Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
93895 Plafó ceràmic del Camí de Can Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-del-cami-de-can-quintana XX <p>Plafó ceràmic ubicat a la paret de l'edifici que fa cantonada entre el carrer de Sant Pere i el Camí de Can Quintana. Es tracta d'un plafó de cinc rajoles d'alçada per set d'amplada, emmarcat per una sanefa de rajoles amb motius geomètrics. El tema central del plafó és figuratiu i representa Sant Pere, a la platja, entre dos pescadors, un assegut fumant una llarga pipa i l'altre dins una barca de vela llatina, trafegant amb la xarxa. Al costat dret s'hi veuen dues nanses de pescar.</p> 08006-322 Carrer del Camí de Can Quintana, cantonada amb el carrer de Sant Pere 41.5793093,2.5475983 462287 4603168 1992 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93895-02dsc9922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93895-03p1560332.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Doy 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93896 Plafons ceràmics de la plaça Lloveras https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-de-la-placa-lloveras XX <p>Dos plafons ceràmics ubicats a la façana que delimita l'espai de la Plaça Lloveras, on hi havia el balneari homònim. El primer plafó està situat a la façana propera al carrer de Sant Joan. Es tracta d'un plafó de rajoles (10 x 8 rajoles). El motiu central és una imatge de l'antic balneari Lloveras. Damunt el dibuix, es pot llegir: 'PLAÇA / LLOVERAS'; a sota: 'EN AQUEST LLOC, FOU CONTRUIT / L'ANY 1899, EL BALNEARI LLOVERAS'. Està emmarcat per una sanefa de rajoles on s'hi representa una estrella dels vents.</p> <p>El segon plafó està ubicat a la façana o espai més proper al Rial de Pau Costa. Aquest consta d'una amplada de 10 rajoles i una alçada de nou rajoles. El tema central és el vaixell Carlitos. Un pailebot de dos pals, que fou el darrer en construir-se a les drassanes d'Arenys. A les rajoles s'hi pot llegir: 'EL CARLITOS L'ÚLTIM VAIXELL CONSTRUIT / A LA MESYTRANÇA D'ARENYS, EN AQUESTA PLATJA / L'ANY 1918'.</p> 08006-323 Plaça Lloveras 41.5796371,2.5540078 462822 4603202 1990 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-02p1540528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-03dsc8503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-04p1540534.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ofelia Sanz 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93897 Plaques dels noms dels carrers https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaques-dels-noms-dels-carrers XX <p>En els carrers d'Arenys de Mar no hi ha plaques que identifiquen el nom dels carrers, sinó plafons ceràmics que li donen una estètica més noble a la vila, amb una uniformitat estètica. El nom del carrer està escrit en una àrea de sis rajoles (3 x 2) en negre sobre fons blanc. Les lletres en capital, totes. Al voltant hi trobem una sanefa floral en groc i blau sobre fons blanc que emmarca el nom. En els quatre costats hi ha quatre rajoles quadrades amb una roseta o floró ornamental.</p> 08006-324 Arenys de Mar 41.5793975,2.5515318 462615 4603176 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-02p1540792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-03p1560204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-04p1570193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-05p1540504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-06p1540233.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93898 Àncora 1 Montcalvari https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-1-montcalvari Sense data <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la façana septentrional del Montcalvari, sense cap pedestal ni protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p> 08006-325 Carretera del Port, s/n 41.5796935,2.5581019 463163 4603206 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93898-02dsc8553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93898-03dsc8555.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A pocs metres n'hi ha una altra, a tocar de la roca granítica sobre la que s'aixeca l'edifici del Montcalvari. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93899 Àncora 2 del Montcalvari https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-2-del-montcalvari Sense data <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada a tocar de l'angle de llevant del Montcalvari, arran de la pedra granítica sobre la que s'aixeca l'edifici. Situada directament sobre el terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar ha fet que hagin quedat en desús.</p> 08006-326 Carretera del Port, s/n 41.5796233,2.5580408 463158 4603198 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93899-02dsc8558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93899-03dsc8560.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Molt a prop, n'hi ha una altra d'igual. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93900 Àncora Casa del Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-casa-del-mar Sense data <p>Àncora de patent (sense cep) feta de ferro forjat, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Casa del Mar, sobre d'unes pedres de rocalla porosa de jardineria, però sense cap mena de protecció.</p> <p> </p> 08006-327 Carretera del Port, s/n 41.5790477,2.5551756 462919 4603136 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-02dsc8534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-03dsc8533.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93901 Àncora del Club Mar Sport https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-club-mar-sport Sense data <p>Àncora de ferro forjat, sense cep, amb quatre braços unglats. Està situada directament sobre la gespa d'un parterre, enfront la façana del club de pesca Mas Sport, sense cap mena de pedestal ni protecció.</p> 08006-328 Carretera del Port, s/n 41.5799814,2.5625959 463538 4603236 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-02p1540719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-03p1540720.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93902 Àncora del Port https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-port Sense data <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en el parc del davant del restaurant de Can Dani. Directament sobre terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p> 08006-329 Carretera del Port, s/n 41.5788350,2.5531830 462752 4603112 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-02p1560736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-03p1560737.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2025-03-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Conserva un bon tram de cadena. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93903 Pintura mural del carrer d'Andreu Guri https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-carrer-dandreu-guri XXI <p>Mural pintat a la paret al final del carrer d'Andreu Guri, a la confluència amb el carrer de sant Pere i l'inici del Camí de la Pietat, que porta el títol de 'Desig'. És obra de l'artista Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret, amb motiu de la celebració de l'any Espriu. Al davant es veu la silueta negra d'un home amb barret, tirant d'un carro, al fons uns xiprers, en vermell, darrera una corrua de nens saltant i corrent, amb un text pintat que diu: 'En el vell carret d'en Quela desitjava pujar pel camí del cementiri que domina tot el mar'.</p> <p>Està basat en un dels fragments del llibre <em>Ronda de mort a Sinera</em>, de Salvador Espriu.</p> 08006-330 Carrer d'Andreu Gurí, s/n <p>Mural realitzat durant la celebració de l'any Espriu (2013), centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Per Salvador Espriu, Arenys de Mar va ser una vila estimada, viscuda, sentida. Prova d'aquest sentiment profund que el poeta tenia per aquesta seva petita pàtria, va ser la creació del mite de Sinera, un dels seus grans mites literaris. Sinera, Arenys al revés, és l'expressió d'aquesta predilecció. Sinera és el símbol del seu món feliç, perdut, destrossat. Però també el que guarda amb tendresa, els records de la seva infantesa, la família, la bellesa del paisatge: el mar, els rials, els arbres. Records que ens transmet amb un llenguatge de gran bellesa, que ens penetra suaument i sacseja el nostre jo més íntim.</p> 41.5789491,2.5477485 462300 4603128 2013 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-02dsc0850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-03dsc0851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-04p1570263.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-01-25 00:00:00 Jordi Montlló Bolart UllDistret Art urbà.Forma part del projecte Empremtes, de l'artista local Ferran (Ull Distret). L'objectiu del projecte era el de decorar diverses parets dels carrers del nucli antic d’Arenys de Mar amb il·lustracions i intervencions cal·ligràfiques de gran format amb textos i paraules de l’obra de Salvador Espriu, tot integrant-les en el paisatge urbà, amb la finalitat de plasmar, a peu de carrer, l'empremta d‘Espriu, i apropar la seva obra a la ciutadania.Són tres els murals situats a diferents indrets del nucli antic amb textos d'Espriu i il·lustracions de Ferran. Els altres dos són: Al carrer del Turó amb Escarabar, on podrem llegir: “Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates”. Fragment de Per al llibre de salms d´aquests vells cecs, VII. I, finalment, el tercer mural, a Pas sota estudi tocant amb el Rial de Sa Clavella, els dibuixos dels grills són acompanyats de Final del laberint, VIII amb: “La vella nit es posa / de nou l´abric. / Se´l corda amb una llarga / cançó de grills/ Encén el petit home /de la lluna el fanal.” Aquest darrer ha desaparegut. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93904 Pintura mural Escola Joan Maragall https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-escola-joan-maragall XXI <p><span><span><span lang='ES'>Mural ideat pel grafista arenyenc Txeni Gil </span></span></span>i pintat, amb pintura plàstica, a la paret de l'escola Joan Maragall, amb motiu del 50è aniversari de l'escola (1960-2010). <span><span><span lang='ES'>La il·lustració esquematitza la façana litoral de la vila, vista des del mar, amb una barca on una parella de joves es llença a l’aventura. Un bust gegantí del poeta Joan Maragall impulsa la barca amb una potent bufada.</span></span></span></p> <p>La realització es va fer amb la participació per etapes dels alumnes de primària de l’escola que, en grups, van anar acolorint, a modus de vitrall o mosaic, diferents àrees prèviament delimitades, segons les seves capacitats i alçades, fent-se seu el resultat final.</p> 08006-331 Rial de Sa Clavella, s/n <p>Realtzat amb motiu del 50è aniversari de l'escola (1960-2010).</p> 41.5826448,2.5450563 462078 4603539 2010 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-02dsc1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-03dsc1204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-04dsc1205.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-01-25 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Txeni Gil Art urbà.Mesura 12 metres d'amplada per 3,5 metres d'alçada.Col·laboració i assessorament de Jordi Chiva, tècnic en pintura decorativa. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93905 Pintura mural 'Mots' https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-mots XXI <p>Mural pintat a la paret que fa cantonada del carrer del Turó amb el carrer d'Es Caravar i que porta el nom de 'Mots'. És obra de l'artista Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret, amb motiu de la celebració de l'any Espriu. Quatre figures humanes que només es veuen de mig cos cap avall caminen atrafegades amb cistells i maletins on destaca el text: “Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates”. Fragment de <em>Per al llibre de salms d´aquests vells cecs</em>, VII.</p> 08006-332 Carrer del Turó, cantonada amb el carrer d'Escaravar <p>Mural realitzat durant la celebració de l'any Espriu (2013), centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Per Salvador Espriu, Arenys de Mar va ser una vila estimada, viscuda, sentida. Prova d'aquest sentiment profund que el poeta tenia per aquesta seva petita pàtria, va ser la creació del mite de Sinera, un dels seus grans mites literaris. Sinera, Arenys al revés, és l'expressió d'aquesta predilecció. Sinera és el símbol del seu món feliç, perdut, destrossat. Però també el que guarda amb tendresa, els records de la seva infantesa, la família, la bellesa del paisatge: el mar, els rials, els arbres. Records que ens transmet amb un llenguatge de gran bellesa, que ens penetra suaument i sacseja el nostre jo més íntim.</p> 41.5804875,2.5525725 462702 4603297 2013 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-02p1570933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-03p1570937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-04p1570936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-05p1570939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-06p1570934.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-01-25 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ricard Ferran (Ull distret) Art urbà.Forma part del projecte Empremtes, de l'artista local Ferran (Ulldistret). L'objectiu del projecte era el de decorar diverses parets dels carrers del nucli antic d’Arenys de Mar amb il·lustracions i intervencions cal·ligràfiques de gran format amb textos i paraules de l’obra de Salvador Espriu, tot integrant-les en el paisatge urbà, amb la finalitat de plasmar, a peu de carrer, l'empremta d‘Espriu, i apropar la seva obra a la ciutadania.Són tres els murals situats a diferents indrets del nucli antic amb textos d'Espriu i il·lustracions de Ferran. Els altres dos són: al carrer d'Andreu Guri; i el tercer, que no s'ha conservat, estava al Pas sota estudi tocant amb el Rial de Sa Clavella, els dibuixos dels grills són acompanyats de Final del laberint, VIII amb: “La vella nit es posa / de nou l´abric. / Se´l corda amb una llarga / cançó de grills/ Encén el petit home /de la lluna el fanal.” 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93906 Pintura mural 'Ni una més ni una menys' https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-ni-una-mes-ni-una-menys XXI <p>Mural pintat a la paret del carrer Plana del Paradís cantonada amb el carrer Pla dels Frares per Ricard Ferran, conegut artísticament com a UllDistret, amb motiu de la celebració del dia internacional de la dona, el 8 de març de 2023.</p> <p>A l'esquerra, es veu la silueta de perfil d'un grup de dones que miren cap a la dreta on hi ha el palmell obert d'una mà, a dins del qual es pot llegir: 'NI UNA + NI 1 MENYS!!!'. A la dreta de la composició s'hi pot llegir '8 MARÇ / DIA/ INTERNACIONAL / DE LA DONA / AVAM DISTRET' . Damunt d'AVAM hi ha un arbre i damunt de Distret un Ull, en clara referència a l'autoria del mural. Fons fúcsia amb un mar d'estrelles de cinc puntes de diferents mides.</p> <p>A l'angle que fa la paret continua el mural i es pot veure el símbol del feminisme juxtaposat amb un puny a la part alta i amb la llegenda: 'FEMINISME DE CARRER'.</p> 08006-333 Carrer Plana del Paradís, s/n 41.5837836,2.5498427 462477 4603663 2023 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-02p1570969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-03p1570973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-04p1570972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-05p1570974.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-01-25 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ricard Ferran (Ull distret) Art urbà. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93907 Pintura mural de la Confraria de pescadors de Sant Elm https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-la-confraria-de-pescadors-de-sant-elm <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> XXI <p>En aquest edifici de la Confraria de pescadors de Sant Elm, de planta quadrangular, on queden dues façanes (la meridional i la septentrional) totalment opaques, sense obertures, s'hi han fet sengles murals on es representa la relació de la vila d'Arenys amb el mar, però sobretot amb la pesca. A la façana septentrional, hi ha la imatge de la vila vista des del mar, extreta d'un gravat antic. S'hi veuen elements simbòlics com les torres de defensa, l'església, edificis conventuals o l'ermita de la pietat i la seva torre, avui desaparegudes. A la façana meridional s'hi representen els pescadors i oficis relacionats amb el mar. 08006-334 Carretera del Port, s/n <p>L'edifici on s'han pintat aquests murals és un espai destinat a tenyir les xarxes dels pescadors. És un edifici de planta rectangular, d'uns 150 m2, als quatre vents, situat en el port amb usos menestrals. És de planta única i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener que segueix la part més allargada. La coberta finalitza amb un ràfec a les quatre façanes amb bigues de fusta. Els accessos es troben a les façanes de llevant i de ponent.</p> <p>Es distingeixen quatre elements diferenciats per les seves funcions. destaca un cos central amb un receptacle de mides superiors als laterals, que correspon al lloc on s'encaixa la tina o perol pel tint. Als costats, hi ha dos receptacles corresponen als dipòsits on es posaven les xarxes de cotó i on s'abocava el tint per procedir a la coloració. Els tres recipients, presenten a la part frontal inferior, dos accessos als fogons.</p> <p>Al darrera del cos principal es disposava la xemeneia. El tenyidor, pròpiament dit, queda cobert per una campana situada a tocar del sostre. L'obra és de maó vist, amb parts revestides de rajoles.</p> <p>Les confraries de pescadors de Catalunya, constituïdes com corporacions de dret públic amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats, exerceixen la representació del sector pesquer, sens perjudici del que pugui correspondre a altres ens associatius. Actuen en els seus respectius àmbits territorials, com a òrgans de consulta i col·laboració de l'Administració de la Generalitat, amb l'objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.</p> 41.5799822,2.5615840 463453 4603236 2018 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-02dsc85650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-03p15407130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-04p15406220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-05p15406230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-06p15406250.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada accessible Ornamental Inexistent 2024-01-25 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ricard Ferran (Ull distret) Art urbà. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93908 Monument a Antoni Torrent https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-torrent <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> XIX <p>Escultura de cos sencer, en bronze, d'Antoni Torrent i Carbonell, fundador i mecenes de l'Asil homònim. Està situada damunt un gran pedestal de pedra, decorada i amb les tres inscripcions. Duu un vestit de l’època, un bastó a la mà dreta i un barret de copa a la mà esquerra. El nom del fundador a la cara frontal del pedestal sembla la seva rúbrica. 'Antoni Torrent y Carbonell'. A la cara lateral dreta: 'PARA MAYOR GLORIA DE DIOS / BIEN DE LA ANCIANIDAD / DESVALIDA Y ORGULLO DE ESTA / HERMOSA Y CARITATIVA VILLA / FUE INAUGURADA / ESTA CASA ASILO / EN 7 JULIO 1897'. A la cara lateral esquerra: 'EL CONSULEO Y ALEGRÍA QUE / PROPORCIONAS AL VISITAR / ESTA CASA TE DIGNIFICA / COMO BUEN CRISTIANO / HAZ POR AYUDAR EN LO QUE / TUS MEDIOS PERMITAN AL / SOSTENIMIENTO Y GRANDEZA / DE ESTA SANTA MISIÓN / DIOS Y LOS POBRES / DESAVALIDOS TE LO ESTIMARÁN '. A la cara posterior del pedestal: 'FUNDADOR / DEL ASILO / DE / ANCIANOS / DESVALIDOS / 1833 +1898'.</p> <p>Va ser obra de Josep Montserrat i Portella (Barcelona 1860-1923), un dels principals exponents del realisme escultòric a la seva època.</p> 08006-335 Riera del Pare Fita, núm. 67 <p>Gran edifici construït amb finalitats assistencials amb una arquitectura pròpia d'aquestes construccions de principis de segle XX i que es reprodueix en edificis destinats a escoles en molts altres municipis. El cos principal és rectangular, té la façana orientada a migdia i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> 41.5849129,2.5456990 462132 4603791 1897 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93908-02p1570953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93908-03p1570956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93908-04p1570954.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada accessible Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Montserrat i Portella L’indià Antoni Torrent i Carbonell (Arenys de Mar, 1833-1898) va fer construir el 1897 aquest asil d’ancians i creà un patronat de pobres de la vila. A poca distància, es troba l’hospital fundat per Josep Xifré i Casas, un altre negociant enriquit amb el comerç amb Cuba i els Estats Units, amb qui Torrent va començar a treballar abans de construir una xarxa de negocis a Amèrica i a la resta de l'Estat. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93909 Monument al Pla dels Frares https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pla-dels-frares XX <p>Monòlit granític amorf clavat al terra. Amb lletres capitals hi posa: 'PLA / DELS / FRARES / 1972'. Com a record que l'espai on es troba i que s'anomena així perquè pertanyia a l'ordre dels Caputxins, que tenen el convent i la parcel·la actual a tocar del carrer.</p> <p>El plafó ceràmic realitzat per Doy, l'any 1990, representa un caputxí amb la falç segant el blat, l'emblema de la Comunitat de propietaris del Pla dels Frares, l'escut d'Arenys i una puntaire.</p> 08006-336 Pla dels Frares, s/n 41.5839213,2.5506286 462543 4603679 1972 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93909-02dsc0127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93909-03p1560520.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93911 Plafó de La Condor https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-condor XX <p>Plafó ceràmic (6 x 13 rajoles) dissenyat per Cesc i realitzat per Jordi Aguadé, on s'hi representen diversos personatges amb mitjons, ja que es tracta de representar l'activitat de l'empresa Cóndor Aretx, SA, que fa mitjons. En primer lloc, des de l'esquerra, trobem un home dret, amb barret i sense sabates, que es mira els mitjons. Al seu costat, una dona amb un cotxe de nen que li ensenya uns mitjonets. Al costat, un nen fa la vertical amb els peus enlaire, mostrant satisfet els mitjons. Tot seguit, veiem una escena en un mostrador, on el dependent li ensenya uns llargs mitjons al client. Finalment veiem un home assegut en una cadira, sense sabates i el gat damunt els peus, escalfat pels mitjons de l'home.</p> 08006-337 Rial de sa Clavella, núm. 89 <p> L'any 2020 la conservadora i restauradora Berta Blasi, recuperava els malmesos dibuixos preparatoris del mural de Cesc a Arenys de Mar.</p> 41.5815323,2.5466917 462213 4603415 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93911-02dsc1214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93911-03p1570612.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada accessible Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Francesc Vila Rufas (Cesc) i Jordi Aguadé Francesc Vila i Rufas (Barcelona el 1927-2006),va ser més conegut pel pseudònim Cesc. Era fill d’un dibuixant i il·lustrador i germà d’un pintor i retaulista. Va dedicar la seva carrera a l’humor gràfic. Des dels anys seixanta fins als noranta, del segle XX, va retratar fets i gent amb un traç fresc i una ironia fina. Els seus personatges eren plens d’humanitat i tendresa. Les seves vinyetes es publicaren en prestigioses revistes i diaris, tant nacionals com estrangers, rebent diversos guardons. Així mateix, va fer dibuixos per a llibres, cartells i campanyes publicitàries, com la dels mitjons Cóndor.Malgrat que el seu vessant com a il·lustrador de premsa és molt més conegut que el de cartellista, la veritat és que Cesc va atendre nombrosos encàrrecs. No obstant això, cap al final es dedicà especialment a la pintura, tot i que continuà fent col·laboracions amb diaris, com l’Avui i el Diari de Barcelona.Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925. Estudià a l’Escola Industrial i posteriorment a l’Escola Massana. Amb només quinze anys ja treballava d’aprenent al taller del ceramista Josep Llorens i Artigas on tingué l’oportunitat de col·laborar amb Joan Miró. Va viatjar a París i després a Suècia, on aprendria la sobrietat escandinava de la mà d’una important ceramista. En tornar, va revolucionar la ceràmica catalana. La brillant trajectòria d’Aguadé el va dur a explorar les possibilitats dels esmalts cuits, creant dissenys que, encara ara, semblen actuals i moderns. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93912 Font de la Plaça de La Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-mina XX Deteriorament en algunes de les rajoles de la font. <p>Font situada a la Plaça de la Mina. S'hi accedeix pel carrer de l'Hospital i després pel carrer de Sant Narcís o per la Travessia de La Mina. Hi trobem dos brocs, un de modern de polsador i un altre més antic, que no raja, de plom. La pica és rectangular i de pedra granítica, rebaixada. Tot emmarcat per un plafó ceràmic amb rajola de la vela, envoltat per una orla trenada als costats.</p> <p>A banda i banda, hi ha sengles bancs, a modus de pedrís, fet d'obra, tova i respatller de rajols, amb els mateixos motius que la font, però en els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells.</p> <p>Al mig de la placeta destaca una alzina.</p> 08006-338 Plaça de la Mina, s/n 41.5825309,2.5473610 462269 4603526 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93912-02p1570950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93912-03p1570948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93912-04p1570946.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta font s'alimentava d'una mina on la gent anava a buscar aigua, però ara és aigua de la xarxa publica. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93913 Plafó del casal parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-casal-parroquial XX <p>A la façana del Casal Parroquial, trobem una obra primerenca de l’artista Joan Vila-Grau, executada pel ceramista Jordi Aguadé. El mural mostra personatges de diverses edats, en actituds relacionades amb el centre parroquial (lectura, cant coral, esports). També veiem representada l’amistat i la concòrdia (el colom blanc). De les dues primeres figures de l’esquerra, convenientment separades de la resta, representarien funcions de guia -espiritual- i sacerdoci. </p> <p>No està datat però podria correspondre a una obra dels anys 60 del segle passat, quan Vila-Grau començava la transició de la figuració cap a l’abstracció. La pesada herència de ser fill d’un artista també famós, el va portar a dir als anys setanta: <em>“Per a poder tenir una mirada nova, cal desfer-se de qualsevol educació prèvia”</em>.</p> 08006-339 Rial de Sa Clavella, núm. 23 41.5800687,2.5495027 462446 4603252 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93913-02p1570765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93913-03p1570766.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada accessible Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Vila-Grau (1932-2022), fou fill del també pintor Antoni Vila Arrufat i es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre 1950 i 1955, però es va encaminar, cap a la pintura. S'interessà per l'art litúrgic, i es va especialitzar en la realització de vitralls per a esglésies i edificis religiosos, i va destacar la seva obra al Temple de la Sagrada Família.Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925. Estudià a l’Escola Industrial i posteriorment a l’Escola Massana. Amb només quinze anys ja treballava d’aprenent al taller del ceramista Josep Llorens i Artigas on tingué l’oportunitat de col·laborar amb Joan Miró. Va viatjar a París i després a Suècia, on aprendria la sobrietat escandinava de la mà d’una important ceramista. En tornar, va revolucionar la ceràmica catalana. La brillant trajectòria d’Aguadé el va dur a explorar les possibilitats dels esmalts cuits, creant dissenys que, encara ara, semblen actuals i moderns.Vila-Grau i Aguadé són també responsables d’altres obres, algunes de les quals les tenim a peu de carrer, com el mural que decora la façana del Col·legi de Metges de Barcelona o el de l’àrea de servei de l’A2 a Lleida. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93914 Mina de Nostra Senyora de la Bonanoba https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-nostra-senyora-de-la-bonanoba XIX Es troba mig colgada per l'interior. <p>Boca de mina situada al costat esquerre del Camí de Canet de Mar a Arenys de Munt, just per sobre de la C-32 i molt a prop de la Depuradora d'aigües d'Arenys de Mar. Està feta de maons, amb la volta i el capcer de punt rodó. Denota certa voluntat ornamental amb una arcada de maons a sardinell i una franja de costat a costat de maons drets i una vora en el capcer. En el frontó del capcer hi ha col·locada una placa de marbre on s'hi pot llegir: 'AVE MARIA / TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI / TU ERES EL NONOR DE NUESTRO PUEBLO / MINA DE NUESTRA / SEÑORA DE LA BONANOBA / 1885'.</p> <p>Al darrera hi ha la bassa que recull o, més ben dit, recollia, l'aigua de la mina. És de grans dimensions i de planta rectangular. A l'angle nord-occidental hi ha una petita construcció, de planta quadrada i coberta piramidal. Possiblement es tracti del punt d'entrada actual de l'aigua de la bassa.</p> 08006-340 Rial d'en Butifarra (Polígono 3 Parcela 22) 41.5945320,2.5619401 463491 4604852 1885 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-02p1580039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-03p1580042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-04p1580043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-05p1580045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-06p1580046.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93915 Escut de l'Ateneu https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lateneu <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> XX <p>Escut esculpit en pedra i ubicat a la façana de l'Ateneu Arenyenc que dona al carrer de Josep Anselm Clavé. Està situat sota la balconada del primer pis i enmig de les dues arcades de la planta baixa.</p> <p>És un emblema, rodó, amb dues lletres A (Ateneu Arenyenc), envoltades per una garlanda de llorer. A sota es pot veure un arenyoner, arbre que forma part de l'escut municipal d'Arenys, amb una A al costat esquerre i una R al costat dret.</p> 08006-341 Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22 <p>Al web de l'entitat i en un plafó ubicat a la façana es pot llegir un breu resum de la seva història: 'A mitjans del setembre de 1884, un grup d’amics que habitualment es reunien al Cafè d’en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques i l’any següent, el 1885, establiren els pilars bàsics de l’entitat, celebrant el primer certamen literari i situant l’Ateneu com a referent cultural de la vila. El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un patí que donava al passeig Xifré'.</p> <p> </p> 41.5795297,2.5524052 462689 4603190 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93915-02p1540282.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada accessible Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93916 Col·lecció de minerologia del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-minerologia-del-museu-darenys-de-mar <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p>RIBES SAN EMETERIO, Neus (coord.) (2010). <em>Minerals de Catalunya del Museu Mollfulleda de Minerologia d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de Mar.</p> XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>El Museu Mollfulleda aplega una de les col·leccions de minerologia de caràcter científic més importants de Catalunya. A la primera sala del Museu es pot trobar un espai per introduir-nos a la mineralogia: Què són els minerals? Per què serveixen? On s'obtenen? Informacions sobre els minerals i les aplicacions: el magnetisme, la duresa, els minerals que necessitem per construir un mòbil o un cotxe; i es pot contemplar una de les característiques més curioses d'alguns minerals: la fluorescència. </p> <p>La segona sala aplega un conjunt de minerals excepcionals distribuïts segons la classificació establerta per <span><span><span>Dana i Nickel-Strunz que divideixen els minerals segons la seva composició química i la seva estructura.</span></span></span> En aquest espai es poden trobar exemplars de gran valor com el bismut de Villanueva de Córdoba, amb un excepcional cristall esquelètic de 3 cm d’aresta, o la malaquita de Katanga, amb un joc de coloracions i formes de fantasia que fan que sigui una peça remarcable.</p> <p>La planta superior està dedicada a la mineralogia de Catalunya i és un espai únic per estudiar l’evolució de la mineria catalana on es poden contemplar exemplars de les diferents explotacions mineres del país i dels afloraments naturals: exemplars de les mines de sal de Cardona, les fluorites del Papiol, magnífics exemplars d’aragonita, o la diversitat de minerals de la zona del Priorat.</p> <p>El Museu també disposa d’un mòdul adreçat als invidents i les persones amb dificultats visuals, la mirada tàctil, amb exemplars que es poden manipular i amb textos en Braille.</p> 08006-342 Carrer de l'Església, núm. 37-39 <p><span><span>Es crea l’any 1988, gràcies a la donació de Joaquim Mollfulleda Borrell fa de la seva col·lecció de minerals a la població d’Arenys de Mar. El primer “museu” estava ubicat a Can Colomer, masia d’Arenys de Munt propietat de Joaquim Mollfulleda, des de l'any 1974.</span></span></p> <p><span><span>Mollfulleda era un aficionat a la minerologia que es va trobar amb aquesta afició per casualitat, ja que a ell li agradava la fotografia i la muntanya. Es va introduir en aquest món quan l’Institut Químic de Sarrià va demanar col·laboració als exalumnes per refer la col·lecció de minerals destruïda durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Així, va començar a col·leccionar minerals i a partir d’aquí, li arribaven mostres per vies ben diferents i curioses: donacions, intercanvi, compra, o regals d’amics seus quan feien algun viatge. Un dels seus donants era el minerologista barceloní Joaquim Folch.</span></span></p> <p><span><span>En una entrevista realitzada el 22 de febrer de 1994, Mollfulleda explica la decisió de fer-ne donació a Arenys de Mar perquè no volia que la seva col·lecció es dispersés, amb la condició que instal·lessin les col·leccions adequadament i amb la garantia que existia, en aquell moment, un Patronat de Museus, la qual cosa representava una seguretat en la protecció i en la continuïtat. (Montlló, 1998).</span></span></p> <p><span><span>Des de l'any 2021, el Museu Mollfulleda de Mineralogia forma part de la Xarxa de Museus de Ciències de Catalunya.</span></span></p> 41.5816386,2.5483131 462348 4603426 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-025269-fluorita-3511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-035323-halita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-058380-bismut-cordova.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93917 Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-nautica-del-museu-darenys-de-mar <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p> </p> XVIII-XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la de nàutica.</p> <p>La col·lecció de nàutica procedeix principalment de l’antic Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i està formada per eines de mestre d’aixa, instrumental per a la navegació, caixes de mariner, maquetes de vaixells. Els objectes fan referència al passat mariner d’Arenys de Mar caracteritzat per la importància del comerç amb Amèrica a finals del XVIII i segle XIX, la construcció de vaixells des del segle XVI i l’existència d’una de les principals Escoles de Nàutica d’Espanya del segle XIX. </p> <p><span><span><span>Cronològicament se situa des de finals del segle XVIII i fins el primer quart del segle XX.</span></span></span></p> 08006-343 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> <p>El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat. Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> 41.5817520,2.5482555 462344 4603439 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-011463-foto-joan-torrento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2335a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-3675.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93918 Col·lecció d'exvots del Montcalvari https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexvots-del-montcalvari <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable : </span></span></span></span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar'>PUBLICACIÓ D'EXPOSICIONS: Arenys de Mar. Una llarga relació amb la mar. | Museu d'Arenys de Mar</a></p> <p>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p> </p> <p> </p> XVIII-XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la d'exvots.</p> <p><span><span><span>Aquesta col·lecció està formada pels exvots que es trobaven a l’ermita del Montcalvari, situada en una penya davant el mar. A l’ermita de devoció marinera es trobaven diversos exvots que van ingressar a les col·leccions de l’antic Museu Municipal Fidel Fita. Es tracta de dos tipus d’exvots: maquetes de vaixells i pintures a l’oli sobre fusta on es descriuen els fets pels quals es va demanar l’ajut del Crist del Montcalvari.</span></span></span></p> <p>L'ermita del Montcalvari d'Arenys de Mar està amagada dins l'edifici del mateix nom que es troba davant el port esportiu. Aquesta ermita és una de les més antigues d'Arenys de Mar. Segons la llegenda va ser erigida per Hipòlit Doy l'any 1585 per expiat el seu pecat per haver assassinat la seva dona. A l'ermita es va instal·lar la figura del Crist del Montcalvari venerat especialment pels navegants, actualment ubicada a l'església de santa Maria. El Museu conserva la col·lecció d'exvots que es van trobar en l'ermita.</p> 08006-344 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817269,2.5482112 462340 4603436 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-24471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2476-restaurat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2479foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-arenys5ev2475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2327.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'ermita de Mont Calvari va ser fundada en una data desconeguda del segle XVI. Segons la tradició, va ser fundada per Hipòlit Doy, el qual, després d'haver matat la seva esposa en un atac de gelosia, va viatjar penedit a Roma i el papa li va fer construir la capella i la via donar el Sant Crist que la presidia. Durant molts anys va ser un lloc emblemàtic pels pescadors arenyencs, i solia ser l'últim lloc de terra que trepitjaven abans de fer-se a mar i el primer un cop tornaven. S'hi accedia mitjançant un pont que travessava la via del tren. Al costat de la capella hi havia adossada la casa del ermità. L'any 1892 va ser adquirida per l'arenyenc Narcís Serra, que hi va construir un balneari. L'any 1906 va ser traspassat a Enric Nel·lo, que el va transformar en un hotel de 50 habitacions, i deu anys després va passar a mans de Joan Artigas Alart i, posteriorment, a altres propietaris. L'any 1948 es va remodelar per convertir-se en habitatges i adquirir el seu aspecte actual, amb l'ermita integrada i gairebé engolida dins el complex arquitectònic. 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93919 Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dhistoria-i-etnografica-del-museu-darenys-de-mar <p><span><span><span>AA.VV (2018). Posem fil a l’agulla. La indústria del gènere de punt a Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana; LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2010). Cèsar Cabanes Badosa. Retorn a casa. Museu d'Arenys de Mar; consultable a: </span></span></span><span><span><span>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-c%C3%A8sar-cabanes-badosa-retorn-casa</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar</span></span></span></span></p> <p> </p> XVI-XXI <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.<span><span><span>.</span></span></span></p> 08006-345 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817600,2.5482488 462343 4603440 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2656foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-11567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-dscn6775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-el-miracle-de-laigua.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93920 Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span>RIBES, Neus et alii (2013). Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats. Col·lecció del Museu d'Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de mar, consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del</a></span></span></span></p> VI aC- III dC <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys sota la denominació Fons Josep Maria Pons i Guri, com la col·lecció arqueològica.</p> <p><span><span><span>Les peces d'aquesta col·lecció procedeixen principalment de dos jaciments: El poblat ibèric del Puig de Castellar (darreries del segle V aC. - segle I aC.) situat a la Torre dels Encantats, que va ser excavat per Josep Maria Pons i Guri, entre 1949 i 1950; i entre 1956 i 1957, amb peces de ceràmica, farga i forneria. El segon jaciment és la vil·la romana de Valldemaria, datat entre mitjan segle I aC i segle I dC, excavat principalment entre 1987-1988.</span></span></span></p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> 08006-346 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817259,2.5482166 462341 4603436 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3710foto-david.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9407.jpg Física Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 80 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93921 Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-darenys-de-mar <p><span><span><span>AA.VV (2010). Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu d’Arenys de Mar. Centre de Documentació Tèxtil de Terrassa i Museu d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya</a>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2016). Vestits per a l'ocasió. La indumentària en els ritus de pas. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV (2020). Un mar de tul. El ret fi, una punta d'Arenys. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys</a>. </span></span></span></p> <p><span><span>GILBERT F, Quim (1983) <em>El President visità Arenys</em>. La Veu del Maresme, 18 de març de 1983, pp. 9 i 10. Mataró.</span></span></p> <p><span><span>GILBERT </span></span><span><span>F, Quim. (1983b) <em>El Museu de Puntes s’inaugurarà el 13 de març</em>. La Veu del Maresme, 11 de febrer de 1983, pp. 21. Mataró.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel, coord. (2007). Els Castells, uns randers modernistes. Museu d’Arenys de mar, consultable a:</span></span></span><span><span><span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes</a>.</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep Maria (1985). <em>Museu Marès de la Punta</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu Marés de la Punta.</span></span></p> XVII-XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVII i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu podreu contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, xals. <span><span><span>El fons el constitueixen també utensilis: coixins, estris per fer puntes... disseny i patrons. Integrada per diverses col·leccions, la inicial de Frederic Marès i Deulevol, la de Carmen Tórtola Valencia, Carmen Delgado, Francesca Bonnemaison... Destaca els fons de dissenys, patrons, llibres de mostraris i peces de la Casa Castells empresa de puntes artesanes d’Arenys de Mar (1862-1962).</span></span></span></p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes (actualment Bèlgica). França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> 08006-347 Carrer de l'església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817450,2.5482421 462342 4603438 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-972foto-enric-pera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-357baixa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-1500-sn.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-2552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-11617.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93923 Rellotge de sol carrer de la Platja Cassà https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-de-la-platja-cassa XXI <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant (declinació 23o Est), situat a una de les estructures de ventilació de la teulada d’un edifici de pisos. Es tracta d’un rellotge quadrat, realitzat d’una placa metàl·lica pintada i collat amb quatre cargols per sobre del muret visible des de l’altre costat de la via del tren. Presenta un fons negre. Sobreposat, com si es tractés d’un escut, hi ha les hores, fetes amb plantilla, en xifres àrabs, que van de les 5 del matí a les 5 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons que ara sembla d’un color rovellat, originàriament era de color blanc. Les línies horàries són lineals. A excepció de les línies que senyalen les cinc i les dotze del migdia, les altres, són mitges línies. L’astre solar és totalment geomètric. Està representat per un cercle de color vermellós (actualment descolorit), envoltat per un altre cercle molt més estret del qual neixen els raigs solars formant un joc de línies creuades (grogues i vermelles) que fa sensació que el sol volta a gran velocitat com si es tractés d’una roda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és una vareta d’acer que neix del centre mateix de l’astre. </span></span></span></span></span></p> 08006-348 Carrer Platja de J.B. Cassà, núm. 4 <p><span><span><span><span><span>Francesc Clarà i Fradera, l’autor del rellotge és enginyer tècnic. En jubilar-se, l’any 1991, va descobrir un antic llibre sobre gnomònica a la biblioteca del seu avi. La seva passió havia començat. Va arribar a calcular més d’una vuitantena de rellotges d’arreu de Catalunya, a més de construir maquetes tridimensionals conservades a la seva col·lecció personal.</span></span></span></span></span></p> 41.5785100,2.5509200 462564 4603078 2007 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-05foto1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Francesc Clarà i Fradera Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 4387. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93924 Rellotge de sol de Can Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jaume XIX La pintura s’està esquarterant i el lema és il·legible. <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a mà dreta de la façana orientada a migdia de Can Jaume. És del tipus vertical declinant. Presenta un pla vertical i està realitzat damunt de l’antic arrebossat de morter de calç. S’hi representa un sol antropomorf de grans dimensions, amb una cara del tot naïf, somrient, de color groc. La boca, ulls, nas i celles estan resseguides en negre. Però sembla que el color de dessota és l’original, més rogenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, està collat damunt mateix del cap. Els raigs o cercle solar està molt esborrat. Marca les hores i les mitges hores lleugerament esgrafiades en el morter de calç i resseguides amb pintura negre gairebé també desapareguda. A mà esquerra s’identifiquen les xifres romanes “IX” que fan pensar que hi tenia dibuixades les hores. Al dessota de la barbeta, resseguint la circumferència del cercle solar, hi ha un lema, gairebé esborrat. “EL SOL (...) D’A (...)”</span></span></span></span></span></p> 08006-349 Carrer de la Victòria, núm. 13 – Carrer de Sant Jaume 41.5772800,2.5344600 461191 4602948 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93924-2-p1570898.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93926 Rellotge de sol de Can Xacó https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-xaco XX-XXI Refet fa un any pel mateix paleta que va fer les obres i pintà de nou la façana. El ferrer va fer un gnòmon i les hores, en xifres romanes que el paleta disposà equidistantment, sense fer els càlculs. <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada a migdia de Can Xacó, a mà dreta del balcó central. És del tipus vertical declinant. És de forma oval i està realitzat a partir d’un suport de morter de calç damunt de l’arrebossat de la façana, pintat de color blanc. No conserva cap decoració. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té un gnòmon de vareta de ferro i les hores, representades per xifres romanes distribuïdes com en un rellotge convencional, també de ferro. </span></span></span></span></span></p> 08006-350 Carrer de Ponent, núm. 43 <p><span><span><span><span><span>L’any 2005 es fotografià però només conservava el suport de morter de calç de la paret. L’any passat</span></span><span><span>, es va pintar la façana i arreglar el rellotge, tot i que les hores no estan ben distribuïdes.</span></span></span></span></span></p> 41.5815400,2.5363300 461349 4603421 1927 i 2022 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-2-dsc0806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-3-dsc1933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-4-p1570790.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2260. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93929 Rellotge de sol de matí de Can Mils https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-mils XX Les motllures ceràmiques i les pinyes decoratives estan perdent l’esmalt. L’abandonament de la casa des de fa temps i el creixement de la vegetació fa perillar els dos rellotges de sol. <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant situat a la façana de migdia de Can Mils. Es tracta d’un rellotge d’autor, d’estructura romboïdal, esgrafiat i emmarcat per una motllura de ceràmica verda de la Bisbal, de la qual destaquen les dues pinyes decoratives col·locades als dos vèrtexs verticals. L’interior del rellotge és bicromat, (color fang per al fons i blanc a l’esgrafiat).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presideix el quadrant un astre solar, antropomorf, del qual surten 24 raigs solars onejant. Els ulls tenen iris i pupil·la. Les celles són arrodonides i la dreta es perllonga donant forma al nas i narius. Boca somrient i barbeta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon de vareta surt del bell mig del front. De la part inferior dels raigs solars neixen les línies solars, acabades en punta, que senyalen les hores: de les 7 del matí a les 4 de la tarda, representades en xifres àrabs. La línia de les dotze del migdia és un xic més gruixuda i finalitza amb una campana amb batall. Coincidint amb les dotze del migdia, representa el toc de l’Àngelus (una oració en honor de la Mare de Déu). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen un seguit de sanefes i filigranes ornamentals situades en els vèrtexs horitzontal i superior vertical que emmarquen alhora el lema : AVE MARIA PURª (Puríssima). </span></span></span></span></span></p> 08006-351 Carrer de Joan Draper i Fossas, núm. 1 <p><span><span><span><span><span>Santiago Alsina i Borrell (1915-1960) fou fill de Josep Alsina i Farré (1883/1960), fundador de l’empresa associat l’any 1900 amb l’estucador d’Arenys de Mar, Botey. En Santiago, empresari independent treballà en moltes de l’obres d’estucats ornamentals de les façanes de nombrosos edificis mataronins i entre elles, el rellotge de Can Mils, tal com ens han corroborat els seus descendents.</span></span></span></span></span></p> 41.5756300,2.5401700 461666 4602763 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93929-02-p1560847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93929-03-p1570386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93929-04-det1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Santiago Alsina i Borrell Aquest rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2260. S’ha incorporat una fotografia procedent de la pàgina oficial de la Societat Catalana de Gnomònica, realitzada per A. Andrés el 15 de maig de 2015 on encara es podien veure parcialment els dos rellotges totalment simètrics. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93930 Rellotge de sol de tarda de Can Mils https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-mils XX Atacat pel verdet i altres fongs produïts per la humitat i l’aigua procedent del baixant de la teulada. La vegetació l’ha cobert totalment. <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, situat a la façana de ponent de Can Mils. Es tracta d’un rellotge d’autor d’estructura romboïdal, esgrafiat i emmarcat per una motllura de ceràmica verda de la Bisbal, de la qual destaquen les dues pinyes decoratives col·locades als dos vèrtexs verticals. L’interior del rellotge és bicromat (color fang per al fons i blanc a l’esgrafiat). Totalment simètric amb el rellotge de matí situat a la façana de migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presideix el quadrant un astre solar antropomorf, del qual surten 24 raigs solars onejant. Els ulls tenen iris i pupil·la. Les celles són arrodonides i la dreta es perllonga donant forma al nas i narius. Boca somrient i barbeta. El gnòmon, de vareta, surt del bell mig del front. De la part inferior dels raigs solars neixen les línies solars, acabades en punta, que senyalen les hores: de les 7 del matí a les 4 de la tarda, representades en xifres àrabs. La línia de les dotze del migdia és un xic més gruixuda i finalitza amb una campana amb batall. Coincidint amb les dotze del migdia, representa el toc de l’Àngelus (una oració en honor de la Mare de Déu). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen un seguit de sanefes i filigranes ornamentals situades en els vèrtexs horitzontals i superior vertical que emmarquen alhora el lema: AVE MARIA PURª (Puríssima). </span></span></span></span></span></p> 08006-352 Carrer de Joan Draper i Fossas, núm. 1 <p><span><span><span><span><span>Santiago Alsina i Borrell (1915-1960) fou fill de Josep Alsina i Farré (1883/1960), fundador de l’empresa associat l’any 1900 amb l’estucador d’Arenys de Mar, Botey. En Santiago empresari independent treballà en moltes de l’obres d’estucats ornamentals de les façanes de nombrosos edificis mataronins.</span></span></span></span></span></p> 41.5758100,2.5401800 461667 4602783 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93930-02-2258i2259aandres-canmilsarenysdemar15052015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93930-03-p1570390.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Santiago Alsina i Borrell Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2259. S’han utilitzat les dues primeres fotografies procedents de la pàgina oficial de la Societat Catalana de Gnomònica, realitzades per A. Andrés el 15 de maig de 2015. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93932 Rellotge de sol de matí de la Casa de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-casa-de-la-vila <p>GRANERO, Marina (2022). <em>Conservació i restauració de les pintures murals de la façana de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Informe d'Intervenció</em>. Inèdit.</p> XVIII No conserva el gnòmon.L’Ajuntament d’Arenys de Mar, amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) de la Generalitat, va dur a terme els treballs de recuperació l'any 2022. <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada a migdia de la Casa de la Vila, entre la primera i segona planta. És del tipus vertical declinant. Les seves mides són aproximadament de l’ordre del 1’30 m d’alçada. Sembla que la decoració original del rellotge anava més enllà dels límits actuals i que hi ha vàries etapes decoratives. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observa un pla vertical policromat emmarcat. A l’interior del requadre, les línies horàries i un astre solar antropomorf. Les línies horàries visibles, de color negre, marquen senceres des de les 7 del matí fins a les 3 de la tarda (des de la part inferior del sol fins el marc interior). Mentre que les mitges hores són curtes i visibles entre les hores. Les hores que es veuen actualment de color negre, semblen més modernes, pintades damunt d’unes de més antigues, molt més precises.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’astre és d’un color daurat envellit amb alguna tonalitat rogenca, sense delimitació de cap cercle solar a l’exterior. S’identifiquen els ulls ametllats, les celles que baixen cap el nas (totalment esborrat) i molt lleugerament la boca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior hi ha l’emmarcament pròpiament dit del rellotge. A la part superior, s’identifica el que sembla una corona amb l’any “1763” al seu interior. A ambdós costats, s’hi ha pintat una decoració de fulles d’acant, també daurades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als costats laterals i inferior de l’emmarcament del quadrant s’hi disposen les hores, en xifres àrabs. Les 7 a mà esquerra fins arribar a les 12 del migdia, hora de l’Àngelus, prosseguint fins a les 3 de la tarda. A la part inferior d’aquest hi ha una franja decorativa pintada de color blau i al seu interior una sanefa de fulles daurades d’acant. A ambdós costats de l’extrem superior del quadrant s’hi observa un test perfilat amb un peu, semblant a una copa i decoració vegetal sobresortint del seu interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per damunt del quadrant descrit, sobresurten les restes d’una circumferència rogenca i entre les onze i les dotze del migdia sembla a primera vista que hi hauria les restes de la campana que senyala l’hora de l’Àngelus. I potser també la xifra “6” més identificable a mà dreta però sense determinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observen algunes línies esgrafiades molt fines fets per un quadranter. No té gnòmon i en la restauració no s’hi ha contemplat tornar-ne a posar.</span></span></span></span></span></p> 08006-353 Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 1 <p>Durant l’any 2021 s’iniciaren les tasques de manteniment de les façanes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar posant al descobert dos rellotges de sol visibles des de la Plaça de la Vila i del carrer Ample; un de matí i un de tarda, realitzats ambdós per quadranters del segle XVIII. Amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) s’iniciaren els treballs de recuperació i conservació.</p> <p>El rellotge de la façana del carrer Ample, correspon a un rellotge realitzat l’any 1763 on la restauradora determinà tres etapes decoratives superposades entre els segles XVIII i XIX. La pintura visible actualment correspon a la primera etapa, ja que les pintures són d’una excel·lent qualitat.</p> <p>El rellotge de la façana de la Plaça de la Vila, de gran bellesa, conté a la seva part inferior, un text que reprodueix l’article 373 de la Constitució de Cadis de 1812 <em>“TODO ESPAÑOL TIENE / DERECHO DE REPRESEN/ TAR A LAS CORTES O / AL REY PARA RECLA-/MAR LA OBSERVANCIA / DE LA CONSTITUCION. Const. Esp. TX unico Art 373”</em>. La Comissió del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi acordà tapar la inscripció, per tal de protegir-la.</p> <p>Durant els treballs de conservació, la restauradora localitza tres elements murals, realitzats entre els segles XVIII i XIX, datables de quan l’edifici era un hostal i posteriorment, a partir de 1772 quan ja esdevé Casa de la Vila. A la part superior del quadrant hi ha el rellotge realitzat al segle XVIII, amb tota probabilitat en el mateix moment que el rellotge que hi ha a la façana de llevant-migdia. En segon lloc, hi ha un cortinatge que segons la restauradora podria haver emmarcat una placa, però que potser correspon a una decoració afegida posteriorment al rellotge, per dignificar-lo com un lema. Finalment, a la part inferior, s’hi localitzà el text que reprodueix l’article 373 de la Constitució espanyola de 1812 que segurament fou pintat durant el Trienni Liberal (1820-1823).</p> 41.5794500,2.5516500 462625 4603182 1763 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-2-p1530761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-3-p1530761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-4-dsc8178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-5-p1530762.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. 94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93933 Rellotge de sol de tarda de la Casa de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-casa-de-la-vila <p>GRANERO, Marina (2022). <em>Conservació i restauració de les pintures murals de la façana de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Informe d'Intervenció</em>. Inèdit.</p> XVIII L’Ajuntament d’Arenys de Mar, amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) de la Generalitat, va dur a terme els treballs de recuperació l'any 2022. <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada a sud-oest de la Casa de la Vila, entre els finestrals de la primera i segona planta. És del tipus vertical declinant. Les seves mides són aproximadament de l’ordre dels tres metres d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observa un pla vertical policromat, emmarcat, de gran bellesa, amb motllures pintades a la part superior, coincidint amb l’època de màxim esplendor, però alhora en una època on els rellotges mecànics ja començaven a assolir un alt grau de perfecció. Sembla que hi ha almenys dos rellotges superposats realitzats damunt d’un suport de calç. El darrer d’ells quedaria parcialment cobert per una capa de morter de calç que se supliria per un ramell daurat i el cortinatge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge visible actualment, està inserit en una sanefa en forma d’arpa de tonalitats blavoses. Al seu interior, s’hi ha esgrafiat un rectangle de color vermell. A la part superior, un astre solar antropomorf. S’hi poden identificar els ulls ametllats amb pestanyes i la nineta de color blau mirant cap el cel. Celles i plec superior, nas i llavis amb plec inferior de la barbeta, de color vermell. Les galtes semblen tenir color rogenc. A la part superior s’hi observa un cercle solar amb raigs de color groc i vermell, que podria pertànyer a un rellotge més antic. Del sol neixen nou línies solars, també lleugerament esgrafiades, que senyalen, de les 10 del matí fins les 6 de la tarda. Les úniques xifres que s’hi poden veure són del tipus àrab: les 10 i les 11 que semblen fetes a posteriori. Però les onze estan mal col·locades. Les 12 del migdia corresponen a l’hora de l’Àngelus, paral·lela al centre superior del dosser. El color d’aquest i de les línies horàries sembla coincidir. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El requadre situat a l’interior del cortinatge sembla tenir un fons blavós però no s’identifica res més. Fa pensar a la ubicació d’un possible lema. Els branquillons daurats recorden les branques d’olivera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És, sobretot, a la part superior del rellotge, per sobre del sol on s’observen restes d’altres dibuixos i policromies diferents que indiquen clarament la presència d’un rellotge més antic, decorat i policromat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior, actualment protegida, s’hi va pintar un requadre de color gris amb línies de color negre i l’article de la Constitució de Cadis esmentat anteriorment, escrit en majúscules.</span></span></span></span></span></p> 08006-354 Riera del Bisbe Pol, núm. 1 <p><span><span><span><span><span>Durant l’any 2021 s’iniciaren les tasques de manteniment de les façanes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar posant al descobert dos rellotges de sol visibles des de la Plaça de la Vila i del carrer Ample; un de matí i un de tarda, realitzats ambdós per quadranters del segle XVIII. Amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) s’iniciaren els treballs de recuperació i conservació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge de la façana del carrer Ample, correspon a un rellotge realitzat l’any 1763 on la restauradora determinà tres etapes decoratives superposades entre els segles XVIII i XIX. La pintura visible actualment correspon a la primera etapa, ja que les pintures són d’una excel·lent qualitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge de la façana de la Plaça de la Vila, de gran bellesa, conté a la seva part inferior, un text que reprodueix l’article 373 de la Constitució de Cadis de 1812 <em>“TODO ESPAÑOL TIENE / DERECHO DE REPRESEN/ TAR A LAS CORTES O / AL REY PARA RECLA-/MAR LA OBSERVANCIA / DE LA CONSTITUCION. Const. Esp. TX unico Art 373”</em>. La Comissió del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi acordà tapar la inscripció, per tal de protegir-la. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant els treballs de conservació, la restauradora localitza tres elements murals, realitzats entre els segles XVIII i XIX, datables de quan l’edifici era un hostal i posteriorment, a partir de 1772 quan ja esdevé Casa de la Vila. A la part superior del quadrant hi ha el rellotge realitzat al segle XVIII, amb tota probabilitat en el mateix moment que el rellotge que hi ha a la façana de llevant-migdia. En segon lloc hi ha un cortinatge que segons la restauradora podria haver emmarcat una placa, però que potser correspon a una decoració afegida posteriorment al rellotge, per dignificar-lo com un lema. Finalment, a la part inferior, s’hi localitzà el text que reprodueix l’article 373 de la Constitució espanyola de 1812 que segurament fou pintat durant el Trienni Liberal (1820-1823). </span></span></span></span></span></p> 41.5794600,2.5516100 462622 4603183 1763 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-2-p1570358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-3-p1530751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-4-p1530752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-5-img202301021203435-foto-ajuntament-arenys-de-mar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-6-14465f0072fotografia-ajuntament-darenys-de-ma.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. 94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93934 Rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11 XXI <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud, situat en el capcer de la balconera de la casa. Es tracta d’un rellotge esfèric, realitzat aprofitant la forma decorativa de la balconada d’un seguit de cases adossades. Està realitzat en guix, retallat en quatre quarts, pintat i encolat a la superfície. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les línies horàries van de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en xifres romanes. El gnòmon és de vareta simple que neix del bell mig del vent del Nord. Al centre del rellotge hi ha una rosa dels vents que senyala els punts cardinals (Nord –N-, Nord Est –NE-, Est –E-, Sud-Est –SE-, Sud -S-, Sud-Oest –SW-, Oest –W- i Nord-Oest -NW-) el nom dels vents ( Mestral, Tramuntana, Greal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí, Llebeig, Ponent) i les inicials dels punts cardinals. I a la part superior, la data de realització '2002' i el cap de dos àngels bufant els núvols.</span></span></span></span></span></p> 08006-355 Carrer de Santa Rita, núm. 11 41.5811900,2.5531100 462748 4603374 2022 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-2-p1550147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-3-p1550141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-4-p1550142.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart M. Vila Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93936 Rellotge de sol de Can Forada https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-forada XIX <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat al sud-est, situat dessota el ràfec, entre dues finestres de la planta pis de la façana principal de la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un rellotge oval, pintat de color groguenc per damunt d’un rellotge més antic. Presenta una forma oval emmarcada per una sanefa lineal de tancament de color negre. Les xifres són àrabs i senyalen des de les 6 del matí fins a les 5 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon, de vareta és l’original, de ferro. A mà dreta del rellotge, hi ha un altra ovoide pintada amb l’any de reforma o de construcció de l’edifici: 1841.</span></span></span></span></span></p> 08006-356 Carrer d’en Florí, núm. 2 - Rial del Bareu s/n 41.5859800,2.5510300 462577 4603907 1841 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93936-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93936-03fotografia-da-andres-2015-societat-catalana-de-gnomomica.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. En les fotografies realitzes per F. Padrós, l'any 2005, el fons era de color sorrenc i ja es veu repintat de color groc – ocre. A la revisió del mes de maig de l’any 2015 feta per A. Andrés, l’interior de l’ovoide era de color verd. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93960 La Raureta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-raureta XIX El març del 2023, s'han inaugurat les reformes pels nous usos assignats a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). <p>Palauet neoclàssic ubicat a la part septentrional del municipi d'Arenys de Mar. De planta quadrangular, amb façanes als quatre vents i composta per cossos de diverses alçades. El cos principal té la coberta a quatre vessants, però amb una entrada de llums sobreaixecada i el carener perpendicular a la façana principal. A les quatre cantonades té torres o miradors amb un pis més d'alçada i coberta pròpia: als quatre vessants les torres NE i SO, de terrat pla a la torre NO i de cúpula en el mirador del SE.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, a excepció de les torres abans referides que augmenten en un els pisos aixecats. Destaca l'entrada, amb una escalinata doble que dona accés al nivell d'ús de la planta baixa. El desnivell del terreny fa que per la façana posterior sigui a peu pla. També destaca el porxo de la façana principal, la coberta del qual actua de terrassa de la primera planta, amb balustrada. A l'accés de la part posterior trobem un altre porxo de les mateixes característiques però sostingut amb columnes helicoïdals.</p> <p>La façana, pel que fa a la composició, s'organitza simètricament a partir de set eixos de verticalitat, definits per les obertures. L'eix central correspon a la porta d'entrada i la terrassa de la primera planta. Dos eixos més a cada costat corresponen a les finestres de la planta baixa i primer pis. I els eixos dels extrems corresponen als cossos de les torres. Les obertures de la planta baixa són de llinda recta, mentre que les del primer pis són d'arc escarser, totes tenen trencaaigües. Les finestres situades a les torres tenen una balconera en planta baixa, amb barana de balustrada. Totes les persianes són de llibret.</p> <p>Destaca la torre del mirador, situada a la cantonada SE, on a la segona planta s'obren dos balcons amb balustrades i un petit porxo de coberta d'obra triangular o de tres aigües. La coberta d'aquest mirador és de rajols, però es troba protegida amb una lona fins que s'acabi la restauració.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, coronat per un ràfec sostingut amb mènsules decorades amb formes zoomorfes i antropomorfes.</p> <p>A la façana posterior hi ha un plafó ceràmic dedicat a Santa Llúcia, emmarcat amb una petita capelleta amb cornisa volada i pilars laterals. Hi trobem un altre plafó ceràmic en el sostre del porxo posterior, amb elements historiats de l'edat mitja.</p> 08006-370 Carrer de la Vall de Maig, s/n <p>En els darrers anys hi vivien quatre famílies o unitats familiars de la mateixa família, però un cop es va vendre la finca, afectada per un pla especial, quedà abandonada i indefensa davant d'accions que l'anaven malmetent. Amb l'adquisició de la finca per part de l'Ajuntament i l'acord amb la Generalitat per ubicar-hi un centre dedicat a la protecció de la infància i adolescència de la Generalitat, impulsà les reformes que avui dia no només han permès salvaguardar un element patrimonial important, sinó donar-hi un importantíssim ús social.</p> 41.5842609,2.5407869 461723 4603721 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-01p1580147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-02p1580148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-03p1580155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-04p1580163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-05p1580160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-06p1580153.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'interior també ha estat reformat i estructurat a partir dels nous usos de l'edifici però s'ha conservat la fusteria, baranes, el sostre, que sembla de fusta però que és de guix i alguns paviments originals. L'accés als miradors, des de la primera planta, han estat tancats per motius de seguretat. Però l'espai de la lluerna funciona com a distribuïdor i permet una molt bona entrada de llum que es reparteix equitativament a la resta d'espais. 99|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93961 Can Pica https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pica XVII Tot i que el portal original es troba tapiat. <p>Can Pica és una masia de la qual existeix documentació des de finals del segle XV, però amb l'aspecte constructiu del segle XVII, segons indiquen algunes dates a la façana. Està situada a la part nord del terme municipal, a tocar amb el d'Arenys de Munt, al qual pertanyia antigament. Actualment es troba a tocar d'un vial de sortida de la C32 i accés nord a la vila.</p> <p>L'estructura original era una masia de planta quadrangular de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. En el seu moment, aquesta era la façana principal; però reformes modernes hi van afegir un cos adossat a la façana de llevant i hi van fer l'accés principal. En aquell moment es deuria tapar el portal de migdia, amagant les dovelles, si és que en tenia.</p> <p>De la construcció del segle XVII es conserven dues finestres de la planta pis. Es caracteritzen per tenir la llinda recta de pedra treballada, amb motllura (granit); així com els ampits i els brancals. Damunt de cada llinda hi ha la inscripció de 1679 en una i 1682 en l'altra.</p> <p>Un cos, de planta rectangular i construcció moderna, s'adossa a la façana de llevant. També és de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant. En aquest cos, s'hi ha obert l'accés actual a la casa.</p> 08006-371 Rial de Cortsaví, núm. 18 <p>A l'arxiu parroquial d'Arenys de Munt existeix documentació de l'any 1492 que cita can Pica. Des de llavors, com a mínim, ha estat propietat de la mateixa branca familiar. S'havia conservat molta documentació però es va cremar en un infortunat incident.</p> 41.5894628,2.5413072 461769 4604298 08006 Arenys de Mar Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-01p1580168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-02p1580172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-03p1580170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-04p1580169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-05p1580185.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la part posterior hi trobem la bassa antiga de la finca, de planta quadrangular. Davant la façana n'hi ha una altra de planta circular molt més moderna.També conserva una construcció destinada en origen a la cort de porcs. 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93962 Barraca de Can Xacó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-xaco XIX-XX S'hi ha afegit un cos adosat a la façana SE. <p>Barraca de vinya del tipus de tartana, per la característica coberta en forma de vela de tartana, feta de maó pla. És de planta rectangular i servia per guardar-hi les eines de treball de la vinya, com aixopluc pels pagesos i sovint, tenien un dipòsit de recollida de l'aigua pluvial per fer-hi la barreja o 'brou bordelès' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.</p> 08006-372 Rial de Valldegata, s/n 41.5812334,2.5374810 461445 4603386 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93962-02dsc0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93962-03dsc0803.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93967 Marinarenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/marinarenys <p>FUENTE BÉRMUDEZ, Vicente de la (nn.cc). <em>Marinarenys, mosaic d'Armand Olivé Milián</em> (inèdit).</p> XX El mateix autor en va fer una restauració <p>Mosaic realitzat per Armand Olivé Milian amb peces ceràmiques retallades que evoca motius mariners com els peixos, la barca de rems, les aus, el mar i el sol. Es va instal·lar en origen a l'oficina de Caixa de Pensions, a la Riera, però e<span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>s va traslladar al pati del Museu Mollfulleda, on sota una carpa i durant un dies va ser restaurat pel propi Armand </span></span></span><span lang='DA'><span><span>Oliv</span></span></span><span lang='FR'><span><span>é</span></span></span> <span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n. Es van substituir algunes peces </span></span></span><span lang='FR'><span><span>trencades</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> durant l’operació. </span></span></span><span lang='DA'><span><span>Oliv</span></span></span><span lang='FR'><span><span>é</span></span></span> <span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n va utilitzar peces originals de la dècada de 1970 que encara conserva al seu taller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Com d’altres dels molts mosaics que va realitzar Armand Olivé Milian, aquest no estava signat. Amb la restauració s’ha afegit una petita peça de ceràmica amb el nom d’Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n </span></span></span><span lang='IT'><span><span>serigrafiada </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>i amb la data de l'any al qual el va realitzar, 1975. Tampoc tenia un títol concret i a la pregunta de quin nom li donaria l’Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n va respondre sense dubtar, “Marinarenys”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Com diu l'historiador de l'art, Vicente de la Fuente, es tracta d'u<span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n art quotidià que al segle XXI va començar a desaparèixer. La destrucció d’algunes d’aquestes decoracions i la seva </span></span></span><span lang='IT'><span><span>repercussi</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>ó mediàtica van cridar l’atenció sobre unes peces i uns artistes fins ara oblidats i que, darrerament, estan recobrant el prestigi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-373 Carrer de l'Església, núm. 37-39 <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Al setembre de l’any 2022 </span></span></span><span lang='IT'><span><span>ingressa</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> al Museu d’Arenys de Mar, procedent d’una antiga oficina de la Caixa de Pensions (actualment Caixabank) situada a la Riera del Bisbe Pol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>El tancament de l’oficina bancària on estava emplaçat i la seva transformació en habitatges, amenaçava la seva pervivència. Un acord amb els propietaris va permetre el seu ingrés al Museu i la seva instal·lació definitiva al pati del Museu Mollfulleda. L’arrancament de l’obra de la seva localització originària va permetre el seu estudi i atribuir-li una autoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>No és l’única peça decorativa ceràmica que es conserva a Arenys d’aquest </span></span></span><span lang='IT'><span><span>per</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>íode tan ric i creatiu. Obra dels principals artistes, ceramistes i tallers es pot gaudir a diversos indrets d’Arenys amb signatures com les de Julio Bono, Vila Grau, Jordi Aguadé, Joan Rifà o el cas que ens ocupa, Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5815995,2.5481509 462335 4603422 1975 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-02p1580347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-03p1580348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-04.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Armand Olivé Milian Vicente de la Fuente, en un text inèdit facilitat pel Museu d'Arenys contextualitza l'obra d'Armand Olivé. Explica que és dins el panorama de les dècades de 1960 a 1980 on s’integra la producció d’Armand Olivé Milian, artista que es pot considerar autodidacta. Estudia comerç, però de jove entra com aprenent al taller de Ramon Carrera Morales. Carrera (1924-2018) va ser un decorador, dissenyador i mosaïcista de reconegut prestigi a la seva època. La seva obra més coneguda és a l’església de Santa Agnès. Construïda com capella d’un convent per l’arquitecte Francesc de Paula i Villar, al carrer Sant Elies de Barcelona. L'any 1936, a l’inici de la Guerra Civil, la FAI va establir una txeca, on va ser assassinat el bisbe Irurita. L'any 1958 l’església conventual es va transformar en parròquia per l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot, reforma que va incloure el mosaic de Carrera.Després entra com a dibuixant a ACMA, Cristalería Barcelonesa SA, que fabricaven el PLAVIT, petites tessel·les que recobrien moltes façanes i interiors als anys 60 del passat segle XX. És molt similar al Gresite, de fabricació italiana, però en aquest cas les tessel·les són de ceràmica.D’aquesta època és el mosaic més antic, fins ara, localitzat a Arenys de Mar d'Armand Olivé Milian. Es tracta de la rosa dels vents al paviment del pati del Club Nàutic d’Arenys de Mar. La reforma dels espais socials del Club Nàutic van ser encarregades al 1966 a l’arquitecte Manel Valls i Verges (1912-2000). Nascut a Barcelona va desenvolupar una part de la seva obra a Arenys, on va ser arquitecte municipal. Titulat al 1940 va formar part del Grup R, tenint despatx juntament amb Josep Antoni Coderch fins inicis de la dècada de 1960. Segons consta a la documentació conservada, respecte a les obres d’ampliació del Club Nàutic, la decoració del edifici, mobles, plafons ceràmics, terres, rajoles, mobiliari de jardí; va ser responsabilitat de l’empresa de Barcelona Nicolau & Perelló. Segons consta en la factura conservada, el mosaic va tenir un preu final de 20.026,25 ptes, tot sent instal·lat definitivament al juliol del 1969. A l’agost i a l’octubre de l’any 1969 i, novament, al 1972, el mosaic es va restaurar, ja que algunes tessel·les s’havien després. És una època de grans encàrrecs i boom immobiliari. Però a Olivé no li agrada el material, segons paraules seves, el format de la rajoleta PLAVIT, de mida 1 x 1 cm, no li donava prou possibilitats d'expressió. Una necessitat creativa que el porta a experimentar en altres terrenys, com en el disseny de portades de llibre. Durant anys va ser un dels encarregats de les portades de les edicions dels guanyadors del Premi Planeta.S’estableix pel seu compte després de fer el servei militar l'any 1965, primer en un taller a Sant Boi i finalment a Vilassar de Dalt. Treballa amb ceràmica reciclada. No encarrega peces. Només quan busca un color determinat una empresa de Vilassar li feia la peça amb el color serigrafiat i amb vernissos s’aconseguia el to desitjat. Treballa amb plafons decoratius per edificis d'habitatges, restaurants, esglésies o piscines. Són mosaics amb dissenys propis o a demanda del client. Però també va col·laborar amb diversos pintors realitzant el seus projectes decoratius en mosaic. Aquesta producció pot estar signada només amb el nom del pintor que proporcionava el cartó per fer el mosaic. Dibuixants com Francesc Fornells-Pla (1921-1999) pintor i vitraller (obra seva és la decoració de la Pista de Gel del Barça, de les Piscines Picornell i molts vitralls en ciment); Pau Macià Pons (1917-1980), muralista, cartellista i il·lustrador o Jordi Vila Rufas (1924-2011), pintor i retaulista (com els retaules de Sant Joan de Vilassar de Dalt). Amb aquest últim va fer un mosaic per la façana de la Passió, a la Sagrada Família, al 1968-9, que després Subirachs va semi ocultar amb les seves escultures. A la dècada de 1980 treballa a Girona amb el pintor Lluís Roure (1945).Moltes de les seves obres es troben en edificis privats però en espais públics, com porteries, façanes d’edificis o oficines bancaries. Això li ha donat molta visibilitat, però, fins ara, poc reconeixement de la seva autoria, un fet que ve donat perquè la majoria dels mosaics no els signava. Al principi de la seva carrera alguns van signats com Armand, però la signatura més coneguda és la d’Olivé Milian. Els encàrrecs venien directament dels arquitectes responsables de l’edifici. El cas de les decoracions de les oficines de La Caixa és diferent. La dècada de 1970 és un moment d’expansió de les sucursals bancàries, en baixos comercials, per apropar-se a una potencial clientela que anava en augment. En un moment de prestigi de la ceràmica, s’opta per singularitzar les oficines amb obres d’art amb un material que la població percep com propi, popular i ben considerat. Aquesta política va ser seguida per altres bancs, caixes d’estalvis o serveis com el metro i ferrocarrils al mateix període. A localitats on la terrisseria és important, s’encarreguen les decoracions a artistes terrissers locals, com a Esparreguera, on les decoracions de La Caixa i el Banc de Sabadell són obra del terrisser Ivan Marín. Evidentment Olivé Milian no va ser l’únic artista en rebre encàrrecs per decorar oficines de La Caixa, l’entitat va recórrer a d’altres ceramistes, com Julia Lahiguera.En el cas de l’oficina de de La Caixa a la Riera d’Arenys la decoració va ser inaugurada al 1975, donant-se total llibertat a Olivé Milián en l’elecció del tema a representar. A inicis de la dècada del 2020, la fusió i reconversió de caixes i bancs en negocis digitals va comportar el tancament de nombroses de les antigues oficines d’atenció al públic. Una de les quals va ser la sucursal de la Caixa, a la Riera d’Arenys. L’edifici va ser enderrocat per construir-ne un de nou, però gràcies a un acord amb els nous propietaris el mosaic va poder ser arrancat de la paret. Aquesta complexa operació va donar l’oportunitat de descobrir com s’havia realitzat. El mosaic de més de 300 kg, s’havia dividit en tres grans fragments per la seva realització. Cada part estava composta per un suport de fibrociment, sobre el qual s’havien adherit les peces que conformen el dibuix. Després, amb cargols, cadascun dels tres fragments van ser emplaçats sobre la superfície sobre el mur [informació de Manel Picas, responsable del trasllat del mosaic]. Estem en un moment on els autors d’aquestes decoracions murals estan desapareixent, igual que les seves obres. L’acord al qual s’ha arribat entre particulars i l’administració pública, respecte a aquest mosaic, és un exemple de sensibilitat envers el nostre patrimoni històric més recent; aquell que veiem cada dia als carrers, a les nostres cases, als negocis que visitem i que no sempre valorem. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93968 Rosa del vents https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosa-del-vents <p>FUENTE BÉRMUDEZ, Vicente de la (nn.cc). <em>Marinarenys, mosaic d'Armand Olivé Milián</em> (inèdit).</p> XX <p>Mosaic fet per Armand Olivé Milian de petites tessel·les que representa una rosa dels vents. Està col·locat en el paviment de la terrassa del Club Nàutic d'Arenys de Mar.</p> 08006-374 Zona Portuària, s/n <p>Aquest mosaic és el més antic, fins ara, localitzat a Arenys de Mar d'Armand Olivé Milian. La reforma dels espais socials del Club Nàutic van ser encarregades, l'any 1966, a l’arquitecte Manel Valls i Verges (1912-2000). Nascut a Barcelona va desenvolupar una part de la seva obra a Arenys, com a arquitecte municipal. Titulat l'any 1940 va formar part del Grup R, tenint despatx juntament amb Josep Antoni Coderch fins inicis de la dècada de 1960.</p> <p>Segons consta a la documentació conservada, respecte a les obres d’ampliació del Club Nàutic, la decoració de l'edifici, com mobles, plafons ceràmics, terres, rajoles, mobiliari de jardí, va ser responsabilitat de l’empresa de Barcelona Nicolau &amp; Perelló. Segons consta en la factura conservada, el mosaic va tenir un preu final de 20.026,25 ptes, tot sent instal·lat definitivament al juliol del 1969. A l’agost i a l’octubre de l’any 1969 i, novament, al 1972, el mosaic es va restaurar, ja que algunes tessel·les s’havien desprès.</p> <p> </p> 41.5792037,2.5576677 463127 4603151 1966 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93968-02p1580325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93968-03p1580326.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Armand Olivé Milian Vicente de la Fuente, en un text inèdit facilitat pel Museu d'Arenys contextualitza l'obra d'Armand Olivé. Explica que és dins el panorama de les dècades de 1960 a 1980 on s’integra la producció d’Armand Olivé Milian, artista que es pot considerar autodidacta. Estudia comerç, però de jove entra com aprenent al taller de Ramon Carrera Morales. Carrera (1924-2018) va ser un decorador, dissenyador i mosaïcista de reconegut prestigi a la seva època. La seva obra més coneguda és a l’església de Santa Agnès. Construïda com capella d’un convent per l’arquitecte Francesc de Paula i Villar, al carrer Sant Elies de Barcelona. L'any1936, a l’inici de la Guerra Civil, la FAI va establir una txeca, on va ser assassinat el bisbe Irurita. L'any 1958 l’església conventual es va transformar en parròquia per l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot, reforma que va incloure el mosaic de Carrera.Després entra com a dibuixant a ACMA, Cristalería Barcelonesa SA, que fabricaven el PLAVIT, petites tessel·les que recobrien moltes façanes i interiors als anys 60 del passat segle XX. És molt similar al Gresite, de fabricació italiana, però en aquest cas les tessel·les són de ceràmica. Donava prou possibilitats d'expressió. Una necessitat creativa que el porta a experimentar en altres terrenys, com en el disseny de portades de llibre. Durant anys va ser un dels encarregats de les portades de les edicions dels guanyadors del Premi Planeta.S’estableix pel seu compte després de fer el servei militar l'any1965, primer en un taller a Sant Boi i finalment a Vilassar de Dalt. Treballa amb ceràmica reciclada. No encarrega peces. Només quan busca un color determinat una empresa de Vilassar li feia la peça amb el color serigrafiat i amb vernissos s’aconseguia el to desitjat. Treballa amb plafons decoratius per edificis d'habitatges, restaurants, esglésies o piscines. Són mosaics amb dissenys propis o a demanda del client. Però també va col·laborar amb diversos pintors realitzant el seus projectes decoratius en mosaic. Aquesta producció pot estar signada només amb el nom del pintor que proporcionava el cartó per fer el mosaic.Dibuixants com Francesc Fornells-Pla (1921-1999) pintor i vitraller (obra seva és la decoració de la Pista de Gel del Barça, de les Piscines Picornell i molts vitralls en ciment); Pau Macià Pons (1917-1980), muralista, cartellista i il·lustrador o Jordi Vila Rufas (1924-2011), pintor i retaulista (com els retaules de Sant Joan de Vilassar de Dalt). Amb aquest últim va fer un mosaic per la façana de la Passió, a la Sagrada Família, al 1968-69, que després Subirachs va semi ocultar amb les seves escultures. A la dècada de 1980 treballa a Girona amb el pintor Lluís Roure (1945).Moltes de les seves obres estan en edificis privats però en espais públics, com porteries, façanes d’edificis o oficines bancaries. Això li ha donat molta visibilitat, però, fins ara, poc reconeixement de la seva autoria, un fet que ve donat perquè la majoria dels mosaics no els signava. Al principi de la seva carrera alguns estan signats com Armand, però la signatura més coneguda és la d’Olivé Milian.Els encàrrecs venien directament dels arquitectes responsables de l’edifici. El cas de les decoracions de les oficines de La Caixa és diferent. La dècada de 1970 és un moment d’expansió de les sucursals bancàries, en baixos comercials, per apropar-se a una potencial clientela que anava en augment. En un moment de prestigi de la ceràmica, s’opta per singularitzar les oficines amb obres d’art amb un material que la població percep com propi, popular i ben considerat. Aquesta política va ser seguida per altres bancs, caixes d’estalvis o serveis com el metro i ferrocarrils al mateix període. A localitats on la terrisseria és important, s’encarreguen les decoracions a artistes terrissers locals, com a Esparreguera, on les decoracions de La Caixa i el Banc de Sabadell són obra del terrisser Ivan Marín. Evidentment Olivé Milian no va ser l’únic artista en rebre encàrrecs per decorar oficines de La Caixa, l’entitat va recórrer a d’altres ceramistes, com Julia Lahiguera. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93969 Mosaic de Joan Rifà https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-joan-rifa <p>FUENTE BÉRMUDEZ, Vicente de la (nn.cc). <em>Marinarenys, mosaic d'Armand Olivé Milián</em> (inèdit).</p> XX <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Mosaic fet per Joan Rifà on es reprodueix una vista aèria d'Arenys de Mar, agafada des del frontal marítim i que recorda la imatge de gravats del segle XIX que reprodueixen la mateixa panoràmica i que foren la font d'inspiració. Està ubicat a la terrassa del Club Nàutic del municipi des de l'any </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>1969, dintre de la remodelació dels espais socials del club que va fer l’arquitecte Manel Valls amb col·laboració dels decoradors de Barcelona Nicolau &amp; Perelló. Va estar pressupostat en 52.500 ptes.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-375 Zona Portuària, s/n <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Joan Rifà (1926-2009) e</span></span></span><span lang='PT'><span><span>studi</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>à </span></span></span><span lang='PT'><span><span>a Llotja i fou deixeble de Francesc Labarta</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>. Va desenvolupar una important obra </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>pict</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>ò</span></span></span><span lang='IT'><span><span>rica</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>, obra de </span></span></span><span lang='IT'><span><span>cavallet</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>, gràfica i murals. Va treballar també com a dissenyador per l’empresa Cosme Toda realitzant peces ceràmiques per la producció industrial. La seva obra més personal la va </span></span></span><span lang='FR'><span><span>produir</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> dintre de Silicor, marca de l’empresa Industrias Cerámicas y de Aislantes S.A. (INCASSA) que és el nom oficial de Cosme Toda </span></span></span><span lang='FR'><span><span>des de</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> l’any 1950. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Silicor </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>era un tipus de revestiment ceràmic esmaltat per paviments </span></span></span><span lang='PT'><span><span>desenvolupat</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> per Cosme Toda al 1956 i utilitzat per banys, cuines i terrasses. Segons la patent podia estar decorat o ser monocolor. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5792290,2.5577217 463131 4603155 1969 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93969-p1580333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93969-03p1580329.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Rifà Explica Vicente de la Fuente (inèdit) que la forta demanda propiciada per la gran activitat constructora de la dècada de 1960 i 1970, segurament va ser un factor clau perquè empreses tradicionals integressin a reconeguts artistes per dissenyar decoracions ceràmiques de producció industrial. Però també que ceramistes creessin petites empreses on es produïa una ceràmica seriada amb tècniques artesanes i industrials que apropaven més la ceràmica al disseny industrial, produint tota una sèrie d’elements per la seva aplicació com decoració arquitectònica. Aquest caràcter artesanal queda reflectit al text que acompanya un dels catàlegs de l’empresa formada pel ceramista Julio Bono, Novo & Bono: “no nos hemos propuesto reproducir exactamente cada modelo, porque la cerámica tiene un margen de imprevisto que hace que cada gama de color se consigan varias matizaciones difíciles de reproducir gráficamente”. Malgrat ser un producte industrialitzat la seva producció de caràcter tradicional admet un marge d’intervenció de l’atzar al resultat final, com en qualsevol producció artesanal. En moltes de les decoracions, aquestes peces seriades es combinaven amb peces úniques en relació al tema del mosaic i l’edifici on s’implementava o la personalitat del comendatari de la decoració. Dos dels artistes que més van destacar en aquest àmbit van ser el ja citat Julio Bono i la seva firma Bono&Novo i el pintor Joan Rifà que va treballar per l’empresa Silicor, marca que s’integrava dintre de la històrica empresa Cosme Toda de l’Hospitalet. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93970 Fons documental de l'Arxiu històric Fidel Fita https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-fidel-fita <p>PONS i GURI, Josep M. (1982). <em>Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>; dins: <em>Guies dels Arxius Històrics de Catalunya, 1</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 7-34.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1984). <em>Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. i PALOU i MIQUEL, Hug (1992). <em>Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Fundació Noguera (Arxius Notarials de Catalunya, 14).</p> <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es troba instal·lat a l’edifici consistorial. La seu principal té l’accés pel número 10 de la Riera del Bisbe Pol, en una part de l’immoble del segle XVII que havia estat forn de puja, caserna de la Guàrdia Civil i jutjats. En aquesta zona hi ha la sala de consultes, amb sis punts de lectura. La resta de l’equipament, format per zona de treball i dipòsits, té l’accés per Bisbe Pol 8 o Plaça de la Vila número 1, immoble del segle XVII que havia fet d’hostal abans de convertir-se en ajuntament en el darrer quart del segle XVIII. La superfície total de l’equipament és de 217m2 i el conjunt dels set dipòsits documentals existents, que es reparteixen entre les dues adreces, sumen una capacitat total de 1.100 m/l de prestatgeria.</p> <p>L’AHFF neix per la necessitat d’adoptar mesures urgents per a posar remei al deplorable estat de conservació en què es trobava el fons documental antic de l’arxiu municipal, a les golfes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, i el risc de destrucció o desaparició de documents d’arxiu que aquella situació comportava. L’avinentesa d’haver de cedir un local per a instal·lar l’Arxiu Històric de Protocols del Districte, d’acord amb el Decret de 7 de novembre de 1921 del “Reglamento de la organización y régimen del notariado”, i el recent Decret de 12 de novembre de 1931, que caracteritzava els protocols notarials de més de cent anys com a històrics, amb la qual cosa la seva gestió havia de recaure en facultatius d’arxius, configurarien els fons inicials amb els quals l’AHFF iniciava el seu servei. Aquests fons inicials es van completar amb els llibres de la Comptadoria d’Hipoteques que es conservaven al jutjat de 1ª Instància d’Arenys de Mar. Aquests diversos fons documentals són els que configuren l’abast geogràfic de l’AHFF, afectant municipis de les comarques del Maresme (Alt Maresme), Vallès Oriental i la Selva. Els fons que d’ençà aleshores s’han anat afegint a aquests inicials es mantenen, majoritàriament, dins dels mateixos territoris.</p> <p>És el servei administratiu tècnic responsable de la definició, implantació i manteniment d’un sistema de gestió de la documentació administrativa i de la conservació i gestió dels documents d’arxiu de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, d’acord amb allò que la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, li reconeix en l’article 32.</p> <p>En tant que arxiu municipal, l’AHFF té el deure de vetllar per la protecció del patrimoni documental en el terme municipal d’Arenys de Mar, tant pel que fa a documents de persones físiques com jurídiques, donat l’interès històric i cultural que pot arribar tenir per a la localitat.</p> <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita forma part del Sistema d’Arxius de Catalunya d’acord amb l’article 21.1.c de l’esmentada Llei 10/2001. Això confereix una sèries de responsabilitats a l’administració pública de la qual depèn, contingudes al Decret 190/2009, de 9 de desembre, dels requisits dels arxius del Sistema d'Arxius de Catalunya, del procediment d'integració i del Registre d'Arxius de Catalunya.</p> <p>Concebut inicialment per a conservar i gestionar la documentació inactiva amb valor històric i cultural, l’Arxiu Històric Fidel Fita assumeix la gestió de la documentació semi-activa a partir de 2007 i a intervenir en la gestió de la documentació activa a partir de 2011.</p> 08006-376 Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10 <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa Major d’aquell any, obre les portes.</p> <p>Un Patronat rector, el funcionament del qual venia regulat per uns Estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el 27 de desembre de 2007 el ple de l’ajuntament acordava la seva extinció.</p> <p>Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar, director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918.</p> 41.5794732,2.5514044 462604 4603184 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-01dsc8173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-02p1570942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-03p1570943.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2023-11-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'AHFF es troba integrat orgànicament a l'Àrea de Serveis Generals. 94|98|85 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93971 Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-darenys <p>L'Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar es troba en procés re organització. Manté els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits) des del segle XVI, ja que durant la Guerra civil espanyola foren custodiats per la municipalitat. L'Arxiu Diocesà disposa de còpies.També preserva altres llibres de confraries, comptes / claveria.</p> <p>Part dels documents, sobretot els relacionats mb la comunitat de preveres, es conserven a l'Arxiu històric Fidel Fita, gràcies a una intervenció de salvament del senyor Pons i Guri.</p> 08006-377 <p>Santa Maria d'Arenys de Mar és una parròquia segregada l'any 1555 d’Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d’aquesta fins al 1779. Temple bastit de 1575 a 1628 i allargat per la banda de la façana principal el 1755. Té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 va pertànyer al bisbat de Barcelona.</p> 41.5805793,2.5493672 462436 4603308 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93971-01.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’Arxiu diocesà. Les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, han previst la conservació de la documentació dels arxius parroquials en l’Arxiu diocesà, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència episcopal espanyola. Així el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.També molts dels arxius parroquials dipositats a l’Arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93972 Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lateneu-arenyenc <p>BARCELÓ, Carles; MONTMANY, Lluís i TORRUS, Joan (2006). Un viatge per la història de l'Ateneu Arenyenc. Arenys de Mar.</p> XIX-XX <p>El fons de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc conserva documentació de tipologia variada vinculada a l'exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies de l'entitat: organització general (marc jurídic, organització interna, govern i recursos humans); gestió econòmica (patrimoni i comptabilitat), vida associativa, hemeroteca i biblioteca auxiliars. En total uns trenta metres lineals.</p> 08006-378 Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22 <p>L'Ateneu Arenyenc és una societat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012. A mitjans de setembre de l'any 1884, un grup d'amics, que habitualment es reunien al cafè d'en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques. L'any 1885, celebraren el primer certamen literari.</p> <p>El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un pati que donava al passeig Xifré.</p> <p>L'Ateneu organitza moltíssimes activitats culturals, esportives, socials, d'excursionisme amb la voluntat de reafirmar els principis ateneístics de treballar per una societat plural, moderna i oberta que vol crear, acollir i difondre la cultura.</p> 41.5795139,2.5524263 462690 4603188 1884-2023 08006 Arenys de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Administratiu 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93973 Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador XX <p><span><span><span>Tal com s’expressa en l’estatut de constitució de l’Organisme Autònom Local Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu (d’ara endavant, OAL Centre Espriu), l’objectiu és el de confegir un fons documental el més exhaustiu possible entorn de l’obra i de la personalitat de Salvador Espriu. La intenció és, doncs, esdevenir el principal punt de referència per a tots aquells que estiguin interessats en aquest escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un centre especialitzat en la figura i l’obra de Salvador Espriu i, com a tal, té un tractament diferenciat del que pugui tenir una biblioteca generalista. Pràcticament, tot el que s’hi troba dipositat hi és perquè té alguna connexió amb l’escriptor, la seva obra, el seu entorn, el moment històric, les relacions personals, els nexes amb altres disciplines artístiques i els seus creadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És important, i necessari, assenyalar diversos aspectes en relació a la creació i construcció de les diverses seccions que integren els fons del Centre Espriu, ja que aquest organisme neix sense cap aportació de fons significatius, llevat del que hi diposita el Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, uns quants llibres de Salvador Espriu (alguns primeres edicions) i dues carpetes, una amb retalls de premsa i l’altra amb impresos diversos com díptics, programes de mà, o invitacions d’activitats relacionades amb l’escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pràcticament la totalitat del fons que acull el Centre Espriu s’ha anat confegint de diverses maneres al llarg de tots aquests anys que han passat d’ençà de la seva creació. Gran part de les col<span>·</span>leccions han estat adquirides pel Centre Espriu. També s’han rebut i admès diverses donacions, entre les quals destaca la procedent de la pròpia família de Salvador Espriu. </span></span></span></p> <p>El fons principal és el bibliogràfic i e<span><span><span>stà constituït per llibres de diversa tipologia, encapçalats per les obres de Salvador Espriu en les seves diverses edicions i tipus d’edicions, antologies i reculls, com també traduccions a moltes altres llengües. </span></span></span>La resta del fons està format per antologies, estudis i crítica literària, obres biogràfiques, llibres d’entrevistes, epistolaris i memòries, actes de congressos, col·loquis o simposis, reculls d’homenatge, llibres d’artistes, d’arts escèniques, música i cançó, ensenyament, obres generals de llengua i literatura catalanes, diccionaris, etc. En total, estaríem parlant d’uns 25 o 30 metres lineals.</p> <p><span><span><span>A més del fons bibliogràfic que s’ha anat confegint, el Centre acull la biblioteca personal de la Sra. Amàlia Tineo Gil<strong>,</strong> cedida pels seus hereus amb motiu del seu traspàs. Amàlia Tineo formava part del més íntim cercle d’amics d’Espriu del temps de la universitat, juntament amb Tomeu Rosselló-Pòrcel, Mercè Muntañola i Lola Solà. Aquesta és una biblioteca de tota una vida, un conjunt de llibres important –més de 80 metres lineals— on destaquen temàtiques com la filosofia, l’ètica, la sociologia, la literatura i la història, l’art. La raó per la qual es troba al Centre Espriu és perquè inclou llibres que pertanyien a Salvador Espriu, és a dir, que formarien part de la “biblioteca personal” de l’escriptor. En algun moment determinat de la seva vida, Espriu es va quedar només amb uns quants llibres de capçalera i la resta els va traspassar a alguns amics, sobretot a l’Amàlia Tineo, que els “incorporava” a la seva pròpia biblioteca. Espriu va fer el mateix amb la seva germana Maria Lluïsa, molt conscient que ella també els conservaria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, hi ha una part d'hemeroteca. Molt important, també, perquè al llarg de la seva vida, sobretot a partir de final de la dècada dels 50 del segle passat, Espriu tenia una presència molt notòria en la premsa, a les publicacions periòdiques i altres publicacions d’àmbit privat. També hi ha publicacions estrangeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Trobem una secció d'impresos molt diversificada que inclou tot allò que no són llibres, ni publicacions periòdiques o catàlegs, per exemple. Ens referim a cartells (de diverses mides i formats), o programes de mà (fullets, díptics, desplegables, invitacions, recordatoris, publicitat).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem una secció epistolar i de manuscrits, </span></span></span><span><span><span>cartes escrites per Espriu, algunes originals, altres en còpia, que han aportat els receptors de les cartes. Cal dir que Espriu no va conservar la correspondència que rebia, per tant és molt difícil poder confegir una “relació epistolar” completa amb gairebé cap dels seus corresponsals. </span></span></span><span><span><span>Pel que fa a manuscrits de les obres, Espriu tampoc els va conservar. Es disposa només d’algunes pàgines d’un quadern i poca cosa més, excepte un fitxer de lectura que es pot visionar complet al Corpus Literari Català, de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Caldria distingir una sèrie de fotografies de la part específicament relacionada amb la persona de Salvador Espriu, la seva família, la casa familiars, de la resta de fotografies que apleguem i que es corresponen a altres àmbits com la vila d’Arenys de Mar i els seus entorns, el cementiri. I, també, relacionades amb activitats que s’han fet i s’han documentat. Així com enregistraments sonors i videogràfics. </span></span></span><span><span><span>Programes televisats, alguna representació teatral, música (sobretot), La pel<span>·</span>lícula <em>Laia </em>en dues versions; o les intervencions al I Simposi Internacional Salvador Espriu (2003).</span></span></span></p> <p>També s'hi poden trobar t<span><span><span>esis doctorals i de llicenciatura, treballs finals de màster, treballs de recerca, treballs escolars. </span></span></span><span><span><span>Espriu i la seva obra han estat, i són, motiu de diversos treballs d’investigació de tot tipus, des del darrer terç del segle XX. Es conserven i estan a disposició dels investigadors tots aquells que s’han dipositat al Centre. </span></span></span><span><span><span>Actualment, les tesis i treballs finals solen estar disponibles online, la qual cosa facilitat la recerca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha obra plàstica de diversos autors: g</span></span></span><span><span><span>ravats, litografies, aquarel<span>·</span>les<span>, </span>dibuixos/il<span>·l</span>ustracions originals, retrat a l’oli, petites escultures; documentació personal i alguns objectes.</span></span></span></p> 08006-379 Pavelló Sert. Can Nadal, s/n <p><span><span><span>El Centre Espriu va ser constituït per l’Ajuntament d’Arenys de Mar en sessió plenària de 25 de març de 1987, i extingit per l’acord adoptat pel Ple en data de 27 de desembre de 2007, amb efecte a data d’1 de gener de 2008. L’Ajuntament esdevé el successor universalment de l’OAL Centre Espriu en els seus béns, drets i obligacions.</span></span></span></p> 41.5833844,2.5452893 462097 4603621 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-02p1580356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-03p1580361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-04p1580357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-05p1580362.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No es tracta d’un fons estàtic i/o tancat, sinó dinàmic i que s’enriqueix constantment, bé a través de donacions o de l’adquisició d’elements o materials no localitzats fins a la data, bé a la constant incorporació de novetats editorials o d’altres tipus de materials. Salvador Espriu és un clàssic, un escriptor cabdal de les lletres catalanes de tots els temps, que segueix interessant als lectors, que se segueix traduint i que segueix sent objectiu de recerca d’alt nivell. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93974 Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-larxiu-diocesa-de-girona XVI-XX <p><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona, preserva més de dos-cents documents relacionats amb les dispenses matrimonials, processos de la Cúria, beneficis, expedients matrimonials, des del 1500. També custodia aquella documentació procedent de l’església de Santa Maria d’Arenys amb més de cent anys d’antiguitat, com són, els Llibres de baptisme, de matrimoni, d'òbits i els registres d’albats des de la segona meitat del 1500. Una part d’aquesta documentació està digitalitzada i es pot consultar via on-line a la pàgina web de l’Arxiu diocesà de Girona. La resta està inventariada amb un petit regest que permet sol·licitar-la en cas de treball d’investigació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3625</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Agustí Clausell i Puig i Ignàsia Rossell i Puig, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1790)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3655</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguinitat entre Benet Gotall i Colombí de Tossa i Caterina Fàbregues i Vila, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658a</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus d'afinitat entre Jaume Catà i Riera i Maria Teresa Gualba i Dorca, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658b</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus d'afinitat entre Antic Catà i Nonó i Isabel Clausell i Gualba, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3686</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Pere Castelló i Serra, mestre d'aixa i Maria Ignàsia Cabrisses i Serra, solters d'Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3724</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Esteve Pasqual i Catà, jornaler i Esperança Riera i Ferran, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3742</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Nicolau Barraquer i Simon, timoner i Damiana Pruna i Torras, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3752</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per primer i segon graus de consanguinitat entre Francesc Segalà i Parelló, vidu cap de rendes i Antònia Rossich i Segalà, soltera, naturals de La Nou de Gaià (Tarragona) i veïns d'Arenys de Mar (1794 - 1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3768</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Bonaventura Barrera i Puigener, mariner i Teresa Cassola i Barrera, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3869</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per pública honestedat entre Josep Font i Vilamitjana, mestre d'aixa, natural de Vic i veí d'Arenys de Mar i Caterina Antònia Julià i Mundo, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3891</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Vila i Ciutat, comerciant i Narcisa Fàbrega i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3899</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Pau Espriu i Llobet i Josepa Gallart i Pullés, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3929</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Marià Casacoberta i Barrera, mestre d'aixa i Magdalena Montalt i Vila, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1799)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4004</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Francesc Bou i Roget, pilot mariner i Anna Maria Moles i Costa, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4057</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Miquel Torres i Ferrer, comerciant i Lucrècia Pica i Ferrer, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1801 - 1802)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4165</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Joan Roure i Casanoves, pilot mariner i Maria Compte i Baralt, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 - 1807)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4211</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Andreu Pere Pruna i Fontanals, pilot mariner i Maria Josepa Clairà i Roure, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1805 - 1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4247</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Salvador Majó i València, bracer i Maria Francesca Coll i Mas, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 agost 12 - 1807 març 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4279</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Salvador Barrera i Moles, mitger i Caterina Barrera i Llúria, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 juliol 27)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4280</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Joan Gelpí i Boix, pilot mariner i Josepa Fàbregues i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 maig 08)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4375</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer amb quart graus de consanguinitat entre Miquel Travessa i Casamitjana, natural i veí de Barcelona i Teresa Sagrera i Rifà, natural d'Arenys de Mar, solters (1811 - 1811 juny 19)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4416</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau d'afinitat entre Domènec Botet i Darder, cirurgià, natural i veí de Palamós i Maria Rita Forn i Fina, natural de Palamós i veïna d'Arenys de Mar (1812 - 1813 abril 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4450</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Josep Puig i Auladell, sastre, natural de Sant Esteve de la Costa (fogars de Montclús) i veí d'Arenys de Mar i Josepa Vilardell i Corney, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1813 - 1813 juny 25)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4465</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus de consanguitat entre Nicolau Esther i Romaní, comerciant, natural d'Arenys de Mar i veí de Blanes i Anna Maria Gallart i Caselles, natural i veïns de Blanes, solters (1814 abril - 1814 maig 07)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4482</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per segon i tercer graus d'afinitat entre Antoni Roure i Bonafè, comerciant, vidu de Francesca Gualba i Borrell i Josepa Casanoves i Mates, soltera, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1814 gener - 1814 gener 26)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4577</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Pica i Preses i Ignàsia Vilar i Fita, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1815 març - 1816 gener 9)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 564</strong> Agustí Ferran i Batlle, prevere de Llavaneres contra Miquel Vila, rector de Pineda, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1761)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 596</strong> Josep Cabirol, mercader de Barcelona i administrador de la Causa pia Fornaguera d’Arenys de Mar contra Maria Pujades i Batlle, d’Arenys, per deutes de pensió de censal (1695)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 684</strong> Francesc i Margarida Ros, germans residents a Puerto de Santa Maria, contra Marian Fontanals, d’Arenys de Mar, sobre dret a administrar la Causa pia Fornaguera (1764)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 741</strong> Isidre Pijoan, beneficiat d’Arenys de Mar, marmessor de Feliu Ros, prevere, contra Josep Forn, jornaler d’Arenys, sobre nul·litat de venda (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 787</strong> El rector i la Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Jaume Prat, hortolà d’aquesta vila, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 980</strong> Els protectors de les fundacions d’Arenys de Mar contra Jaume i Teresa Pons Prat i Galvany, del lloc, per deutes de pensió de censal (1767)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1005</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Munt, contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, per no haver ofert aquest al seu bací (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1047</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Francesca i Teresa Morelló, de Barcelona, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1065</strong> L’ajuntament d’Arenys de Munt contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, sobre la necessitat de dividir les dues rectories (1779)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1084</strong> Antoni Roure i Portals, mariner d’Arenys de Mar contra els aniversaris d’aquesta parroquial, sobre deute de pensió de censal (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1220</strong> Els marmessors de Pere Bonosi Coll, rector d’Arenys de Mar, contra la Comunitat de Preveres d’aquest lloc, per deutes (1818)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1320</strong> Francesc Alzina Coderch i Rifà, estudiant d’Arenys de Mar contra Gaspar Serratosa i Masvidal i Salvador Bernadet, diaca de Barcelona, pel Benefici de Sant Miquel de Tordera (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1321</strong> Josep Antoni Miralbell, prevere tresident a Blanes, contra Josep Vieta i Burset, estudiant, pel Benefici del Roser i Sant Miquel de Blanes, unit a Carles Aigüesvives, prevere resident a Arenys de Mar contra Benet Pla, de Blanes (1733, actuari Ramon Soler) (1733 - 1803)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1343</strong> Antoni de Batlle i Cerdà, de Banyoles, contra Narcís de Balle i Milans del Bosch, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici de Santa Maria del claustre de la Seu (1791), unit a Narcís de Batlle i Sala i Josep Rotllant, estudiant d’Arenys de Mar, contra Antoni de Batlle i Cerdà (1786, actuari Burch Surís) (1786 - 1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1358</strong> Antoni Puig Guilló i Saris, pagès de Canapost i Pere Salelles i Barceló, estudiant de Sant Sadurní contra Floris Canyà, prevere de la Bisbal, pel Benefici de Sant Julià i Santa Basilissa de la Seu (1781), unit a Pere Canyà, estudiant de la Bisbal contra Ramon Pujol i Mir, prevere d’Arenys de Mar (1761, actuari Burch Surís); Jaume Canyà contra Jaume Vilarrúbia, prevere de Vic (1706, actuari Vilalba); Jaume Hereu i Riquer, estudiant de Vilobí i Pere Canyà, estudiant de Girona contra Ramon Pujol i Mir, prevere (1761, actuari Burch Surís) i Pau Salelles contra Floris Canyà (1706 - 1789)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1399</strong> Jaume Finet i Bataller, clergue d’Arenys de Mar contra Bonaventura Torres, estudiant de Castell d’Aro, pel Benefici de Santa Elena de la Seu (1759), unit a Joan Pons, rector de Fornells, contra Josep Guinart, clergue de Girona, (1734, actuari Ramon Soler) i a Gaspar Sala i Maig, de Lloret, contra Jaume Finet i Bataller (1758) (1734 - 1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1401</strong> Josep Figuerola i Torres, d’Arenys de Mar, contra Josep Guitart, prevere, pel Benefici de Sant Roc i Sant Miquel d’Arenys de Mar (1768), unit a Francesc Torres, clergue d’Arenys, contra Joan Baptista Pla (1722, actuari Francesc Lagrifa) (1722 - 1768)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1409</strong> Francesc Arnau, prevere d’Arenys de Mar, contra Josep Ortiz, estudiant, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1421</strong> Miquel Illa, rector d’Orcau (Isona, bisbat d’Urgell), contra Antoni de Domènech, de Sant Feliu de Girona, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua, d’Arenys de Mar (1763)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1438</strong> Bonaventura Barrera i Moles, d’Arenys de Mar, contra Marian Roig i Sala, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Sant Antoni d’Arenys de Mar (1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1442</strong> Teodor Jaurés, prevere d’Arenys de Mar contra Segimon Llunell, clergue de la mateixa vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1488</strong> Teodor Jaurés, beneficiat i mestre de primeres lletres d’Arenys de Mar contra Segimon Llunells, clergue de la mateixa vila, pel Benefici del Roser d’Arenys (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1503</strong> L’Ajuntament d’Arenys de Mar contra Llorenç Sànies, beneficiat de la vila, sobre compliment de decret episcopal (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1552</strong> Feliu Grau i Compte, mariner d’Arenys de Mar contra diversos creditors de Fidel Grau, beneficiat de la vila, en causa de graduació (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1703</strong> Els regidors d’Arenys de Mar i els obrers de la parròquia, contra Josep Pujades i Vilarrasa, de la mateixa vila, sobre possessió d’una casa (1745)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2139</strong> Joan Figuerola, d’Arenys de Mar contra Fidel Grau, clergue de la vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2184</strong> Bernat de Méndez i Morell, de Barcelona i Joan Baptista Morell, notari de Figueres contra Josep Cabirol, prevere de Tarragona, pel Benefici de la Mare de Déu de la Pietat d’Arenys de Mar (1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2228</strong> Jaume Finet, mariner d’Arenys de Mar contra Antònia Anglada, per empara de llicència matrimonial (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2257</strong> Antoni Ferrer, mariner d’Arenys de Mar, contra els administradors de la Confraria de Sant Roc i els jurats de la vila, sobre construcció de capella al temple de Santa Maria. Deposicions testificals (1618)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2293</strong> Benet Buscastell, rector de Caldes d’Estrac, bisbat de Barcelona contra Jaume Tries, d’Arenys de Mar. Deposicions testificals (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2368</strong> Josep Fontanals, prevere d’Arenys de Mar contra Margarida i Manel d’Avinyó, de Peralada, per deutes de pensió de censal (1729)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2422</strong> Execució sobre els béns de Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar (1722)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2617</strong> Caterina Victòria Marimon, de Malgrat contra Gabriel Roig, d’Arenys de Mar. </span></span><span lang='ES'><span>MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2675</strong> Antoni Ros, clergue de Lloret, resident a Roma contra Francesc Ferrer, clergue de Mataró, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1647)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2693</strong> Joan Petxodral, prevere d’Arenys de Mar contra Antic Ferrer, rector de Pineda, sobre satisfacció de deute (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2701</strong> La universitat de la vila d’Arenys de Mar, contra Joan Pibernat i altres obrers de la parròquia, sobre dret a llogar organista (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3562</strong> Jaume Vilar, rector d’Arenys de Mar, contra els preveres de la mateixa església, sobre dret a admetre preveres a les celebracions funeràries (1630)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3655</strong> Josep Baguer, prevere de Sant Pere de Galligants contra Maria Pibernat, vídua d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1700)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3695</strong> Montserrat Lleu, clergue d’Arenys de Mar contra Miquel Ortiz, clergue de la mateixa vila, pel Benefici de Sant Roc d’Arenys (1710)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3931</strong> Andreu Mandri i Carcasés, natural de Sant Andreu de Llavaneres contra Bonaventura Vila, d’Arenys de Mar i Francesc Pagès i Simon, de Barcelona, tots clergues, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3938</strong> Bonaventura Pararols rector de Sant Feliu de Pallerols, contra Ignasi Ballester, rector d’Arenys de Mar, sobre permuta de beneficis (1728)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3988</strong> Margarida Lladó, vídua d’Arenys de Mar, contra el rector de la parròquia, sobre restitució del dot, que inclou un censal que dota un benefici (1689)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4039</strong> L’administrador de la Causa pia de Sala contra Josep Deu, beneficiat d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1702)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4200</strong> Josep Abras, causídic de Girona contra Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar, sobre satisfacció de serveis jurídics (1716)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4420</strong> Francesca Ros i Cassà, soltera d’Arenys de Mar, contra Josep Berenguer, fuster d’aquesta vila, sobre promesa de casament (1758)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4503</strong> Francesc Fornaguera, pagès d’Arenys de Mar contra l’administrador de la Causa pia Fornaguera, sobre rendició de comptes de la mateixa Causa pia (1752)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4585</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, beneficiat que fou d'Arenys de Mar contra Miquel Pujol i Auladell, també pagès d’Arenys, sobre venda a carta de gràcia (1756)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4627</strong> L’administrador de la Causa pia Avellà, d’Arenys de Mar contra Francesc Pibernat, del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4659</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, d’Arenys de Mar contra Josep Oms i Sibina, pagès del mateix lloc. Deposicions testificals (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4823</strong> Tomàs Joana i Vidal i Jaume Vidal i Rissech, naturals de Tossa, contra Jacint Vidal i Tries, estudiant d’Arenys de Mar, pels beneficis fundats a Tossa per Grau Vidal i Ferro, de la mateixa vila, com a marmessor de Tomàs Vidal i Rei (1772)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4852</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar, contra Gerard Gelpí rector de la parròquia, sobre participació en distribucions (1785)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4854</strong> Marc Milans i altres beneficiats d’Arenys de Mar contra Francesc Serra, organista de la mateixa església, per difamació (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4883</strong> Francesca Vila, d’Arenys de Mar contra Josep Planes, jornaler del mateix lloc. MANCA (Finals s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 5132</strong> Pere Màrtir Font, clergue de Mataró, contra Pere Joan Teixidor, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici del Roser d’Arenys (1639)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6096</strong> L’administrador de la Causa pia de Miquel Adroher contra Josep Pla, negociant d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1723)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6218</strong> Francesc Boy, teixidor d’Arenys de Mar contra Maria Blasi, donzella de la mateixa vila. MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6371</strong> Josep Llens, prevere de Sant Celoni contra Josep Ramis i de Milans, de la mateixa vila, sobre dret de presentació del Benefici de Sant Antoni, d’Arenys de Mar (1746)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6508</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Mar, com a marmessor de Tomàs Corriol, prevere, contra Baltasar Mir, rector d’Hostalric. </span></span><span lang='EN-US'><span>Deposicions testificals (1773)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6588</strong> Cristòfol Arqués i Ruyra, Ciutadà Honrat de Barcelona i altres obrers d’Arenys de Mar, contra l’ajuntament d’aquesta vila, sobre drets dels obrers de la parròquia (1781)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6746</strong> L’ajuntament d’Arenys de Mar contra el rector, síndic i diaconil de Santa Maria d’Arenys, sobre obligacions i dret de presentació del diaconil (1777)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6762</strong> Joan Baptista Clavell, d’Arenys de Mar contra Maria Puig, del lloc, sobre empara de llicència matrimonial (1751)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6799</strong> Magdalena Guilló, vídua de Bellcaire contra Joan Cruanyes, ferrer d’Arenys de Mar, sobre empara de llicència matrimonial (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7006</strong> Josep Clavell, prevere de Barcelona, contra Tomàs Montferrer, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Santa Caterina d’Arenys de Mar (1754)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7109</strong> Josep Llorens, rector d’Arenys de Munt contra Marc, Casalins, Joan Guilla, Jaume Lladó, Maties Torres i Josep Salis, preveres i Agustí Alegre, Josep Gualba, Ignasi Cabirol i Josep Lleu, clergues, tots beneficiats d’Arenys de Mar, sobre el dret d'aquests a actuar com a Comunitat de Preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7322</strong> Joan Massip, rector de Canet de Mar, contra Isidre Caminal, d’Arenys de Mar, en causa incidental de contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7361</strong> Joan Guilla, beneficiat d’Arenys de Mar contra Antoni Serra, rector de la parròquia, per impedir-li la residència (1688)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7404</strong> Martí Rich, rector d’Arenys de Mar, contra Francesc Torra, prevere d’aquesta vila, sobre el servei de la sagristia (1670)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7474</strong> Jaume Arquer, notari d’Arenys de Mar, contra Miquel Riera, marmessor de Segimon Valls, pagès, administrador de la Causa pia de la Cera del Viàtic d’Hostalric, sobre satisfacció de serveis notarials (1701)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7497</strong> Enquesta del fiscal contra Jacint Medina, prevere d’Arenys de Mar, sobre rebre confessions a casa seva (1679)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7685</strong> Joan Socarrats, prevere resident a Girona i antic rector de Llambilles contra Caterina Navarro, vídua de Pere Bonafe, que fou metge d'Arenys de Mar, el seu fill, Joan Carles Bonafe i Navarro, notari i Salvador Forn i Teresa Balis del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1738)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7692</strong> Joan Baptista Pastor i de Sentís, Ciutadà Honrat de Barcelona d’Arenys de Mar contra els obrers d’Arenys i Feliu Xapús, obtentor del Benefici de Santa Caterina, sobre dret a banc a l’església (1724)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7924</strong> Francesc Mont i Casalins, clergue de Calella contra Joan Carles Bonafè, escrivent d’Arenys de Mar, per deute de blat (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8254</strong> El fiscal contra Miquel Lligada, clergue d’Arenys de Mar, per mort de Pere Galceran, adroguer de la vila (1677)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8443</strong> Pere Grau, fiscal contra Andreu Basies, prevere francès, servidor de l'església d'Arenys de Mar, per tractes deshonestos amb Paula Misser (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8481</strong> Procés contra Montserrat Creixell, beneficiat d'Arenys de Mar, per escàndols (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8719</strong> Conra Pau Lladó, prevere d'Arenys de Mar, per desacreditar la justícia eclesiàstica (1678)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8797</strong> Procés contra els preveres d'Arenys de Mar, per actuar com a pretesa Comunitat de preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9003</strong> Expedient a instància de l'Ajuntament, els obrers i Tomàs Simon, sagristà, tots d'Arenys de Mar, sobre la casa de l'escolà (1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9028</strong> Salvi Carbó, rector d'Arenys de Mar contra Miquel Joher, rector d'Arenys de Munt, sobre delmes anomenats d'alous (1835)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9068</strong> Procés contra Joan Baptista Pruna, caputxí exclaustrat, sobre excessos verbals en un sermó predicat a Arenys de Mar (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9140</strong> Joan Arimon, veí del Masnou, contra Francesc Torrent, beneficiat d'Arenys de Mar, sobre cobrament d'un pagaré (1868)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9308</strong> Josep i Maria Capdevila i Arabia, esposos, negociants d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la mateixa vila, sobre devolució de diners (1804)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9313</strong> Salvador Teixonera del Bosch, contra Vicenç Passart, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua del lloc (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9362</strong> La Congregació dels Dolors d'Arenys de Mar contra Martí Vinyals i Colomer, prevere corrector, per no acceptar una elecció de junta (1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9519</strong> Informació sobre admissió del patrimoni de Bernat Surís, clergue d'Arenys de Mar (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9683</strong> Procés de col·lació del Benefici del Roser d'Arenys de Mar a favor de Miquel Petxodral, clergue de Barcelona (1645)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9931</strong> Procés informatiu sobre escarnis d'actes religiosos fets a Arenys de Mar durant el Carnestoltes (1831)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9990</strong> Procés d'execució de dispensa de residència a favor de Joan Guilla, beneficiat d'Arenys de Mar (1717)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10039</strong> Informació sobre la malaltia d'Agustina Forns, d'Arenys de Mar, a fi d'excloure'n la possessió diabòlica (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10159</strong> Josep Buscastell, canonge de Vilabertran contra Baltasar Riera, d'Arenys de Mar, sobre deute de pensió de censal (1691)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10199</strong> Els jurats i obrers de Llagostera, contra en Roqueta, clergue d'Arenys de Mar, per no complir les càrregues del benefici dels Sant Abdó i Sant Senèn de Llagostera que obté (1681)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10316</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de la Seu que posseeix Jaume Nicolau, a instància de Josep Nicolau, clergue d'Arenys de Mar (1739)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10338</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de Vilabertran que posseeix Pere Rabassa, a instància de Francesc Borrell, clergue d'Arenys de Mar (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10460</strong> Salvador Teixonera del Bosc, com a pare i administrador del doctor Josep Teixonera i Saurí, contra Vicenç Passant, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua d'Arenys de Munt (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10461</strong> Segimon Llunell, clergue resident a Tarragona, contra Pere Bonosi i Coll, rector d'Arenys de Mar, en pretensió d'obtenir el càrrec de sagristà (1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10594</strong> Ramon Llirós, metge d'Arenys de Mar, contra Josep Frigola, rector de Canet de Verges i marmessor de Francesc Frigola i Verdaguer, domer que fou de Torroella de Montgrí, per deute de serveis mèdics (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10634</strong> Josep Roget, d'Arenys de Mar, contra Clara, muller seva, sobre deure de cohabitar (1822)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10651</strong> Vicenç Pujol, d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la parròquia, sobre continuació de causa (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10851</strong> Els protectors dels aniversaris de la parroquial d'Arenys de Mar, contra el rector, sobre participació d'aquest al rosari mensual cantat que hi ha fundat (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11129</strong> Expedient sobre validesa del matrimoni contret entre Mateu Rius, de Palafrugell i Anna Bohera, d'Arenys de Mar (1870)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11334</strong> Pau Garriga i Rossell, d'Arenys de Mar contra Dolors Bas, de Tossa, sobre promesa de matrimoni (1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11427</strong> Expedient de solteria de Benet Comes i Mundet, taper de Sant Feliu de Guíxols, pel temps que visqué a França, en vista al matrimoni que té projectat amb Josepa Xena i Romaguera, natural d'Arenys de Mar i veïna de Blanes (1865)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11586</strong> Francesc Escarraguell, confiter d'Arenys de Mar contra la seva muller Maria Roure, en causa de separació per abandonament del domicili conjugal (1857)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11604</strong> Maria Concepció Guix, de Barcelona contra el seu marit, Ramon Teixidor i de Pol, advocat, veí d'Arenys de Mar, en causa de separació per sevícia (1871)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11833</strong> Procés d'execució contra Pere Sauleda, de Sant Pol, a instància de Josep Sala, clergue d'Arenys de Mar (1665)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11897</strong> Informació sobre el valor del benefici del Roser d'Arenys de Mar, a instància d'Isidre Fontanals (1692)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12141</strong> Angela Cortina i Auguet, d'Arenys de Mar contra el seu marit Jaume Vallvé i Martí, natural de Valls, en causa de separació (1911)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12229</strong> Rosa Julià i Prat, d'Arenys de Mar contra el seu marit Antoni Tosquella i Vidal, en causa de separació (1924)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12249</strong> Manuel Ferrer i Vergés contra la seva muller Concepció Rossell i Graupera, d'Arenys de Mar, en causa de separació (1928)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12266</strong> Maria Colomer i Valls, d'Arenys de Munt, contra el seu marit, Benet Fors i Roca, d'Arenys de Mar (1930)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3030-2</strong> Absolució de jurament a favor d'Elisabet, vídua d'Esteve Ferrer, pel debitori a Gabriel Lleu, mariners d'Arenys de Mar (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7524-40</strong> Isidre Coromina, d'Arenys de Munt, contra el doctor Joan Massip, rector de Canet de Mar i marmessor de Martí Rich, rector que fou d'Arenys de Mar, per contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B1-2</strong> Llibre de Baptismes I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1643)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B3</strong> Llibre de Baptismes III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1644 - 1682)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B4-5</strong> Llibre de Baptismes IV-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1682 - 1737)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B6</strong> Llibre de Baptismes VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1738 - 1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1762 - 1780)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B8-9</strong> Llibre de Baptismes VIII-IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1781 - 1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B10</strong> Llibre de Baptismes X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1798 - 1814)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B11</strong> Llibre de Baptismes XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1815 - 1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B12</strong> Llibre de Baptismes XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1832 - 1843)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B13</strong> Llibre de Baptismes XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1844 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B14</strong> Llibre de Baptismes XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1859)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B15</strong> Llibre de Baptismes XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de M</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B16</strong> Llibre de Baptismes XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1869 - 1877)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B17</strong> Llibre de Baptismes XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1877 - 1890)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B18</strong> Llibre de Baptismes XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1890 - 1907)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C1</strong> Llibre de Confirmacions I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1647 - 1829)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C2</strong> Llibre de Confirmacions II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1848)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C3</strong> Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1857 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M1-2</strong> Llibre de Matrimonis I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1585 - 1709)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M3-5</strong> Llibre de Matrimonis III-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1709 - 1782)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M6</strong> Llibre de Matrimonis VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1783 - 1813)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M7-8</strong> Llibre de Matrimonis VII-VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1814 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M9</strong> Llibre de Matrimonis IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1867)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M10-11</strong> Llibre de Matrimonis X-XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1867 - 1901)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 1</strong> Expedients Matrimonials I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1940 - 1942)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 2</strong> Expedients Matrimonials II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1943 - 1944)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 3</strong> Expedients Matrimonials III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1945)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 4</strong> Expedients Matrimonials IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1946)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 5</strong> Expedients Matrimonials V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1947)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 6</strong> Expedients Matrimonials VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1948)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 7</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1949 - 1950)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 8</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1951)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 9</strong> Expedients Matrimonials IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1952 - 1953)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 10</strong> Expedients Matrimonials X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1954 - 1955)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 11</strong> Expedients Matrimonials XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1956)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 12</strong> Expedients Matrimonials XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1957)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 13</strong> Expedients Matrimonials XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1958)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 14</strong> Expedients Matrimonials XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1959 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 15</strong> Expedients Matrimonials XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1961 - 1962)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 16</strong> Expedients Matrimonials XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1963 - 1964)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 17</strong> Expedients Matrimonials XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1965 - 1966)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 18</strong> Expedients Matrimonials XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1967 - 1969)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 19</strong> Expedients Matrimonials XIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1970 - 1971)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 20</strong> Expedients Matrimonials XX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1972)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 21</strong> Expedients Matrimonials XXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1973)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 22</strong> Expedients Matrimonials XXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1974)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 23</strong> Expedients Matrimonials XXIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1975 - 1976)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 24</strong> Expedients Matrimonials XXIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1977 - 1978)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 25</strong> Expedients Matrimonials XXV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1979 - 1980)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 26</strong> Expedients Matrimonials XXVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1981 - 1983)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 27</strong> Expedients Matrimonials XXVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1984 - 1986)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 28</strong> Expedients Matrimonials XXVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1987 - 1988)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 29</strong> Expedients Matrimonials XXIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1989 - 1990)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 30</strong> Expedients Matrimonials XXX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1991 - 1992)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 31</strong> Expedients Matrimonials XXXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1993 - 1996)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 32</strong> Expedients Matrimonials XXXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1997 - 1999)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O1-3</strong> Llibre d'Òbits I-II-III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1684)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O4</strong> Llibre d'Òbits IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1685 - 1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O5-7</strong> Llibre d'Òbits V-VI-VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1719 - 1788)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O8</strong> Llibre de d'Òbits VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1789 - 1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O9</strong> Llibre d'Òbits IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1812 - 1840)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O10</strong> Llibre d'Òbits X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (18</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O11</strong> Llibre d'Òbits XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O12</strong> Llibre d'Òbits XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1865 - 1886)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O13</strong> Llibre d'Òbits XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1887 - 1908)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP1-2</strong> Llibre d'Òbits d'Albats I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1659 - 1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP3</strong> Llibre d'Òbits d'Albats III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1784 - 1830)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP4</strong> Llibre d'Òbits d'Albats IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1830 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP5</strong> Llibre d'Òbits d'Albats V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1872)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP6</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1873 - 1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP7</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1910 - 1965)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/12 1 1 1 <strong>B6</strong> Libre de Batismes de la Iglésia Parrochial de Sant Martí de Arenys de Mar del present Bisbat de Girona, terme de Montpalau (1681 - 1698)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/12 1 4 1 <strong>O6</strong> Llibre de Òbits de la Iglésia parroquial de Sant Martí de Arenys de Mar (1786 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> 08006-380 Pujada de Sant Martí, número 15 - 17004 Girona. <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona conserva la documentació de la diòcesi de Girona des del segle IX fins als nostres dies. Inclou 1.500 metres lineals, amb més de 32.000 pergamins. Destaquen els propis del Bisbe (Mitra, visites pastorals, lletres, ordenacions), de la Cúria (notaria, beneficis, dispenses matrimonials, testaments), de la Secretaria de Cambra (correspondència, personal, immobles i institucions), els fons incorporats (Sant Feliu de Girona, altres canòniques, monestirs, comunitats de preveres, Pies almoines, Seminari, fons patrimonials o personals) i també conserva els fons dels arxius parroquials d’una antiguitat superior als cent anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, és el testimoni documental de l’administració del patrimoni i del culte de la Catedral de Girona, des del segle IX fins a l’actualitat. Inclou 400 metres lineals a més de 14.000 pergamins. Està format, a més del fons principal del Capítol, pel fons de la comunitat dels beneficiats, el de l’administració de l’església de sant Lluc, fons de confraries de la Catedral, Col·legi de dignitats, causes pies, un apart dels fons de les Pies almoines i el de la col·lectoria dels subsidis que s’havien de pagar a la Corona. També té un fons d’arxiu musical i 160 manuscrits. El seu fons bibliogràfic imprès s’ha incorporat a la Biblioteca diocesana. Des de l’any 2014 la seva gestió està unida a la de l’Arxiu diocesà i la Biblioteca diocesana en l’edifici del Seminari.</span></span></span></span></span></p> 41.5805492,2.5494323 462441 4603305 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Als primitius registres, els bisbes hi feien prendre còpia de totes les lletres oficials. Des del segle XVI s’hi troben lletres possessòries beneficials i també lletres d’erecció de confraries, permisos de sepultura als temples, concessions d’indulgència i tota mena de llicències i autoritzacions. També hi ha un seguit de protocols degut que el 1619 s’abandona la transcripció en registres en foli de les lletres. Per tant, resten els registres en mig foli vertical que es conserven des de 1586, anomenats Protocols pel seu caràcter d’eina a ús dels notaris de la cúria. Els cinc primers llibres de l’Arxiu diocesà estan buidats exhaustivament. La resta de manera selectiva, però on s’hi han localitzat alguns documents relacionats amb Arenys de Mar, com per exemple:Jubileu a Sant Esteve de Guialbes, 20 desembre 1693; semblant al Monticalvari d'Arenys, f 272. U-269 f.. 267v.Llicència a Jaume Bas, pagès, de tenir sepultura a l'església de Fenals, 15 octubre 1693; semblant a Josep Simon, mariner d'Arenys de Mar, f 260. U-269 f.. 257v.Normativa pels combregars generals on participa la confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar, 6 novembre 1702.Altar privilegiat al dels Desemparats d'Arenys de Mar, 9 setembre 1706.Llicència a Francesc Ciutat, negociant, de tenir tomba a la parroquial d'Arenys de Mar, 21 gener 1710. 98|94 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93975 Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Comarcal del Maresme https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-comarcal-del-maresme <p><span><span><span><span><span><span><span>COLOMINES, J. i JOANIQUET, A. (2002). <em>50 años, Club Nàutic d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Sinergia Editorial i Editorial Noray. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva el fons judicial del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 d’Arenys de Mar, des de l’any 1916 fins l’any 1996 (FONS ACM70-16). Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També preserva el fons judicial de Primera Instància i Instrucció 3 d’Arenys de Mar (FONS ACM70-17) des de l’any 1936 fins l’any 1983. Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En tercer lloc, custòdia el fons del Club Nàutic d’Arenys de Mar entre els anys, 1951 i 2020 (FONS ACM70-366). Aquest consta de 1.326 unitats documentals contínues en 267 capses, 131 documents de gran format; i 3.128 fotografies, entre positius i negatius, contínues en 12 capses de les instal·lacions del port d’Arenys i esdeveniments organitzats per l’associació i competicions on hi participà. Els fons fou traslladat des de les instal·lacions del Club Nàutic fins a uns tinglats del port d'Arenys separat d'aquestes. Inclou 127 cartes nàutiques i un catàleg. El 16 de abril de 2021 es produeix l'acord de comodat pel qual el Club Nàutic lliura la documentació a la Generalitat de Catalunya per la seva conservació a l'Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En quart lloc, destaca la Col·lecció patrimonial i familiar de la famílies Cortils i Draper d’Arenys de Mar (FONS ACM70-148). Consta d’un lligall d’escriptures (64 unitats documentals) patrimonials des de l’any 1690 fins l’any 1930. Els documents a què fa referència aquest lligall es remunten al segle XVII on trobem els avantpassats de la família al terme municipal de Tossa de Mar, d’on prové la documentació escrita. La Generalitat de Catalunya adquirí al mercat de vell el lligall i el va dipositar a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Els documents són bàsicament certificats de matrimoni i de baptisme i documents de tipus notarial com còpies de testaments, sentències judicials, escriptures, cessions i actes d’emancipació. També s’hi localitza la refuta de pagament, comptes de curatela, diplomes i oficis. La documentació abraça des del segle XVII fins a inicis del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-381 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 se signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Custodia més de 3.510’83 metres lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5793735,2.5515425 462616 4603173 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-02acm-club-nautic-darenys-de-mar-llibre-actes-0700366200001540005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-03acm-colleccio-pergamins-esparcos-0700190200000040001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-04acm-tasques-de-manteniments-i-primers-tractaments-de-la-documentacio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-05acm-jutjats-de-1r-instancia-i-instruccio-num-1-darenys-de-mar.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-01-11 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Destaca la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també sobre la comarca del Maresme.Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre l’Ateneu Arenyenc (1884-2022). Amb el codi de referència ACM71-33-T2-2 es preserva el Segon Certamen Literari de l’Ateneu Arenyenc celebrat el 10 de juliol de 1886 a Arenys de Mar, de 318 pàgines. Amb el codi de referència ACM71-33-T2-1 es localitza el Primer Certamen Literari de l’Arenyenc del 10 de juliol de 1885, de 144 pàgines. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93992 Fons d'imatges referents a Arenys de Mar del centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya XIX-XX <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi d’Arenys de Mar, es compon d’un total de 99 imatges realitzades per autors diversos que s’agrupen en tres col·leccions: l’arxiu fotogràfic-estudi de la masia catalana, l’arxiu fotogràfic-col·leccions fotogràfiques i finalment, l’arxiu fotogràfic-fons personals:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BLASI i Vallespinosa, Francesc (1872-1951), amb 10 fotografies (afcecag_33172; afcecag_33193; afcecag_33409; afceccf_19507; afceccf_19657; afceccf_19734; afceccf_21072; afceccf_22097; afceccf_22120; afceccf_22156).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>IZARD Llonch, Arnau (1897-1993) amb 19 fotografies (afceccf_23088; afceccf_23122; afceccf_23260; afceccf_23283; afceccf_23312; afceccf_23485; afceccf_23488; afceccf_23581; afceccf_23636; afceccf_23653; afceccf_23755; afceccf_24910; afceccf_25132; afceccf_25258; afceccf_25317; afceccf_25360; afceccf_25365; afceccf_25457; afceccf_25519). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FARGAS i Bonell, Carles (1883-1942) amb 12 fotografies (afcecag_48466; afcecag_48608; afcecag_48693; afcecag_48745; afcecag_48811; afcecag_48906; afcecag_49084; afcecag_49138; afcecag_49216; afcecag_49291; afcecag_49309).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>CO i de Triola, Josep Maria (1884-1965) amb 20 fotografies (afcecag_13921; afcecag_14108; afcecag_14132; afcecag_14179; afcecag_14198; afcecag_14253; afcecag_14283; afcecag_14350; afcecag_14422; afcecag_14534; afcecag_14611; afcecag_14640; afcecag_14656; afcecag_14785; afcecag_14819; afcecag_14827; afcecag_14859; afcecag_14900; afcecag_15896; afcecag_15897; afcecag_15898).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BORRÀS amb 5 fotografies (afcecag_7486; afcecag_7489; afcecag_7546; afcecag_7657; afcecag_7730; afcecag_7798). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FLAQUER i Barrera, Rossend (1873-1947), amb 7 fotografies (afcecag_5271;</span></span></span> <span lang='ES'><span><span>afcecag_5298; afcecag_5481; afcecag_5665; afcecag_5701; afcecag_5773_platja; afcecag_5806).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>DANÉS i Torras, Josep (1891-1955), amb 11 fotografies (afcecemc_5632; afcecemc_6402; afcecemc_6530; afcecemc_6826; afcecemc_7355; afcecemc_7725; afcecemc_7790; afcecemc_7921; afcecemc_8262; afcecemc_8370; afcecemc_8447).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BONET i Garí, Lluís (1893-1993), amb 3 fotografies (afcecemc_5383; afcecemc_7947; afcecemc_8101).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GARCIA Fernandez, Germà (1942), amb 4 fotografies (afceccf_1587; afceccf_1751; afceccf_1783; afceccf_1846).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BARTOMEUS i Casanovas, Antoni (1856-1935) amb 1 fotografia (afceccf_35818).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>ARMENGOL Bas, Josep Maria, amb 4 fotografies (afcecemc_5386; afcecemc_6590; afcecemc_7554; afcecemc_7752).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GAUSACHS i Gausachs, Marcel·lí, amb 1 fotografia (afcecemc_5900).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Autor desconegut i segons CEC, facilitada per Arxiu Mas el 1918 (afcecemc_8415).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística i d’oci (Riera d’Arenys, platges, camps de conreu); d’arquitectura religiosa (interior de l’església de Santa Maria d’Arenys, retaules); d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Torre dels Encantats, masos amb terres de conreu); obra civil (línia ferroviària); etnografia (pagès amb barretina, pesca, escenes costumistes) i arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-382 Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona) <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923, l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</p> 41.5793875,2.5515439 462616 4603175 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-02afcecemc7355torre-de-guaita-rodona-del-carrer-davalldanes00-08-1929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-03afceccf25317platjaizard10-08-1919.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93994 Fons Fèlix Cucurull i Tey https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey <p>CUCURULL, Fèlix (1970). Orígens i evolució del federalisme català. Edicions Salvà.</p> <p>CUCURULL, Fèlix (1975). Panoràmica del nacionalisme català. Edicions catalanes de París.</p> XX Hi ha documents fràgils <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el fons Fèlix Cucurull, format per 4314 llibres i 4000 documents i que fou donat per la seva família. Consta de nombrosa correspondència amb escriptors contemporanis seus. Cal destacar la que mantingué amb els escriptors i personatges del món cultural portuguès dels anys 60 del segle XX. Sense oblidar la correspondència amb els escriptors catalans, com Miquel Arimany, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol i altres. La seva correspondència ofereix una visió àmplia dels moviments culturals i polítics de l'època (Assemblea d´Intel·lectuals Catalans, Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (A.E.L.C.), premi Lletra d´Or, Lo Fellibrige, etc.). És important el recull d´articles periodístics que va escriure en diversos diaris de l'època, principalment a l'Avui. Contribuí a posar les bases per a una historiografia catalana rigorosa.</p> <p>Pel que fa a Arenys, és important la documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Fèlix Cucurull va fundar, l´any 1960, i la que fa referència a la vida sociopolítica del moment. Forma part del llegat la biblioteca personal de Fèlix Cucurull que està incorporada al fons general de la Biblioteca. Hi ha una representació molt important d'autors portuguesos que ell va conèixer personalment, amb alguns exemplars dedicats. Recentment, s'ha creat una base de dades que comprèn tots els documents registrats del seu arxiu personal. </p> 08006-383 Carrer de Bonaire, núm. 2 <p>Fèlix Cucurull i Tey neix a Arenys de Mar, l´any 1919, en un entorn familiar d´un bagatge cultural i polític elevat, que fa que visqui de prop l'interès per la cosa pública, la vida del poble, el sentit de país. El seu interès intel·lectual el porta a escriure ben aviat. Als quinze anys guanya un accèssit als Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc i als disset guanya la Flor Natural dels I Jocs Escolars de Mataró amb <em>Glòria</em>. Va ser precoç en política: als dotze anys funda, juntament amb altres amics de la vila d'Arenys, la Joventut Catalanista d´Arenys de Mar. Va ser una persona amb un gran interès per la cultura catalana i la lluita política. Escriptor, poeta, militant polític; tres vessants de la personalitat de Fèlix Cucurull, viscudes amb profunditat i amb honestedat. Vessants reflectides clarament en la seva obra escrita i en la seva correspondència.</p> <p>Va ser becari de la Fundació Gulbenkian de Portugal, el que li va permetre conèixer a fons la cultura portuguesa i participar activament amb la ideologia del iberisme. Va morir l'any 1996, a la seva vila natal d´Arenys de Mar.</p> 41.5801620,2.5490762 462411 4603262 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2025-03-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
93995 Fons Ferran de Pol https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol XX <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el Fons Ferran de Pol, important per l´estudi de la nostra cultura i molt valuós per entendre què va representar per a molts catalans, l'exili i el seu pas pels camps de concentració.</p> <p>Conté escrits originals de Ferran de Pol així com articles periodístics publicats a Mèxic (<em>El Nacional</em>) i Catalunya (Tele-Exprés, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Maresme, Tele-Estel,...), fotografies personals, correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus (interessant la mantinguda amb Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú, entre d'altres) i també ressenyes i comentaris crítics sobre la vida i l'obra de Lluís Ferran de Pol. Forma part d'aquest fons la revista <em>Quaderns de l´exili </em>que ell va fundar juntament amb Joan Sales. Es troba en aquest fons documentació escrita de la seva esposa Esyllt T. Lawrence. Interessant la documentació de la seva col·laboració a la revista arenyenca <em>Vida Parroquial</em>, amb una secció per als infants.</p> <p>Forma part del llegat la biblioteca personal de Lluís Ferran de Pol i de la seva esposa Esyllt T. Lawrence, una biblioteca de contingut literari i polític i amb un bon nombre de llibres gal·lesos que està incorporada al fons general de la Biblioteca.</p> 08006-384 Carrer de Bonaire, núm. 2 <p>Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 s'allista a l'exèrcit republicà i marxa cap el front d'Aragó. L’any 1937 el seu llibre <em>Tríptic</em> obté el premi Narcís Oller de contes, obra que resta inèdita fins a l'any 1964. La derrota republicana motiva la seva marxa. És internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre <em>Campo de concentración</em> (2003). Ferran de Pol embarca a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participa en la creació de dues revistes catalanoamericanes: <em>Full Català</em> i <em>Quaderns de l'Exil</em>. Dirigeix la secció d'art del diari <em>El Naciona</em>l i col·laborà a la <em>Revista de Filosofía y Letras </em>de la Universitat de Mèxic. L'any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres.</p> <p>L’any 1949 torna de l'exili i compagina, a Arenys de Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publica: <em>Abans de l'alba</em> (1954); <em>La Ciutat i el tròpic</em> (1956), que rep el Premi Víctor Català de l’any 1955; <em>Érem quatre</em> (1960); <em>Miralls tèrbols</em> (1966); <em>De lluny i de prop</em> (1973); els contes infantils <em>Sedna</em> (1980) i <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). El 1987 queda finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la <em>Jo, ella i el càntic</em> (1987), obra inèdita. Tradueix l’obra <em>El Vell i el mar </em>de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 rep la Creu de Sant Jordi.</p> <p>Mor a Arenys de Mar l'any 1995 a l'edat de 84 anys.</p> 41.5801329,2.5490963 462413 4603258 08006 Arenys de Mar Obert Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2026-01-09 01:57
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc