Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49949 | Tèrmica de Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termica-de-roca-umbert | <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental.</em> Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> <p><span><span><span>PRAT ARMADANS, Ester; TENCI, Roberta (2019). <em>La tèrmica Roca Umbert de Granollers</em>. “Ciència, Tècnica i Societat. Les guies dels Museus del MNACTEC, 05”. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Terrassa.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>Nau que forma part del recinte de l’antiga fàbrica Roca Umbert i que acollia dues grans calderes de vapor que subministraven l’energia (vapor i electricitat) a totes les naus. Es tracta d’un dels elements més característics i més ben conservats del conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici de dos cossos que totalitzen uns 500 m2 i uns 20 m d'alçada, el qual conté dues calderes de vapor de grans proporcions del tipus aquatubular. Una, de marca Garbe, de 180 m de superfície de calefacció per treballar fins a 15 kg/cm2 i una producció de 5Tm/hora. L'altra és de la marca Babcock&Wilcox, model W.I.F. Té 250 m2 de superfície i donava fins a 32 kg/cm2 i una producció de 10 Tm/hora. Aquesta, al llarg del temps, va treballar amb carbó, amb fuel-oil i, darrerament, amb gas natural, prèvia instal·lació de cremadors que també podien funcionar, en cas de necessitat, amb fuel-oil. Estava equipada amb economitzador i reescalfador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sala també comptava amb un economitzador i un reescalfador, i era aquesta part de la fàbrica l'encarregada de subministrar l'energia a les naus (vapor i electricitat) (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). Aquesta energia s'obtenia, com ja hem apuntat, de diverses fonts, segons el moment. Es tenia en compte la relació preu-poder calorífic, el transport, etc. La part del carbó, amb els forns de combustió, conserva els carrils i les vagonetes, la tragella, etc. L'elèctrica conserva un motor de gas-oil de 100 CV i alternador de 80 Kva, un motor de vapor Spilling a contrapressió, reutilitzat ja que procedia d'un submarí, amb tres pistons de 240 CV cadascun, un alternador de 6000 V i 625 Kva. L'alimentació es feia a 30 kg de pressió, aprofitant la sortida, directament a la xarxa d'instal·lació de vapor a 20, 7 i 2'5 kg respectivament; per tant, s'aprofitava al màxim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests dos motors permetien, doncs, produir corrent elèctric, que també podia ser subministrat per la companyia Estabanell i Pahissa, a la qual, en algun moment, també se n'hi va vendre. D'altra banda, també es conserven els dipòsits de preparació de l'aigua abans d'obtenir el vapor. Finalment hi ha una turbina AEG de vapor de 650 Kva., la qual solament funcionava en cas de necessitat, ja que el vapor que es consumia passava directament a la torre de refrigeració i només se'n recuperava un 30 o 40%. </span></span></span></p> | 08096-102 | Avinguda Prat de la Riba, 75 | <p><span><span><span>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en què es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna (BAULIES, 1965). La fàbrica Roca Umbert és un interessant exemple d'aquesta vessant industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen de la fàbrica Roca Umbert es remunta a més de cent anys, quan Josep Umbert i Ventura (1843-1917), fill de Sant Feliu de Codines, on funda aquesta empresa (1865), instal·là una primera petita empresa a Granollers, cap als volts de 1875, ocupant el local d'una antiga serradora del terme de Palou. A partir d'aquesta primera iniciativa l'empresari anà expandint la seva fàbrica, especialment a partir dels darrers anys del segle XIX, que, coincidint amb la crisi del tèxtil, inicià una política d'expansió aprofitant quadres d'empreses que feien fallida. Aquest procés culminà a partir de 1904, amb les noves naus situades al carrer de Prat de la Riba, on es conserven avui. Aquí s’hi van instal·lar els telers que tenia dispersos en diverses quadres, ampliant l'edifici i ubicant també una secció de tint i paraments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan va morir, Josep Umbert i Ventura era l'empresari més important de Granollers. La fàbrica que tenia era la segona de la ciutat en nombre de telers i també per contribució, i 'formaba parte de importantes sociedades mercantiles'. Després va passar a mans dels hereus de l'empresari i l'any 1925 fou absorbida per la fàbrica Fills de F. Torras. Posteriorment adoptà el nom de Roca Umbert C.A., i el 1936 ja tenia a Granollers 917 treballadors, repartits en tres plantes. Aquell mateix any importà telers automàtics, els primers de l'Estat: La majoria d'empreses tèxtils no van arribar a tenir aquest tipus de telers fins ben entrats els anys cinquanta o, fins i tot, seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la Guerra Civil Roca Umbert fou col·lectivitzada, rebent el nom d'Espartaco. En aquells moments l'empresa ocupava uns 2.000 treballadors entre tots els centres de producció (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). El 1939 fou cremada parcialment, sobretot les parts més modernes (telers automàtics i tints de bobines) (MUNTAL, 1995). Tot i així, la producció continuà a ritme normal amb els mateixos telers automàtics i d'altres d'antics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la guerra, l'any 1952 es construeix un nou edifici i el 1956 es reprengué la modernització de la indústria, començant per la reconstrucció del tint de bobines. Dos anys més tard s'hi instal·là la primera secció completa de telers sense llançadora Sulzer. Els anys de postguerra es patien freqüents talls en el subministrament elèctric. Per aquesta raó l’empresa decidí posar en marxa una central tèrmica, que va entrar en funcionament l’any 1951, amb una primera caldera de la marca Garbe que, unida a un generador de 625 KW, proveïa de vapor i electricitat tota la fàbrica. Uns anys més tard, el 1958, es va instal·lar una segona caldera, de la marca Babcock & Wilcox. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 els propietaris es van acollir al Pla de Reestructuració Tèxtil, que va suposar l’acomiadament de centenars de treballadors. L'any 1976 va començar el trasllat de l'empresa a La Batllòria (MUNTAL, 1995). El seu tancament definitiu va tenir lloc a finals del mes d'abril de 1991. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de 1982 l'Institut Català del Sòl comprà part dels seus terrenys per endegar la urbanització del sector de Tres Torres. El mes d'agost de 1993 les seves naus foren cedides a l'Ajuntament de Granollers, a través d'un acord de permuta amb els seus propietaris (HOMS I COROMINAS, 1995). La fàbrica Roca Umbert va ser utilitzada, entre d'altres coses, com a plató cinematogràfic. Posteriorment, els diferents espais s’han anat rehabilitant i avui acullen un bon nombre de serveis públics. El conjunt és concebut com un gran centre per a la producció, formació i difusió de la creació artística i cultural, destinat també al sector tecnològic i comunicatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part més popular i anecdòtica, cal remarcar els records vius de molts dels seus antics treballadors. A la memòria de molta gent de Granollers es conserva el record de personatges com la Cinteta, teixidora de la fàbrica, que era coneguda per aquest renom per la seva fesomia: petita, velleta i a més, encantadora. No pocs aprenents de contramestre passaren pels seus consells i enmig dels seus telers durant la dècada 1950-1960 aprengueren els primers rudiments de la feina. Les teixidores de la fàbrica portaven quatre telers, separats dos a dos per un carrer i anaven a preu fet. Això ens ajuda a entendre la generositat d'aquesta dona en ensenyar aprenents, els quals durant el temps que estaven sota el seu mestratge li donaven més problemes que alegries (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p>La Tèrmica actualment és un Centre d'Interpretació de l'Energia i que forma part del Sistema Territorial de MNACTEC, i que està obert al públic segon l'horari establert. </p> | 41.6016100,2.2838000 | 440317 | 4605793 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-foto-08096-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-foto-08096-102-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2024-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | La tèrmica de Roca Umbert forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. La informació bàsica sobre Roca Umbert prové d'un informe de J. Muntal (1995), a partir de les informacions tècniques del Sr. Marcel·lí Camats, aleshores responsable de manteniment del complex i que va donar lloc a l'Inventari del Patrimoni Industrial del Vallès Oriental, que d'acord amb les directrius del mNACTEC i la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Oriental, van fer els autors del llibre que s'esmenta, editat anys després pel CCVO (Comunicació Museu de Granollers).Sobre els inicis de la industrialització a Granollers podem tenir en compte els següents aspectes: la carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). La industrialització de Granollers està directament vinculada a l'arribada del tren. Amb el tren es transportava el carbó que donava energia a les fàbriques per a fer funcionar el vapor, tant el que provenia del port de Barcelona com el que venia de Sant Joan de les Abadesses (SESÉ, 1987b). El 1840 no hi havia en tot el partit judicial de Granollers cap teler mecànic, encara que hi havia 118 de manuals. El 1845 ja hi havia una fàbrica de teixits de cotó, accionada per vapor. El 1874 s'hi havia instal·lat 156 telers mecànics. El 1880 n'existien 173 i el 1890 ja n'hi havia 425 per tan sols 21 de manuals, amb un total de 16 fàbriques. (SESÉ, 1987b). Al costat del tèxtil hi havia indústries d'altres branques, per exemple la metal·lúrgica, que va iniciar-se pels volts del 1870 i el 1880 ja hi havia una foneria per a fer telers, instal·lada a can Trullàs (SESÉ, 1987b). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49950 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-2 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental</em>. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XX | <p>Edifici en planta de 'L' que té façana a dos carrers, el costat més llarg del qual dona al carrer de Sant Jaume. La cantonada és de planta corba. Esta composat simètricament amb dues torres de planta quadrada respecte la bisectriu de la cantonada.</p> <p>Els cossos laterals presenten planta baixa i pis amb coberta plana limitada per una barana calada de peces ceràmiques. Les torres tenen una segona planta i són acabades amb coberta de teula àrab, a quatre vessants. Els ràfecs són treballats amb imbricació de peces ceràmiques. Les façanes són planes, arrebossades i pintades actualment de color ocre. La part corba i les torres estan recolzades sobre sòcol de pedra; la resta sobre sòcol arrebossat. Els buits són de proporcions verticals. Els de la planta baixa de la cantonada i els del segon pis de les torres són d'arc de punt rodó. Els de la planta baixa de la torre estan protegits amb reixa de ferro de dibuix geomètric i quadrats iguals a les baranes dels balcons de les torres. (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Abans, en la barana de coronament de la part corba hi havia la inscripció 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos'.</p> | 08096-103 | Carrer de Sant Jaume, 36 | <p>Malgrat la clara opció pel tèxtil a partir de la industrialització, a Granollers el caràcter tradicionalment agrícola i ramader de la vila va continuar i va adquirir nova importància amb edificis per a ús dels pagesos i ramaders (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). La estructuració territorial comarcal preparada entre 1932-33 va ser utilitzada per constituir la 'Zona Agrícola del Vallès' o 'Hermandad comarcal sindical de Labradores y Ganaderos del Vallès', en la qual s'integraven tots els pobles de la comarca, orientals i occidentals, d'Olesa a Gualba, i de Montcada a Aiguafreda. Tenia la seva seu a Granollers. Acabada la missió d'aquest organisme, quedà dissolt, però la seva tasca va servir per a provar la vigència de la comarca per damunt d'altres demarcacions més artificials (BAULIES, 1965).</p> | 41.6079300,2.2854400 | 440460 | 4606493 | 1945 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-sindicat-agricola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-sindicat-agricola-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49950-foto-08096-103-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc Riba de Sala | Forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49951 | Xemeneies de la Fàbrica Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-de-la-fabrica-torras | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>HOMS I COROMINAS, Josep (1995).<em> Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental</em>. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PEREIRA CASTRO, Carlos (1998). Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí: El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí (Beques per a la recerca / núm 2).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Conjunt de dues xemeneies industrials que formaven part de la fàbrica Torras, establerta a finals del segle XIX i avui desapareguda. Són els únics elements que es conserven de l’antiga fàbrica. Les dues estan emplaçades a pocs metres de distància, enmig del passeig de Josep Tarradellas, urbanitzat al solar que ocupava l’antiga fàbrica. Les dues xemeneies són obrades a totxo vist. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La xemeneia que es troba més al sud és de secció octogonal. Consta d’un pedestal de base quadrada que acaba en una cornisa volada amb pedra tallada del Bertí a les cantonades. Cada cara té el centre rebaixat amb una forma quadrada que té els angles corbs, de manera que es ressalten les cantoneres en forma de pilars. Encara s’hi pot veure l’arc de la porta que conduïa a l’interior de la xemeneia i en facilitava la neteja. Al damunt de la base el fust octogonal és senzill i no té cap ressaltat en el coronament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La xemeneia que es troba més al nord és de secció circular. Actualment arrenca directament del nivell del terra. El fust és troncocònic; és a dir, més ample de la base. El coronament és rematat per una doble motllura, com una anell que protegeix de la pluja. Durant les obres de restauració es va poder comprovar que la xemeneia arrenca amb un gruix de tres filades de totxo i acaba, a la part superior, amb una sola filada. També es va poder comprovar que, tot i que sembla que té una petita desviació al coronament, només segueix la tradició de calcular d’on venen els vents i cap on anaven els fums, perquè a l’escalfar-se més d’un costat que de l’altre no fes esquerdes al fust (CANTARELL, 2018).</span></span></span></p> | 08096-104 | Rambla Josep Tarradellas (sector nord) | <p><span><span><span>La fàbrica de can Torras, juntament amb la Roca Umbert i ca l’Isidro Comas, va ser un dels màxims exponents de la indústria tèxtil a Granollers. Va ser fundada per Pau i Francesc Torras, originaris de Lliçà d’Amunt, els quals arribaren a la ciutat durant la primera meitat del segle XIX. Inicialment van fundar un petit taller el 1878, a la plaça de la Corona. El 1880 ja van projectar construir una quadra amb més capacitat al costat de la carretera de Granollers a Mataró (actual carrer de Josep Umbert). Van triar aquesta zona perquè estava a tocar de l’antiga estació de ferrocarril, cosa que els facilitava l’arribada i sortida de tot tipus de mercaderies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la mort de Pau i Francesc, els seus hereus van dividir la fàbrica en dues raons socials diferents: Fills de Frederic Torras (que van llogar la seva part als Umbert per instal·lar-hi una filatura) i Viuda de Joan Torras. Després de la Guerra Civil, l’any 1940 passà a la raó social “Industrial Torras S.A”. A Granollers disposava de les seccions de teixit, tint, blanqueig, acabats i manteniment, i s’hi fabricaven sarges, setens i teixits a quadres, entre d’altres productes. La propietat va adquirir a Guardiola de Berguedà una filatura, ja que a Granollers no en tenien cap. Fins als anys 1950 van anar ampliant l’empresa, però a la dècada següent no van poder sostenir la recessió del tèxtil i van haver de tancar el 1968. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Torras va estar estretament vinculada a la vida social i política, cosa que també ocasionà controvèrsies entre els ciutadans de Granollers. Paulí Torras va ser diverses vegades alcalde de la ciutat, i Francesc Torras, que va arribar a ser diputat a les Corts, va aconseguir el títol de ciutat per a Granollers l’any 1922. També va aconseguir un seguit de millores per a la ciutat, com el pont sobre el Congost, l’Institut de segon ensenyament i la Biblioteca Popular Francesc Tarafa, entre d’altres <span>(CANTARELL, 2018). Al recinte de la fàbrica els </span><span>amos hi havien construït una magnífica casa amb jardí i cascada que presentava una doble galeria coberta a la façana principal (Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002). Així mateix, la casa bressol estava </span>al davant de les xemeneies, on ara hi ha els pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vint anys després del tancament de la fàbrica Torras, el 1988, es va donar permís per edificar a la zona. En els terreny s’hi van construir blocs d’habitatges, l’estació d’autobusos i s’amplià el parc Torras Villà, que s’havia inaugurat el 1974 <span>(CANTARELL, 2018).</span></span></span></span></p> | 41.6062911,2.2918430 | 440992 | 4606307 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49951-xemeneies-fabrica-torras-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49951-xemeneies-fabrica-torras-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49951-xemeneies-fabrica-torras-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49951-foto-08096-104-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2024-07-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: cal Federico.Fa poc que la xemeneia ha estat consolidada. Entre d’altres actuacions, s’ha tapat la boca superior del fumeral per evitar que l’aigua de la pluja malmeti la part baixa; també s’han tret algunes filades del coronament per evitar que el deteriorament pugui afectar les filades inferiors. I s’han canviat diversos trams de totxos de la base, rejuntats amb morter de calç.Forma part de l’itinerari “La ciutat del Fum”, que recorre les xemeneies industrials de Granollers.Plafó informatiu sobre les xemeneies industrials de l’itinerari La ciutat del fum: 'Fàbrica Torras', amb textos de Cinta Cantarell (2018). Museu de Granollers. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49954 | Carrer del Lliri / Carrer del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-lliri-carrer-del-lleo | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Conjunt de dos carrers que formen part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap a l’est. Els dos mantenen en certa mesura la seva tipologia tradicional d'habitatges de finals de segle XIX i començament del XX: cases de tipologia tradicional urbana, de petites dimensions, destinades a habitatges dels obrers de les fàbriques, composades de planta baixa i pis. La majoria tenien teulada a dues vessants i ràfec 'de tortuga'. Aviat s’hi van construir també les primeres cases de veïns, de petites dimensions, i no gaire altes, d’unes tres plantes. Les façanes estan arrebossades i presenten, en les cases més senzilles, tan sols un eix de simetria, marcat per la porta d'accés a la planta baixa i el balcó escassament volat a la primera planta. En els darrers anys, però, moltes de les cases antigues han estat substituïdes. Les que encara es conserven i presenten cert interès patrimonial són les següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER DEL LLIRI: cases 3-5, 7, 14-16-18 (grup de cases de planta baixa i pis), 25-27-29 (interessant grup d'habitatges, tot i que els baixos es troben reformats) i 33.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER DEL LLEÓ: cases 4, 6, 8 (planta baixa i pis), 10.</span></span></span></p> | 08096-107 | Carrer del Lliri; Carrer del Lleó | <p> </p> <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als carrer del Lliri i del Lleó, al tombant de segle XX ja es trobaven plenament urbanitzats. Les cases del carrer del Lliri i del carrer del Conestable de Portugal les va promoure el constructor Lletjós (Informació oral d’Eustaqui Casals, 2002).</span></span></span></p> | 41.6058822,2.2890050 | 440755 | 4606263 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-carrer-lleo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-carrer-lliri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-carrer-lliri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-carrer-lliri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-carrer-lliri-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-foto-08096-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||
| 49955 | Mercat del dijous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-dijous | <p>AMADES, J. (1985). <em>Costumari català</em>. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana. </em>Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>ROMA, Josefina (2001). 'Josep M. Batista i Roca, antropòleg', a <em>Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers</em>, pp 9-26.</p> <p>ZAMORA, F. de (1784). <em>Diario de los viajes hechos en Catalunya</em>. Reedició. Barcelona: Curial.</p> | X-XXI | <p><span><span><span>Mercat que, des de temps immemorials, es celebra a Granollers cada dijous i que constitueix una de les tradicions més emblemàtiques d’una ciutat que ha destacat per la importància d’aquesta activitat comercial tradicionalment lligada amb el gra, l’agricultura i la ramaderia. Un dels seus símbols és, precisament, la Porxada, que era l’antiga llotja del gra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui dia cada dijous el mercat continua ocupant una àmplia superfície al centre de Granollers, on hi trobem instal·lades les típiques parades amb tot tipus de mercaderies. Tot i que, amb el pas del temps, les parades i tot l’ambient que envolta el mercat s’ha anat modernitzant, encara conserva el regust dels temps passats i atreu una gentada provinent de la ciutat i el seu entorn que omple els carrers i places del centre. En la memòria popular queda el record dels espais urbans dedicats a cada tipus de mercaderies: el bestiar gran (vaques, cavalls, ovelles) a la plaça Barangè-Agustí Vinyamata; l'aviram-marmanyers ('El Rengle'), als carrers de Santa Elisabet i Espí i Grau; la fruita i verdures a la Porxada, sota cobert; els planters al carrer de Sant Jaume. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’autor Jordi Baulies, a Granollers el dijous és un dia intocable per molts, un dia de festa, un dia que surt de la monotonia corrent per a tots aquells altres granollerins que, no lligats ni al comerç ni al camp, són espectadors del brogit del dia (BAULIES, 1965). Humorísticament, alguns han qualificat aquest mercat del 'sant dijous'.</span></span></span></p> | 08096-108 | Plaça de la Porxada i altres places i carrers del centre de Granollers. | <p><span><span><span>El mercat del dijous és un fet tradicional a Granollers. La seva avantatjosa situació geogràfica configurà la vila com un lloc de pas, apte per a tot tipus de transaccions. En opinió de Baulies, en lògica correspondència al seu paper central, el comerç adquirí un protagonisme rellevant. El mercat ha estat el caliu de la fructífera i enriquidora activitat mercantil posterior. La formació de la vila medieval va estar íntimament lligada a la funció de mercat, un mercat que sembla que es va repetint cada dijous i d'una forma ininterrompuda molt probablement des del segle X fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una escriptura del 1019 fa referència al camí d'Archers (molí de Montornès) al Mercat, que Estrada suposa de Granollers i que cal considerar la primera cita històrica (BAULIES, 1965). L’any 1041 un conveni entre la vescomtessa Guila i els seus fills amb els canonges de Barcelona els obliga a donar cada any per Tots Sants 'un modium de fromenti', mesura legítima del 'mercato de Granulariis', a la Canongia. Tomàs Balvey anota altres cites sobre aquest mercat (la primera de 1043). Amb posterioritat, i al seu voltant, apareixen pactes i privilegis: 1287, Pere Marquès, senyor de la Roca, compra els drets al mercat; 1333, Alfons III el Benigne atorga tot un seguit de privilegis pels possibles compradors; 1335, un nou privilegi atorga la concessió de celebrar la Fira de Pasqua Granada; 1434, Alfons IV dicta la prohibició de tenir taula de carnisseria al camí públic o vora d'ell, els dies de mercat... Això no obstant, la concessió oficial del privilegi per a fer mercat va tenir lloc el primer d'octubre de 1448, i l'escriptura va ser signada a Granollers per la reina Maria, lloctinent general del seu espòs Alfons IV, segons consta en el 'Llibre Gran de Privilegis' de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als segles XV i XVI trobem la delimitació del càrrec de Mostassaf, instituït per la mateixa reina Maria en privilegi atorgat el primer de setembre de 1452, que era elegit en terna pel Consell de la Universitat o govern municipal. Indiscutiblement, el mercat ha estat una activitat econòmica de primer ordre per a Granollers i ha deixat la seva empremta en la toponímia d'algunes de les places escenari d'aquesta manifestació quotidiana, sempre dins el perímetre emmurallat. Noms com els de la plaça de l'Oli, de les Olles i dels Cabrits, encara existents, o com els de la plaça del Bestiar, del Gra o dels Porcs, ja abandonats, però no oblidats, en són una bona mostra. Carrers i places, doncs, han acollit la frenètica ocupació dels dijous que ha paralitzat i, a la vegada, dinamitzat tota l'activitat granollerina una vegada a la setmana (HOMS I COROMINAS, 1995). Un altre topònim original pel mercat és el del Rengle: el carrer de Santa Elisabet i també al carrer d'Espi i Grau es coneixen popularment amb aquesta denominació. Això és degut al fet de que en aquest indret els pagesos s'arrengleren per vendre-hi majoritàriament aviram el dia del mercat (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància del mercat queda palesa en textos com aquest del segle XVIII, on es diu: 'Estoy persuadido que en el terreno que coge el Vallés, no se acomodarían, en la mejor dehesa de Extremadura, tantas cabezas de ganado como hay aquí, y al mismo tiempo una multitud de pueblos y de cultivos. Hay un mercado semanal y dos ferias al año. Se comercia en ganados, aves y toda espécie de comestibles, y algunas tiendas son muy concurridas. Hay una lonja en medio de la plaza, muy capaz y elevada, sostenida de grandes columnas de piedra y bajo la cual se refugian los dias de agua los que vienen al mercado con sus géneros' (ZAMORA, 1784), (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de l'any 1919 Josep M. Batista i Roca fa la següent descripció del mercat: 'Hi acuden més de 2.000 vehicles dels pobles del volt. Els carruatges solen llurs amos deixar-los en cases conegudes, pagant una mòdica quantitat. Molts no caben a les cases i es col·loquen a banda i banda de la carretera, agrupant-se per pobles. Hi ha gent dels pobles dels voltants, però també de St. Celoni, Palautordera, Centelles, Balenyà, Selva, Collsuspina, St. Feliu de Codines, Bigues, Riells, Caldes, Parets, Martorelles, St. Fost, Palau-Solità, Mataró, Vilassar, Badalona, Rubí, els de Tona, per gra i polleria, els de Montsenys, per castanyes (ROMA, 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més del mercat habitual de cada dijous, al llarg de la història s'han succeït una sèrie de mercats particulars d'acord amb la estació de l'any. Aquests “altres mercats” feien del dijous corresponent un dia especial. Així, per exemple, el mercat de castanyes, on acudien el dijous abans de Tots Sants les mestresses de molts pobles del Vallès en els quals no es collien castanyes, i hi compraven una bona quantitat d'aqueix fruit. Se’n venien tantes que el mercat d'aquell dia era conegut per aquest nom, el mercat de les castanyes (AMADES, 1985, IV: 671). Un altre dijous, el de Quaresma, anterior al divendres de Dolors, tenia lloc l'anomenat mercat de grans. Es considerava com el millor, un dels més grans i concorreguts, perquè corresponia al començament de la temporada estival. La gent hi comprava els rams de llorer destinats a ésser beneïts a l'església. Tots els carros, en tornar cap als seus pobles, duien penjats al darrera els grans rams adquirits (AMADES, 1985, II: 680).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La industrialització de l'agricultura i ramaderia van provocar el canvi al mercat, cosa que es va projectar en la seva fesomia, així, i sense desaparèixer, aquest es transformarà en un gran mercat urbà, on els productes manufacturats van acaparar tota l'oferta. La presència d'aviram, entre els carrers de Santa Elisabet i de Corró, i l'afluència massiva de pagesos provinents d'arreu de la comarca, al voltant de la Fonda Europa, és la principal reminiscència del passat (HOMS I COROMINAS, 1995). </span></span></span></p> | 41.6079900,2.2876100 | 440641 | 4606498 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49955-mercat-dijous-13.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Antigament, un tipisme especial presentava la venda de l'aviram, dels conills i dels ous, als estrets carrers del Dr. Riera i de Santa Elisabet, on les pageses del 'rengle' discutien, cridaven, gesticulaven, regatejaven i finalment venien als marmanyers i compradors que visitaven aquest sector del mercat. Al carrer de Sant Roc i a la plaça Maluquer i Salvador hi trobàvem diverses parades més encarades al pagès, a l'home: les de ferreteria, utillatge agrícola, quincalla, faixes, cinturons, roba de treball, fulles d'afaitar, articles de fumador, etc. Aquí també es situaven les parades dels xarlatans, abans homes de grans maletes, d'on sortien mantes, fulles i sabó d'afaitar, llapis, quartilles i tot de coses més, venudes a preus de 'ganga', o els més calmosos que per pocs diners, amb les seves herbes o l'ungüent de la serp, guaria l'arteriosclerosi o les nafres de tota la comarca. El bestiar gros, a l'antiga estació de França, i a la plaça Gran, un allau de gent i de parades, i les fondes, ben plenes de tractants de bestiar, pagesos, marmanyers i badocs, que despatxaven ritualment l'esmorzar del dijous, normalment de ganivet i forquilla. | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||
| 49956 | Fira de l'Ascensió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-lascensio | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català. El curs de l'any</em>. Barcelona. Editorial Salvat.</span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Fira que té lloc per la diada de l’Ascensió i que és el principal esdeveniment econòmic, i també social, de Granollers. Actualment és una fira multisectorial que mostra les principals novetats de la indústria, els serveis i l'automoció, i que compta també amb una representació agrícola i ramadera comarcal. L’emplaçament és al parc firal, al costat del riu Congost. L’esdeveniment es complementa amb diversos actes culturals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l’Ascensió <span>les places i els carrers del centre de la ciutat s’omplen de festa, cultura i tradició, arts al carrer i creativitat, música i ball, cercaviles i gegants, sardanes i castells.</span> Avui la Fira de l’Ascensió és un esdeveniment econòmic i social que ha perdut el contingut tradicional que tenia, encara que posseeix un valor patrimonial com a referent històric i simbòlic. La tradició marca que la Fira comença amb el pregó, que cada any realitzen personalitats rellevants en diversos camps. <span>L’activitat ‘Fem un llibre’ s’ha consolidat després de més de quaranta edicions. El divendres de l’Ascensió els infants fan un llibre gegant i col·lectiu amb l’ajuda d’il·lustradors i il·lustradores. Una de les actuacions més desitjades és «La Tripleta de l’Ascensió», que és la triple actuació d’una de les quatre grans orquestres de Catalunya que inclou sardanes, concert i ball final. Així mateix, les Havaneres de l’Ascensió també és un acte musical molt esperat a la ciutat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un altre acte emblemàtic és la Passada moderna: un nou concepte de desfilada, enfocada a la cultura i el folklore popular i tradicional. S’hi poden contemplar elements singulars, sorprenents i majestuosos arribats d’arreu. Altres actes molt consolidats són l’actuació dels Xics de Granollers, la cercavila de Gegants i la tradicional ballada de l’Esbart Dansaire de Granollers. </span></span></span></span></p> | 08096-109 | Parc Firal del Congost | <p><span><span><span>L'antecedent d’aquesta fira es situa a l'any 1335, quan el rei Alfons III el Benigne concedia a la vila de Granollers un privilegi autoritzant una Fira de Pasqua amb una durada d'uns vint dies. Ja al segle XIX, sabem que el gener de 1853 l'Ajuntament va acordar celebrar dues fires de tres dies de durada cadascuna. La primera començava el dilluns de Pentecosta i l'altre el 29, 30 i 31 d'agost. A finals de la dècada de 1920 hi havia dues fires anuals, una per l'agost, els dies 29 i 30, i una altra el dimarts de Pasqua de Pentecosta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En plena postguerra, i per iniciativa de la II Zona Agrícola del Vallès, es va fer realitat la primera Fira de l'Ascensió. Aquella Fira va ocupar els terrenys contigus de l'antiga estació de França en el que avui seria la plaça de Barangé. Des d'un principi van ser els agricultors, i sobretot els ramaders, els més interessats en l'operació. El Primer Concurs de Bestiar de la Comarca va tenir lloc l'any 1943, i l'any següent, es convertia en una Fira-Exposició Provincial de Ramaderia. El 1948 i en vista de l'èxit assolit, s'amplià el seu àmbit a nivell regional i es van fer tots els possibles perquè la festa ramadera fos de dos dies. (HOMS, 1995). L'esperit de la Fira agrícola i ramadera feia que els pagesos, amb el seu bestiar, acudissin a la fira impel·lits per la possibilitat de guanyar un dels nombrosos premis o almenys per treure algun o altre profit de llur participació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1944 la Fira va esdevenir provincial, i la major participació obligà a repartir els animals per grups i a ocupar altres indrets de la ciutat. Així van passar els anys fins a la introducció d'una incipient exposició industrial que es realitza a l'any 1950. Però va ser el 1954 que s’inicià una nova etapa a la Fira de l'Ascensió. L'Ajuntament es va fer càrrec de l'organització mitjançant el Patronat de la Fira i Festes presidit per Josep Porcar. Llavors es decidí allargar la durada de la Fira a quatre dies i crear una nova secció dedicada a les activitats industrials aplicades a l'agricultura. Això va fer que ben aviat la incipient indústria desplacés la maquinària i els productes agrícoles i ramaders. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys seixanta la fira reflecteix l'expansió econòmica en general i la del sector de l'automoció, en particular. Amb la inclusió del Pavelló del motor es produeix un augment significatiu, tant en el pressupost de la Fira com en el nombre d'expositors. Aquesta situació s'inverteix en els anys setanta, afectats per la crisi del petroli de 1973, el final del règim franquista i l'inici de la transició a la democràcia. En aquest context Granollers es queda pràcticament sense Fira, i el dia de l'Ascensió passa a ser no festiu en el calendari laboral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1979, però, el consistori torna a declarar festiu el dia de l'Ascensió i es comença a fer la Fira de nou, tot i que en condicions precàries. No és fins el 1985 que la Fira i Festes de l'Ascensió retornen amb força després d'un acord entre la Unió Empresarial Intersectorial, la Unió de Botiguers, el Grup de Ramaders i l'Ajuntament. Això va permetre crear la Comissió de la Fira. Es va voler fer de la Fira el marc adequat on trobessin sortida les iniciatives encaminades a superar la crisi econòmica de principis dels setanta. En aquest nou model es mantenen la presència de bestiar i es fan les Jornades Agropecuàries, però cada vegada més són els productes industrials i de serveis els que ocupen majoritàriament els estands i reprodueixen a escala la importància d'aquests sectors en l'economia granollerina. El 1988 la Fira abandona el centre i es desplaça al barri de les Tres Torres, lloc on la ciutat creix al voltant d'una instal·lació emblemàtica: el Palau d'Esports. Aquell any es va lliurar la primera edició dels Premis d'Innovació Empresarial que guardonen empreses punteres de Granollers i comarca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant uns anys, l'emplaçament de la Fira va ser variable. Així, el 1992 passa a ubicar-se a l'altra banda de la carretera del Masnou; el 1993 al Palau d'Esports, que va acollir el sector industrial; el 1994 a la zona esportiva del sud de la ciutat... No va ser fins el 1998 que la Fira va ocupar ja el 50% del que seria el recinte definitiu: una peça de terreny a Palou Nord, situada entre la Ronda Sud, el passeig Fluvial, el carrer de Londres i el camí de Can Bassa que neix com a parc firal. En la cinquantena edició de la Fira, que va tenir lloc de l'1 al 4 de juny de 2000, es va produir l'estrena del nou Parc Firal, que va ocupar 95.000 m2, i va acollir més de 250.000 visitants, els quals van poder gaudir dels més de 250 expositors que hi van participar. La inauguració oficial del recinte, però, es va fer l'any 2001, a càrrec de l'aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol i amb la celebració d'una festa popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys la Fira s'ha anat consolidant al Parc Firal i ha anat transformant la seva activitat, apostant pel sector de l'oci i la gastronomia, sense deixar de banda el seu origen agrícola i ramader (Web L’Ascensió, fires i festes).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’una mirada més antropològica, cal posar de relleu que, antigament, la Fira de Granollers era un dels mercats tradicionals de la pagesia. Allà hi feien les compres de cara a la temporada agrícola del segar i el batre, mentre que la jovenalla dels pobles formalitzava a Granollers, en aquella diada, la seves relacions amoroses, d'una manera tan arrelada, que la fira de l'Ascensió es coneixia com la fira de les noies. El jovent vallesà que desitjava casar-se acudia en aquest dia, i es passejava ostensiblement pels carrers de la població, elles per fer-se veure i ells amb desig de veure si entre tantes noies en trobarien alguna que els fos agradable a la vista. Empraven una forma tradicional de demanda de prometatge molt gràfica i difícil de transcriure. Si ella no refusava el requeriment, iniciaven un festeig ràpid que gairebé sempre acabava en casament. Acudia a aquesta fira una gran gentada i s’hi concertaven molts casaments (AMADES, 1985, II: 971). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, per la Fira les societats celebraven balls matinals -el ball dels promesos- i segellaven, en certa forma, les fases prèvies del procés prematrimonial entre pubills i pubilles del Vallès. També era la gran ocasió per a intercanviar regals comprats en el mateix mercat (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> | 41.6054000,2.2808300 | 440073 | 4606215 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-principal-de-la-bisbal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-mfek3297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-foto-08096-109-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-06-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | INFORMACIÓ ORAL: Pere Cornellas, novembre 2001.Informació i fotografies facilitades per Marcel Oliveres i Aina Relats, de l’Àrea d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Granollers | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||
| 49957 | Casa del Carrer de Barcelona 50-52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-barcelona-50-52 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI | <p><span><span><span><span>Conjunt de dues antigues cases (avui unificades en una), que han conservat en bona mesura la tipologia constructiva tradicional, del segle XVI. L’edificació consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és plana i està feta amb obra mixta de paredat i maó. Els elements singulars presenten un treball elaborat en pedra. Té dos portals d'entrada rematats amb arcs rebaixats mentre que les finestres, de pedra, són amb llinda plana. L'antic ràfec que rematava l'edifici ha estat substituït en les obres recents. A la llinda de la finestra dreta té la inscripció 'b'AIA IHS ANY 1568'. A la llinda de la finestra esquerra presenta un guardapols sostingut per carotes.</span></span></span></span></p> | 08096-110 | Carrer de Barcelona, 50-52 | <p><span><span><span><span>El carrer de Barcelona va començar a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial. Tal com indica la inscripció de la façana (1568), aquesta casa és un exemple representatiu d’aquesta època de formació del carrer.</span></span></span></span></p> | 41.6065437,2.2869411 | 440583 | 4606338 | 1568 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-110-ca-la-curenya-etc-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-110-ca-la-curenya-etc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-110-ca-la-curenya-etc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-110-ca-la-curenya-wtc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-foto-08096-110-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||
| 49958 | Granja can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-ginesta | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | Estat d'abandonament, sobretot la part de l'habitatge. | <p><span><span><span>Conjunt de naus d’una antiga granja amb un habitatge adossat del qual sobresurt una torre que constitueix una fita visual en el paisatge rural de Palou. És un exemple interessant de l’arquitectura industrial racionalista de mitjans de segle XX, emplaçat a la plana agrícola de Palou, al barri de Sant Julià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està format per naus industrials de gran volumetria i diverses alçades, molt allargades, que segueixen l'eix longitudinal llevant-ponent. Les façanes de les naus que donen a migdia es caracteritzen pel predomini de grans finestrals de tipus industrial, que contrasten sobre unes parets arrebossades i pintades de color blanc. Al sector nord-oest, tocant al barri de Sant Julià, es troba l’habitatge, que és una curiosa barreja de construcció rural tradicional i d’arquitectura moderna i racionalista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sector l’edifici es complementava amb galliners i altres dependències auxiliars de les quals tenien cura la família que hi vivia.</span></span></span></p> | 08096-111 | Carretera del Masnou, s/n | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Granja de can Ginesta, fou construïda a la dècada de 1950. Segons dades del cadastre, va ser el 1958. L’arquitecte fou Francesc Riba de la Sala, que procedia de la masia palouenca de can Riba de la Serra, el qual va donar al conjunt un estil racionalista propi dels anys cinquanta. Va funcionar com a granja amb la raó social Agrícola Ginesta S.A. Fins a la dècada de 1970 a l’habitatge encara hi vivia una família. Més endavant les naus de la granja s’han llogat per a usos diversos.</span></span></span></p> | 41.5825470,2.2811406 | 440078 | 4603678 | Dècada dels 50 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-07-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc de Riba de Sala (arquitecte) | 120|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49959 | Fàbrica de Felip Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-felip-parera | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de grans dimensions, molt allargat i que es desenvolupa en dos cossos, d’un estil que podria assimilar-se al noucentisme. Sembla que inicialment fou concebut com a fassina o fàbrica d’aiguardent, i posteriorment s’ha reconvertit en edifici d’habitatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular, entre mitgeres en una de les bandes i fent cantonera al carrer de Corró per l'altre. Els dos cossos són simètrics i presenten una composició idèntica, però cadascun amb el seu propi eix de simetria, que ve marcat per un cos central que originàriament era més alt, tot i que les recents obres d’ampliació han desdibuixat aquest esquema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que està situat a ponent consta de tres plantes. La tercera hi ha estat afegida recentment (amb posterioritat al 2002). Originàriament només la franja central, que marca l’eix de simetria, tenia tres plantes. La planta primera es desenvolupa segons un ritme d’obertures amb emmarcaments motllurats a la part superior. Algunes de les obertures estan remarcades en forma de balcons. La part central s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb un esgrafiat (de motius vegetals) a la part superior flanquejada per dues finestres de punt rodó. Aquests elements, que són els que podrien assimilar-se a l’estètica noucentista, emfasitzen els eixos compositius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que està situat a llevant presenta la mateixa composició. En aquest cas només l’ala lateral de llevant s’ha fet recréixer amb una segona planta (a la dècada de 1990). Això trenca la simetria de la composició. La franja central és igual que a l’altre cos. Actualment, però, ambdós cossos tenen lleugeres diferències fruit de l’evolució més recent de l’edifici; per exemple, en el color del pintat de l’arrebossat o en les obertures de la planta baixa, moltes de les quals han estat adaptades amb finalitats comercials. </span></span></span></p> | 08096-112 | Carrer de Torras i Bages, 3-11 | <p><span><span><span>Sembla que en origen aquest edifici era una fassina (una fàbrica d’aiguardents o licors) pertanyent a Felip Parera. Posteriorment va passar al Sr. Altimira, també dedicat a la destil·lació de licors, fins que el va comprar la família Murtra, que havien tingut fàbrica de licors al carrer de Sant Jaume, avui a l'altre costat de la riera (informació oral anònima, desembre 2001; informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici podria haver estat construït entorn del 1930, tot i que no es pot descartar que pugui ser uns anys anterior, segons es desprèn de dades del cadastre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Felip Parera era cap dels conservadors de Granollers i fou alcalde de Granollers l’any 1891. El seu nebot era Miquel Blanxart Estapé, el qual també es va dedicar a la producció de vins i aiguardents (era un dels més importants de Catalunya), i fou també alcalde de Granollers. Miquel tenia la seva botiga a la casa d’estil modernista anomenada amb el seu nom, que es troba en aquest mateix carrer, fent cantonada amb el carrer de Joan Prim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1990 el cos de llevant de l’edifici objecte d’aquesta fitxa fou ampliat i més recentment encara, amb posterioritat al 2002, ho va ser el cos de ponent, que ha estat també restaurat a la façana.</span></span></span></p> | 41.6102700,2.2885000 | 440717 | 4606751 | c. 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-foto-08096-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-foto-08096-112-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | INFORMACIÓ ORAL: Sr. Eustaqui Casals Margall, (febrer 2002). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49960 | Can Ronses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Masia de petites dimensions, situada al nucli de Palou però com una construcció aïllada, la qual ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció senzilla, que consta de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals, amb el carener perpendicular a la façana. La teulada és limitada per una fina imbricació a manera de ràfec. Probablement el cos residencial originari es va ampliar cap a ambdós costats, especialment cap al nord. La façana principal, encarada vers llevant, té una distribució d’obertures no del tot simètrica, amb una portalada d’arc de mig punt a l’eix central. A la planta primera hi ha diverses finestres adaptades a l'espai de la coberta. Els murs són de maçoneria i arrebossats, i les obertures són de tipologia simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No s’hi observen llindes ni brancals de pedra picada. A la façana sud té un petit contrafort. Al costat de ponent té un petit cos adossat.</span></span></span></p> | 08096-113 | Passeig del Dr. Fàbregas, 68 (Palou) | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia i del Passeig del doctor Fàbregas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Ronses, antigament era coneguda com a Mas Roure. Amb aquesta denominació apareix ja al fogatge de 1497. En èpoques més recents no sembla que hagi sofert grans canvis, almenys exteriorment. </span></span></span></p> | 41.5865013,2.2802098 | 440004 | 4604118 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Informació oral facilitada pels propietaris i per Cinta Cantarell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49961 | Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada-1 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat la seva tipologia constructiva originària, pròpia del segle XIX i principis del XX. És una construcció aïllada a la zona sud de Palou, vora la carretera de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està formada per cinc cossos de diferent alçada que formen una planta més o menys rectangular allargassada. El principal (lleugerament més alt) consta de planta baixa, pis i sotacobert. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana té una portalada d'arc de mig punt adovellat, actualment coberta. Els cossos que té a ambdós costats són de planta baixa i pis. Al costat de ponent hi ha també un cos de planta baixa i sotacobert. El conjunt es completa amb un darrer cos de planta baixa l’extrem oest. Les finestres són emmarcades amb maó, encara que en alguns casos l’arrebossat de la paret no ho deixa visible. Totes les edificacions estan cobertes amb teula àrab a dues vessants i acabades amb un senzill ràfec (CUSPINERA et alií, 2001). Al davant de la façana hi ha una era.</span></span></span></p> | 08096-114 | Carretera de Montmeló, s/n (km. 4,5) | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Plantada en particular, segons l’autor García-Pey, fou construïda a principis del segle XIX (després de la Guerra del Francès) per la família Xofre o Jofre. Per això abans era coneguda com a can Xofre. Més tard s’anomenà “la Casa Cremada”. Posteriorment la van comprar els Plantada, que alhora la vengueren aviat als Cladelles. El primer Cladelles, en Pere, hi entrà de masover i després de vuit o nou generacions a la dècada de 1990 encara hi havia els seus descendents, coneguts per en Plantada (GARCIA-PEY, 1990). L’any 2024 la casa acull un centre protector de gossos. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement el cos inicial d’aquesta construcció es va anar ampliant progressivament amb els diferents cossos que té adossats.</span></span></span></span></p> | 41.5760300,2.2791000 | 439902 | 4602956 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||
| 49962 | Can Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Casa pairal construïda a finals del segle XIX en substitució d’una antiga masia. Es tracta d’una recreació idealitzada d’una casa pairal de caràcter senyorial, emplaçada a la plana agrícola de Palou, vora l’antic camí Ral i davant l’actual carretera de Montmeló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb coberts adossats a banda i banda, i disposa de planta baixa més un pis i golfes. L’edificació adopta una planta basilical i és coronada per una espadanya que té a l’interior un rellotge de sol circular. La coberta és de teula àrab a dues vessants. En les cantonades del primer pis hi ha sengles torres de guaita. Sota el ràfec s’estén una imbricació d’arcs que recorden l’estètica del romànic. I a l’eix central destaquen tres finestres d'arc de mig punt a les golfes. Aquests elements doten la façana d’un aire senyorial i historicista. Al primer pis hi trobem un balcó amb barana de barrot, i a sota un portal adovellat d'arc de mig punt. Les façanes laterals, marcades per un ritme regular d’obertures, són d’una austeritat que contrasta amb la façana principal. El material emprat és d’imitació de la pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els espais interiors presenten una estructura típica d’una casa pairal. Davant de la façana hi ha una era enrajolada amb un lledoner de bones proporcions.</span></span></span></p> | 08096-115 | Carretera de Montmeló, s/n | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Malla, cal dir que en aquest indret ja existia una vil·la romana, coneguda per l’existència de dues sitges que contenien material d’època ibèrica i romana. Ja hem dit que es troba ben al costat del Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En relació a la primitiva masia, sembla que ja existia al segle XVI. Encara en quedarien els fonaments sobre els quals es va bastir la nova construcció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom de la masia prové del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990). El casal actual, d’estil eclèctic i historicista, fou edificat l’any 1895.</span></span></span></span></p> | 41.5764418,2.2780508 | 439815 | 4603002 | 1895 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-foto-08096-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-foto-08096-115-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49963 | Casa Enric Deu i Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enric-deu-i-umbert | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Casa unifamiliar amb jardí d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. Presenta tres façanes visibles, amb mitgera a nord. Està alineada al carrer de Francesc Macià i al jardí per migdia.</p> <p>Consta de planta baixa amb coberta composta de teula àrab, acabada amb una senzilla imbricació que enllaça amb l'entaulament de dues fines impostes. De la planta rectangular en sobresurt un cos de planta poligonal a manera de tribuna, acabat amb coberta de pavelló. En la cantonada de llevant - migdia hi ha l'accés mitjançant un porxo tancat per una portalada de ferro de dues fulles treballada amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista. El porxo es recolza en una pilastra i un pilar de cantonada. El sostre d'aquest porxo es va pintar amb motius mariners. Les façanes són planes, arrebossades. Tenen buits verticals de grans proporcions amb llindes planes refoses, protegides amb persianes de llibret mòbil i reixes de ferro.</p> <p>El jardí està limitat per un sòcol de paredat arrebossat coronat per un ampit ceràmic de color verd. Del sòcol en sobresurten pilars d'obra acabats amb capitells. En els pilars s'hi recolzen les reixes de ferro.</p> <p>L'interior de la casa respon al llenguatge noucentista en els arrambadors de rajoles i les decoracions d'obra (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-116 | Carrer de Francesc Macià, 90-92 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa està emplaçada a l'antiga carretera (actualment aquest tram és denominat carrer de Francesc Macià). El promotor fou Enric Deu, que la va encarregar a l'arquitecte <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. En aquest cas es tracta d'una construcció de l'any 1929 que s'inscriu dins l'estètica noucentista, seguint el concepte de 'Ciutat-jardí'. </span></span></span></span></p> <p>Maria Deu era una descendent del fundador de la casa Deu que hi ha a la plaça Perpinyà. Es va casar amb el senyor Ripoll i va tenir dos fills. Quan va quedar vídua va donar a escollir a les joves entre les dues cases. El fill gran va quedar-se la de la plaça Perpinyà (informació oral Sr. Eustaqui Margall).</p> | 41.6009900,2.2871500 | 440596 | 4605722 | 1929 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | Altres denominacions: can Ripoll | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49964 | Casa del carrer d'Anselm Clavé 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-23 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa, entresolat i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants.</p> <p>La façana és plana, amb buits de composició vertical en base a un sol eix. Cal assenyalar els tres elements horitzontals que trenquen la verticalitat de la composició: la balconada de la primera planta, la jardinera imposta de la segona i una cornisa-ràfec molt treballada, sota coberta. El balcó compren l'ample de façana i és simètric, de planta sinuosa i es troba protegit per una barana de ferro decorada amb dibuixos geomètrics d'estètica decó. La jardinera contínua de la segona planta comprèn l'ample de la façana. Es destaca per una treballada imbricació de totxo. La cornisa-ràfec, també de totxo, es recolza en cartel·les que emmarquen els tres buits de llinda sinuosa de les finestres. El treball de totxo arriba fins la horitzontalitat de l'arrencada de les cartel·les. En la planta baixa cal assenyalar el buit de grans proporcions que inclou la planta entresolat, amb llinda de perfil sinuós i tanca en ventall (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-117 | Carrer d'Anselm Clavé, 23 | <p>Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX.</p> <p>Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. L'any de construcció de l'edifici és el 1930. Aquesta casa pertanyia a la família Garrell.</p> | 41.6077500,2.2889400 | 440751 | 4606471 | 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49964-casa-garrell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49964-casa-garrell-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | M. J. Raspall i Mayol | Altres denominacions: Casa Garrell | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49965 | Casa Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-margarit-0 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Petita casa unifamiliar, entre mitgeres, de vaga influència modernista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb coberta plana.</p> <p>La façana és plana, arrebossada, esgrafiada amb carreus sobre un sòcol estucat. Està coronada per una treballada barana-frontó de formes sinuoses, sobre un entaulament que conté els buits de ventilació de la coberta. Els buits són de proporció vertical, emmarcats amb estuc i tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil. A la planta pis donen a una balconada amb barana de barrot i dibuixos que ocupa gairebé l'amplada de la façana, emfasitzant l'àmplia portalada de la planta baixa (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-118 | Plaça Maluquer i Salvador, 18 | <p>Es troba a l'antiga carretera que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX, on hi són representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys.</p> <p>Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. La casa deu ser de principis del segle XX i està influïda per l'estètica modernista.</p> | 41.6090100,2.2892100 | 440775 | 4606610 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49965-casa-margarit-pl-maluquer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49965-casa-margarit-pl-maluquer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49965-foto-08096-118-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Casa Plaça de Maluquer i Salvador, 18 (PEPPA) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49966 | Casa carrer de Joan Prim, 67-71 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-joan-prim-67-71 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres construït entorn de 1930, influenciat per l'estètica art déco i al mateix temps per una concepció més o menys racionalista.</p> <p>És una edificació de planta quadrangular que consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta plana. La façana es composa simètricament segons tres eixos. En el central, emfasitzant la portalada d'entrada d'arc de mig punt, hi ha una tribuna de planta poligonal que abasta dues plantes, amb pilastres a les cantonades. Les obertures són tancades mitjançant persianes enrotllables. És coronada amb un balcó amb barana de ferro dibuixada. A la planta primera la tribuna queda limitada amb un balcó protegit per una balustrada de balustres prismàtics que emfasitza els buits dels comerços de la planta baixa.</p> <p>La façana està coronada per una balustrada igual a la del balcó. Els buits són de proporcions verticals, tancats amb persiana de llibret mòbil els de les dues primeres plantes i baranes de ferro de dibuix (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-119 | Carrer de Joan Prim, 67-71 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest edifici, es construí entorn a 1930 i mostra influències de l'art déco i del racionalisme.</span></span></span></span></p> | 41.6116600,2.2896400 | 440813 | 4606904 | c. 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49966-joan-prim-67-71-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49966-joan-prim-67-71-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49966-joan-prim-67-71-d.jpg | Legal | Art Decó|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 110|120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49967 | Casa del carrer d'Anselm Clavé 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-2 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres que fa cantonada corba amb el carrer de Sant Roc.</p> <p>Consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta plana, limitada per una balustrada. La façana és plana, arrebossada, composada segons quatre eixos on domina el buit sobre el ple. La verticalitat queda trencada per una potent cornisa en el forjat de la primera planta amb imbricacions de totxo, així com per l'entaulament de coronació que inclou els buits de ventilació del terrat a la catalana. A sota hi ha una fina cornisa que està recolzada en cartel·les.</p> <p>Els buits de finestres i balcons estan protegits per baranes de ferro amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-120 | Carrer d'Anselm Clavé, 2 | <p>Antigament, en en lloc que avui ocupa aquesta casa, a sobre, hi havia la Capella de Sant Roc.</p> <p>L'edifici actual s'havia atribuït a M. J. Raspall i Mayol, però no és d'aquest autor. L'edifici on hi havia la capella de Sant Roc va ser destruït durant el bombardeig de 1938 (Raspall va morir el 1937). L'edifici va ser refet després. És documentat en les fotografies fetes després del bombardeig. Lluís Tintó va posar al descobert aquests aspectes en la redacció del PEPPAA.</p> | 41.6082700,2.2887300 | 440734 | 4606529 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49967-can-pinta-sol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49967-can-pinta-sol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49967-can-pinta-sol-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Pinta Sol.Rehabilitada entorn a 2001.Actualment els baixos acullen l'Oficina de Turisme. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49968 | Casa del carrer d'Anselm Clavé 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-32 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres.</p> <p>Consta de planta baixa i tres plantes pis. Presenta la façana plana, estucada, composada simètricament, amb buits de proporcions verticals emmarcats. És coronada per una cornisa-barana massissa, limitada per dues pilastres medalló. Els balcons són de barrots de ferro i dibuixos (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-121 | Carrer d'Anselm Clavé, 32 | <p>Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX.</p> <p>Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. Aquesta casa fou construïda els anys 1920-30.</p> | 41.6073500,2.2885800 | 440721 | 4606427 | 1920-30 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49968-can-xirau-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49968-can-xirau-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Xirau. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49969 | Casa Esteve Rodoreda Monràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-esteve-rodoreda-monras | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis amb coberta plana, limitada per una barana massissa.</p> <p>La façana és plana, arrebossada, composada simètricament segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals. Els balcons són correguts i el ràfec és fet de teula (podria ser un afegit posterior). Aquests elements trenquen la verticalitat constructiva. Els buits de les dues primeres plantes pis són de doble llinda, plana a nivell de fusteria a la primera i de perfil trencat i sinuós a la segona. En la tercera planta hi ha una arcuació de quatre buits amb arcs de punt rodó. Les baranes dels balcons i l'arcuació són de ferro, amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista.</p> <p>La barana de la primera planta sembla haver estat substituïda (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-122 | Carrer d'Anselm Clavé, 30 | <p>Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX.</p> <p>Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. Aquesta casa fou construïda l'any 1928.</p> | 41.6074000,2.2885000 | 440714 | 4606432 | 1928 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49969-can-esteve-rodoreda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49969-casa-esteve-rodoreda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49969-foto-08096-122-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | M. J. Raspall i Mayol | Recentment restaurat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49970 | Casa del carrer d'Anselm Clavé 62 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-62 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes amb coberta plana, limitada per una balustrada amb hídries als pilars.</p> <p>La façana és plana, estucada, composada simètricament segons dos eixos. És coronada per un plafó de pedra artificial en alt relleu de llenguatge noucentista. Al centre hi ha una gerra de la que vessen diversitat de fruites. En els laterals del plafó hi ha elements d'escultura de formes vegetals a manera de reixa de ventilació del sotacobert. En les plantes pis hi ha un potent balcó de planta poligonal, protegit amb balustrada. Els buits són d'arc de punt rodó i estan tancats mitjançant persianes de llibret mòbil amb tarja fixa bogida. La verticalitat dels buits queda compensada per les impostes de forjat, la cornisa a nivell de la segona planta i el plafó de coronament (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-123 | Carrer d'Anselm Clavé, 62 | <p>Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX.</p> <p>Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. Aquesta casa fou construïda els anys 1920-30.</p> <p>En Soler era un espardenyer d'ofici que va venir a exercir a Granollers i es posà en aquesta casa, que es va nomenar 'ca l'Espardenyer de Blanes' (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6063300,2.2883500 | 440701 | 4606314 | 1920-30 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49970-ca-lespardenyer-de-blanes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49970-ca-lespardenyer-de-blanes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49970-foto-08096-123-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: ca l'Espardenyer de Blanes | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49971 | Casa de carrer de Barcelona, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-de-barcelona-26 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Museu, de planta aproximadament rectangular.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis. Façana plana coronada per una cornisa i barana esgrafiada a franges horitzontals, composada simètricament segons un eix amb buits de proporcions verticals tancats amb persiana de llibret mòbil i balcó amb barana de ferro de barrots i dibuixos (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-124 | Carrer de Barcelona, 26 | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el camí Ral (BAULIES, 1965).</p> | 41.6071600,2.2868900 | 440580 | 4606407 | 1920-30 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49971-barcelona-26-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49971-barcelona-26.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49972 | Casa de la plaça dels Cabrits, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-dels-cabrits-2 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 249-250.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges de mitjans de segle XX que adopta una estètica d'influència noucentista. És una construcció entre mitgeres de planta quadrangular.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana, arrebossada, amb carreus a les cantonades i imitació d'un carreuat clàssic a la resta. La composició es desenvolupa en tres eixos. L'entrada principal està desplaçada cap a l'esquerra. A la primera i segona planta hi ha tres buits d'arcs rebaixats amb baranes de ferro sobre ampits sinuosos. Les obertures són emmarcades amb motllures. La cornisa, sobre la darrera planta, és potent, amb un domini de la línia horitzontal sobre la vertical.</p> | 08096-125 | Plaça dels Cabrits, 2 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquest edifici, que fou reconstruït a mitjans de segle XX i que es pot inscriure dins un noucentisme de postguerra. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, fou construït el 1945. Segons un expedient d'obres de l'Ajuntament, la intervenció es va fer el 1947 (caixa 76, expedient d’obra núm. 30). </p> <p>En fotografies de principis de segle XX es pot veure la façana de la casa anterior, que era més baixa però tenia una distribució similar, en base a tres eixos. Les tres finestres de la primera planta eren d'estil renaixentista. Eren acabades amb llinda plana amb guardapols motllurat i un escut o medalló. Avui, aquestes finestres es conserven al Museu de Granollers (PANCORBO, 2006: 250).</p> | 41.6084500,2.2874700 | 440629 | 4606550 | Possiblement 1947 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49972-cabrits-2-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49972-cabrits-2-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49972-cabrits-2-b.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49973 | Casa de la plaça de l'Oli, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-loli-2 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industria</em>l. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges que adopta una estètica d'influència noucentista. L'edificació és entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis amb coberta plana.</p> <p>La façana està composada simètricament segons dos eixos. En les tres primeres plantes sobresurt un cos, a manera de tribuna, que es troba coronat per una balustrada, la qual serveix com a balcó de la quarta planta. Els buits d'aquesta tribuna són de proporció quadrada, mentre que els de la quarta planta són amb arc de punt rodó. La façana, que està estucada, presenta especejament horitzontal junt a les mitgeres. Està acabada amb un empostissat que incorpora els buits de ventilació del terrat, fet a la catalana i una balustrada (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>La planta baixa ha estat totalment modificada amb finalitats comercials.</p> | 08096-126 | Plaça de l'Oli, 2 | <p><span><span><span><span>A partir sobretot del tombar del segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part de l’antic recinte murallat, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És el cas d'aquest edifici, probablement de la dècada de 1930 i amb una estètica d'influència noucentista. </span></span></span></span>Segons dades del cadastre, l'edifici fou construït el 1936.</p> | 41.6084500,2.2878100 | 440658 | 4606549 | Possiblement 1936 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49973-oli-2-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49973-oli-2-e.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49974 | Casa Josep Riera Sayol / Cal Baldufes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-riera-sayol-cal-baldufes | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Casa d'habitatges, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol, que adopta una estètica de transició entre el modernisme i el noucentisme. És una edificació entre mitgeres en cantonada.</p> <p>Consta de planta baixa (molt reformada) i pis, amb coberta plana limitada per una balustrada amb treballades i dibuixades pilastres. Les façanes són planes, arrebossades, i estan coronades per una imbricació ceràmica. La composició de l'edifici és simètrica: a la façana de la plaça dels Cabrits segons dos eixos i la de la plaça de les Olles segons tres, amb obertures de proporcions verticals. El terç superior dels buits queda emmarcat amb motllures, i aquests estan protegits per persianes de fusta de llibret mòbil.</p> <p>Cal destacar els dibuixos noucentistes de la barana de ferro del balcó. En canvi, la balustrada del terrat té elements decoratius corbs i sinuosos més propers al llenguatge modernista. A la cantonada hi ha inscrita, en relleu, la data '1920'. A la cornisa, entre les rajoles, hi ha una franja de trencadís.</p> | 08096-127 | Plaça dels Cabrits. 3; Plaça de les Olles. 17 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada.</span></span></span></span><span><span><span><span> L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquesta casa, que fou construïda el 1920 per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (<span><span><span><span>Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> <p>Josep Riera i Sayol, torner de fusta, hi tenia un taller en aquesta casa. Feia culleres, picadors, baldufes, etc. A la canalla els feia calderins a la baldufa (cèrcols a l'entorn de la joguina), cosa que permetia lligar amb més força el cordill i així rodava més estona. Aquest fet li donà popularitat i d'aleshores ençà no s'ha conegut la casa d'altre forma que can Baldufes (GARCÍA-PEY, 1990).</p> | 41.6084400,2.2873700 | 440621 | 4606548 | 1920 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49974-cabrits-3-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49974-cabrits-3-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49974-cabrits-3-b.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49975 | Casa de la Plaça de la Porxada 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-la-porxada-17 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Casa d'habitatges, originària dels segles XV-XVI, que ha conservat parcialment la tipologia constructiva tradicional, incloent un finestral gòtic-renaixentista i una arcada de l'antic pòrtic de la plaça.</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb mitgera a migdia i tres façanes. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són planes i estan arrebossades. La de la plaça de la Porxada està composada segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. En la planta primera, una balconada amb barana de barrots de ferro abasta els dos buits i emfasitza els de la planta baixa. A la façana del carrer de Sant Roc s'hi troba el seu principal element d'interès: la finestra gòtic-renaixentista. A les cantonades es conserva el carreuat de pedra (CUSPINERA et alií, 2001). L'edifici compta amb els següents elements destacables:</p> <p>Planta baixa. Té un dels vuit arcs de mig punt alineats de les façanes de ponent d'aquesta illa de cases que, molt probablement, formaven part del conjunt porticat de la plaça de la Porxada. Tot i que sembla que l'arcada que s'ha conservat no seria l'originària.</p> <p>Planta noble. Façana de tramuntana. Finestra gòtic-renaixentista acabada amb un arc conopial format per una sola peça esculpida amb motius vegetals que recolza sobre sengles impostes decorades amb fulles. (Pancorbo et alii, 2006: 218).</p> | 08096-128 | Plaça de la Porxada, 17 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. </span></span></span></span><span><span><span><span>Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar en el seu conjunt, però sí que es troben testimonis parcials en altres places granollerines relacionades amb el mercat d'aquests porxos als baixos d'algunes cases, en forma d'alguns arcs que s'han conservat puntualment.</span></span></span></span><span><span><span><span> A més, hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, precisament podria ser una de les que, probablement, formava part d'aquesta zona porticada a la planta baixa. Pel seu emplaçament, s'incloïa en la zona coneguda com</span></span></span></span> la plaça del Blat, que avui es coneix com a plaça de la Porxada.</p> <p>L'edifici ha estat reformat al llarg dels segles XIX i XX, especialment la façana principal, que s'ha dotat amb l'ampli balcó del primer pis. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers (Pancorbo et alii, 2006: 218) l'edifici hauria estat objecte de diverses reformes puntuals entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX. El nom popular de la casa fa referència al seu antic propietari, senyor Perejaume (GARCÍA-PEY, 1990).</p> | 41.6083340,2.2881670 | 440688 | 4606536 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49975-can-perejaume-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49975-can-perejaume-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49975-can-perejaume-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Perejaume.Dels arcs que formaven el conjunt porticat d'aquesta illa de cases, relacionat amb la plaça Porxada, només els tres que es troben a l'angle sud-oest semblen originals.Fan, el de migdia, 1,82 m d’amplada, i el de tramuntana, 2,5 m d’amplada, i la mateixa alçada, de 2,32 m. El de la façana de migdia de l’illa fa 2,4 m d’ample per 2,31 m d’alçada. | 94|95|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49976 | Casa del carrer de Corró 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-32 | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar construïda per l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol, una obra força reeixida i representativa de la seva etapa noucentista. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis.</p> <p>La coberta és plana amb terrat a la catalana, limitat a la part de façana per una balustrada rematada per sengles cràters ceràmics als quatre pilars amb medalló i coronades amb capitell. La façana és plana i està composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporcions verticals protegits amb persianes de llibret mòbil. Els de la planta baixa presenten una variant de l'arc deprimit convex.</p> <p>Destaca la balconada correguda de la planta pis i l'entaulament - balustrada, els quals trenquen la verticalitat de la composició. En les reixes de ferro dels buits de la planta baixa i de la barana del balcó hi ha decoració vegetal d'estil noucentista.</p> <p>També és interessant la porta d'entrada, que conserva la fusteria originària, combinada amb un reixat a joc amb el de les finestres (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-129 | Carrer de Corró, 32 | <p>La casa de can Guineu fou construïda l'any 1930, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol en la seva etapa noucentista. <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> <p>L'autor García-Pey recull l'origen del sobrenom de can Guineu amb què es coneixia aquesta casa: en Joan Puig i Relats va venir de pagès i s'estatjà a la casa del carrer de Joan Prim número 128. La casa d'on procedia tenia una gran figuera sota la qual feien teulades per celebrar les seves festes, casaments, bateigs, etc. Una d'aquestes celebracions que arreplegà una bona colla sota la figuera cridà l'atenció d'uns caçadors que passaven. En veure-hi tanta gent reunida no se'ls va ocórrer altre cosa que dir 'Guaita, quin cau de guineus!'. La cosa devia fer gràcia i en endavant es conegué la casa com can Guineu i els que en sortiren, com veiem, en Guineu.</p> <p>Les cases del carrer de Joan Prim 128 i la del carrer de Corró 32, també se les coneixia així. Alhora sembla que la persona que habitava aquesta casa, de cognom Creus, també se'l conegué amb aquest motiu (GARCÍA-PEY, 1990).</p> | 41.6101900,2.2882000 | 440692 | 4606742 | 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49976-can-guineu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49976-can-guineu-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | Altres denominacions. can Guineu | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49978 | Casa de carrer de Corró, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-de-corro-49 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors soci-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila obert</em>a, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urban</em>a. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici possiblement de la segona meitat del segle XIX, d’estil eclèctic, que destaca per la seva concepció ben planificada i amb una certa preeminència al costat de l’antic Hospital de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta quadrangular i fa cantonada amb el carrer de Torras i Bages, amb pati al costat de ponent, de planta quadrangular. Consta de soterrani, planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants. Presenta tres façanes a l'exterior i una accentuada composició cúbica. Les finestres són d'arc escarser amb emmarcaments motllurats, i són més baixes a la planta inferior. Les façanes són planes i estan arrebossades. Sota coberta es desenvolupa un fris motllurat on es troben els respiralls. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al pati del costat de ponent és similar per la composició i tractament que presenten les façanes que donen al carrer de Corró (CUSPINERA et alií, 2001). L’accés és per la façana adossada a l’antic hospital mitjançant una porta amb arc de punt rodó.</span></span></span></p> | 08096-131 | Carrer de Corró, 49 | <p><span><span><span><span>L’actual carrer de Corró es va formar seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic, en la seva sortida cap al nord. Al primer terç del segle XIV s’hi començà a desenvolupar un raval fora muralles en estreta vinculació amb la construcció de l’hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, es troba adossada a l’antic hospital de Granollers però és una construcció que podria datar-se a la segona meitat del segle XIX. En aquesta època l’antic hospital es va convertir en magatzem, i anys després passà a escola i altres usos. Per això aquest sector va esdevenir una zona d’equipaments públics. Segons informació oral, al segle XIX l’edifici número 49 havia format part de l’antic Institut i abans aquí hi havia hagut una caserna. Actualment és un equipament cultural i social dedicat al jovent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'Amador Garrell recorda com era aquest sector abans de 1926: '(..) D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser 'descobert' pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 41.6102900,2.2880300 | 440678 | 4606753 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49978-corro-49-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49978-corro-49-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49978-corro-49-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49978-corro-49-a_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49978-foto-08096-131-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Rehabilitat pels serveis tècnics municipals el 2001. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49980 | Retaule de Sant Esteve Protomàrtir de l’església parroquial de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-esteve-protomartir-de-lesglesia-parroquial-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari); RUIZ QUESADA, Francesc (1997). <em>Entra a l'església gòtica de Granollers</em>, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2009). Museu Nacional d'Art de Catalunya. Florència: Mnac i SCALA GROUP S.P.A.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joaquim (1998). '</span></span></span>L’antic retaule major de sant Esteve de Granollers, dels Vergós', a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, 1998, Núm. 15, pp. 15-35.</p> <p><span><span><span>SANPERE MIQUEL, Salvador (1915).”<a href='http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/vellnou/id/496/rec/17'>El retaule de Granollers</a>”, a<em> Vell i Nou</em>, 7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TINTÓ SALA, Margarita (1990). El retaule gòtic de Sant Esteve de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>YEGYAS GASSÓ, Joan (2019). 'Un retaule major per a Granollers (1492-1500)', Catàleg </span></span></span><em>Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve, Museu de Granollers, Ajuntament de Granollers,</em><span><span><span> pp. 35-49.</span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span>Retaule gòtic que originàriament es trobava a l’altar major de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers i que avui pertany al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per bé que algunes de les taules han estat dipositades al Museu de Granollers. És obra del taller dels germans Pau i Rafael Vergós, però també hi van intervenir altres artistes. De fet, l’autoria específica ha estat motiu de moltes interpretacions. Se’n conserven tretze taules, de les quals nou van ser pintades pel taller dels Vergós. Les altres quatre, que formaven part del guardapols, s'atribueixen a Joan Gascó, possiblement subcontractat pels Vergós. I encara hi va intervenir també l’anomenat Mestre de l’Alliberament de Galceran.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule es pot datar entre 1495 i 1500. La temàtica narrativa del cos principal se centra en l’hagiografia del sant, amb escenes de la seva vida i altres relatives a narracions posteriors relacionades amb els seus miracles. La iconografia de les taules de la predel·la està dedicada al cicle de la Passió de Jesús. Estilísticament, es pot classificar d’estil gòtic flamenc, en continuïtat amb l'escola de Jaume Huguet, de qui els Vergós van ser deixebles i col·laboradors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura originària del retaule s’ha pogut deduir força aproximadament. Segons Francesc Ruiz Quesada, era un retaule de cinc carrers més predel·la i guardapols. Al carrer central s’hi hauria ubicat el Calvari a la part central de l'àtic, sota del qual hi hauria hagut probablement una talla exempta del sant i, a sota, separant la predel·la en dos blocs, un espai on ubicar el sagrari. Als costats hauria tingut dues portes per accedir al reraltar. Els altres quatre carrers serien de vuit taules (de les quals se'n conserven sis) dedicades al cicle figuratiu de sant Esteve. La predel·la, dedicada a la Passió, estaria formada per quatre taules separades en dos blocs, de les quals avui se'n conserven tres. Per últim, el guardapols hauria hostatjat quatre taules amb imatges dels profetes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Queda clar, però, que manquen algunes taules per a completar el retaule: a la predel·la manca una taula i del cos central mancaria, com a mínim, el martiri del Sant i amb moltíssima seguretat, dues o tres més. També manquen les portes laterals del retaule, si era similar als altres de l'època (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> | 08096-206 | Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Parc de Montjuïc, s/n. BarcelonaMuseu de Granollers. Carrer d'Anselm Clavé, 40-42. Granollers. | <p><span><span><span>Aquest retaule és obra del taller dels germans Pau i Rafael Vergós. Es desconeix la data exacta del contracte, però la cronologia més raonable la situa entorn dels anys 1495 i 1500. Fou contractat per 500 lliures a Pau Vergós. Quan Pau Vergós va morir, el 1495, el treball fou encarregat al seu germà Rafael Vergós, que va finalitzar la pintura el 1500. L'historiador Josep de Manjarrés va ser el primer a emplaçar la cronologia a les acaballes del segle XV, situant l'origen primigeni a l'església parroquial de Granollers, construïda el 1480.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nissaga de pintors Vergós va estar clarament influïda per Jaume Huguet. El primer Vergós documentat fou Jaume Vergós I (1425-1460). El seu fill Jaume Vergós II es dedicà, especialment, a feines de pintura decorativa (com el seu pare). Va morir el 1503. Va heretar el càrrec de pintor de la ciutat de Barcelona a la mort del seu pare i va intervenir en la decoració del Palau Reial (1464). Va ocupar diversos càrrecs públics i apareix molt poc relacionat amb pintura de retaules. Va tenir dos fills Pau i Rafael que, probablement, es van formar en el taller de Jaume Huguet. Pau va morir molt aviat i el seu germà Rafael va acabar les obres que va deixar inacabades, com el propi retaule de Granollers (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule de Sant Esteve va continuar a l'altar major de l’església de Granollers fins que va ser desmuntat el 1775 i fou reemplaçat per un de barroc, procedent de la basílica de la Mercè de Barcelona. Alguns compartiments del retaule van participar en l'Exposició d'Arts Sumptuàries que es va celebrar a l'edifici de la Universitat de Barcelona el 1877.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule, però, va ser propietat del municipi de Granollers fins que el 1917 la Junta de Museus de Barcelona, després d'una llarga negociació, va comprar les tretze taules que custodia actualment. El procés de compra va ser complicat perquè els propietaris en un principi demanaven un preu molt alt, ja que l’objectiu va ser contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers. Finalment les peces del retaule es van incorporar al museu i varen ser exposades oficialment el 1918. Avui aquest retaule continua al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per bé que algunes peces han estat cedides al Museu de Granollers.</span></span></span></p> | 41.6070500,2.2884300 | 440708 | 4606393 | 1495-1500 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024146-000.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-015876-000.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024147-000069865.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024149-000.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024150-000.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024152-000.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024151-000.jpeg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Grup Vergós (Pau Vergós, Rafael Vergós); Joan Gascó; Mestre de l’Alliberament de Galceran | Taules conservades:Al cos central: 'El Diable suplanta Sant Esteve nounat' (MNAC, 15.876); 'El bisbe Julià troba Sant Esteve infant abandonat davant la seva porta i Sant Esteve ordenat diaca pel bisbe Julià' (MNAC, 24.144); 'Invenció del cos de Sant Esteve' (MNAC, 24.145); 'Exaltació de Sant Esteve' (MNAC, 24.148); 'Exorcisme d'Eudòxia, filla de l'emperador bizantí Teodosi, davant el sepulcre de Sant Esteve' (MNAC, 24.146); 'Alliberament del cavaller Galceran de Pinós' (MNAC, 24.147). Al coronament es trobava la taula 'Calvari' (MNAC, 24.153). A la predel·la hi havia les taules titulades 'Sant Sopar ' (MNAC, 24.154); 'Oració a l'hort' (MNAC, 24.154); 'Camí del Calvari' (MNAC, 24.154). Al guardapols hi havia quatre taules que s'han atribuït a Joan Gascó es tracta de les següents: 'Profeta Moisès' (MNAC, 24.149); 'Profeta David' (MNAC, 24.150); 'Profeta Isaïes' (MNAC, 24.151) i 'Profeta Abraham' (MNAC, 24.152).A més del retaule de Sant Esteve al MNAC se’n conserva també un de dedicat a Sant Sebastià i Sant Eloi, també originari de l’església parroquial de Granollers. Es tracta d'un retaule de petites dimensions format per dos cossos d'un carrer cadascun i una predel·la. En el cos central s'hi representen escenes de la vida dels sants i en el coronament, el Calvari de Crist. L'estructura del retaule està separada per senzilles columnetes i està rodejada per un guardapols. La predel·la està formada per cinc escenes (MNAC, 15.905), (DANTÍ, 1997).L'existència d'un altar dedicat a aquests sants està documentada ja el 1498. El 1600 existeix la nota d'un retaule dedicat a aquests sants que pertany a la confraria dels ferrers. Va ser retirat de la seva capella el 1879, ja que hi havia gran quantitat de gent els dies de festa i es podia espatllar. Aquest retaule va ser venut conjuntament amb el de Sant Esteve (DANTÍ, 1997). | 93|85 | 52 | 2.2 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||
| 49981 | Carrer del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-sol-2 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990).'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues s'han anat substituint. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al nord, al costat dels carrers de Corró i Joan Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tradicionalment era edificat amb un tipus de casa popular, especialment del primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. En els darrers anys moltes d’aquestes cases s’han anat substituint per edificis moderns. Les que queden presenten una estètica urbana. Els edificis d’un cert interès patrimonial que es conserven són:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: casa número 23 (tipologia tradicional urbana).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: casa número 28 (tipologia tradicional popular), 30 (tipologia tradicional popular), 42-44. </span></span></span></p> | 08096-207 | Carrer del Sol | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer del Sol, al tombant de segle XX ja es trobava plenament urbanitzat. Antigament es deia carrer de les Banyes.</span></span></span></p> | 41.6115755,2.2892605 | 440781 | 4606896 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-carrer-sol-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-carrer-sol-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-carrer-sol-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-foto-08096-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-foto-08096-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49982 | Carrer de Catalunya / Carrer de Josep Maria Ruera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-josep-maria-ruera | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Servei Municipal de Cultura, p. 65-76.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes | <p>Conjunt de dos carrers que formen part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada al nord-oest del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estaven constituïts per petits nuclis de cases al mig de la plana on dominaven horts, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Les edificacions, construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, eren senzilles, majoritàriament d'obrers. Cases entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. N'hi ha que encara recorden la tipologia tradicional pagesa, al costat d'altres que presenten una estètica més urbana. Actualment també hi trobem cases de veïns amb alçades superiors, o edificis de tipologia industrial per hostatjar petits tallers. Algunes cases han conservat elements decoratius, com balustres ceràmics, d'acord amb els corrents estètics del moment (modernisme o noucentisme). Els edificis que destaquen dins d'aquests carrers són:</p> <p>CARRER DE CATALUNYA: 7 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis), 9 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 13 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 27 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 30 (tipologia tradicional urbana de planta baixa).</p> <p>CARRER DE JOSEP MARIA RUERA: 6 (trencadís i reixa, tipologia tradicional urbana de planta baixa), 7 ((tipologia tradicional urbana de planta baixa amb frontó), 9 (tipologia tradicional urbana de planta baixa),11 (decoració ceràmica, modernista), 13 (modernista - noucentista, decoració ceràmica potent), 17 (reixa), 22 (amb frontó i respiralls).</p> | 08096-208 | Carrer de Catalunya; Carrer de Josep Maria Ruera | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>A començament del segle XX al carrer de Catalunya hi havia hortes i l'era d'en Riera, davant la qual sols es trobaven uns tints i tres o quatre cases. El final del carrer de Josep Maria Ruera era marcat per l'edifici de l'Escorxador. La resta també eren horts i, més enllà, hom podia veure-hi la verneda d'en Fortuny (GARRELL, 1960). El creixement industrial motivà la construcció d'un bon nombre de cases, en la major part de les ocasions de planta baixa o de planta i pis, ja que en aquests carrers hi van venir a viure els treballadors de les fàbriques de l'entorn.</p> | 41.6100447,2.2869839 | 440590 | 4606726 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-380-catalunya-muralla-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-291-catalunya-edifici-catalunya-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-foto-08096-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-foto-08096-208-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Segons informació oral d'Eustaqui Casals, al carrer Josep Maria Ruera existeixen restes de la muralla carlina. | 105|106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49983 | Carrer de Josep Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-josep-torras-i-bages | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Granollers: Servei Municipal de Cultura, p. 65-76</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades o substituïdes | <p>Carrer transversal de l'eixample nord granollerí que constitueix un dels principals vials en aquest sentit, tot i que les seves característiques són diverses al llarg del seu recorregut.</p> <p>Surt de la plaça de la Constitució, a tocar el Congost, i en direcció llevant arriba fins a l'antiga carretera quan aquesta comença a anomenar-se carrer d'en Joan Prim. Hi trobem algunes cases unifamiliars de finals del segle XIX o començaments del XX, però també edificacions d'altres tipologies, com l'antiga fassina de Felip Parera, algunes cases modernistes i també construccions més recents. Els edificis que tenen interès des del punt de vista patrimonial són:</p> <p>Números 3-11 (antiga fassina de Felip Parera), 13 (eclèctic), 49 (modernista, JC, 1925), 51 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 57 (eclèctic), 61 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més planta pis), 63-65 (tipologia tradicional urbana de planta baixa).</p> | 08096-209 | Carrer de Josep Torras i Bages | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. Pel que fa al carrer de Torras i Bages en particular, doncs, el seu origen es pot situar a la segona meitat del segle XIX. Antigament s'anomenava </span></span></span></span><span><span><span><span>carrer de la Riera.</span></span></span></span></p> | 41.6105207,2.2873767 | 440624 | 4606779 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-carrer-torras-i-bages-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-carrer-torras-i-bages-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-402-torras-i-bages-51-53-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-405-torras-i-bages-61-jaciment.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 102|105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49984 | Carrer de Francesc Tarafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-francesc-tarafa | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XX | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes | <p>Carrer de l'eixample granollerí, paral·lel a la carretera i al carrer de Girona. S'estén de sud a nord des del carrer de l'Enginyer fins al de l'Hospital, després de travessar la carretera de Girona / carrer de Francesc Ribas.</p> <p>Hi predomina un tipus de casa construïda entre finals del segle XIX i el primer terç del XX. Habitatges majoritàriament d'obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. N'hi ha que encara recorden una tipologia popular pagesa, al costat d'altres que presenten ja una estètica urbana. Els edificis que tenen alguna característica remarcable són:</p> <p>Números SENARS: 83, 85, 95, 97.</p> <p>Número PARELLS: 30-32, 70, 72-74 (can Carrasco), 78, 80, 98, 100 (edificis de tipologia tradicional urbana de planta baixa).</p> | 08096-210 | Carrer de Francesc Tarafa, s/n. | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Francesc Tarafa, natural de Granollers, va ser canonge de la catedral de Barcelona i historiador del segle XVI. Segons Amador GARRELL (1960), El carrer que porta el seu nom era, al començament del segle XX, un lloc de poques cases i moltes eixides. És a dir, petits nuclis de cases amb tàpies que protegien les eixides de les cases del carrer Prim. En els darrers anys, alguns dels edificis han estat reformats o substituïts.</p> | 41.6118543,2.2905068 | 440886 | 4606925 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-carrer-francesc-tarafa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-carrer-francesc-tarafa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-carrer-francesc-tarafa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-foto-08096-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-foto-08096-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49985 | Carrer de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-pinos | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues s'han anat substituint. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al nord-est, prop de la via del tren de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment era edificat amb un tipus de casa popular, especialment del primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. <span>En els darrers anys moltes d’aquestes cases s’han anat substituint per edificis moderns. Les que queden presenten una estètica urbana. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com relleus ceràmics o altres. Els edificis d’un cert interès patrimonial que es conserven són:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 3 (edifici de tipologia tradicional), 19 (edifici de tipologia tradicional ), 21 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa i d'estil modernista).</span></span></span></p> | 08096-211 | Carrer de Pinós, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Pinós, al tombant de segle XX es trobava en procés de formació, mentre que els carrers immediatament més al sud (Bruniquer i Vinyamata) ja s’havien urbanitzat completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom d’aquest carrer fa referència a la família nobiliària dels Pinós, que tenien una torre de vigilància (la Torre de Pinós) en un terreny proper, darrera l’actual hospital. Els Pinós van estar vinculats a Granollers des del segle XVII, a través del matrimoni de Josep Galceran de Pinós amb Maria de Rocabertí, descendent dels nobles de Tagamanent. Alguns membres d’aquest destacat llinatge van tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió. </span></span></span></p> | 41.6103000,2.2917500 | 440988 | 4606752 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-carrer-pinos-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-carrer-pinos-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49986 | Lledoner de can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pastor | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-74.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar de lledoner (de l'espècie <em>Celtis australis</em>) que es troba vora el camí d'entrada a la casa de pagès de can Pastor<span><span>. </span></span>Es tracta d'un exemplar ben desenvolupat i amb una bona capçada, que dona una visual sobre l'espai relativament degradat del camí de can Pastor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La capçada de l’arbre és simètrica i arrodonida. Ocupa tota l’amplada del camí i part del camp de can Pastor. Pel que fa a les arrels, la meitat estan sota la capa de rodadura, i la resta marge avall fins arribar al camp i a un pou d’aigua de la masia. Del tronc en destaquen alguns plecs, fruit del creixement. L’arbre mostra a 3,5 m d’alçada, una forta ramificació que origina la copa a partir de dos enormes braços que es van dividint. Això posa de manifest que va ser coronat de jove, amb la finalitat de forçar-lo a desenvolupar una capçada àmplia i frondosa pròpia de l’espècie domesticada. L’arbre va deixar de ser esporgat fa molts anys, i això li ha permès de cicatritzar i créixer amb una certa naturalitat (fitxa EBIM-48). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn de l’arbre és ple de rebrots de lledoner i joves plançons, acompanyats d’un espès canyar. Dins el recinte de la masia hi ha un altre lledoner, una mica més petit.</span></span></span></p> | 08096-212 | Sector oest del terme municipal. Polígons industrial del Congost, sector nord. Camí de can Pastor, s/n. Vora la casa de pagès de can Pastor. | <p><span><span><span>Segons va explicar la mestressa de can Pastor, aquest arbre va néixer arran del marge del camí que porta a la masia i el seu marit va estar a punt de tallar-lo quan tan sols era un plançó, ara fa més de cinquanta anys. Afortunadament això no va succeir.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p> | 41.5981400,2.2749400 | 439576 | 4605414 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-can-pastor-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-segon-can-pastor-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 49987 | Carrer de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-girona | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta,</em> Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes | <p>Carrer que forma part de l'eixample de Granollers i constitueix una de les principals artèries de circulació en sentit nord-sud, urbanitzada a la dècada de 1960, després que es fes el trasllat de la via fèrria. Comença al carrer d'Agustí Vinyamata, ran del parc, i va fins la carretera de Vic.</p> <p>Entre els edificis majoritàriament de construcció recent se'n conserven alguns que són representatius de principis del segle XX. Són cases senzilles, de tipologia tradicional i pagesa, mentre que d'altres tenen ja una estètica més urbana. Eren construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida o pati posterior per al pou i safareig. En alguns casos, es conserven elements decoratius, com plafons ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que tenen un cert valor patrimonial són:</p> <p>Números SENARS: 11 (destaca la reixa del barri, datada el 1881, amb decoració floral).</p> <p>Números PARELLS: 14 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 28-30-32 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa), 78, 80, 90 (placa amb la data 1921), 92 (1921), 94, 168-170, 172-174.</p> | 08096-213 | Carrer de Girona, s/n. | <p><span><span><span>Fins el 1958 el carrer Girona estava ocupat pel la via del ferrocarril. L’any 1854 es va inaugurar la línia que anava de Barcelona a Granollers i que, després, s’allargaria fins a Girona i Port-Bou. El traçat creuava la ciutat de sud a nord per les actuals avinguda de Sant Esteve i avinguda del Parc i, pel carrer de Girona; un traçat que apropava el tren al casc antic de la ciutat, però que, a la vegada, l’encotillava i el feia perillós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A començament del segle XX la zona era ocupada per dues o tres cases i el que fou parc de can Pinyol. A l'altre costat de la via hi havia una llarga paret de tanca amb un fortí espitllerat. De fet, la part central de la via estava protegida per la muralla d'època carlina, encara que no passava de ser un clos.(GARRELL, 1960). El fet de trobar-se al costat del recorregut de la via del tren feia d'aquest indret un lloc poc agradable. En general, els terrenys propers a la via eren ocupats per cases baixes, amb els seus horts i eixides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1930 la companyia impulsora del ferrocarril va començar les obres d’un nou traçat, uns metres cap a l’est, per permetre el creixement urbanístic. El nou recorregut, però, no es va inaugurar fins al 1958 i encara resta vigent en l’actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El desmantellament del primitiu traçat va fer possible la urbanització del carrer de Girona, que es va realitzar per trams, en diferents etapes, al llarg de la dècada de 1960. En un ple municipal el 1969 es va acordar que el tram sud s’anomenés avinguda de Sant Esteve i que es mantingués el nom de carrer de Girona des del carrer d’Agustí Vinyamata fins al nord. El projecte de pavimentació del carrer de Girona entre els carrers de Francesc Ribas i del Primer Marquès de les Franqueses va ser executat per l’arquitecte municipal Joan Barangé Tusquets i l’enginyer municipal Josep M. Puchades Benito, el 1970. Va ser el darrer en urbanitzar-se i, després d’aquesta actuació, va canviar radicalment. Aviat s’hi van construir edificis plurifamiliars de gran alçada, i la nova via es va convertir en una de les principals artèries de circulació de la ciutat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de les obres de remodelació urbanística que es van fer al carrer de Girona entorn de l’any 2020 l’Arxiu Municipal va presentar una exposició fotogràfica dedicada al tram nord del carrer.</span></span></span></p> | 41.6137489,2.2919369 | 441007 | 4607135 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-foto-08096-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-foto-08096-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||
| 49988 | Església de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-francesc | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986a). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 59-64.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XX | <p><span><span><span>Església construïda a principis de segle XX en un estil historicista neogòtic. Té planta en forma de creu llatina, i consta de nau central amb capelles laterals, capçada per una absis poligonal. L’edifici es troba integrat dins d'un conjunt més ampli d'instal·lacions educatives i conventuals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al carrer de Joan Prim, és obrada amb maçoneria a pedra vista en combinació amb bandes de totxo que ressalten les principals línies compositives i les obertures. S’estructura en base a dos cossos laterals i un de central, més ampli, en el qual destaca un portal rematat amb arc apuntat i, al seu damunt, un rosetó. El timpà és decorat amb un mosaic dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Els cossos laterals compten amb esvelts finestrals rematats amb arcs apuntats i, a l’esquerra, un campanar d’espadanya corona la façana. Exteriorment l’edifici presenta contraforts laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior adopta una estructura plenament neogòtica. Darrera l’altar hi ha un cambril amb imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Els finestrals, a la part superior de la nau central, són decorats amb vitralls de colors. Als peus de la nau s’aixeca un cor. Les capelles laterals són decorades amb pintures murals de factura recent. </span></span></span></p> | 08096-231 | Carrer de Joan Prim | <p><span><span><span>L’any 1905 els Franciscans Menors Conventuals es van establir a Granollers i van fundar un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua. L’església havia de fer funcions de quasi parròquia al sector nord de la ciutat. Aquest mateix any, però, en el context dels fets violents de la Setmana Tràgica l’església en resultà incendiada (BAULIES, 1986a). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de 1986 l’església és també parròquia de la diòcesi de Terrassa. Actualment la comunitat de franciscans continua viva, amb uns cinc frares.</span></span></span></p> | 41.6147900,2.2903400 | 440874 | 4607251 | 1905 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-5_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-9.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49989 | Guarda-rodes / Guardacantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guarda-rodes-guardacantons | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de tres cilindres de pedra (gres o calcària) que estan col·locats en tres cantonades d'edificis del carrer Príncep de Viana, amb una funció de guarda-rodes o guardacantons.</p> <p>Concretament, són tres pedres que es troben a la part baixa de les cantonades d'aquest carrer amb els carrers d'Anselm Clavé, de Guayaquil i de Barcelona. Aquests elements servien per a evitar el frec de les rodes dels carros que al seu pas colpejaven les cantonades dels edificis. A la part alta estan reforçats amb carreus de pedra que formen cantonades arrodonides.</p> | 08096-232 | Carrer Príncep de Viana en les cantonades amb els carrers d'Anselm Clavé (número 74), de Guayaquil i de Barcelona | <p><span><span><span><span>Aquests guarda-rodes es troben prop de la plaça de la Corona, a la zona de l'eixample. L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquests edificis en particular, segons dades del cadastre, el del carrer Barcelona hauria estat construït el 1851, i el del carrer Guayaquil el 1920. Per tant, els guarda-rodes podien haver estat col·locats entre mitjans de segle XIX i començament del XX.</span></span></span></span></p> | 41.6059729,2.2883591 | 440701 | 4606274 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49989-guardarodes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49989-guardarodes-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49989-guardarodes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49989-guardarodes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49989-foto-08096-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||
| 49990 | Plàtans de la plaça de la Corona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-placa-de-la-corona | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-21.</span></span></span></span></p> | XX | Avançat estat malaltís i de decaïment, degut a les greus lesions de les ferides que se’ls feia amb les antigues podes. | <p>Conjunt de plàtans que ornamenten la cèntrica plaça de la Corona. Antigament hi passava la carretera de Barcelona a Vic, i els arbres es trobaven a una banda i altra del vial, tot remarcant l'eix longitudinal que suposava la carretera al seu pas per aquest espai urbà.</p> <p>En total hi ha una vintena de plàtans, distribuïts en dues dobles fileres a banda i banda de la plaça. Es tracta de l'espècie <em>Platanus hispànica</em> (CUSPINERA et alií, 2001). Aquest és un arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer fins a 40 m d'alçada i que presenta una capçada ampla, amb una escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Les seves fulles són palmades, grosses i els fruits estan guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. Les seves qualitats ombrívoles, que li ofereixen el dens fullatge de les seves branques, així com la seva rapidesa de creixement, han fet d'aquest arbre un dels més plantats en carreteres, parcs i jardins a Catalunya.</p> <p>Durant anys les capçades foren severament podades i obligades a estendre’s. En els últims anys s’ha deixat aquesta pràctica per tal de preservar els arbres.</p> | 08096-233 | Plaça de la Corona, s/n. | <p>Molt probablement aquests arbres van ser plantats al segle XIX, amb posterioritat a l'any 1848. Fou aquest any quan es va obrir la carretera de Barcelona. El seu dens fullatge servia i serveix per donar ombra en un lloc tan transitat i ocupat els dies de mercat com aquesta plaça.</p> <p>En temps de la República la plaça formava part d’un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota d’aquestes directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil, segons diu Jordi Planas i Maresma (MONREAL, 1997). El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir.</p> | 41.6057300,2.2881600 | 440684 | 4606247 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-torre-aigua-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-foto-08096-233-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | És un tipus d'arbre extensament plantat al llarg de carreteres i passeigs pel fet de tolerar bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire.A partir de la Revolució Francesa es va posar de moda a Europa plantar platans a les places majors i altres llocs assenyalats com al·legoria de la llibertat i els moviments d'emancipació. Els plataners eren un símobol de la modernitat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||
| 49991 | Carrer de la Indústria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-industria | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues s'han enderrocat en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud. Originàriament estava constituït per cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. Al costat d'aquests edificis ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En els darrers anys moltes de les cases originàries s’han anat substituint, de manera que les que queden són pràcticament testimonials. Les cases que es conserven i tenen un cert valor patrimonial són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 32 (1930, can Titus), 34, 45, 50 (conserva un arrambador), 52, 54 i 58 (cal Manyà, casa de Dionís Viure i Banús).</span></span></span></p> | 08096-234 | Carrer de la Indústria, s/n | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de la Indústria, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. A començaments del segle XX el carrer ja es trobava plenament urbanitzat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un nivell més anecdòtic, l’autor García-Pey recull el fet que a la cantonada amb Sant Josep de Calassanç hi havia la casa de ca l'Espinal, un revolucionari del 1936 (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6012811,2.2893944 | 440783 | 4605752 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-foto-08096-234-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49992 | Carrer de Sant Josep de Calassanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-josep-de-calassanc | <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, </em>Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | Moltes de les cases antigues han estat substituïdes. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sudest, en sentit paral·lel a l’antiga Carretera (actual carrer d'Alfons IV) i a la via del tren de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment hi predominava un tipus de casa construïda entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Presentaven una estètica urbana, encara que alguna podia conservar el seu aspecte rural. Al costat d'aquests edificis ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. També hi havia alguns edificis de tipologia industrial per hostatjar petits tallers o indústries. En els darrers anys, però, la majoria de les edificacions antigues han estat substituïdes. Les que encara es conserven i tenen un cert interès patrimonial són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 29-31 (planta baixa i pis), 41- 43-45 (conserva la porta tradicional), 47, 51, 53, 55, 57 (1931), 59, 75, 77, 97 (reformada), 121 (interessant les reixes i fusteria, el trencaaigües està decorat), 123 (reformada la façana).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 46, 50, 66 (conserva la numeració antiga), 68, 98-100 (1926, planta baixa i pis, decoració a les finestres de rajoles en blanc, blau i verd), 156, 158. A la cantonada amb Martí Grivé es troba la tanca d'obra de la casa Relats.</span></span></span></p> | 08096-235 | Carrer de Sant Josep de Calassanç, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Sant Josep de Calassanç, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com és el cas de la tanca de la casa Relats. A principis del segle XX ja es trobava plenament urbanitzat fins a l’alçada del carrer del Foment. Antigament s’anomenava carrer d'en Lletjós, que era un conegut constructor de Granollers que va edificar en aquesta zona (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6015152,2.2892449 | 440771 | 4605779 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-foto-08096-235-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49993 | Avinguda de Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-francesc-macia | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial', a <em>La Gralla,</em> Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> | XX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, seguint l’eix de l’antiga carretera de Barcelona a Vic. De fet, l’avinguda de Francesc Macià és un dels trams en què està dividida la carretera segons el nomenclàtor de carrers actual. De sud a nord, en el seu tram urbà està formada pels carrers Francesc Macià, d'Alfons IV, d'Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. L’Avinguda Francesc Macià, doncs, és el tram més meridional, que va des de l'avinguda de Prat de la Riba fins a l'inici del nucli urbà compacte. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Carretera forma l'espinada de la població i ha estat tradicionalment un dels vials de més prestigi. Per això algunes de les edificacions eren de més qualitat que en els carrers adjacents, amb cases de veïns més altes, construïdes a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, en sintonia amb els corrents arquitectònics del moment. En aquest tram més allunyat del centre, però, antigament hi predominava un tipus de casetes unifamiliars de caràcter popular, més baixes i senzilles, que s’alternen amb algunes torres burgeses d’estil noucentista i amb jardí, com la casa número 94, la casa Enric Deu Umbert o la casa Pius Anfres Martí (també coneguda com la Tela), que actualment acull el Museu de Ciències Naturals. Al costat dels edificis d'habitatges també n’hi havia de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Els que encara es conserven i presenten un cert interès patrimonial són els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 50 (cal Curt), 52, 71, 75, 77 (1925), 86 (torre de llum), 88, 90 (torre).</span></span></span></p> | 08096-236 | Avinguda de Francesc Macià, s/n | <p><span><span><span>La carretera de Barcelona a Vic va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862 i 1863 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. L’Avinguda Francesc Macià és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Com és lògic, la carretera va començar a urbanitzar-se primer en els trams més propers al centre i progressivament es va anar estenent cap al sud. L’any 1914 el tram corresponent a l’Avinguda Francesc Macià es trobava en procés d’urbanització. Tradicionalment, molts granollerins han continuat anomenant aquesta via “la Carretera”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></p> | 41.6007601,2.2873216 | 440610 | 4605696 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-casa-enric-deu-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-casa-francesc-macia-94-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-foto-08096-236-1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49994 | Casa carrer Santa Apol·lònia 1-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santa-apollonia-1-5 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, p. 65-76.</p> <p>INFORME (2001) Informe de l'Àrea d'Història i Art Medieval i Modern del Museu de Granollers en relació al 'Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Arqueològic de Granollers'</p> | XVI-XX | <p>Edifici d'habitatges reconstruït probablement al segle XIX o començaments del XX que ha conservat a la seva façana un finestral més antic. És una construcció entre mitgeres que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb teulada en part amb terrassa i en part amb teula àrab. La façana es composa en diversos eixos no del tot regulars. Presenta nombrosos balcons estrets de barrots. Cal destacar la finestra de brancals i llinda plana de pedra amb guardapols situada a la planta primera de l'edifici, probablement una reminiscència de la construcció més antiga, dels segles XVI-XVIII.</p> | 08096-237 | Carrer de Santa Apol·lònia, 1-3-5 | <p><span><span><span><span>El carrer de Santa Apol·lònia formava part del nucli que es va desenvolupar a l’entorn del mercat, sobretot a partir del segle XIII. </span></span></span></span>Als inicis industrials, al carrer de Santa Apol·lònia teixien sargils, però no fou duradora aquesta indústria (BAULIES, 1986b).</p> <p> </p> | 41.6083100,2.2869000 | 440582 | 4606534 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-foto-08096-237-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||
| 49995 | Carrer d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-darago | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, </em>Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, p. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX-XXI | Moltes de les cases antigues s'han derruït en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, en paral·lel a la carretera, que havia esdevingut el principal eix viari de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest carrer es troba ja molt avall de l’eixample, en un sector desenvolupat més tardanament on hi predominava un tipus d’edificacions construïdes fonamentalment als primers decennis del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. N’hi havia que encara mantenien una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presentaven una estètica més urbana. Al costat dels edificis d'habitatges també n’hi havia d’altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Els que s’han conservat i tenen un cert interès patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 21 (reformada), 31 i 37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 4, 6, 14 (can Petxina, renom de la família Espinalt), 16, 20 (1928, decoració feta amb pedres). El costat dels números parells conserva alguns habitatges de la tipologia de cases barates, de planta baixa i construïdes en la seva major part abans de l'any 1930. Quan es va realitzar la primera versió d’aquest inventari se’n conservaven força més. Ara són pràcticament testimonials.</span></span></span></p> | 08096-238 | Carrer d'Aragó, s/n. | <p><span><span><span>La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986). El carrer d’Aragó n’és una prolongació, i entorn de l’any 1914 s’estava començant a urbanitzar, ja que fins aleshores l’indret estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A un nivell més popular, l’autor García-Pey recull l’anècdota d’un home que vivia al número 42 d’aquest carrer (cal Pepito Colonio) el qual venia colònia a casa seva. Ho feia amb uns petits embuts especials per als forats de les ampolles que les dones portaven per omplir a doll o bé, pel carrer, amb una bicicleta i un carret de rodes de goma (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6025527,2.2862887 | 440526 | 4605895 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-carrer-arago-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-carrer-arago-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-carrer-arago-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-carrer-arago-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-foto-08096-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-foto-08096-238-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49996 | Carrer del Molí / d'Anníbal / de Menéndez Pelayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-moli-dannibal-de-menendez-pelayo | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.15-19.</p> | XX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat substituïdes. | <p><span><span><span>Conjunt de tres carrers que formen part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada a l’oest. El carrer d'Anníbal en concret té un traçat amb dues parts diferenciades: la primera va del carrer de Ricomà al de Sant Jaume i és irregular a diferència de l'altra, que va fins al carrer de Roger de Flor i és totalment lineal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquests carrers hi predominava un tipus d’edificacions construïdes força tardanament en l’eixample, ja ben entrat el segle XX. Eren cases senzilles, habitades majoritàriament per obrers que treballaven a les fàbriques properes, com la d’Isidre Comes. Estaven construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i les indústries que es concentraven als voltants. En els darrers anys la gran majoria dels edificis antics han estat substituïts, de manera que els que queden són pràcticament testimonials. Els que s’han conservat i presenten cert interès patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer d’Anníbal: cases número 29, 44, 55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer de Menéndez Pelayo: cases número 6, 9, 10, 11 i 13.</span></span></span></p> | 08096-239 | Carrer del Molí; carrer d'Anníbal i carrer de Menéndez Pelayo s/n. | <p><span><span><span>Entre els actuals carrers d'Anníbal i del Molí hi havia l’anomenat Molí de la Vila (LLOBET, 1986). Es nodria amb aigua d’una mina molt important, propietat de la família Sans, que tenia moltes propietats de terres a la vila. La mina tenia l'origen al costat de ponent de la riera, al dret de la desembocadura del Torrent de la Font de can Duran de Canovelles. Proporcionava aigua de regadiu als camps de la terrassa alta i baixa. També era la força motriu que feia anar el molí per moldre gra, que va estar actiu fins l’any 1923 aproximadament. Fins l’any 1974 la mina va regar els camps de regadiu de 'sobre moles', i més tard encara en quedaven reminiscències en alguns punts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrers del Molí, d'Anníbal i de Menéndez Pelayo, es van urbanitzar a ponent de l’antiga fàbrica d’Isidre Comes amb posterioritat a 1914, excepte el primer tram del carrer d’Anníbal.</span></span></span></p> | 41.6067528,2.2845012 | 440380 | 4606363 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-carrer-annibal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-carrer-annibal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-carrer-menendez-pelayo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-foto-08096-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-foto-08096-239-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49997 | Mercat de Sant Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-sant-carles | <p>A. A. M. G. (s.d.) <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, P. I TENAS, M. (1991). 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 2.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Restes d'unes arcades de cronologia imprecisa que van aparèixer en el transcurs d'una instal·lació de telefonia. La informació és poc concreta, ja que es tracta de l'observació d'un treballador de Telefònica, comunicada a l'equip d'arqueòlogues que l'any 1990 efectuaven la supervisió de la instal·lació de la mateixa línia al carrer de Sant Jaume.</p> <p>La troballa es va efectuar poc temps abans d'iniciar-se la supervisió, quan s'instal·lava la línia a l'adreça indicada a la ubicació. El treballador va constatar la presència d'unes arcades força impressionants, just davant del mercat de Sant Carles. Tot i que es desconeix la cronologia de la troballa, es podria relacionar amb les troballes identificades com una vil·la romana al passatge de Sant Bartomeu i als fonaments de l'antiga presó.</p> | 08096-297 | Plaça de la Caserna - Carrer de Santa Anna | 41.6087358,2.2860226 | 440509 | 4606583 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49997-297-mercat-sant-carles-c.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Plaça de la Caserna (PEPPA).A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 8. Caserna, p/; 9. Caserna, p/ 2-3 (Bar Layon) - carrer Triomf, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment, encara que també poden estar englobades en altres de propers. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 49998 | Passatge de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-sant-bartomeu | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). <em>Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997)<em> Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològic</em>a. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO, Jordi (1987). <em>El mosaic romà del carrer de Sant Bartomeu (Granollers)</em>, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - III dC. | Part de les restes han estat restaurades i es conserven. | <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana. Inclouen un mosaic i actualment són de les poques restes visibles <em>in situ</em> del Granollers romà, ja que a l’interior d’una botiga i integrat en el paviment es pot veure un mosaic que formava part d’una cambra de planta absidal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1947 l’arqueòleg Josep Estrada documentà dues cambres pavimentada amb '<em>opus tessellatum</em>' i un conjunt de murs pertanyents a aquesta vil·la romana datada entre els segles I i II dC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 es va portar a terme una intervenció d’urgència motivada per les obres de construcció d’uns locals comercials al costat d’on Estrada havia localitzat les restes esmentades i que, amb tota probabilitat, formen part del mateix àmbit (pertanyent a la pars urbana de la vil·la). Consisteixen en una cambra de planta absidal pavimentada amb <em>opus tesellatum</em> monocrom (és a dir un mosaic de color blanc combinat amb algunes tessel·les fosques), un conjunt de murs d'opus <em>caementicium</em>' pertanyents a dues fases diferents, una canalització i part d’una habitació que estava calefactada amb el sistema d'hipocaust, la qual estaria situada sota l'actual passatge de Sant Bartomeu i el mercat de Sant Carles. El mosaic era el paviment d’una cambra absidal o amb exedra, amb l’entrada orientada cap a migdia, probablement cap a un corredor perimetral d’un pati interior. El conjunt hauria estat fundat al segle I, vers el segle II hauria estat objecte d’una àmplia reforma i va perdurar fins a la segona meitat del segle III (d’aquesta època més tardana seria l’hipocaust).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons M. Tenas (1999: 12) és possible que aquesta habitació correspongui a l'estança absidal descoberta l'any 1948 al pati de can Godina (habitació núm. 5).</span></span></span></p> | 08096-298 | Passatge de Sant Bartomeu, 6 | <p><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard romana. </span></span></span></p> | 41.6084400,2.2861600 | 440520 | 4606549 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-dolium-ptge-bartomeu-1972-mdg-972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-ext.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-ext-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | El jaciment fou descobert i excavat entre els dies 7 i 31 de juliol de 1947 per Josep Estrada, Salvador Llobet i Antoni Jonch.El 1986 s’hi va portar a terme una excavació d’urgència dirigida per Jordi Pardo, amb la col·laboració del Museu de Granollers. El mosaic va ser restaurat pel Servei de Restauració del Museu Arqueològic de la Diputació de Barcelona (avui Museu Arqueològic de Catalunya). En l'actualitat forma part integrada del paviment d'una botiga.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Hort de l’Aiguadé, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Pati de can Gorina. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 49999 | Plaça Doctor Guillamet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-doctor-guillamet | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>INVENTARI (1997). I<em>nventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - VI dC. | Jaciment tapat. | <p>Restes romanes diverses i poc conegudes que formarien part del nucli romà de Granollers, tal vegada d'alguna casa.</p> <p>El 1983, durant les obres de remodelació de la placeta del Doctor Guillamet, en un angle superior del marge de ponent van aparèixer nombrosos fragments de '<em>tegula</em>', un fragment de molí de lava volcànica, alguns fragments de '<em>terra sigillata</em>' gàl·lica, un fragment de ceràmica de parets fines i diversos fragments de ceràmica comuna romana. En el punt on va aparèixer la terrissa semblaven observar-s'hi restes d'un mur d'<em>opus incertum</em> reaprofitat en època posterior i alineat als murs localitzats a l'església. Segons Jordi Pardo, el mur amidava entre 40 i 50 cm d'amplada, i podria fer pensar en la paret exterior d'una casa romana.</p> <p>L'indret de les troballes es situa en una zona del centre de Granollers, entorn de la plaça de l'Església, que ha donat la màxima concentració de restes romanes. Molt a prop hi ha els jaciments 'església parroquial de Sant Esteve' i 'can Piera'.</p> <p>L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del nucli de poblament romà de Granollers que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).</p> | 08096-299 | Plaça de l'Església - Carrer Barcelona (antigament plaça del Doctor Guillamet). | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. Ocuparia la zona on actualment hi ha la plaça de l’Església i el seu entorn. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als afores, a redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia una àrea d’enterrament (necròpolis nord) i una altra entorn del convent de les Josefines (necròpolis oest), mentre que al sud, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.</span></span></span></span></p> | 41.6076571,2.2868607 | 440578 | 4606462 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49999-placa-guillamet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49999-foto-08096-299-1.jpg | Legal | Romà|Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat el 1983 amb motiu de les obres de remodelació de la plaça. E. Casals va recollir-hi material romà i l'arqueòleg Jordi Pardo el va documentar. Va observar que un dels murs apareguts era de factura romana.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 17. Doctor Guillamet, p/; 18. Doctor Guillamet, p/, cantonada plaça de l'Església. Can Piera, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment.La plaça del doctor Guillamet va quedar desdibuixada després de la remodelació. El nom 'Doctor Guillamet' sembla que ja no apareix en la nomenclatura, i més aviat ha quedat com una prolongació de la plaça de l'Església vers el carrer de Barcelona. | 83|87|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||
| 50000 | Sant Julià de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-palou | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (199. <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment probablement força arrasat. | <p>Segons l'arqueòleg Josep Estrada a l'església de Sant Julià i llur sagrera aparegueren alguns fragments de teula romana ('<em>tegulae</em>'). Actualment no es conserva cap estructura a la vista. Es molt difícil localitzar fragments de terrissa romana. Les úniques troballes que actualment fan pensar en l'existència d'un assentament romà es limiten als fragments de '<em>tegulae</em>' reutilitzats com a material constructiu en el parament exterior de l'església i la sagristia (per exemple, en el llindar d'una porta situada a la part posterior de la paret externa de la sagristia).</p> <p>L'entorn immediat del conjunt religiós està urbanitzat i no es pot prospectar. S'ha pogut prospectar en un camp una mica més allunyat i no s'ha localitzat material arqueològic.</p> <p>En el marc d'una campanya de prospeccions extensives a la comarca del Vallès Oriental, l'any 2008, aquesta zona es va prospectar, i no es va localitzar cap tipus de resta arqueològica a l'entorn de l'església.</p> | 08096-300 | Església de Sant Julià de Palou. Plaça del canonge Josep Oliveras. | 41.5863654,2.2789745 | 439901 | 4604104 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50000-sant-julia-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50000-sant-julia-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BPU | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||
| 50001 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-3 | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). <em>Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat, </em>Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica.</em> Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment cobert on s'hi ha construït l'edifici del Sindicat Agrícola. | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana, situat al subsòl de l’edifici del Sindicat Agrícola, on s’hi van localitzar restes de paviment i murs d’aquesta època, possiblement corresponents a algun edifici del nucli romà de Granollers. L’única informació prové del geògraf Salvador Llobet, que esmenta que l’any 1945, quan es va construir l’edifici del Sindicat Agrícola, es va fer la troballa d’un tros de paviment de formigó romà, el qual es trobava fragmentat per construccions posteriors dels segles XVII i XVIII, i també van aparèixer fonaments de parets d'aparença romana. Així mateix, les parets modernes van ser construïdes utilitzant una gran quantitat de '<em>tegulae</em>' romanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment es situa al nucli romà de Granollers, ja tocant amb els afores, definits per la troballa de tombes (a can Trullàs, les Josefines), forns romans (carrer de Sant Josep) i un possible camí romà (can Trullàs). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes de construccions romanes del Sindicat Agrícola es poden relacionar amb la zona B de can Trullàs (àrea d'emmagatzematge) i el conjunt estructural localitzat al carrer de Sant Jaume.</span></span></span></p> | 08096-301 | Carrer de Sant Jaume, 36 | 41.6079176,2.2853118 | 440449 | 4606492 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50001-sindicat-agricola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50001-301-sindicat-agricola-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Des de l'any 1945 no hi ha notícia de noves remocions del subsòl que hagin proporcionat noves troballes en el recinte de l'edifici. Durant el març de 2012 es va realitzar una intervenció al carrer Sant Jaume número 32, on s’havia de rebaixar una petita zona uns 30 cm. Els resultats van ser negatius. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 50002 | Ràdio Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/radio-granollers | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers</em>, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Conjunt de sepultures fetes amb teula ('<em>tegulae</em>', que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, entorn de l'antic camí cap a Vic, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1983, en fer-se les obres d'ampliació de la planta baixa de Ràdio Granollers van aparèixer restes de diverses sepultures romanes fetes amb '<em>tegula</em>' que havien estat trinxades en època medieval. L'estrat que es sobreposava a les sepultures corresponia a l'època medieval, fet que va permetre deduir que les tombes haurien estat destruïdes en aquell moment. El material ceràmic localitzat es composava únicament de fragments de '<em>tegula</em>' i ossos humans. En alguna paret els obrers localitzaren restes de la disposició triangular de les teules de les sepultures. No va aparèixer cap altre fragment de material romà.</p> <p>D'altra banda, en edificis propers, al costat de la sala Francesc Tarafa (antic Hospital) i cases veïnes hi ha restes de construccions romanes (ESTRADA, 1993).</p> | 08096-302 | Carrer de Torras i Bages, 15 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró.</span></span></span></span></p> | 41.6103863,2.2877709 | 440656 | 4606765 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50002-radio-granollers-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Jordi Pardo i Anna Pàmies l'any 1983.A.A.M.G. (s.d.) referencia restes en les següents localitzacions 109. Torras i Bages, c/, 15; 110. Torras i Bages, c/, 45-49; 111. Torras i Bages, c/, 51-61; 112. Torras i Bages, c/, 55, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 136,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/