Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34241 | Vares d'alcaldia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vares-dalcaldia | Un dels bastons presenta forats i desgast a la part central | Es tracta de dos bastons de fusta de característiques similars. Una de les vares té una creu gravada a l'empunyadura, que és metàl·lica, daurada i amida 2,5 cm. La llargada total és de 87,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 2 cm serveix per protegir-lo. El cost central del bastó es mostra desgastat. Un cordill travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. La segona vara també té l'empunyadura metàl·lica, però no és daurada i amida 2,8 cm. En aquest cas el motiu gravat són les inicials 'BG'. La llargada total és de 90,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 8,2 cm serveix per protegir-lo. Un cordill prim travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. | 08020-374 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | La vara d'alcaldia simbolitza el poder del municipi i és utilitzada en cerimònies simbòliques relacionades amb la figura de l'alcalde/ssa. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34241-foto-08020-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34241-foto-08020-374-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34242 | El Lledoner de Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-mas-traval | Exemplar de lledoner (Céltis australis), arbre que pot arribar a tenir uns 20-25 metres d'alçada. El perímetre del tronc amida 3,15 m. És de capçada densa i arrodonida, d'un verd grisenc; tronc dret i escorça llisa; borrons i fulles disposats, tota al llarg de la tija, fent dos rengles. Fulles asimètriques, estretament ovalades, d'extrem agut i acabades en punta allargada; limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. El fruit és el lledó, arrodonit, poc més gros que un pèsol, negre i comestible quan madura. | 08020-375 | Mas Traval | 41.3157100,1.9270900 | 410198 | 4574360 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34242-foto-08020-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34242-foto-08020-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||||||
| 34243 | Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgras | RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a un estudi d'arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdita. | Materials en superfície del neolític antic evolucionat recollits en una dolina. Es tracta de diversos fragments de ceràmica i indústria lítica. Els primers consisteixen en una nansa de llengüeta amb decoració de crestes i fragments d'una gran gerra ovoide, tot fet amb desgreixant groller de calcària i quars. La indústria lítica consisteix en elements de sílex deshidratat: algun gratador-rascadora, ascles i altres fragments. | 08020-376 | Campgràs | Els materials recollits en superfície van ser dipositats al VINSEUM (Vilafranca del Penedès) | 41.2893600,1.9136500 | 409036 | 4571449 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34243-foto-08020-376-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34244 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf | <p>Espai d'interès natural protegit integrat per 14.764,11 ha, de les quals 3541,63 ha són de Begues. El seu interès ve determinat per l'existència del Massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Pre-litoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 ha, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600m (la Morella, 595m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el Massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El Massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf.</p> | 08020-377 | 41.3121000,1.9005000 | 407967 | 4573987 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34244-foto-08020-377-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||||
| 34245 | Rellotge de Sol de Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fusteret | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge és visible únicament als números i molt lleument als raigs de les hores. A la resta del rellotge, la pintura ha desaparegut. | Rellotge de sol vertical, fet sobre ciment, amb restes de pintura. Està representat en un quadrant amb els angles escapçats en quart d'esfera com a decoració. Al marc del quadrant hi ha la numeració del rellotge, aràbiga. Els números són de color negre, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '5-6-7-8-9-10-11-12-1-2'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten uns raigs de color vermell en disposició radial pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-388 | Carrer Rectoria, 9 | 41.3296600,1.9438000 | 411615 | 4575892 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34245-foto-08020-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34245-foto-08020-388-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34246 | Rellotge de Sol de Cal Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-vidu | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Aquest rellotge està repintat, probablement resseguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana de Cal Vidu. Està representat en un quadrant amb els angles superiors rectes, mentre que els inferiors estan escapçats decorativament en quart d'esfera. El perfil exterior del marc del quadrant és una línia de color beix, mentre que el perfil interior és una línia de color marró fosc. Entre aquestes dues línies de perfils es conforma el marc del quadrant, on hi ha la numeració horària del rellotge, en números llatins, de color gris i molt prims, els quals es poden llegir, d'esquerra a dreta: 'VI-VII-VIII-X-XI-XII-I-II-III-IV-V-VI'. El marc, a l'igual que la superfície del quadrant, presenta el fons de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol circular de color groc del qual surten uns raigs de color marró fosc disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-389 | Masia Cal Vidu s/n | 41.3361400,1.8991900 | 407891 | 4576657 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34246-foto-08020-389-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34247 | Rellotge de Sol de Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vendrell | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge està molt degradat i resulta difícil la visualització del mateix. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l façana principal de Can Vendrell. Presenta un alt grau de degradació, tot i que s'observa l'angle superior dret del quadrant del rellotge, on queden restes de la pintura del marc, de color groc, i del fons del quadrant, de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha les restes de pintura que representa un sol, del qual s'endevina que sortien uns raigs cap als números de les hores del rellotge, no visibles actualment. La resta del quadrant s'ha perdut. | 08020-390 | Carrer Sant Climent, 18 | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34247-foto-08020-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34247-foto-08020-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34248 | Rellotge de Sol de Cal Campamà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-campama | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | El rellotge està repintat seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant és de color groc apagat, presentant als marcs laterals unes línies decoratives ondulants de color gris. D'aquest mateix color són els números del rellotge, disposats en semicercle a la part inferior del quadrant. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. La superfície del quadrant és de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb una cara somrient de color groc, de la part inferior del qual surten uns raigs, de color groc i gris disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-391 | Carrer Campamà | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 1782 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34248-foto-08020-391-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||
| 34249 | Rellotge de sol del Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-ferrer | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pols de marbre, calç i pintura al fresc. Està representat en un polígon rectangular amb els angles rectes. El marc del quadrant és de color groc apagat. A l'interior del marc, la superfície del quadrant està dividida en dos espais diferenciats. L'espai més gran, quadrangular, a la part superior, que ocupa la pràctica totalitat de la superfície, corresponent al rellotge pròpiament dit. Aquest presenta el marc de color granat clar, amb els números aràbics disposats a la meitat inferior, que es llegeixen, d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. La part superior del marc està decorada amb motius vegetals i una carassa al centre. A la part central, el fons és de color groc apagat. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb ulls i nas, i raigs que l'envolten. De la meitat inferior sobresurten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. Per sobre del sol hi ha una inscripció, feta amb la mateixa pintura granat que el sol, en la qual es llegeix, en tres fileres: 'D 32 Gs A PONEN / POLO 42 Gs / ANY 1796'. Per sota de la representació del rellotge hi ha una estreta franja horitzontal a la part inferior, decorada amb una escena de cacera d'estil popular on es veu, a la dreta, un caçador que dispara amb una escopeta sobre un grup de tres llebres, així com un au que sobrevola l'escena. | 08020-392 | C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer | 41.3250600,1.9178100 | 409434 | 4575408 | 1796 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||
