a Cristòfol del poder de Crist i li aconsellà que ajudés als pobres a creuar el riu. D'aquesta manera servint als humils serviria a Crist. Un dia un nen va demanar ser transportat i va acabar revelant-se com a Crist, fent germinar el bastó que duia Cristòfol. A partir d'aquest moment, Cristòfol va viure predicant, sofrint el martiri probablement sota el mandat de Deci i morint a Asia Menor. El seu culte es troba certificat en el segle V a Bitinia. El nom Cristòfol prové del grec Cristos-phéro i significa portador de Crist.</p> | 41.9339700,2.0627900 | 422302 | 4642870 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 56732 | Goigs de nostra Senyora de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-la-torre | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a nostra senyora de la Torre, patrona de la Torre d'Oristà, que es venera a l'església de Santa Maria de la Torre, dins la parròquia del mateix nom. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Maria amb el Nen en braços. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida de la Mare de Déu. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-340 | Església de Santa Maria de la Torre. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 56733 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu | XX | Es tracta dels Goigs en honor a Sant Andreu, apòstol, venerat a l'església de Sant Andreu d'Oristà. La lletra de la present edició és de Lluís Alemany. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Andreu representat amb la creu en forma d'aspa, atribut del Sant. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida del Sant. | 08151-341 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Andreu, apòstol, era el germà gran de Sant Pere, i com ell, pescador de Galilea. Va ser el primer a seguir a Jesús i per aquest motiu els grecs el van anomenar Protokletos o Protoclite (el primer a ser convocat). La hagiografia explica que després de la mort de Jesús hauria estat designat per evangelitzar Escitia. Allí se li aparegué un àngel que li va dir que anés a veure a Mateu, que es trobava a Etiòpia, cegat i empresonat. Un cop davant seu es va agenollar i es va posar a resar, i al moment Mateu recuperà la vista. Un cop complerta la seva missió va arribar primer a Grècia i després a Àsia Menor, on hauria realitzat una sèrie de miracles. Empresonat pel procònsol romà Quirino, governador de Macedònia, que l'acusava d'incitar a la destrucció del temples i desviar al poble del culte dels Déus, va ser llançat a les feres, que el van respectar. Quan va visitar el Peloponès, a Patràs, va curar a la dona del procònsol Egeas. Però, aquest, que li recriminava predicar la desobediència a l'emperador, el va fer apallissar amb vares i després va ordenar que el lliguessin amb cordes a una creu, on morí al tercer dia. L'atribut més popular de Sant Andreu és la creu en forma d'aspa, tot i que no es té cap testimoni documental. Segurament aquest símbol iconogràfic sorgeix de l'imaginari popular, en què Sant Andreu hauria decidit que la creu on fou crucificat fos diferent a la de Jesucrist. Aquest símbol es troba representat per primer com el segle X, tot i que s'estén en gran profusió a partir del segle XV. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Lluís Alemany (lletra) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 56734 | Goigs de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-nazari | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Nazari, màrtir, que es venera a la capella de Sant Nazari de la Garriga, actualment dins la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Nazari representat de peu, vestit amb una armadura i empunyant una espasa amb una mà i la palma del martiri amb l'altra. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-342 | Església de Sant Nazari de la Garriga. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Nazari era un romà que serví a l'exèrcit fins que decidí abandonar-lo i dedicar-se a la fe cristiana, a través d'un bateig en el que rebé el nom de Nazari. Per la seva fe, fou perseguit pels emperadors Dioclecià i Maximià. Aquest últim, veient que no el faria canviar d'actitud va decapitar a Nazari i va manar enviar-lo a les feres. Els cristians van recollir les restes del seu cos i les van traslladar a les catacumbes romanes.</p> | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 56363 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-2 | Cens d'Arxius de l'Anoia. 2011-2012 Fitxa del fons documental de l'Ajuntament d'Orpí. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Arxius Municipals. | XIX-XX | La documentació antiga de l'arxiu municipal d'Orpí es troba molt malmesa. En un trasllat temporal va patir greus problemes d'humitat i fongs que el van afectar. Abans de la classificació feta per la Diputació de Barcelona, molta de la documentació estava apilada sense cap mena d'unitat d'instal·lació. Al febrer de 2015 es va enllestir la neteja i desinfecció, de tota la documentació. | L'Arxiu Municipal d'Orpí compta amb un inventari amb 618 registres que abasta des de 1852 fins a l'actualitat. L'Arxiu està format per 226 unitats d'instal·lació que ocupen 26 metres lineals. El dipòsit de l'arxiu es troba a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. Tot l'arxiu està ubicat en la mateixa sala de 21m2 i col·locat en prestatgeries metàl·liques fixes en bon estat de conservació. | 08152-104 | Plaça Sant Jordi nº4, Orpí (Can Bou) | Durant el període de construcció del nou edifici de l'Ajuntament la documentació de l'arxiu es va separar en diferents dipòsits, entre ells la parròquia on la documentació va patir una inundació. No se sap si va tornar a les dependències municipals tota la documentació L'any 2010 l'Oficina de Patrimoni Cultural ja va elaborar un informe per avaluar l'estat crític de conservació i d'abandonament que presentaven els fons documentals ubicats a l'Ajuntament d'Orpí. La redacció del mapa de patrimoni, ha coincidit en el temps amb el procés d'organització i classificació de tot l'arxiu per part de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Després de dos mesos de tractament arxivístic, al febrer de 2015 s'ha enllestit la neteja, desinfecció, organització, descripció i instal·lació de la documentació municipal d'Orpí. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 56366 | Goigs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-candia | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Tots els goigs són de paper de diferents qualitats però d'unes dimensions molt estables de 32 x 22 cm la fulla. Són impresos a una cara, amb tinta a 1 color. Els més moderns havien utilitzat algun color en les il·lustracions. La lletra diu En lo Cel Intercessora/sou de Orpí Candida Santa:/Ohiu al Devot que'us canta/vostres virtuts Protectora./Dins lo regne de Inglaterra/en temps d'Ursúla nasquereu/baix quals Banderas volguereu/allistarvos per er guerra:/la puresa sacrosanta, /Un exercit de Donsellas/en numer de once mil,/fou juntat per un fi vil,/contra la voluntat d'ellas:/mes ab la ma vencedora/de Deu, ninguna se espanta,/De la tormenta marina/vos librá lo Criador:/pero no del gran furer/de la barbarie butxina:/es est Sacrifici implora/la gracia final, y santa, /Entre las mans de un Tirá/acabáu la vida tierna/pera conseguir la eterna/despresiau lo mundá/al instant merexedora/ foreu vos de gloria tanta,/ Ora pro nobis Beata Candida/En temps del Emperador/de Romans Valentiniá/vostre martiri passá/ab gran constancia, y valor: /en lo Cel sou moradora/del any quatrecents sinquanta,/Vostre Imatge fou trovada/en est Lloch per un Pastor,/y luego ab gran fervor/per nosaltres venerada:/Tutelár, y defensora/sou del qui en vos su fé planta,/Lo Terme d'Orpí ditxós/per Patrona/‘os elegí/y en vostre nom erigí/un Temple magestuós:/en ell compungit adora/de Vos la/Reliquia Santa,/Asistiu sempre Advocada/al qiu'us reclama de cor/y ab particular amor,/al de la vista danyada:/de afligits consoladora/sou per vostra virtut tanta,/En lo Cel Intercessora/sou de Orpí/candida Santa/Ohiu al devot que'us canta/ vostres virtuts protectora. | 08152-107 | Santa Càndia | Els goigs en honor a Santa Càndia es canten el dia de la seva festivitat, el 4 de setembre. Se'n conserven vint-i-set versions. La versió més antiga està datada l'any 1739. Amb estampa de Joan Pi Ferrer. Es poden trobar exemplars originals a la Biblioteca de Catalunya. La darrera impressió dels Goigs a Santa Càndia van ser fets l'any 1985, amb lletra d'Antoni Malats i el dibuix de Marcial Fernàndez i Subirana. El document va ser publicat pels Amics dels Goigs dels Centres d'Estudis Comarcals d'Igualada: Caixa d'Estalvis de Catalunya , 1985 i imprès per Gràfiques Anoia. Se'n va fer el tiratge d'una sèrie en paper de fil amb alguns exemplars acolorits a mà i una altra sèrie en paper corrent. Posteriorment es féu també una reedició facsímil l'any 1997 dels goigs editats a finals del s. XVIII i inicis del s. XIX amb motiu de l'Aplec de les Bresques de Santa Càndia. Existeixen 27 impressions de goigs a Santa Càndia editats a partir de 1739 fins a l'actualitat. Alguns dels estampadors van ser Francisco Vilalta, Estamper i llibreter de Vilafranca entre el 1783-1833. Posteriorment, l'estampé i llibreter Joaquim Abadal d'Igualada entre 1832-1858 i que posteriorment prengué el nom d'impremta de la Viuda i fills d'Abadal (Igualada) 1858-1868. I pocs anys després és renombrar com a Impremta de la Vª Abadal è hijo (1868-79). A partir de 1882-1960 trobem edicions de N. Poncell d'Igualada. De la barcelonina Tipogràfica Católica (1890) o Impressions Miranda d'Igualada (1922-72). | 41.5223300,1.5749900 | 381104 | 4597724 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 119|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 56367 | Fons Documental d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XV-XX | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) d'Igualada. Consta de sis fons independents i 182 unitats documentals relacionades amb diversos aspectes del municipi d'Orpí. En concret es tracta de llibres i documents damunt de suport paper, escrits en llatí, castellà i català. Aquests fons procedeixen de sis entitats diferenciades: Ajuntament d'Igualada, Cambra Agrària Local d'Orpí, Fons Daniel Canals Sanabra, Districte Notarial d'Igualada, Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada i Parròquia de Santa Maria d'Igualada. El fons procedent de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API) està format per 127 registres diferents, que en gran part estant formats pels processos judicials que afectaren diversos veïns d'Orpí, entre els anys 1447 i 1791. D'aquests documents destaquen, entre d'altres, dos pergamins (Bernat i Maria Cretes de Barcelona, venen el mas dels Balcells, d'Orpí, a Pere Ferrer també d'Orpí (1447) i el Testament de Jaume Febrer a Sant Miquel d'Orpí (1476)). També és interessant una còpia de la capbrevació de la casa de Joan Bou de Puigderdela, possessió del terme d'Orpí (1520). Pel que fa als documents de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada, cal dir que són els llibres de Translació de domini de finques rústiques i urbanes d'Orpí entre els anys 1845 i 1862. Quant al fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí hi ha la documentació de l'organització administrativa de la cambra entre els anys 1969-1987. El darrer fons singular és el fons personal de Daniel Canals el qual es compon d'impresos menors, festes i activitats d'Orpí i Santa Maria de Miralles entre els anys 1915/1968. En darrer terme, cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40.</p> | 08152-108 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) custodia una part de la documentació de la comarca des de la seva creació l'any 1986. El fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí fou ingressat a l'ACAN a partir de l'any 1995.</p> | 41.5285700,1.6068400 | 383773 | 4598373 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56367-foto-08152-108-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 56377 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal-0 | XX | Estan digitalitzades | L'ajuntament disposa un fons fotogràfic digitalitzat de poc més de 190 fotografies. Es tracta d'una col·lecció creada a partir de la col·laboració d'un grup de 17 famílies del terme municipal els quals les van cedir temporalment per ser digitalitzades. Les imatges mostren escenes familiars de vida quotidiana al poble, festes i celebracions, retrats de família i algunes vistes d'espais i elements d'interès del poble. La cronologia és molt variada. Les més antigues, la major part d'elles són retrats familiars, o de festes de família, les podríem situar al 1er terç del segle XX. No obstant, la major part d'elles correspondrien al període que es compren entre els anys quaranta i seixanta del segle XX. Un dels elements més interessants de la col·lecció, és que el 100% de les imatges han estat identificades i contextualitzades (persones, esdeveniments, llocs, etc.) esdevenint una interessant vista fotogràfica del poble al llarg del segle XX. Les famílies que han aportat imatges al fons són: Famílies que han col·laborat amb les seves fotografies: - Cal Palet - Cal Suso - Cal Vilarases - Família Claret-Soteres - Família Tort-Farré - Cal Perelló - Família Alemany-García - Cal Pere Poch - Família Valls - Família Gallart-Pons - Cal Montserrat - Família Soteres - Família Tort-Calaf - Família Linares - Família Maria Teresa Senserich - Família Vic - Cal Mestre Xic | 08152-118 | Ajuntament d'Orpí. 08787. Orpí. | El recull d'imatges es va realitzar durant l'any 2012, i es varen presentar a l'abril de 2013 durant l'Aplec de les Bresques. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56377-foto-08152-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56377-foto-08152-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Seria interessant aclarir per quin motiu es van recollir i l'any en què es va fer. | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 56378 | Fons documental de la Parròquia de Sant Miquel al Bisbat de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-miquel-al-bisbat-de-sant-feliu | XV-XXI | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Sota el capítol d'Arxiu Parroquial Miralles, Sta Maria d'Orpí trobem 28 entrades de registre. Tractant-se d'un arxiu parroquial la documentació més destacada fa referència als llibres sacramentals de baptismes, matrimoni i òbits. Els llibres de baptisme segueixen una sèrie correlativa completa de 1746 fins a 1874 en 4 llibres. Els llibres de matrimonis és interessant per l'antiguitat del registre, ja que hi ha registre des de l'any 1575 fins a l'any 1905. La sèrie està dividida en 3 llibres, tot i que el primer 1575-1750 no està enquadernat. Finalment pel que fa als òbits, per mitjà de 2 llibres es compren el període 1746-1859. Vinculat a les defuncions també està registrat el llibre de drets i uncions de difunts de 1845, i el Llibre Status Animarum que compren els anys immediats a la Guerra Civil (1939, 1944 (Miralles,Orpí), 1948 (Miralles-Orpí)). Menys habituals són els llibres de confirmacions ( 1772-1958). Existeix altra documentació prou interessant i que compren un període històric prou interessant: escriptures (1682-1875), testaments-actes-capítols (1728-1862), visites pastorals (1945-58 a Miralles i 1952-58 a Orpí). Per últim, trobem documentació vinculada a l'economia de la parròquia: llibres de comptes (1814-1935), comptes de culte i fàbrica (1939-1974) i algunes factures sense enquadernar. El més interessant per l'antiguitat i característiques del document és una miscel·lània que compren tares i vendes de la rectoria (1520-1804), testaments (1574-1800) i capbreus (s.XV-XVI).</p> | 08152-119 | Carrer del Bisbe 5. 08002 Barcelona | <p>La parròquia de Sant Miquel d'Orpí formava part de la Diòcesi de Barcelona fins que l'any 2004 es va crear el Bisbat de Sant Feliu i va ser absorbida per aquest. Tot i això, actualment tot el fons documental encara es troba a Barcelona a l'espera de ser transferit a Sant Feliu de Llobregat.</p> | 41.5285300,1.6068400 | 383773 | 4598369 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56378-foto-08152-119-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La documentació pertany al Bisbat de Sant Feliu, però encara es troba a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, a l'espera del trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 56382 | Fons Fotografic d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XX | Cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí que es troben a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Algunes són en suport de vidre. Relació de temes: - Font de Santa Càndia - Manifestació per l'aigua - Imatges religioses - Esglésies - Orpí - Aplec de les Bresques - Visites governador civil - Brolladors de l'Homs - Riera de Carme - Safareig Santa Càndia | 08152-123 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40. | 41.5285300,1.6068800 | 383776 | 4598368 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 90119 | Fonts per a l’estudi històric d’Òrrius a l’Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-per-a-lestudi-historic-dorrius-a-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2008)</span><em><span> El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona</span>. <span>Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2015) </span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, vol I. Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>. </span><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2021) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona. </span></em><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX-XXI | <p><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Barcelona compta amb unes valuoses fonts documentals per a l'estudi de la història d'Òrrius. Entre les que destaquen:</span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><span>L’</span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum,</span></em><span> és un manuscrit realitzat per Antoni Campillo i Mateu, arxiver de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, entre els anys 1721 i 1778. Aquest treball, que consta de cinc volums, és un element</span> <span>indispensable per a la recerca sobre l’evolució històrica dels pobles i parròquies de l'antiga diòcesi de Barcelona. És un recull de l'historial dels beneficis, capellanies i altres fundacions. </span><span>Pel que fa a </span><span>Òrrius, es troba en el volum 3, foli 237. </span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><a><span>El </span></a><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, obra de Josep Maria Martí Bonet, actual director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, realitzada</span> <span>l’any 2017. </span><span>És una actualització de l’anterior, que consta de tres volums corresponents als tres bisbats actuals en els quals s’ha dividit l’antiga diòcesi. Òrrius es troba en el volum 1, entre les pàgines 500 i 503.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Visites pastorals:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental molt important per a l’estudi de la història quotidiana de les parròquies. També inclouen els inventaris de béns, que són de gran utilitat per documentar els elements artístics que es trobaven en les esglésies al llarg del temps i, especialment, pels que hi havia abans de la guerra civil (1936-1939) i que es van perdre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les visites pastorals es poden consultar a les següents obres:</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex, </span></em><span>realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2015. A les pàgines 244 i 245 es troben totes les referències (volum i foli) a les visites pastorals fetes a Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>, realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017, que recull</span><span> la transcripció íntegra de totes les visites pastorals realitzades pel bisbe Ponç de Gualba, entre els anys 1303 i 1330.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona,</span></em><span> realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2021, que recull </span><span>les visites del bisbe Francesc Climent l’any 1421.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Elenchus. </span></em><span>És una visita pastoral</span> <span>de Ramon Guillamet i Coma, bisbe de Barcelona,</span> <span>que es va fer l’any 1921. Òrrius es troba en el volum 17, foli 232.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Parròquies:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>És un</span><span>a sèrie formada per documentació diversa i de diferent cronologia, organitzada per parròquies. La documentació corresponent a Òrrius es troba a la caixa 553.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Tresor Artístic de la diòcesi de Barcelona: </span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>És un manuscrit </span></em><span>elaborat per Mossèn Manuel Trens, el primer director del Museu Diocesà de Barcelona i responsable del patrimoni de la diòcesi durant bona part del segle XX. El volum es va fer durant la visita pastoral del bisbe l’any 1926, i és molt important des del punt de vista patrimonial perquè es documenten, uns anys abans de la guerra civil, obres d’art que posteriorment es van perdre. La referència a Òrrius es troba en els folis 216 i 217.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Arranjaments parroquials:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental formada per informes, d’especial interès per les referències als</span><span> fets succeïts en esclatar la guerra civil. El llibre <em>El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona, obra de</em></span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017</span><span> recull el contingut d’aquests informes. La informació referent referent a Òrrius es troba a les pàgines 213 i 214. </span></span></span></span></p> </blockquote> <p> </p> | 08153-31 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C. del Bisbe, 5, 08002, Barcelona. | 41.5550400,2.3547700 | 446193 | 4600576 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90119-31jpg0.png | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Recull d’informacions i imatges facilitades per Joana Alarcón de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.Les fotografies corresponen als folis de l’Speculum Titulorum Ecclesiasticorum que fan referència a Òrrius. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 90517 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-11 | XX-XXI | <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic municipal es troba situat a l’Ajuntament. Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres, a dins de caixes i d’arxivadors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les imatges pertanyen a diferents dècades del segle XX i XXI, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida d’ Òrrius: masies, vistes del poble, festes, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.).</span></span></span></span></p> | 08153-47 | Ajuntament. Pl. de l'Església, 5. | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||||
| 90520 | Fotografies d’Òrrius a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-dorrius-a-la-memoria-digital-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span><span>MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA:</span></span></span> <a href='https://mdc1.csuc.cat/'>https://mdc1.csuc.cat/</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya disposa de 30 imatges del terme municipal d’Òrrius procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 31 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08153-48 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes.</span></span></span><br /> <span><span><span>L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 90524 | Fotografies d’Òrrius al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-dorrius-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una vintena de fotografies del terme municipal d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l’església de Sant Andreu i l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són, majoritàriament, en blanc i negre i estan datades entre inicis del segle XX i la dècada dels anys setanta.</span></span></span></span></p> | 08153-49 | C. Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | <p><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 90528 | Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-maresme-acm | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) custodia els següents fons i col·leccions que fan referència a Òrrius:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ACM70-339: Agrupació Comarcal de CDC. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-5: Ajuntament d'Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-1: Ajuntament de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-116: Bans, edictes, crides, proclames i pregons procedents d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-30: Cambra Agrària Local d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-110: Cartografia del terme municipal d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-247: Col·lecció d'impresos de diversa procedència.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-202: Col·lecció de cartells i gravats de diversa procedència. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-243: Col·lecció de pergamins de la Universitat de Mataró.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-172: Col·lecció de pergamins i documents en paper del Mas Vallmajor de Dosrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-215: Col·lecció de programes de Festa Major dels pobles del Maresme.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-50: Cusachs, comerciants. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-3: Districte notarial de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-343: Família Boter de Palau.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-58: Josep de C. Tuñí i Falguera, procurador.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-342: Junta Electoral del Districte de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-21: Jutjat de Pau d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-242: Mas Lladó - Modolell (Cabrera de Mar).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-2: Ofici i comptadoria d'Hipoteques de Mataró.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-357: Patronat de la Fundació Pública Municipal Masia museu can Magarola. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-320: Ricard Bonamusa Argelaga, periodista, 1960-2018.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-50 | Arxiu Comarcal del Maresme. C. d'en Palau, 32, 08301, Mataró. | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), inaugurat l'any 1997, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal del Maresme. Es troba en l’edifici can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre la documentació custodiada en destaca l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987), l’Arxiu Municipal de Mataró (1454/2010), el fons de la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862), els fons de les cambres agràries, i les col·leccions de la hemeroteca local i comarcal, de cartells, de pergamins i de patents de sanitat.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 90532 | Arxiu Municipal d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dorrius | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: <a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</a></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>El fons de l’arxiu municipal d’Òrrius es conserva majoritàriament a l’Arxiu Comarcal del Maresme (FONS ACM70-5), en concret el que abasta cronològicament des de l’any 1845 al 1960. La documentació posterior es conserva a les dependències de l’Ajuntament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament d’Òrrius, que tramet la informació d’un terme de població tradicionalment agropecuari, fet que queda palès en els documents dels censos de propietat rústica, en els inventaris d’animals i la seva tributació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els conjunts documentals més destacats són: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); i patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).</span></span></span></span></p> | 08153-51 | Arxiu Comarcal del Maresme. C. d'en Palau, 32, 08301, Mataró. | <p><span><span><span><span>L’any 2015, l’Ajuntament d’Òrrius va acordar cedir la documentació municipal fins a l’any 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 90545 | Fons documental d’Òrrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi d’Òrrius són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ANC1-547:</span> <span>Agència Catalana de l’Aigua. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-253: Alexandre Galí. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1243: Arxiu de la família Fortuny, barons d’Esponellà.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-633: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-707: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-488: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-515: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-500: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-492: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-439:</span> <span>Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-296:</span> <span>Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-134:</span> <span>Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-283: Departament de la presidència de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera- Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-667: Joan Triadú. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-737: Josep Puig i Cadafalch. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-552: Llinatge Picó. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-604:Noies i Nois Escoltes (NINE).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-691: Prefectura Povincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-564: Taf Helicòpters, SA. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1144: TAVISA (Trabajos de Aviación S.A.)</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-52 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I núm. 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 90546 | Fons documental d’Òrrius a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p><span><span><span><span>ARXIU CORONA D’ARAGÓ: </span><a href='http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago'><span><span>http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: </span><a href='http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html'><span>http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</span></a></span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal d’Òrrius. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XVI al XVIII, a les següents unitats:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Reial Audiència de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. </span></span></span></span></p> | 08153-53 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, núm. 77, 08018, Barcelona. | <p><span><span><span><span>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 90547 | Fons documental d’Òrrius al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-al-museu-arxiu-de-santa-maria-de-mataro-masmm | XVI-XIX | <p><span><span><span><span>El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal d’Òrrius, amb una cronologia des del segle XVI al XIX. La relació de documents és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Can Cunill (1790) / Censals / Francesc Cunill, 'Llevador de las rendas y escripturas antigas y modernas ' (1790-1887).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Els Ballot d'Argentona (1673) / Capítols / Bertomeu Ridemeia, Carpeta 2/3.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Inventaris (1646) / Inventari / Jaume Prats, mas Prats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius (1842) / Testament / Pau Vinyamata Cucurull, Capsa 4, Còpia del document de 1769.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius (1848 ) / Testament / Pere Vinyamata Mayolas, Capsa 4, Fill de Pau i Serafina. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Requestes (1621) / Requesta / Jaume Altafulla, Pau Morot.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Requestes (1624) / Requesta / Antoni Altafulla, Antoni Casalins, pagès Cabrils.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Testaments (1743) / Testament / Pere Moner, fill de Jaume i de Jerònima.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Els Reniu i Padró (1588) / Benefici / Arnau, Gabriel Monserrat / Benefici fundat a la parròquia de Sant Andreu d'Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius / 1813 / Concòrdia / Fidel Vinyamata.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-54 | C. de la Beata Maria, 3, 08301, Mataró. | <p><span><span><span><span>El Museu Arxiu de Santa Maria és una institució creada l’any 1946, sota l'impuls de l'arxiver Lluís Ferrer i Clariana, per a gestionar el patrimoni cultural de la parròquia de Santa Maria. El seu Arxiu conserva una important documentació relacionada amb Mataró i la comarca del Maresme, des de finals de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per l’Equip del Museu Arxiu. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 91181 | Arxiu Parroquial de Sant Andreu d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-andreu-dorrius | XVII-XX | <p><span><span><span><span>L’Arxiu parroquial de Sant Andreu d’Òrrius està format per diversos volums entre llibres i carpetes, característics del funcionament d'una parròquia: bateigs, matrimonis i òbits.</span> <span>També hi ha testaments i llibres de confraries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cronologia dels documents comprèn des del segle XVII al XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment no està classificat ni microfilmat; únicament s'han escanejat els llibres sacramentals.</span> <span>Està dipositat en un armari dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit.</span></span></span></span></p> | 08153-105 | Rectoria. C. de l'Església, 1-8. | 41.5551900,2.3546300 | 446181 | 4600592 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91181-105jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91181-105jpg0.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d'Òrrius. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 93089 | Fons documental Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-can-ribas | <p>Jesús Rodríguez. Documentació de l'Arxiu. </p> | <p>En aquest fons hi trobem:</p> <h3><span><span><span><span>Fons en pergamí </span></span></span></span></h3> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1389, abril, 16 Blanes <em>R-1/// </em><strong>Venda </strong>atorgada per Bernat Fonoyeda, de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Guillem Riba de la mateixa parròquia d'una terra en part conreada i en part erma al lloc dit 'Senfores' o 'Ses àmfores' i altra dita 'Corals' i ja llindant amb el mateix Riba i amb terres d'en Moner, tinguda sota domini directe del noble Bernat de Cabrera, vescomte de Cabrera. Segueix trasllat del lluïsme cobrat per Guillem Clapers, batlle del terme del castell de Palafolls com a representant del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Jaume de Puig, notari públic del terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='2'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1429, gener, 17 . Vilanova de Palafolls <em>R-2/// </em><strong>Establiment </strong>emfitèutic atorgat per Guillem des Clapers, com a procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera segons consta amb un poder fet a Blanes al 1428, a favor de Jaume Mestre (a) Spasa sobre una feixa de terra al lloc dit pla de Goday, al terme de Palafolls i que al nord llinda amb terres de mas Carbó. <em>Escrivà: Antoni des Clapers, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='3'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1436, març, 29 Vilanova de Palafolls R-3/// <strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Pere Sa Roca, donzell i procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera i Girona, a favor de Pere Ribes, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, sobre una terra al Pla, prop del riu Tordera, amb els pactes acostumats i cens perpetu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='4'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1452, juny, 18 Parròquia de St. Genis de Palafolls R-4/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bartomeu Carreres i la seva dona Joana del mas Carreres de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pinyols, a favor de Joan Jordà Moresc, de la mateixa parròquia, tinguda sota domini directe de Violant de Cabrera en el nom del seu marit el vescomte Bernat Joan de Cabrera. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='5'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1477, novembre, 27 Vilanova de Palafolls R-5 ///</span></span><strong><span lang='CA'><span>Venda</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgada per Melcior Mestre, pagès i propietari útil del mas Mestre a la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor de Genis Fonoyeda, de la mateixa parròquia, d’una terra de 7 jornals de bous al lloc dit mas Rossinyol, a prop de mas Gelabert, tinguda sota domini directe els senyor del castell de Palafolls, ara Bertran d'Armendaris, amb el cens perpetu acostumat. <em>Escrivà: Mateu Simón, notari del terme del Castell de Palafolls però posat en pública forma pel notari del mateix terme Antoni Pujades als 11 d'octubre de 1518. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='6'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1512, setembre, 20 Monestir de Sant Salvador de Breda R-6/// <strong>Establiment</strong> atorgat per fra Martirià Prats, del monestir de St. Salvador de Breda procurador de l'abat fra Miquel Sampsó, a favor de Joan Mestre, pagès de la parròquia de St. Genis sobre una terra en part erma i en part boscosa i en part plantada de vinya ja vella que es troba prop del mas Riba. Segueix el pagament del lluïsme. <em>Escrivà: Antoni Jover, notari públic d'Hostalric i tot el Vescomtat i autoritzat a lliurar els documents del Monestir de Breda, sota autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='7'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1539, març, 28 Terme del castell de Palafolls R-7/// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, ara esposa de Joan Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius i filla i hereva de Joan i Francesca Mestre, propietària del mas Mestre a la Burgada dins de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pla de Goday a favor de Joan Tió, pagès de St. Esteve de Tordera a fi de pagar un debitori contret pels dits Mestre amb els hereus del mas Fonoyeda de la mateixa parròquia de St. Genis. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu de la venda.<em> Escrivà: Pere Llavanera, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='8'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1559, maig, 22 Sant Feliu de Guíxols R-8 /// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, viuda de Joan Perasbert i el seu fill hereu Montserrat Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius, a favor d Antoni Viader, (a) Ribas, casat amb Margarida Ribas, de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una terra al terme de Palafolls, coneguda com a mas Mestre i tinguda sota domini directe del monestir de St. Salvador de Breda. Segueix època de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Bernat Ros, notari públic de St. Feliu de Guíxols, per l'autoritat de l'abat. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='9'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1568, setembre, 28 Vilanova de Palafolls R-9/// <strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades per Jaume Jordà, sabater i propietari del mas Jordà a Palafolls en favor de la seva filla Elisabet de part una i de part altra Joan Riba, fill de Antoni Viader (a) Riba i de Margarida Riba, de la mateixa parròquia de St. Genis, en contemplació del seu matrimoni amb els pactes acostumats de dot i escreix i legítimes maternals i paternals. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Pergamí tallat per ABC.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='10'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1573, setembre, 7 Sant Feliu de Guíxols R-10/// <strong>Venda</strong> atorgada per Antoni Cabanyes, mercader de Lloret i ara resident a St. Feliu, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos del veïnat de Burgada al terme de Palafolls com a garants i fermances d’un censal mort de 70 lliures, contret per Miquel Vives del Castell, del veïnat de Gassanons, Joan Moner de la Burgada i Antoni Ferrer, ferrer de les Ferreries, actuant en nom de tots els veïns. <em>Escrivà: Joan Andreu, notari públic de la vila i terme de St. Feliu de Guíxols per l'autoritat de l'abat del monestir. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='11'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1575, maig, 1 Terme de Palafolls R-11 ///<strong>Apoca</strong> atorgada per Pere Mas, mestre d'aixa a la Vilanova de Palafolls, juntament amb Esteva Tria, pagès del veïnat de Mata a la parròquia de Sta. Maria de Mataró com a tutors i curadors dels fills de Galceran Clapers, pagès del terme de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, pagès del mas Riba al mateix terme, per haver rescatat un censal mort de 12 lliures contret al 1573. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='12'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1581, maig, 11 Vilanova de Palafolls R-12/// <strong>Apoca</strong> atorgada per Miquel Esteva Palomeres Oliver Duran, mercader de Sant Genis de Palafolls i procurador de Caterina Vila, viuda d’Antica Vila mercader de la Vilanova de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos de la parròquia de St. Genis, per haver pagat el preu d'una feixa de terra al lloc dit camp de bossom o 'fossalba' a prop del mas Puigvert del mateix terme. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='13'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1583,??, 14 Blanes R-13 /// <strong>Establiment</strong> emfitèutic confirmat i atorgat per Pere d'Aymerich, governador general del Vescomtat, sobre les terres del mas Ribes que son capbrevades a favor del Vescomte de Cabrera pels hereus de Bartomeu Ribas i això suposa el reconeixement del domini directe i la prestació de censos en diners i espècie. <em>Escrivà: Bernat Boscà, notari públic i reial per a tot el territori del principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya. Pergamí parcialment retallat que impedeix llegir tot el seu contingut. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='14'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1589, octubre, 10 Vilanova de Palafolls. R-14/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bernat Jordà, propietari del mas Jordà a la parròquia de Palafolls a favor d'Antoni Viader (a) Riba, d'una terra la lloc dit pujols a prop del mas Jordà i tinguda sota domini directe en part del monestir de Breda i en part del Senyor del castell de Palafolls, aleshores Marques d'Aitona. Segueix apoca de la mateixa data pèl lliurament del preu. I al 1590 dels lluïsme. <em>Escrivà: Jaume Bofill, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='15'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>??, febrer, 11 Blanes R-15 ///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Elisabet Camps i el seu marit Nicolau Bruguera (a) Camps. Pergamí retallat intencionalment a fi de servir de coberta i no permet conèixer més dades del seu contingut, fora que la lletra el situà inequívocament a finals del segle XVI.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='16'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1601,??,?? Vilanova de Palafolls R-16/// <strong>Apoca</strong> d'una venda a l'encant a favor d'Antoni Ribas, pagès de la parròquia de Palafolls d'una terra de 8 jornals en part juncosa. Escrivà: Pere Llavanera, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Molt mal estat de conservació per taques d’humitat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='17'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17/// <strong>Donació de dot</strong> atorgada pel germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d'Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les <strong>Capitulacions matrimonials</strong> de Guillem Bernadet i d'Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Corris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='18'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls R-18///<strong>Servitud de pas</strong> creada per Bernat Parera, del veïnat de les Ferreries a favor de Joan Puigverd, pagès del veïnat de Gassanons, d'Antoni Ribas i la seva dona Mariana i el fill d'aquests Jaume, sobre un camí que porta a una terra del mas Ribas al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='19'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes R-19///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas i la seva dona Mariana, pagesos de Palafolls a favor del seu fill fadrí Jaume en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i de Caterina, de la vila de Blanes, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari de la vila i terme del castell de Blanes. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='20'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes. R-20/// <strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, pagès del mas Ribas de la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor del seus pares Antoni Ribas i Mª Anna per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i Caterina Vila de Blanes. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari públic substitut de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='21'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, juny, 17 Girona R-21///<strong>Apoca de violari</strong> atorgada per Francesc Sala, procurador del jutge ordinari Joan Sala, canonge de l'església de Tarragona, a favor de Cint. Ribas, pagès del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls al bisbat de Girona, en pagament del censal contret per Antoni Ribas, pare del dit Jacint Ribas al 1622 i que havia estat en propietat de Berna Sala i Alemany, hereu d'Esteve Alemany. <em>Escrivà: Joan Ruirany, notari públic de Girona. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='22'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribes. Palafolls. R-22///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Mª Anna Ribes a favor del seu pare Antoni Ribes, per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, pagès de la mateixa parròquia. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='23'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribas. Palafolls R-23///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas a favor de la seva filla Mª Anna, en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, de la mateixa parròquia amb els pactes acostumats i a més 100 lliures i una terra al pla de Goday. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='24'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 22 Palafolls R.-24///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Pere Ribas, pagès, fill d Antoni Ribas i de Mariana, a favor del seu germà heretat Cint. Ribas, per haver rebut els drets maternals i paternals legítimament constituïts. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='25'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1639, maig, 3 Sant Genis de Palafolls R-25///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Jacint Ribes pagès propietari del mas Ribes, a la parròquia de St. Genis a favor de Margarida Podarosa, viuda de Gabriel Podarosa, sobre un torç de terra al lloc dit -----, tingut sota directe domini del senyor del castell de Palafolls aleshores Marqués d'Aitona i que ja anteriorment havia estat establert el dit Gabriel. No ve posat en pública forma. </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='26'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, març, 22 St. Daniel de Girona.R-26///<strong>Venda</strong> atorgada per l'abadessa del convent de monges de St. Daniel, Cecília Miró, la seva priora Albina d’Alemany i el consentiment de les seves monges a favor de Cint. Ribes pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls que el dia 16 de març de 1622 havia dipositat a la Taula de Canvis de la ciutat de Girona 20 lliures per tenir la redempció de un censal mort que havia estat contret per Joan Ribas i que gravava les terres de dit mas. Segueix apoca de la priora Albina d'Alemany a favor de Cint. Ribes. <em>Escrivà: Ramon Garau (o Grau) notari públic de la ciutat de Girona. .</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>FONS EN PAPER</span></span></span></a> <span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLIGALL I.A</span></span></span></span></span></span></p> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Capbrevació</span></span></span></span></span></span></h4> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Es el Nº17 del fons de Pergamins </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17///<strong>Donació </strong>de dot atorgada pels germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d’Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les Capitulacions matrimonials de Guillem Bernadet i d’Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Coris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Blanes///<strong>Capbrevació </strong>atorgada per Segismon Ribas, pagès de Palafolls a favor del Sr. Marquès d’Aitona com a Vescomte de Cabrera i senyor directe del mas Ribas i particularment la casa, quintà i hort. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari de la vila i terme del castell de Blanes. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1435, octubre, 26 Palafolls///<strong>Capbrevació</strong> atorgada al Vescomte de Cabrera com a senyor directe del mas Ribas per Pere Ribas, pagès de dit mas i propietari útil. Segueix la Capbrevació pel mas Mestre en bona part sota domini directe del Monestir de St. Salvador de Breda. (Hi ha 2 exemplars). <em>Escrivà: Mateu Simón, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Son còpies fetes per notari de Blanes Francesc Galí. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Cint. Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1652, març, 15 Sant Genis de Palafolls///<strong>Capitulacions </strong>matrimonials atorgades per Esteve Riera, de la parròquia de St. Genis de part una i de part altra Margarida Ribas, filla de Cint. Ribas, pagès del veïnat de la Burgada de la mateixa parròquia. Segueix definició de drets atorgada per Margarida a favor del seu pare per haver rebut els drets. <em>Escrivà: Joan des Clapers, notari del terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1655, octubre, 21. Blanes///<strong>Definició </strong>de drets i comptes de la curadoria dels pubills Riera, atorgada per Esteva Riera a favor del seu sogre Cint. Ribas i altres tutors com Antoni Tapiola o Jaume Castellà. Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes. Apoca de la mateixa data i tutoria a favor de Cint. Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Segismon Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9///<strong>Establiment</strong> atorgat per Segismon Ribas a favor de Jacint Bes, treballador de Blanes, d'una terra al pla d'en Roig també dita Pas d'en Roig.<em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1662, desembre, 23///<strong>Lluïció de violari</strong> atorgada per Pere Orench de Blanes a favor de Segismón Ribes per haver pagat i lluït un violari contret per Cint. Ribas. Segueix Lluïció de censal atorgada pels honrats jurats de la vila de Blanes com administradors de les rendes de l'Hospital a favor de Cint. Ribas amb data de 1652, novembre, set dies, a la vila de Blanes. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1660, gener, 7 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Esteve Riera a favor del seu sogre Segismon Ribas de Palafolls <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1677, març, 13 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Mariana Ribas, filla de Segismón Ribas i d Elisabet de la parròquia de St. Genis de Palafolls i Pere Joan Padrer, de Tordera, amb els pactes acostumats. Segueix amb la mateixa data definició de drets atorgada per Mariana a favor dels seus pares Segismon i Elisabet per haver rebut com a dot els seus drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vial i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 26 St. Genis de Palafolls///<strong>Apoca</strong> de fi atorgada per Jaume Ribas, treballador a favor del seu germà hereu Segismón Ribas per haver rebut els drets maternals i paternals.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Segismon Ribas. </span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de Pergamí Coberta de pergamí reaprofitat:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1645,??,?? ///<strong>Nomenament de notari</strong> atorgat per Lluís XIII rei de França i entre 1641 i 1652 Comte de Barcelona i Rosselló i Cerdanya, per mitjà del seu governador general a favor de Joan Desclapers, com a notari públic i reial per a tota Catalunya. E<em>scrivà: Joan Pi notari públic de Barcelona. Retallat i esborrat intencionalment a les formulés de clausura. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Segueixen en paper:</span></span></em></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664, març, 29 Blanes///<strong>Establiment emfitèutic</strong> atorgat per Segismón Ribes, pagès de Palafolls a favor de Francesc Antoni Joan, de la mateixa parròquia sobre un torç de terra que abans havia estat del mas Ullastre i ara Ribes, prop del lloc dit mas Mestre. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 19 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Pere Joan Padrer, treballador de Tordera a favor del seu sogre Segismon Ribas per haver pagat el dot de Mariana Ribas, filla del dit Segismon. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, desembre, 12 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Esteve Riera, pagès del veïnat de les Ferreries al terme de Palafolls a favor del seu cunyat <strong>Segismon Ribas</strong> per haver donat dues caixes, llençols, tovalles, estovalles , etc. com a dot de la seva germana Margarida Ribas. Segueix amb la mateixa data, definició de drets del dit Esteve Riera a favor de Segismon Ribas.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, gener, 27 Blanes///<strong>Encarregament</strong> de censal mort atorgat per Miquel Serra del Pla, pagès propietari del mas Serra del Pla al veïnat de Camós, a la parròquia de Pineda, a favor de Segismón Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, senyor útil i propietari del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>5. Llibres i llibretes de censos i censals</span></span></span></span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibre imprès: <em>Doctrina d'EL CRISTIÀ,</em> Santoral de novembre desembre.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pàgines 1 fins 8; 13 fins 156 i 159 fins 418. És llibre de lectures pietoses, en català. Resulten interessants els gravats . Segle XVIII o començament del XIX <em>Quasi complet. Coberta de pergamí a la dreta. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>b) </span></span></strong><span lang='CA'><span>Llibre Imprès:<em> DOCTRINA CRISTIANA</em>, llibre de Preguntes i respostes a tall de catecisme. Pàgines 26 a 119. incomplet. Segle XIX començament. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de censos o Llevador de la casa Ribas de diversos propietaris.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Cantoral de gregorià. (Segle XII ?)</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span> </span></span></p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.B</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> Segle XVII</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1609, maig, 18 Mas Ribas. Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, fill de Josep i Anna Ribas, del mas Ribas a la parròquia de St. Genis i de part altra, Francesca Pagès i Lesheres, filla d'Isidre Pagès, del lloc de Galliners, a la diòcesi de Girona. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1623, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Antoni i Mª Anna Ribas, i el seu fill hereu Jaume, tots del mas Ribas a Palafolls, a favor de Joan Puigverd, del mas Puigverd, al veïnat de Gassanons, d'una terra al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Es còpia notarial atorgada per Joan Valldejuli als 18 d'agost de 1725.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, setembre, 17 Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per el cambrer del monestir de Breda a favor de Josep i Jaume Ribas, pagesos del mas Ribas a la parròquia de St. Genis, pel pagament del censos deguts al dit monestir. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 12 Vilanova de Palafolls.///<strong>Testament </strong>atorgat per Eulàlia Vidal, muller d’Antoni Vidal, mariner de Malgrat i pare de Mariana Vida, esposa de Segismón Ribes, hereu del mas Ribes al terme de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Roc Oller, prevere i vicari de la parroquial església de Malgrat </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1638, gener, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Antoni Llobera i el seu fill Joan, Ollers de la Vilanova i Peronella esposa del dit Joan Llobera, a favor del mossèn Miquel Valldejuli, prevere obtentor del benifet de Nª Sra. De la Pietat a la parròquia de St. Genis. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. És còpia notarial atorgada per Antoni Figuerola i Valldejuli a l'any 1727.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1648, octubre, 25 Vilanova de Palafolls///<strong>Heretament </strong>atorgat per Jacint Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas, a favor del seu fill Segismon Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Mariana Vidal i Xorric, de la Vilanova de Palafolls, filla d'Antoni i d'Eulàlia Vida. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, setembre, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca </strong>atorgada pe Bernat Font i Aragall, de la Vilanova a favor de Jacint Ribes per haver pagat i lluït un censal mort que grava terres del mas Ribes. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1657, octubre, 24 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per Bartomeu Comas i Antoni Ruyra, administradors del bens de l'hospital de pobres de Palafolls a Malgrat, a favor de Cint. Ribas per haver lluït i quitament un censal contret per Joan Ribas. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Pineda///<strong>Capbrevació </strong>prestada per Segismón Ribas per les terres i capmàs del mas Ribas a favor del Marques d'Aitona com a senyor directe de dit mas en la part principals. <em>Parcialment ratat però és original.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664,març,29 Blanes///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Segismón Ribas, senyor útil i propietari del mas Ribas a favor de Francesc Antoni Joan sobre unes terres al lloc dit mas Ullastre o mas Mestre, a prop del mas Ribas de Palafolls. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, gener, 22 Palafolls///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Pere Toses, a favor de Mariana Ribas, esposa de Segismon com a usufructuària dels bens del seu marit, sobre l'establiment a una terra al lloc dit mas Ullastre. <em>Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari públic del terme de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9 Blanes///<strong>Establiment </strong>atorgat per Segismon Ribas, pagès, propietari útil del mas Ribas a favor de Jaume Poderós, sobre una terra al lloc dit pla del Grau. És confirmació. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, febrer, 16 -///<strong>Sub-Establiment</strong> atorgat per Francesc Antoni Joan, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Pere Toses, treballador de la mateixa parròquia sobre una peça de terra que havia estat del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1673, març, 27 Vilanova de Palafolls.///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Francesc Antoni Joan a favor de Segismon Ribas i els seus hereus sobre una peça de terra del dit Ribas al lloc dit Ullastre o mas Mestre. <em>Segueix apoca de la mateixa data pel preu. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1679, agost, 20 Tordera///<strong>Definició</strong> de drets i reducció de ½ tasca atorgada per l'abat de Breda a favor de Mariana Ribas com a usufructuària dels bens del mas Ribas per haver rebut una compensació en metàl·lic. <em>Escrivà: Bernabé Thos, notari públic d Hostalric i tot el Vescomtat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, gener, 7 terme de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgada entre Mª Àngela Ribas, filla de Mariana i de Segismón Ribas, ja difunt, del mas Ribas a Palafolls i de part altra, Joan Puig fill d'Antoni i de Maria , veïns de la mateixa parròquia. <em>Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu del dot. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, octubre, 30 Girona///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, fill del difunt Segismon i de Mariana , del mas Ribas de St. Genis de Palafolls i de part altra Anna Gibert, filla de Jaume Gibert, pagès del poble d'Aiguaviva, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Garriga, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1687, setembre, 3 Vilanova de Palafolls///<strong>Testament</strong> atorgat per Mariana Ribas, viuda de Segismon Ribas amb disposició de darreres voluntats i fent hereu a Jaume i en el seu defecte a Josep Ribas. <em>Escrivà: Josep Oller, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1689, juny, 5 Blanes///<strong>Donació de legítima</strong> com heretament atorgat per Josep Ribas, pagès del mas Ribas a Palafolls a favor del seu germà Miquel, fills tots dos de Segismon i Marinada. <em>Escrivà: Joan Mota i Ribas, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1692, maig, 6 Barcelona///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas al terme de Palafolls i parròquia de St. Genis a favor del prevere Joan Ramon Passapera, beneficiat de la casa pia fundada per Bartomeu Teulada, mercader de St. Pere de Pineda o de Riu a l'església de St. Genis de Palafolls, avaluat en 127 lliures i amb fermances per part del Joan Comas pagès del mateix veïnat i parròquia. <em>Segueix l'autorització de la Cúria de Girona. Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de la ciutat de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1694, març, 27 Barcelona///<strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada per Ramon Bigas, carreter de la parròquia de St. Genis actuant com a administrador dels bens de Bartomeu Teulada, comerciant, a favor de Josep Ribas, pagès de Palafolls per haver pagat el censal de 61 lliures i 12 sous de pensió. <em>Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.C</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> 2. SEGLE XVIII</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> <strong>Llibreta de censos i censals</strong> de Francesc Ribas entre 1785 fins 1810 i els beneficiaris són Antoni Oms de Blanes, Mn. Miquel Bonet, beneficiat del St. Crist de la parròquia de Malgrat i la Confraria del Roser de l'església de St. Genis de Palafolls i l'altar de St. Pere de Vivelles. Segueixen els comptes de la malaltia de Francesc Ribas amb l'apotecari de Malgrat Bruno Català, fet efectius per Pere Rivas* entre 1812 fins 1830. Esporàdicament apareixen notes de Joan Ribas entre 1852 i 53. <em> És l'únic cop que hem detectat que el cognom s’escriu '<strong>Rivas' </strong>Coberta de pergamí</em></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Llibreta de censals</span></span></strong><span lang='CA'><span> i censos de mas Ribas prestats i pagats per Josep Ribas entre 1768 fins 1780, Francesc Ribas entre 1773 a 1792 i Pere Ribas entre 1807 fins 1820, tenint com a beneficiaris a Cal Oms de Blanes, la Comunitat de preveres d’Hostalric i el Monestir de Breda. Incorpora una nota de la declaració del Real Cadastre: 2 bous, 1 burro, porcs, 3 ovelles, 2 xais, 3 quarteres de 1ª, 4 de 2ª i 6 de 3ª i vinya i d'hort 5 quarteres de 2ª classe i 6 cortans d’olivers i bosc i erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Plec de rebuts</span></span></strong><span lang='CA'><span>:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Apoca de Jaume Ribas al 1751 pel terç del cadastre i les pensions de censals de 1733 a 1740 fetes davant els regidor de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Pensió pagada per Josep Ribes el 1741 fins 1744 a l'església de Malgrat, la comunitat de preveres de Sta. Maria de Blanes i el Monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Nota privada d’una venda a carta de gràcia feta al 3 de febrer de 1589 a favor d’Antoni Puig de la Burgada , d'un camp dit de les Peres o Sentfores (o Ses àmfores), sota domini directe del monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1711 (?) Reclamació presentada pels regidors de Palafolls i Santa Susanna sobre les contribucions extraordinàries de 990 dobles i la presència i allotjament de tropes al seu terme. Incomplet: manca la portada.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h3><span><span><span><span><a>LLIGALL II</a> </span></span></span></span></h3> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Actes de Josep Ribas 1710-29</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1710, gener, 20 Pineda///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, pagès de Palafolls i el seu fill heretat Jaume, a favor de la seva filla i germana respectivament Anna en contemplació al seu matrimoni amb Josep Missé, pagès de Pineda. Segueixen les definicions de drets atorgada per Anna a favor del seu pare per haver rebut els drets com a dot avaluada en 250 lliures. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Inventari de les terres</span></span></strong><span lang='CA'><span> del Mas Desclapers i Estornell cap el 1706-25</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1729///<strong>Protesta del Regidors</strong> de 1729 i actuació per a que els regidors anterior paguen tot allò pendent del Cadastre de 1729 presentada per Francesc Alsina contra Miquel Vall, Jaume Bigas, Pau Pujol i Miquel Pedrer i Vila, regidor sortints.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Actes de Jaume i Josep Ribas. 1727- 1777</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1727, març, 23 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Teodoro Costa , treballador de la vila de Blanes de part una i de part altra Maria Ribas , filla de Josep Ribas i d’Anna, amb consentiment del seu germà hereu Jaume que aporten un dot de 225 lliures. <em>Escrivà: Marià Arquer i de Portell, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, octubre, 3 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, jove fill de Jaume Ribas i de Francesca ja difunta que el converteixen en hereu del mas Ribas i de la part altra Gertrudis Sala i Puig, filla de Francesc Sala, pagès de Lloret amb els pactes acostumats. <em>Segueix un violari per garantir el cobrament del dot a 1 de desembre de 1737. Escrivà: Joan Casellas, notari de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, novembre, 27 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Narcís Macià, treballador de Lloret i Anna Ribas, filla de Jaume Ribas i Francesca i germana de Josep Ribas que actuant com a hereu li atorga 125 lliures de dot. <em>Escrivà: Josep Rovira notari públic al terme de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, desembre, 21 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Josep i Narcís Macià, pare i fill respectivament de Lloret a favor de Jaume Ribas i el seu fill heretat Josep, per haver pagat el dot d'Anna Ribas, esposa de Narcís Macià i avaluat en 125 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic a la vila i terme de Blanes i substitut a Lloret</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1740, agost, 31 Lloret<strong>- ///Apoca de fi de dot</strong> atorgada per Narcís Macià treballador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, de Palafolls per haver pagat el dot i escreix d'Anna, la seva esposa i filla i germana respectivament dels dits Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic al terme Blanes i substitut a Lloret. Aquest document es còpia autèntica atorgada el 1783 pel notari Josep Antoni Rodés.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Capitulacions matrimonials</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgades entre Pere Pla, jove, fill de Joan Pla, masover a Tordera i de l'altra part Francesca Ribas, filla de Jaume Ribas i de Francesca Sesheres, de St. Genis de Palafolls, que la doten amb 150 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes. El document és còpia autentica feta pel també notari Josep Antoni Rodes al 1794.</em></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1741, octubre, 22 Girona <strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada pel benifet del St. Apòstols Pau i Jaume a l'església de Malgrat, a favor de Josep Ribas per haver pagat un censal de 200 lliures que gravava el seu mas al terme de Palafolls, creat al 1736<em>. Escrivà: Jaume Casanova, notari públic de la cúria de la seu de Girona</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1736, maig, 29 Girona///<strong>Encarregament i cessió</strong> de censal mort atorgada per Joan Xurric, de Malgrat fill de Joan Xurric a favor del prevere Joan Gelabert, canonge de St. Feliu de Girona i obtentor del benifet creat per Pau Gelabert a l’església de Malgrat sota l’advocació de St. Pau i St. Jaume, que grava al mas Ribas de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Andreu Ferrer, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1697, setembre, 28 Vilanova de Palafolls ///<strong>ce</strong><strong>nsal mort</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis a favor de Joan Xurric, pescador de la Vilanova de Palafolls, per haver de pagar el dot de Mariana Vidal i Xorric, casada en temps amb Cint. Ribas. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1746, març, 24 Pineda///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per par de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, octubre, 11 Pineda///<strong>Lluïció de censal</strong> atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d’aquell censal avaluat en 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, abril, 21 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, del mas Ribas al veïnat del Castell de Palafolls amb fermances de Pere Corses i Coma, Antoni Reixach i Dalmau, del mateix aveïnat a favor de Ramon Valls i Teulada, pagès administradors del benifet creats per Mn. Pere Teulada i Bartomeu Teulada, negociant de St. Pere de Riu, amb un capital de 50 lliures. <em>Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748,juny,16 Vilanova de Palafolls///<strong>Retrovenda atorgada</strong> per Genis Monpió i Esquerra, llaurador de St. Genis de Palafolls a favor de Jaume i Josep Ribas, pare i fill, d'una peça de terra al pla del Grau, lloc dit 'les anfores', a prop del riu Tordera, per un preu de 26 lliures. Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748, novembre,20 Vilanova de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, jove, fill de Jaume Ribas i germà de Josep Ribas, hereu del mas Ribas a Palafolls i de part altra Rosa Reixach i Dalmau ,fill de Miquel i d’Àngela, pagesos del mateix terme, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1749, març, 9 Malgrat///<strong>Escreix o increment</strong> de l'aixovar atorgat per Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, a favor del seu fill i germà respectivament Jaume Ribas jove en 80 lliures pel casament amb Rosa Reixach i Dalmau. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, juliol, 23 -/// <strong>Certificat de defunció</strong> de Francesca Pla, expedit pel rector de St. Genis de Palafolls Dalmau Costa. És còpia feta al 2 d octubre de 1817.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, abril, 27 -///<strong>Resum</strong> de l'establiment fet al 1667 per Segismon Ribas a favor de Cint. Bes, jornaler de la mateixa parròquia sobre un torç de terra del mas Ribas, davant el notari Llàtzer Galí i ara capbrevat per Jaume i Josep Ribas. <em>És una còpia privada sense formalitats notarials. Es conserva l’establiment original.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, setembre, 27 Malgrat///<strong>Apoca de censal</strong> mort atorgada pels administradors de la causa fiança fundada pel negociant de la ribera de St. Pol, Bartomeu Teulada, a favor de Jaume i Josep Ribas pagesos de St. Genis per haver redimit dit censal de 127 lliures. <em>Escrivà: Antoni Figuerola i Valldejuli, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1751, març, 7 Lloret.///<strong>Apoca de fi</strong> de dot atorgada per Narcís Macià, llaurador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, sogre i cunyat respectivament per haver pagat tot el dot de la seva esposa Anna Maria Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de Lloret. És còpia feta al 1794 pel notari Josep Antoni Rodes, del mateix terme.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, novembre, 27 Hostalric///<strong>Definició de dret</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva germana Rosa, casada amb Joan Domènec, mariner de Lloret pel suplement del dot en 80 lliures com a part dels drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Ramon Thos, notari públic d'Hostalric</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1761, gener, 23 Breda///<strong>Capbrevació</strong> atorgada per Josep Ribas, com a propietari útil del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor del Monestir de St. Salvador de Breda, per la part del capmàs, quintant del mas Ribas, mas Ullastre i mas Mestre. <em>Escrivà: Francesc Arquer, notari amb l'autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, abril, 11 Malgrat///<strong>Apoca de debitori</strong> atorgada per Josep Comas, a favor de Josep Ribas per haver saldat un deute. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova i terme de Palafolls. Es troba ratat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, març, 4 Hostalric///<strong>Apoca de cens</strong> atorgada per l Abat de Breda a favor de Joan Puig de la Burgada per haver pagat els deu vuitens d'ordi que presta per la terra dit Camp d'en Pares, o Anfores.<em> Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1767, maig, 4 Barcelona///<strong>Plet mogut</strong> pel capítol de canonges de Girona, l’església de Solsona com hereva del Priorat de Rocarrossa i el Marquès d’Aitona com a principals delmari de Blanes, Malgrat i Palafolls contra l ajuntament i veïns de Palafolls sobre els delmes de grans i llegum i sobre el com delmar els pesos i el blat de moro. <em>Escrivà: Melcior Pallós, notari públic a Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1769, octubre, 10 Hostalric///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva filla Maria per el temps del seu matrimoni. <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1770, maig, 4 Hostalric///<strong>Debitori de venda</strong> a carta de gràcia, atorgada per Josep Ribas, propietari útil del mas Ribas a favor de Joan Girons, comerciant, d’una terra a prop del quintà del mas Ribas <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d’Hostalric.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Actes de Francesc Ribas. 1774- 1795</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1774, març, 20 Calella///<strong>Debitori </strong>atorgat per Francesc Ribas a favor de Pere Placies familiar del St. Ofici de la Inquisició i botiguer de Calella per 32 lliures de generós comprats pel seu pare Josep Ribas com a dot per a Maria Ribas, germana del dit Francesc i esposa de Tomàs Iglesias, pagès de la parròquia de Breda. <em>Escrivà: Francesc Aromir i Placies, notari de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, abril, 25 Blanes///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de Joan Girons i Valldejuli, comerciant , d'una terra al quintà de Mas Ribas per afegir a altra que ja posseeix des dels 1770. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30, Blanes///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Margarida Iglesias i Barlet, viuda de Joan Iglesias pagès de Breda i el seu fill heretat Tomàs Iglesias a favor del comerciant de la Vilanova de Palafolls, Joan Girons i Valldejuli per haver pagat en efectiu el dot de Maria, com a resultat d una venda a carta de feta per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas a favor del dit Joan Girons. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30 Blanes///<strong>Apoca atorgada</strong> per Margarida Iglesias i Barlet i el seu fill heretat Tomàs, de la parròquia de Breda a favor de Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i de Francesc Ribas el seu fill per haver pagat el dot de Maria, esposa de Tomàs i filla i germana respectivament dels dits Ribas. Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1782, gener ,9 Riudarenes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Francesc Ribas, jove pagès de Palafolls i fill de Caterina Sala i de Josep Ribas ja difunt, i de part altra Margarida Remilans i Mir, filla de Francesc Remilans, pagès de Riudarenes. <em>Escrivà: Joan Serra i Horta, notari de la vila de Cassà de la Selva. Documentació retallada.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1785, agost, 7 Lloret de Mar///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, fill d un altre Jaume Ribas i de Caterina Bigas, treballador a Lloret i natural de Palafolls a favor del seu nebot Francesc Ribas, per haver rebut els drets que li pertocaven de la casa Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Lloret. Una mica ratat el paper.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1795, març, 9 Calella.///<strong>Increment</strong> de preu en venda a carta de gràcia atorgada per Francesc Ribas a Jaume Girons i Valldejuli per les vendes de terres a prop del quintà de mas Ribas. Escrivà: Francesc Aromir, notari públic de Calella.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Actes de Pere Ribas i Joan Ribas. 1810- 1875</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Llibretes de censos i comptes</span></span></strong><span lang='CA'><span> de Pere Ribas entre 1810-12; per pagaments de la contribució rústica entre 1820 i 34 i com administrador dels bens de Joan Noer, juntament amb el seu fill Joan Ribas entre 1839 i 1849, cobren els censos que paga Joan Crosses. </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 8 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de fi de dot atorgada per Sebastià Ribas com usufructuari dels bens de Cristina Ribas, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet tot el dot de Cristina Ribas, tia seva i germana del pare del dit Ribas, Francès. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 29 -///<strong>Retrovenda </strong>atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, comerciant a favor de Pere Ribas de part de les terres del quintà de mas Ribes, vengudes a carta de gràcia i tingudes sota domini directe del senyor del castell de Palafolls, ara el Duc de Medinaceli com hereu del Marquès d'Aitona i aquest del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Raimon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1817, setembre, 27 Malgrat///<strong>Plet</strong> entre Ramon Turró i la seva esposa MªÀngels Roberts i Ribas, de Malgrat contra Pere Ribas, pagès de Palafolls com a hereu de la casa Ribas sobre el bens que li pertocaven a Francesca Ribas, àvia de MªÀngels i germana de l’avi de Pere Ribas i casada amb Pere Pla el 6 d'octubre de 1740. <em>Advocats Sauri i Fornés</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1820, gener, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per MªÀngels Robert, esposa de Ramon Turró de Malgrat, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet en part el dot de l'àvia de MªÀngels Francesca Ribas, esposa que fou de Pere Pla, de la Vilanova de Palafolls i germana de l'àvia del dit Pere Ribas, Josep Ribas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1837, febrer, 19, Terme de Palafolls///<strong>Apoca</strong> i definició de drets atorgada per Joan Pagès i la seva esposa Gertrudis Ribas, treballadors de la parròquia de Palafolls a favor del seu germà i cunyat respectivament Pere Ribas del mateix lloc per haver rebut 180 lliures com a legitima maternal i paternals dels seus pares Francesc Ribas i Margarida Remilanas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1839, maig, 12 Blanes///<strong>Arbitratge</strong> atorgat per Narcís Moner, en nom de Pere Ribas i Josep Prats en nom de Joaquim Ruyra i la seva esposa Antònia Alsina Batlle i Costa, sobre la disputa de la partió entre el mas Batlle i el mas Ribas a propòsit d’una tala d’arbres. Incorpora una acta d’una altra divisòria feta al 1768 entre Josep Ribas, representat per Francesc Bruch i Joan Batlle, representat per Joan Godars, fixant la partió per un torrent. <em>Escrivà: Joan Oliver, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1842, març, 13 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Jacint Llureda, pagès de la vila de Tordera a favor de Pere Ribas per haver pagat el dot de la seva germana Teresa Ribas, esposa de l'atorgant. <em>Escrivà: Narcís Rodes, notari de la vila de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, octubre, 1 Llagostera///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Joan Ribas, fill de Pere Ribas i d'Antònia Fallo, pagesos a Palafolls i de part altra Teresa Pagès, filla de Pere Pagès i de Maria Vallamanya, de la parròquia de Llagostera, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Tomàs Vidal i Llobet, notari del terme de Llagostera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, novembre, 13 Tordera///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Francesc Girons i Frigola, comerciant de Malgrat a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls sobre una terra d’una quartera de sembradura davant del quintà del mas Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari de la vila de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen el següents documents lligats:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1816, setembre, 10 Malgrat///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat a favor de Pere Ribas d'una quartera i mitja venuda en el seu temps per Gertrudis Sala, esposa que fou de Josep Ribas avi de dit Pere Ribas. Escrivà: Josep Rodés li va donar forma pública ja que el document és còpia feta el 1827.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 17 Blanes///<strong>Venda </strong>a carta de gràcia de dos quarteres i mitja davant del quintà del mas Ribas i tingudes sota directe domini del Duc de Medinaceli, atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i el seu fill hereu Francesc Ribas, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 22 Hostalric///<strong>Lluïció de censal</strong> mort atorgada pel Reverent administrador de la Comunitat de Preveres d Hostalric, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat que actua en nom de Gertrudis Sala i del seu fill hereu Francesc Ribas, pagesos al mas Ribas a Palafolls per lluir i quintar un censal mort contret al 1760 per Josep Ribas, espòs de la dit Gertrudis.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, març, 12 Palafolls///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas i la seva esposa Gertrudis i el seu fill hereu Franceses, tots de Palafolls, a favor de la comunitat de Preveres d'Hostalric i que grava terres del mas Ribas. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1850, febrer, 21 Tordera///<strong>Debitori</strong> avaluat en 209 lliures atorgat per Pere i Joan Ribas i Fallo, pare i fill, pagesos de Palafolls a favor de Teresa Ribas i Josep Ribas, mare i fill naturals de Llagostera, com a hereus de Joan Ribas, marit de Teresa i germà i oncle dels atorgant respectivament. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari públic de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, setembre, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per Francesc Ribas i Delemus, a favor del seu oncle Pere Ribas i Mir, fill de Francesc Ribas i Margarida (Remilans) i Mir per haver rebut els drets legitimaria. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom , notari públic de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, desembre, 31 Tordera///<strong>Cancel·lació</strong> de debitori atorgat per Teresa i Josep Ribas i Maimir, de la parròquia de Llagostera, a favor del seu cunyat i oncle respectivament Pere Ribas i Joan Ribas i Fallo, pagesos de Palafolls per haver pagat tot el deute de 209 lliures contret amb el marit de Teresa Maimir, Joan Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés , notari de la vila de Tordera. Existeix duplicat de dit document.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1858, juliol, 4 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Antoni Fallo i Ferran, filla de Joan Fallo i Rosa Ferran de la vila de Blanes ja difunts i esposa de Pere Ribas, pagès de Palafolls amb les mandés acostumades i convertint en hereu al seu fill Joan Ribas i Fallo. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1864, febrer, 11 Malgrat///Inventari dels bens que foren de Francesc Ribas, pagès de Palafolls pres pel seu fill Pere Ribas i Mir. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, febrer, 11 Malgrat///<strong>Debitori</strong> atorgat per Pere Ribas i Mir de 79 anys a favor de Joan Ribas i Vallmanya, resident a L'Esparra, solter de 39 anys, per haver rebut 70 lliures que serveixen per pagar el dot de Llúcia Ribas i Fallo, filla del dit Pere Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Josep Estiu i Sensat de la parròquia de Palafolls. Segueix: Apoca atorgada per Josep Estiu i Sensat, veí de Palafolls a favor del seu sogre Pere Ribas i Mir i de Joan Ribas i Vallmanya per haver rebut part del dot promès a la seva esposa Llúcia Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, maig, 2 Malgrat///<strong>Testament</strong> de Joan Ribas i Fallo, de 50 anys, fill de Pere Ribas i Antònia, pagès de Palafolls nomenant usufructuària i marmessora a la seva esposa Teresa Pagès i hereu al fill d’ambdós Jaume Ribas i Pagès. Segueixen les mandés acostumades. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>5. Actes de Jaume Ribas . 1875-1917</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, març, 7 Blanes///<strong>Apoca de drets atorgada</strong> per Jaume Ribas i Fallo a favor de la seva cunyada Teresa Pagès vídua de Joan Ribas i Fallo i el seu fill hereu Jaume Ribas i Pagès per haver rebut els seu drets legitimaria maternals i paternals. <em>Escrivà: Bonosi Bernat, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, juliol, 5 Malgrat///<strong>Apoca </strong>de fi de debitori atorgada per Joan Ribas i Vallmanya, llaurador de L'Esparra, a favor de Jaume Ribas i Pagès de 25 anys per haver pagat el debitori contret per l’avi del dit Jaume, Pere Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, maig, 20 Palafolls///<strong>Certificació</strong> atorgada per l’alcalde de Palafolls Ramon Ruhi sobre les finques que havien estat propietat de Pere Ribas, a petició del seu nét Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari de l'Ajuntament de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, abril, 3 Malgrat///<strong>Certificat</strong> metge atorgat pels doctors Jaume Salvador i Salvador Forroll, a favor de Francesc Ribas i Pagès per patir palpitacions de cor i contraccions de l’epigàstri a fi de ser declarat no apte pel servei militar. <em>Signatures de Jaume Salvador i Salvador Forroll.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 Palafolls///<strong>Certificat</strong> de defunció de Joan Ribas i Fallo, marit de Teresa Pagès i pare de Jaume Ribas i Pagès, de Joan , Francesc, Mª Anna i Pere que va morir als 53 anys, demanat per Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Testimoni de malaltia</strong> atorgat per l'alcalde Antoni Roura a favor de Jaume Ribas i Pagès de 28 anys per patir sordesa, a fi d'evitar el servei militar. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Tes</strong><strong>timoni de malaltia</strong> atorgat per Mn. Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls, Vicent Bigas, pagès i Joan Pujol, mestre d'escola a favor de Jaume Ribas per patir sordesa. <em>Escrivà: Joan Alsina, jutge de pau municipal.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1878, desembre, 2 Cassà de la Selva///<strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades entre Jaume Ribas i Pagès de 28 anys, propietari a Palafolls i de part altra Francesca Pagès i Lloveras de 22, filla de Josep i Rosa, del poble de Llagostera que rep el dot de 300 lliures (800 P) del seu germà hereu Pere Pagès i Lloveras i segueixen els pactes acostumats. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1879, maig, 19 Palafolls///<strong>Certificat</strong> d’inscripció al Registre civil de matrimonis atorgat pel jutge de pau Joan Alsina a favor de Jaume Ribas i la seva esposa Francesca Pagès per haver demanat les dispenses eclesiàstiques per parentiu de 2ón. grau i la resta de tràmits. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1883, setembre, 23 Cassà de la Selva///<strong>Apoca</strong> atorgada per Joan Ribas i Pagès, solter, a favor del seu germà heretat Jaume Ribas, pagès a Palafolls per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals avaluats en 530,33 pts. fets efectius en moneda de plata. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1891, novembre, 3 Blanes///<strong>Apoca</strong> i carta de pagament, atorgada per Francesc Ribas, treballador a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls, per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals estipulats en 530,33 pts. pagats en moneda de plata. <em>Escrivà: Manel Bellido i Mescias, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 22 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Mª Anna, coneguda com a Maria Ribas, casada amb Joan Pedemonte i Santanach, a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls per haver pagat els drets legitimaries estimats en 533, 33 pts. pagats en moneda de plata o bitllets de banc. <em>Escrivà: Joan Cama i Cirés, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 19 Lloret///<strong>Cancel·lació</strong> d'hipoteca de 1100 pts. atorgada per Vicens Vila i Vidal, de Lloret a favor de Jaume Ribas i Pagès que l havia contret als 10 d’octubre de 1902, posant com a garantia el mas Ribas i les seves 10 Hectàrees, 58 àrees i 94 centiàrees. <em>Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales, notari de la vila de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>6. Actes de Josep Ribas i Pagès 1927- 1946</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1927,desembre,16///<strong>Acceptació d’herència</strong> atorgada entre Josep Ribas i Pagès i els seus germans Joan. Elvira i Teresa, en funció de les clàusules del testament del llur pare Jaume Ribas. Segueix còpia simple del Testament de Jaume Ribas i Pagès atorgat a Blanes els 22 de març de 1900. Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1931, octubre, 13 Calella///<strong>Apoca</strong> o carta de pagament atorgada per Josep Ribas, de Palafolls a favor de les seves germanes Elvira Ribas, casada amb Joan Pol i Teresa Ribas casada amb Enric Xaubet, de Pineda, per haver pagat els drets maternals i paternals avaluats en 532 pts. A cadascuna. <em> Segueix definició de drets a favor de Josep Ribas i acceptació de posar sobre aquesta qüestió 'silencio y callamiento perpetuo' a fi d’evitar plets. Escrivà: Julio Cardenal, notari a la vila de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1945, Maig, 26 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Josep Ribas i Pagès de 62 anys, casat amb Maria Torrent i Mercadal, disposant com a hereu a Joan Ribas i Torrent i la resta de drets a les seves filles Josepa i Mercè, avaluats en 1500 pts. <em>Segueix còpia simple del certificat de defunció expedit el 1964 Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, febrer, 5 Malgrat///<strong>Conveni i pacte</strong> entre Josep Ribas i Pagès d'una part i Antoni Bracons i Serrafossa i Trinitat Garcés de Mingo, en raó del que Josep Ribas cedeix un terrenys de la seva propietat per fressa una casa petita de planta baixa per part del dit Bracons amb les obligacions de no vendre ni hipotecar sense consentiment exprés del propietari que cedeix dret de pas i aigua, a canvi a la mort del matrimoni Bracons i Garcés, la casa retornarà a propietat d'en Ribas. <em>Escrivà: Manel Corchon, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, novembre, 16 Malgrat///<strong>Procura o poders</strong> atorgats per Josep Ribas i Pagès , de Palafolls a favor de Frederic Quintana i Colomer i Lluís Castelló i Molas i Narcís Baronet i Coll, davant els tribunals d'Arenys; a Barcelona, a Carles Clauxet i Pardo i Climent Vidal i Solà i a Madrid a Ruperto Ascua i Alfonso de Palma, per raó del plet que té contra Fèlix Ribas i Tomàs. Escrivà: Aurelio Fernández Anadon.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>7. Actes de Joan Ribas i Torrent 1964-1999</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1968, febrer, 2 Malgrat///<strong>Apoca o carta</strong> de pagament atorgada per Josepa i Mercè Ribas i Torrent a favor del seu germà heretat Joan Ribas i Torrent per haver pagat les legitimes avaluades en 10.000 pts. <em>Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1975, setembre, 24 Malgrat///<strong>Venda atorgada</strong> per Joan Ribas i Torrent a favor de l'Ajuntament de Palafolls representat per Miquel Roca i Vilamitjana com Alcalde i Àngel Alpuente com a secretari municipal d'una parcel·la de 800 m2 per fer un dipòsit d'aigua, amb servitud d'un camí de 4 m. d'amplada. <em>Escrivà: Vicent Lázaro i Ventura, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1964, juny, 10 Malgrat -///<strong>Inventari dels bens</strong> de Josep Ribas i Pagès, atorgat per la seva viuda Maria Torrent i Mercadal i el seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Insereix la segregació d una peça venuda J. Turon i Montserrat Quer de 230 m2. <em>Escrivà: Ramon Fons i Esteve, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1970, gener, 21 Malgrat///<strong>Cancel·lació d’ usdefruit</strong> atorgat per testament de Josep Ribas a favor de la seva esposa Maria Torrent, a causa de la seva mort els 10 de novembre de 1969, demanat pel seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1991, agost, 6 Malgrat///<strong>Addició d'herència</strong> atorgada per Joan Ribas i Torrent per afegir com herència no inventariada una parcel·la de 200 m2 per l'edificació d'una casa de planta baixa que havia estat d'Antoni Barcons i Trinitat Garcés per haver retornat a la propietat d'en Ribas segons constava els pactes i convenis de 1946 entre l'esmentat matrimoni i Josep Ribas, pare de Joan Ribas. <em>Escrivà: Francesc Xavier Piera, notari públic a Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>ANNEX</span></span></a></span></span></span></p> <h2><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació feta el dimecres 26 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></h2> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació o reconeixement de domini per Pere Riba, pagès del mas Riba al terme del castell de Palafolls a favor del vescomte de Cabrera representat per l’honrat Francesc Puig per les terres i cases que posseeix en nom de dit Vescomte.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> Són: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes propis, solius i afocats, sotmesos als “mals usos” d’intèstia, exòrquia i remença. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Ribas llindant a orient amb Mas Joia, a sud amb Mas Rossell i en part amb terres de Moner i en amb camí públic; a ponent Mas Mestre (àlies) Spaza i en part amb terres del mateix mas Ribas però depenents del Monestir de St. Salvador de Breda i a Nord amb terres de Mas Ullastre. Dins del quintà dit Mas Ullastre té una terra petita sota directe domini del Vescomte de Cabrera i paga per St. Pere i St. Feliu d’agost 2 vuitens d’ordi.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Senfores o Sentfores de 6 jornals, tocant a orient amb terres de Burch i un camí a sud amb el mateix Burch i part amb Puig i en part Moner i a ponent, amb Moner i a N. Amb Buhch i en part Mas Sabater (avui Comas).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Pas de la Tordera que dona a llevant amb el riu i a migdia amb terres d’Albaric i a ponent i tramuntana en part amb terres de Sastre i en part amb Coll i amb una terra del mas Ribas tinguda sota directe domini de la casa aloera de St. Julià al terme de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de mig jornal de bous, al lloc dit Parols que llinda a llevant amb el Riu i a Sud amb terres d’en Feliu i a ponent amb terres d’Alfos i a N. Amb terres de Mas Roig dels Prats.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra d’un jornal al lloc dit Pujols llindant a llevant amb Batlle, a migdia amb terres d’en Padrer i en part amb Valldejuli de Vall i a ponent amb Roig i a tramuntana amb terres d’en Jordà.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dos quadrons de terra a lloc Pujols que fan ½ jornal i afronten a Ièsta amb terres de Trapelli, a S. Amb terres del Mas Ribas i a ponent amb terres d’en Roig a i tramuntana amb terres de mas Moner.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>½ jornal al lloc dit Pont de Lambert i afronta a llevat amb terres de Gilabert, a ponent amb terres de Fonolleda i Bages i a Sud amb terres de Marsal i a N. Amb terres de mas Joan.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un camp de dos jornals al lloc dit Corals, que afronta a llevant amb Fonolleda i a ponent amb Baiuls migdia amb Feliu i a N. Amb Viader.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una terra de dos jornals al lloc dit Rabanera que llinda a llevant amb Planes, a ponent amb oliver, a migdia amb Baiuls i a tramuntana amb Puig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues feixetes al lloc dit Cruquelles que afronten a llevant amb el mas Mestre, a ponent amb mas Trapalli, a migdia amb terres del noble Hug des Colomers i a Tramuntana amb terres del Mas Crosa.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un quadró al puig de Tomàs que llinda a llevant amb Palou, o ponent amb Bayut i a migdia amb Bruguet i a tramuntana amb el mateix Bayut.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un jornal de terra al lloc dit Estanys que llinda amb Mestre, a ponent amb Mateu, a migdia amb Sabater i a tramuntana amb terres de Carbó.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Els censos que per dites terres fa i deu fer tots els anys el “mas Ribas” al Vescomte de Cabrera són:</span></span></span></strong></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal 2 gallines pel reconeixement</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per la tasca, un onze de la collita de grans</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal una gallina i dos ous pels serveis de guaita i militars</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua quatre ous per les pastures</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Per St. Pere i St. Feliu cinc octaus d’ordi pel blat d’acaptes i el dret d’hoste i cavalcada que el Vescomte té sobre dit Mas. I a més ¼ de porc senglar.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>En les vendes o alienacions, pagarà sempre lluïsmes pel terç de la venda </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>A més com a cristians, pagaran els delmes, el 10% de la collita en brut, segons sia acostumat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span lang='CA'><span>Van ser testimonis Joan Llorens i Antoni Desclapers, del mateix terme de Palafolls i Notari Francesc Gali, notari de la vila de Blanes, fa les còpies segons art notarial seguint les escriptures originals lliurades pel notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, Mateu Simón </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació atorgada el dilluns 31 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació feta i atorgada per Jaume Mestre, (a) Spaza , pagès al mas Mestre al terme del castell de Palafolls a favor del Vescomte de Cabrera com principal senyor directe de les seves terres i al monestir se <span>St. Salvador de Breda,</span> senyor en certa part:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Mestre amb la seva casa i pertinences sota domini directe del monestir de Breda i afronta a llevant amb el Mas Ullastre i amb el Mas Ribas a migdia amb camí públic i a occident amb el Mas Bigas i part amb el mas Roig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dotze jornals de terra al lloc dit Pla de Goday que llinda a llevant amb Mas Croses i el rec del molí, a sud amb el Mas Roig, a ponent el Mas Pellicer i a N. Amb el Mas Fonoyeda</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al veïnat de Gassanons, que afronta a llevant amb Mas Vives, a ponent i sud amb terres del monestir de Valldemaria i a nord amb Mas Sabater.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Altra feixa a Gassanons que toca a llevant amb Mas Pallicer, a sud amb la riera de Goday a occident amb Mas Sabater i nord amb terres del monestir de Valldemaria.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Corals que afronta a orient amb Riembau a sud Mas Massach i a ponent amb Mas Dalmau de St. Genis i a nord amb terres d’en Poch.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Mieres que toca a orient amb terres de Valouri, a ponent en terres de Joan, a nord en Bagès i a la riera de la Burgada.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra depenent del monestir de Valldemaria al lloc dir Gassanons que es a pro del rec de Lladó i el Mas Roig Billot.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Són els pagaments deguts per raó del directe domini:</span></span></span></em></strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Tasca de 1’onzé i delme com es corrent.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Nadal 12 gallines pel domini directe del Mas.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>St Pere i St. Feliu una punyera de blat, 1 gallina 3/8 d’ordi i 4 ous</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per les guaites militars una quartera de civada.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua 4 ous de gallina i 1 pollastre de cada 10</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Pels drets d’hoste i cavalcada ¼ de porc senglar.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'><span>El notari original és Mateu Simón notari de la Vilanova i terme del Castell de Palafolls però el document es una còpia feta pel notari de Blanes, Francesc Gali.</span></span></span></span></p> | 08155-62 | Can Ribas. Camí del Castell. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Ribas apareix a la documentació de la casa al 1389 i es continua el 1429 i 1435 i sembla un típic mas que ha superat la terrible escomesa de la pesta negra de 1348, 1362, 1374 i les onades cícliques des del 1381 que van escombrar entre un terç i la meitat de la població de Catalunya i van obrir la porta a la brutal guerra civil entre 1462 i 1472. La guerra era producte en part de la pesta i la despoblació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nobles volien lligar a la terra als pagesos en condicions de franca servitud per no perdre l'escassa mà d'obra o donar llibertat a canvi de perdre la terra o estendre els contractes agraris a curt termini (5 anys) com ja passava a Castella; és la famosa qüestió 'remença', o de la redempció els pagesos conscients de la seva nova vàlua, volen aprofitar la situació per disposar de total llibertat personal i tenir la plena propietat de la terra o com a mal menor, mantenir per norma general els contractes a perpetuïtat (l’emfitèusi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sembla que els Ribas es van defensar bé: apareixen al 1435 amb una capbrevació de terres encara són serfs per la banda del senyor laic, el Vescomte de Cabrera però no per la banda dels senyor eclesiàstic, el monestir de St. Salvador de Breda. El mas era de dimensions relativament reduïdes ja que no poden esbrinar cap incorporació d'altres masos abandonats per la mort dels seus ocupants i com era típic a l'època tenia les parcel·les molt disperses i més aviat petites, com mostra la Capbrevació de 1435. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data de consolidació se'ns escapa: la meitat del segle XV no disposen de documentació i en canvi conserven la de del Mas Mestre, un petit mas incorporat definitivament entre 1539 i 1559, sota el guiatge d'Antoni Viader (a) Ribas. Aquesta incorporació significa el tancament de la llarga crisi medieval: el 1486, els pagesos han obtingut una victòria sobre els senyors a la sentència arbitral de Guadalupe. El compromís, és que pagaran censos perpetus als senyors però a canvi són lliures i no poden ser desnonats de la terra que conreaven i no pagaran més per la terra que han afegit a llurs explotacions a causa del despoblament. El pagament col·lectiu per la seva llibertat (3 florins d'or per mas remesa) es va perllongar fins els anys 20 del segle XVI. Però el mas <strong>Ribas</strong> apareix ja definit clarament: les terres s'han reagrupat al voltant del capmàs, la casa pairal posant fi a la dispersió medieval. La casa, el seu quintà, les terres del voltant inclòs el mas Mestre formen una unitat de vida i conreu amb camp, bosc, erm (terra de reserva) i les seves afrontacions ja esdevindran quasi definitives: el mas Joyà (<em>ara Batlle</em>) a Llevant, les terres de mas Moner a Migdia, les terres de can Bigas a Ponent i les terres de mas Ullastre a Tramuntana. Diem quasi definitives ja que són les actuals fora el cas del mas Ullastre que no ha pervingut fins els nostres dies. Això és tota una mostra de la victòria de la pagesia que va poder estabilitzar els seus patrimonis contra l'intent de la noblesa d'imposar els contractes a curt termini i el canvi freqüent d'arrendataris per obtenir més rendes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d'Antoni i Margarida Riba el tronc principal de la casa sembla no haver-se interromput. Les causes d'aquesta successió de més de 12 generacions semblen ser una prudent política matrimonial: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Els enllaços són amb famílies de nivell similar i relativament properes però sense ser massa tancades. Entre els matrimonis troben gent de Palafolls com Elisabet Jordà o Bernat Parera o Esteve Riera; de Blanes com Esperança Vila; de Lloret com Narcís Macià o Gertrudis Sala o de Malgrat com Anna Vidal Xorric i excepcionalment de més lluny com Francesca Pagès de Galliners o Anna Gibert d'Aiguaviva. La prova per afirmar que són casaments prudents és que no generen plets a causa del pagament dels dots o despeses excessives. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una política de consolidació d'un patrimoni relativament compacte al voltant del mas i el seu quintà, les peces de mas Mestre i les terres del Pla de Godall. Els patrimonis continus eren de més fàcil administració i vigilància i per tant relativament més rendibles per l'estalvi de temps, desplaçaments, contractes a mossos o en el cas de grans propietaris donar masoveries o subestabliments. El treball directe dels propietaris ha estat una constant des del començament del mas, defugint de formes de vida i treball dites de 'senyors'. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un recurs a formes poc oneroses d'endeutament: Censals morts que per la seva condició de perpetus tenien 'pensions', o sigui l’interès anual baix, i es podia rescatar el capital prestat ('principal') sense penalització o vendes a carta de gràcia que per definició permetien la recompra pel preu pactat a la venda a carta de gràcia. Excepcionalment hem trobat un violari al 1630 i altre al 1662 que per la seva característica de préstec a curt termini, com a màxim, la vida d’una persona era més exigent a les condicions.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una atenció al canvis que es produeixin al seu voltant: per exemple, el segle XVIII són més freqüents els matrimonis amb gent de Lloret (Gertrudis Sala, Narcís Macià, Joan Domènec) o de la costa en general (Josep Misse de Pineda, Teodor Costa de Blanes, etc.). Això era una conseqüència de l’atracció que exercien aquestes poblacions a causa de la demanda americana: tenir relacions personals i familiars bones era una ocasió de millorar i a vegades una necessitat de no restar al marge dels grans tràfics mercantils. Per contra, en moments particularment durs con la conjuntura de 1648 (Guerra dels Segadors entre 1648 fins 1659), els enllaços matrimonials son restringits a l’àrea més propera a la pròpia parròquia de St. Genís.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Avançament i replegament són estratègies calculades de supervivència en un món canviant i molt condicionat pel paper de Catalunya com a frontera i terra de pas i guerra amb massa freqüència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La documentació de l’arxiu familiar no permet veure grans trasbalsos dins d’aquests grans eixos però els esdeveniments sempre deixen rastre: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1711, el poble protesta per imposició d’una contribució extraordinària després de molts anys de guerra i de trànsit de tropes. Una forma de captar el que suposava per molts la guerra de successió. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1767, la casa s’afegeix als plets contra la seu de Girona, la de Solsona i el Marqués d’Aitona per l’assumpte dels de més antics i sobre els 'nous' productes com el blat de moro i els pèsols. És una mostra dels canvis de mentalitat que preparen els canvis al capitalisme i al liberalisme al segle XIX: allò que per segles s’havia vist com a normal i justificat, els delmes, ara comencen a ser vistos com arbitrarietats injustificables.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'>El canvi de segle al XIX sembla tranquil però no ho és: La guerra del francès és un trasbals absolut cap a l’any 1811 Palafolls és sotmès a la discreció militar per no haver entregat la palla demanada per la cavalleria de Milans dels Bosch, dit d’una altra manera es saquejat 'legalment' o el 1813 es requisa bestiar. Malgrat tot continua la tendència a l’obertura ja que Francesc Ribas es casa a Riudarenes, lloc d’activitats més segures.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Els grans canvis del XIX seran vistos per Pere Ribas, d’una longevitat extraordinària per a la seva època ja que va complir més de 79 anys i havia nascut el 1796 i va portar el pes de la casa fins els anys 70 del segle ja que va sobreviure al seu fill hereu Joan Ribas, mort als 53 anys. En aquesta operació sembla tenir l’ajuda de la seva jove i la família d’aquesta Teresa Pagès vinguda de Llagostera i al mateix temps no s’interrompien els lligams amb Riudarenes com mostra la presència d’un Jaume Ribas i Vallmanya a la població de l’Esparreguera ajudant a pagar un dot al 1842 en uns anys especialment difícils ja que la 1ª guerra carlina, havia acabat tot just i els estralls i fins i tot assassinats a la contrada de Palafolls eren molt nombrosos ja que el poble era lloc de pas entre els carlins de Tordera Montseny i els liberals vinguts de la Costa, particularment Blanes i la Milícia de Malgrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>El guiatge de Pere Ribas sembla fort i desacatament pot recuperar terres alienades a carta de gràcia per Gertrudis Sala en la llarga minoritat de Francesc Ribas, el seu pare i pagar deutes i Censals llargament arrossegats. Els grans eixos es continuen: el lloc privilegiat de casament es manté en el nucli de Llagostera i això evita la dispersió de contactes o el tracte amb perfectes desconeguts; l’activitat principal de la casa sembla ja fixada en la normalitat: treball, matrimonis i pagament de legitimes a les filles externes de la casa, tasses que normalment fan els hereus.</span></span></span></p> | 41.6743100,2.7466200 | 478909 | 4613647 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-10.jpg | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Fons documental consultable a Arxius en línia | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 93169 | Fons documental de Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-camps | <p> </p> <p> </p> | XVI | <p>El document de Can Camps està datat el 21 de juliol de 1564, en el Terme del castell de Palafolls. </p> <p>Consisteix en una venda atorgada per Antoni Tomàs, pagès senyor útil i propietari de mas Tomàs de la Serra i mas Puig Gorri, rònec i derruït, al veïnat de Vivelles o del Castell, a la parròquia de Sant Genís de Palafolls, a favor d'Esteve Camps, oriünd de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà i la seva dona Bertomeva, ara habitants a la dita parròquia de Palafolls, de tot el mas Puig Gorri i totes les seves pertinences amb quintana i 14 jornals de terra erma i boscosa.</p> <p>Can Camps afronta a llevant amb Ferran de Capdebou per mitjà d'un torrent; a migdia, part amb la propietat d'Antoni Tomàs que havia estat d'en Vives i part amb una terra que havia estat de mas Puig per mitjà d'un torrent; a ponent, amb la resta de la propietat del venedor per mitjà del dit torrent i a tramuntana, part amb terra del dit venedor que havia estat de mas Puig Gorri i part amb l'esmentat Ferran de Capdebou.</p> <p>El preu ha estat 40 lliures, 20 al comptat i altres vint pel pagament d'un censal mort de 20 lliures de principal i 20 sous de pensió que pagava el venedor. Havia estat comprat per Salvi Tomàs, antecessor del dit Antoni Tomàs, per venda a l'encant a la cúria del terme del castell de Palafolls a 13 de setembre de 1533 davant el notari Antoni Pujades i era tingut sota domini directe del senyor del castell de Palafolls pagant, a 22 d'abril 2 sous 6 diners, 5 octaus de forment per Sant Pere i Sant Feliu d'agost, 3 octaus de mill per Sant Miquel de setembre i per Nadal, 2 gallines i 1 fogassa de fàbrega. Inclou un pacte amb el vescomte de Cabrera per la quintana, aprofitament dels torrents i la possibilitat de fer o refer les cases ara enrunades. I també 1/4 d'això al monestir de Breda per una part de la terra boscosa. Segueix àpoca de la mateixa data pel preu de la venda. Inclou el lluïsme signat per Gregorio de Salazar, governador del vescomtat i d'Antoni Negrell, clavari del mateix. Testimonis: Rafel Xirau, regint la batllia de Palafolls i Pere Tortós, pagès del terme esmentat. Escrivà: Salvador Puig, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, substitut pels hereus de Jaume Joan Manresa, notari i senyor útil d'aquesta notaria.</p> | 08155-63 | Carrer d'en Palau, 32 (Mataró) | 41.6670233,2.7491757 | 479120 | 4612837 | 21 de juliol de 1564 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-12-19 00:00:00 | Àlvar Saéz Puig | [Nota dorsal: En el capbreu de l'abat de Sant Salvador de Breda, en poder de Bernat Homs, notari, a 10 de maig de 1563, la senyoria de l'abat sobre la terra de mas Puig de Vivelles].El fons està format per 42 unitats documentals, que abasten des del segle XV fins al s. XX, dividits en diferents àmbits:- Documentació personal i familiar: inclou donacions i àpoques de dot, testaments i heretaments.- Documentació patrimonial: inclou vendes, debitoris, àpoques, censals morts i establiments emfitèutics.- Documentació administrativa i comptable: inclou àpoques.- Altra documentació: pàgina librària inclou un fragment del segon llibre del tractat De Complexionibus, de Galè.- Documentació sense classificar: pergamins.Fons documental consultable a Arxius en línia. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 56809 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-3 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Palau-solità i Plegamans conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals, des del segle XVIII (any 1716) fins a l'actualitat. És una eina administrativa eficaç per a la gestió de les competències municipals. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient | 08156-69 | Ajuntament de Palau-solità i Plegamans | El Servei d'Arxiu Municipal de Palau-solità i Plegamans forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2003. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des del Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 56817 | Arxiu de la Fundació Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-fundacio-folch-i-torres | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | XX | La Fundació Folch i Torres aplega i conserva en un arxiu, accessible al públic i als estudiosos, les obres i el material biogràfic i bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres, Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Es tracta d'un arxiu documental amb més de 1.600 registres, entre els quals es troben llibres, o parts de llibres, col·leccions completes, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits originals, cartes, il·lustracions, tesis, treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. A la sala de Secretaria i Arxiu s'aplega la part de material reunit per la Fundació que es pot consultar i estudiar. | 08156-77 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56817-foto-08156-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 56822 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/portal-de-archivos-espanoles-pares.html</p> | XII-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Palau-solità i Plegamans. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XII al XX, a les següents unitats: - Mapes i Plànols. Codi referència: ES.08019.ACA/3.37//ACA,COLECCIONES, Mapas y Planos, 334. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codis referència: ES.08019.ACA/10.1.2.9//ACA, REAL PATRIMONIO, BGC, Procesos: nº 1, S; - 1464; 1545 (nº 1 U, 1 T i 1 Q). / ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1//ACA, REAL PATRIMONIO, BGRP, Procesos,1716, nº 2 S. - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11//ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles:,18886, 22593 i 18485. - Vallgornera. Codi referència: ES.08019.ACA/3.55.3//ACA, DIVERSOS, Vallgornera, Pergaminos, rollo 15, nº 02. - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.3.9//ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Serie general: 0846, 1459, 0083, 0948 i 0093. Un dels documents de més valor històric és l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Palau-solità de l'any 1122.</p> | 08156-82 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | <p>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</p> | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 56889 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una seixantena de fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l'església de Sant Genís de Plegamans, Santa Maria de Palau-solità i la Comanada Templera de Santa Margarida, i de a diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913 i 1980. Hi ha també diverses postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08156-149 | C/ Comte d'Urgell, nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 56907 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-la-memoria-digital-de-catalunya | MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php | XIX-XX | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 67 imatges de diferents indrets del terme de Palau-solità i Plegamans realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. Les diverses fotografies són procedents majoritàriment del fons de la família Cuyàs, del Instituto Geográfico y Estadístico de España, de la Diputación Provincial de Barcelona i del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya. | 08156-167 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 56919 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-la-biblioteca-de-catalunya | BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA: http://www.bnc.cat/ | XIII-XX | La Biblioteca de Catalunya conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Palau-solità i Plegamans. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XX, en els següents fons: - Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu: documents municipals (segle XIX) i pergamins (segles XIII-XVI). - Fons i col·leccions documentals de l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya: documents que es refereixen al terme municipal de Plegamans i a Sant Genís de Plegamans. - Fons de la Junta de Comerç de Catalunya. - Catàleg de la Biblioteca: documents de la col·lecció Fullets Bonsoms (segle XIX). | 08156-179 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona. | La Biblioteca de Catalunya va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, i oberta al públic l'any 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. L'any 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya va anomenar-se Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56919-foto-08156-179-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Mercè Comas del Servei d'Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 56920 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ | XIV-XIX | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia els següents documents que fan referència a Palau-solità i Plegamans, procedents del fons de l'ajuntament de Terrassa: - Ordre per al repartiment de contribució de matxos i mules de diferents pobles (1375-1793). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-1375. - Ordre de la Junta del partit del Vallès sobre la presentació de cavalls a Sabadell (1681-1808). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-1681. - Declaracions de Jaume Andreu sobre la mort de Pere Latrilla a l'heretat del mas Guàrdia de Palau-solità i Plegamans (1828). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2337. - Ofici de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans a l'alcalde major de Terrassa informant que no hi ha cap fàbrica ni teler tèxtil de seda, llana, fil, cotó ni cànem (1836). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2722 2722. - Notícia del nombre de fàbriques i telers de teixits de seda, llana, fil, cotó i cànem de Palau-solità i Plegamans (1836). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2724). | 08156-180 | Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. C. Baldrich 268, 08223, Terrassa. | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) va ser creat l'any 1982 com a arxiu depenent de la Generalitat de Catalunya. També comprèn l'Arxiu Històric de Terrassa, creat l'any 1932. L'Arxiu Comarcal custodia un total de 229 fons documentals amb un volum de 4.877 metres lineals de documentació, de procedència d'administració local, reial i senyorial, notarial, religiosa, empresarial i particular.Tanmateix, disposa de 250 metres lineals de biblioteca auxiliar i administrativa. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56920-foto-08156-180-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 56922 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-nacional-de-catalunya | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ | XIX-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Palau-solità i Plegamans són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-1126: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Treball. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'indústria, comerç i turisme de la generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació Catalana de Futbol. - ANC1-84: Fundació Jaume Bofill. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-1179: Josep Maria Pérez Molinos. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona - ANC1-552: Llinatge Picó. - ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine) - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya - ANC1-564: Taf helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. | 08156-182 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 56925 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-historic-de-sabadell | XX | A l'Arxiu Històric de Sabadell hi ha dipositades 21 fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme. La temàtica és art i arquitectura religiosa, masies i alguna vista de l'alzina centenària de can Padró. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1900 i 1936; l'autor de la majoria de les imatges és Francesc Casañas Riera. | 08156-185 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per David Gonzàlez Ruiz (Secció d'Imatge i So. Arxiu Històric de Sabadell) | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 56926 | Fons de can Cladelles (Arxiu Històric de Sabadell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-can-cladelles-arxiu-historic-de-sabadell | XII-XVII | El fons patrimonial de can Cladelles es troba dipositat a l'Arxiu Històric de Sabadell. Està format per un conjunt de 102 pergamins i 4 documents en paper, situats cronològicament entre els anys 1111 i el 1656. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas. | 08156-186 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de 1250, en la qual Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56926-foto-08156-186-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jordi Torruella (Àrea de fons històrics. Arxiu Històric de Sabadell). | 94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 93680 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-palleja | XIX - XX | <p>L'Arxiu Municipal de Pallejà es troba en una habitació al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en un espai adequat per a aquesta finalitat, amb armaris compactes en un costat i prestatgeries metàl·liques amb arxivadors de cartró, en l'altre. També hi ha una taula de treball.</p> <p>S'hi troben uns 4.000 documents (prop de 40 m lineals), generats per l'administració municipal. La documentació més antiga que s'hi troba és un llibre d'actes del Comú, de l'any 1820. Cal destacar també el volum i l'interès del fons conservat sobre la Guerra Civil.</p> <p> </p> | 08157-74 | Carrer del Sol, 1 | 41.4224923,1.9967966 | 416170 | 4586145 | 1820-2000 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93680-074arxiumunicipal-02.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 93681 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els documents més antics referits a Pallejà i conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó daten del segle XIII. Es tracta d’un capbreu de la casa de Pallejà del 25 de setembre de 1257 (ACA, Cancelleria, Pergamins, Jaume I, Sèrie general). </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La gran majoria del fons documental correspon però, als segles XVII i XVIII. Destaquen les causes i plets civils continguts en la sèrie CANCELLERIA, Plets Civils, REIAL PATRIMONI, i altres processos continguts en la sèrie REIAL PATRIMONI, BGRP, Processos.</span></span></span></span></span></p> | 08157-75 | Carrer Almogàvers, 77 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Al segle XIX l'arxiu es va traslladar al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 es va inaugurar la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l'Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></span></p> | 41.4225708,1.9967605 | 416167 | 4586154 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-02-28 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es poden consultar els fons disponibles al Portal de Archivos Españoles (PARES). | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 93682 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya-1 | X-XX | <p>En aquest arxiu es troben dos fons cabdals per al coneixement de la història de Pallejà, tots dos dipositats per donació.</p> <p>D'una banda, el fons documental Clariana, Torelles i Sentmenat, fons patrimonial que consta de 568 documents, 229 en paper i 244 en pergamí, relatius al senyorio d'aquestes tres branques familiars sobre el territori de Pallejà, la Roca del Vallès, la batllia de Bellver i la sotsvegueria del Baridà. Abracen el període comprès entre els segles X i XVIII i és un donatiu de la família Sentmenat (1944).</p> <p><span><span><span lang='CA'><span>D'altra banda, el fons fotogràfic Salvany conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d'elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. P</span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ermeten un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span lang='CA'><span>En relació a pallejà, s’hi localitzen un conjunt de deu fotografies, totes fetes pel mateix Salvany:</span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span lang='CA'><span>El Castell de pallejà, 1912 (<span>Fons Salvany SaP_046_07</span>)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Porta del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_09</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu processional de l’església de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_11</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Dins la pedrera de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_523_06</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Pedrera de Pallejà a contrallum, 1919 (Fons Salvany SaP_523_07</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Escala del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_10</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Església Vella de pallejà, 1913 (Fons Salvany SaP_134_08</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Façana d’una masia de Pallejà (Fons Salvany SaP_580_10</span></span></span>) – Cal Frare</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Ruïnes de l’església vella de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_579_05</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Vista del Papiol des de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_581_02</span></span></span>)</span></span></li> </ol> | 08157-76 | Carrer de l'Hospital, 56 | <p>La Biblioteca de Catalunya es va fundar l'any 1907 com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, ubicada al Palau de la Generalitat. Set anys més tard, la Mancomunitat de Catalunya li va atorgar el caràcter de servei cultural públic. Més endavant, l'any 1931, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu com a seu de la Biblioteca de Catalunya.</p> <p>Es tracta d'un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya. Construït entre els segles XV i XVIII, fou l’hospital més gran de Catalunya durant molts segles. La primera pedra de l’Hospital de la Santa Creu es va posar el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. El 1414 van finalitzar la major part d’aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d’una tècnica constructiva més depurada.</p> <p>Aquesta nova seu va ser oberta al públic l'any 1940 i el 1981 va esdevenir Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya, que li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.</p> | 41.4217985,1.9967796 | 416167 | 4586068 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-biblioteca-de-catalunya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Diversos | La informació ha estat extreta de la web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||
| 94003 | Goigs de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-1 | XIX | No ha tingut continuïtat ja que no és massa conegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Com en gran part dels goigs, d'aquest se'n desconeix l'origen, el creador de la lletra i la música, però com quasi bé tots va ser editat per impremta durant les primeres dècades del segle XX. En aquest cas, l'any 1820, en la impremta de Manuel Tegero, a la plaça de l'Oli de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Diu així:</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GOIGS EN ALABANSA DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SALVADOR EN LA MONTAÑA DEL TABOR, QUE SE VENERA EN LA CAPELLA DE ANTIQUISIMA CASA DE MOMMANY DE SOBREROCA LO DIA 6. DE AGOST. Any 1820.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>O bon Deu, ò bon Senyor,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ò Deu de suma bondat:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>siau sempre veneràt</span></span></span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>dels homens per Salvador</span></span></span></em><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pera reparar al mon</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>bayxareu del mes alt cel,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>y los enganys de Luzbel</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>desterrats ja del tot son:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>vos sou la arca que á Dagon</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>infernal causa horror.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Vos sou la forta defensa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de la casa de Mommany,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>preservaula de tot dany,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>com tambe de tota ofensa:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>puix vostre zel no comensa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>esser de ella defensor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es obra de vostre amor</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aver al mon rescatát:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>siau sempre venerát</span></span></span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>dels homens per Salvador</span></span></span></em><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-105 | Via Maria s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els goigs són cançons populars o versos de caire religiós, adreçats als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre Vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan se'n dota a totes les esglésies i capelles. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4241784,1.9742802 | 414290 | 4586354 | 1820 | 08157 | Pallejà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94003-transfiguracio-sobreroca0_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||
| 87286 | Fons del Papiol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-papiol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/1 http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/2 | XIII-XX | Fons de 21 elements conservats a diversos arxius i presentats en el repositori cooperatiu del Fons de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), el qual inclou col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Dins d'aquest repositori, es troben els següents elements documentals sobre el Papiol: - 1251. Establiment. Document escrit. El Papiol 1251. Establiment. El Papiol Arnau Bussart, de Papiol, estableix a Pere Llunes una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia de Madrona, dins la vila de Papiol Pergamins (BC) - 1292, agost 2. Donació. 1292, agost 2. Donació. Document escrit. Arnau de Colomer dona a Guerau de Clariana la part del delme de les olives del seu mas que té per l'altar de Sant Nicolau de l'església de Santa Eulàlia de Madrona (el Papiol). Pergamins (BC) - 1429, juliol 13.. El Papiol. 1429, juliol 13. El Papiol. Documents escrits. Dues àpoques per les quals Francesc Peçoles ('Pessoles'), carnisser oriünd de Barcelona, habitant de Santa Eulàlia del Papiol, reconeix a la seva futura muller Caterina -abans casada amb Joan Baster, de Sant Andreu d'Aigües-toses- que n'ha rebut... Pergamins (BC) - 1716. Document escrit. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les... 1716. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les Gunyoles; Avinyonet [del Penedès]; Sant Sebastià [dels Gorgs]; Pacs, Riba i el pla de la Bleda; Puigdàlber i Santa Fe [del Penedès]; Cubelles, Cunit i... Cadastres -- Catalunya -- Història -- S. XVIII -- Fonts ; Guerra de Successió, 1702-1714 -- Història -- Fonts ; Catalunya -- Història --1700-1746, Felip V - Fonts Cadastre d'Aparici (BC) Carrer i campanar a El Papiol Carrer i campanar a El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). El Papiol. Cards amb especial detall de les flors i les punxes i, a més, altres flors a Santa Maria de la Salut. Dr. Sabater Pi - Naturalista (UB). El Papiol amb una carretera en primer terme. El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol des del riu Llobregat. El Papiol des del riu Llobregat. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol. Façana d'una masia d'El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC) Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant... Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant Martí Sarroca, Castellet, Santa Margarida, Vilanova i la Geltrú, La Bisbal del Penedès, Mont-roig, Vilanova d'Escornalbou, La Serra, La Trilla, l'Anou,... -Aparici, Josep, 1653-1731 -- Activitat professional -- Administració militar. Fons Josep Aparici (BC). L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. | 08158-125 | Carrer del Paradís, 10.- 08002 Barcelona | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Acces públic. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 87410 | Fons personal del compositor Miquel Pongiluppi Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-personal-del-compositor-miquel-pongiluppi-mercader | XX | Arxiu documental de la obra musical i documentació personal relacionada amb aquesta obra, del compositor Miquel Pongiluppi Mercader. Es tracta del llegat de l'autor a l'arxiu del municipi: caixes plenes de milers de documents, composicions i papers diversos, donació que en origen es va fer per tal de que s'ordenessin i difonguessin. Miquel Ponguilupi, que va néixer a Barcelona, va morir al Papiol, on tenia una casa en què va passar molt de temps i en la qual va compondre part de la seva obra musical. | 08158-249 | Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1 | L'any 2002 la família del mestre va donar el llegat de l'autor a l'arxiu del municipi. El 2012, l'Ajuntament del Papiol va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona i uns estudiants de musicologia perquè comencessin pel primer pas: fer el catàleg de l'obra. Els estudiants de musicologia van crear un equip de recerca, recuperació i conservació del patrimoni amb altres experts d'altres disciplines artístiques amb la finalitat de publicar i difondre els treballs de Pongiluppi. Com a primer resultat d'aquest treball es va produir una col·lecció de documentals divulgatius en format DVD, a partir d'una selecció de la producció del músic. El primer volum d'aquesta col·lecció batejada amb el nom de 'Suona Pongiluppi' es diu 'Espurnes'. L'equip d'investigadors que impulsen el projecte (Pau Vázquez Pongiluppi, Violeta Tello Grau, Alícia Daufí, Paula Cornet Sardà i Cordelia Alegre Pradilla) defineixen aquest primer volum com 'un recull d'obres curtes per a piano, vitalistes i serenes, que el mestre Pongiluppi va compondre en la seva maduresa vital, intel·lectual i creativa, en un àmbit íntim, sense grans pretensions, d'inspiració natural i despreocupada'. A través de la col·lecció 'Suona Pongiluppi' es pot conèixer millor aquest personatge, el nom del qual, segons els directors del projecte, hauria d'estar entre els dels compositors catalans coneguts del segle XX, ja que consideren que 'a banda de prolífera, la qualitat musical de la seva obra és molt bona'. La de Miquel Pongiluppi Mercader, com expliquen els seus estudiosos, és una història representativa de molts artistes catalans del segle passat, que a causa de les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials van haver de desenvolupar la seva carrera en un àmbit més privat que públic. | 41.4404400,2.0123700 | 417494 | 4588123 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El llegat es va fer a l'arxiu del municipi, però per tal de facilitar l'accès a la documentació per a la seva recerca, poc després es va traslladar a la Biblioteca de la població que te una franja horària més amplia per als investigadors.L'escola municipal de música d'aquest municipi duu el seu nom i alguns dels seus familiars són veïns del poble i alumnes del centre. Al vestíbul de 'Can Pongi' (com popularment es coneix l'escola), hi ha exposat el seu piano. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 87411 | Fons documental de la Falange Española | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-falange-espanola | XX | Fons que forma part del fons documental de l'Arxiu Municipal del Papiol. Está composat per documents provinents de l'antic fons de Falange, pendents de classificació, ubicats en quatre unitats d'instal·lació. Una ullada superficial ha permès comprovar que la major part de la documentació (recordem que està pendent de classificació) consisteix en elements relacionats amb els comptes de l'organització. També hi ha algunes fotografies i escassa documentació d'Auxilio Social, També hi ha un llibre d'actes. | 08158-250 | Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1 | Aquest fons documental, que en part es va eliminar, com va succeir en altres municipis, va ser conservat per l'antic alcalde Sr. Casajuana, qui després d'uns anys el va lliurar a l'ajuntament. Finalment l'ajuntament del Papiol va determinar que es conservés i custodiés per al seu estudi en la Biblioteca Pública del Municipi, amb la qual cosa es consideró seria possible facilitar el seu accès als estudiosos. | 41.4404400,2.0123700 | 417494 | 4588123 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87411-foto-08158-250-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Sembla que es va fer una Avaluació i Tria de la documentació en el moment en que va deixar d'estar activa la Falange i, per tant, es devia eliminar la documentació més compromesa.Falange Espanyola (FE) va ser fundada per Jose Antonio Primo de Rivera el 1933. El 1934 es va fusionar amb les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) per formar FE de les JONS. Molt aviat es produiran acostaments amb la Comunió tradicionalista (moviment carlista) fins que el 19 d'abril de 1937 Franco promulgués el decret d'unificació, naixent així Falange Espanyola Tradicionalista de les JONS (FET i de les JONS) de la qual es va erigir com a cap suprem.La Falange, també anomenada 'el Moviment' es va convertir i va articular en un conjunt de principis i institucions del règim franquista que va actuar com a partit únic de l'Estat creant una important estructura polític administrativa.La seva decadència va començar a mitjans dels anys 60. L'1 d'abril de 1977 el govern d'Adolfo Suarez va suprimir el moviment, extingint els organismes polítics i incorporant els de caràcter social i assistencial a l'administració.L'escassa separació 'conceptual' entre el moviment i el municipi, en fer coincidir el càrrec de cap local del Moviment amb el d'Alcalde, el sistema d'elecció per terços de representació, els nomenaments de compromissaris. etc.... provoquen que no hi hagi una separació real entre uns i altres comeses. Per això, no és aquest l'únic Ajuntament que compta amb aquest tipus de documentació. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 87472 | Fons històric de l'Arxiu Municipal del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal-del-papiol | XVIII a XX | Fons documental de l'Arxiu Municipal del Papiol. D'entre els diversos documents que conserva l'arxiu destaquen les actes i padrons així com els informes de concessió de llicències i projectes, especialment els de Salvador Valeri i Pupurull. A més de ser documents molt atractiu visualment (quartilles escrites amb una bona cal·ligrafia), resulten molt detallistes, definit l'impost a pagar per la llicència d'obra segons les diferents parts del projecte. Es conserva també un projecte per a un escorxador de Salvador Valeri i Pupurull. Una altra sèrie documental d'interès és la relativa al fons provinent de l'antiga documentació de Falange que, a l'espera de la seva clasificació i per tal de facilitar la investigació documental, s'ha cedit temporalment per tal de facilitar el seu accès, a la Biblioteca Valentí Almirall, que actualment el custodia. | 08158-311 | Avinguda de la Generalitat, 7-9- / Passatge Parellada, 1 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'arxiu del Papiol es va anar formant aplegant la documentació resultant de l'activitat pròpia del municipi Destaquen, d'entre els seus documents els relatius als padrons, ja des del segle XVIII. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 87523 | Fons de l'arxiu Parroquial del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-del-papiol | LÓPEZ SILVA, H. (2014) Inventari d'Arxius Parroquials. Document intern. Revisió feta el 9/10/2014. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. XTEC (s.d.) Les fonts de la demografia històrica. Parroquials. http://www.xtec.cat/~xgual1/fonsdoc.htm | XVI a XX | En general la documentació en paper i lligada es troba en bon estat. Els pergamins estan deteriorats. | A l fons de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, es conserva la següent documentació: relativa a l'Arxiu Parroquial. Santa Eulàlia de Papiol: 1. Confirmacions (índex) a. 1867 2. Confirmacions a. 1867 3. Confirmacions a. 1771 4. Actes a. 1729-1743 5. Testaments a. 1825-1858 6. Novenari d'Ànimes a. 1800-1915 7. Fundacions (Misses) s. XIX 8. Fundacions (Misses) s. XIX 9. Misses, Confraria d'Ànimes, comptes... s. XVIII-XX 10. Confraria del Roser (administració) s. XX 11. Administració a. 1644-1693 12. Consuetes s. XVII-XVIII 13. Celebracions a. 1791-1799 14. Funerals s. XVIII-XIX 15. Funerals s. XVIII-XIX 16. Funerals a. 1820-1907 17. Baptismes a. 1564-1748 18. Baptismes 1749-1825 19. Baptismes 1825-1856 20. Baptismes 1857-1859 21. Baptismes 1859-1880 22. Baptismes 1880-1897 23. Matrimonis a. 1563-1705 24. Matrimonis 1706-1794 25. Matrimonis 1794-1858 26. Matrimonis 1859-1886 27. Matrimonis 1886-1920 28. Defuncions a. 1564-1706 29. Defuncions 1706-1780 30. Defuncions 1780-1842(1865) 31. Defuncions a. 1843-1858 (1865) 32. Defuncions a. 1859-1882 33. Defuncions a. 1883-1926 34. Testaments a. 1800-1960 35. Llibre de la renda de l'església a. 1728 36. Pergamins Papiol (Sta. Anna) a. 1622 37. Llibre del Batalló, 1641-1659. | 08158-362 | Arxiu episcopal de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5.- 08002 Barcelona. | Els sacramentaris, concretament els llibres de baptismes, els llibres de matrimonis, els llibres d'òbits i les llibretes de compliment pasqual, han estat tradicionalment la base documental fonamental dels estudis demogràfics antics. Deriven de la vint-i-quatrena sessió del Concili de Trento (l'11 de novembre de 1563), que estipulava, en referència als rectors, l'obligatorietat de dur a terme uns registres precisos quant als baptismes i als matrimonis. En relació als òbits, se sap que l'obligació de tenir al dia aquest registre no arribà fins l'any 1614, segons el 'Rituale Romanum', imposat per la constitució 'Apostolicae Sedi' de Pau V. Tanmateix, l'enregistrament de les defuncions i dels baptismes ja era una pràctica habitual en alguns bisbats i parròquies. Pel que fa al als sacramentaris també es conserva documentació, respecte a l'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Fons de titularitat privada però d'accés públic. | 95|96|98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 57000 | Arxiu parroquial de Sant Pere de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pere-de-perafita | <p>www.abev.net</p> | XIV-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Pere de Perafita conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i es conserva en dues ubicacions diferents. Una part es conserva a la rectoria de l'església de Sant Pere de Perafita i una altra part es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral de Vic i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. El fons documental que es conserva a la rectoria no es troba classificada ni ordenada i consta de diverses unitats documentals de cronologia variada que va des del segle XVI al XIX, així com papers esparsos. Entre la documentació hi ha llibres de baptismes (segles XVII, XVIII i XIX), matrimonis (segle XVII), llibres d'administració de les confraries del Roser, Sta. Llúcia, Nostra Senyora dels Dolors, etc. (segles XVII, XVIII i XIX), llibres de visites pastorals, llibres de registre de testaments, administració de comptes, etc. Entre els papers esparsos titulats matrimonis, obits i manuals notarials es troba documentació que va de 1595 a 1623. Els fons documental conservat a l'arxiu Episcopal consta de 9 sèries amb 14 unitats documentals, en suport de paper i pergamí amb volum i lligall, i una cronologia que va del segle XIV al XIX. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Pere de Perafita són les següents: - Sèrie. 2.96.56. Aniversaris i celebracions. 1 UD. 1649-1676. - Sèrie. 2.96.61. Comptes i factures. 1 UD. 1701-1900. s. XVIII-XIX. - Sèrie. 2.96.64. Correspondència. 1 UD. 1701-1900. s. XVIII-XIX. - Sèrie. 2.96.66. Confraries. 2 UD. 1636-1660. Recull les confraries de les ànimes i la del Roser - Sèrie. 2.96.70. Testaments. 5 UD. 1535-1849. - Sèrie. 2.96.71. Actes notarials. 1 UD. 1501-1900. s. XVI-XIX. - Sèrie. 2.96.73. Processos. 1 UD. 1501-1600. Principi del s. XVI. - Sèrie. 2.96.75. Vària notarial. 1 UD. 1613-1809. - Sèrie. 2.96.76. Pergamins. 1 UD. 1301-1700. s. XIV-XVII.</p> | 08160-63 | Rectoria de l'església de Sant Pere. Plaça de l'església, 1.Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0419400,2.1065000 | 426051 | 4654819 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57000-foto-08160-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57000-foto-08160-63-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 57001 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere apòstol, patró de l'església de Sant Pere de Perafita. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals. A la part superior hi ha una imatge de Sant Pere, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix sou pedra i fonament de l'Església verdadera: MOSTREU VOSTRE VALIMENT GLORIÓS, PATRÓ, SANT PERE. ___________________________ Exercint de pescador allà, al mar de Galilea Jesucrist, el Redemptor us inculca una idea. Tant l'amor el foc encén que deixeu barca i ribera: Al Tabor, per un instant, - oh divina recompensa - podeu Vós, Jaume i Joan contemplar la glòria intensa. Tot el goig d'aquell moment us ha tret altra fal·lera: És, també, a Getsemaní que amb Jesús, fent l'hora santa contra el poble, fet botxí que ve a prendre'l, no us espanta aixecar gallardament el coltell, per fer-lo enrera: Quan Jesús Ressuscitat per damunt la mar camina Vós, a l'aigua us heu llençat per besar sa ma divina. Hi llisqueu lleugerament fins que el dubte us esparvera: Tan humil i tan sincer contesteu a tres preguntes que del cel sou fet Clauer per les tres respostes juntes. Crist us llega en testament el Primat i sa bandera: Pentecosta, amb el seu foc vigoritza el vostre oracle que es confirma, a cada lloc, per la força del miracle. Per Jesús, no amb or ni argent, un tullit es recupera: Al sentir-se vostra veu des la Càtedra de Roma tot l'ermot es fa conreu i aquell món pagà es desploma. Sou de bell començament el Pastor que el poble espera: Tan de prop a Crist seguiu per la ruta senyalada que com Ell, en Creu, moriu per el bé de la ramada. En aquell martiri lent oh, l'amor quina foguera: Des de temps ja secular Perafita vos venera, tot el poble i cada llar vostra protecció espera Deu-nos fe de bon creient que tan poc, ai, reverbera: Amb el rou d'aigua del cel deslliureu-nos de sequia. Del dimoni, llop cruel, defenseu la rodalia. La virtut sigui sement d'una eterna primavera: _____________________ Quan la Mort es faci esment que la vida és fugissera: MOSTREU VOSTRE VALIMENT GLORIÓS, PATRÓ, SANT PERE.</p> | 08160-64 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0421100,2.1064900 | 426050 | 4654838 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Adjutori Vilalta (música i lletra) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 57002 | Goigs de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-remei-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Mare de Déu del Remei que es venera a la capella o santuari del Remei de Perafita. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha una imatge la Mare de Déu del Remei, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix que sou tant venerada i tothom aquí us adora: Concediu a qui us implora bon Remei, Verge sagrada. Tot quant Vós heu demanat al Verb, fill de l'Etern Pare, recordant-li que sou Mare fàcilment ho heu alcançat; per tal nom sou invocada dels fills vostres, o Senyora! De favors el Salvador us ha fet la Tresorera, perquè sou la Mitjancera entre Déu i el pecador. Feu-nos sempre d'advocada divina! Corredemptora. Sou el vas espiritual on conté la medicina eficaç, dolça i divina per guarir-nos de tot mal, i de Vós serà donada a mans plenes a tothora. Vostre part miraculós recordant-lo la partera el Remei de Vós espera en ses penes i dolors; en trobar-se alliberada us aclama Protectora. Quan la pesta ha desplegat formidable l'extermini, sempre el vostre patrocini a l'instant havem trobat; puix vetlleu vostra fillada que sou d'ella defensora. Apel·lant vostre servei, quan perilla nostra vida, us feu Mare amorosida convertint-vos en Remei. La salut ens heu tornada com cèlica Doctora. Quan s'assequen els sembrats i és migrada la collita, els fidels de Perafita a Vós venen confiats, que la pluja desitjada els vindrà benefactora. Ja que es mostren tan devots d'aquest vostre santuari on guardeu, com reliquiari, llurs pregàries i els ex-vots, la millora cobejada obteniu-nos en bona hora. No amb paraules solament, sinó amb nostres bones obres hem vingut tots, rics i pobres a mostrar l'agraïment; remeieu, doncs, Verge amada, aquest poble que us honora. Com a port de salvació ve sovint a vostra ermita el poblat de Perafita amb fervent veneració, perquè en veure-us enlairada en el tron d'Emperadora, ________________________ TORNADA Sigui la salut nostrada cada dia floridora: Concediu a qui implora bon Remei, Verge sagrada.</p> | 08160-65 | Santuari de la Mare de Déu del Remei. Sector central del terme municipal | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els goigs de la Mare de Déu del Remei es canten després de la missa de l'aplec del Remei, que es celebra el segon diumenge d'octubre a l'ermita de la Mare de Déu de Remei.</p> | 42.0509100,2.1043500 | 425883 | 4655817 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 57039 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-20 | XIX-XX | L'arxiu municipal de Perafita conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1851 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal Perafita ocupa 413 unitats d'instal·lació, amb un volum de 47,72 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau (1876-2000), Del. Local Falange (1955-1957), Germandat Sindical (1929-1971), J. Aigües la Tria (1913-1952). L'arxiu municipal està ubicat a la segona planta de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 01 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1879 - 2008) 1.1 TÍTOLS DEL MUNICIPI. TERME MUNICIPAL. SÍMBOLS LOCALS (1925 - 2002) 1.2 ÒRGANS COL·LECTIUS DE GOVERN (1879 - 2006) 1.3 ALCALDIA (1896 - 2008) 1.4 SECRETARIA (1921 - 2005) 1.5 SERVEIS JURÍDICS (1958 - 2004) 1.6 PERSONAL (1952 - 2003) 1.7 CORRESPONDÈNCIA (1879 - 2007) 1.8 MITJANS DE COMUNICACIÓ (1996 - 2003) 1.9 PARTICIPACIÓ CIUTADANA (2001 - 2001) 02 HISENDA (1851 - 2007) 2.1 PATRIMONI (1912 - 1992) 2.2 INTERVENCIÓ (1877 - 2006) 2.3 TRESORERIA (1891 - 2007) 2.4 FISCALITAT (1851 - 2003) 2.5 JUNTES I COMISSIONS (1902 - 1924) 03 PROVEÏMENTS (1918 - 2007) 3.1 PROVEÏMENT DE PRODUCTES PER A CONSUM DE LA POBLACIÓ (1941 - 1954) 3.2 AIGÜES, FONTS I SAFAREIG (1932 - 2007) 3.5 ESCORXADOR (1927 - 1952) 3.6 DELEGACIÓ LOCAL DE PROVEÏMENTS (1918 - 1970) 3.7 TRANSPORT PÚBLIC (1925 - 2005) 3.8 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1945 - 1945) 04 SERVEIS SOCIALS (1928 - 2005) 4.3 ATENCIÓ ALS REFUGIATS I VÍCTIMES DE GUERRA (1944 - 1954) 4.4 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1928 - 2005) 4.5 ACTUACIONS CONTRA L'ATUR LABORAL. ORIENTACIÓ PROFES (2000 - 2002) 4.6 JUNTES I COMISSIONS, PATRONATS, JUNTA LOCAL DE REFORM (1962 - 1962) 05 SANITAT (1851 - 2005) 5.1 CEMENTIRI I SERVEIS FUNERARIS (1851 - 1996) 5.3 INSPECCIÓ SANITÀRIA. LABORATORI MUNICIPAL (1987 - 2005) 5.4 PERSONAL FACULTATIU, COS MÈDIC MUNICIPAL (1924 - 1931) 5.5 CENTRES SANITARIS MUNICIPALS (1987 - 2004) 5.8 SERVEIS VETERINARIS (1933 - 1996) 5.9 NETEJA VIÀRIA, RECOLLIDA I TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLID (1997 - 1997) 5.10 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1923 - 1953) 06 OBRES I URBANISME (1917 - 2006) 6.1 PLANEJAMENT (1979 - 2003) 6.2 GESTIÓ URBANÍSTICA I INFORMACIÓ (1917 - 2006) 6.3 OBRES D'INFRASTRUCTURA (1952 - 2005) 6.4 IMMOBLES MUNICIPALS: CONSTRUCCIÓ I MANTENIMENT (1933 - 2001) 6.7 OBRES DE PARTICULARS I SERVEIS (1948 - 2006) 6.8 ACTIVITATS CLASSIFICADES AMBIENTALS I OBERTURA D'ESTA (1959 - 2005) 6.9 PROMOCIÓ DE L'HABITATGE. HABITATGES DE PROMOCIÓ MUNI (1981 - 1986) 6.10 DISCIPLINA URBANÍSTICA (1957 - 1998) 6.11 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1946 - 1946) 07 SEGURETAT PÚBLICA (1941 - 1998) 7.1 COSSOS DE SEGURETAT (1944 - 1998) 7.4 ARMES (1975 - 1981) 7.5 GUARDES JURATS (1955 - 1985) 7.6 PROTECCIÓ CIVIL (1941 - 1973) 08 SERVEIS MILITARS (1889 - 2001) 8.2 QUINTES, ALLISTAMENTS, LLEVES FORÇOSES I PRESTACIÓ SU (1889 - 2001) 8.3 BÉNS SUBJECTES A REQUISA MILITAR (1924 - 1964) 09 POBLACIÓ (1854 - 2004) 9.1 ESTADÍSTIQUES GENERALS DE POBLACIÓ. CENSOS (1921 - 2001) 9.2 PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS (1854 - 2004) 9.6 JUNTA LOCAL DEL CENS DE POBLACIÓ (1920 - 1940) 10 ELECCIONS (1881 - 2006) 10.1 ELECCIONS MUNICIPALS (1881 - 2003) 10.2 ELECCIONS DE JUTGE DE PAU (1931 - 1931) 10.3 ELECCIONS DE DIPUTATS PROVINCIALS (1882 - 1974) 10.4 ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA (1932 - 2003) 10.5 ELECCIONS A CORTS GENERALS (1884 - 2004) 10.6 ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU (1987 - 2004) 10.7 REFERÈNDUMS I PLEBISCITS (1931 - 2006) 10.8 CENS ELECTORAL (1881 - 1999) 10.9 JUNTA MUNICIPAL DEL CENS ELECTORAL (1889 - 1976) | 08160-102 | Ajuntament de Perafita. C. Major, 19. Perafita | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2008. | 42.0413400,2.1070700 | 426097 | 4654752 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57039-foto-08160-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57039-foto-08160-102-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)11 ENSENYAMENT (1907 - 2006)11.1 ENSENYAMENT INFANTIL (2002 - 2004)11.2 ENSENYAMENT PRIMARI (1972 - 2006)11.7 AJUTS I BEQUES PER A L'ENSENYAMENT (1986 - 1996)11.9 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS D'ENSENYAMENT (1907 - 1972)12 CULTURA (1896 - 2008)12.1 FESTES POPULARS I FESTA MAJOR (1896 - 2008)12.2 ACTIVITATS I INICIATIVES CULTURALS (1930 - 2007)12.3 CENTRES CULTURALS MUNICIPALS (1997 - 2007)12.4 PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC I NATURAL (1982 - 1997)12.5 RELACIONS AMB ENTITATS CULTURALS (1979 - 1980)12.6 NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (1982 - 1988)12.7 ESPORTS (2003 - 2003)12.8 JOVENTUT (2003 - 2003)12.9 PROMOCIÓ TURÍSTICA (1967 - 1970)12.10 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS DE CULTURA (1946 - 1999)13 SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1919 - 2006)13.1 CENSOS I ESTADÍSTIQUES AGRÍCOLES I RAMADERES (1925 - 1989)13.3 FOMENT FORESTAL (1939 - 2004)13.5 MEDI AMBIENT (1939 - 2006)13.6 REPRESENTATIVITAT AGROPECUÀRIA (1919 - 2002)13.7 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1927 - 1971) | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 57067 | Arxiu de Josep M. Vilarmau i Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-josep-m-vilarmau-i-cabanes | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Perafita, hi ha recollit les següents informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès: - Cançons cavalleresques i llegendàries: Els estudiants de Tortosa. Perafita. St Jaume de Galícia. Perafita. Notació musical i text. La filla retrobada. Perafita. Notació musical i text. - Cançons amoroses Les nines de Camprodón [sic]. Perafita. Text. Els fadrins de Sant Boi. Perafita. Notació musical i text. D'Alpens sou filla... Perafita. Notació musical i text. Fadrins que arribeu al món... Perafita. Notació musical i text. L'hereu Rocafiguera. Perafita. Text. L'hereu Riera. Perafita. Notació musical i text. L'hortolana i l'hortolà. Perafita. Notació musical i text. El caçador i la pastoreta. Perafita. La font viva. Perafita. Notació musical i text. Casada amb un gabaix [sic]. Perafita. Notació musical i text. No aniré sola a l'aiga... Perafita. Notació musical i text. Una tarde [sic] molt serena... Perafita. Notació musical i text. La donzella de la Plana de Vich. Perafita. Notació musical i text. - Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums La vella i l'estudiant. Perafita. Text. Te'n recordes tu Dolores... Perafita. Notació musical i text. La flor de Pesol. Perafita. Text. Muntanyes que produiu [sic]... Perafita. Notació musical i text. Vintitrés de mars comensa [sic]... Perafita. Text. Ai, ballades malvades. Perafita. Notació musical i text. - Cançons populars. Cants religiosos: nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses La passió sagrada. Perafita. Divino. Perafita. Notació musical i text. [De Jesús la primera agonia...]. Perafita. - Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants Quan jo tenia quatre anys... Perafita. Notació musical i text. | 08160-130 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0415800,2.1071000 | 426100 | 4654778 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Està microfilmat.La imatge s'ha extret del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 57070 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-2 | XX | El fons fotogràfic municipal es troba situat a la biblioteca, ubicada a l'ajuntament vell. Es tracta d'un fons d'unes 800 fotografies, aproximadament, cedides per diversos veïns del municipi, amb una cronologia que va des de l'any 1900 fins a l'actualitat. Les fotografies, totes en format paper, es troben ordenades i classificades en àlbums fotogràfics on a cadascuna hi consta l'any i el tema de l'esdeveniment. Consta de 4 àlbums de fotografies classificades: el primer àlbum va des de l'any 1900 al 1955 i les fotografies són en blanc i negre; el segon àlbum va del 1950 al 1975 i la majoria de fotografies també són en blanc i negre; i el tercer àlbum va de l'any 1970 al 1999 amb fotografies de color. Hi ha un últim àlbum que recull les fotografies més recents, des de l'any 2000 a l'actualitat. La temàtica de les fotografies és molt variada. Així podem trobar alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, jovent, festes (reis, caramelles, la Candalera, festa Major, processons, equips de futbol, retrats familiars, treball a les masies i al camp (segar, pallers, matança del porc), vistes del poble, curses de cavalls, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. | 08160-133 | C. Major, 4.Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0419800,2.1068800 | 426082 | 4654823 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57070-foto-08160-133-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La majoria de les fotografies han estat cedides per Lluís Picas i Ramon Casals.Les dues imatges s'han extet del fons fotogràfic municipal. | 98 | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 99838 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-piera | XVII-XXI | <p>L'arxiu municipal de Piera està situat al semisoterrani de l'edifici de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des del segle XVII fins a l'actualitat. En el moment de fer l'inventari s'hi conserven 730 metres lineals, classificats en 6540 capses. També hi ha 4 pergamins i un arxiu fotogràfic. La documentació està classificada en les seccions següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient.</p> | 08161-149 | Ajuntament de Piera. C. de la Plaça, 16-18. | 41.5179800,1.7435100 | 395158 | 4597022 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99838-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99838-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99838-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 244,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc