Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
70990 Bosc del Boixader https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-boixader Extens bosc de pi negre sota els cingles del boixader. Aquest bosc encercla l'ermita de Santa Magdalena. 08293-107 Belians 42.1858700,1.8193500 402506 4671088 08293 Vallcebre Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70990-foto-08293-107-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
70991 Bosc del Portet https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-portet Bosc parcialment destruït per la pluja àcida El bosc del Portet és un bosc de pi negre, tot i que la majoria d'arbres van desaparèixer cap als anys 80 degut a la pluja àcida produïda per la central tèrmica de cercs. 08293-108 El Portet Aquest bosc va quedar molt malmès entre els anys 70 i 80 a causa de la contaminació per pluja àcida de la central tèrmica de Cercs. 42.1979700,1.8420300 404397 4672406 08293 Vallcebre Fàcil Dolent Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
70992 Bosc de Cal Tiet https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-tiet Bosc mixt de roures i pins que es troba prop de la casa de Cal Tiet, al nord del municipi. 08293-109 La Barceloneta 42.2160500,1.8065700 401497 4674454 08293 Vallcebre Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
70993 Bassa Fonda https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-fonda La Bassa Fonda és una petita bassa a la zona del Comellar. Hi ha unes condicions molt favorables que fan que hi vagin a criar moltes espècies d'aus i rèptils. 08293-110 El Comellar, entre Cal Monjo i Cal Simon És una bassa natural. 42.2109900,1.8307600 403486 4673864 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70993-foto-08293-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70993-foto-08293-110-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
70994 Cal Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-3 AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (ICA). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. XVIII Masia a l'interior del poble, de planta baixa dos pisos i golfes, amb teulada de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant; que és el lloc on es concentren la major part de les obertures, petites finestres petites i quadrades. Té adosat un cobert amb teulada d'una sola vessant, que servia com a paller. Construcció de maçoneria irregular i pedra vista. Darrerament la masia s'ha acondicionat com a segona residència. 08293-111 Carrer Major s/n, 08699 Vallcebre. Apareix al cens militar de 1856 i hi consten, Jaime Viel com a habitant, i Francisco Rosell com a propietari. 42.2055500,1.8173500 402371 4673276 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70994-foto-08293-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70994-foto-08293-111-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
70995 Cal Carol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carol-1 XVIII Petita casa que consta de planta baixa dos piso i golfes, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant, en aquesta façana hi ha una petita finestra a la primera planta i un balcó a la segona. A la façana nord hi ha dues finestres simètriques a cada pis. Construcció senzilla de maçoneria, una part és arrebossada i l'altre de pedra vista. 08293-112 Carretera de les Mines s/n, 08699 Vallcebre. Apareix al cens militar de 1856 42.2038600,1.8180200 402424 4673087 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70995-foto-08293-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70995-foto-08293-112-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
70996 Castellnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellnou XVIII Edifici de planta baixa un pis i golfes, amb teulada de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de ponent, que és el lloc on es conserven la major part de les obertures. Per la part del darrera es conserva una petita pallissa, que és la part més antiga, feta amb morter i pedra, on hi ha una porta amb un arc de mig punt rebaixat. 08293-113 Carrer de Castellnou s/n, 08699 Vallcebre. Apareix al cens militar de 1856. 42.2034900,1.8164800 402296 4673048 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70996-foto-08293-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70996-foto-08293-113-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Actualment és un bar 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
70997 Pou de Cal Nai https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-nai XX Pou situat al costat de la casa de cal Nai. És una construcció cilíndrica de 20 metres de profunditat de maçoneria amb pedra. Recentment s'ha restaurat conservant la seva estructura original. 08293-114 El Lloc de Dalt Antigament els pous servien per abastir la casa de l'aigua que aquesta necessitava, ja fos per regar o per satisfer les necessitats de les persones. 42.2034900,1.8164800 402296 4673048 08293 Vallcebre Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
70998 Roc de la Senyora https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-senyora Roc de grans dimensions, amb una gran esquerda al mig. Aquest roc està situat a la zona dels Hostalets, entre el torrent de Boixons i la riera de Saldes. 08293-115 Els Hostalets Es diu que fa molts anys, a la masia de Cal Griera va morir-hi una noia que tenia la pesta, fet pel qual no se la va voler enterrar al cementiri i el seu cos es va llançar a l'esquerda que té aquesta roca. D'aquí el nom de roc de la Senyora perquè el seu nom es desconeixia o no es volia dir. 42.2234800,1.8413600 404380 4675239 08293 Vallcebre Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70998-foto-08293-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70998-foto-08293-115-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
70999 Monument als miners de Cal Marxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-miners-de-cal-marxa XX Monument dels anys 80 dedicat als miners, consta d'una vagoneta exposada al costat de la casa. 08293-116 Pla de la Barraca Aquest monument es va alçar els anys 80 aprofitant material de les mines més pròximes i en record dels 140 anys de la mineria en aquesta zona. 42.1972500,1.7999600 400922 4672374 1980 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70999-foto-08293-116-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71000 La Bòfia https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bofia És una cova molt gran situada a la Baga de Vallcebre, sota el Serrat Voltor al PEIN de la Serra d'Ensija. És la cova més gran que es troba dintre del municipi. 08293-117 Serrat Voltor 42.1890400,1.7785800 399144 4671487 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71000-foto-08293-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71000-foto-08293-117-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71001 Boixera del Boixader https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixera-del-boixader Extens boixader situat al sud del municipi prop del bosc del Boixader i dels cingles del mateix nom. 08293-118 Belians 42.1857800,1.8191200 402487 4671078 08293 Vallcebre Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71002 Cal Blanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanc-0 AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (ICA). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII La masia de Cal Blanc consta de planta baixa i un pis, coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Les obertures es reperteixen als murs de llevant, migdia i ponent i són de reduïdes dimensions. L'edifici va ser restaurat a finals del s. XX, essent arrebossats els murs, arranjat les teulades i augmentat el nombre inicial de finestres. 08293-119 Sant Julià de Fréixens Construïda a finals del segle XVII o a principis del XVIII formava part del terme municipal de Sant Julià de Frèixens. 42.2262500,1.8006800 401027 4675593 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71002-foto-08293-119-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71003 Murs de pedra seca Les Escaletes https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-les-escaletes XIX-XX Els murs de pedra seca són construccions, per poder crear feixes o terrenys plans als vessants de la muntanya i d'aquesta manera poder-los conrear. N'hi ha molts al voltant del municipi. Concretament, aquests tres murs de pedra seca de Les Escaletes són dels més ben conservats de Vallcebre i els més grans. El primer mur té unes escaletes de roca per accedir al camp superior. A més, hi ha un forat que s'endinsa al mur i servia per guardar-hi les eines del camp. El forat fa 1'20m d'alçada per 0'60m d'amplada i 1m de fondària. Els murs estan fets amb grans carreus de pedra i sense morter, d'aquí el seu nom. 08293-120 Les Escaletes Els murs de pedra seca estan fets amb una tècnica de construcció que nomès utilitza pedres, sense cap morter per lligar-les, i d'aquí el seu nom. S'utilitzaven per crear una feixa a les zones que no eren planes i així poder conrear els vessants de les muntanyes. Són molt característics de Vallcebre, ja que eren necessaris degut al terreny poc pla del municipi. 42.2072500,1.8172100 402362 4673464 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71003-foto-08293-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71003-foto-08293-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71003-foto-08293-120-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 119|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71004 Font de la Got-Got https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-got-got XX Aquesta petita font es troba situada al sud del municipi, prop del Pla de la Barraca i de les barraques de minaires que resten a la zona. Avui dia es pot visitar seguint el sender dels Camps del Tabac. Hi ha un mur de pedra i ciment d'un metre i mig d'alçada per un metre d'amplada. Al dit mur hi ha un broc metàl·lic per on surt l'aigua. Generalment la font treu poca aigua però quan comença a gelar i nevar, l'aigua també es glaça i ja no en surt. L'aigua cau en una petita base, també de roca i ciment i un cop plena es va buidant cap al Torrent de la Muntanya. 08293-121 Pla de la Barraca 42.1942800,1.7971700 400687 4672047 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71004-foto-08293-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71004-foto-08293-121-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71005 Icnites dels Cingles del Boixader https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-dels-cingles-del-boixader <p>AAVV. Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.</p> <p>El jaciment, descobert l'estiu del 2002 per Bernat Vila, es troba entre els termes municipals de Vallcebre i Fígols, i l'accés principal s'efectua a través d'un camí no asfaltat que es desvia cap al nord. Al ser el jaciment descobert més recentment, és també el menys estudiat i del qual es disposa de menys dades. Tot i així, s'hi observen algunes icnites i s'hi van trobar ous de dinosaure.</p> 08293-122 Cingles del Boixader. <p>La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis i es dugessin a terme els descobriments. Tot i així, no va ser fins l'estiu del 2002 que Bernat Vila va descobrir aquest jaciment ubicat entre els termes municipals de Vallcebre i Fígols.</p> 42.1809100,1.8084300 401596 4670550 08293 Vallcebre Difícil Bo Legal Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2019-12-31 00:00:00 Anna Junyent Traserra 1792 5.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71006 Font de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-magdalena-1 ARTERO, Isabel (2001). Pedraforca màgic. Editorial Farell, Sant Vicenç de Castellet 2001. Petita font situada al costat de l'ermita de Santa Magdalena. Avui dia aquesta font està seca a causa de l'activitat minera de la zona. 08293-123 Santa Magdalena, Belians. La llegenda de les Llums de Santa Magdalena diu que es van començar a veure unes llums que anaven cada dia cap a l'Ermita de Santa Magdalena. Els veïns més propers van començar a dir que era màgia i els de la Casa del Carod un dia van decidir anar a veure realment què hi passava. Un cop van ser allà, la seva sorpresa va ser trobar-s'hi a dues dones de Cal Batlló que anaven a mullar-se les berrugues a la font, ja que es deia que fent una novena les berrugues marxaven. Les done shi anaven al vespre-nit perquè la gent del pobles no les veigués. 42.1875000,1.8202700 402584 4671268 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71006-foto-08293-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71006-foto-08293-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71006-foto-08293-123-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71007 Llegenda de la Senyora Griera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-senyora-griera La llegenda de la Senyora conta que, fa molts anys, a Cal Griera hi havia una dona que va morir de pesta. Degut a això, la noia no es va enterrar al cementiri i se la va llançar en una esquerda d'una roca molt gran que avui en dia es coneix com a roca de la Senyora. Els habitants de Vallcebre se'n van assabentar i van oferir-se per enterrar-la al seu cementiri, on avui en dia encara es pot veure la tomba. Degut a aquesta gesta, la família de la noia va cedir part d'uns terrenys, que pertanyien al municipi de Guardiola, al municipi de Vallcebre, i per això l'enclavatge que ens ofereix el terme municipal actual en aquella zona. 08293-124 Cal Griera, Els Hostalets 42.2201900,1.8404000 404296 4674875 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71007-foto-08293-124-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71008 Tomba de la Senyora https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-senyora Serra, R. (1992) La mort al Berguedà medieval. L'Erol no.28. Sitges i Molins, X. (1987) Sarcòfags d'època romànica. L'Erol n. 21. Sitges i Molins, X. (1988) Sarcòfags anicònics d'època gòtica. L'Erol no. 24 XIII-XIV Sarcòfag petit que consta d'un vas i una tapa. El vas és de 100x58cm i la tapa 110x67x25cm. La tapa te doble vessant i caps triangulars. Els dibuixos són d'un castell (una torre amb tres merlets i portal) i dos cercles concèntrics amb clotet al mig, i es troben als dos vessants. Hi ha una creu refondida a una banda. Una creu de ferro afegida posteriorment s'ha caiguda. La tapa del sarcòfag està esquerdada i s'ha vessat pintura negre a un vessant 08293-125 Cementiri de Sant Julià de Freixens La llegenda del Roc de la Senyora diu que aquest sarcòfag és de la dona de Galceran de Pinós. Després de morir de la pesta i ser llançada a l'esquerda del 'Roc de la Senyora' prop de Cal Griera, la dona de Galceran es va enterrar al cementiri de Sant Julià de Freixens. Els dibuixos al sarcòfag són semblants als dibuixos que es troben a Sant Pere de Casseres, Sant Marc de Bassacs i a Sant Esteve d'Olius. El castell no és cap escut però indica una família noble o un cavaller. Els cercles són elements comuns en l'art funerari medieval. La data del sarcòfag podria ser entre els segles XII, quan el nou tipus d'enterrament que és el sepulcre de pedra ornamentada comença a guanyar terreny, i el segle XIV, si hi ha algun element de veritat en la llegenda de la Senyora. 42.2226900,1.8254400 403065 4675169 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71008-foto-08293-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71008-foto-08293-125-2.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC. Cortés Elía, María del Agua Es troba al cementiri de Sant Julià de Freixens. Accés fàcil des de la carretera B400 Collet a Saldes a punt quilomètric 6,000 93|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71009 Creu del Cabré https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cabre XX La creu està molt oxidada. Creu metàl·lica de 22x58 cm. Antigament estava clavada a una base de pedra, però avui en dia no es conserva. 08293-126 Cal Candi, Carretera de les Mines s/n, 08699 Vallcebre. Creu que es va ubicar prop del camí que puja cap a Cal Borni, ja que es creu que allà va ser on va morir el Cabré. El lloc exacte no es coneix perquè fa anys que la creu es va arrencar i ha anat voltant a l'espera de tornar a ser col·locada, tasca que està pensant realitzar l'Ajuntament en els pròxims mesos, després de restaurar la creu. 42.2027400,1.8172200 402356 4672964 08293 Vallcebre Restringit Dolent Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra La creu ha passat per diverses cases del poble a l'espera de ser recol·locada de nou. De moment, es guarda a Cal Candi. 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71011 Relíquies de Sant Victo https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquies-de-sant-victo XVII L'ós presenta un estat més delicat. <p>Les Relíquies de Sant Victo es conserven en un reliquiari de vidre amb una base, tapa i nanses de plata. Fa 61 cm d'alçada i 21 d'amplada (de nansa a nansa). El reliquiari conté un ós de Sant Victo d'uns 15 cm de llargada. A la base del reliquiari hi ha una isncripció que costa de llegir i que diu que va ser fet a Barcelona l'any 1693.</p> 08293-128 Santa Maria de Vallcebre, Carretera de les Mines s/n, 08699 Vallcebre. <p>Les Relíquies de San Victo sempre s'havien benerat a Vallcebre. Antigament la Festa Major es feia el 10 de juliol per Sant Victo. L'acte central de la Festa Major era la solemne professó amb les relíquies del Sant al llarg de tot el poble. Antigament, durant el mes de juliol, encara hi havia molta feina al camp, i és per aquest motiu que es va decidir passar la Festa Major a l'agost. La nova data elegida fou per Santa Maria, patrona de l'església del poble. Des d'aquest moment les relíquies de Sant Victo van quedar en desús.</p> 42.2043500,1.8184300 402458 4673141 1693 08293 Vallcebre Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71011-foto-08293-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71011-foto-08293-128-3.jpg Física Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-16 00:00:00 Anna Junyent Traserra 94 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71012 Col·lecció de fòssils de Vallcebre https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fossils-de-vallcebre La col·lecció de fòssils es troba a l'Institut Crusafont. Aquesta és l'entitat que custòdia alguns dels fossils que s'han trobat en els jaciments del nucli de Vallcebre, concretament s'hi guarden: fibló de rajada fòssil de la Mina Esquirol i ous de dinosaure de Fumanya Nord. Alguns d'aquests fossils s'han traslladat a l'Institut Crusafont, no per ser el centre o museu més proper, sinó perquè permet fer-ne un estudi i guarda més acurats. 08293-129 Sabadell El jaciment de Mina Esquirol es situa a la zona sud del terme municipal de Vallcebre, a l'Est de la Serra d'Ensija, just a l'inici sud de la Costa del Coll de Fumanya. El jaciment fou descobert el setembre de 2001, presenta una extensió de 2.500 m2 i s'hi han catalogat unes 80 icnites. 42.2032500,1.8174900 402379 4673020 08293 Vallcebre Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71012-foto-08293-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71012-foto-08293-129-3.jpg Legal i física Mesozoic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Dipòsit provisional a l'Institut Crusafont. 122 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71013 Col·lecció de fòssils de Vallcebre del Museu de les Mines de Cercs https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fossils-de-vallcebre-del-museu-de-les-mines-de-cercs El MMCercs, pel fet de ser el museu més pròxim als jaciments de Vallcebre, és el que s'encarrega de custodiar part dels fòssils i restes que s'hi ha localitzat. Exactament el MMCercs guarda: 3 dents (TE-01: dent cònica amb una corona de secció basal circular i extrem apical agut, acabat en punxa. Dent restaurada amb reïnes; TE-02: dent robusta i cònica amb una corona de secció basal circular, lleugerament el·líptica, i extrem apical agut i rom, arrodonida. Presenta dues carenes longitudinals molt marcades. L'extrem labial es troba molt erosionat; i TE-06: correspon a una dent robusta, cònica i amb una secció basal circular. Es conserva només la part basal de la corona) i un os fòssil (TE-07: fòssil que correspon a un fragment ossi pla i allargat, de secció elíptica. Té una longitud de 6 cm i una amplada de 4 cm) provinents de l'aflorament del Torrent de l'Esdavella. 08293-130 Plaça Sant Romà, s/n Colònia de Sant Corneli, Cercs. En les prospeccions que s'han realitzat al terme municipal de Vallcebre des de finals dels anys 90, s'hi ha localitzat diferents restes fòssils. A l'aflorament del Torrent de l'Esdavella s'hi van trobar dents i un os, fòssils que es conserven al MMC a l'espera que s'obri el futur centre d'interpretació de Fumanya. 42.2032500,1.8174900 402379 4673020 08293 Vallcebre Restringit Bo Legal i física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Dipòsit provisional al Museu de les Mines de Cercs. 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71014 Aflorament Torrent de l'Esdavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-torrent-de-lesdavella AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. L'aflorament es localitza en el torrent situat al nord de l'antiga zona d'explotació de Mina Tumí, al vessant sud dels cingles de la Serra de Matarodona i està datat com a Maastrichtià (Cretaci superior). Estratigràficament el jaciment pertany als materials de la Formació Tremp, clàssicament anomenades Fàcies Garumnià, així doncs, l'àrea del jaciment abasta diverses unitats estratigràfiques locals: les Lutites amb Carbons, Lutites amb oncòlits, Lutites Roges inferiors i Conglomerats amb rèptil. El 2004 es van localitzar restes fòssils en dos nivells estratigràfics diferents. Entre les peces més destacades que s'hi han localitzat hi ha : tres dents i un fragment ossi. 08293-131 Zona nord Mina Tumí La primera intervenció es va fer el maig del 2004. Les tasques de recuperació, tot i emprar maquinaria pesada, es van fer de forma acurada i es va fer una consolidació de les restes in situ i es va procedir a recuperar-les tal i com afloraven al jaciment. Aquest treball va permetre documentar les restes fòssils, fins aquella data inèdites, i localitzar la seva posició dins la columna estratigràfica. Aquestes dades van ser de gran interès perquè van permetre situar restes fòssils (i per tant, nous taxons de vertebrats) en un context temporal ben definit i proper al límit Cretaci/Terciari de l'extinció. 42.2046100,1.7894100 400063 4673204 08293 Vallcebre Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71015 Aflorament Els Terrers https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-els-terrers L'aflorament dels Terrers és una àrea d'afloraments del Cretaci Superior (Maastrichtià), formats principalment per lutites i canals sorrenques, en una disposició fortament verticalitzada. Les restes fòssils, corresponen a ous de dinosaure, apareixen associades a lutites de canals i a la base d'aquests. 08293-132 Zona dels Terrers Aquest és un punt fossilífer que es localitza a la zona dels Terrers; es troba situat al Nord del paratge de la Roca de Castellar, a l'oest del riuet de Cal Blanc i va ser descobert en les prospeccions d'inicis del 2000. 42.2298200,1.8000100 400977 4675990 08293 Vallcebre Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71015-foto-08293-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71015-foto-08293-132-3.jpg Inexistent Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 122 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71016 Aflorament Les Quijoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-les-quijoles Es tracta d'uns petits afloraments del Cretaci superior (Maastrictià) formats principalment per lutites fosques amb influència carbonosa i canals de gresos de gra fi. Les restes fòssils corresponen a ous de dinosaure i es localitzen en el tram lutític, corresponent possiblement a les planes fangoses d'un sistema fluvial. 08293-133 Les Quijoles L'aflorament Les Quijoles es trobea a la zona amb el mateix topònim, situat al sud del Riu Saldes, a l'oest de la casa del Pujal. 42.2257600,1.8185500 402501 4675518 08293 Vallcebre Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71016-foto-08293-133-2.jpg Inexistent Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 122 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71017 Murs de pedra seca de Cal Tutó https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-cal-tuto XVII Alguns murs estan força ensorrats. Conjunt de 8 murs que est troben a sobre de Cal Morera. N'hi ha de diverses mides i estats de conservació però són perfectament visibles. Estan fets amb pedra i la seva funció era poder crear feixes o plans a les muntanyes i que es poguessin cultivar. 08293-134 Entre Cal Tutó i Cal Morera Els murs de pedra seca estan fets amb una tècnica de construcció que nomès utilitza pedres, sense cap morter per lligar-les, i d'aquí el seu nom. S'utilitzaven per crear una feixa a les zones que no eren planes i així poder conrear els vessants de les muntanyes. Són molt característics de Vallcebre, ja que eren necessaris degut al terreny poc pla del municipi. 42.2033300,1.8132600 402030 4673034 08293 Vallcebre Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71017-foto-08293-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71017-foto-08293-134-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 94 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71018 Goigs de Santa Maria Magdalena. https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdalena XIX-XX El texte del goig és el següent: Ja que sou nostra advocada, / reclamant-vos de tot cor: / Feu que al cel tinguem posada, / Magdalena, astre d'amor. / Per desgràcia vos portàreu / una folla joventut, / i és de tot el món sabut / que el vell ídol adoràreu, / fins que el cel, d'una mirada, / convertia el vostre cor. / Jesucrist, que us contemplava, / com el bon pastor un anyell, / no us deixà prendre consell / de qui tant us malmenava: / clavà en vos una llançada / que us fereix de dolça mort. / I d'amor tota una flama / us tornàreu tant ardent, / que ja, des d'aquell moment, / sols perdó vostre pit clama. / Adéu, món! Dieu, gosada, / tot llançant les gales d'or. / Ben resolta i decidida, / de Jesús en cerca aneu, / i a la llar del fariseu / heu entrat, quan el convida; / als seus peus agenollada, / no podeu contenir el plor. / Del diàleg que s'entaula / en el centre us convertiu, / quan el vostre exemple viu / és posat damunt la taula. / Heu vessat enamorada, / un engüent de tant valor! / Si us seguim fins al Calvari, / de l'amor tant màrtir sou / com apòstol, si no és prou / que amb Maria se us compari: / Com hi fóreu abrusada / amb la Creu del Salvador! / La vostra ànsia no té espera / per ungir-li el sagrat cos, / i al sepulcre, sens repòs, / d'arribar sou la primera. / Oh, gran Déu! Prou hi ha l'amada, / però nohi ha l'amador!/ No s'acaba vostra vida / perquè el Déu del cel no ho vol, / i trobeu goig i consol / a plorar-la penedida. / A Marsella se us trasllada, / sempre en ales de l'amor. / I feu tanta penitència / en aquest lloc beneït, / que les pedres heu tenyit / de sang pura en evidència: / Són trenta anys que hi feu estada; / són trenta anys de viu dolor. / Encaixeu de tal manera / amistat en Déu vivent, / que, a on vostre nom s'estén, / se us estima i se us venera. / A Vallcebre hi sou honrada / des dels temps de l'avior. / Ni que es perdi la riquesa / de les mines de carbó, / vostra gran devoció / no ens serà del cor mai presa. / Quina mina més preuada / és la fe que Déu ens dó!/ Boixader us té guardada / com el seu més ric tresor: / Feu que al cel tinguem posada, / Magdalena, estel d'amor. 08293-135 Capella del Boixader, Belians. 42.1876100,1.8200800 402569 4671280 08293 Vallcebre Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Desconegut Lletra antiga i anònima retocada per Mn. Climent Forner. Música de Mn. Joan Ballarà. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71019 Creu de les Missions https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-missions Novenari. Vallcebre 1946 fins 1986. Arxiu Parroquial de Bagà (APB). XX La Creu de les Missions, tal i com indica el seu nom, és una creu que fa més de 2 metres d'alçada i tota ellà està feta amb ciment. Hi ha una base cilíndrica amb tres graons, un cilindre més estret que alça la creu i, a dalt de tot el braç o suport cilíndric, hi ha la creu. La creu fa unes cenefes en relleu però estan fetes amb el mateix ciment, possiblement era un motlle. 08293-136 Cementiri de Vallcebre Les Missions eren uns actes religiosos que duraven uns 10 dies i es feien cada 5, 10 o 15 anys. El seu objectiu era adoctrinar la població, ja que durant tot el dia es feien misses, pregàries, etc. En molts pobles, un cop s'havia fet la missió, es col·locava una creu com a símbol de la dita realització. Aquest va ser el cas de Vallcebre que a inicis del segle XX, i abans dels anys 40, es va fer una missió i s'alçà la dita creu. Inicialment la creu estava ubicada en una plaça que hi havia al centre del poble, davant l'església, però cap als anys 70-80 es va arreglar el carrer principal i la creu va anar a fora, traslladant-se des d'aquell moment al cementiri. Segons la seva funcionalitat les creus es divideixen en 4 grups: les de terme, les creus-pedró, el comunidor i les religioses. Les creus de terme serveixen per marcar els límits de les propietats; les creus-pedró són les col·locades a esglésies , capelles o fossars i des d'on es demanava a Déu la protecció de les collites. Els cuminidors eren construccions quadrades de més grans dimensions i servien per beneir el temps en moments de perill de tempestes i pedregades. Finalment, les creus religioses inclouen totes aquelles creus, l'erecció de les quals és una mostra de la pietat popular. És en aquest grup on inclouríem la creu de les Missions de Vallcebre. Hi va haver Santa Missió del 27 de setembre al 8 d'octubre de 1950. Aquesta es feu a càrrec dels pares Miquel Piqué (pare superior de la casa de València) i d'Andrés Calderó de Bellpuig. El document ens explica que aquell any, a l'haver-hi la Missió, no hi va haver novenari. La creu missional la va construir I. Montañà i va costar 2.913 pts, sense comptar-hi el peu de marbre ni la mà d'obra per col·locar-la. 42.2091100,1.8201700 402609 4673668 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71019-foto-08293-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71019-foto-08293-136-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Desconegut 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71020 Pont Cal Xalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-cal-xalet XIX Petit pont que passa per sobre el Torrent del Forat Negre en l'antic camí ral que passava pel poble de Vallcebre. Petita construcció de pedra i morter amb arc de mig punt. Avui dia la carretera cap al Barri de Belians passa una mica més al nord. Per passar pel pont s'agafa l'antic camí. 08293-137 l'Obac Forma part del Camí Ral que unia el nucli del poble amb altres ravals del municipi, i amb els pobles de Fígols i Sant Corneli. Aquest camí ha estat rehabilitat recentment com a Sender dins de la Xarxa de Camins de l'Alt Berguedà, coordinada des del Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà. El camí fins ara era freqüentment transitat per veïns del municipi, per senderistes, rutes a cavalls, rutes amb BTT, etc…. El tram d'aquest camí a tocar del pont destaca per la presència de murs de pedra seca, per l'aterrassament del terreny realitzat el segle passat amb fins ramaders i agrícoles, i permetre el trànsit de mules i carruatges per aquest camí. 42.2020500,1.8207500 402646 4672883 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71020-foto-08293-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71020-foto-08293-137-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra / OPC. Cortés Elía, María del Agua La cronologia del pont és imprecissa, ja que podria respondre a un tipus d'obra del segle XII-XIII però amb característiques constructives que també es van utilitzar fins al segle XIX. A finals del XIX es va fer una consolidació que probablement modifiquès els elements de més antiguïtat. L'any 2010 es va fer una nova consolidació del conjunt. 119|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71021 Cal Lleuger https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleuger XVIII-XIX Masia de planta quadrada, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant que és on es concentren la major part de les obertures. Construcció de pedra amb maçoneria i sense arrebossar. 08293-138 El Comellar Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. 42.2106600,1.8352900 403860 4673823 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71021-foto-08293-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71021-foto-08293-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71021-foto-08293-138-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71022 Camí Ral de Vallcebre a Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vallcebre-a-berga FONT, Jaume (1999). La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). Col·lecció Xarxes i Territoris 2. Universitat de Barcelona. Aquest camí s'utilitzava per pujar, o anar, a Berga. Pujava per Cal Menut, pel Grau de les Granotes, passant pel Pla de la Barrumba i la part baixa del Boixader, fins arribar al poble per Belians. És una mica més accidentat que el camí Ral de Picasso que baixava cap al Collet des de Sant Julià de Fréixens. 08293-139 Plaça de Nuet, s/n, 08699 Vallcebre. Els camins Rals eren les antigues vies de comunicació. Ja en época romana, van començar a marcar i arrenjar els camins. Posteriorment, els camins Rals van esdevenir l'eix central de les comunicacions entre pobles. Eren les vies utilitzades per comerciants, traginers, viatjants i inclús pastors. 42.2039200,1.8182500 402443 4673094 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71022-foto-08293-139-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Aquest camí passa pel centre del poble. 94|98 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71023 Safareig municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-municipal-0 XIX Safareig situat al centre del poble. El safareig és rectangular i està construit amb pedres o totxanes arrebossades. Està cobert amb una teulada a dues vessants: una completa i l'altre queda retallada a uns 20 cms. Els pilars que sostenen la teulada són fets amb maons a obra vista. L'aigua entra al safareig per un broc, com si fos una font, i l'aigua restant va marxant per una canonada. 08293-140 Carretera El Portet, s/n. Els safareigs s'utilitzaven per anar a rentar la roba quan les cases no tenien aigua corrent. Eren el punt de trobada de les dones del poble. A cada poble, a part dels particulars, hi havia un safreig municipal que solia estar al mig del poble i era el més gran. Avui en dia, molts es conserven com a ornament, tot i que, en alguns pobles, encara hi ha dones grans que hi van a fer rentades puntuals. 42.2031300,1.8191600 402517 4673005 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71023-foto-08293-140-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71024 Tremuges de Coll de Pradell https://patrimonicultural.diba.cat/element/tremuges-de-coll-de-pradell ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon. Relleu fotogràfic de le smines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics del carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. XX Construcció quadrada de formigó, d'uns 4 metres d'alçada , on s'hi poden apreciar tres obertures. Per la part de dalt arribava el cable, a dins s'hi tirava el carbó i per mitjà de les petites obertures quadrades, es carregava el carbó a les vagonetes. 08293-141 Mines Coll de Pradell La Mina Nova de Coll de Pradell, que així és com s'anomenava, va ser explotada del 1949 al 1962. La Societat Carbones Mari SA, formada pels senyors Ricard Puig, Corominas i Juli Cardona, al van explotar a l'inici però de seguida la van arrendar al senyor Josep Antoni Pujol, de La Poble de Lillet. La Societat posà al davant de l'empresa el senyor Antoni Saludes que durant 5 anys s'encarregà de l'explotació i el personal. La galeria tenia dos nivells que es comunicaven entre ells per una rampa interior. En aquesta mina hi treballaven cap a dues centes persones, moltes d'elles per passar-hi el servei de quintes. Al llarg de la seva història només hi ha hagut dos accidents mortals que es van produir a l'exterior de la mina: el desembre de 1949 mentre foradaven un túnel per comunicar les vagonetes amb la tremuga, Josep Riu de Gironella moria en comprovar el perquè un cartutx no havia explotat, i ho feu retardadament mentres aquest l'inspeccionava. L'altre accident es va produir l'any 1951quan un camió es va descontrolar degut a una capa de gel i un dels 3 ocupants va morir. El carbó es treia amb vagonetes que passaven de la mina al carregador per un túnel de 50 metres. Aquest carbó es transportava cap a les indústreies del Llobregat i Barcelona. El dia 23 de juliol de 1962 tancava definitivament l'explotació. 42.2009300,1.7838500 399598 4672801 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71024-foto-08293-141-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71025 Barraca de la Soleia https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-soleia XX Només queden restes, la teulada i part dels murs estàn ensorrats. Restes d'una barraca de pastor. Actualment només queden les pedres que donen forma a l'estructura quadrada que tenia la barraca, la resta, està tot ensorrat. Barraca aèria adossada, orientada al sud, llinda de pedra plana 73cm x 25cm, porta 57cm d'amplada i un mínim de 70cm d'alçada. La barraca es troba al mig de les feixes i dels coberts abandonats de la casa la Soleia, abandonada als principis del 1900. 08293-142 La Barceloneta Les barraques de pastors eren unes edificis, generalment petits i quadrats, que tenien la funció d'aixoplugar els pastors. Es trobaven escampades a les muntanyes, en determinats indrets solitaris i per on passaven els ramats, per tal de poder donar servei als pastors. A la barraca generalment hi havia un jaç per dormir i un racó pel foc. 42.2128500,1.7997200 400927 4674106 08293 Vallcebre Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71025-foto-08293-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71025-foto-08293-142-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71026 Camí ramader https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-17 XVII-XVIII Aquest camí ramader era la ruta que seguien els pastors per portar els animals a les pastures d'Ensija o Saldes. Arribava al terme municipal de Vallcebre passant per sota la casa de Cal Toni i passava arran del centre del poble. Aquest camí era també el camí natural per anar de Vallcebre a Guardiola pel Grau de Sant Climens. 08293-143 El Portet Els camins ramaders, que tenien dret reial, s'utilitzaven per poder realitzar la transhumància dels animals. Avui en dia encara són vies amb especial protecció, ja que els pastors i els seus ramats els poden utilitzar per desplaçar-se. 42.2059300,1.8268200 403153 4673307 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71026-foto-08293-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71026-foto-08293-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71026-foto-08293-143-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|94 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71027 Llegenda del Cabré https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabre XIX El Cabré era fill de la Font del Pi (Peguera), possiblement de Cal Guineu. Es creu que va néixer a inicis del segle XIX i va morir l'any 1852 o 1854. El seu nom li vé perquè de petit feia de pastor de cabres. Era un bandoler que robava als rics per ajudar als pobres i hi ha moltes històries d'ell. Una de les més conegudes és una que conta que hi havia un pagès molt necessitat d'una mula. El Cabré, sabent d'aquesta necessitat, i sabent que hi havia un capellà que es venia la mula per 7 unces, li va dir al pagès que l'anés a comprar. El pagés així ho va fer. Un dia, el Cabré es va vestir de capellà i va anar a veure aquest capellà, fent-se passar per un hoste. Un cop dins, li va dir que era el Cabré i, a cop de pistola, li ve fer entregar les 7 monedes que havia tret de la venda de la mula. Un cop les hi va donar, va marxar però li va dir que no es mogués del lloc fins que ell hagués marxat. Tenia diversos amagatalls al Berguedà i al Solsonès i mai el trobaven perquè estaven molt amagats. En un d'aquests, només s'hi podia accedir pujant a un pi i saltant al forat d'un cingle que és on s'amagava. Era molt buscat i, per despistar a la gent, quan nevava es posava les sabates al revés perquè no el trobéssin. Sovint anava a dormir a Cal Ramonet de Saldes on hi tenia una amant. Sempre portava pistola i quan dormia la posava a sota el coixí. Un dia però, la seva amant o algú, mentres ell dormia, li va prendre i llavors van avisar que el tenien allà dormint. A la nit van entrar els Mossos d'Esquadra i ell va dir 'Ja sóc mort!', al veure que no tenia la pistola a sota el coixí. Els Mossos li van donar un cop de massa al cap i, mig estabornit, se'l van emportar estacat sobre una mula cap a Berga, on pagaven una recompensa. Ell, però, encara estava mig conscient, i es va intentar escapar 2 cops, un al Grau de la Llosa, que va fracassar, i l'altre al Grau de Vallcebre. Passant pel Grau de Vallcebre, a sota Cal Paulo, va fer força amb els peus contra la paret per caure de la mula i estimbar-se cingle avall, ja que sabia que igualment anava cap a una mort segura. En aquest indret és on hi havia la creu del Cabré. Una altra versió diu que el van matar i no que es tirés ell. 08293-144 Grau de Vallcebre El Cabré era un bandoler molt conegut a tota la comarca del Berguedà durant la primera meitat del segle XIX. Va nèixer a la Font del Pi i de petit feia de pastor, d'aquí el seu nom. De més gran, va començar a robar a viatjants, cases, esglésies, etc. Alguns el tenien com un heroi que ajudava als pobres i d'altres, en canvi, el tenien per un lladre. No ha ha cap estudi de la seva vida i per tant, no se sap si hi ha més de llegenda o de verídic. 42.2039700,1.8050500 401353 4673114 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71027-foto-08293-144-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71028 Camí de Guardiola a Vallcebre. https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-guardiola-a-vallcebre Hi ha parts del camí que estan molt embrossades. El camí ral pujava pel Grau de Sant Climents. Abans d'arribar a Cal Toni es bifurcava. Un passava per sota a Cal Toni cap a Cal Negre, travessant el Torrent pel pont de Cal Toni i pujava direcció a Cal Massana (al centre del poble). El que es bifurcava per sobre de Cal Toni, anava cap a Cal Genís, Cal Rodó, pel pont de Cal Xalet i entrava al poble per Cal Teixidor del Lloc de Baix. 08293-145 Plaça de Nuet s/n, 08699 Vallcebre 42.2042100,1.8184200 402457 4673126 08293 Vallcebre Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71028-foto-08293-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71028-foto-08293-145-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 94|98|85 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71029 Camí del Grau de la Mola https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-grau-de-la-mola Aquest era un camí ramader que enllaçava Vallcebre amb Berga. Pujava de Berga pel Grau de la Mola, ajuntant-se amb el camí que venia del Grau de la Granota de Cal Menut. D'aquí passava cap al centre del poble, passant per davant l'església de Santa Maria. 08293-146 Plaça de Nuet s/n, 08699 vallcebre. 42.2042100,1.8184200 402457 4673126 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71029-foto-08293-146-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 94|98 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71030 Camí de Vallcebre a Saldes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vallcebre-a-saldes El camí que sortia de Vallcebre a Saldes sortia del poble cap al Lloc de Dalt. Passava pel costat de Cal Metge, cap a Cal Sastre de Dalt, travessant per sota la Serra de Cal Batlló fins a sortir al Torrent de la Coma d'Arnau. Llavors passava cap a Cal Tiet i enllaçava amb el camí de Maçaners. 08293-147 Plaça de Nuet s/n, 08699 Vallcebre. 42.2163700,1.8097000 401756 4674486 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71030-foto-08293-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71030-foto-08293-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71030-foto-08293-147-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 94|98|85 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71031 Camí de Coll de Fumanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-coll-de-fumanya Del Coll de Fumanya passava cap a Cal Borni per la Baga del Taió. Baixava pel Grau de Vallcebre cap al Prat de les Fonts, cap al Grau de la Llosa i enllaçava amb el camí que pujava per sobre Cal Tiet per anar cap a Maçaners. 08293-148 Cal Borni, Pla de la Barraca 42.1909200,1.8040200 401248 4671666 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Anna Juneynt Traserra 98|94 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71032 Cal Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-1 AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Masia de planta baixa, amb pis i golfes amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana de llevant. Hi ha alguna obertura petita distribuida pels murs de llevant i ponent, però les que més destaquen són les noves obertures, fetes en la restauració del segle XX, molt més grans. Les finestres són quadrades i tenen una biga de fusta que les sustenta. Hi ha una construcció d'un cos rectangular gairebé adossat al mur de llevant, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. Un tercer cos quadrat cobert a dues vessants, amb la teulada mig ensorrada i fet de totxo vist, és el que hi ha una mica més apartat de la casa. Els murs de la casa són de pedra nova i no s'hi observa cap element antic. Els coberts semblen més antics però tampoc conserven cap element original. 08293-149 Els Hostalets Masia d'estructura clàssica i de les més antigues de Vallcebre, tot i que, amb la remodelació del segle XX, ja no en conserva cap element. Pertanyia a Sant Julià de Fréixens però posteriorment passà a Santa Maria de Vallcebre. 42.2213100,1.8247900 403009 4675017 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71032-foto-08293-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71032-foto-08293-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71032-foto-08293-149-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyen Traserra 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71033 Cal Morera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-1 AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA), Generalitat de Catalunya. XVIII Masia de planta rectangular amb planta baixa i dues plantes, amb coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana orientada a llevant. Hi ha una entrada a la planta baixa, per la cara sud, així com algunes obertures quadrades. La segona planta té una escala d'accés per la part nord de la casa. A la casa no s'hi observa cap element antic, està completament reformada. Al costat hi ha una pallissa quadrada amb teulada de doble vessant. La pallissa, a la façana principal, té dues portes amb arc de mig punt rebaixat amb totxo. A la part de dalt, just sota la teulada, hi ha una obertura. La pallissa, tot i que també està reformada, conserva la maçoneria irregular original. 08293-150 Cal Morera Cal Morera es va construir al segle XVIII en època de màxim creixement demogràfic de Vallcebre, formant part del terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre. 42.2035000,1.8137200 402068 4673052 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71033-foto-08293-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71033-foto-08293-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71033-foto-08293-150-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Desconegut 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71034 Font de l'Abrau https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-labrau XX Petita font que es troba sobre la granja de l'Abrau. La font és un tub de formigó d'uns 7 cm de diàmetre que surt del marge. La font raja molt poc i l'aigua cau en un petit toll que hi ha a sota el surtidor. L'aigua no està canalitzada ni aprofitada, simplement es va filtrant. 08293-151 Zona de l'Obac. 42.1989000,1.8223200 402771 4672531 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71034-foto-08293-151-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71035 Font de Cal Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-xic Les fonts han servit a les cases per abastir-se d'aigua però també per abeurar-hi el bestiar o construir-hi safreigs per rentar la roba. La font de Cal Xic, per la seva ubicació, i pel com que guarda part de l'aigua, ens mostra que, més aviat, la font tenia una funció de font pública i d'abeurador que no pas de proveïment de la casa. La font de Cal Xic és una petita font que es troba en un marge al peu de la carretera, just sota la casa que li dóna nom. La font és un tub metàl·lic per on surt l'aigua i hi ha un com d'1'20 mts de llargada que guarda part de l'aigua, la resta marxa per una manguera. 08293-152 Cal Xic 42.1999800,1.8250300 402996 4672648 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71035-foto-08293-152-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71036 Font de la Foradada. https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada-0 Font que es troba al torrent de la Foradada. L'accés és fàcil, ja que la font es troba al peu de la carretera. Molta gent agafa l'aigua d'aquesta font per beure-se-la. 08293-153 La Foradada 42.2128800,1.8296300 403396 4674075 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71036-foto-08293-153-2.jpg Inexistent Paleògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 124 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71037 Font de Belians https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-belians Font al peu de la carretera, entre Cal Vila i Cal Pons, a tocar del safareig de Cal Vila. La font és un broc metàl·lic per on surt l'aigua. Aquesta, cau en un com d'1'50 mts, i d'aquí passa al safreig de Cal Vila. L'Ajuntament s'abastava d'aigua d'aquesta font i avui en dia encara s'agafa puntualment per regar els jardins. 08293-154 Belians Les fonts són sortidors d'aigua que han servit perquè les persones poguessin servir-se d'ella, ja sigui per regar, per abeurar-hi el bestiar, per utilitzar-la per la llar, etc. Com que l'aigua era un bé molt preuat, la majoria de fonts són d'ús públic. Molts dels surtidors d'aigua s'han acondicionat i avui en dia tenen un ús més ornamental que d'abastiment. 42.1965500,1.8172400 402348 4672276 08293 Vallcebre Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71038 Cingles de Costa Freda i de Cubell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-costa-freda-i-de-cubell VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita edicions. Cinglera situada al nord-oest del municipi de Vallcebre. Formen part dels Cingles del Grau de Dalt. El sinclinal de Vallcebre és format per dos grans murs esglaonats a dos nivells: el més inferior a la banda dreta del congost del Llobregat, entre Sant Salvador de la Vedella i el Collet d'Eina, i el superior que destaca pel seu verticalisme i pel color blanc característic. Sobre aquest segon nivell de cingles de 40m s'estén l'ampli planell, la cubeta de Vallcebre que els cingles barren el pas, excepte en uns punts que són els passos verticals o graus, entre els quals destaca la gorja de Foradada, tallada pel torrent de Vallcebre. 08293-155 Part oest del municipi Històricament, i abans de l'arribada de les carreteres, els passos o graus tallats als cigles de Vallcebre, eren els passos naturals per arribar al poble. Tot i que la majoria no eren aptes per arribar-hi amb animals, el grau de cal Gat, sí que ho permetia. 42.2058200,1.7713000 398570 4673359 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71038-foto-08293-155-2.jpg Legal Paleògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 124 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71039 Cal Bassenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bassenc XVIII-XIX Casa de planta quadrada de pedra i ciment. La casa està construïda sobre un marge i té dos nivells. A la planta baixa o primera, orientació sud, hi ha dues portes: una per accedir al seu interior i l'altre per accedir a les corts; gairebé no s'hi observa cap obertura. A la segona planta, cara sud, hi ha un balcó més modern amb algunes obertures, i la mateixa planta, per la cara est, té dues obertures i una sortida a un balcó que queda a la planta baixa. La segona planta, a les cares nord i oest, té molt poques obertures i són de petites dimensions. La tercera planta, sota coberta, únicament té obertures per la cara sud, on dóna a un balcó que ocupa tota la façana i és del mateix estil que el balcó de sota, ja que els dos es van afegir en la mateixa època constructiva. Amb la construcció dels balcons la teulada és va ampliar per cobrir-los. Els balcons tenen unes baranes fetes d'obra i estan arrebossats, fet que permet distingir-los clarament de l'estructura original. També es veu perfectament que les obertures més grans són recents. La teulada és a doble vessant. Just davant de la casa hi ha un petit cobert que també es va reformar darrerement i no s'hi pot apreciar cap element original. 08293-156 El Comellar Masia que deu datar del segle XVIII-XIX. Ha sofert diverses ampliacions i actualment està deshabitada, tot i que s'utilitza de magatzem per part dels seus propietaris. 42.2088200,1.8327700 403649 4673621 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71039-foto-08293-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71039-foto-08293-156-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
71040 Pont de Cal Periques https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-periques XVII-XVIII Pont que travessa el Torrent de la Muntanya i per on passa la carretera que marxa de Cal Periques cap a . És un pont completament reformat al segle XX, tot i així, s'observa que era una construcció més antiga. Els pilars laterals del pont, que s'han conservat, estan fets amb pedra i ciment, i és aquí on s'hi poden observar tres moments constructius. El pas, es deuria enfonsar, ja que actualment hi ha el pont asfaltat i aguantat per dues vigues. El pont té unes baranes per protegir el pas: de fusta, a la part central del pont, i als laterals hi ha una paret de pedra i ciment. Aquestes baranes fan 60 cm d'alçada. 08293-157 Cal Periques Pont que servia per salvar el desnivell del torrent i comunicar les dues vessants. Pels murs que el sosteneten, es pot observar, que és un pont força antic, per tant, possiblement dati del segle XVII o XVIII, època de màxim creixement de Vallcebre. 42.2015000,1.8095100 401717 4672835 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71040-foto-08293-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71040-foto-08293-157-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98|119|94 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5