Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73740 | Barraca del Garrigosa del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-garrigosa-del-rebato | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenten una petita espitllera a cada banda. La barraca està orientada a llevant i recentment s'ha habilitat un foc a terra a l'interior. Aquest tipus de barraca, seguint el model dels seus antecedents -les barraques de pedra seca-, també estava associada a una cisterna rodona que, connectada mitjançant una canalització a la teulada, recollia l'aigua de pluja. | 08001-88 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, després de la barraca de l'olivada de Matadormins, la barraca del Garrigosa, és de les més antigues de la zona, remuntant-se a la segona meitat del segle XIX. | 41.5132000,1.8723200 | 405899 | 4596343 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 73741 | Barraca del Morro blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morro-blanc | XVI-XVIII | Ha perdut part del pis superior i la coberta. Part de l'enderroc i l'abundant vegetació han envaït el seu interior, fent difícil l'accés. | Petita estructura de planta quadrangular de dos pisos. La planta baixa està feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç; presenta una porta d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra treballats. El pis superior està fet de tàpia i també presenta una obertura mig enrunada. Està mig enrunada i coberta per esbarzers; al costat té una gran cisterna rodona per emmagatzemar aigua. Està en una zona obaga i humida, molt a prop de la llera del Torrent Gran. Els pagesos de la contrada li donen el nom de barraca, però podria tractar-se, donada la seva ubicació i dimensions, d'un pou de glaç semblant al documentat més amunt, també a la vora del Torrent Gran. La tècnica constructiva utilitzada és molt semblant a la utilitzada a la propera ermita de Sant Ermengol; podria tractar-se, per tant, d'una construcció contemporània a l'ermita. | 08001-89 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | 41.5146200,1.8774800 | 406332 | 4596496 | 08001 | Abrera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 73742 | Pou del Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-garrigosa | XIX | Pou fet de maons i argamassa amb una boca d'1, 5-2 m. De fondària desconeguda, se li va afegir fa uns anys una barana de protecció de totxana i un travesser de ferro amb una corriola per facilitar l'extracció de l'aigua. Segons el propietari, originàriament hi havia una sínia muntada al pou, que es va vendre per fer rovell. | 08001-90 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, data del segle XIX. | 41.5134800,1.8760900 | 406214 | 4596370 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73742-foto-08001-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 73743 | Carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-font-1 | <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</p> <p>MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | <p>Carrer urbanitzat al segle XIX amb divisions de parcel·les de 5 m d'amplada <span><span><span><span lang='CA'>(que era el que donava la longitud de les bigues), o</span></span></span></span>n es van edificar cases típiques de poble, bastides amb pedra i amb teulada a doble vessant. <span><span><span><span lang='CA'>Totes les cases van ser construïdes seguint un mateix model, els anomenats casals. </span></span></span></span>El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions molt estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere, <span><span><span><span lang='CA'>destinada a les feines agrícoles i a tenir-hi animals domèstics. El carrer de la Font era un carrer dels anomenats 'de mitja galta', edificat només a la banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de cada casa. La formació d'aquest carrer </span></span></span></span>comportà l'habilitació de la zona dels safareigs, del pou i de la Font, ara anomenada 'dels peixos'.<span><span><span><span lang='CA'> A l’entrada del carrer, per la part baixa, un caminet portava a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Era la surgència d’una deu d’aigua, molt abundant, que també alimentava la bassa i els safareigs públics.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08001-91 | Carrer de la font - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Com una gran part del carrer Nou, també els de la Font i de Sant Pere es van formar en terres de la família Mallau (després Cervera) quan, durant el segle XIX, va anar cedint els terrenys a diferents famílies per edificar-hi en la forma tradicional de censos emfitèutics. Un cens d’aquest tipus consistia en la cessió del dret a edificar a canvi d’un pagament anual inamovible. E</span></span></span></span>l camp de la Font ja sortia mencionat el 1613 al Capbreu de Mencia de Requesens, fet que indica que la sorgència de la font es coneix d'antic.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant a un cap del carrer com a l’altre, hi havia hagut una era, ambdós llocs ara edificats. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La més propera a la Creu era la del Solei, més coneguda com l’Envelat, ja que era aquí on s’aixecava cada any per la Festa Major. La de l’altra banda, més alta i ventilada, era anomenada l’era del Turó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La periodista i escriptora Maruja Torres (1943) va fer estades en aquest barri durant la seva infantesa, fet que recrea a la seva obra <em>Un calor tan cercano.</em></span></span></span></span></p> | 41.5137900,1.9030400 | 408463 | 4596376 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73743-foto-08001-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 73746 | Pi del carrer Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-tarragona | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta d'un pi pinyer (Pinus pinea) de la família de les Pinàcies, situada al barri de Sant Hilari. Destaca al municipi per les seves grans dimensions: 12 m d'alçada i 2, 42 m de perímetre. | 08001-94 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5225400,1.9101000 | 409065 | 4597340 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||||
| 73748 | Roureda de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita roureda formada per un conjunt d'uns 16 roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades situats entre el final del carrer Balaguer i el final del carrer Polinyà, al barri de Sant Hilari. Ocupen una superfície de 0,4 ha i es troben a l'inici d'una petita torrentera que baixa cap el riu Llobregat. El seu interès radica en el conjunt que formen, que probablement representa les restes del bosc autòcton que hi deuria haver a la zona. | 08001-96 | Carrer Polinyà - 08630 Abrera. | 41.5215900,1.9097600 | 409035 | 4597235 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||||
| 73749 | Alzinar de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita representació d'alzinar amb roures situada damunt la terrassa fluvial del Llobregat. Localitzada al final del carrer Tarragona, a la part posterior dels habitatges del carrer Polinyà, presenta diversos exemplars d'alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades i una mostra del sotabosc de l'alzinar. Amb una superfície de 0,5 ha, presenta l'interès de marcar el límit natural del bosc amb l'àmbit d'influència del riu Llobregat. | 08001-97 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5223400,1.9101400 | 409068 | 4597318 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||||
| 73751 | Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-la-riba-esquerra-del-llobregat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Situada al marge esquerre del riu Llobregat, està formada per grans exemplars de carolina (Populus deltoides) i pollancre del Canadà (Populus canadensis), probablement originaris de plantacions, es barreja amb arbres autòctons com saücs (Sambucus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus cf minor). També amb una extensió d'unes 2,1 ha, però disposada en línia respecte el curs del riu, és de gran interès per la regulació de les inundacions de les terrasses fluvials del Llobregat i com a refugi de fauna. | 08001-99 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | 41.5230000,1.9152000 | 409491 | 4597386 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||||
| 73752 | Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-lesglesia-3-de-santa-maria-de-vilalba | 'Casa a la Plaça de l'església 3', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera. | XIX | Casa de planta rectangular, de dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria vista i les totes les obertures, finestres i portes estan reforçades amb maó vist. En l'eix central, al primer pis, hi ha un balcó i al segon una galeria de tres arcades de mig punt. Sobre aquestes hi ha un rectangle de guix amb la data inscrita '1828'. | 08001-100 | Plaça de l'església, 3- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera. | L'origen del nucli en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església i al costat la casa descrita. | 41.5114600,1.9317600 | 410857 | 4596087 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 73753 | Can Costa Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-vell | XIII-XVIII | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació | Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs de tàpia bastits sobre sòcols de pedra, els quals presenten un parament de maçoneria de morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. Encara es pot veure dempeus algun contrafort isolat, construït amb el mateix tipus de maçoneria. | 08001-101 | Camí de Can Costa- 08231 Ullastrell | Els seus propietaris conserven documentació del segle XIII que en fa referència. Les estructures que es conserven, però, des d'un punt de vista arquitectònic, són d'època moderna. | 41.5224000,1.9419000 | 411718 | 4597291 | 08001 | Abrera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 87685 | Pou de la zona al·luvial de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-zona-alluvial-de-sant-hilari | XX | <p><span><span><span>L’element es al marge dret del riu Llobregat i es troba absolutament envaït per la vegetació natural. La informació procedent de fonts oral relaten que hi ha dues parets paral·leles, que es conserven fins a 2,5 metres aproximadament, construïdes amb còdols de riu i morter. Enmig de les dues parets hi hauria el pou, excavat en forma d’U, no massa profund ja que estem en una quota molt propera al nivell freàtic. Segons les mateixes fonts hi havia hagut un sistema de sínia amb els catúfols de fusta per extreure l’aigua i regar els horts que hi havia hagut en aquesta àrea. Les parets tan altes poden suggerir que hi havia hagut una estructura per col·locar un molí de vent per accionar la sínia.</span></span></span></p> | 08001-112 | Marge dret riu Llobregat a l'àrea de Sant Hilari | 41.5193000,1.9127800 | 409284 | 4596977 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070586.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Informació recollida oralmen del Sr. Joan Carles Cortés, tècnic d emedi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, que a la seva vegada la recollí del Sr. Martí de les Mates. | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||||
| 87686 | Oliveres varietat becaruda de Can Morral del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-varietat-becaruda-de-can-morral-del-moli | <p>GUIX, JC. (2021): 'Recuperació de la varietat d'olivera becaruda a Abrera'. Informe inèdit</p> <p>IRTA: Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya.</p> | <p><span><span><span>Es tracta de diferents camps de mides reduïdes d’olivera (<em>Olea europaea </em>L.), varietat Becaruda (també coneguda amb altres noms (“becarut, bequerrut, boqueruda, buturuda i boteruda”). Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló que, per la forma recorden el bec d’un moixó, d’aquí el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una varietat vigorosa i de port obert, productiva i de maduració primerenca. Varietat androestèril (no produeix pol·len), la fulla és el·líptica lanceolada de longitud i amplada mitja i el fruït ovoïdal i lleugerament asimètric, negre en la maduració. Moltes d’elles passen el centenar d’anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En general, la becaruda fa una producció més petita que altres varietats d’olivera i, possiblement per aquesta raó, no era prou valorada fins quasi bé desaparèixer. No obstant això, es tracta d’una varietat antiga que està molt ben adaptada al cultiu de secà. Amb les oscil·lacions dels règims de pluges que s’estan observant darrerament a Catalunya, la becaruda podria esdevenir una varietat més ben adaptada als efectes del canvi climàtic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda d’ubicar-se en aquest espai de Can Morral del molí, que explota comercialment l’oli que produeix, és probable que hi hagi exemplars disseminats per altres finques agrícoles d’Abrera, explotades o abandonades.</span></span></span></p> | 08001-113 | Can Morral del molí | <p><span><span><span>El territori d’origen d’aquesta varietat és l’Alt Penedès-Baix Llobregat- Vallès Occidental, on es conrea actualment, tant per menjar com per produir oli. La becaruda és una olivera tradicionalment disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional d’aquest territori. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges que delimiten els bancals costa amunt, fent una funció de reforç i protecció dels marges. </span></span></span><span><span><span>Els últims anys ha estat una varietat revaloritzada gràcies al seu ús per part d’alguns xefs de cuina mediterrània per seu valor organolèptic de qualitat i diferenciat.</span></span></span></p> | 41.5140219,1.9346608 | 411102 | 4596369 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070654.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 28933 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada | TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf | XVIII | Restaurada l'any 1950. | Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. | 08002-1 | Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. | El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. | 41.7109400,1.5553000 | 379812 | 4618691 | 1799 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 28934 | Torre de Puigfarner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-puigfarner | <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf</p> | XI | No contrastable. | <p>Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.</p> | 08002-2 | Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. | <p>Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).</p> | 41.7089100,1.5657300 | 380676 | 4618451 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||
| 28935 | Cisterna de la Torre de Puigfarner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner | <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | No contrastable. | <p>Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca.</p> | 08002-3 | Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. | <p>La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67).</p> | 41.7088400,1.5661200 | 380708 | 4618443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28935-foto-08002-3-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 28936 | Cups a la vora del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-a-la-vora-del-maset | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió. | Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió. | 08002-4 | A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme | 41.7038000,1.5781400 | 381699 | 4617867 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28936-foto-08002-4-2.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 28937 | Cal Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boladeres | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | Reformada al segle XVII i XX. | Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 / March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació. | 08002-5 | A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme | El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119). | 41.6991900,1.6105000 | 384383 | 4617311 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28940 | Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pala | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIV | Reformat al segle XX | Esplèndida mostra d'arquitectura rural fruit de la seva importància als segles XVII-XVIII. Casa de planta allargassada amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i un ràfec fet amb dues línies de teules i rajols. En el seu extrem est hi ha una galeria coberta al primer pis, que s'adossa a una torre. Aquesta torre té planta quadrangular i és un pis d'alçada més alta que la resta de construccions de l'edifici. Coberta a quatre aigües, a sobre hi ha un parallamps. L'accés principal a l'edifici és per la banda sud, a tocar de la carretera, on hi ha la porta principal feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra ben treballades, sobre una de les quals hi ha pintat el numero 62. A l'esquerra d'aquesta porta, el mur del cos oest, està construït de forma atalussada. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici, estan definides per pedres ben treballades i sembla que conserven restes d'haver estat pintades amb 'blauet'. L'edifici està fet amb pedres sense treballar col·locades unes al costat de les altres definint filades més o menys regulars. Les pedres treballades es troben delimitant les obertures o les cantonades de cada un dels cossos que componen l'edifici. És evident que la construcció ha estat reformada i ampliada progressivament al llarg dels segles, i sembla clar que durant el segle XX o inicis del XXI s'hi ha fet una reforma important, rejuntant moltes de les pedres de l'edifici. Tanmateix sembla que a la torre escara es conserven restes visibles del morter original. Al voltant de la casa principal hi ha diversos coberts i annexos. En un d'ells situat a l'extrem oest, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana, en força mal estat de conservació. | 08002-8 | Al nord del nucli de Castellar. | Apareix al fogatge de 1365 com Mas Ça Baça. Na Dolça, muller d'en Pere Ça Baça, propietaris. El 1647 mor Magí Palà, Batlle de Castellar i en el seu testament hi ha una gran quantitat de deixes i llegats. Els Palà en aquest moment són molt rics i influents tal com denoten les seves amistats i com s'observa al capbreu de 1669 que a banda del mas de la Bassa tenen el mas de Tornamira, el de Beneteres (actualment Tinet), el mas de la Calçada (actualment Masia) i el de Semís. (PARCERISAS 2000: 108). Can Palà també apareix al capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, el propietari és Magí Palà. També surt en el cens de 1857, on Anna Mª Palà és la pubilla, néta d'en Magí. La família Palà ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat. (PARCERISAS 2013: 80, 139). Els Palà que al segle XVI són rics, al XVII es mantenen i en arribar al segle XIX entren en crisi. Anna Mª va ser la darrera hereva amb el cognom Palà, es coneix el patrimoni de la pubilla, gràcies a l'inventari aixecat pel seu oncle Ramon Domènec de l'Azina de Calonge. (PARCERISAS 2000: 156) El camí Ral passava just per davant de l'edifici, entre aquest i Can Teixidor, seguint el traçat de l'actual N-141g. | 41.7297000,1.6555500 | 388185 | 4620639 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol.Antigament conegut com Mas Bassa o Baça, | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 28941 | Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-cal-ferrer-gros | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Reformada al segle XVIII | Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros. | 08002-9 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139) | 41.7315600,1.6567800 | 388290 | 4620844 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 28942 | Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros | XX | Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans. | 08002-10 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||||
| 28943 | Rellotge de sol de Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pala | XX | Molt deteriorat fruit de la manca de manteniment i les inclemències meteorològiques. | Rellotge de sol ubicat a la façana sud d'uns dels annexos aixecats a l'oest de l'edifici principal de Can Palà. De planta quadrangular, es conserva tota la superfície del lliscat base, i es pot intuir que tenia planta quadrangular amb coronament arrodonit. El perímetre estava definit per un regruix en el morter de base, marcat a més per línies incises. L'espai interior estava pintat de blanc, però només es conserva la part inferior. Els números són il·legibles i no conserva el gnòmon. | 08002-11 | Al nord del nucli de Castellar | 41.7297000,1.6552500 | 388160 | 4620640 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 28944 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XI | Completament reformada | Edifici, de planta rectangular amb una sola nau sense absis y campanar d'espadanya. Tot i que l'edifici apareix en la documentació des del segle XI no s'observen restes de la construcció romànica. La construcció actualment dempeus està tota feta de pedra, té coberta a dues aigües, amb ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya també està fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu. A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular amb tarja completament tapiada i tot el conjunt definit per brancals d'uns 0.10 m d'amplada fets amb morter lliscat. Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Per sobre aquesta obertura hi ha una petita placa feta de morter on es llegeix 'ca pilla'. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros. Davant d'aquest petit pati d'accés hi ha un cartell informatiu amb una petita ressenya de l'edifici. | 08002-12 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Església documentada des del segle XI en concret l'any 1078, on rep una deixa de Sendred Company, senyor de Castellar. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar (PARCERISAS 2013: 43). Ha estat destruïda o saquejada forces vegades però sempre s'ha acabat refent. Durant la guerra del Francès va ser saquejada i durant la guerra civil també es va malmetre, quan es va espatllar tot el seu interior. L'església en principi pertanyia a Cal Ferrer però actualment és del Bisbat. Sembla que la família va prometre cedir-la al Bisbat en alguna circumstancia adversa i així ho va fer. (PARCERISAS 200:46) En els darrers temps a fet funcions de parròquia en comptes de l'església de Sant Miquel de Castellar. S'hi celebra missa per Sant Esteve i el primer diumenge d'agost, durant la festa major de Castellar amb repartiment de panet inclòs. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1939 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té cartell informatiu | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 28946 | Nucli de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XI | Petit conjunt veïnal format pel mas de Cal Ferrer Gros, la Capella de Sant Esteve, Cal Calsina (antigament Lobosa o Llobosa) i Cal Massana, ubicat al nord del nucli de Castellar. La Capella de Sant Esteve, documentada des del segle XI, fou aquí l'element aglutinador al voltant del qual va créixer l'agrupament de cases (dins la sagrera). Amb el temps, es va transformar en tres cases: Cal Ferrer Gros (la més gran, el nom de la qual en ocasions s'empra per denominar el conjunt) , Cal Massana i Cal Calsina. El camí Ral passava prop de l'indret. No té una gran extensió però el conjunt d'edificacions que el conformen estan molt properes unes a les altres, de fet només té una espècie de carrer a la banda est que dóna accés a tots els edificis per aquesta part del nucli. Pel nord de l'església també és possible transitar accedint al veïnat per una porta existent a la banda oest. En aquesta porta, situada en les dependències de Can Ferrer Gros, hi ha dos petits cartells fets de rajoles. El més gran i col·locat a la banda superior diu: 'Can Maçana. Poble d'Aguilar de Segarra. Partit Judicial de Manresa. Barcelona'. En el petit i situat a sota l'anterior es llegeix: 'Si veniu per mal no passeu el portal. Si veniu per be no us quedeu al carrer'. | 08002-14 | Al nord-est del nucli de Castellar. | A l'edat mitjana es tancava en un clos i hi tenia part la família Llobosa. Es té noticia que el 1312 l'església de Sant Esteve ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. En aquest document s'esmenta el lloc de Sant Esteve com si ja hi hagués un grup de cases. | 41.7304800,1.6580100 | 388391 | 4620723 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Antigament conegut com Lloc de Sant Esteve de Castellar. | 98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28947 | Nucli de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVIII | Una de les tres entitats de població de les que consta el municipi d'Aguilar de Segarra. Es troba a la dreta de la riera de Rajadell, a la confluència d'aquesta amb la de Grevalosa, als peus del Castell. Al nucli de Castellar s'hi accedeix directament des de la carretera N-141g, direcció a Calaf, passat el Km 5 en una bifurcació a la dreta. Aquí a peus del turó i a la riba esquerra de la riera de Grevalosa s'agrupen un bon nombre de cases i edificis, entre el que destaca el molí de Castellar. Davant del molí trobem una petita placeta a la que tenen accés bona part de les edificacions, totes elles fetes de pedra desbastada i lligades amb morter. | 08002-15 | A la deta de la carretera N-141g direcció Calaf. Km 5 | El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (aquest títol es va extingir, i el 1923 s'hi creà el comtat de Sant Miquel de Castellar). Al segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Còdol-rodon. Antigament (el Seguer havia quedat fora de Castellar el 1374), als peus de l'elevació d'on hi ha el Castell de Castellar tan sols hi havia la casa vella del Molí de Castellar. Al segle XIX s'hi començaren a aglutinar les cases que conformen el nucli actual. A banda del castell, l'església de Sant Miquel i la seva rectoria, també van jugar un paper clau en la evolució històrica del nucli. Aquests elements juntament amb el molí formen actualment un conjunt monumental. | 41.7287500,1.6544900 | 388095 | 4620535 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 28948 | Monòlit de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-castellar | S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit. | Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara, | 08002-16 | A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar | 41.7301700,1.6528100 | 387958 | 4620695 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica, | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 28949 | Veïnat de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIV | Nucli de població estructurat a l'entorn de l'església de la Mare de Déu de les Coromines (o la Candelera), i arrenglerat davant del camí que uneix els Prats de Rei amb Cal Ribera. Uns 50 m més al nord, una segona agrupació de cases s'arrenglera davant el camí de Seguers. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis, construïts amb pedra desbastada arrebossada i elements de pedra ben treballada en algunes portes. Generalment, les obertures són quadrangulars, llevat de Cal Cuiner (sorgit de la unió dels masos medievals Solà i Vilaforta), amb portes i una galeria amb arc de mig punt. També formen el nucli coberts i altres instal·lacions relacionades amb la producció agropecuària. | 08002-17 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | El nucli s'originà entorn a una torre depenent del castell de Castellar. Més endavant, es constituï com a quadra del seu terme castral. N'hi ha constància documental des del segle XI. Apareix esmentada al fogatge de 1365, amb 4 focs. L'església de la Mare de Déu de les Coromines data, almenys, de 1222 (PARCERISAS, 2000: 49 i 67). Cal també tenir en compte la proximitat de les restes arqueològiques de les Coromines I i II, que suposen un antecedent de cronologia tardoantiga de poblament al lloc. | 41.7190500,1.5787800 | 381780 | 4619559 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 28950 | Mare Déu de les Coromines, la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-deu-de-les-coromines-la-candelera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XI | Reformada al XVIII | Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d'entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s'hi observen dues petites obertures quadrangulars, l'una a la capçalera i l'altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L'aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s'alça un petit campanar d'espadanya doble, desproveït de campanes. A l'interior hi ha un arc als peus de la nau, que sosté el cor i que aixopluga sota seu el baptisteri. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. A l'angle nord-est, junt al presbiteri, hi ha una sagristia que a la llinda de la seva porta d'accés té gravada la data de 1758. Al passadís central, una tomba té gravada la inscripció 'Sepultura del Sant. Ell l'ha feta fer. Josep Centelles, 1762' (PARCERISAS, 2000: 49). Malgrat el seu origen romànic tardà, l'església ha experimentat diverses reformes que n'han alterat notablement la fesomia. A jutjar per les inscripcions descrites, el segle XVIII sembla haver estat un moment actiu en aquest sentit. Actualment, per accedir a l'església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba bàsicament a l'oest del temple. S'hi conserven esteles funeràries. A més del nom que l'acredita com a antiga parròquia i llavor del nucli de les Coromines, l'església també es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major. | 08002-18 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | L'església va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28951 | Murs de Cal Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-cal-centelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Restes molt parcials del que havia estat l'antic casal. | Cal Centelles es troba avui reduït als seus murs perimetrals i a alguns dels edificis dedicats a tasques productives. Es tracta de l'única casa situada al sud del camí principal que passa pel nucli de les Coromines, i es troba encarada a l'església de Nostra Senyora de les Coromines i el cementiri. Els murs perimetrals que en resten són fets amb blocs petits i mitjans desbastats, disposats amb la tècnica de pedra seca. El seu traçat forma un polígon que, si bé té la forma bàsica d'un rectangle orientat est-oest, té múltiples xamfrans per adaptar-se al traçat dels camins. | 08002-19 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | Cal Centelles havia estat una de les cases més riques de la contrada. L'any 1681 s'emparentaren amb la baixa noblesa de la zona mitjançant el matrimoni de l'hereu de Cal Centelles amb la filla del baró d'Altet i senyor de Lluçà. Al cadastre de l'any 1716, era la casa amb més valor de tot el terme, 200 lliures (seguida de lluny per la segona, Cal Ribera, amb 80 lliures, que també era propietat dels Centelles). No obstant, a finals del segle XVIII els Centelles acumulaven molts deutes, i a finals del segle XIX van haver de vendre la major part de les propietats, deixaren la casa i l'hereu s'embarcà cap a Colòmbia (PARCERISAS, 2000: 108, 117, 119, 135 i 181). | 41.7190100,1.5782100 | 381733 | 4619556 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28953 | Pou de glaç de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-les-coromines | L'estat de l'estructura és bo, però se'n fa un mal ús que el degrada. | Estructura excavada al terreny per tal de conservar-hi els aliments, amb cos cilíndric (d'aproximadament 3 m de diàmetre per 5 de fondària) revestit amb filades regulars de pedres desbastades lligades amb morter, i amb coberta amb falsa cúpula d'acostament de filades. S'hi accedeix des d'una trapa quadrada amb una anella metàl·lica. Malgrat que no hi ha un estudi arqueològic o documental que permeti datar-lo, l'ús de pous de glaç d'aquesta tipologia és freqüent en època moderna i contemporània. Actualment, el pou està en desús, i s'hi aboquen escombraries. | 08002-21 | Al sudoest del veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | 41.7177100,1.5756900 | 381521 | 4619415 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||||
| 28954 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio | XX | Creu de pedra aixecada per la Sant Missió de l'any 1954. De secció quadrada en totes les seves seccions, s'alça sobre un plint de tres graons (el darrer dels quals bisellat), un pilar rematat amb un senzill capitell i, finalment, la creu. Aquesta, té una base de secció quadrada, que al poc muda en octogonal. Al cantó de llevant, al creuer de la creu hi ha un monograma en relleu de 'Maria Mater' amb corona reial. Al cantó de ponent, al pilar, hi ha la inscripció 'RECORD DE LA MISSIÓ ANY MCMLIV'. Al creuer de la creu hi ha un relleu amb el monograma 'IHS' culminat per una creu, envoltat per una cadena o corona d'espines estilitzada. | 08002-22 | A l'extrem nord de la Plana de Cal Vila, molt a prop de la parròquia de Sant Andreu d'Aguilar. | Les Santes Missions eren iniciatives destinades a enfortir la fe del poble, que van tenir especialment ressò amb posterioritat a la Guerra Civil. A més de l'erecció de creus de pedra o la instal·lació de creus de fusta a les esglésies, sovint implicaven la celebració d'eucaristies, viacrucis, processons, resos o altres esdeveniments de caire pietós. | 41.7434100,1.6208000 | 385319 | 4622207 | 1954 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28954-foto-08002-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28954-foto-08002-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Segons consta a la cartografia cadastral, l'espai que ocupa forma part d'un camí d'ús públic, si bé a la realitat aquest ha quedat absorbit dins dels camps de conreu que el flanquegen. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28955 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIV | Ha estat reformada recentment, alterant alguns dels seus elements originals. | Gran casal format per un habitatge principal i diversos edificis annexes o segregats. El primer edifici que es troba des de l'accés a la carretera BV-3008 és una antiga pallissa que ha estat restaurada. Tan sols consta de planta baixa, i té un aparell de grans carreus ben treballats, una feina especialment notable a la porta adintellada que hi dóna accés. A la llinda hi ha gravat l'any de construcció i el nom del propietari del moment: '17[IHS]08 / RAMON TORA'. Al costat de la porta hi ha una premsa de vi sota la qual, a través d'un vidre, s'observa un cup. Finalment, una escala mena a un altell sota coberta per a l'emmagatzematge. Annex a aquesta construcció (ja que, a jutjar per les inscripcions, aquesta sembla haver estat la seqüència constructiva) hi ha l'edifici principal. És de planta rectangular orientada nord-sud. Situat sobre una elevació, la pendent fa que al lateral de ponent i al de migdia les construccions guanyin una planta respecte al nord i al de llevant. La façana de llevant consta de planta baixa i primer pis, units per una escala metàl·lica exterior. La façana de migdia, en canvi, consta d'una planta baixa on destaquen dos arcs de mig punt separats per un pilar de secció rectangular, una porta adintellada i una finestra rectangular. El primer pis constava de tres balcons adintellats, dels quals el central ha estat molt alterat en les darreres dècades fins formar una gran obertura semicircular. Els dos restants mostren a les llindes les inscripcions 'JOSEPh TOR / RA 1777' i 'ISIDRO / TORRA / 1869', respectivament. A la segona planta hi ha tres obertures rectangulars, també una modificació recent en substitució de les més petites i amb pedra ben treballada que hi havia. A la façana de ponent s'observen petites obertures (gairebé espitlleres) a la planta baixa, set obertures (una de les quals un balcó, amb una llinda de ciment amb la inscripció IT / 1936) a la primera i una llucana sota coberta. L'aparell de l'edifici és de blocs petits i mitjans desbastats lligats amb morter, amb carreus a les cantonades i a les obertures. La coberta és a dues aigües. De la resta d'edificis tan sols esmentarem el cobert que hi ha al sud-est del cos principal per com completa la seqüència d'inscripcions: a la seva façana oest, sobre la porta, hi ha gravat 'IGNACIO / TORRA / 1915'. | 08002-23 | A la plana gran de la Riera, al centre-nord del terme. | A més de la loquacitat de les inscripcions descrites, que mostren una seqüència de més de dos segles d'ampliacions i reformes fetes per la nissaga Torras, la riera és un dels masos originaris del terme. Consta en un capbreu de 1318 com a propietat de Sant Benet de Bages (PARCERISAS, 2000: 67). | 41.7504800,1.6214600 | 385386 | 4622991 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28955-foto-08002-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28955-foto-08002-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28955-foto-08002-23-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28956 | Hàbitat proper al Castell d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitat-proper-al-castell-daguilar | JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Les restes es poden haver vist afectades pel traçat d'una pista per sobre seu. | Al vessant que davalla des de l'extrem sud del castell hi ha un aflorament de roca calcària disposat horitzontalment. Sobre aquesta superfície plana s'hi practicaren cinc cubetes rectangulars, de les quals quatre han quedat soterrades (i, tal vegada, malmeses) per l'arranjament d'una pista forestal que ressegueix la carena. La que és actualment visible fa 85 x 50 cm, i uns 15 de fondària. La disposició del conjunt de cubetes havia portat a plantejar que es tractava de les restes d'un hàbitat, fet ben plausible donat la recurrència de l'assentament d'habitatges als vessants de les elevacions on hi ha castells oferint protecció. | 08002-24 | Carena sud de la serra del Cementiri. | 41.7491900,1.6276900 | 385902 | 4622840 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 28957 | Bassa al costat de l'antic cementiri d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-al-costat-de-lantic-cementiri-daguilar | Bassa de planta irregular (ovoide) d'uns 12 m de llargària per 4 d'amplada i 2 de fondària, excavada al terreny i amb els laterals aplacats amb un parament de pedres. Al seu extrem sud hi ha una escala de pedra que hi davalla. A prop de l'escala s'hi veuen les restes d'un canal, també de pedra, que hi aportava l'aigua. Es tractaria de la bassa (o una d'elles) del Castell d'Aguilar. | 08002-25 | A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar. | 41.7512500,1.6269800 | 385847 | 4623069 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||
| 28959 | Camí del Castell d'Aguilar a la Serra de Cal Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-daguilar-a-la-serra-de-cal-querol | Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 2400 m uneix la Plana Gran de la Riera amb la serra de Cal Querol. El seu recorregut arrenca a la confluència amb la carretera BV-3008 prop de Can Riera, a una cota de 517 m snm. A partir d'aquí, comença a ascendir vorejant l'esperó on s'assenten el Castell d'Aguilar i el Cementiri Vell d'Aguilar, fins enfilar la carena de la Serra del Cementiri. A partir d'aquí, ja no abandona la carena, fins entroncar amb el camí carener de la serra cal Querol, on assoleix els 670 m snm. La serra de Cal Querol fa, en molts punts, de límit entre els termes municipals d'Aguilar de Segarra i Fonollosa. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u). L'entorn que travessa en tot moment és boscós, i no compta amb bifurcacions d'accés a camps de conreu. | 08002-27 | Al llarg de la Serra del Cementiri. | 41.7561300,1.6322100 | 386290 | 4623604 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28959-foto-08002-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28959-foto-08002-27-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||
| 28960 | Castell d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-daguilar | <p>CATALÀ, P.; BRASSÓ, M. (1966): Els castells catalans. JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SITJES I MOLINS, Xavier (1982): 'El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages.</p> | X | Restes molt parcials i intermitents. Només amb una intervenció arqueològica se'n podria fer una valoració acurada. | <p>El Castell d'Aguilar ocupa una posició molt destacada, sobre un esperó a l'extrem de la Serra del Cementiri que domina la plana. Aquesta ubicació, molt favorable en el seu moment, n'ha propiciat amb el temps l'abandonament, l'espoli de materials constructius i l'erosió. Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances. No obstant, només mitjançant una intervenció arqueològica es podria determinar si es tracta de dependències del castell o bé corresponen a un hàbitat que havia crescut al seu redós.</p> | 08002-28 | A la serra del cementiri, al cim més destacat del seu extrem sud. | <p>L'origen del Castell d'Aguilar es pot situar al segle X (la primera referència documental és de l'any 983), moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les encara constants ràtzies musulmanes, com les d'Almansur a finals del segle X i les del seu fill Abd al-Malik a principis de l'XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts. El primer senyor conegut del castell d'Aguilar va ser l'arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022. El castell va ser infeudat a la família Cervera, que l'ostentà almenys des de l'any 1086 fins finals del segle XIV. Al llarg d'aquest període, els castlans que l'ocupaven es cognominaren Aguilar. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.</p> | 41.7500600,1.6273200 | 385873 | 4622937 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-14 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||
| 28961 | Restes de l'Antiga església de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-sant-andreu | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Està en una fase avançada d'enrunament | Església de planta rectangular i una sola nau orientada nord-oest/sud-est, molt afectada per l'enderrocament l'any 1936 però encara amb estructures conservades amb força alçada. Al seu interior, es reconeixen encara les compartimentacions fetes a ambdós costats: al costat esquerre hi havia les escales d'accés al cor, dues capelles i la sagristia. A l'altra banda del presbiteri hi havia les escales d'accés al campanar (que es trobava, doncs, a l'angle sud-est del temple) i tres capelles més. Les parets mostren encara part dels ornaments originals: totalment arrebossades al seu interior, estan pintades de blanc amb traços de gris per ressaltar un seguit de pilastres decoratives i un fris de tríglifs i mètopes que corona el recinte. | 08002-29 | Carena sud de la serra del Cementiri. | Es tracta molt probablement de l'evolució d'una primera església castral associada al Castell d'Aguilar. El primer esment documental és una visita pastoral de l'any 1330, si bé és possible que anteriorment tingués l'advocació de Sant Joan, església de la qual tenim documentació anterior, però d'interpretació incerta. L'any 1796, els mateixos parroquians protagonitzaren un tumult que acabaren amb l'enderrocament de la coberta de l'església. Els parroquians proposaren fer-ne una de nova al pla, o bé ampliar la ja existent de Sant Miquel per traslladar-hi la parròquia. El bisbat decidí refer l'església malmesa com a opció més econòmica, però les obres es prolongaren fins l'any 1836. L'any 1936 el temple fou enderrocat i les seves imatges destruïdes, si bé els habitants de la zona pogueren salvar-ne alguns elements. L'església ja no es tornà a reconstruir, sinó que es decidí alçar-ne una de nova, també amb l'advocació de Sant Andreu. | 41.7500500,1.6274800 | 385886 | 4622935 | 1836 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 28962 | El Sant Crist, capella del Cementiri de Castellar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-capella-del-cementiri-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | El cementiri de Castellar és un petit fossar, delimitat per murs de pedra lligats amb morter. S'hi accedeix a través d'una porta, flanquejada per dos obeliscs d'obra amb coronament piramidal. La porta està feta de ferro forjat i a la part central i en tota la seva alçada hi ha representada una creu on es pot llegir la data 1908. Un cop a l'interior del recinte, un passadís central delimitat per uns petits arbustos dóna accés a les zones d'inhumació. A la dreta hi ha una zona porxada, feta d'obra, definida per arcs apuntats rebaixats, que aixopluga diverses fileres de nínxols. Al fons del recinte, i flanquejada per dos xiprers hi ha l'entrada a una petita capella. Té planta rectangular, sense absis i al cap de munt és visible una estructura de ferro, que en origen tindria una petita campana que avui no es conserva. A l'interior de la capella hi ha una pica baptismal i una de beneitera que procedien de l'església de Sant Miquel de Castellar. | 08002-30 | A l'oest del nucli de Castellar | El 1908 es va traslladar el cementiri de Castellar des de dalt del turó del Castell al costat de l'església de Sant Miquel a baix al pla, a la banda esquerra de la carretera de Calaf, havent passat el poble. (PARCERISAS 2000: 49) | 41.7317600,1.6502200 | 387745 | 4620875 | 1908 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28963 | Camí de les Cases Noves-Riera Maçana-El Molinot Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-cases-noves-riera-macana-el-molinot-nou | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al Km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), té un recorregut d'uns 2,70 km i 29 m desnivell. Al llarg del seu recorregut, el camí transcorre per una zona boscosa a prop de la Masia de Castellar, El Molinot Vell i els camps de la Feixa de l'Obaga. Creua la riera de Maçana, l'hort de Cal Tinet, Cal Vermell i finalitza als voltants de la Casa Nova d'en Benet. El camí a banda dels usos com a via de comunicació, és interessant des del punt de vista paisatgístic, que el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès natural, entre els que destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. | 08002-31 | Al sud est del terme. Voreja la Serra del Castell per l'oest. | 41.7306800,1.6398300 | 386879 | 4620768 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Algun tram amb indicacions | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 28964 | Camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-riera-macana-al-castell-de-castellar | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra, el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. Transcorreguts aproximadament uns 1,30 km en aquest camí, una pronunciada corba a l'esquerra, marca l'inici de Camí de la riera Maçana al Castell de Castellar. Aquest és el camí que dóna accés al Castell amb vehicle. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), des d'aquest punt té un recorregut d'uns 1,84 km i 14 m desnivell. Al llarg del trajecte, el camí transcorre per una zona boscosa, es creua la riera Maçana, la Vinya del Jeroni i l'Obaga de la Masia, quedant sempre a la dreta la serra del Castell. El camí a banda dels usos com a via de comunicació i accés al Castell, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. En arribar al Castell i a peu de camí hi ha una font d'aigua potable. | 08002-32 | Al sud est del terme, voreja la Serra del Castell per l'oest. | 41.7216600,1.6323900 | 386244 | 4619777 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Permet accedir al Castell de Castellar amb vehicleExisteixen indicacions | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 28965 | Camí del Castell de Castellar i la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-castellar-i-la-rectoria | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Caldria una esbrossada dels laterals del camí | Un cop arribats al nucli de Castell, rere el Molí i a tocar de la seva bassa, s'enlaira un petit sender, que comunica els peus del turó i actual nucli habitat de Castellar amb el conjunt monumental del Castell, la Rectoria i l'església de Sant Miquel de Castellar. En relatiu bon estat, el camí té un recorregut d'uns 600 m i 40 m desnivell, i és per fer a peu. Passats els primers metres, el camí passa a tocar del dipòsit del Cal Jeroni i després s'endinsa en la zona boscosa de l'obaga i la solana del castell fins a arribar al recinte. Aquest era el camí natural que comunicava la plana amb el castell, i per tant té també un alt valor històric Igual que la resta de camins del terme, també té interès paisatgístic. El recorregut d'aquest camí és apte per activitats culturals, d'oci i esbarjo. | 08002-33 | Nucli de Castellar, al nord est. | Fins als anys '50 del segle XX que es va dir missa a l'església de Sant Miquel de Castellar, aquest camí va estar en ús com és desprèn d'algunes fonts orals recopilades a PARCERISAS 2000: 160 | 41.7286400,1.6539000 | 388046 | 4620524 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28965-foto-08002-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28965-foto-08002-33-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Permet l'accés a peu al Castell des del nucli de Castellar. | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 28967 | Sant Miquel de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.castelldecastellar.cat | XI | Refeta al segle XVIII-XIX | Edifici d'una sola nau rectangular amb capelles laterals. El seu origen és del segle XI, i d'aquesta construcció romànica només es conserven les parets de la nau, i part de campanar, de torre quadrada i que dóna relleu i personalitat al conjunt. El campanar està decorat amb arcuacions llombardes als quatre costats. De les reformes del segle XV, època gòtica, només en resta una part del mur de migdia. Destruïda i construïda vàries vegades sobre les restes de l'antiga capella romànica, va ser refeta als segles XVIII i XIX, d'aquí la data de 1830 a la llinda de la porta d'entrada, que correspon a la restauració feta després de la guerra del Francès. | 08002-35 | Recinte del Castell de Castellar | La primera menció sobre l'edifici és un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar. La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners. D'aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines. Al segle XII era servida per 8 preveres i va tenir una gran zona d'influència per les seves sufragànies. Com totes les parròquies a més de les funcions pròpies de culte també tenia drets feudals com la primícia o bé la d'escrivania pública, per la qual el capellà assumia funcions notarials. Va ser saquejada a la Guerra del Francès i ho tornà a ser durant al Guerra Civil. Passat el conflicte bèl·lic a l'any 1941 els amos de Cal Benet en van pagar la restauració mentre que els de Cal Vendrell van pagar als treballadors. La gent del poble van comprar el sants nous el es van dur en processó a l'església: les noies van comprar la Puríssima, el nois l'Arcàngel Sant Miquel, les casades la Mare de Déu del Roser, els masovers de Comanroca Sant Antoni i l'amo de la Masia, van pagar Sant Isidre. (PARCERISAS 2013: 161). El culte es va mantenir fins els anys '50 quan es va tancar. A inicis del segle XX, Mn Gaspar Verdaguer, rector de Castellar, va compondre un himne en honor de Sant Miquel, recollit a PARCERISAS, 2000: 45 | 41.7279400,1.6493100 | 387663 | 4620452 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Actualment no s'hi fa culte. | 94|96|98|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 28971 | Nucli d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-daguilar | XVIII-XIX | Nucli situat al nord de la riera de Rajadell i limita al sud amb la serra de Còdol-rodon, al nord amb la Serra de la Vall, a l'oest amb el Puig Pedrós i finalment a l'est amb els petits nuclis de Plans i Cal Palomes. Té forma allargassada i està constituït per dos barris, el de l'Estació i el del Raval separats uns 900 m i units pel C/ del Raval. L'origen històric de nucli foren el castell del mateix nom, avui ensorrat, i l'antiga església parroquial amb advocació a Sant Andreu ja des del segle XII. Ambdós foren els elements aglutinadors de població, i a redós d'ells s'aixecà l'antic nucli, avui despoblat i on es conserven les restes del Castell algunes restes d'habitat, el cementiri Vell d'Aguilar o les antigues esglésies de Sant Andreu i Sant Miquel d'Aguilar per citar alguns elements. La importància d'aquest nucli d'origen medieval, queda palesa en l'existència del barri del Raval, l'origen del qual estaria associat amb el creixement urbà a les afores del castell d'Aguilar ja al segle XVIII. El nucli de l'Estació, com el seu propi nom indica, té origen a l'any 1913, quan aquesta va ser posada en servei. | 08002-39 | Sortida 114 de la C-25, després seguir indicacions, fins Aguilar. | 41.7395100,1.6318900 | 386234 | 4621759 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28971-foto-08002-39-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||||
| 28974 | Sant Miquel d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | La coberta es va canviar a inicis de la dècada de 1990. | Església de planta rectangular i dimensions reduïdes (6,6 x 11,5 m) orientada a llevant. La porta original era a migdia, i estava adintellada. Aquesta porta fou tapiada posteriorment, i s'afegiren dos contraforts atalussats en aquest lateral. La nova porta fou oberta als peus de la nau, a l'extrem oest, també adintellada i amb la inscripció 'ALABAT SIE SANT M / 1714 [IHS] IQUeL' a la llinda. Per tant, tenim una possible data per a aquestes reformes. Al lateral nord hi ha un tercer contrafort, però aquest amb format d'arc. Les úniques obertures, a més de la porta, són un petit òcul situat a la vertical de la porta i una segona coincidint amb el contrafort atalussat que hi ha més a l'est. La coberta és a dues aigües, i al vèrtex que forma sobre la porta hi neix un petit campanar d'espadanya per a una sola campana o dues de superposades, que li manquen. La coberta ha estat refeta i aixecada recentment, com palesa la inscripció feta sobre el ciment fresc a la capçalera: 1992. L'aparell de l'església és de pedra desbastada amb morter que n'allisa les juntes. | 08002-42 | Barriada de Sant Miquel | El document més antic que esmenta l'església de Sant Miguel és de 1496, i s'hi esmenta que tenia cementiri. L'església, situada just al pla sota el castell i l'església (Sant Andreu) d'Aguilar, sembla haver-hi competit al llarg del temps. En tenim un exemple a finals del segle XVIII, quan un tumult ensorrà la coberta de Sant Andreu. Els parroquians proposaren traslladar la parroquialitat a Sant Miquel, i tot i que el bisbat decidí refer l'església de Sant Andreu, les obres trigaren dècades. Possiblement Sant Miquel va acollir els parroquians en aquest impàs, fet que podria coincidir amb unes importants obres documentades a finals del segle XVIII a Sant Miquel (PARCERISAS, 2000: 40). L'any 1936, l'assalt que inutilitzà definitivament l'església de Sant Andreu del castell va fer recaure la parroquialitat en Sant Miquel, que ho fou fins l'any 1949, quan es consagrà la nova església de Sant Andreu al pla. | 41.7477200,1.6283700 | 385956 | 4622676 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28975 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases | XIII | Algunes de les reformes fetes han alterat notablement la fesomia de la casa. | Casa de planta rectangular (14 x 21 m), amb planta baixa i dos pisos, a la qual s'hi ha fet reformes i s'hi ha anat afegint annexes. Les façanes principals són les de migdia i llevant. La de migdia, que es troba en un vessant amb cadència vers llevant, té una finestra rectangular, una porta adintellada al centre i una gran porta de garatge també adintellada. Aquesta planta és la única en la qual s'ha deixat al descobert l'aparell de pedra, de blocs mitjans i grans desbastats i amb les juntes repassades amb ciment, i amb grans pedres escairades a les obertures. Al primer pis hi ha dos balcons i un gran finestral amb barana, tot i que no sobresurt de la línia de façana. Els brancals de totes tres obertures són de maons, i les llindes s'han reforçat amb bigues de formigó. La façana, a aquest nivell, manté l'arrebossat original. Al segon pis, just sota el ràfec de la coberta, hi ha dues obertures petites i una tercera notablement més ampla. A la façana de llevant no hi ha obertures en planta baixa. Al primer pis hi trobem tres finestres rectangulars amb peces de pedra ben treballada que devien ser les originals d'aquest punt. Posteriorment, s'hi van intercalar quatre balcons com els de migdia, utilitzant maó i formigó. Finalment, al segon pis s'aprofita la major distància amb el ràfec (doncs és a doble vessant, cap a sud i nord) tot emplaçant-hi una finestra, dos balcons (amb barana rasant a la façana) i una segona finestra. | 08002-43 | A les afores de la barriada de Sant Miquel, a la falda del Castell d'Aguilar. | 41.7485000,1.6292900 | 386034 | 4622761 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 28977 | Molí nou de Can Vila, la Serradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-can-vila-la-serradora | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | L'edifici mostra reformes recents. | Edifici situat a la confluència del Torrent Bo amb la Riera de Rajadell, per aprofitar-ne l'aigua com a força motriu. És de planta quadrangular format per diversos cossos reformats i ampliats al llarg del temps, essent-ne l'original la part situada més a ponent. Aquest edifici, amb coberta a dues aigües, mostra diverses obertures de mida petita al primer pis i el segon. A més de diversos coberts separats de l'edifici principal, just al nord del cos original s'hi conserva la bassa utilitzada com a força motora del molí en les seves diverses ocupacions prèvies. | 08002-45 | Arran de la Riera de Rajadell, a l'espai entre les carreteres N-141g i C-25 | A la propietat de Cal Vila hi havia hagut dos molins: el vell, d'origen medieval, fou reconstruit l'any 1717; el nou (en el qual se centra aquesta fitxa) fou bastit el 1773. Tot i que avui en dia és utilitzat com a habitatge (amb aquest motiu fou ampliat l'any 1901 i ha estat reformat més recentment), havia estat inicialment un molí fariner, transformat posteriorment en serradora. Una llinda de l'edifici a la que no hem tingut accés en l'elaboració d'aquest Mapa de Patrimoni recull la data de 1773, que probablement cal atribuir a una reforma més que no a un moment fundacional. | 41.7376100,1.6236800 | 385548 | 4621559 | 1773 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés al recinte on hi ha l'edifici és restringit, de manera que alguns elements no s'han pogut observar amb detall. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 28979 | Mas del Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-caus | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | L'edifici està en un punt molt avançat d'enrunament, i la vegetació també hi va guanyant espai, fins el punt que també ha esborrat el camí d'accés. | Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana que mostra una fesomia menys modificada (i alhora té més interès arquitectònic) és la de llevant. En primer lloc hi trobem un cos avançat de l'edifici, amb planta baixa i primer pis. La porta, amb arc de mig punt, té a la clau la inscripció 'J. R. O. / 1894', i dóna accés a un espai rectangular cobert amb volta de canó. Més endavant (seguint la façana cap al nord-est), hi ha un pati al qual s'accedeix per una porta a la qual hi ha gravada la data de 1803. La façana de la casa que dóna a aquest espai té en planta baixa un porxo amb dos arcs de mig punt que descansen en un pilar quadrat. Al primer pis, una galeria també amb dos arcs dóna claror a l'habitatge. De manera general, els espais de la planta baixa corresponen a zones de treball, emmagatzematge, i estabulació d'animals, mentre que a la primera planta hi ha l'habitatge. L'aparell és generalment de pedra vista lligada amb morter, amb grans carreus als elements arquitectònics. A les ampliacions s'hi introdueix l'ús de maons, i conserven arrebossats i pintura als espais interiors. | 08002-47 | A la riba dreta de la Riera de Rajadell, molt a prop del km 115 de la C-25. | El mas està documentat al segle XIII i també en el fogatge de 1365, quan hi vivia G. Athalà de Çaus o Caus. També consta al capbreu de 1649. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. | 41.7380000,1.6142200 | 384762 | 4621615 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28980 | Cal Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardit | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | L'edifici ha estat reformat recentment. | Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa i dos pisos, cadascun dels quals amb tres obertures ben distribuïdes. A la planta baixa, un gran portal adintellat ocupa la posició central, amb la següent inscripció a la llinda: 'ISIDRO / PALOMAS / Y MAS / AY 1884'. A banda i banda, hi ha sengles finestres rectangulars. Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars, i a la segona planta hi ha un ampli finestral central coronat per un arc de mig punt (l'única obertura d'aquesta mena) flanquejat per dues petites finestres com les de la planta baixa. La coberta, a dues aigües, corona l'edifici. L'aparell és generalment de pedra vista (que probablement anava arrebossada originàriament) desbastada lligada amb morter, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. A la façana de llevant de l'edifici s'hi adossa un mur (que podia haver estat la façana d'un annex, actualment tan sols un mur perimetral) a la porta del qual hi ha una llinda ben treballada amb la inscripció 'ISIDRO . PALOMAS . Y . MAS . AN . 1889'. Davant de la façana principal hi ha un jardí, al voltant del qual hi ha una pallissa actualment adaptada com a habitatge i una barraca de vinya de planta circular. | 08002-48 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | El mas està documentat al capbreu de 1649 (amb el nom de Bacardit de Lloteres), tot i que és probable que tingués un origen anterior. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. Sobre el personatge anomenat a totes dues inscripcions, es tracta del propietari que comprà la casa l'any 1881 per 30.000 pessetes. Procedent d'una família de masovers, en poques generacions els Palomas havien anat assentant-se i comprant propietats a la zona, aixecant rumors que atribuïen el seu enriquiment a que havien trobat un tresor amagat (PARCERISAS, 2000: 178). | 41.7390800,1.6064900 | 384121 | 4621745 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28981 | Camí Cal Generós a Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-cal-generos-a-cal-prat | Pista de muntanya de poc més de 2 km. Parteix del límit amb el terme municipal dels Prats de Rei, a les proximitats de la casa de Cal Generós. El seu recorregut és gairebé tot de descens continuat, ja que el terreny decanta cap a la Riera de Rajadell: de la cota inicial de 656 m snm s'arriba a una mínima (al pas de la Riera) de 492, per remuntar fins els 500 en el tram final. En tot el seu traçat el ferm és de terra compactada, i va fent ziga-zagues entre camps aterrassats i zones boscoses. Parteix de la ja esmentada casa de Cal Generós (els Prats de Rei), passa per Cal Ton del Met, la Caseta i acaba a Cal Prat. | 08002-49 | Part central de la franja oest del terme. | 41.7353100,1.5917300 | 382887 | 4621347 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28981-foto-08002-49-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||
| 28982 | Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prat | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-est, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt al qual s'hi accedeix per una escala (de tres graons) de pedra. A la dreta del portal hi ha un finestró quadrat. Al primer pis hi ha un balcó central (a la llinda de la qual hi ha la data 1732) i una finestra a la dreta. Sota coberta, a dues aigües, hi ha dues petites finestres. La visió de la part esquerra d'aquesta façana es veu obstaculitzada degut a que s'hi va adossar un edifici de planta baixa més primer pis. Just al punt de connexió entre ambdós cossos s'hi deixà un passatge amb coberta de volta de canó, que va configurar un nou límit entre l'exterior i una era interior. L'aparell és de maçoneria arrebossada, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. | 08002-50 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | Cal Prat no surt esmentada al cadastre de 1716, de manera que es devia construir entre aquell any i el 1732 referenciat en una llinda. Prèviament, però, hi ha constància al lloc del Mas Vallverd al segle XIII, com a part de la Quadra de Vilanova. | 41.7400200,1.5991400 | 383512 | 4621860 | 1732 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 28983 | Molí del Ribalta de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ribalta-de-dalt | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha 3 portes: la central rematada amb un arc rebaixat i les dues laterals adintellades. Es dóna el cas que dues d'elles tenen inscripcions: a la clau de l'arc hi ha, dins d'un cartutx molt florit, una creu i l'any 1788; a la llinda de l'esquerra, també hi ha (amb un format més simple) la data 1788. Al primer pis hi ha 3 finestres de forma rectangular i amb ampit. A la llinda de la central, emmarcada dins un requadre, hi ha la inscripció 'AVA MARIA PURISIMA / SINPECAT ES CONCEBIDA / RAMON RIBALTA A / FET FER LA PRESEN OBRA / PER GENÍS GARRIGA / MESTRE DECASAS 1790'. Entre la finestra de l'esquerra i la central, a un nivell més baix, hi ha un pròtom identificable amb un cérvol o una cabra. Al pis superior hi ha 3 finestres rectangulars, que donen a un espai sota la coberta de dues aigües. L'aparell de tot l'edifici és de grans carreus, ben treballats, amb morter segellant-ne les juntes. L'edifici té dependències soterrànies vinculades amb la part productiva del molí (impulsat per la força motriu de l'aigua de la bassa, feta amb carreus de pedra, que hi ha just al nord de l'edifici), al funcionament del qual també es dedicava la planta baixa. La resta de pisos tenia funcions residencials. | 08002-51 | A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b | A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV. | 41.7447700,1.5881800 | 382609 | 4622402 | 1790 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Genís Garriga | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/