| 34250 | Rellotge de sol de Can Rigol - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rigol-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La superfície del quadrant presenta sectors amb la pintura en degradació. | Rellotge de sol vertical de pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant presenta una sanefa decorativa en zig-zag on alternen triangles de color vermell amb triangles de color blanc trencat. A l'interior del quadrant trobem un segon marc, més prim, de color blanc trencat, on es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga, en color blau. La pintura d'alguna d'aquestes xifres està molt desgastada i gairebé no es veu, de manera que únicament es poden llegir, d'esquerra a dreta: ' (...) 8-9-10-11-12-1 (...)'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies de color groc en disposició radial vers les xifres horàries. Per sobre del gnòmon hi ha una inscripció on es llegeix, en lletres blaves, 'Any 1490' i 'Can Rigol' en lletres vermelles. El fons del quadrant és de color blanc trencat. | 08020-393 | Can Rigol | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34250-foto-08020-393-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34251 | Rellotge de sol de Can Rigol - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rigol-2 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge de sol ha desaparegut en pintar-hi a sobre. Únicament es pot veure el gnòmon i s'intueix la seva forma. | Rellotge de sol vertical, actualment tapat per una capa de pintura blanca que s'estén al llarg de tota la façana on està ubicat. Tan sols s'endevina la seva forma, un quadrant rectangular amb els angles rectes. A la part superior el rellotge conserva el gnòmon. | 08020-394 | Can Rigol | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34251-foto-08020-394-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34252 | Rellotge de sol de Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sadurni | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge està restaurat. | Rellotge de sol vertical pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Sadurní. Està representat de forma circular, amb el marc de color beix envoltat, per la part externa, per una sanefa de motius poligonals que li atorga l'apariència de roda dentada. A la part interna del marc trobem la superfície del rellotge pròpiament dita, de color blanc. Les xifres horàries són aràbigues, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. A la part superior trobem el gnòmon, a la base del qual hi ha un estel de sis puntes de color granat fosc del qual surten unes línies en disposició radial vers els números de les hores. | 08020-395 | Can Sadurní | 41.3439500,1.9117500 | 408953 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34252-foto-08020-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34252-foto-08020-395-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34253 | Avenc d'en Passant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-passant | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. SÁNCHEZ, M. (2008) 'Avenc d'en Passant, entre dolines i rasclers', Natura i aventura, 14 (febrer 2008): 26-27. | Avenc de 31 metres de profunditat màxima. L'avenc té dues boques d'entrada. Per la més gran i evident (de 2,3 m de llarg per 1,6 m d'ample) descendim a un pou de 6 metres. Del fons d'aquest primer pou arrenca una rampa amb lleu pendent que ens porta a la boca d'un altre pou, que ens recorda la forma de dues campanes superposades, i que mostra a les seves parets moltíssimes formacions que l'aigua i el temps han anat modelant. Aquest segon pou te uns 20 metres de profunditat, i a mesura que es descendeix, les seves mides augmenten fins assolir unes àmplies dimensions. Aquesta forma de doble campana superposada és deguda al fet que al principi l'aigua entrava per la boca petita i va erosionar l'avenc formant un primer pou en forma de campana. Quan amb el temps el tàlveg es va desplaçar i les aigües començaren a entrar a la cavitat per l'altre boca, el nou recorregut erosionà el pou formant una nova forma de campana que se superposà a la primera. L'altra boca (una mica més amunt de l'altra i un pèl amagada pel matollar), té una entrada d'uns 30 cm de diàmetre que duu verticalment sobre el segon pou. La profunditat màxima de l'avenc és de 31 metres. | 08020-396 | Pla d'en Querol | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1954. Durant un temps aquest avenc va servir com a petit refugi i magatzem per als espeleòlegs que es movien per la zona, i a la primera sala es va instal·lar una petita cambra on guardaven, entre altres estris, una farmaciola de primers auxilis. Encara que avui dia ja no existeix aquest magatzem, la fauna de la zona continua utilitzant l'avenc com a lloc de refugi. | 41.2842100,1.9065900 | 408438 | 4570884 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||||
| 34254 | Rellotge de sol de Can Térmens - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-termens-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Tot i que el rellotge és visible, no conserva les línies ni les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical de pintura. Està representat de forma circular dins un polígon rectangular. El fons del quadrant és de color granat, mentre que el cercle del rellotge és de color groc apagat. La circumferència presenta, però, una línia concèntrica gairebé a la vora, fet que fa que tingui un marc on devien anar les xifres, que no són visibles actualment. El rellotge, però, conserva el gnòmon. | 08020-397 | Can Térmens | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34254-foto-08020-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34254-foto-08020-397-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34255 | Alzina de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marti | Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. L'alzina de Can Martí destaca per la seva monumentalitat. És un arbre de capçada molt espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. | 08020-449 | Carrer Gaudí, 1 | 41.3351500,1.9216600 | 409770 | 4576524 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34255-foto-08020-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34255-foto-08020-449-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir directament al bé, ja que aquest es troba dins d'una propietat privada. Aquest factor ha impedit que s'hagin pogut prendre mesures d'aquest exemplar botànic. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||||||
| 34256 | Corral de Mas Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-mas-trabal | Aquest edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació. | Antic corral de grans dimensions, de planta rectangular orientat en sentit nord-sud, actualment enrunat i molt envaït per la vegetació. L'espai del corral presenta una divisió interna en dos grans sectors, els quals presenten, al seu torn, altres dues divisions internes, corresponents a les zones antigament cobertes i els recintes oberts a l'aire lliure. Les parts cobertes resten a la part oest del corral, i cadascuna d'elles té una extensió aproximada de 45 m2, mentre que cada recinte obert a l'aire lliure ocupa una extensió d'uns 50 m2. Tot el conjunt té una extensió d'uns 98 m2. Els murs estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, i tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm. | 08020-450 | Mas Trabal | 41.3158000,1.9267700 | 410171 | 4574370 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||||
| 34257 | Cal Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras | XX | L'edifici, d'estil eclèctic i construït a principis del segle XX, ha estat força restaurat i modificat als anys '60 del segle XX. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teula de teulada àrab amb la carena perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta una porxada a l'entrada. Destaca la superfície de les façanes, on s'ha deixat a la vista l'obra feta de blocs de pedra, així com l'emmarcament de les obertures, que semblen fets de pedra artificial. A nivell de la teulada, cal destacar també la línia de la cornisa, amb mènsules al coronament de la façana principal i decoració de dents de serra als laterals. La casa està envoltada per un barri o tancat enjardinat. | 08020-451 | Carrer Collada, 28 | 41.3305100,1.9458900 | 411791 | 4575984 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís per accedir al recinte de l'immoble ni al seu interior, fet que ha dificultat la seva observació exhaustiva. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34258 | Cal Pepet de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepet-de-la-creu | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XIX | Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble està perfectament conservada, els acabats presenten un grau considerable de degradació. | Edifici agrícola de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana. Aquest edifici principal té diversos cossos adjacents, corresponents a diverses fases constructives, al sector sud, utilitzats antigament per a diverses tasques agrícoles. A la façana de l'edifici principal, molt senzilla, les obertures presenten una disposició simètrica, destacant les tres portes d'entrada de la planta baixa, d'arc rebaixat, una d'elles més ample que les altres dues. Sobre les portes, a l'alçada del primer pis, es troben les finestres, rectangulars, una d'elles amb barana de ferro, recte. La superfície de les façanes està arrebossada amb calç blanca. A l'interior, aquest encalat es troba en un avançat estat de degradació, restant a la vista l'aparell constructiu, fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra. Les edificacions adjacents presenten la planta rectangular i teulada a un sol vessant. A l'interior de l'edificació adossada a la façana de l'edifici principal resta una menjadora de fusta i una finestreta per on hom abocava el gra i el menjar per als animals. | 08020-452 | La Creu - Tres Cases, núm. 14 | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquesta casa ja apareix documentada l'any 1849, així com al salpàs de l'any 1880, amb els noms de Cristòfol de Collfe, Pau Vendrell de Collfe i Cal Mas de Collfé. | 41.3183300,1.9092000 | 408704 | 4574670 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||
| 34259 | Pineda de Cal Taco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-cal-taco | Pineda que ocupa un àrea aproximada de 2245 m2. El seu substrat vegetal està conformat per una densa brolla de pi blanc (Pinus halepensis), amb algun peu d'alzina (Quercus ilex) amb un sotabosc ric, abundant i dens de matolls com el garric (Quercus coccifera) , l'argelaga (Genista scorpius), llentiscle (Pistacia lentiscus), estepa blanca (Cistus albidus), romaní (Rosmariinus officinalis), i alguna planta forànea, com el càrritx... entre d'altres. Els pins d'aquesta pineda tenen un tronc d'uns 150 cm de mitjana de longitg circular. | 08020-453 | Cal Taco | 41.3333100,1.9332400 | 410737 | 4576308 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34259-foto-08020-453-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34259-foto-08020-453-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Cal destacar que la disposició i mida similar dels arbres que componen aquest espai natural, podria tractar-se d'una pineda replantada. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||||||
| 34260 | Capitell de la Creu de terme de Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme-de-can-grau | <p>ALBERT BASTARDES I PARERA ( 1983). Les creus al vent . Editorial Millà. MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.</p> | XIV | <p>Capitell original de la Creu de terme, proper a la masia de Can Grau. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'</p> | 08020-454 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | <p>Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.</p> | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 1312 | 08020 | Begues | Bo | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-16 00:00:00 | Lluis Rius | Existeix una còpia d'aquesta creu al costat de Can Grau del coll, únicament la seva base forma part de l'estructura original. D'altra banda, la creu situada al passeig de l'església constitueix una nova reproducció. | 93 | 52 | 2.2 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||
| 34261 | Rellotge de sol de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-frare | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | La pintura marró està degradada en alguns sectors. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana de Cal Frare, representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrat presenta el fons de color blanc apagat, i tots els dibuixos estan traçats en color marró. Així, el quadrant presenta un marc quadrat traçat en línies marrons, dins el qual s'insereix el rellotge pròpiament dit, de forma circular. Aquest presenta un altre marc, igualment circular, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4'. A la part superior del rellotge hi ha la data '1946'. A l'interior de la superfície circular del rellotge, a la part superior, es conserva el gnòmon, a la base del qual es representa una circumferència a mode de Sol, de la part inferior de la qual sorgeixen unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. | 08020-378 | La Barceloneta | 41.3359600,1.9084900 | 408669 | 4576628 | 1946 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34261-foto-08020-378-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||
| 34262 | Rellotge de Sol de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-les-planes | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | El rellotge presenta un estat de degradació inicial, però que ja no permet veure els números amb claretat. | Rellotge de sol vertical, gravat i pintat sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un polígon rectangular situat verticalment. El rectangle presenta un marc de color grisos amb gravats amb motius geomètrics (semicercles). El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color terra (marró - vermellós), s'inscriu a l'interior del rectangle. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc. A la part superior conserva el gnòmon, que surt d'un cercle petit d'on irradien les línies divisòries del rellotge. La part inferior de l'espai entre el cercle del rellotge i la resta del rectangle es presenta decorat amb dues figures meitat humanes meitat zoomorfes. L'interior del rectangle és de color ataronjat i la decoració de colors marronosos. | 08020-379 | Mas de les Planes | 41.3231500,1.9475300 | 411919 | 4575165 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34262-foto-08020-379-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34263 | Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | <p>AAVV (2009): ' Organització de l'arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues: Segles XIV-XXI'. Dos punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). AAVV (2009): 'Descripció NODAC dels fons documentals de l'Arxiu Històric de la Parròquia de Sant Cristòfor de Begues'. Dos punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). MATA I VENTURA, Víctor (2008): 'Organització de l'Arxiu Històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues'. L'EIXARMADA, nº10, juliol. Edita: Centre d'Estudis Beguetans. Begues.</p> | XIV-XXI | La organització moderna de l'arxiu va servir per localitzar documents amb estrips, manques de suport documental, tinta esvaïda, afectacions per tinta ferrogàl·lica, pols, humitats, fongs i lepismes. | <p>Es tracta de l'arxiu més important del municipi de Begues, pel seu caràcter històric i per les dades que conté sobre la població beguetana des del segle XIV. La documentació que s'hi recull és un patrimoni documental estratègicament valuós per conèixer la història de la parròquia de Begues i de l'església a Catalunya, però sobretot ho és per les persones i famílies beguetanes: de la seva vida, dels seus actes personals i de les activitats econòmiques i socials que han deixat rastre en les múltiples tipologies documentals de l'arxiu fins el segle XXI. El tractament de l'arxiu ha suposat la identificació de diferents fons d'arxiu: parròquia de Sant Cristòfol de Begues, organització municipal de Begues, famílies Petit de la Clota, Campamar i Petit de les Planes. El quadre d'organització dels fons documentals de la parròquia de Begues és el següent:1. A Fons Parròquia de Sant Cristòfor de Begues 2. B Fons municipal de Begues; 3. Fons patrimonial Petit de la Clota; 3.1. C Subfons Petit de la Clota; 3.2. D Subfons Campamar;3.3. E Subfons Petit de les Planes. La documentació de l'arxiu es presenta bàsicament en suport paper, una petita part són pergamins. Se n'han comptat una quarantena, entre el fons de pergamins pròpiament dit i els reutilitzats com enquadernacions de llibres. El document més antic de l'arxiu, és un pergamí datat el segle XIV que no està relacionat directament amb Begues. Es conserven 5 documents del segle XV, la documentació seriada es comença a produir a partir de la segona dècada del segle XVI. El fons està compost per 3.652 unitats de catalogació en diversos formats documentals: llibres, enquadernacions diverses, plecs, expedients, documents solts en pergamí i paper. Comptant els 969 documents identificats i descrits sumàriament en el buidatge de llibres i plecs, la suma puja a 4.620 documents.</p> | 08020-380 | Carrer Alacant, 8 | 41.3319500,1.9224000 | 409828 | 4576168 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34263-foto-08020-380-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2021-04-12 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34264 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-1 | Ajuntament de Begues. Inventari de l'Arxiu Municipal. Pàgina web de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Xarxa d'Arxius Municipals: http://www.diba.es/opc/xam/08020.asp#14. | XIX-XXI | Aquest arxiu recull la documentació pròpia generada per l'ajuntament de Begues. Els documents que conté són del segle XIX, XX i XXI. L'inventari de l'arxiu municipal defineix el següent quadre de classificació: 1. Administració General: terme municipal, òrgans de govern, alcaldia, secretaria, serveis jurídics, personal, correspondència, mitjans de comunicació, serveis informàtics. 2. Hisenda: patrimoni, intervenció, tresoreria, fiscalitat, pòsit, juntes i comissions. 3. Proveïments: proveïments de productes per a consum de la població, aigües, fonts i safareig, mercats i fires, atenció al consumidor, escorxador, delegació local de proveïments, juntes i comissions municipals, transport públic, serveis de correus, promoció econòmica. 4. Beneficència i assistència social: centres assistencials i de beneficència; beneficis de pobres, causes pies, almoines i llegats; atenció als refugiats i orfes de guerra; subsidi al combatent; assistència social; actuacions contra l'atur laboral; juntes i comissions, patronats, junta local de Reformes Socials. 5. Sanitat: cementiri i serveis fúnebres, epidèmies i contagis, inspecció sanitària i laboratori municipal, personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari, centres sanitaris municipals, farmàcies, ambulància, banys públics, inspecció veterinària, oficina del consumidor, juntes i comissions municipals, neteja viària i recollida i tractament de residus sòlids. 6. Obres i urbanisme: planejament, gestió urbanística i informació, obres d'infrastructura, vialitat, immobles municipals (construcció i manteniment), brigada municipal d'obres, obres particulars i serveis, activitats classificades i obertura d'establiments, promoció de l'habitatge i habitatges de promoció municipal, juntes i comissions municipals, correspondències obres (instàncies, decrets i certificacions), disciplina urbanística. 7. Seguretat Pública: cossos de seguretat, presó (dipòsit municipal de detinguts), passaports i passis radis, armes (censos, normes, permisos, requises), guàrdies jurats, prevenció i repressió de la mendicitat i vagància, juntes i comissions municipals, protecció civil (actuació ciutadana), bombers. 8. Serveis militars: allotjaments militars, subministrament a la tropa, quintes - allistaments - lleves forçoses, béns subjectes a requisa municipal, juntes i comissions municipals, prestació social substitutòria, correspondència militar. 9. Població: estadístiques generals de població (censos), padró municipal d'habitants, estrangers - transeünts i refugiats, emigració - immigració, registre civil municipal, junta local del cens de població. Eleccions: municipals, de jutge de pau, de diputats provincials, Parlament de Catalunya, generals (Corts, Senat), Parlament europeu, referèndums i plebiscits, altres eleccions, cens electoral (junta municipal del cens). 11. Ensenyament: pre-escolar, primari, mitjà, superior, escoles de dibuix - arts i oficis - música - formació professional - escoles taller, escoles d'adults campanyes contra l'analfabetisme, beques, cens escolar, juntes i comissions municipals. 12. Cultura: festa major - festes populars, activitats i iniciatives culturals, centres culturals municipals (biblioteca, museu, teatre), relacions amb entitats culturals, monuments històrics-artístics, servei municipal català, esports, servei de joventut, promoció turística, juntes i comissions municipals. 13. Serveis agropecuaris i medi ambient: censos agraris - estadístiques agrícoles i ramaders - interrogatoris sobre collites, danys a l'agricultura - plagues - extinció animals perillosos, foment forestal, aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge, juntes i comissions municipals, entitats, medi ambient. 14. Col·leccions factícies: pergamins, cartografia, segells, cartells, publicacions locals, arxiu d'imatges 15. Fons del Jutjat de Pau i Registre Civil: jutjat municipal, registre civil. 16. Fons de la Falange | 08020-381 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||||||
| 34265 | Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-baronia-deramprunya | <p>AAVV (2006): 'L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà, un fons documental digitalitzat d'accés públic. Els documents de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans.</p> | XVI - XIX | <p>L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà és un fons privat, integrat per 8 metres lineals de documentació en paper. Es tracta, bàsicament, d'un fons modern i contemporani dels segles XVI al XIX, essent més abundants els documents dels segles XVIII i XIX. L'arxiu resulta de gran interès per a l'estudi de la història i forma de vida dels municipis i habitants de l'antiga baronia. El producte resultant de la digitalització es concreta en tres tipus de còpia: màster, consulta i de preservació en microfilm. Els vint-i-dos CD que es van lliurar al CEB contenen 47.634 imatges, que corresponen a 1153 documents catalogats i descrits en una base de dades que facilita la consulta dels documents a través de diferents camps: títol del document, resum informatiu del contingut, data, localització del document original, localització antiga, topònims, dates, observacions... Mitjançant un codi es relaciona el document descrit amb la seva imatge digitalitzada. Tots els camps de la base de dades es poden utilitzar per fer cerques del seu contingut. Del total de documents, 196 fan referència directa a persones, immobles i fets ocorreguts a Begues. Els documents sobre Begues, originals i còpies, en conjunt abracen un període cronòlogic comprès entre els anys 1264 i 1911. Les tipologies documentals més freqüents són censos, capbreus, llevadors de rendes, documents comptables, contractes de compravenda i descripcions de masos. Pràcticament totes les sèries documentals tenen documents relacionats amb Begues. Solament manquen documents en la sèrie 07, església. L'actuació arxivística es realitzà respectant l'estructura i la classificació original del fons donada per Francesc Bofarull i Sans a principis del segle XX i per una segona organització feta en la dècada dels seixanta del mateix segle. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha portat a terme la descripció i la classificació dels documents aplicant el quadre de classificació per a fons patrimonials. Aquesta eina permet establir una jerarquia que agrupa els documents en sèries documentals a partir de funcions i finalitats comunes. L'instrument de descripció resultant és un catàleg que codifica i descriu tots els documents de l'arxiu. Les seccions i sèries del quadre de classificació de fons patrimonials de l'ANC usades per a classificar l'ABE són les següents: 03. Patrimoni/ 03.01. Propietats i drets/ 03.01.01. Memòries i relacions de béns/ 03.01.02. Senyories i baronies jurisdiccionals/ 03.01.02.01. Títols jurídics i successió de la baronia/ 03.01.02.02. Jurisdicció/ 03.01.02.03. Béns comunals, monopolis i drets senyorials/ 03.01.02.04. Delmes/ 03.01.02.05. Dominis directes, censos i lluïsmes/ 03.01.03. Hisendes i propietats 03.01.03.01. Títols jurídics, adquisicions i alienacions/ 03.01.03.02. Gestió de la propietat immobiliària/ 03.01.03.03. Explotació dels recursos naturals/ 03.01.03.04. Censos emfitèutics 03.01.03.05. Obres, subministraments, utillatge i maquinària/ 03.02. Beneficis, capellanies i causes pies/ 03.03. Administració/ 07. Església/ 08. Documentació municipal</p> | 08020-382 | Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 | <p>L'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà (fons de la família Girona, en endavant ABE) va ser declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya el 28 de gener de l'any 2000. Els primers passos en ferm es van fer amb la promulgació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, emanada del Parlament de Catalunya , que substituïa la desfasada llei d'arxius de 1985. El 5 de novembre de 2001, la Conselleria de Cultura prengué la decisió d'incloure l'ABE en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. El 2003 la Generalitat, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, signà un conveni amb Ignasi de Puig i Girona, representant de la família Girona, propietària de part del llegat documental de la baronia d'Eramprunyà, mitjançant el qual ambdues parts es comprometien a portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Contextualització històrica de la Baronia d'Eramprunyà: la baronia pren el nom del castell d'Eramprunyà, que durant segles va actuar de centre neuràlgic de poder, des d'on s'exercia el govern de les persones i l'administració dels territoris que li pertanyien. La seva extensió abrasava els actuals municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. En època medieval, però, el terme era molt més ampli: arribava per l'est fins a Sant Boi i pel sud fins a Jafre, Garraf i Campdàsens. La documentació cita per primera vegada el castell d'Eramprunyà el 7 de febrer de 957, quan Enego i Flodeberga cedeixen al monestir de Sant Cugat una parcel·la de terra d'Eramprunyà, seguint el testament d'un tal Mascaró. En el segle X el monestir de Sant Cugat i el castell d'Eramprunyà van ser els instruments usats pel poder comtal per tal d'assegurar els territoris conquerits i potenciar el seu desenvolupament. Fins ben entrat el segle XIII, el monestir s'erigí en el principal propietari religiós, la qual cosa li comportà freqüents litigis amb el poder senyorial de caràcter laic. El castell d'Eramprunyà pertanyia als comtes de Barcelona, que l'infeudaren a Gombau de Besora i posteriorment el 1058 a Mir Geribert i els seus descendents, els Santmartí; aquests el van subinfeudar a la família Santa Oliva en la sotscastlania. En el decurs dels anys i per transmissió hereditària foren sotscastlans d'Eramprunyà les famílies Tarrasa i Centelles. El domini superior del castell termenat el va exercir la monarquia fins que el 1323 Pere March, tresorer reial, el va comprar junt amb el seu terme a Jaume II, comte de Barcelona; també comprà la sotscastlania a Blanca de Centelles. Des de llavors la monarquia va deixar de ser propietària del castell i el seu terme i els March van passar a ser senyors o barons d'Eramprunyà amb jurisdicció plena, durant més de dos segles. L'any 1552 Lucrècia March es casà amb Hug de Fivaller de Palou. L'extinció del llinatge March va fer dels Fivaller barons d'Eramprunyà fins el 1625. A partir d'aquell moment la propietat no va passar linealment, la qual cosa provocà successions de caràcter proindivís que fragmentaren el patrimoni original. Diferents llinatges de propietaris (Torrelles-Sentmenat, Erill, Copons, Bournonville, Sarriera, Pérez-Moreno, Garma i Foxà) foren hereus de la baronia. El 12 de febrer de 1897 Manuel Girona i Agrafel, exalcalde de Barcelona, va comprar l'indivís a les famílies Sarriera i Foxà. Va reunificar els drets de propietat dividits des del segle XVII i va iniciar una política de consolidació i ampliació de patrimoni. Des de llavors els hereus de la família Girona en posseeixen la propietat. La mort de la senyora Odília Girona i Salgado, marquesa de Pozo Rubio, darrera hereva del patrimoni d'Eramprunyà, deixa pendent de resolució la seva successió.</p> | 41.3308000,1.9222600 | 409814 | 4576040 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Per resolució de 5 de setembre de 2001, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va d'incloure l'arxiu de la baronia d'Eramprunyà al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Una còpia microfilmada d'aquest arxiu es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL). El Centre d'estudis beguetans posseeix una còpia digitalitzada de l'arxiu (les UTM i adreça d'aquesta fitxa fa referència al CEB). El fons d'arxiu original ha estat tornat als seus propietaris en l'ordre i les condicions d'instal·lació originals. Per a la consulta dels originals cal demanar autorització als seus propietaris segons el que estableix la Llei 10/2001, d'arxius i documents. (Continuació història) Arran del conveni signat el 2003 entre la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i Ignasi de Puig i Girona, es va portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Les tasques de caràcter tècnic les organitzà l'Arxiu Nacional de Catalunya entre els mesos d'abril de 2004 i març de 2005, i van consistir a fer un petit resum de cada document (llibre, expedient o dossier, documents solts,...), classificar la documentació segons la pràctica arxivística contemporània i digitalitzar la totalitat del fons documental. El pressupost global que el Departament de Cultura va destinar per a realitzar el projecte va ser de 30.000€ dels quals 18.000 es van esmerçar en el tractament arxivístic i 12.000 en la digitalització. Vicissituds del fons documental: l'ABE plega el fons documental format a partir de la gestió de les propietats immobles i de l'exercici de les atribucions que han tingut els propietaris de la baronia dins la legalitat i règims polítics vigents en cada època històrica. En aquest sentit, es caracteritza per haver estat produït dins d'un context històric heterogeni que inclou part del període en què Catalunya es regia amb les seves institucions, normes i mecanismes jurídics (1586-1714); el trencament i posterior desenvolupament que suposà el canvi d'organització estatal, resultat de la implantació de Decret de Nova Planta (1716...), i la substitució d'un règim absolutista per un altre de liberal (1812...). Les consecutives vendes i successions han provocat la dispersió del patrimoni documental en diversos fons. L'ABE és la part de l'arxiu més coneguda, es custodia en un local de Gavà. La resta de documents romanen dipositats en institucions públiques i privades. L'arxiu, propietat de la família Girona, prové de l'indivís generat pels darrers hereus de la família Fivaller, l'any 1625, a favor de les famílies Torrelles-Sentmenat i els Erill. Des de llavors la propietat de la baronia resta en dues branques. L'arxiu que rep Manuel Girona i Agrafel és solament la part de la documentació patrimonial produïda i rebuda pels barons d'Eramprunyà entre els segles XVI i XIX: posteriorment s'hi afegirà la generada per Manuel Girona i els seus administradors des de l'adquisició de la baronia, el 1897, fins al 1930. No inclou la documentació de caràcter familiar i personal dels diferents llinatges implicats en la successió i la d'època medieval en suport de pergamí; tampoc l'arxiu personal de Manuel Girona format posteriorment a la compra. El fons abasta el període cronològic des de 1586 fins a 1930. Les tipologies documentals més habituals són capbreus, llevadors de rendes, llibretes de censos, documents comptables, escriptures notarials diverses i una col·lecció de plànols dels segles XVIII i XIX. S'hi poden trobar, també, molts trasllats o còpies de documents dels segles XI al XVI realitzats per encàrrec de Manuel Girona, a partir dels pergamins que es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i en el fons Foxà, actualment custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34266 | Fons d'Art Lina Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-lina-font | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XX-XXI | Col·lecció d'obres d'art cedida per Lina Font a l'ajuntament de Begues, el qual l'ha incrementat per l'adquisició de peces pel propi ajuntament. L'inventari d'obres dividit per temàtiques es presenta de la següent manera: Obres de Lina Font , Carme Pascual, Álvarez Des, Rene Aspe , Juan Bueno , Lluïsa Darder , M. Gonlesco, Pilar Leita , F.Muñoz, V. Navarro,Ceferino Olivé, Pallàs, Graciella Piccone, P. Planas, T. Sola , Santos Torrella, Emilio Alba, J. Asensio, Esther Boix, Camps Dalmases, F. Cardona, Caty Juan. Valldermossa , Josep Cerdans, Joaquim Comes. Palamós, R. Fradera, M. García Tur, J. Lahosa. , R. Macholis, Mangot, Miguel Masabeu, Jordi Mercadé, J. Mombrú Ferrer, J. Pascual Jimeno, J. Pérez Gil, Graziella Piccone, P. Planas, Puigval. Horta ,Josep Rovira. , Francisco Suñer, Torra i Arán, T. Villarrubias, J. Abelló Prats, M. Coll, A. Gironell Riera, Naoko Nakamoto, A. Oliver Ferrer, Jordi Puiggalí. , Isabel Pujol, Roc de Gallés, Bernardo San Juan, Titi Tapiola, J. Tarrabadell. Obra gràfica: Clavé, Miró, Subirachs, Antoni Tàpies. Tharrats. Escultura: Joan Camps Carreras, Square Chikwanda, Colleen Madamombe,Lawrence Mukomberanwa, Esther Olivé, Ferran Soriano, Jordi Aligué, Jordi Aligué, Ángel Camino, Pep Fajardo, Benet Rossell, Lina Font. | 08020-383 | Av. Torres Vilaró, 4 | Lina Font va néixer a Begues. Al número 6 del carrer Major, cantonada can Guasch. La seva mare era filla de can Jaques de la Plana Novella i el seu pare de l'Avenç, actualment Campanyà. La família tenia camps terres i negocis. Va fer estudis a l'Escola d'Art i Oficis de Barcelona. Als 19 anys va començar a col·laborar a la premsa tant amb dibuixos com amb articles. Alternava pintura, literatura i poesia. La guerra civil va truncar la seva intenció de dedicar-se a l'art. Es va donar a conèixer com a crítica d'art a la revista Ondas i poc després fundava la Gaceta Jorba. Dos anys després, el 1952 va ser quan va començar a fer la crítica d'art a Ràdio Barcelona i ben aviat va crear i dirigir l'Estudi d'Art, que li va permetre dur a terme una intensa promoció d'artistes i organitzar moltes exposicions. Conferenciant de prestigi, va donar freqüents recitals dels seus propis poemes. Va escriure més d'un centenar de novel·les curtes i dos-cents guions radiofònics, així com un seguit de peces teatrals. Ostentava molts títols honorífics. Va morir el 6 de novembre de 1993 a Barcelona. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34267 | Rellotge de Sol de Cal Batlle Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-batlle-vell | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | El quadrant presenta una esquerda que el travessa de dalt a baix. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre ciment, i representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrat presenta un marc de color negre, i encara un altre marc més prim, traçat amb una línia negra molt prima, amb decoracions de volutes a les cantonades. Dins d'aquest segon marc s'insereix el rellotge pròpiament dit, de forma circular, que presenta, a la cara interna de la longitud de la circumferència, les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol amb onze puntes que representen raigs, en color negre. El fons del rellotge és de ciment marró. | 08020-384 | Cal Batlle Vell | 41.3406600,1.9288100 | 410376 | 4577128 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34267-foto-08020-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34267-foto-08020-384-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34268 | Rellotge de sol de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lalzina | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge mostra signes de degradació, com desgast, i algunes esquerdes. Actualment no queda cap rastre de les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de l'Alzina. Està representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular. El quadrant presenta un marc de color marró, excepte a les cantonades, que són de color gris. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color marró, on hi ha les xifres horàries en numeració aràbiga, de molt difícil lectura. Es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. A la part superior de la circumferència es conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha una circumferència marró de la qual surten línies disposades radialment vers les xifres horàries. La superfície de la circumferència és un color blanc apagat, força deteriorat. A la part inferior del quadrant, sota la circumferència del rellotge, hi ha representat un pergamí on probablement hi havia la data de construcció del rellotge o de la casa. | 08020-385 | L'Alzina | 41.3370200,1.9321700 | 410652 | 4576721 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34268-foto-08020-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34268-foto-08020-385-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34269 | Retaule de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-eulalia | XIX | <p>Retaule de fusta ubicat a l'absis de l'ermita de Santa Eulàlia de Begues. De composició molt senzilla, presenta únicament tres fornícules al pis central, sense predel·la o bancal al pis inferior. Destaca la fornícula central, decorada amb un arc lobulat a la part superior i decoracions florals en baix-relleu a l'arc i als muntants, on hi ha una estàtua de Santa Eulàlia, titular del temple. Aquesta vesteix un vestit blanc amb una túnica vermella. Té el cap nimbat i porta, a la mà dreta, la creu del martiri, en forma d'X i a l'esquerra, la palma, els seus atributs clàssics. Les fornícules laterals estan emmarcades per dues columnes d'estil clàssic. A la de la dreta hi ha una altra estàtua de Santa Eulàlia, aquesta representada com a nena. Vesteix un vestit blanc llarg i es cobreix el cap i les espatlles amb una mantellina de color verd amb estampats. Presenta les mans en actitud d'oració, de les quals penja un rosari. Darrere seu hi ha, pintats sobre la fusta del fons del retaule, els atributs de la santa: la creu del martiri, en forma d'X, i la palma. A la fornícula de l'esquerra no hi ha cap estàtua, únicament hi ha, pintades sobre el fons de fusta, dues torxes. El retaule està coronat per un timpà a la part superior central, on es poden llegir les dates '1832-1893'. Per sota d'aquest timpà hi ha la representació del colom de l'Esperit Sant, mentre que els laterals són ondulants.</p> | 08020-386 | Ermita de Santa Eulàlia de Begues. | 41.3380800,1.9155000 | 409259 | 4576856 | 1832 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Oriol Vilanova | 99|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34270 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf | http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=10 | El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees, la major part de les quals pertanyen al terme municipal de Begues. El Parc Natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics i uns determinats fenòmens de circulació hídrica. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola. | 08020-387 | Massís del Garraf | El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Ttriticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s.XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent). | 41.3121400,1.9004700 | 407965 | 4573992 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34270-foto-08020-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34270-foto-08020-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A més de Begues, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana.El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic.(Continuació història)Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||||
| 34271 | Rellotge de sol de Can Térmens - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-termens-2 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge està en un avançat estat de degradació. | Rellotge de sol vertical de pintura. Està representat dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc de color salmó apagat, on s'intueixen les restes d'algunes xifres horàries, ara per ara il·legibles, de color vermell. El fons del quadrant és de color verd, i a la part superior central es conserva el gnòmon del rellotge. | 08020-398 | Can Térmens | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34271-foto-08020-398-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34272 | Rellotge de sol de Vallgrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-vallgrassa | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, gravat i pintat sobre una placa rectangular de pedra, d'angles rectes. El fons del quadrant, d'un color blanc trencat, no presenta marc, havent-hi les xifres horàries, en números romans de color negre, disposades al voltant dels cantons laterals i inferior; d'esquerra a dreta es llegeixen: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. A la part superior del quadrant hi ha dibuixat la meitat inferior d'un sol, de forma circular de color blanc trencat, però amb raigs de color vermell apagat. Al centre es conserva el gnòmon del rellotge. De la part inferior dels raigs surten les línies horàries, de color negre, disposades radialment cap a les xifres en números romans. | 08020-399 | Vallgrassa | 41.2863400,1.8774600 | 406002 | 4571152 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34272-foto-08020-399-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34273 | Rellotge de sol de Mas Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-pasqual | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge està força deteriorada. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de Mas Pasqual. Està representat en forma circular dins un polígon de forma quadrada. El quadrant presenta un marc de color groc apagat. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color groc apagat. L'espai del quadrant entre els dos marcs és de color blanc trencat. Al marc circular es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5', per bé que la pintura d'aquestes xifres està molt deteriorada i costa molt de llegir. La superfície de la circumferència del rellotge és de color rosa fosc apagat; a la part superior conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. | 08020-400 | Mas Pasqual | 41.3363500,1.9118100 | 408948 | 4576667 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34273-foto-08020-400-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34274 | Avenc Joan Cabeza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-joan-cabeza | FERRER, R. (2008). Nueva sala en el avenc Joan Cabeza, Begues (Barcelona), News Corb. Publicación electrónica de Flash Black Corb, fotografía y exploración subterrània, 2 (mayo 2008). www.flashblackcorb.com/Avenc_J.Cabezas.pdf [consulta: 25 d'agost de 2009] FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FLASH BLACK CORB (2008) Avenc Joan Cabeza (-65 m), Natura i aventura, 21 (octubre de 2008): 32-35 | Avenc de 60 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 49 metres d'àmplies dimensions que duu a una rampa amb un ressalt de 4 metres. A la cota -25 m s'obre una sala lateral a la que s'hi accedeix per una estretor per la que s'ha d'ascendir uns 10 m. Aquesta sala, d'uns 8 m d'amplada, compta amb formacions espectaculars repartides pel sòl, parets i sostre. | 08020-401 | Puig Verdeguer | El descobriment d'aquest avenc fou fortuït quan una màquina excavadora gairebé caigué al fons de l'avenc mentre extreia sal de llop per una indústria ceràmica local. El nou avenc fou explorat per primer vegada a l'any 1980 per membres del SIEP-CE Poblet. L'any 2008 el grup Flash Black Corb hi descobrí la bella sala lateral. | 41.3126600,1.9172300 | 409368 | 4574032 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||||||
| 34275 | Rellotge de Sol de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casota | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre ciment, representat en forma circular dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc de color marró, excepte a les cantonades, que són de color blau. Al costat superior es pot llegir la data '1799', escrita en pintura negra. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color groc marró, on hi ha les xifres horàries, de color negre, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. L'espai del quadrant entre els dos marcs és de color blau, i a cada angle hi ha un motiu decoratiu de caire vegetal, de color marró. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc; a la part superior conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha un cercle petit, de color blau. Per sota el gnòmon, i ocupant pràcticament tota el fons de la circumferència, es llegeix el lema, escrit en tres línies: 'Jo sense sol / tu sense fe/ no som res'. | 08020-402 | La Casota | 41.3366400,1.9301700 | 410484 | 4576680 | 1799 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34275-foto-08020-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34275-foto-08020-402-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||
| 34276 | Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolina-de-les-alzines-can-pau-de-la-figuera | Daura, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral, inèdita. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una depressió de mides grans i de forma més el·líptica que no pas circular. La superfície està ocupada per una gran quantitat de sediments fins, producte de la descalcificació, alguns dels quals han penetrat a l'interior dels avencs. En l'actualitat, la dolina de les Alzines es troba lleugerament modificada de la seva morfologia original a causa de les diferents intervencions, tant arqueològiques com espeleològiques, que s'han dut a terme. Del material recuperat, el més significatiu són les diferents restes de rinoceront de l'espècie 'Stephanorhinus etruscus' procedents de la zona interior de la cavitat. En destaquen especialment les extremitats, entre les quals hi ha la part distal d'una tíbia, l'astràgal, els metàpodes, els articulars i diverses falanges probablement d'un mateix individu. Aquestes restes s'han localitzat en la Paret dels Ossos, i podrien correspondre a les restes de fauna que es trobarien dins de l'antic tap de sediments, part del qual s'hauria esfondrat dins de la dolina. Segueixen les restes d'un bòvid de gran talla, de linx, de Testudo sp. i altres restes pendents de determinar. Les restes de fauna recuperades de l'interior de l'avenc, es troben en un excel·lent estat de conservació, i semblen haver-se desplaçat des de l'exterior. Actualment, les restes es troben força soldades en els paquets argilosos penjats a mitja alçada de la cavitat, cosa que dificulta extremadament la seva extracció i recuperació vers l'exterior. Igualment s'han recuperat algunes restes d'indústria lítica en quars i sílex. | 08020-403 | Al Pla d'Ardenya | A la dolina de les Alzines s'hi han realitzat diferents campanyes d'intervenció arqueològica en el marcs dels projectes de la Prehistòria al sud-oest del riu Llobregat i dels Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal que s'estan duent a terme des de la Universitat de Barcelona, des de l'any 2005 fins a l'actualitat. Les intervencions en aquest jaciment han estat dirigides per M. Sanz, A. Blasco i J. Daura. La primera intervenció a la dolina de les Alzines de què es té constància és la que varen realitzar diferents grups d'espeleòlegs als anys '60 del segle XX, per tal de fer practicable l'accés a l'avenc que hi ha dins la dolina. Abans dels sues treballs sembla ser que aquesta cavitat era inaccessible i tant sols s'observaven algunes esquerdes. Molt temps després de la primera intervenció, als anys noranta, nous treballs espeleològics al Pla d'Ardenya duts a terme pel SEO (Secció Espeleològica de l'Ordal) es varen centrar en ampliar i netejar de nou la boca d'accés. Unes tasques que no varen significar importants canvis en la morfologia de la dolina ni de l'avenc. Les darreres intervencions que s'han realitzat a la dolina de les Alzines són les que el Grup de Recerca del Quaternari, organisme del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona està duent a terme, com ja s'ha dit, en motiu dels diferents projectes de recerca arqueològica al Garraf i Baix Llobregat. Aquests s'han centrat en la realització de diferents cales de control estratigràfic al llarg de tota la dolina, i una gran cala a la part central. A la dolina de les Alzines s'ha desenvolupat una important xarxa subterrània que es coneix amb el nom genèric d'avenc de les Alzines. Anteriorment als actuals treballs arqueològics, l'accés a aquesta cavitat es realitzava a través d'una sola boca, però actualment s'hi pot accedir des de dos nous accessos: el pou de la Revolució amb tres boques noves, i la via dels Ossos, ara en procés de desobstrucció. | 41.3548800,1.9117000 | 408964 | 4578725 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Neògen|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Els treballs arqueològics actuals han modificat la superfície de la dolina amb la instal·lació d'una zona d'excavacions arqueològiques i la obertura de noves boques d'accés als avencs. | 123|125|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34277 | Ermots de Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermots-de-mas-ferrer | Zona enjardinada i de camps de conreu situades a migdia de Mas Ferrer. | 08020-404 | A l'entorn de Mas Ferrer | Al Vinseum (Vilafranca del Penedès), hi ha dipositats materials arqueològics recollits majoritàriament els anys 1945 i 1974 en aquest paratge. Consisteixen en diversos fragments de ceràmica a mà i una aixa amb un bizell molt marcat de forma ovalada-triangular. Aquests materials caldria situar-los tipològicament en la Prehistòria recent i, probablement, en el neolític. | 41.3247700,1.9171100 | 409375 | 4575376 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 78|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||||
| 34278 | Rellotge de sol de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-massana | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX-XX | Rellotge de sol vertical, pintat amb pintura blanca sobre un fragment de l'arrebossat de la façana principal de la Massana. Està representat en forma quadrada adaptat dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc format per dues línies concèntriques de color vermell. El rellotge pròpiament dit, de forma quadrada, s'inscriu a l'interior d'aquest marc, per bé que el fons de pintura blanca està molt deteriorat, havent saltat a la major part de la superfície, deixant així a la vista la capa d'arrebossat sobre la qual està pintat. El rellotge conserva el gnòmon, des de la base del qual surten unes línies vermelles disposades radialment vers les xifres horàries, les quals són actualment il·legibles. | 08020-405 | Fondo de la Maçana | 41.3301700,1.8857900 | 406762 | 4576009 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34278-foto-08020-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34278-foto-08020-405-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34279 | Rellotge de sol de Mas Roig - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-roig-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge presenta un avançat estat de degradació, tot i que conserva la forma els colors i el gnòmon. Tot i que són de difícil lectura, es poden intuir algunes de les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal del Mas Roig, a l'alçada del primer pis. Està representat en forma circular. Presenta dos marcs circulars concèntrics: un exterior de color blau fosc, que actualment està força deteriorat, i un interior de color blanc. S'aprecia que el fons del rellotge també és d'un color blau similar al del marc exterior, per bé que la pintura està molt deteriorada i gairebé s'ha perdut. Amb tot, a la longitud de la circumferència s'aprecien, però, les restes de les xifres horàries, avui il·legibles. A la part superior del fons es conserva el gnòmon del rellotge, a la base del qual hi ha una petita circumferència de color vermell. | 08020-406 | La Costeta | 41.3252500,1.9108300 | 408850 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34279-foto-08020-406-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34280 | Rellotge de sol de Mas Roig - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-roig-2 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Tota la superfície del rellotge presenta esquerdes a la pintura, tot i que no són de gran importància. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la superfície de la façana sud-oest del Mas Roig. Està representat en forma circular dins d'un quadrant rectangular de color blanc. El rellotge pròpiament dit presenta dos marcs circulars concèntrics: un exterior de color blau fosc, i un interior de color blanc, on es llegeixen les xifres horàries, vermelles, de numeració aràbiga, d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. També de color vermell són unes línies primes que ressalten els límits d'aquests marcs circulars concèntrics. El fons del rellotge és de color blau clar, trencat. A la part superior es conserva el gnòmon del rellotge, a la base del qual hi ha una petita circumferència de color vermell, de la qual surten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. Del quadrant rectangular en el qual s'inscriu el rellotge cal destacar, a la part inferior, un motiu decoratiu vegetal que representa un arbre baix amb el tronc i les branques vermelles i una fulla de color blau a cada extrem, que destaca així del fons blanc de la superfície del quadrant. | 08020-407 | La Costeta | 41.3252500,1.9108300 | 408850 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34280-foto-08020-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34280-foto-08020-407-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34281 | Cases del carrer d' Àngel Guimerà. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-d-angel-guimera | Conjunt arquitectònic conformat per cases alineades que, tot i presentar unes característiques arquitectòniques clarament diferenciades, confereixen entitat a la confluència dels carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Els immobles esmentats corresponen, respectivament, a la casa situada al número 1 del carrer Puigmoltó i a la situada al número 9 del carrer Àngel Guimerà. La primera és una casa de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana, situant-se la porta d'accés a l'edifici, rectangular, a la part central de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat, igualment rectangulars. A nivell de primer pis s'ubiquen quatre finestres situades simètricament a les esmentades per a la planta baixa. Per últim, el pis de les golfes presenta únicament dues finestres, quadrades. El parament de la façana no presenta pintura de cap mena, restant vist el ciment que l'arrebossa. Pel que fa a l'edifici situat al carrer Àngel Guimerà, número 9, es tracta d'una casa de petites dimensions, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a un sol vessant, i que conforma la cantonada pròpiament dita entre els carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Destaca, a la façana principal, que dóna al carrer d'Àngel Guimerà, la porta d'entrada a l'edifici, d'arc escarser, sense decoració de cap tipus. A la dreta d'aquesta porta, hi ha una finestra rectangular. A nivell del primer pis, situada simètricament sobre la porta d'entrada, hi ha una única finestra, rectangular. Els paraments de les façanes presenten, a la meitat superior, un arrebossat de color blanc. A la meitat inferior dels mateixos, aquest arrebossat ha desaparegut, restant vista la capa de ciment que hi ha a sota. | 08020-408 | c. Àngel Guimerà 9- 15 | 41.3307800,1.9220000 | 409793 | 4576038 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||||
| 34282 | La Penya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-penya-del-moro | Llegenda ambientada a l'indret conegut com la Penya del Moro, segons la qual per la nit de Sant Joan, a la Penya del Moro s'obre on una cavitat, la qual permet entrar a l'interior. Sembla ser que a dins de la Penya hi ha un castell amb un llac on s'hi poden trobar molts tresors, entre ells una formosa donzella. Tothom que hi ha volgut entrar, però, en veure les seves meravelles s'hi ha encantat i quan ha volgut sortir s'ha trobat la penya tancada. Hi ha altres secrets que amaga la Penya del Moro, com és el cas de la cova de la Penya del Moro, en la que s'explica que els caçadors que hi anàven perquè era un bon indret per caçar, quan volien disparar resultava que la pòlvora se'ls hi remullava i no podien disparar. | 08020-409 | Centre d'Estusis Beguetans. Inèdit. | 41.3488700,1.9367700 | 411053 | 4578031 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Cal destacar que la llegenda associada a aquest indret té relació amb l'aigua, tan en la llegenda del castell amb el llac, com amb la pòlvora remullada dels caçadors. De fet, prop de la Penya del Moro s'hi troben les fonts més generoses del territori, com són la font de l'Alba (abans de l'Alber) a Begues o el Mas de les Fonts a Vallirana. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||||||
| 34283 | Cal Borés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bores | XX | Aquesta casa ha estat restaurada. | Edifici isolat de planta rectangular format per diversos cossos adossats a un nucli principal, sense interès des d'un punt de vista patrimonial. L'edifici principal és de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant. Cal destacar el fet que el pis de l'immoble es troba al mateix nivell de la teulada, i està conformat per una mansarda o golfa. A la planta baixa destaca l'entrada, situada a l'interior d'una porxada coberta per un ràfec de teules suportat per mènsules de fusta, que fa cantonada. La línia de cornisa que separa la planta baixa de la teulada a la façana principal està decorada per un fris arrebossat amb aplics de ceràmica en forma de florons. Destaca igualment els ferros forjats que decoren el carener de la teulada i els extrems de la cornisa. La superfície de les façanes és llisa, de color blanc. Una tanca baixa separa l'immoble de la via pública. | 08020-410 | Carrer Joan Baptista Borés, 3 | 41.3332400,1.9213700 | 409743 | 4576312 | 1920 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34283-foto-08020-410-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34283-foto-08020-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34283-foto-08020-410-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34284 | Torre Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-montserrat | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament. Així, al centre de la planta baixa trobem el portal d'entrada a l'immoble, amb porta de fusta de doble batent, rectangular, sense decoració, però emmarcada en un marc d'estuc que, a la part inferior, es perllonga en un sòcol que va fins els extrems de la façana. A banda i banda de la porta hi ha una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat. A nivell del primer pis, centra la façana una porta amb balcó i barana de ferro forjat, flanquejada per dues finestres sense balcó situades simètricament sobre les finestres de la planta baixa. Les tres obertures d'aquest primer pis presenten la part superior decorada amb un enrajolat de rajoles blaves amb sanefes i franges de puntejats blaus i grocs. Per sobre de la finestra central trobem una petita finestra corresponent a les golfes, igualment quadrada i amb la mateixa decoració d'enrajolat a la part superior. Corona la façana un capcer en forma de semicercle al centre del qual destaca un interessant exvot enrajolat on es representa una Mare de Déu de Montserrat amb el Nen i uns escolans als seus peus, adorant-la; al fons hi ha les muntanyes de Montserrat. A la banda dreta, l'edifici té una extensió probablement no original, dotada, a nivell de la planta baixa, d'una altra porta d'entrada. Sobre aquesta porta hi ha una petita finestra, a l'alçada del primer pis, amb la part superior decorada amb l'enrajolat ja descrit per a les obertures del primer pis. | 08020-411 | Passatge de Sant Martí, 10 | 41.3333500,1.9223300 | 409824 | 4576323 | 1920 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34284-foto-08020-411-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34284-foto-08020-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34284-foto-08020-411-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34285 | Carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-francesc | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells, del 2 al 42, del carrer Sant Francesc. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. | 08020-412 | Carrer Sant Francesc, números del 2 al 42 | 41.3341600,1.9096800 | 408766 | 4576426 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34286 | Carrer Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-jaume | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | La casa situada al número 7 d'aquest carrer ha estat profundament modificada a nivell de façana, i no s'ajusta completament a l'estètica de la tipologia de les cases restants. | Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, de l'1 al 15. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. A diferència d'altres carrers de característiques arquitectòniques similars, al carrer Sant Jaume no hi ha cap casa que presenti portal de cotxera. D'entre tots els immobles d'aquest carrer destaca la casa situada al número 3, doncs és la única que té la porta d'entrada amb arc rebaixat i emmarcat, i balcó amb barana de ferro forjat a l'alçada del primer pis. | 08020-413 | Carrer Sant Jaume, números de l'1 al 15 | 41.3347200,1.9209500 | 409710 | 4576477 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34287 | Cal Catequero / Cal Cataquero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catequero-cal-cataquero | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt arquitectònic conformat per una masia amb diversos cossos annexos, avui dia compartimentada en dos habitatges. L'edifici principal és, així, de plata rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a les façanes principals dels habitatges en què ha estat compartimentat, orientades al sud-oest. A l'extrem nord-oest s'alça un cos més elevat que la resta, amb idèntica orientació, però més ample, en el qual destaca una galeria de tres finestres d'arc rebaixat emmarcades en maó vist. Aquest cos té adossat al costat esquerre una segona edificació de planta baixa, moderna, que correspon a un garatge. L'extrem dret del conjunt està ocupat per un habitatge anomenat Cal Pelegrí. Arquitectònicament forma part de tot el conjunt, si bé es distingeix la casa pel color groc trencat de la seva façana. A la part posterior de l'edifici, orientada al nord-est, destaca un cos adossat, amb teulada a un sol vessant, el qual té, com a únic accés, una finestra que serveix d'obertura a un antic cup, actualment fora d'ús. | 08020-414 | Disseminat al nord de la urbanització Bon Solei II | Aquest l'immoble apareix documentat en el salpàs de l'any 1880. Entre finals del segle XX i començament del segle XXI ha sofert importants reformes. | 41.3399500,1.9278800 | 410297 | 4577050 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34288 | Rellotge de Sol de Cal Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sacaire | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge en general està bastant deteriorada. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana de Cal Sacaire, representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular amb les cantonades inferiors escapçades i el marc superior desaparegut. El quadrant presenta el fons de color blanc. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, presenta també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color blanc, on probablement es trobaven les xifres horàries, ara desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és de color groc clar; a la part superior conserva el gnòmon. | 08020-415 | Carrer Jacint Verdaguer, cantonada amb el passatge de Sant Martí | 41.3332200,1.9240100 | 409964 | 4576307 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34288-foto-08020-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34288-foto-08020-415-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 34289 | Passatge Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-sant-marti | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVIII | Carrer conformat pels habitatges situats als números que van de l'11 al 15 i del 12 al 16, alineats a banda i banda del passatge de Sant Martí. Es tracta d'edificis que presenten característiques arquitectòniques diverses, fruit de l'evolució urbanística del nucli, però que mantenen la cohesió històrica del carrer. D'aquesta manera cal esmentar la casa situada al número 15, coneguda com a 'Cal Jan', de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, d'estil modernista. D'aquest immoble destaca la decoració deL PARAMENT de la façana principal, feta a partir de franges alternes de falsos maons, uns de superfície plana i uns en relleu. Les obertures estan disposades simètricament, situant-se al centre de la planta baixa el portal d'entrada, flanquejat a cada banda per una finestra. Aquestes tres obertures estan coronades en un arc deprimit convex. Sobre la porta d'entrada hi ha una línia horitzontal que separa els dos pisos, sota la qual hi ha una línia de decoració en rajoles. A nivell de primer pis, o golfes, tres finestres coronades en arc de mig punt, la central més elevada que les laterals. Destaca, per últim, la línia de cornisa sota el ràfec de la teulada, decorada amb trencadís de ceràmica. La casa situada al número 12, coneguda com a 'Cal Porrós', és un immoble d'estil noucentista, de planta quadrada amb planta baixa, pis i terrat. Presenta les obertures ordenades simètricament a la façana principal, amb la porta d'entrada situada al centre de la planta baixa, flanquejada per una finestra rectangular a cada costat. Aquestes obertures no presenten decoració ni marc de cap tipus. A nivell del primer pis, la finestra central presenta un balcó amb barana de ferro forjat. Aquesta finestra i cada una de les que té a banda i banda presenta un marc emmotllurat amb un revestiment de color gris blavós que contrasta, així, amb el color blanc de la superfície de la façana. Corona l'edifici un frontis horitzontal que alterna quatre paraments separats per pilastres, decorats amb rombes rebaixats en els mateixos paraments, del mateix color blanc que la resta de la superfície. Per últim cal destacar, com a edifici singular d'aquest passatge, el situat als números 14-16, que és, de fet, la masia original a partir de la qual creix posteriorment tot el passatge. És un edifici de planta rectangular, molt allargada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta ha estat compartimentada en diversos habitatges, fruit de la fragmentació de la propietat que s'ha donat en moments diferents de la seva història. D'estil popular, presenta una composició arquitectònica a la façana en què les obertures estan ordenades simètricament, de tal manera que els tres habitatges que la componen tenen, a la planta baixa, el portal d'entrada d'arc rebaixat, i una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat a l'esquerra de cada portal. A nivell de primer pis, hi ha una finestra rectangular situada simètricament sobre cada una de les obertures de la planta baixa, cinc en total, presentant, les tres del centre de la façana, balcó amb barana de ferro forjat. Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades amb un marc de color marró, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la resta de la façana. | 08020-416 | Passatge Sant Martí, números 11-15 i 12-16 | El passatge de Sant Martí és l'origen del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí. Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest sector de Begues és possiblement el nucli més antic de tot el municipi, format a partir de les parcel·lacions fetes al segle XVIII pel fill cabaler de Can Romagosa, el qual havia obtingut les terres de la Tenda (veure fitxa 328). Anteriorment, sembla que aquesta zona s'anomenava raval de Cal Ferrer, tal i com consta esmentat al salpàs de l'any 1880). | 41.3334000,1.9219100 | 409789 | 4576329 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34289-foto-08020-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34289-foto-08020-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34289-foto-08020-416-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|105|106|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||
| 34290 | Carrer del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-carme | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVIII | Alguns dels habitiges d'aquest carrer presenten signes de degradació. | Carrer conformat pels habitatges situats als números 1, 9 i 11 al 21. La major part d'aquestes edificacions són d'estil popular o rural. Es tracta, així, de cases entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. De composició arquitectònica senzilla, les façanes presenten, en la major part dels casos, un ample portal d'entrada d'arc rebaixat, utilitzat en el passat per a l'entrada de carros i tartanes, i una o dues finestres a cada costat. A nivell de primer pis, solen tenir dues finestres, habitualment la situada sobre el portal d'entrada presenta balcó amb barana de ferro forjat. Per acabar, cal fer esment de l'edifici situat al número 1 d'aquest carrer, un magatzem d'un estil modernista molt senzill, de planta quadrada i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta, com a únic tret decoratiu, el portal d'accés, d'arc carpanell molt rebaixat, de maó vist, decorat a la part superior dels muntants amb una composició romboide igualment de maó vist. | 08020-417 | Carrer del Carme, números1, 9, i 11 a 21 | El carrer del Carme és, juntament amb el passatge de Sant Martí, l'altre carrer històric que conforma el nucli del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí (veure apartat 'Història' a la fitxa 416). | 41.3329600,1.9226300 | 409848 | 4576280 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí. | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc