Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49289 | Ball de panderetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-panderetes | XX-XXI | Ball format únicament per nenes dividides en dos grups segons l'edat. El primer està format per nenes de 3 a 7 anys i el segon per nenes de 7 anys fins que vulguin formar-ne part, normalment fins a l'adolescència, amb uns 12 anys. El ball de panderetes de Font-rubí utilitza la següent indumentària: camisa blanca amb cintes de color groc i vermell, armilla negra a sobre amb alguns picarols cosits a la part inferior, faldilla vermella amb dues o tres línies horitzontals i, com a calçat, esportives senzilles de color blanc amb picarols. La pandereta també està decorada amb cintes de colors. Ballen un repertori d'unes vuit cançons de caire popular. | 08085-488 | El ball de panderetes de Font-rubí, inspirat en el tradicional ball de panderetes de Vilafranca del Penedès, té el seu origen l'any 1989, quan fou creat de la mà de Teresa Piñol i Teresa Vaquerizo, amb l'ajuda de gent de les Cabanyes. Si bé en un primer moment el grup era mixte, els nens el van abandonar en formar-se la colla de bastoners i, des d'aquell moment, el grup ha esdevingut exclusivament femení. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49289-foto-08085-488-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49289-foto-08085-488-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 49290 | Ball de cercolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cercolets | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XX-XXI | Ball integrat exclusivament per noies on s'utilitza un cèrcol no totalment tancat, que simbolitza els cèrcols de les bótes de vi. La indumentària utilitzada en aquest ball a Font-rubí és la següent: brusa blanca, faixa negra i faldilla color verd fastuc. El calçat són espardenyes de vetes. Els cèrcols estan folrats de color blanc i guarnits amb cintes entrecreuades de color negre i verd fastuc, a joc amb l'indumentària. | 08085-489 | El ball de cercolets de Font-rubí fou creat a partir del ball de panderetes a finals dels anys 90 del segle XX. Sembla que s'inspiraren en el ball de cercolets de Vilafranca del Penedès, força arrelat en aquella propera població. Sembla que aquest tipus de ball en un origen era ballat només per homes. El fet que els cèrcols representin els de les antigues bótes de vi ja deixa clara la vinculació clara d'aquest ball amb les terres vinícoles. És per aquest motiu que, en origen, se solia ballar quan acabava la verema, cap el mes d'octubre. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 49291 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-0 | XX-XXI | El ball de diables de Font-rubí s'inspirà en la forta tradició d'aquest tipus de balls de foc que trobem al Penedès. A banda de l'habitual correfoc a la cercavila de la festa major, els diables de Font-rubí també reciten el que ells anomenen 'versots diabòlics' que, carregats de sàtira i ironia, tracten sobre els esdeveniments ocorreguts al municipi al llarg de l'any. Els vestits de la colla, tal com és tradicional, estan fets amb roba de sac.. | 08085-490 | La colla de diables de Font-rubí va nèixer l'any 1980 impulsada des de l'ajuntament per al senyora Montserrat Serra. Des de la seva creació ha estat una de les protagonistes de la festa major del municipi, tot i que, com és lògic, ha tingut alguns alts i baixos al llarg d'aquests anys. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49291-foto-08085-490-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49291-foto-08085-490-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 49292 | Ús tradicional de la paraula 'Pèlag' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/us-tradicional-de-la-paraula-pelag | És habitual encara entre alguns fontrubinencs la utilització de la paraula 'pèlag' per referir-se als gorgs o petits llacs que es formen a les rieres del terme. En contra del que alguns poden pensar, l'ús de la paraula no prové d'un cultisme conscient, sinó que s'ha mantingut al llarg dels segles provinent de l'evolució de la paraula llatina 'pelagus'. La utilització d'aquest mot està ben documentada a municipis propers com Capellades, Gelida, Sant Sadurní d'Anoia, Vilobí del Penedès o Sant Quintí de Mediona. . | 08085-491 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||||
| 96259 | Puig d’Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles | El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres. | <p>És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.</p> <p>El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.</p> <p>El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.</p> | 08091-7 | <p><span><span><span>Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.</span></span></span></p> | 41.4081000,1.8849500 | 406803 | 4584662 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707223697636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222865545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222835266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222879623.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 96441 | Barraca 11119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11119 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | <p><span><span><span>La barraca, de pedra seca, és de planta circular amb una falsa cúpula i dimensions moderades. Com moltes de les barraques de la zona, està coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de la vegetació que creix a sobre. Té un diàmetre interior de 160 cm i augmenta fins als 240 cm al mig de l'estructura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la porta, que mesura 60 cm d'ample i 120 cm d'alt. A més, la barraca està envoltada per murs de pedra d'uns 70 cm d'alçada.</span></span></span></p> | 08091-20 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4423100,1.8738300 | 405923 | 4588472 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740837086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740850746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740881264.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La barraca de pedra seca es troba en un costat de la rasa de la carretera de BV-2425 quan travessa el pla que hi havia pròxim a la Creu de la Roca Sagna quedant aquesta totalment descoberta després dels treballs necessaris per a netejar els vorals de la carretera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||
| 96451 | Barraca 21751 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21751 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Una de les cantonades està parcialment enderrocada. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca que ha sofert un enderroc parcial en una de les cantonades. La planta, que és irregular, podria considerar-se el·líptica i està orientada al sud, amb la porta d'accés feta amb una llinda plana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior està cobert amb una falsa cúpula i és pràcticament circular.</span></span></span></p> | 08091-24 | <p>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d'empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s'havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.</p> <p>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d'eines com d'aixopluc i algunes, fins i tot, s'havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</p> | 41.4397500,1.8746300 | 405986 | 4588186 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742331007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742347134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742380766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742413039.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Malgrat l'entorn boscós, hi ha un corriol que hi permet accedir sense massa dificultat des de la pista forestal. L'accés a la pista està tancat i només s'hi pot arribar a peu. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||
| 96452 | Barraca 26814 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26814 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | Ha patit un petit enderroc. Es troba engolida pel bosc i està farcida de deixalles. | <p>Cabana de pedra seca situada a peu de pista. Té una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula. Es tracta d'un tipus de construcció adossada al marge, de petites dimensions. Tot i que està deteriorada, es manté estructuralment en peu, tot i que pateix un petit enderroc.</p> <p>Cal destacar-ne la porta amb una llinda plana.</p> | 08091-25 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4408400,1.8742300 | 405954 | 4588308 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741740849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741760707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741832655.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Requereix una neteja de deixalles de l'interior i el voltant. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||
| 97204 | Espai Natural Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-muntanyes-dordal | <p><span>Tal i com informa el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les muntanyes d'Ordal, també conegudes com la serra d'Ordal, són una cadena muntanyosa situada entre els municipis de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. El seu punt més alt és el Puig d'Agulles, que arriba als 653 m d'altura. El nom de la serra prové del poble d'Ordal. La serra s'estén en una direcció nord-sud, passant per Vallirana i Cervelló al Baix Llobregat, i continuant a través de Gelida, Subirats i Olesa de Bonesvalls a l'Alt Penedès.</span></p> <p>El massís de l'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Cal assenyalar l'interès edàfic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d'aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d'aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic.</p> <p>Aquest espai natural té una vegetació rupícola amb algunes espècies singulars, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu que contrasten acusadament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, que conté nombrosos elements singulars.</p> <p><strong>Vegetació i Flora</strong></p> <p>A causa de la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, amb un clima xerotèric no tan acusadament marítim i l’alternança més gran dels materials calcaris i silicis, el paisatge presenta caràcters particulars, amb algunes unitats no representades a les terres properes.<br /> <br /> Cal assenyalar la presència en aquest massís d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant. Així, per exemple, als fondals apareixen petits retalls d’avellanosa amb falgueres (<em>Polysticho-Coryletum</em>) i de gatelleda (<em>Carici-Salicetum catalaunicae</em>; i hi ha alguns obacs amb fragments d’alzinar i roureda amb boix, de caràcter molt més frescal que la resta de vegetació dominant. Cal remarcar també la importància dels matollars termòfils amb càrritx (<em>Ampelodemos mauritanica</em>) que s'hi presenten.<br /> <br /> En conjunt, doncs, el paisatge vegetal és format per un mosaic de comunitats, amb una marcada diversitat florística. Cal assenyalar l’alt interès biogeogràfic de les comunitats rupícoles permanents pròpies dels relleixos rocosos. En aquestes comunitats hi ha diverses espècies molt notables per a la flora catalana, algunes de les quals no es troben enlloc més de Catalunya i fins i tot d'Europa. Aquest és el cas de <em>Crassula campestris</em>, una petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa.<br /> <br /> <strong>Espècies estrictament protegides pel PEIN</strong></p> <ul> <li><em>Crassula campestris</em></li> </ul> <p><strong>Fauna</strong></p> <p>Les comunitats de vertebrats són les típiques d’aquest conjunt de serres litorals, amb espècies típicament forestals, com el teixó (<em>Meles meles</em>), i d’altres més de caràcter rupícola, com la xixella (<em>Columba oenas).</em> Hi figuren també algunes espècies com l’hortolà (<em>Emberiza hortulana</em>) o el trobat (<em>Anthus campestris</em>).<br /> <br /> Tal com passa al massís del Garraf, cal subratllar l’interès de la seva fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. En aquest sentit, l’Espai conté lepidòpters interessants com ara <em>Euplagia quadripunctaria</em>.</p> | 08091-179 | 41.4108380,1.8662167 | 405241 | 4584986 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97204-pic1707223697636.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | ImpacteEn aquest ENP, l’impacte més remarcable és la pressió antròpica elevada de les zones residencials limítrofes, que comporta una degradació de l’Espai. Aquesta proximitat urbanística a les masses de bosc n’accentua també el risc d’incendi. D’altra banda, també cal esmentar que les extractives de calcària generen forts impactes sobre el relleu i els ecosistemes, així com pols i soroll. A més, cal assenyalar les possibles afectacions de l’escalada, no regulada a l’Espai, com també els abocaments de deixalles que es produeixen en alguns punts.Vulnerabilitat naturalL’Espai presenta comunitats vegetals mediterrànies altament inflamables i amb alt risc d’incendis estivals. D’altra banda, els materials triàsics que formen part del relleu de l’Espai són sensibles a l’erosió. | 2153 | 5.1 | 1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 97231 | Ball de Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-12 | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>BANCHS, Narcís (2009). </span><em>El ball de bastons de Gelida: 175 anys</em><span>. Autoedició.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2003). 'El 50è aniversari dels Nous Bastoners de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>2003, pp. 13-15.</span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span>El ball de bastons és una dansa tradicional popular en els Països Catalans i altres regions d'Europa i la Mediterrània. Aquesta dansa utilitza bastons com a element central, que els ballarins fan xocar entre ells al compàs de la música. La dansa ha estat una part important de diverses festes i celebracions històriques, la qual cosa ha donat lloc a una varietat d'estils en indumentària, coreografies, músiques i acompanyaments musicals, mostrant una rica diversitat regional.</span></p> <p>El repertori de valls de la Colla Vella, es calcula en una quinzena: La Processó, el Ball Nou, Xotis de Cares, Xotis de Punts, Contradansa, Negrito, Bonanova, Pastoreta, Clavell, la Polca, l'Esmunyegada, l'Exercici, Pavana, Ball de St. Pau i la Dragona. La Colla nova va incorporar set valls nous com són La Polca Airosa, Vals Típic, Vals Jota, Petit Xotis, Polca Pasqua Florida, la Moreneta. Una de les evolucions importants del grup fou a partir dels anys 1980 amb la incorporació dels balls d'espases al repertori, si bé només es representen en escenari.</p> <p>L'acompanyament musical tradicional havia estat el flabiol, però a mitjans dels anys 1980 s'hi incorporaren un parell de tambors, i a vegades, dos flabiols més.</p> | 08091-192 | <p>Segons les referències de tradició oral recollides per Mercè Carafí (1998) no se'n coneix l'antiguitat, però és parlar que ja es ballava al segle XVIII o abans al poble. La celebració dels balls de bastons al poble ha sigut permanent des que se'n té record, si bé hi ha hagut alguna aturada, com consta amb la parada per culpa de la Guerra Civil de 1936-39. Malgrat tot, després de la guerra es va reunir de cop el grup de bastoners de Gelida, l'Agrupació de Bastoners, coneguda popularment com 'La Colla Vella'.<br /> <br /> Les dates de celebració de balls de bastons al poble eren assenyalades, coincidint amb les festes de Pasqua, Festa Major, i posteriorment s'ha incorporat la festa de la Vellesa, i excepcionalment, s'havia celebrat també 'el dia de la <span>Liberación</span>'.<br /> <br /> La història del grup de ball de bastons al poble va començar a canviar a partir de l'any 1947 quan dos membres de la Colla Vella, els germans Andreu i Joan Comajuncosa, s'escindeixen del grup i formen La Colla Nova. 'La Colla Nova' no tarda massa a ser reconeguda i obtindran alguns premis significatius pel món bastoner de Gelida (Albinyana 1950 - Balsareny 1952). Aquests èxits, però, aviat es van veure altre cop alterats, amb una nova escissió del grup, i es funda 'Grup de Danses Nous Bastoners de Gelida' de la mà, altra volta, dels germans Comajuncosa. La nova colla també va obtenir importants reconeixements com el 2n premi al Concurs Internacional de Cançons i Danses de Sant Sebastià l'any 1954. La nova entitat fins i tot va tenir una projecció exterior, visitant en diverses ocasions la Catalunya Nord i França.<br /> <br /> Pel que fa a les colles infantils, la incorporació de la primera fou l'any 1953, quan l'Andreu i en Joan <span>Comajuncosas</span>, van adaptar el ball de bastons gelidenc per a infants entre els set i els dotze anys.<br /> <br /> En 1981, per celebrar la VI Trobada de Bastoners de Catalunya a Gelida, per commemorar l'esdeveniment es va col·locar un monument al carrer de la Barceloneta. Durant la celebració, les diferents colles gelidenques van aconseguir un èxit notable.<br /> <br /> L'estudi del Ball de Bastons a Gelida, gaudeix d'una publicació de l'any 1944, 'El ball de bastons de Gelida' actualment exhaurida, que segons Carafí (2003) inclou un pròleg de Joan Roca i Miracle, destacat promotor i apassionat d'aquestes danses durant els seus estius a la Torre Monturiol de Gelida, de gran antiguitat. A més, l'obra conté contribucions de l'erudit investigador i folklorista Aureli Capmany i les partitures musicals del flabiolaire Antoni Orpí. L'edició original és extremadament rara, limitada a només 33 exemplars numerats i actualment és considerada introbable. Estava impresa sobre una donació de paper de la Casa <span>Guarro</span>, i cobertes de pell. Posteriorment, amb la col·laboració del mateix Enric Carafí, Marino <span>Gutierrez</span> i la família Roca se'n feu una segona edició l'any 1989, incorporant la història dels següents cinquanta anys de vida del ball a Gelida.<br /> <br /> L'any 2003 morí l'històric bastoner, representat i cap de colla gelidenc, Joan Comajuncosa.</p> | 41.4410193,1.8632233 | 405034 | 4588340 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97231-bastoners-de-gelida.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 97238 | La cançó de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-de-gelida | <p>(1985) Cançó de Gelida. Programa de Festa Major. 1985. p. 57.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span><em>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. </em><span>Gelida.</span></span></p> <p>DOMÈNECH, Josep (2017) LA FESTA MAJOR DELS ANYS 1901-1925 Cròniques publicades al diari La Vanguardia. Programa de Festa Major. 2017. pp. 22 - 28.</p> | XX | <p>Catalunya té un poble que <span>ovira</span><br /> amb ulls amorosos la muntanya blava<br /> on la Verge morena baixava<br /> i on les flors <span>al</span> mirar-la s'obrien.<br /> Montserrat l'hi digueren <span>perqué</span> eren<br /> les dents d'una serra sos pics <span>gegantívols</span>,<br /> que deixaren en boscos ombrívols<br /> els gegants forjadors d'eixa terra.<br /> I és tan bella la blava muntanya<br /> que per veure-la el poblet <span>a tothora</span><br /> va enfilant-se, del bosc a la vora,<br /> I pels puigs ses masies escampa.<br /> També el poble té un nom escaient<br /> que rellisca com aigua gelada<br /> de les fonts de la bella encontrada<br /> on Gelida son niu vingué a fer.<br /> Entre pins que són lliures i mascles<br /> com la rasa que viu a sa ombra;<br /> entre el-mar de ses vinyes sens nombre<br /> que la sang de la terra ens donarem;<br /> <span>tan</span> sos fills que en tenir-lo l'adoren<br /> com aquells que en deixar-lo l'enyoren,<br /> tots li diuen: bell poble, fes vial<br /> Fes-te gran, tu que tens l'alegria!<br /> R. O. <span>Perés</span></p> | 08091-196 | <p>Poema romàntic de R. D. <span>Perés</span>, publicat en un programa de la «<span>Fiesta</span> de <span>Caridad</span>» celebrada el 6 de setembre de 1915 a l'envelat del cafè vell de Gelida. Segons el programa de Festa Major de l'any 1925, es desconeixia qui era exactament R. D. <span>Perés</span>, però probablement formava part de la colònia estiuenca, que va organitzar la festa.<br /> <br /> L'any 1918, a <em>La <span>Vanguardia</span></em> es publicava aquesta referència: El <span>joven</span> <span>don</span> Santiago Valls, <span>á</span> <span>petición</span> del <span>público</span>, <span>recitó</span> la <span>hermosa</span> <span>poesía</span> del <span>conocido</span> <span>literato</span> <span>don</span> <span>Ramón</span> D. Parés «La cançó de Gelida».<br /> <br /> Carafí (1997) resumeix l'aparició de 'La cançó de Gelida'. Dins dels concerts benèfics que cada any organitzava la colònia d'estiuencs gelidencs, el setembre de 1916, els Artesans estrenen Himne a Gelida o La cançó de Gelida, lletra de l'escriptor modernista Ramon D. <span>Parès</span> i música de Ramon Pallejà, arranjada pel mestre Francesc Peracaula. Peracaula fou músic, historiador i secretari municipal, i autor de l'única monografia de Gelida, titulada Gelida, notes per a sa història, publicada el 1906.</p> | 41.4409872,1.8631777 | 405031 | 4588337 | 1916 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97238-385874374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97238-1716302104773.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ramon D. Perés (lletra) Ramon Pallejà (música) Francesc Peracaula i Massagué (arranjaments) | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||
| 97293 | Els goigs de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-goigs-de-gelida | <p><span><span><span>VALLRIBERA Manuel (2016). <em>Pere Vallribera i Moliné - (Sallent, Bages, 27-01-1903 / Barcelona, 07-03-1990)</em>. Programa Festa Major, pp. 21-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, pp. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COR PARROQUIAL (2021). '<em>Cor Parroquial</em>'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, pp. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ Joaquim (2021). 'El <em>Cor Parroquial</em>'. <em>Programa Festa Major</em> 2022, pp. 137.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Els goigs són composicions poètiques dedicades a la Mare de Déu, a Crist, o als sants, amb l'objectiu de donar gràcies pels beneficis rebuts o com a petició per salut física o espiritual. Són himnes de caràcter popular, inicialment compostos per eclesiàstics i més tard també per autors destacats com Jacint Verdaguer i Joan Maragall. La forma més habitual dels goigs són versos heptasíl·labs, amb estrofes que generalment comencen i acaben amb una tornada que es repeteix. La tradició dels goigs es remunta al segle XVII, quan eren impresos en fulls amb una il·lustració del sant a qui estaven dedicats. Aquestes obres han jugat un paper clau en la preservació de la llengua i cultura catalana, sent objecte d'estudi i classificació des de la Renaixença.</p> <p>A Gelida es pot veure una mostra dels Goigs del poble exposats al fons del Museu Parroquial de Gelida exposada a la rectoria els quals estan degudament enquadernats. L'abast dels goigs presents és entre mitjans de segle XIX i segle XX. També consta una col·lecció completa coneguda dels Goigs de Gelida en el fons documental de l'Arxiu Gelidenc Maria Mora Martí i Pere Carafí Pascual.</p> | 08091-235 | <p>Pere Vallribera, compositor reconegut de Gelida, ha creat una varietat d'obres musicals, com la sardana 'Llum de primavera' amb lletra de Ramon Pallejà, també de Gelida. A més, Vallribera és l'autor de la música de diversos goigs dedicats a figures religioses significatives de la comunitat, com sant Pere, sant Roc, santa Llúcia i la Verge de la Salut. Aquestes composicions continuen sent interpretades durant ocasions solemnes a Gelida.<br /> El 2009, Joan <span>Palahí</span> Roca va realitzar una donació destacada a l'Arxiu Gelidenc, consistint en dos goigs procedents de la torre familiar de Can Barba o Monturiol. Una de les peces fetes és un goig dedicat a Teresa Barba de Monturiol, titulat 'Santa Teresa, ora pro nobis'. Aquest document va ser creat el 1888 per l'artista Marià Foix i Prats, un il·lustre dibuixant de Barcelona, i signat pels farmacèutics locals Pere <span>Munner</span> i Alfons Mallat, així com pels metges Rafel <span>Galès</span> i Daniel Girona. Aquesta peça, de gran valor estètic, es conserva en un sobre lacrat. Algunes obres de Marià Foix i Prats també es poden veure a la Sala dels Doctors <span>Galès</span> de les Monges i a l'Associació d'Amics del Castell a Gelida.<br /> Els goigs a Sant Roc continuen essent una part integral de les festivitats a Gelida, especialment durant la festa del sant, on el Cor Parroquial interpreta aquests himnes en un ofici solemne celebrat a l'Església Parroquial. Ramon <span>Cuadros</span>, el 2017, va explicar que les actuacions del Cor Parroquial estan programades segons el calendari popular, i que de les actuacions en dates importants destaca la interpretació dels goigs. No obstant això, el cor no limita el seu repertori només als goigs, sinó que també inclou altres peces musicals variades i harmòniques que s'adapten a la naturalesa de cada celebració.</p> <p>El 2021, Enric Carafí publicava que s'havia descobert un goig desconegut dedicat a Sant Camil de <span>Lelis</span> a la Biblioteca de Montpeller. Fins a aquesta troballa, es creia que a Gelida només existien els goigs de Sant Pere, Sant Roc, Santa Llúcia, Sant Antoni, la Mare de Déu de la Salut, i Santa Magdalena del Puig. El goig de Sant Camil, en castellà, lloa aquest sant com el fundador de la <span>Religión</span> de CC<span>.RR</span>. <span>Ministros</span> de <span>los</span> <span>enfermos</span> i especial advocat dels moribunds, i es cantava a l'església de la parròquia de Gelida fins que aquesta va ser cremada el 1936. Aquest goig probablement va ser editat a finals del segle XIX.<br /> Com a <span>curiositat</span>, existeix un Himne a la Mare de Déu de Montserrat, configurat com un goig, amb lletra de F. <span>Alfonso</span> Orfila i música de Joan Llongueres. Aquest himne va ser estrenat durant els Jocs Florals de Gelida el 25 d'agost de 1946.</p> <p>El Cor Parroquial de Gelida (2021), el més antic de la localitat, és responsable de cantar les misses de les festivitats més solemnes, així com els goigs dedicats a festes particulars i les nadales populars per Nadal. A més, membres del cor col·laboren amb altres agrupacions corals de Gelida i de fora, com l'Agrupació Coral Intimitat, la Coral <span>Vallbardina</span>, la Coral de Santa Llúcia del Casal dels Avis, el cor <span>Canticorum</span>, i la Coral Ars Nova de Martorell.</p> <p>Els goigs, que són composicions poètiques cantades a la Mare de Déu, a Crist o als sants, tenen una importància cultural destacada a Gelida, on el cor interpreta regularment els Goigs de Sant Roc, Santa Llúcia, Sant Pere, els Sants Reis al Castell, i Santa Magdalena al Puig, entre d'altres. Aquestes composicions no només són un element fonamental de la litúrgia, sinó que també serveixen com a eina per a la preservació de la llengua catalana, tenint una presència destacada en la cultura local des de la Renaixença i estan ben documentats en arxius i biblioteques com la de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, la Biblioteca de Montserrat, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i la Biblioteca de Montpeller.</p> | 41.4401319,1.8650979 | 405190 | 4588239 | 08091 | Gelida | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-1712911685098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120327.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-14 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 97351 | Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual-2 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>RIUS, Lluís (2013). “Jardins, masies i arbres simbòlics” Programa Festa Major, 2013, p.71-72.</span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28</span>.</p> | XVI - XVIII - XX | <p>La masia de can Pasqual és una masia molt ben estructurada en la que el cos principal de la masia, orientada al sud-est està flanquejada per una línia de coberts agrícoles i l'era en posició frontal. El perímetre de l'era està clos amb una tanca feta a principis del segle XX. A la part posterior de la casa s'hi troba el celler.</p> <p>El cos principal del mas és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, la distribució és de planta baixa amb pis i golfes. De la façana principal en destaquen el portal de mig punt amb grans dovelles i brancals de pedra polida descentrat de l'eix de la coberta. En aquesta façana la planta baixa no disposa de més obertures. Al pis, hi trobem dues finestres quadrangulars, regularitzades en etapa contemporània i un balcó amb barana de forja ubicat sota el carener. Menció a part però, el rellotge de sol de gran qualitat i estat de conservació que ocupa una part prominent de la façana principal..</p> <p>A la façana posterior, hi podem veure algunes finestres més repartides entre la planta baixa i pis, sense cap element destacat. A la part interior de l'era o el pati, S'ha adaptat l'entrada al mas, i trobem una portalada amb arc de mig punt. Destaca el pou ubicat en un dels laterals de l'era. L'espai entre el celler i la casa tenia un accés exterior per aquest costa, tancat amb una porta massissa de ferro i fusta i una petita teuladeta.<br /> <br /> El celler disposa de coberta de fusta i teula a doble vessant i actualment acull la sala d'esdeveniments i l'exposició de la col·lecció familiar a partir d'una mosta d'eines i maquinària agrícola que demostren l'activitat de la finca amb la vinya, el celler i l'elaboració de vi tradicionalment al llarg dels segles. La sala dividida en dos nivells, separen la part baixa on ara hi ha un espai més destinat a actes de grup més nombrós, i l'espai ubicat a la part superior on s'exposen peces més de detall en vitrina, i es fan actes més de tast en petit format. Un conjunt de plafons explicatius a la paret acaben d'explicar de manera més extensiva la història de la casa i la família.<br /> <br /> A l'exterior de la casa, entre la carretera i la façana de ponent, hi ha un petit jardí romàntic que Lluís Riu (2013) descriu com un espai adornat per una palmera i xiprers retallats, els quals confereixen un aire que evoca els jardins indians. L'element botànic més distintiu és una morera centenària d'imponent tronc, que comparteix estructura arbòria amb una figuera i un lledoner. La diversitat de la seva capçada també es veu enriquida per la presència d'una petita palmera.<br /> <br /> Actualment, a can Pasqual tot i que l'activitat principal és la vinya, també elaboren una petita quantitat de vi i cava amb marca pròpia que dona molt valor afegit a la visita del conjunt.</p> | 08091-260 | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Pasqual es pot resseguir fins a l'any 1214, quan es documenta el mas Palau dins el terme de Gelida, pertanyent a la parròquia de Sant Pere, mitjançant una venda i concessió realitzada per Vidal de Palau i la seva esposa Berenguera a Arnau d'Olivella, prior de Santa Maria de Montserrat. El 1513, es registra que Sebastià Canals posseïa el mas Palau jussà i altres propietats heretades del seu pare, Joan Canals, que al seu torn les havia adquirit de Ponç Canals, avi de Sebastià, el qual les va comprar l'any 1458 a la filla de Pere Llobet. Al mateix temps, es menciona un altre mas, propietat de Bernat Rovira del Molí, que anys després es trobava en ruïnes.<br /> El fogatge de 1515 fa esment de la vídua Canals, indicant que probablement no tenien descendència. El mateix any, Jaume Pascual apareix com a procurador dels senyors de Gelida, i el 1528 com a majordom del castell de Gelida. El 22 de desembre de 1531, el batlle de Gelida, Joan Mas, per manament de Joan d'Erill-Orcau, senyor de Gelida i consort d'Anna Violant Bertran, atorga la possessió del mas Canals a Jaume Pascual, establert com a fundador de la nissaga dels Pascual fins a l'actualitat. Un document de 1598 menciona una ratificació de l'any 1557.<br /> El fogatge de 1553 torna a esmentar Jaume Pascual. Diversos membres de la família Pascual van exercir com a batlles de Gelida: Joan Pascual i Canals (1667-1692), Joan Pau Pascual i Sàbat (1805-1806), i Antoni Pascual i Domènec (1833, 1843-1844 i 1852-1854). En un inventari dels bens de Joan Pau Pascual i Sàbat (+1812), es descriuen detalladament els continguts de la casa i les propietats, 11 botes al celler interior i 18 botes al celler exterior, així com diverses peces de terra conreades a rabassa morta. A part dels treballs pagesos, del 1806 al 1808, com a mínim, se'n tragué carbó de pedra.</p> <p>Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic, el 1808 s'hi elaborava aiguardent i el 1880, com arreu, la fil·loxera destruí les vinyes de la casa, les quals s'hagueren de refer totalment amb ceps americans.</p> <p>El jardí (RIU, 2013) va ser creat al voltant de l'any 1887 per Antoni Pascual i Roig, motivat pel desig de la seva esposa, la senyora Francesca Fosalba i Llonc, de recrear l'ambient del jardí familiar de Collbató, el seu lloc d'origen.</p> <p>Per altra banda, com a referència contemporània, <span>Enric Carafí descriu la reobertura de la masia de Can Pasqual l'any 2021 com un esdeveniment destacat per al poble. Segons Carafí, el celler can Pasqual va inaugurar recentment el Vitiespai, un nou espai de tast ubicat entre les vinyes. Aquest espai permet als visitants degustar els productes del celler i participar en activitats culturals com música i poesia en directe. Fundat el 1531 i recentment reactivat després d'un període de letargia, el celler can Pasqual se suma a la tendència creixent al Penedès de combinar l'enoturisme amb la promoció de productes locals i activitats culturals.</span></p> <p>Una de les figures rellevants del municipi fou fill de can Pasqual. Es tracta de Joan Pascual i Batlle.</p> | 41.4456417,1.8586475 | 404659 | 4588858 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716583947858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716583947896.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586816885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-pic1712826833604.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 97558 | Torre de l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lalbet | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>1988, pp. 44-61.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2019). 'L'arxiu Gelidenc: un any més d'activitats i dinamisme que no para!'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2019, pp. 29-37.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Dolors Colomer i Guitart, una dona culta a cavall dels segles XIX i XX'. Programa Festa Major 2021, pp. 28-33.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIX | Restaurada al s. XXI | <p>Segons el Catàleg de Masies, la torre Albet és un gran casal de planta quadrada que disposa de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula ceràmica a dues aigües, coronada per una torratxa. La façana principal, orientada al sud presenta una escala monumental exterior d'accés a la planta principal, de dos braços cada un amb dos trams rectes i replans de quart de volta, que flanquegen l'entrada a la planta baixa. Un templet sobre la porta principal sosté el balcó central del pis superior. Disposa d'una distribució simètrica de les finestres a cada façana i pis, totes amb arc rebaixat, i barana, balustrada al segon pis. El tester de la torre, que el conforma un frontó recte amb pilarets, està separat per una gran cornisa lineal. El corona a la façana principal un gran rellotge de sol.</p> <p>A l'extrem sud del conjunt, un edifici porticat amb arcs rebaixats de maó ceràmic i un templet superior de dues crugies en la part central, que inclou tres arcs de mig punt sobre cada arc inferior, delimita l'estructura. Coberts per a vehicles de construcció recent estan situats a banda i banda del volum principal, i una quadra es troba a l'extrem nord-oest. A l'entrada sud del recinte, es localitza una torre, dipòsit de planta quadrada. També destaca, hereva de l'antic jardí de la torre, l'exemplar de palmera encara viu dels diversos que hi havia al poble.</p> <p>Els darrers anys la casa i jardí ha viscut un procés de restauració molt important.</p> | 08091-311 | <p><span><span><span><span>Josep Albet, professionalment, va exercir com a balaire al Molí Vell i va ser propietari de fàbriques de paper a Sant Pere de Riudebitlles. El balaire era la persona que d’acord amb els amos de la fàbrica la feia funcionar posant-hi les “bales” de draps o paper per treure’n el producte final: el paper. Fou creador de la marca de paper filtre 'Albet'. A més, va participar activament en la vida política local com a membre de l'Ajuntament, identificant-se amb l'afiliació carlina. Albet va morir l'any 1904, però abans havia fet construir el 1881, la Torre de l'Albet ubicada al barri de Sant Salvador de la Calçada i va establir un ampli poder comercial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La Torre de l'Albet és de 1881 per encàrrec de Josep Albet Quintana, que en aquells anys era regidor de l'Ajuntament de Gelida i membre de la Junta d'obres. L'arquitecte va ser, Laureano Arroyo y Velasco, qui fou arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887. Després d'acabar les obres de la Casa de la Vila, Arroyo es va posar a treballar amb la torre Albet.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Laureano Arroyo y Velasco, nascut a Barcelona el 30 d'agost de 1847, va ser el primer arquitecte municipal de Gelida. Va cursar els estudis d'arquitectura a Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, on va obtenir el seu títol el 24 de novembre de 1875. Com era habitual en els projectes d'aquesta època per a cases aïllades d'estiueig, Arroyo y Velasco va dissenyar la Torre de l'Albet mantenint una simetria tant en la planta com en les façanes. La Torre Albet, juntament amb la Rectoria i la Casa de la Vila, conformen la trilogia d'obres arquitectòniques destacables a Gelida de la mà d'Arroyo y Velasco. Malgrat que la seva formació estigués vinculada a l'historicisme acadèmic, en aquestes obres de Gelida es manifesta clarament una inclinació cap a les formulacions de l'arquitectura eclèctica, incorporant elements de la tradició romàntica, estil que va persistir al llarg de la seva trajectòria professional.</span></span></span></span></p> | 41.4515766,1.8662006 | 405299 | 4589509 | 1881 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2128.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) | 102|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||
| 97643 | Corral de can Ginebreda, o les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-ginebreda-o-les-comes | XVIII -XIX | L'edifici està enrunat de fa temps. Només queden els murs exteriors. | <p>Edifici de planta rectangular de grans dimensions. L'edifici està completament absorbit pel bosc.</p> <p>La coberta fa anys que està ensorrada. A raó de què s'observa al seu interior, es podria aventurar que podria ser un edifici de planta baixa i un altell. Tot el lateral sembla que disposava d'algunes finestres fetes amb maó a plec de llibre.</p> | 08091-343 | <p>En la planimetria actual del municipi, el lloc es reconeix localment com 'corral de Can Ginebreda', tot i que el mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el registra sota el nom de 'Les Comes'.</p> <p>Aquest edifici podria correspondre a un cobert agrícola pertanyent a la masia de can Ginebreda.</p> <p>Ja a mitjans dels anys 1950, l'estructura havia perdut la seva coberta original. En aquell temps, els camps cultivats encara se situaven relativament propers a l'edifici. Actualment, la totalitat de l'àrea ha estat engolida per la vegetació forestal, tant les antigues feixes de cultiu com l'entorn immediat del corral.</p> | 41.4160599,1.8611680 | 404827 | 4585571 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-ortofoto-1956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712911681743.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||
| 97742 | Personatges carnavalescos de l'Esparriot i la Mandonguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges-carnavalescos-de-lesparriot-i-la-mandonguera | <p><span>VINYES, Josep M., CARAFÍ, Enric, i ROVIRA, Ramon (1998). <em>Guarro Casas, 300 anys d’història 1698-1998</em>. Guarro.</span></p> | XIX - XX | Aquesta tradició s'ha perdut. | <p><span><span><span>Dels diversos costums carnavalescos, el més vinculat a la fàbrica Guarro, a causa de la massiva participació del seu personal, era sens dubte l'Esparriot i la Mandonguera. Aquests personatges, creats per la mentalitat popular, prenien vida el mateix diumenge de Carnaval: dos homes, un disfressat de dona, vestits amb la indumentària especial que els caracteritzava, es lligaven a les cames picarols o una esquella, a fi que, en passar pels carrers amb la comparsa de nois i noies, el soroll i l'estridència de la comitiva fos més intens.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No s'acabava el soroll amb una sola colla, sinó que en sortien dues, ja que a finals del segle passat el poble estava pràcticament dividit en dos partits. Tant és així, que dins de la mateixa fàbrica els treballadors d'una banda amb prou feines es parlaven amb els de l'altra. Cada bàndol, doncs, feia sortir la seva colla d'Esparriot i Mandonguera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D'aquí naixia el costum anomenat el Dansot, festa celebrada el Dijous Gras en la qual participaven tots els treballadors d'aquesta indústria. A fi que hi poguessin participar més plenament, el ball es concedia mitja hora o tres quarts d'hora de festa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta festa, el jovent del poble baixava amb torxes o teies enceses que prèviament havien anat a buscar al bosc de can Torrent de les Oliveres, i en arribar a la fàbrica, s'ajuntaven amb tot el personal que els esperava. Un cop hi eren tots, s'agafaven de les mans els uns amb els altres, formant una llarga cua i donant voltes pels edificis i jardins, cantant i ballant. Quan, a causa de l'estretor de l'edifici, el que anava davant es trobava amb el que anava al darrere de tot, s'enllaçaven l'un amb l'altre i, formant com una espècie de sardana, començaven a fer voltes vertiginosament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra de les cançons que cantaven i que ha estat possible recuperar deia:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“... A la torre xica / a la torre gran / n’hi ha una Pepa / que l’estimen tant./ Aixequeu el peu jovent, / jovent de la galindaina / jovent de l’alegrament...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bona part de la gent del poble i fins i tot de l'altra fàbrica (el Molí Nou i La Gelidense) baixaven a la fàbrica expressament per a veure el Dansot. Les noies que hi prenien part, en veure's contemplades per la gent, tenien una altra cançó que deia:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“... som papereres del paper doble / i murmurades, murmurades / murmurades i mirades per aquests badocs...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre costum carnavalesc era que un home del poble es cobrís tot el cos amb greix i, després, es col·loqués dins una bóta plena de plomes de gallina i pollastre, procurant que tot el cos quedés ben cobert. Dos altres homes portaven la bóta, simulant portar-la a casa d'algun boter. Quan trobaven algú pel carrer, deixaven la bóta a terra i feien com si s'eixuguessin la suor, instant que aprofitava l'home dins la bóta per posar-se dret i espantar la gent movent-se com un ocell que intenta volar.</span></span></span></p> | 08091-375 | <p>Vinyes, Carafí i Rovira (1998) en el llibre homenatge del 300 aniversari de la Fàbrica <span>Guarro</span> recullen la tradició històrica vinculada a dos personatges grotescos del carnaval: L'<span>Esparriot</span> i la <span>Mandonguera</span>.</p> <p><span><span><span>Dins dels costums tradicionals, un dels que més aviat va arrelar en les pràctiques de la fàbrica fou el Carnaval, ja durant la segona meitat del segle passat i possiblement anteriorment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les festes carnavalesques començaven pràcticament el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre. A partir d'aquest dia fins a l'inici de la quaresma, tant els joves com els adults no deixaven passar cap festa sense fer alguna activitat que recordés el període festiu en què es trobaven.</span></span></span></p> | 41.4409892,1.8631643 | 405029 | 4588337 | 08091 | Gelida | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97742-1710932048744.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||
| 97785 | Festa Major del Puig i La Valenciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-puig-i-la-valenciana | <p><span><span><span><span><span>(1986).'Festa Major del Puig i la Valenciana'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. p. 93.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1968). 'Festa major de Santa Magdalena del Puig'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 99-106.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La festa major del Puig i la Valenciana es porta a terme el Dilluns de Pasqua Granada als barris que porten el seu nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha hagut actes com la missa a la capella de Santa Magdalena i posterior aperitiu, la cursa popular del Puig, actuacions dels Bastoners, de l’Esbart i dels Castellers, concerts entre vinyes, guarniment de façanes, animació infantil, concurs de fotografia, ball, sopar popular, etc.</span></span></span></p> | 08091-385 | <p><span><span><span>Antigament, se celebrava la Festa Major del Puig en homenatge a Santa Magdalena, el 22 de juliol, però com que eren dates en què la gent treballava al camp, es va decidir canviar la data al Dilluns de Pasqua Granada, que era una festivitat versàtil que podia escaure entre el maig i el juny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els organitzadors de la festa eren els de can Llopart de Baix. Guarnien l’ermita amb herbes aromàtiques i garlandes amb flors naturals i de paper, ornaments litúrgics i altres elements. Aleshores, a partir de les 11:00 h, i després del repic de campanes, es procedia a fer la cerimònia amb el cor parroquial i la recollida d’almoina. Després, dinar de Festa Major seguit de ball i actuacions dels Bastoners o de l’Esbart.</span></span></span></p> | 41.4362599,1.8462664 | 403611 | 4587830 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97785-captura-de-pantalla-2024-06-12-162534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97785-captura-de-pantalla-2024-06-12-162645.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 97787 | Nans de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-gelida | <p><span>CARAFÍ, Enric (2023). 'Vicenç Perelló I Pons (1891-1917) Un dandi a la Gelida modernista'. Programa Festa Major 2023, pp. 82 - 91.</span></p> <p><span>S.A., <em>Fulletó els Nans centenaris de Gelida</em>, Ajuntament de Gelida, Regidora de Cultura. </span></p> | XXI | <p>Els quatre Nans de Gelida, tenen unes mides aproximades de 40 x 80 cm. Es tracta de dues parelles, una de jove i una de la tercera edat a jutjar per les faccions que presenten. Els actuals Nans de Gelida, estrenats l'any 2022 van ser un regal altre cop a la ciutat, de la mà de Montserrat Rovira i Casadevall. Aquesta reproducció es va fer a partir d'una única fotografia que consta de l'existència dels Nans de 1916, així com del dibuix que feu Joan Amades, publicat al Volum 3 del Costumari Català, i en el qual només figuren 3 dels quatre capgrossos. Segons E. Carafí, possiblement Amades va dibuixar els Nans de Gelida, a partir de la fotografia, ja que només n'hi figuren 3, i en realitat al poble n'hi havia quatre. Segons el fulletó publicat per l'Ajuntament de Gelida, els nans de Gelida eren particularment similars als Nans Nous de la Patum de Berga.</p> <p>Els capgrossos són figures de cartró pedra o altres materials lleugers, amb caps desproporcionadament grans en relació amb el cos, que sovint estan vestits amb roba vistosa i de colors vius. Aquests personatges són manipulats per persones que els porten sobre les espatlles i que ballen i desfilen al ritme de la música, interactuant amb el públic, especialment amb els nens.</p> | 08091-387 | <p>Els Nans o capgrossos van ser un regal de Vicenç Perelló al poble per la festa major de l'any 1916. En un context de crisi municipal, va decidir regalar quatre capgrossos al poble, per obsequiar-ne la Festa Major. </p> <p>Vicenç Perelló nascut a Barcelona el 1891 i morí el 1917. Possiblement el relaciona amb Gelida la recerca d'un entorn més saludable per viure, motiu pel qual es traslladà al poble com estiuejant per fer estades a cal Nen. De família ben posicionada i amb recursos econòmics, era propietari de la Llibreria Perelló que acabaria sent Editorial Perelló. Va estar, malgrat la seva joventut, molt implicat i en contacte amb la colònia cultural de Gelida.<br /> <br /> En una acta municipal de l'any 1916, del 26 d'agost, es fa constar l'agraïment municipal pel regal dels 5 capgrossos, amb les seves pertinents vestimentes, perquè puguin acompanyar els seguicis populars de les passades i actes de Festa Major. Els capgrossos possiblement van desaparèixer durant la Guerra Civil, ja que segons explica Carafí (2023) als inventaris municipals hi figuren des de l'any 1916 fins a l'any 1934.<br /> <br /> Els Nans actuals són obra de l'escultor Ramon <span>Aumedes</span> i <span>Farré</span> (1950), originari de Guissona i resident a Granollers. <span>Aumedes</span> va establir el seu propi taller el 1973, on ha treballat de forma ininterrompuda i exclusiva fins a l'actualitat. A partir de l'any 1984, ha combinat la seva activitat en l'escultura amb la construcció de gegants, dracs, caps grossos i altres peces de grans dimensions. Aquest treball es va fer al seu taller, anomenat 'Taller <span>Sarandaca</span>', ubicat dins les instal·lacions de la Fàbrica de les Arts Roca Umbert a Granollers.<br /> <br /> Joan Amades (1935), va definir la funció dels Nans de Gelida, en la seva publicació: 'Gegants, <span>Nans</span> i altres entremesos'. Diu: 'Els Nans, doncs, són una conseqüència de l'existència dels Gegants, i sols tenen raó de ser al costat d'aquests, prop dels quals sempre es troben. Amb <span>el pas </span>del temps s'han desviat de la raó de ser inicial, d'estret parentiu amb els Gegants, i han format comparses isolades del tot. En algunes localitats petites on no poden sostenir una parella de Gegants, mantenen una nombrosa paleta de Nans, com al Pla de Cabra, Gelida, Menàrguens i d'altres'.<br /> <br /> Tot i tenir la referència que Perelló els va regalar al poble l'any 1916, els Nans de Gelida molt possiblement són més antics. Sovint els Nans podien ser llogats per altres localitats fins al moment en què se n'efectuava la compra, i els personatges que es venien eren els que el taller de fabricació tenien en estoc.</p> | 41.4409851,1.8631911 | 405032 | 4588337 | 2022 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-amades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948305.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ramon Aumedes i Farré (escultor) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||
| 97823 | Festa de Serra la Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-serra-la-vella | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></p> | XX | Va desaparèixer el 1940. | <p>La Serra la Vella era una tradició que se celebrava la tarda de dijous de Quaresma, quan la canalla no tenia escola. Per grups, anaven pel poble amb una senyera demanant a la gent que ja els esperava: 'Voleu que serrem?' Llavors es cantava la cançó de Serra la Vella que feia així:</p> <blockquote> <p><em>Serra la vella,</em></p> <p><em>que caga l'escudella,</em></p> <p><em>dilluns i dimarts serrareu el cabàs.</em></p> <p> </p> <p><em>Les noies maques al dematí</em></p> <p><em>canten i reguen el seu jardí.</em></p> <p><em>Jo també rego el meu hortet,</em></p> <p><em>faves i pèsols i julivert.</em></p> <p> </p> <p><em>Set setmanes de Quaresma</em></p> <p><em>ja estem tips de bacallà,</em></p> <p><em>arengades fregides i</em></p> <p><em>uns pebrots confitats.</em></p> <p> </p> <p><em>No teniu res per la petita</em></p> <p><em>ni tampoc per la més gran</em></p> <p><em>ni per la mitjana que és</em></p> <p><em>com la flor del diamant.</em></p> <p> </p> <p><em>Quatre de vi, quatre de pa,</em></p> <p><em>si voleu que serrem més,</em></p> <p><em>vinga duros, vinga duros,</em></p> <p><em>si voleu que serrem més,</em></p> <p><em>vinga duros i diners.</em></p> </blockquote> <p>Tot fent veure que serraven amb un tronc i una serra petita que portaven i a canvi rebien ous, fruites seques... que guardaven al cistell i després repartien a parts iguals.</p> | 08091-395 | <p>La festa de Serra la Vella va deixar de fer-se als anys 1940.</p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97823-photo2024-06-1313-49-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97823-photo2024-06-1313-49-34.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 97843 | Pel·lícula 'Las largas vacaciones del 36' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-las-largas-vacaciones-del-36 | <p><span>Morera, Albert (2012). “Pregó de Festa Major 2011” Programa Festa Major, 2012, pp. 8-11.</span></p> | XX | <p>Pel·lícula rodada l'any 1975-76 en el que el poble de Gelida va tenir un paper molt important com escenari i teló de fons. Principalment, l'avinguda Colomer com epicentre dels esdeveniments.</p> <p>La sinopsi de la pel·lícula centra el context de La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va sorprendre moltes persones que es trobaven en plenes vacances estivals. En un petit poble proper a Barcelona, diverses famílies amigues van decidir romandre en les seves residències d'estiu fins a la finalització del conflicte. Per als infants, aquestes van representar unes vacances llargues i inesperades. A mesura que el conflicte s'intensificava, l'actitud dels adults començava a canviar: alguns es desplaçaven diàriament a la ciutat per mantenir el seu treball; altres, en canvi, es veien obligats a romandre ocults a causa de la seva ideologia.</p> <p>La pel·lícula 'Las largas vacaciones del 1936' va ser dirigida per Jaime Camino, qui també exercia com a guionista juntament amb Manuel Gutiérrez Aragón. La banda sonora va ser composta per Xavier Montsalvatge. En l'àmbit de la fotografia, Fernando Arribas va ser un dels principals responsables que Gelida fos una de les localitzacions. Pel que fa al repartiment, va comptar amb la participació de diversos intèrprets destacats del cinema espanyol. Les principals actrius van ser Concha Velasco, Analía Gadé, Ángela Molina, Charo Soriano, Karin Pascual, María Luisa Fernández, Concha Bardem, María Tordera i Carme Molina. Pel que fa als principals actors van ser José Sacristán, Francisco Rabal, Ismael Merlo, Vicente Parra, José Vivó, Alejo Oller, Javier Pérez Sala, Jorge Pueyo, Jorge Pons, Juan Torres, Carlos Lucena i Alfredo Luchetti.</p> | 08091-401 | <p>'<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36' és una producció cinematogràfica espanyola de 1976, dirigida per Jaime Camino. Representa la primera incursió en el tema de la Guerra Civil Espanyola des d'una perspectiva no propagandística, àmbit en el qual la censura va intervenir de manera activa. Jaime Camino (Barcelona, 1936-2015), va ser un director de cinema que va dedicar fins a set pel·lícules a la Guerra Civil, les seves arrels i les seves conseqüències. A banda de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', entre les seves obres més conegudes es troben '<span>Dragón</span> <span>Rapide</span>' així com els documentals 'La <span>vieja</span> <span>memoria</span>' i '<span>Los</span> <span>niños</span> de <span>Rusia</span>'.<br /> <br /> La pel·lícula es va rodar coincidint amb la mort del dictador Franco. Malgrat que es va estrenar el 1976 va tenir problemes importants de censura. El periodista Francisco <span>Ocaña</span> en va fer una ressenya en la qual explicava algunes particularitats de la pel·lícula amb relació a la censura. <span>Ocaña</span> va escriure que l'escena final, era protagonitzada per un batalló de les tropes mores que s'endinsava en un petit poble català (Gelida) i el saquejava. Aquesta és l'escena final de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', però molt pocs l'han vista. La censura, en un dels seus últims actes, la va mutilar l'any 1976. L'explicació oficial era que 'les tropes mores no van arribar a entrar a Barcelona'. Extraoficialment, però, les ferides de la Guerra Civil i del franquisme encara pesaven.</p> <p>La pel·lícula va ser una de les primeres aproximacions cinematogràfiques a la guerra des del bàndol dels vençuts, i la primera en què les seves intencions no eren propagandístiques. I això encara no es podia permetre. Inicialment seleccionada per estrenar-se al Festival de <span>Cannes</span> el maig de 1976, la pel·lícula, inspirada en els records infantils del mateix director, finalment no es va projectar a causa de la controvertida escena de les tropes mores (altres fonts apunten que ja havia estat seleccionada anteriorment pel Festival de Venècia). Mesos més tard, va succeir el mateix a Venècia, i va ser a Berlín on finalment va participar i va obtenir el premi de la Crítica Internacional. En un article de Diego <span>Galán</span> per la revista <span>Triunfo</span>, titulat 'No <span>hay</span> <span>vacaciones</span> para la censura', es detallava fins i tot que per primera vegada en un '<span>Telediario</span>' es va arribar a parlar de les restriccions del règim al món del cinema.<br /> </p> | 41.4409751,1.8631482 | 405028 | 4588336 | 1976 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Lúdic/Cultural | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Jaime Camino (director) | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 49796 | Blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blat-de-moro-escairat | XVIII-XXI | El blat de moro escairat és una varietat de gra gros i de color blanc, molt característica del Berguedà. Rep aquesta denominació perquè prèviament al seu consum el gra s'ha d'escairar que significar pelar o treure la pellofa. El producte es conserva sec, de fet era habitual veure moltes eixides de golfes de les cases de la comarca amb grans tires de blat de moro penjat assecant-se, amb l'espiga penjant i agafades per les clofolles unes amb les altres. Abans de ser cuinat el gra, ja pelat, es posa en remull per tal de que s'estovi i facilitar la seva cocció, ja que és un producte que requereix molta estona de bullir. La manera tradicional de consumir i cuinar aquest producte a Gironella i a la comarca, és fent l'escudella de blat de moro escairat. En essència la recepta consisteix en fer un brou amb carn de porc, el més comú és incloure ossos d'espinada salada, careta (orella i morro) també salada, junt amb algunes verdures, no gaires; hi ha diferents opcions segons cada casa i els gustos de cadascú. | 08092-155 | El cultiu de blat de moro es va introduir al Berguedà al segle XVIII, com a la resta de Catalunya, el seu conreu es va estendre ràpidament. El cuiner berguedà Miquel Màrquez fa uns quants anys va batejar l'escudella de blat de moro escairat com el 'Plat de la Pau'; el cuiner va enviar un tast del plat a diferents personalitats, bàsicament políticscom a missatge de pau. Es considera que Màrquez va recuperar el plat de l'antiga gastronomia berguedana, més que recuperar probablement va aconseguir donar-lo a conèixer i popularitzar-lo més enllà de la comarca, o si més no facilitar que s'incorporés a la cuina de molts restaurants, però sobretot va contribuir a que no es perdés la recepta però sobretot el producte. A Gironella el blat de moro escairat és el producte estrella de la Fira de la Puríssima, durant la qual es serveixen racions de l'escudella de blat de moro. L'any 2017 es va celebrar el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat). Coincidint amb la Fira diversos restaurants del municipi realitzen plats en base al blat de moro escairat. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 49799 | A Gironella o La Roseta de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-gironella-o-la-roseta-de-gironella | -BRIZ, P. (1874): Cançons de la terra, volum IV. -SERRA I VILARÓ, J. (1989): El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà. -V.V.A.A. (1985): 'Arrels. Viles i Pobles'. Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985. | XIX-XX | És una cançó tradicional catalana que tant és coneguda sota el nom de 'La Roseta de Gironella' com 'A Gironella'. La tonada és molt popular i coneguda a tota la comarca, tocant-se per celebrar ballades en diverses trobades o aplecs. La versió més coneguda i popular és la que es canten tres estrofes i la tornada. La lletra parla d'una història d'amor no correspost. Hi ha una versió molt més llarga i desconeguda. Es conserven partitures amb música diferent, tot i que amb semblances. La lletra diu: A Gironella / una vila tan bella, / n'hi ha una donzella / que a mi em fa penar. / Si els seus ho volen, / se n'aconsolen, / desitjaria / poguer-m'hi casar. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua; / jo en vaig i en vinc / de la vora, vora del riu. / Ara i com sempre, / Rosa, Roseta, / ara i com sempre / l'amor manteniu. La segona estrofa: Quatre vegades / la n'he demanada, / quatre vegades / que m'han dit que no. / Quatre vegades, / quatre carbasses; / Déu en conservi / la bona llavor. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. I la tercera estrofa: Quan ja en passava / pels plans de Corbera / em giro enradera / i em poso a plorar. / Ai! Adéu vila / de Gironella / tu n'ets la causa / si me'n 'tinc d''anar. I altra vegada la tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. | 08092-158 | La primera notícia de la cançó de la que es té constància és la que recull Pelai Briz l'any 1874 dins el cançoner 'Cançons de la Terra' en el volum IV. Amb posterioritat, també apareix publicada l'any 1913 al 'Cançoner del Calic' de Mossèn Serra i Vilaró i l'any 1926 dins l'Obra del Cançoner popular, cantada per un veí de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el web Càntut es poden escoltar diverses gravacions de la cançó, totes referenciades amb el nom de l'informant, el lloc i data de naixement de la persona i el municipi de residència, la transcripció de la lletra i una mica d'informació general de la cançó. Amés, el cançoner virtual Prodiemus també inclou un text, una transcripció, l'anàlisi musical de la cançó i algunes propostes didàctiques interdisciplinàries. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 49839 | Construcció de rellotges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-rellotges | <p>-AMENÓS, Ll. : (2002): 'Aportacions a l'estudi dels antics rellotges domèstics catalans: els exemplars conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona', a Salobre. Butlletí del Centre d'Estudis Josep Baralt, número 12, p.9-11 (Arenys de Mar). -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1990): 'Els Puigferrat, rellotgers de Gironella al segle XVIII', a El Vilatà, número 83, pàgs. 56-57. -FARRÉ, E. (1990): 'Els antics rellotgers de Gironella', a El Vilatà, número 82, p.59-61. -FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2002): 'Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat.' XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Vicenç de Castellet 2001, p. 209-218. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008): El rellotge català. El Papiol: Efadós.</p> | XVIII | Es tracta d'una tècnica artesanal del segle XVIII, recollida a través de la bibliografia i els testimonis materials conservats. | <p>Durant el segle XVIII Gironella va comptar amb un taller de rellotges, conegut especialment per la construcció de rellotges domèstics. Aquest taller s'atribueix a la nissaga de rellotgers Puigferrat, procedents del Lluçanès i que s'instal·laren a Gironella durant el segle XVIII. Del taller gironellenc es creu que poden procedir vint exemplars, dels quals però, només set compten amb la inscripció de la vila de procedència. En el cas dels rellotges fabricats a Gironella, i a diferència d'exemplars d'altres tallers, no indiquen la data ni el taller o fabricant, només en alguns casos hi ha la inscripció del nom de la vila de procedència. Els rellotges del taller de Gironella generalment tenen unes mides d'entorn a 200x140x110 mm., amb una esfera rectangular situada verticalment, en alguns exemplars amb el nom de 'Gironella' o el text 'Ft en Gironella'. Els rellotges del taller de Gironella disposen d'una única agulla que marca les hores, la qual compta amb un índex més llarg desplaçable que permet programar l'hora del despertador; aquest gira conjuntament amb l'agulla horària i en passar pel costat dret del rellotge dispara el mecanisme del despertador (situat a l'exterior de la caixa). Aquest sistema de despertador és propi dels despertadors monàstics, o rellotge mecànic casolà, dels segles XV i XVI. Aquesta especificitat no s'ha localitzat en altres tallers a excepció d'un exemplar contemporani d'Igualada. Pel que fa al pèndol, en molts casos no és l'original, aquest era curt, situat davant l'esfera i habitualment en forma d'àncora de vaixell. El sistema d'escapament és de paletes, més antic encara que l'escapament català; tant les rodes transmissores com el bastiment són de ferro. La majoria d'exemplars disposen de soneria, alguns toquen les hores i les mitges i altres també els quarts. Tenen autonomia de funcionament per un dia. Un altre tret present en diversos exemplars és que al centre de l'esfera hi ha una figura solar gravada i el disc horari compta amb divisions dels quarts d'hora. Generalment, tant les xifres romanes com els ornaments van ser gravats a la planxa de llautó de l'esfera amb punxó. Es destaca com a característica específica l'existència d'una peça angular de ferro que abraça el rellotge per les parts posterior i inferior i que dóna solidesa a l'estructura. Aquesta característica ha permès atribuir al taller de Gironella alguns exemplars anònims. En relació al conjunt de poblacions productores de rellotges catalans del segle XVIII, els experts defineixen el taller de Gironella com d'elaboració molt més primitiva en quant a la tècnica utilitzada (molt més antiga). Farré i Xarrié han inventariat '20 rellotges, tres esferes i una màquina procedents de Gironella, set dels quals tenen la inscripció acreditativa de la vila de procedència; en dos apareix simplement el nom Gironella i en els sis restants la frase abreujada Ft en Gironella (XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008)) '. Els rellotges inventariats com a procedents de Gironella es conserven en particulars, en entitats públiques i en privades, per exemple: un exemplar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un al Monestir de Montserrat, dos al Museu Episcopal de Vic, un al Crèdit Andorrà (Andorra), i dos al Museu Comarcal de Manresa (un dels quals amb el nom de Gironella). Dels rellotgers Puigferrat també hi ha constància de la fabricació de rellotges de campanar, es documenta la construcció d'un rellotge per l'església de Gironella al 1748, i un altre exemplar fet el 1795, situat a la torre d'Isanta de Solsona.</p> | 08092-198 | <p>Segons recull la bibliografia, a inicis del segle XVIII a Gironella no hi havia rellotger, raó per la qual el 1728 es va contractar en Joan Puigferrat, de la parròquia de Santa Maria de Merlès, per tal que reparés el rellotge del campanar, fins llavors se'n feia càrrec el mossèn. Aquest rellotger també havia reparat el rellotge del campanar de la parròquia de Sant Joan de Berga, l'any 1727 i altra vegada l'any 1734. L'any 1748, des de Gironella es va tornar a contactar amb Joan Puigferrat per tal que construís un rellotge nou pel campanar; període en que consta que s'oferí al rellotger que es quedés a viure a la vila de Gironella, a canvi, el consistori es faria càrrec dels seus impostos, el rellotger acceptar el tracte i poc després ja es documenta la família vivint-hi. Van ser tres les generacions de la família que van fer de rellotgers a Gironella, Joan Puigferrat (c. 1698- Gironella 1753), Joan Puigferrat i Riambau (Sant Marti de Merlès 1736 - Gironella 1808) i Josep Puigferrat Escaler (Gironella 1776 – c. 1850). Del conjunt de rellotges atribuïbles al taller dels Puigferrat, només uns quants porten inscrit el nom de Gironella, en cap dels exemplars consta la data ni el nom del taller o fabricant (Puigferrat), per tant, no es coneix quin dels rellotgers de la nissaga els va fabricar. De fet els rellotges anònims s'han pogut atribuir a aquest taller i aquesta nissaga per comparació, ja que mostren les mateixes traces i tècniques que els identificats amb el nom de Gironella. Es creu que potser alguns dels rellotges més antics (potser els anònims), podrien haver estat fabricats mentre residien a Sant Martí de Merlès, aproximadament entre 1734 i 1748.</p> | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-01-19 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La tradició rellotgera del segle XVIII a Gironella es caracteritza per la presència d'un taller d'elaboració de rellotges domèstics que a nivell més global (europeu) es podrien situar dins una tipologia manufacturera molt més antiga, entorn a dos segles abans. Aquest fet es deu a que la tecnologia rellotgera europea al segle XVIII havia evolucionat molt, per contra els rellotgers catalans mantenien una tradició molt més rudimentària que no els permetia fer còpies dels nous rellotges del mercat europeu, especialment tenint en compte el cost de les peces d'importació. Aquest fet va afavorir l'existència d'uns artesans catalans (locals) que fabricaven unes màquines senzilles, resistents i força fiables, però amb característiques tècniques antigues (comparant-ho amb les noves produccions europees). La fabricació de rellotges domèstics catalans d'aquest període es caracteritza per una especificitat que els diferencia de la resta i que al 1958, en un moment de descobriment dels rellotges casolans catalans, va ser batejat com 'l'escapament català'; consistent en una solució rudimentària consistent en un dispositiu mecànic que regula l'energia proporcionada pels pèndols tot distribuint-la en intervals regulars per mantenir el pèndol en oscil·lació constant. En conjunt els rellotges domèstics catalans s'ha definit com peces amb un disseny extern força actualitzat, amb esferes en general força similars a les elaborades a Anglaterra i França, però amb una maquinària d'acabats i qualitat més aviat rudimentària i de tradició força antiga; segons expliquen els experts això es deu al fet que aquells rellotgers catalans del segle XVIII el que feien era fabricar en petit, en miniatura, el tipus de rellotge de campanar que coneixien i que era d'un o dos segles anteriors. La tradició rellotgera d'aquest període a Catalunya era de la mà d'artesans que no provenien del món de la rellotgeria, sinó ferrers, manyans,.. i sobretot fabricants d'armes (de la qual Catalunya era un reconegut centre productor). Les poblacions considerades productores de rellotges domèstics catalans, s'ha relacionat a partir de l'existència almenys d'un exemplar amb el seu nom gravat. Actualment es comptabilitzen dotze centres productors: Arenys, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada, Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic. En un ventall cronològic ampli que a grans trets es considera des del 1750 fins el 1800, però amb algunes excepcions o distincions pels extrems; així, com a més antic cal referir-se a un exemplar del 1721 de Mataró, tenint en compte que no tots els exemplars disposen de data (en el cas de Gironella, cap exemplar) i altres exemplars que es situen fins el primer terç del segle XIX a Arenys i Moià i un exemplar de la segona meitat del segle XIX de Barcelona. A nivell local, en cada cas es pot parlar d'unes característiques específiques, tot i que es puguin identificar certes similituds o paral·lelismes entre certs tallers. En el cas de Gironella, igual que a Igualada, incorporen un sistema de despertador molt similar. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 49840 | Llegenda El nom de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-nom-de-gironella | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Hom afirma que el nom de Gironella vol dir Girona petita, doncs fou fundada per uns pescadors gironins que volien fer tornar or els còdols i la sorra de la vora del Llobregat.' | 08092-199 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 49841 | Llegenda El mosso de Cerdanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-mosso-de-cerdanya | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'una vegada, a la casa de Cerdanyà de Sagàs buscaven un mosso. Assabentat del fet, un dia hi va anar un xicot per demanar si el volien llogar, doncs s'havia discutit amb el majordom de la fàbrica on treballava i havia plegat. El noi, que era decidit, treballador i enèrgic, ben aviat va convèncer als seus nous amos. Al cap de poc temps, el noi va conèixer una noia de Can Gironella. La seva amistat era molt bona, i ben aviat, aquesta es va convertir en festeig. Els dies feiners, quan el noi acabava el jornal anava a festejar. Aquest fet va caure malament a algun altre xicot que, pel què sembla, també era pretendent de la noia. Un dia, quan el noi anava a festejar, es va trobar un veí amb el qual van fer petar la xerrada. Aquest darrer, veient la pressa del xicot, li va preguntar on anava, i el Mosso de Cerdanyà li respongué que se n'anava a festejar, doncs feia dies que per culpa de la feina no havia pogut veure la seva xicota i ja se'n frissava. El veí li va recomanar que no plegués tard, i que era preferible que a posta de sol ja tornés a ser a casa. El Mosso de Cerdanyà li respongué que ja tenia edat per plegar quan ell cregués oportú i que no entenia perquè li feia aquella recomanació. El veí li digué que ho feia pel seu bé, perquè no volia que li passés res, i li va recordar que, com bé sabia, la noia tenia un altre pretendent al qual el molestava, i molt, el seu festeig. El Mosso de Cerdanyà li va respondre que no patís, que ell no en tenia pas de por, i que per si de cas, portava com sempre el revòlver a la butxaca i que el tenia ben carregat de munició. En sentir això, el veí el va advertir que si les seves sospites eren certes de ben poc li serviria el revòlver, i li va recordar que de dies per festejar en quedaven molts, i que de vida, en canvi, només en tenia una. I dit això, els dos homes es va acomiadar. Resulta que el noi anava a festejar a Gironella, on vivien els seus pares i la seva germana i on la seva xicota passava les nits, a casa d'uns parents, perquè treballava a la fàbrica al torn del matí. El Mosso de Cerdanyà no va fer cas de les recomanacions del seu veí i, si diferència hi havia, encara va plegar més tard de festejar que els altres dies. Quan ja va ser un bon tros fora del poble i es va tornar a encaminar cap a Sagàs, va veure una forma estranya al mig del bosc. Enmig de la foscor, el xicot no podia distingir què era. Així que, poc a poc, el noi s'hi va anar atansant, i quan ja va tenir la misteriosa forma a una distància que ell considerava que hi podia arribar amb un tret, va mirar d'endevinar de què es tractava. La silueta en qüestió tenia forma de persona, però enmig de la foscor no acabava d'identificar de qui o de què es tractava. Així les coses, el noi li va preguntar qui era i què hi feia allà al mig palplantat. La misteriosa forma ni es va moure ni va respondre, motiu pel qual el mosso, que no tenia por, es va començar a posar un xic nerviós. Fou aleshores quan advertí l'estranya silueta que si no responia dispararia a matar. La resposta de la forma fou la mateixa, ni un sol gest ni un sol mot, la qual cosa va acabar d'atemorir el xicot. Amb la por que li amarava els ossos, el Mosso de Cerdanyà va treure el revòlver i va començar a disparar contra la misteriosa silueta fins a buidar totalment el carregador. En acabar, però, l'estanya forma continuava igualment immòbil al mig del pas. (Segueix a observacions) | 08092-200 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) El noi es va pensar que es tractava d'un fantasma i que els trets no li havien fet cap mena d'efecte, motiu pel qual es va espantar molt i arrencà a córrer una altra vegada en direcció a Gironella, cap a casa dels seus pares. Com que no els volia despertar, va trucar a la finestra de l'habitació de la seva germana, i aquesta el va deixar entrar. La germana, en veure'l tan desesperat i amb la cara com desfigurada de l'ensurt, li va demanar que li passava, i el noi li contà tot seguit el seu mal encontre. Li va explicar, però, amb molts treballs, ja que amb prou feines podia parlar, doncs li resultava molt difícil d'articular les paraules. Just quan va acabar d'explicar el seu relat, el noi es va quedar sense veu i va restar mut per sempre més. Hom deia que de l'ensurt se li havien glaçat les sangs. Quan els seus coneguts ho van saber, van començar a indagar per tal de saber què li havia passat, i al final van acabar creient que tot plegat havia estat culpa del majordom de la fàbrica que no volia que festegés amb la seva xicota. Resulta que aquest havia anat a veure una Bruixa per tal d'apartar el pretendent de la noia i tenir el camí lliure.'En relació a la llegenda, Albert Rumbo comenta que 'malgrat tractar-se d'un relat força extens i desenvolupat, la llegenda sembla presentar-se'ns inacabada, doncs no se'ns explica si el majordom rep cap càstig, si la parella acaba junta... Malgrat el fet que aparegui una Bruixa com a possible causant de l'aparició que tan afecta el Mosso, hem cregut millor situar aquesta llegenda a l'actual categoria temàtica, D'Apareguts i Ànimes en pena, que no pas a la De Bruixes i Bruixots, doncs considerem que en el desenvolupament del relat hi prima el fet de l'aparició per sobre de la circumstància de qui l'ha provocat. Ignorem si aquest relat pot partir d'un esdeveniment real o no, però en qualsevol cas, si és així, caldria situar el naixement de la història, amb tota probabilitat, a la segona meitat del segle XIX, doncs així ens ho fan pressuposar les constats referències que hi trobem a la industrialització de la nostra comarca.'El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 49842 | Llegenda El Pont del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-pont-del-diable | FÀBREGA i ENFEDAQUE, ALBERT (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell Edicions. Col·lecció Popular Llegendes, 2. Sant Vicenç de Castellet, 2000, pàg. 22. RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | En relació a la llegenda del pont del diable, Albert Rumbo, qui ha realitzat una recopilació de llegendes, aporta i explica que hi ha diverses llegendes o versions de la llegenda del pont del Diable contextualitzades a Gironella. L'autor n'ha recollit tres, dues de les quals versen una història en la que apareix el Diable. Una de les quals diu així: 'Fa molts i molts anys que cada vespre una vella havia d'anar a buscar aigua travessant el riu Llobregat just per l'indret on actualment resta aquest pont enrunat. Un bon dia, li va sortir a l'encontre un homenàs i li va proposar de fer-li un pont a canvi de l'ànima del primer ésser viu que el travessés. La vella hi va accedir enormement agraïda, puix a partir que el pont fos construït no s'hauria de mullar més els peus. El Dimoni va treballar dur durant tota la nit, i just l'endemà a la mateixa hora ja tenia el pont acabat. Fou aleshores que va arribar la velleta disposada a travessar-lo per tal d'anar a buscar aigua. El dimoni la mirava des de l'altra riba del riu tot fregant-se les mans, doncs ja veia seva l'ànima d'aquella pobra dona. La vella, però, que no tenia un pèl de toixa, just arribar a les primeres pedres del pont, i abans de trepitjar-lo, va obrir un cabasset que portava i en va treure un gat que, de seguida, s'enfilà al pont i el travessà. Així, la vella s'acontentà pel fet de tenir un pont per poder travessar el riu a l'hora d'anar a buscar aigua i el Dimoni s'hagué de conformar amb l'ànima d'un gat, el primer ésser viu que havia travessat el pont.' Una segona llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable, conta que 'per anar a busca aigua, la minyona de Cal Viader, un pagesia benestant de Gironella, havia de travessar el riu per una palanca que oferia més perills que no pas seguretat. A més, cada cop que el riu baixava gros s'enduia la palanca i aleshores la noia havia de creuar el Llobregat molt més avall, amb la qual cosa perdia molt de temps. Tan tipa i avorrida estava d'aquesta situació que un matí, just l'endemà d'una d'aquelles pluges torrencials que havien fet desaparèixer el pas, va oferir donar de bona gana l'ànima al mateix Diable si al dia següent, just abans de cantar el gall, tenia un pont segur per tal de travessar el curs fluvial. Just en acabar d'oferir-se se li aparegué el Dimoni en forma humana i li prengué la paraula. Aquella mateixa nit, tan bon punt es va fer fosc, una munió d'éssers estranys es va posar a treballar desesperadament per tal de construir un pont que resistís els embats de l'aigua. Espantada i penedida, la minyona va córrer a explicar el què li havia passat a la seva mestressa. Aquesta la tranquil·litzà i li assegurà que si tenia confiança en ella no li passaria res ni mai més hauria de patir per anar a buscar aigua. Poc abans de l'hora en què el gall havia de cantar, tal i com era costum, la mestressa i la minyona se n'anaren al corral i tiraren un perol d'aigua bullent al damunt de l'adormit animal. Aquest, desesperat i esfereït, es posà a cantar com mai ho havia fet, just en el precís moment que els treballadors del pont procuraven de col·locar les baranes per tal de finalitzar la seva obra. Fou així com el Dimoni perdé la juguesca, la minyona salvà l'ànima i els de Can Viader van disposar de pont per tal de travessar el riu. Això si, sense barana.' La casa de Cal Viader es troba ubicada força propera al pont del Diable de Cal Bassacs, aigües avall del riu Llobregat. | 08092-201 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Una tercera llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable de Gironella, narra que 'fa molts i molts segles que els senyors de Gironella mantenien una forta brega amb els senyors de Bastareny. Aquesta disputa fou decidida, a favor dels primers, per la força de les armes. En el tractat signat per tal de posar pau entre ambdues famílies s'obligava els de Bastareny a construir un pont sobre el riu Llobregat. Aquests compliren el tracte, i un cop finalitzat, a causa de les penalitats sofertes en construir-lo per força i a desgrat, lluny de casa i en profit dels seus enemics, el batejaren amb el nom de Pont del Diable.' En aquest cas, es tracta d'una llegenda d'una tipologia ben diferent a les anteriors, en les quals la presencia del maligne és l'eix central de la llegenda.Els textos de les llegendes han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor en el qual s'inclou un seguit de dades i comentaris que complementen i contextualitzen les llegendes. Albert Rumbo també informa que 'alguna versió, més literària i amb poca consistència argumental, ens parla de 'la noia de cal Pere Vell' (BOVET BARNADAS, Ramon: El Pont del Diable, dins Queralt n. 5, Berga, desembre de 1953, pàg. 8).El pont està ubicat al riu Llobregat al seu pas per Cal Bassacs. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 49843 | Llegenda El prometatge del Marquès de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-prometatge-del-marques-de-gironella | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Quan els hereus dels marquesos de Gironella desitjaven casar-se, esperaven a anunciar-ho per Festa Major. Aleshores, en presència de tots els seus súbdits, escollien d'entre les seves vassalles la donzella que més els plaïa i la treien a ballar. En convidar la noia, li oferien una joia que equivalia a un requeriment de prometatge. D'aquí que aquest ball prengués el nom del Ball de la Marquesa . El Marquès esdevenia capdanser del ball, i després el seguien els seus familiars, majordoms i servents preferits. Els vassalls, per poder-hi entrar, havien de rebre el permís del Marquès, el qual, a la vegada, els indicava si podien ballar o no amb la noia que havien escollit.' | 08092-202 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons comenta el mateix autor, 'mantenim aquí el nom recollit per la llegenda, però de ben segur que aquest ball és el mateix Ball de l'Almorratxa que, encara avui, es dansa a la vila de Gironella per la Festa Major.' | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 82478 | Dita del llop de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llop-de-granera | <p>ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http://topica.dites.cat/2012/10/granera.html [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.</p> | 08095-142 | <p>Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 82479 | Refrany del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-diable | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.</p> | XVIII-XX | <p>'De Granera, el diable n'era'.</p> | 08095-143 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 82480 | Dita del llamp de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llamp-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.</p> | XVIII-XX | <p>'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.</p> | 08095-144 | <p>La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 82543 | Dita de les Tres Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-les-tres-masies | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63.</p> | <p>'Otzet, Salvatges i l'Agulló, bevien en porró'.</p> | 08095-207 | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, els tres masos eren propietat del sr. Pineda, antic propietari de la masia de cal Torrents.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 82544 | Llegenda del collet de la Creu de Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-la-creu-de-llebre | <p>FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43.</p> | <p>Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven i malmetien les collites. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre a la zona del collet de Llebre. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu que està situada en aquest punt commemoraria aquest fet. Alhora hi ha una altra versió d'aquests fets: un vicari que anava a la Sala de Sant Llogari a dir-hi missa va veure una dona que es despullava i deixava la roba a terra, transformant-se en llebre. El vicari li va amagar la roba i es va esperar que tornés. Quan va tornar, el vicari li va dir que li tornaria la roba si li deia on havia anat. La dona li digué que havia anat a casa seva a posar unes agulles negres a les banyes del bous.</p> | 08095-208 | 41.7334400,2.0612400 | 421930 | 4620607 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta llegenda està relacionada amb el món de la bruixeria. | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 82545 | Llegenda del presoner de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-presoner-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, al castell de Granera hi havia empresonat un noble o personatge de bona família. Aquesta creença rau en el fet que una de les dues finestres gòtiques del castell estava enreixada. Si tenim en compte que aquestes finestres estan situades a la sala noble del castell, la creença que el presoner pertanyia a la noblesa (o similar) agafa volada.</p> | 08095-209 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 82546 | Llegenda del gos fidel del castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gos-fidel-del-castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 24.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, el senyor del castell de Granera va tornar al poble set anys després d'haver marxat a la guerra. En arribar al castell, i després de no haver donat senyals de vida durant tot aquest temps, es va trobar amb una situació familiar força complicada: la seva dona s'havia casat amb un altre home en creure que ell havia mort, el fill estava a punt de casar-se amb una dona de mala reputació i la seva filla amb l'hereu del seu pitjor enemic, la seva mare festejava amb un jove servent i els seus vassalls li havien perdut el respecte en favor de la seva muller. L'únic que va estar content de veure'l fou el seu gos, que anava amb ell arreu. Per tot això, el senyor de Granera nomenà al gos com l'hereu de tots els seus béns.</p> | 08095-210 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 82547 | Llegenda de la Roca dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-dels-enamorats | <p>PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 48. VILÀ, Jordi (2017). 'La llegenda del Roc del Cornut'. La Granària, 43, p. 24.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, les noies casadores de Granera anaven al peu d'una roca aïllada que tenia la part superior arrodonida i estava situada en el camí de Granera a Sant Llorenç Savall. Un cop allà llençaven una pedra rodona al cim de la roca. Si la pedra quedava aturada al cim, volia dir que aquell any trobarien xicot i es podrien casar. Existeix una variant d'aquesta llegenda que situa els fets a l'anomenat roc del Cornut, situat dins del terme de Sant Llorenç Savall, sota del coll de Trens. Al segle XIII, els fidels de Granera es reunien a l'ermita de Santa Cecília, protectora de la virtut de les noies. Aquesta santa i sant Climent es van enamorar, però donat el comportament agossarat del sant envers ella, santa Cecília el va rebutjar i el va fer marxar. Donada la insistència del pretendent, un dia la santa el va perseguir amb pedres a les mans i al davantal fins a l'ermita de Sant Feliu de l'Armengol (actual Vallcàrcara). Li llançà una de les pedres per foragitar-lo, mentre les altres li queien del davantal prop d'aquest emplaçament, quedant immòbils al mateix lloc. És l'anomenat roc del Cornut, que actualment es correspon amb una formació rocosa de perfil irregular i força pendent. La creença diu que si la primera pedra que es llença queda aturada al cim del roc, la persona que l'ha llençat es casarà en un any. Si s'aconsegueix al segon intent, trigarà dos anys i així successivament.</p> | 08095-211 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 82548 | Llegenda de la Tomba del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-tomba-del-moro | <p>PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 70.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, en el segle X, el cabdill Al-Mansur i el seu fill Abdal·là ben Al-Mansur lluitaren la ràtzia contra el comte de Barcelona. Després d'aquesta, Abdal·là no es trobava bé i els metges li aconsellaren d'anar a un lloc d'alçada. Per aquest motiu pare i fill s'instal·laren al castell de Granera. Amb la recuperació d'Abdal·là, tots dos sortien a cavall per les terres de Granera, essent un dels llocs preferits del noi el promontori rocós situat al nord-est de la masia de l'Otzet, des d'on contemplava unes magnífiques vistes del castell. Abdal·là recaigué en la seva malaltia i, des del castell estant, observava la seva roca preferida. Un cop mort, el seu pare ordenà que s'excavés una tomba en aquesta roca, orientada a la Meca. El dia del seu enterrament, l'exèrcit escoltà el cos embolcallat amb un llençol fins a la roca, on quedà enterrat.</p> | 08095-212 | 41.7247700,2.0324900 | 419528 | 4619671 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 50180 | Costums desapareguts relacionats amb balls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-balls | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català</em>. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers.</em> Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASSOT MUNTANER, Josep (1993). 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya', a <em>Revista d'Etnologia de Catalunya</em>, nº 2, Febrer 1993, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, pp. 132-133. </span></span></span></p> | XVIII-XX | Tradicions en desús. | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, que estan relacionats amb els balls i amb ballar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE SERRALLONGA (referenciat en la fitxa 'Cançoner'). Ball antic que se sap, per premsa local, que el 1905 feia 43 anys que no es representava i que aquell any es va tornar a fer (informació oral de Paco Cruz). La descripció que en fa Amador Garrell (GARRELL, 1960) és aquesta: 'era una comparsa que en direm molt primitiva, la qual actuava el diumenge per places i carrers. Els personatges -que anaven tan mal girbats com us pugui semblar-, representaven -o pretenien representar- una pantomima parlada, que començava així: - 'Serrallonga, Déu vos guard'. -'Qui sou vós, que no us conec?...'. Una altra versió va ser recollida per Marià Aguiló: 'Dia deset de setembre / ja nos varen agarrar / á la presó quens portaren / Perpinya sen diu de nom...' (MASSOT, 1993: Sèrie A-[15]-XIV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DELS VELLS. El dimarts de carnestoltes s'aplegaven diverses colles i feien una ballada conjunta. A vegades havien figurat un passatge còmic abans de començar el ball. Sortien els vells de totes les colles i feien una ballada ells sols. Figuraven anar pesats i es bellugaven amb aparent dificultat; moltes de les velles simulaven que els agafaven basques i mareigs. La gresca durava fins que sortien els diablots i a fuetades netejaven la plaça de vells. Aleshores sortien totes les parelles de nuvis i feien una ballada de gran lluïment, en la qual posaven a prova les seves habilitats en la dansa per tal de contrastar el ball dels vells (AMADES, 1985, II: 127). </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL BALL DELS BRUTS era una paròdia del de les donzelles. Els fadrins sortien vestits amb robes dolentes i ben brutes i la cara emmascarada. Anaven per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven; les feien seguir, i les duien fins a la plaça, on les obligaven a ballar. Abans però els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-la completament negra, com la duien ells. (AMADES, 1985, II: 243). </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE L'ESPOLSADA. Al barri del Lledoner, que pel setembre celebra la Festa Major, tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró (BAULIES, 1965). Els balladors executaven un pas o punteig conegut amb el nom d'espolsa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALL RODÓ. Era un ballet popular cantat, la lletra del qual deia: 'Ball rodó Margarideta, ball rodó Margaridó”. Es pot trobar en un disc de danses del sac.</span></span></span></span></p> | 08096-333 | 41.6080600,2.2872700 | 440612 | 4606506 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50180-carnaval-2023-10.jpeg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 79162 | Els carros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-carros | AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000 | XIX-XX | Ja no és una festa que es celebri | Quan arriba la nit de cap d'any per part del jovent del poble és costum anar a buscar carros a les cases de pagès i portar-los a la plaça del poble; en una ocasió ho feren més gros arribant fins a Sant Celoni, parant davant de Can Mai Tanquis a fer foc, tanmateix quan varen sortir ja no hi era, uns de Palau els havien fet la mateixa jugada. Després d'assabentar-se qui havia estat els va caldre anar al poble veí per recuperar-lo. Actualment es porten a remolc de cotxes i altres estris i es deixen a la plaça. Actualment s'ha anat perdent per la falta de carros de les masies. | 08097-18 | 41.7316400,2.5018800 | 458574 | 4620101 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 79523 | Festa major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-15 | http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicen%C3%A7_d%27Osca | XX | Festa celebrada el tercer cap de setmana de gener al voltant del dia 22 de gener festivitat de Sant Vicenç Màrtir. Es realitzen ofici religiós i activitats de lleure com una caminada popular. | 08097-66 | Sant Vicenç Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III-València, c. 304) fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa. Fou capturat i torturat en temps de Dioclecià, per la qual cosa és venerat com a sant i màrtir en el calendari litúrgic catòlic (22 de gener) i ortodox (11 de novembre). Sol aparéixer en pintura amb roba de diaca, acompanyat per un corb o sostenint una roda de molí. | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 79526 | Gualba, l'orinal del cel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gualba-lorinal-del-cel | No es coneix gaire | Dita de caire toponímic i meteorològic que expressa l'abundància de precipitacions, respecte a la resta de pobles del voltant, que es recullen a la zona de Gualba per la seva ubicació. | 08097-69 | 41.7316500,2.5019200 | 458577 | 4620102 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||||
| 79538 | El calendari de la ceba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calendari-de-la-ceba | http://www.gualba.net/turisme/cultura-festes-i-fires/tradicions AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000 GARCIA PEY, E.: El calendari de la ceba' Camins fresats El 9 Nou, 19 de gener 1998 | Ja no es realitza | El procediment consisteix a pelar una ceba i anar desgranant les successives capes fins a disposar d'una dotzena d'elles . Feta aquesta operació , es col·loca cada capa de ceba en un petit plat , abocant sobre d'ella una cullerada de sal . Es disposen dels dotze plats en filera i s'associa cadascun a un mes de l' any . Tan singular calendari es deixa llavors reposar la primera nit de l'any , i el matí de l'1 de gener s'observa cadascun dels plats , veient si la sal està molt humida , poc o gens . Aquells en què les cebes estiguin més humides i al platet hi hagi abundant líquid ( suc de ceba ) , seran mesos molt plujosos . En els casos en què la sal segueixi intacta , tocaran mesos secs . | 08097-81 | La persona que realizatva aquesta lectura era en Josep Pujol de Can Clos (Can Mec) Aquestes cebes amb les quals es fa el calendari, antigament es feien a la terra de conreu del mas i es guardaven penjades, triant la més grossa i bonica quan arribava aquesta diada. Ara com en tantes altres coses, els temps han canviat i la ceba es va a comprar al mercat de Sant Celoni el dimecres abans. | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 79539 | Goigs de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc-1 | XX | Goig dedicat a Sant Roc que encara es canta a la seva festivitat el 16 d'agost amb la següent lletra: Entrada: Puix sou sant de gran valia, Gualba sempre acut a Vós. En la pesta i malaltia, valgueu-nos, sant gloriós I Vostra pàtria és la Provença i el bressol fou Montpeller. Santa fou vostra naixença Ipenyora de tot bé. Devot fóreu de Maria Que és Mare de pecadors. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. II Morts els pares, deu als pobres Tot el gran tresor d'hereu, I us doneu a bones obres Abraçat sempre amb la creu. Creu de Crist per companyia, Font de totes les dolçors. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. III Per flairar de Crist l'aroma, Cap a Roma feu camí. Tots els camins van a Roma Si el cor és bon pelegrí. Per ciutat i rodalia Cureu plagues i dolors. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. IV On la pesta arreu treballa, Vós, al fons dels hospitals, Sou del cos de revifalla I alegria dels malalts. Al vostre nom prest fugia El flagell tan horrorós. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. V Lluny del món, en una cova Voleu viure inconegut, I on vostre esperit hi troba La dolçor de la virtut. Un ca us duia cada dia Un panet molt saborós. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. VI De retorn al vostre poble, Poble i vestit de burell, Si de béns éreu el noble, Ara us diuen bergantell. Us prenien per espia, Vós qui escampàveu favors! En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. VII Sol, i amb Déu, res no us espanta: Cinc anys tancat en presó, Vós la torneu una santa Capella d'oració. Quan el poble ho coneixia, Moriu ple de resplandors. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. VIII Del diable, vil espina, Guardeu-nos, gloriós sant. Ell trencà la Llei Divina, Però el venç el Déu Infant. Oh sant Roc, sigueu metgia Dels qui acuden sempre a Vós. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. IX Celebrem la vostra festa Per un vot que el poble féu Al lliurarse de la pesta Per Vós i gràcia de Déu. Tal prodigi, mereixia Cantar les vostres llaors. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. X Gualba sempre en Vós espera Com a planta cordial. Sigueu Vós nostra bandera I lliureu-nos de tot mal. La Parròquia sempre sia Un planter ben ufanós. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. Tornada: A tothora alabat sia Déu qui ens dóna tal socós. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. | 08097-82 | El vot de poble és el vincle entre Gualba i Sant Roc segurament vinculat a alguna epidèmia. Aquesta advocació va ser molt típica durant l'Edat Moderna. | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 79578 | Gorg de la Goja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-goja | https://josepbaliusplanellas.blogspot.com.es/2014/10/salt-de-gualba-i-gorg-de-goja.html | Es tracta d'un estanyol de muntanya relativament petit. Aquest gorg es troba en el curs fluvial de la riera de Gualba, s'obre al peu d'un gran roc que forma el gorg deixant un petit pas per l'aigua sobrant al seu costat. | 08097-129 | 41.7496600,2.4884600 | 457470 | 4622108 | 08097 | Gualba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79578-foto-08097-129-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 79617 | Caramelles de Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-gualba | Amades, Joan, Costumari Català, Salvat Editores, Barcelona, 1989, vol. II, pàg. 875 | XIX-XX | Segons descriu Joan Amades: 'A Gualba els caramellaires cantaven els goigs del Roser, dels Dolors i del Carme. Formaven dues colles, presidida cada una per un dels pavordes de les confraries indicades. Finides les cantades, el pavorde convidava als companys a fer a casa seva un àpat obligat de bacallà. Compraven els ous que recollien al preu fixat de noranta cèntims la dotzena. A la tarda es jugaven els ous a l'hostal, als naips. El profit que en treien era per al culte de la Mare de Déu.' | 08097-175 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 79620 | Goigs de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-vicenc-1 | XX | Triomfant i poderós Sou davant Nostre Senyor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Osca, sortada ciutat, Produïa, amb bell delit, La flor i el fruit exquisit Que fins al Cel ha arribat I així difondre abundor De socors, gràcia i favor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Els pares-no sens misteri- A Saragossa us envien On els miracles admiren De vostra fe i gran imperi, Bo, i predicant, fervorós, L'amor de Nostre Senyor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Mentre amb despit i furor Prova Dacià, el malvat, En vostre cos delicat Dels turments el viu dolor, Brilla en Vós la resplandor De la llum del Crist l'amor Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Arribàreu a València I fóreu empresonat. De Valeri confortat Sou per alta providència. Sofriu alegres tots dos Fam, fret, i foscor i dolor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Per fer-vos prevaricar A un poltre lligar-vos feren Fins que els membres vegeren Els ossos desconjuntar. Ferm, malgrat els assots, No defalleix vostre cor Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Entre feres, el cos fret Fou a un mal canyet tirat I fou per un corb guardat I per Déu, a tot indret. Ell us defensa, amorós, Contra el llop devorador. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Dacià, ferotge encar, No pot més, perquè en Vós veu, Els grans prodigis de Déu I us llença al fons de la mar. Sortiu a flor d'aigua airós Vessant llum i bona olor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. En vostra festa, a trenc d'alba, Us lloem, oh Sant Vicenç, I tot el poble de Gualba Rep de Vós consol inmens. Reliquiari formós Brilla a l'altar amb tot honor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Deu-nos de la fe el braó, Ja que confiem en Vós. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. | 08097-178 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||||
| 79621 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-3 | XX | La lletra dels goigs és la següent: Entrada Ja que Gualba afecte us mostra I confia sempre en Vós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Prop d'un riu feieu de guia Mostrant llocs de fàcil pas; Qui passar el riu no podia Era alçat pel vostre braç. Per deixar el que sigui innoble Deu-nos força bondadós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Dur gent a coll no us eslloma I sembleu com un gegant, Però estimant Déu, servint l'home, És això el que us fa més gran. El vostre temps es desdobla Per feina i rés fervorós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Tot i la vostra gran força No podieu dur un menut; El braç, impotent, es torça I esdevé molt costurut. Ell va dir 'és que duus pes doble Ara el món portem tots dos'. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Vós, portant la gent en braços, Vau trobar Jesús infant; Que siguem sempre capaços De fer el bé tot ajudant. Que el treball fet amb fi noble Tingui un premi tan preciós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós El mal us va fer la guerra Pel fet de ser a Crist fidel, Vau ser màrtir a la terra I ara ens guieu cap al Cel. L'arrel xuclava en sòl noble, El fruit va ser esplendorós Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Gualba us feu una ermita Iels seus morts us va confiar, I amb gran fervor sol·licita Que al morir ens doneu la mà. Els seus precs envers Vós redobla En moment tan engoixós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós A aquells que amb excavadores Treuen pedra prop d'aquí, Eviteu a totes hores Que prenguin mal pel camí. Són gent forta que s'acobla A un estrimolt perillós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós I si no es demanar massa, No deixeu en cap moment Els camions que amb molta traça Baixen per un fort pendent. Es precís que cuideu doble Dels seus valents conductors. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós També per la gent que mana Intercediu al Senyor, Que es vegi com agermana El manar essent servidor. El guiar ha de ser noble Com escau a conductors. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós A tots aquells que es desplacen En vehicles o bé a peu, Dels perills que els amenacen Us preguem que els en guardeu I que ressoni la cobla Per un Sant tan generós Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Tornada Com que Jesús us escolta Al portar-lo a coll joiós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós | 08097-179 | Fa referència a la proximitat del cementiri i al treball a les pedreres del municipi | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 79628 | Llegenda del falcó d'en Cap d'Estopes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-falco-den-cap-destopes | http://elbaixmontseny.blogspot.com.es/p/arbucies.html https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Berenguer_II | XI | Molt poc coneguda a la població | El comte de Barcelona Ramon Berenguer I va tenir dos fills bessons, en Ramon Berenguer i en Berenguer Ramon. En Ramon Berenguer tenia els cabells molt llargs i rossos i per això era conegut com en Cap d'Estopes. L'Estopa és una madeixa de fil de no gaire qualitat i força embolicat. Quan el comte de Barcelona va morir, va deixar molt clar que el comtat havia de ser governat pels dos bessons.Però els germans es barallaven continuament. I un dia,en Ramon Berenguer, Cap d'Estopes, va anar de cacera amb el seu falcó i tot d'una va desapareixer. L'endemà es va trobar el seu cos, assassinat per desconeguts, en un lloc apartat i solitari. Va ser enterrat a la catedral de Girona, on encara reposa el seu sepulcre de pedra. El seu germà bessó, en Berenguer Ramon, va governar tot sol el comtat. Sempre es va sospitar que havia tingutmolt a veure amb la mort d'en Cap d'Estopes, però no es va poder provar. Aquest fet va originar moltes llegendes. La primera explica que el càdaver va ser trobat per un pagès que va sentir els laments del falcó del comte, posat en una branca molt a prop d'on jeia el cos. Una altra llegenda diu que, mentre portaven el cadàver cap a Girona, el falcó volava tota l'estona sobre la comitiva i que quan va arribar a la catedral es va morir de cansament sobre el taüt del seu senyor. Per commemorar aquest fet, es va construir aquest falcó de pedra que descansa no gaire lluny del sepulcre d'en Cap d'Estopes. L'ultima llegenda del falcó d'en Cap d'Estopes diu que el dia dels funerals a la catedral de Girona, els capellans s'equivocaven contínuament en dir les oracions i repetien, una i altra vegada, les mateixes paraules:' On és el teu germà?', mirant en Berenguer Ramon. | 08097-186 | Ramon Berenguer II, Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa. Les relacions amb el seu germà foren sempre tibants, i intentà disputar-li l'herència. Segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real però, era d'una certa preeminència del Cap d'Estopes. En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquests comtats així com el de Cardona. Al seu retorn el comte donà al seu germà part de l'herència contreta del seu pare, rebent la pària de l'Emirat de Larida. El 5 de desembre de 1082, anant el Cap d'Estopes de Barcelona a Girona, en passar per un lloc boscós i solitari, conegut després per la Perxa de l'Astor (Sant Feliu de Buixalleu o Gualba), fou mort per uns desconeguts, que potser foren els seus mateixos acompanyants. El cadàver fou llançat al, després anomenat, Gorg del Comte, de la Perxa de l'Astor o Gorg d'en Perxistor, i allà fou descobert per l'astor que duia la víctima, que hauria guiat els qui el cercaven. La veu popular acusà en aquell moment el seu germà com a instigador de la seva mort, motiu pel qual Berenguer Ramon II és conegut com el Fratricida. El cos de l'assassinat fou dut a Girona i sepultat a la catedral d'aquesta ciutat. | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | La mort d'en Cap d'Estopes s'ubica en altres poblacions properes i és motiu de llegendes. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 79653 | Persecució de bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/persecucio-de-bruixes | PLADEVALL, A.:'Persecució de bruixes a les Comarques de Vic a principis del s. XVII' Monografies del Montseny núm. 1, 1986 | XVII | No massa conegut | El 14 de gener de 1621 hi hagué una convocatòria general de la universitat i singulars de Gualba, on es proposà, degut a la sospita de que hi havia gent tinguda per bruixa, seria acertat de que fossin preses i punides per els mals que causaven a la terra. | 08097-211 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 79656 | Els Esclops de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esclops-de-deu | GARCIA-PEY, E. : Gualba. Recull onomàstic i tradicional, 1996 . | El Divendres Sant durant la nit es canten els 'Esclops de Déu': Els Esclops de Déu fangaven / Sant Joan triava el gram / i amb la punta de l'estaca / li plantava l'enciam / Sant Pere li va al darrera / i amb el tripi tripi trap | 08097-214 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||||
| 79658 | Alls torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alls-torrats | XIX-XX | Ara ja no es realitza | Josep Pujol realitza per Sant Joan un ritual per a fer fora les bruixes: tira al foc 4 cabesses d'alls i mentre es torren resa una oració. Després els alls s'han de menjar | 08097-216 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Contat per Jaume Salichs. També ens explica que aquest dia penja una herba a la porta; però no en sap el nom. (potser herba de Sant Joan) | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 257,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc