Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71836 | Pou de can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-julia | XVIII | Tapiat, arrebossat amb ciment i pintat amb grafits. | <p>Pou de planta circular completament tapiat i arrebossat amb ciment. S'observa l'embocadura, orientada a la masia de can Julià i formada per lloses planes rematades amb maons. Està delimitada per dues superfícies planes. Es conserven les frontisses de la portella que tancava l'obertura i dos àngles de ferro indeterminats. La coberta és cònica i està arrebossada.</p> | 08295-641 | Carrer de la Masia - Urbanització de can Julià | <p>El pou forma part de la finca de can Julià. Fou tapiat i arrebossat pel perill que comportava tenir-lo obert, donat l'abandonament de la masia.</p> | 41.3787900,1.9115000 | 408981 | 4581379 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71836-foto-08295-641-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71836-foto-08295-641-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71836-foto-08295-641-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71837 | Pou de cal Doctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-doctor | XIX-XX | <p>Pou aïllat de planta quadrada amb una coberta piramidal. Presenta petites obertures en forma de creu i compta amb una aixeta metàl·lica encastada a l'obertura, que en origen era rectangular i actualment està tapiada. La construcció està bastida en maons i la coberta amb rajola plana.</p> | 08295-642 | Carrer de les Casetes Montané, 6-10 | 41.3789800,1.9171400 | 409453 | 4581394 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71837-foto-08295-642-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71837-foto-08295-642-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71837-foto-08295-642-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||||
| 71838 | Pou de les Casetes Montané, 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-casetes-montane-54 | XIX-XX | <p>Pou aïllat de planta circular situat dins d'un jardí privat, tocant a la carretera N-340. Presenta una secció troncocònica i està cobert amb una cúpula integrada amb l'estructura. Presenta una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro i protegida per un petit voladís de teula àrab. La construcció està bastida en pedra i el parament emblanquinat.</p> | 08295-643 | Carrer de les Casetes Montané, 54 | 41.3782800,1.9151100 | 409282 | 4581319 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71838-foto-08295-643-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71838-foto-08295-643-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71838-foto-08295-643-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||||
| 71839 | Creu de la Santa Missió - Creu del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-creu-del-cementiri | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 39-40, 149. Http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=115 (Consulta: 17-05-2017). ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 78.</p> | XX | Hi ha grafits al fust. | <p>Creu aïllada de granit formada per un fust cilíndric, decorat amb estries concèntriques a la part superior i inferior, i gravat amb una inscripció amb la data i la referència a la Santa Missió. La creu està situada damunt d'un basament de planta circular llis i coronada per un capitell de secció cònica decorat amb motius vegetals. La creu és grega, està estriada i envoltada per un nimbe ornamentat.</p> | 08295-644 | Carrer de Xile - Avinguda de la Selva Negra Catalana | <p>Fou instal·lada l'any 1956 en motiu de la Santa Missió (conjunt d'actes religiosos continuats que es feien durant uns dies en una parròquia), coincidint amb l'arribada de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima a Vallirana. La Santa Missió fou programada com a cloenda dels actes del centenari del Vot de poble que s'estava celebrant al municipi.</p> | 41.3810700,1.9328900 | 410773 | 4581610 | 1956 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71839-foto-08295-644-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71839-foto-08295-644-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71839-foto-08295-644-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||
| 71840 | Creu d'Ordal - Creu del Port d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dordal-creu-del-port-dordal | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (2014). 'La Creu d'Ordal i la Torre del Telègraf'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 52, p. 14. AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 37-39. Http://patrimonicultural.diba.cat/ (Mapa del Patrimoni Cultural de Subirats/Consulta: 17-05-2017). LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988). Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès. Subirats: Ajuntament de Subirats, p. 270. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968). 100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. P. 117-121. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 71-72, 94-95. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 117, 256-257.</p> | XX | <p>Creu de terme aïllada de pedra que indica la partició entre els termes de Vallirana, Subirats i Cervelló. Té una alçada de 5,30 metres, amb un basament format per una base rodona i tres graons superposats octogonals de 0,19 metres. També són octogonals tant el sòcol com la columna i el capitell que la corona (0,90 metres). El capitell presenta figures en relleu: hi ha els símbols dels quatre evangelistes alternats amb les imatges dels patrons de les parròquies veïnes (Sant Pere, de Subirats, Sant Mateu, de Vallirana, i Sant Esteve, d'Ordal i Cervelló). També hi ha la imatge de Sant Isidre, patró de la pagesia. La creu és llatina i està orientada de nord a sud. Presenta una imatge de Jesucrist a la banda nord i una de la Mare de Déu a la sud. Al sòcol hi ha la inscripció de la benedicció de la creu, on s'hi llegeix: 'NOVITER AEDIFICATA AC BENEDICTA XVIII-MAII-MCMLII'.</p> | 08295-645 | Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal | <p>Tot i que la creu actual és de l'any 1952, hi ha indicis d'una creu de terme molt més antiga, documentada en un pergamí de l'any 1599: 'mitjançant d'una fita posada allí per termenar les terres de dit nostre mas Pujol, àlies Lledoner, i la del nostre mas de la Roca, continua pel camí reial que va de Barcelona a Vilafranca, fins a la creu antigament anomenada d'Ordal'. Durant la guerra del Francès, el 19 de març de 1810, la creu va ser destruïda, restant únicament els graons. Als anys 30 del segle XX fou totalment arrasada, sense que es conservi cap resta de la creu primitiva. La creu actual va ser encarregada a l'arquitecte Jeroni Martorell, i executada pel mestre Florenci Daura, amb un preu de 30.000 pessetes. El dia 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona Gregori Modrego i Casaus, beneí solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es van composar uns goigs a la creu musicats per Mn. Francesc Baldelló, recollits a l'obra de Josep Raventós. L'any 1984, la creu va caure per l'acció del vent en el decurs de la instal·lació d'un pancarta de la volta ciclista a Espanya. Fou reposada per part del Amics de Vallirana durant l'Aplec de Sant Francesc del mateix any, que en aquesta ocasió fou anomenat com I Aplec del Port d'Ordal. Des de l'any 2013, al costat de la creu, hi ha instal·lat un monument commemoratiu del bicentenari de la Batalla d'Ordal.</p> | 41.3896000,1.8766600 | 406083 | 4582617 | 1952 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71840-foto-08295-645-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71840-foto-08295-645-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71840-foto-08295-645-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, la creu té un cert aire historicista. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||
| 71841 | Font de cal Lari - Font de les Ensulsiades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-lari-font-de-les-ensulsiades | XIX-XX | <p>Font-mina aïllada integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Presenta una obertura d'arc apuntat bastida amb lloses de pedra desbastada de diverses mides, disposades en filades regulars i amb petites pedres que les regularitzen. A la part interna s'observa el canal per on passava l'aigua, el qual finalitza amb una teula actualment trencada instal·lada a la part inferior d'una estructura rectangular lligada amb morter. Aquesta part està reformada. La font està connectada mitjançant un canal amb una gran cisterna-bassa que s'alimentava amb la seva aigua. Uns quants metres damunt de la font s'observen les restes d'una canalització bastida en pedra, que probablement connecta amb la font.</p> | 08295-646 | Torrent del Bosc de cal Marotes - La Llibra | 41.3824300,1.9460800 | 411877 | 4581748 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71841-foto-08295-646-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71841-foto-08295-646-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71841-foto-08295-646-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (FO001). El lloc també és conegut com les Ensulsiades. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||||
| 71842 | Font dels Gossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-gossos-0 | XIX-XX | El revestiment arrebossat està molt degradat. | <p>Font aïllada de planta rectangular bastida en un marge situat dins de la finca de la masia de can Bogunyà. Consisteix en un mur rectangular bastit en pedra, amb una obertura central d'arc de mig punt feta de maons i tapiada amb pedra. Damunt seu hi ha una llosa de gres gravada amb una inscripció il·legible. A sota, una destacable pica rectangular bastida en pedra i integrada en el sòcol del mur. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç. Conserva restes de l'emblanquinat que cobria el parament, sobretot al voltant de l'obertura i a l'extrem de llevant del mur. Davant seu hi ha una bassa força gran.</p> | 08295-647 | Masia de can Bogunyà | 41.3677300,1.9327800 | 410745 | 4580129 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71842-foto-08295-647-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71842-foto-08295-647-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71842-foto-08295-647-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (FO002). | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71843 | Font de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzina-0 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 34. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 23, 25. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 137.</p> | XX | <p>Font aïllada de planta rectangular bastida en un marge situat al bell mig del bosc. Consisteix en un mur rectangular amb el coronament semiciruclar i una obertura central enderrocada, per on es recollia l'aigua. Damunt seu hi ha una placa arrebossada en forma de rombe gravat amb el nom de la font i l'any de construcció: 'FONT DE L'ALSINA / 1927'. A cantonada superior del rombe hi ha un motiu decoratiu circular amb un nom envoltant-lo (sembla posterior). La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. Les juntes estan resseguides. Conserva restes del revestiment arrebossat original que cobria la part superior i posterior del parament. Destaca un rec excavat al mig del bosc que procedeix del camí que hi ha per sobre de la font. Arriba fins aquesta i continua baixant en direcció nord. Probablement, el rec connecta la font amb la mina d'aigua que hi ha poca distància d'aquesta, ambdues situades darrera del Mas Nou del Lledoner.</p> | 08295-648 | Boscos de la Pinatella - El Lledoner | <p>A principis del segle XX, la font era l'escenari del dinar de molts dels assistents a l'Aplec de Sant Francesc, que es celebrava a la capella de Sant Francesc del Mas Vell del Lledoner. En l'actualitat, tot i que no raja i es troba al bell mig del bosc, l'estructura encara es conserva en prou bon estat.</p> | 41.3888300,1.9055000 | 408493 | 4582500 | 1927 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71843-foto-08295-648-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71843-foto-08295-648-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71843-foto-08295-648-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71844 | Font del mas de les Fonts 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-de-les-fonts-1 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 34-35. MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 25.</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada i natural que brolla del marge del camí, en un dels plecs de la roca mare de la zona. Presenta una obertura irregular amb un tub encastat a la roca per on brolla l'aigua. Sota hi ha una pica de planta irregular excavada al sòl i delimitada amb pedres sense treballar. Des de la pica neix una canalització excavada al sòl que marxa cap al camí. Una de les dues bandes està delimitada per la pròpia roca.</p> | 08295-649 | PR-C 160 - Mas de les Fonts | <p>Probablement, aquesta fou la primera font bastida a la zona. Té una alta capacitat de recàrrega amb pluges intenses. Aquest fet es beneficia de la filtració de l'aigua a través de les fractures que presenta la roca de la zona, provocant la dissolució dels carbonats de la roca calcària i creant les cavitats o avencs. Alhora també es crea un sistema hidrogeològic complex. És típic dels sistemes càrstics.</p> | 41.3582500,1.9316800 | 410640 | 4579078 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71844-foto-08295-649-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71844-foto-08295-649-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71844-foto-08295-649-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71845 | Font del mas de les Fonts 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-de-les-fonts-2 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 34-35. MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 25.</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada construïda al marge del camí, prop de la font natural del Mas de les Fonts. Presenta una planta rectangular i té forma d'abeurador. Està bastida damunt d'un basament de pedra i compta amb un únic broc per on brolla l'aigua (tub metàl·lic encastat i reformat). Compta amb un desaigüe circular situat a l'extrem inferior est de l'estructura que desemboca en un canal excavat al sòl. La font està bastida en pedra irregular de diverses mides i està completament arrebossada.</p> | 08295-650 | PR-C 160 - Mas de les Fonts | <p>La font té una alta capacitat de recàrrega amb pluges intenses. Aquest fet es beneficia de la filtració de l'aigua a través de les fractures que presenta la roca de la zona, provocant la dissolució dels carbonats de la roca calcària i creant les cavitats o avencs. Alhora també es crea un sistema hidrogeològic complex. És típic dels sistemes càrstics.</p> | 41.3581500,1.9319400 | 410662 | 4579067 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71845-foto-08295-650-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71845-foto-08295-650-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71845-foto-08295-650-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71846 | Font del Salt del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-salt-del-bou | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 25.</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada construïda al marge del camí, en plena vall d'Arús, i adossada a un mur de pedra que reforça aquesta via. Presenta una planta rectangular i té forma d'abeurador. Està formada per un mur vertical que compta amb dos tubs metàl·lics per on brollava l'aigua. Un d'ells està protegit amb una llosa de pedra plana superior encastada al mur. A la part superior del mur hi ha una inscripció gravada amb el nom de la font. La pica on queia l'aigua és rectangular i allargada i està delimitada per dos contraforts laterals. La construcció està bastida en pedra i es troba completament arrebossada. Unes escales de pedra força destacables donen accés a la font des del camí.</p> | 08295-651 | Torrent del Salt del Bou - Can Bogunyà | 41.3588400,1.9391900 | 411269 | 4579136 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71846-foto-08295-651-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71846-foto-08295-651-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71846-foto-08295-651-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||||
| 71847 | Font del Genebre - Font del Ginebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-genebre-font-del-ginebre | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 25.</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada construïda al marge del camí, en plena vall d'Arús. Presenta una planta rectangular i està formada per un mur vertical bastit en pedra, rematat amb una filada de pedres disposades a cantell. Al bell mig del mur hi ha un broc metàl·lic encastat per on brollava l'aigua. La pica on queia l'aigua està formada per una pedra més o menys ovalada, adossada al mur. Al seu costat hi ha una llosa de pedra encastada. Unes escales adaptades al desnivell del terreny donen accés a la font des del camí.</p> | 08295-652 | Penya Caiguda - Vall d'Arús | 41.3528400,1.9416300 | 411465 | 4578467 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71847-foto-08295-652-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71847-foto-08295-652-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71847-foto-08295-652-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||||
| 71848 | Font Freda de can Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-de-can-montane | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 25.</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada i natural situada al costat del Fondo d'en Montané. Té una planta irregular i està bastida en pedra. Presenta un tub de plàstic encastat per on brolla l'aigua. En l'actualitat un tub de plàstic negre la connecta amb la zona dels horts.</p> | 08295-653 | Horts de la masia de can Montané - Fondo d'en Montané | 41.3743600,1.9189300 | 409596 | 4580880 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71848-foto-08295-653-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71848-foto-08295-653-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71848-foto-08295-653-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||||
| 71849 | Font del Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ciment | <p>OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 82.</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada i reformada que està situada al marge esquerre del camí que va de les Casetes Montané a la fàbrica de can Garcia, davant de l'entrada a aquesta, a la cantonada d'un dels horts que ocupen la zona de la riera de Vallirana. Es tracta d'un estructura de planta semicircular coberta amb una pedra, que presenta un tub de plàstic encastat com a brollador. L'aigua queia dins d'una pica de planta rectangular, reformada amb totxo i recoberta amb un revestiment lliscat. La font pròpiament dita té un revestiment de ciment.</p> | 08295-654 | Can Garcia - Casetes Montané | <p>El 10 de maig de 1924, els veïns de les Casetes Montané van presentar una queixa a l'ajuntament contra el propietari de la fàbrica de ciment de can Garcia. En ella exposaven que durant uns obres fetes a la fàbrica, la font i la canalització que portava l'aigua cap al safareig públic del barri van quedar tapats. L'ajuntament li va fer restituïr ambdues construccions.</p> | 41.3797600,1.9156800 | 409332 | 4581483 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71849-foto-08295-654-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71849-foto-08295-654-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71849-foto-08295-654-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71850 | Font del Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-garcia | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 34. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 23.</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada situada sota el marge esquerre del camí que va de les Casetes Montané a la urbanització de can Julià. S'hi accedeix per un corriol que baixa fins al torrent, que està situat al seu costat. Es tracta d'una estructura de planta rectangular adossada al marge, que presenta una coberta semicircular. L'obertura és d'arc apuntat, en origen bastida amb dos maons que encara es poden veure. La part interior compta amb un broc gros consistent en un tub metàl·lic i una pica de planta rectangular. La construcció està bastida en pedra i maons, amb un revestiment arrebossat de ciment.</p> | 08295-655 | Pedrera de can Garcia - Turó de cal Beco | <p>Tot i que no raja i es troba al bell mig del bosc, l'estructura encara es conserva en prou bon estat de conservació.</p> | 41.3820400,1.9145200 | 409238 | 4581737 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71850-foto-08295-655-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71850-foto-08295-655-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71850-foto-08295-655-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71851 | Font de can Bogunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bogunya | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35-36. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24-25.</p> | XIX-XX | Pintada amb grafits. | <p>Font aïllada situada al marge dret del camí que va de la urbanització de la Selva Negra Catalana (al final del carrer de l'Argentina) fins a la font i la masia de can Bogunyà. Es tracta d'una estructura de planta en forma d'L adossada al marge. En una banda hi ha la font, formada per una pica rectangular i un brollador amb canal de pedra, amb la part superior reformada amb maons. Per una banda, la font està delimitada per un mur de pedra d'una sola filada (destaca una pedra carejada, probablement reaprofitada), mentre que a l'altra banda hi ha un banc corregut amb respatller. El conjunt està bastit en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08295-656 | Torrent de Campderrós - Can Bogunyà | <p>Forma part de la finca de can Bogunyà.</p> | 41.3687100,1.9325900 | 410731 | 4580238 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71851-foto-08295-656-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71851-foto-08295-656-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71851-foto-08295-656-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71852 | Piscina Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscina-municipal | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 155-163, 197-203. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 73-74. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XX | <p>Piscina de mida olímpica situada al bell mig del nucli urbà. Presenta una planta rectangular, amb unes mesures de 50 metres x 20 metres. Originàriament fou bastida amb formigó pobre (que evitava trencaments) i sense cap armadura de ferro. Compta amb 10 carrils i platges fetes amb un aplacat de pedra que evita relliscades. Està envoltada d'un gran zona verda (solarium).</p> | 08295-657 | Carrer de Pau Casals, 1 | <p>La piscina de Vallirana és un dels trets definitoris del municipi com espai característic, esportiu i social. Hi ha un precedent a la seva construcció, la reconversió de la bassa de can Batlle en piscina municipal de l'any 1938 (proposta de Fèlix Alsina) que no es dugué a terme. Fou construïda l'any 1952 i inaugurada el 24 de juliol de 1953 (revetlla de Sant Jaume). Els terrenys foren cedits pel seu propietari, el sr. Mas, i la piscina fou impulsada pel Club Deportivo Vallirana. L'arquitecte fou en Manuel Baldrich, arquitecte municipal i de la Diputació de Barcelona, i el contractista en Joan Rubí, de Molins de Rei. Es va finançar amb les aportacions de l'ajuntament, d'alguns veïns i d'estiuejants del municipi. Des del començament se la va anomenar la primera piscina olímpica d'Espanya (les piscines de Montjuïc i de la Casa de Campo de Madrid eren anteriors però no tenien les mides reglamentàries per ésser considerades olímpiques). L'any 1969 fou reformada amb un projecte de l'arquitecte municipal Cèsar Martinell. Es va enrajolar i es van canviar els filtres de l'aigua. També es van fer els vestidors, el gimnàs inferior, les pistes de tennis i el bar, entre d'altres reformes. De l'any 1976 al 1992, la meitat fonda de la piscina es cobria amb un globus de trevira. L'any 1988 es van retirar els trampolins que la definien pel perill que comportaven. Posteriorment es van dur a terme noves reformes (anys 1994, 1995 i 2002), la darrera l'any 2006 (instal·lació de l'ascensor que dóna accés des del carrer Major i reducció de la profunditat, entre d'altres). En l'actualitat és la piscina de mida olímpica més antiga de Catalunya (la de Montjuïc fou totalment transformada l'any 1992).</p> | 41.3844000,1.9323500 | 410732 | 4581980 | 1953 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71852-foto-08295-657-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71852-foto-08295-657-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Manuel Baldrich | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||
| 71853 | Balaustrada de cal Sells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balaustrada-de-cal-sells | XIX-XX | <p>Balaustrada d'obra adossada a la façana de tramuntana de la casa de cal Sells, al bell mig del carrer Major. Es tracta d'una barana d'obra formada amb balustres decorats amb basament i capitell, i un pilar lateral ornamentat amb motllures rectilínies en les tres cares lliures. La part superior de la barana està rematada amb un passamà de pedra motllurat, mentre que la resta està arrebossada. Tipològicament, la barana és molt similar a les que hi ha situades a la banda nord de la casa de cal Sells, i que estan orientades al passatge que baixa cap al passeig dels Horts.</p> | 08295-658 | Carrer Major, 311 | <p>En origen formava part de la finca de cal Sells, que probablement ocupava també una part del traçat de l'actual passatge que porta al passeig dels Horts.</p> | 41.3884600,1.9320200 | 410710 | 4582431 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71853-foto-08295-658-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71853-foto-08295-658-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71853-foto-08295-658-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||||
| 71854 | Sobreeixidor del torrent de Campderrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobreeixidor-del-torrent-de-campderros | XIX-XX | Molt cobert per la vegetació. | <p>Es tracta d'una estructura de planta rectangular, adossada al marge del camí que va de la urbanització de la Selva Negra Catalana (al final del carrer de l'Argentina) fins a la font i la masia de can Bogunyà, dins de la llera del torrent. Presenta una obertura d'arc de mig punt bastida en pedra. Al seu interior hi ha una altra obertura rectangular i bastida en maons, que alberga el canal per on arribava l'aigua. Damunt d'aquesta hi ha una inscripció il·legible. A la part inferior del mur de tramuntana hi ha un petit forat de desaigüe encarat a una estructura rectangular colmatada. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada regularment. El parament està arrebossat i s'observen diverses reformes (en una d'elles hi ha una inscripció recent il·legible).</p> | 08295-659 | Torrent de Campderrós - Can Bogunyà | <p>Segons la informació aportada pels veïns de can Bogunyà, el sobreeixidor omplia una bassa propera desapareguda que s'utilitzava per regar unes feixes de la zona.</p> | 41.3688300,1.9323900 | 410714 | 4580252 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71854-foto-08295-659-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71854-foto-08295-659-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71854-foto-08295-659-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71855 | Torre del mas Nou del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-mas-nou-del-lledoner | <p>Http://margesivinyes.blogspot.com.es/2011/09/la-masia-del-lledoner-de-baix-cervello.html (Consulta: 18-05-2017). OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 36-37.</p> | XVIII-XIX | <p>Esvelta torre de planta rectangular situada en un terreny en pendent al costat de llevant del pla del Lledoner, en una zona de bosc. Presenta una alçada considerable i està formada per quatre cossos superposats, bastits amb maons i amb els paraments arrebossats. El volum inferior també inclou pedra en la construcció. En un dels extrems inferiors de la torre s'observa una petita obertura actualment enderrocada.</p> | 08295-660 | Pla del Lledoner - El Lledoner | <p>La torre servia per fer arribar aigua al Mas Nou (o de baix) del Lledoner (actualment dins del terme de Cervellló), construït a finals del segle XVIII (1777) com a hostal de viatgers. La torre forma part d'un sistema hidràulic format per diversos elements i conegut com pressió hidrostàtica o sistema dels vasos comunicants. Consisteix en dos dipòsits comunicats que contenen el mateix líquid, el qual d'entrada es troba a diferent nivell, però que finalment s'acaba igualant. Fou dissenyat per tal de fer arribar l'aigua des d'una mina fins a la casa, salvant el fort desnivell existent entre ambdues construccions. L'aigua era captada a la mina i traspassada mitjançant un tub conductor a la torre (primer vas comunicant). Des d'aquí, el tub passava a l'altra torre (segon vas comunicant) per damunt d'un petit aqueducte bastit per salvar el desnivell d'un torrent situat al mig de les dues construccions. Finalment, el tub arribava a la casa des de la segona torre. Els propietaris del mas s'havien plantejat primer la construcció d'un gran aqueducte, però la idea fou desestimada donat l'elevat cost d'aquestes obres.</p> | 41.3897700,1.9048700 | 408442 | 4582605 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71855-foto-08295-660-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71855-foto-08295-660-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71855-foto-08295-660-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'altra banda del torrent, prop del pla, hi ha les restes de la segona torre, la qual està completament enderrocada. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71856 | Monument a les monges afusellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-monges-afusellades | <p>Http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=117 (Consulta: 18-05-2017). OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 103-104, 142-143. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 48-49, 77, 78, 129-130.</p> | XX | <p>Làpida aïllada situada entre les zones de can Julià i del Lledoner, abans del pont dels Tres Arcs, al costat de l'entrada al camí que envolta el pla del Lledoner. Es tracta d'una placa de marbre rectangular gravada amb una inscripció i una creu llatina, emmarcada amb blocs de ciment. Està col·locada damunt d'un basament rectangular bastit en lloses de pedra disposades en filades. La inscripció és la següent: 'EN ESTE LUGAR DERRAMARON SU / SANGRE POR CRISTO LAS VICTIMAS / SOR MARIA DEL CARMEN ZARAGOZA ZARAGOZA / SOR MARIA ROSA ADROVER MARTI / EL DIA 7 DE AGOSTO DEL AÑO 1936 / RELIGIOSAS DOMINICAS DEL CONVENTO DE / SANTA CATALINA DE SENA DE BARCELONA'.</p> | 08295-661 | Carretera N-340, km. 1231-1232 - Boscos de la Pinatella | <p>Aquesta làpida commemora l'afusellament de dues religioses de l'orde de les dominiques dins del terme de Vallirana. Eren del convent de Santa Catalina de Sena de Barcelona i fugien de la guerra cap a València. Van ser retingudes a Molins de Rei i assassinades al mateix lloc on es troba situada la làpida. Foren assassinades el 7 d'agost de 1936 i l'endemà, quan es van trobar els seus cossos, es van portar al cementiri de la població. Un cop acabada la guerra Civil, la làpida es va col·locar damunt d'una pedra. Posteriorment, amb l'eixamplament de la carretera, es va endarrerir una mica respecte del lloc original i fou col·locada damunt de l'actual basament de pedra. Aquests fets passaren el 5 d'agost de 1956 amb ocasió de la festa de Sant Domènec, 20 anys després de la seva mort. Anteriorment, l'any 1942, els cossos havien estat traslladats del cementiri de Vallirana a la cripta del convent de l'orde de Barcelona. L'any anterior (1955), la comunitat de l'orde de les dominiques havia fundat l'actual Col·legi Verge del Roser a la població, com a agraïment per aquests fets i davant la demanda popular de tenir una escola.</p> | 41.3874400,1.9102200 | 408886 | 4582341 | 1956 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71856-foto-08295-661-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71856-foto-08295-661-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71856-foto-08295-661-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71857 | Monument als morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-guerra-civil | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 218. Http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=118 (Consulta: 18-05-2017). OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 65, 141-142. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 83-84.</p> | XX | <p>Estructura arquitectònica aïllada situada a pocs metres a ponent del Mas Vell del Lledoner, en part visible des de la carretera. Es tracta d'una alta estructura situada damunt d'una gran roca del terreny de la zona, que presenta una planta en forma d'aspa i està bastida en maons. En una de les cares llargues presenta una creu llatina de ferro, mentre que a l'altra hi ha una placa de marbre amb una inscripció commemorativa: 'A.M.D.G. / A LOS 40 ESPAÑOLES / SACRIFICADOS EN 1936 / VENERACIÓN Y GRATITUD / VALLIRANA (EL LLADONER) 8-XII-1966 / 'AQUÍ SE ADMIRA LA OBRA DE DIOS' / Rvdo. D. LUIS ROMAGOSA MORA / + 10-IX-1936 / 'SI TU ME AMPARAS, / SABRÉ SER FUERTE Y AMARTE, / CUAL MERECES, / HASTA LA MUERTE' / D. JULIO CULEBRAS BARBA (A LA VIRGEN) / + 12-IX-1936'. Damunt de la placa hi ha el símbol religiós de ferro.</p> | 08295-662 | Carretera N-340, km. 1230-1231 - Boscos del Lledoner | <p>El monument commemora la mort d'una quarantena de persones a Vallirana durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil. El sacerdot jesuïta Antonio Culebras Hidalgo, en representació dels familiars de les víctimes, demanà permís a l'ajuntament per edificar un monument en el seu honor als boscos del Lledoner, donat que en aquesta zona s'assassinaren moltes persones durant el conflicte bèl·lic. El monument fou instal·lat i beneït el 8 de desembre de 1966.</p> | 41.3900200,1.8978600 | 407856 | 4582640 | 1966 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71857-foto-08295-662-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71857-foto-08295-662-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71857-foto-08295-662-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71858 | Obelisc del Bisbe Strauch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obelisc-del-bisbe-strauch | <p>LLURBA I RIGOL, Josep (2012). En Tòfol de Vallirana (1802-1855) Guerriller Carlí. Torrelles de Llobregat: Associació d'Amics de Vallirana, p. 11-13. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 143. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 138-139. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 64, 125-127.</p> | XX | La inscripció està força degradada. | <p>Obelisc aïllat situat entre les zones de can Julià i del Lledoner, abans del pont dels Tres Arcs, al costat de l'entrada al camí que envolta el pla del Lledoner. Es tracta d'un bloc de granit de planta rectangular, que presenta una llarga inscripció gravada a la cara orientada a la carretera. Tot i que la inscripció és pràcticament il·legible fa referència a l'assassinat del bisbe de Vic Ramon Strauch a Vallirana. Per contra, a la cara contrària, hi ha gravada una fulla de palma emmarcada. En origen, l'obelisc estava coronat per un destacable capitell que en l'actualitat està exposat en una de les sales de la Masia-Molí de can Batlle.</p> | 08295-663 | Carretera N-340, km. 1231-1232 - Boscos de la Pinatella | <p>Aquest monument commemora l'assassinat del bisbe de Vic Ramon Strauch i Vidal el dia 15 d'abril de 1823 als boscos del Lledoner, prop del pont dels Tres Arcs. El religiós, partidari de l'Antic Règim absolutista, fou detingut pel general liberal Antoine Rotten el mes d'octubre de l'any 1822 i portat a la Ciutadella de Barcelona. Posteriorment, degut a l'exaltació liberalista i a l'entrada a Catalunya de les tropes franceses, es demanà la mort del bisbe. Amb el pretext d'un fals trasllat a Tarragona, el general Rotten va afusellar el bisbe i el seu servent a l'alçada del pont dels Tres Arcs de Vallirana. Els cossos foren trobats dos dies després i enterrats al cementiri de Vallirana de manera temporal. L'obelisc fou instal·lat l'any 1923 per commemorar el centenari de la mort del bisbe. El capitell que inicialment coronava l'estructura fou enderrocat quedant a terra fins que l'any 2012, gràcies a la col·laboració entre l'Associació d'Amics de Vallirana i l'ajuntament, es traslladà a can Batlle.</p> | 41.3872200,1.9101000 | 408876 | 4582317 | 1923 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71858-foto-08295-663-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71858-foto-08295-663-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71858-foto-08295-663-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||
| 71859 | Timpà del portal original del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/timpa-del-portal-original-del-cementiri | <p>Http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0069315.xml (Consulta: 19-05-2017).</p> | XIX | <p>Es tracta d'una estructura de ferro semicircular amb decoracions ondulants i l'any 1872 al centre. Alhora està coronat amb una creu llatina. Tant la data com la creu estan pintades de color gris clar, mentre que la resta és de color negre.</p> | 08295-664 | Carrer del Cementiri, s/n | <p>Es tracta del timpà del portal d'accés a l'antic cementiri de Vallirana. El primer cementiri de la població estava situat al costat de les restes de l'antiga església, al costat de la masia de can Julià. Amb la construcció de l'església dins del nucli urbà l'any 1804, el cementiri es traslladà al costat del temple (espai actualment ocupat pel campanar de l'església), fins que l'any 1854 fou traslladat a la seva ubicació actual per causa d'una epidèmia de còlera que va fer estralls a la població.</p> | 41.3817500,1.9347100 | 410926 | 4581684 | 1872 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71859-foto-08295-664-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71859-foto-08295-664-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71859-foto-08295-664-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71860 | Pont de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-barquera | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (2016). '16. El Pont Vell del carrer de l'Església fa 200 anys'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 58, p. 15. AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 30. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 12. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 44. IPA (1978). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Vallirana, abans i ara: del blanc i negre al color. Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2015, p. 48-49.</p> | XIX | <p>Pont reformat situat a l'extrem de ponent del parc, al costat de l'espai públic de la font de la Barquera. Es tracta d'un pont construït damunt de la riera de Vallirana, format per un sol arc de mig punt bastit en pedra lligada amb morter. Té una amplada aproximada de 2,5 metres i una longitud d'uns 15 metres. Presenta l'any 1816 gravat a la dovella central de la cara de llevant de l'estructura. La part superior està completament reformada amb la barana i el tauler (paviment) bastits amb formigó. En l'actualitat s'observen diverses reformes damunt del seu parament.</p> | 08295-665 | Carrer de l'Església - Parc de la Font del Rector | <p>Originàriament, el pont comunicava el barri de l'església amb el cementiri i les masies de Campderrós i can Bogunyà. Pel que sembla, durant un temps, el pont era força més ample donat que fou ampliat amb una volta inferior. A principis dels anys 70, durant la construcció de les primeres urbanitzacions, un camió el va malmetre. Es va construïr el pont nou (situat al seu costat) per poder absorbir l'augment del trànsit rodat. Des de l'any 2011 està inclòs dins del parc de la Font del Rector.</p> | 41.3818700,1.9295400 | 410494 | 4581702 | 1816 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71860-foto-08295-665-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71860-foto-08295-665-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71860-foto-08295-665-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pont també es coneix amb els noms de Pont del Rector i Pont vell de ca la Rumbeta, aquest darrer en referència a una casa que hi havia a la zona. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||
| 71861 | Pont de la Reina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-reina | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 30.</p> | XVIII-XIX | Cobert d'abundant vegetació. | <p>Es tracta d'un pont aïllat construït damunt del torrent de Boca de Llop, de poca profunditat. Està format per un sol arc de mig punt bastit en maons lligats amb morter. El tauler està format pel mateix camí que el travessa. En l'actualitat està completament cobert de l'abundant cegetació que caracteritza la zona.</p> | 08295-666 | Pont del Lledoner - El Lledoner | <p>Pel que sembla, el nom del pont prové del fet que hi passà la reina Victòria quan va visitar l'estat de les obres del pont del Lledoner. Amb la voladura del pont del Lledoner durant el conflicte bèl·lic de la guerra civil, l'estructura i el camí serviren de ruta alternativa per al pas de la circulació.</p> | 41.3888200,1.8930800 | 407455 | 4582512 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71861-foto-08295-666-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71861-foto-08295-666-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71861-foto-08295-666-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71862 | Pont de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-casa-nova-0 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 30.</p> | XIX-XX | Completament enderrocat. | <p>Restes d'un pont aïllat completament enderrocat per les obres de la variant de Vallirana. Només es conserven restes de l'estrep o cappont de la banda nord de l'estructura. S'observa l'arrencada d'un d'arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell. La pila o estructura central estava bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. Per contra, els sòcols superiors també estaven bastits amb maons.</p> | 08295-667 | Plaça de la Casa Nova - La Llibra Casanova | 41.3879800,1.9448700 | 411784 | 4582365 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71862-foto-08295-667-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71862-foto-08295-667-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71862-foto-08295-667-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71863 | Pont de la Fàbrica de Cotó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fabrica-de-coto | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 30.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'un pont aïllat que dóna accés a la casa dels propietaris de la fàbrica de Cotó des del carrer. Està format per un sol arc rebaixat bastit en maons lligats amb morter. La pila o estructura està bastida en pedra i lligada amb abundant morter de calç que alhora cobreix el parament. El tauler està format pel mateix camí que el travessa i delimitat per unes baranes de ferro força malmeses.</p> | 08295-668 | Carrer del Cotó | 41.3882000,1.9339300 | 410869 | 4582401 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71863-foto-08295-668-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71863-foto-08295-668-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71863-foto-08295-668-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||||
| 71864 | Pont del camí de la Cocona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-de-la-cocona | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 30. Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2013/05/el-pont-de-la-cocona.html (Consulta: 19-05-2017). IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'un pont aïllat al que s'accedeix per un corriol situat a la banda esquerra del PR-C 163 baixant del Puig Vicenç. Està format per un sol arc de mig punt adovellat, de petites dimensions. Presenta un arc de descàrrega per alleugerar el pes damunt de l'obertura. Amida uns 5 metres d'alçada per uns 7 metres de longitud. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter de calç. El tauler està format pel mateix camí que el travessa.</p> | 08295-669 | Fondo de la Guixera - Vall d'Arús | <p>El nom cocona (derivat de cocó) fa referència a un bassal o clot format per l'erosió de la roca a causa de l'acció de l'aigua.</p> | 41.3663600,1.9376100 | 411147 | 4579972 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71864-foto-08295-669-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71864-foto-08295-669-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71864-foto-08295-669-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la llera del torrent, al costat del pont, hi ha un destacable clot natural obert a la roca i ple d'aigua. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71865 | Pont dels Tres Arcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-tres-arcs | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 30, 219. Http://margesivinyes.blogspot.com.es/2011/09/el-pont-dels-tres-arcs-vallirana.html (Consulta: 19-05-2017). IPA (1978). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 64, 107.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat format per tres grans arcs de mig punt, amb els brancals bastits en pedra i reforçats amb pilars semicirculars de formigó. De fet, els arcs també estan arrebossats amb formigó, tot i que en origen eren bastits en maons. En els estreps s'observen reforços atalussats bastits en pedra. El tauler està pavimentat, donat que és el propi ferm de la carretera, i delimitat amb baranes de ferro. La construcció està bastida amb carreuons de pedra disposats en filades i lligats amb ciment.</p> | 08295-670 | Carretera N-340, km. 1231-1232 - El Lledoner | <p>El pont va ser volat durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. De fet es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. La seva reconstrucció fou reclamada al Ministerio de Obras Públicas el dia 2 de juny de 1940, juntament amb la del pont del Lledoner.</p> | 41.3895200,1.9083000 | 408728 | 4582574 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71865-foto-08295-670-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71865-foto-08295-670-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71865-foto-08295-670-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71866 | Pont del Lledoner - Viaducte del Lledoner - Pont Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-lledoner-viaducte-del-lledoner-pont-gran | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 45 (Fitxa V-5, nº 359). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 28, 31-32, 219. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 24-25. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner. [S.I.: s.n., 198?]. Http://vallirana.cat/ca/patrimoni-plledoner (Consulta: 19-05-2017). Http://margesivinyes.blogspot.com.es/2011/08/el-pont-del-lledoner.html (Consulta: 19-05-2017). IPA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 64, 106-107. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 73-80.</p> | XVIII-XIX | <p>Pont aïllat de grans dimensions que salva el gran desnivell existent a la zona. Està format per dos registres d'arcs superposats, amb la part superior reformada. El nivell inferior consta d'un total de sis arcs de mig punt bastits amb maons disposats a sardinell, mentre que al nivell superior hi ha un total de 13 arcs rebaixats que estan bastits amb formigó i reforçats amb pilastres semicirculars també de formigó. Destaca el fet que els arcs del pis superior estan comunicats entre sí mitjançant obertures d'arc rebaixat que permeten transitar-hi. El tauler consisteix en el propi ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro. L'estructura té una longitud de 192 metres i una alçada màxima de 32 metres, i està bastida en pedra de la zona disposada regularment i lligada amb morter. També s'observen algunes filades de carreuons que decoren els desnivells de la construcció.</p> | 08295-671 | Carretera N-340, km. 1230-1231 - El Lledoner | <p>El dia 10 de juny de l'any 1761, per ordre del rei Carles III, es disposa la construcció de l'actual carretera N-340, que en aquell temps es va donar a conèixer com a 'Carretera de Catalunya'. La primera fase de construcció del pont, dissenyat per enginyers militars, va durar del 1771 fins a 1773. Un cop reposada l'estructura, les obres es van reprendre l'any 1775, tot i que uns danys estructurals a causa d'unes fortes pluges van fer que es tornessin a aturar novament. Finalment, l'any 1800 es tornen a rependre les obres fins a la seva finalització l'any 1803, durant el regnat de Carles IV. El pont va ser volat durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. De fet es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. La seva reconstrucció fou reclamada al Ministerio de Obras Públicas el dia 2 de juny de 1940, juntament amb la del pont dels Tres Arcs. L'any 1943 ja es podia tornar a circular pel pont, el qual fou eixamplat amb 8 metres de carretera i unes voreres d'un metre d'amplada.</p> | 41.3899800,1.8950700 | 407623 | 4582639 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71866-foto-08295-671-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71866-foto-08295-671-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71866-foto-08295-671-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71867 | Pont del torrent de les Llimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-les-llimes | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 27-28. Vallirana, abans i ara: del blanc i negre al color. Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2015, p. 26-27.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat situat sota el carrer de cal Xelín, damunt del tram obert del torrent de les Llimes (a partir del pont, el torrent està soterrat). Es tracta d'un petit pont format per un sol arc de mig punt adovellat amb els brancals assentats damunt la llera del torrent, que està pavimentada. La part superior està reformada, presenta el tauler pavimentat amb gres i una barana de ferro de nova factura. De fet, el pont està completament integrat en l'entorn i enllaça amb el carrer del Xelín mitjançant unes escales, també de gres. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb morter.</p> | 08295-672 | Carrer de cal Xelín - Torrent de les Llimes | <p>Als anys 80 del segle XX, l'entorn del pont no estava urbanitzat, amb arbres i vegetació.</p> | 41.3903600,1.9361900 | 411061 | 4582638 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71867-foto-08295-672-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71867-foto-08295-672-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71867-foto-08295-672-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al seu costat hi ha una antiga barraca de vinya tancada i integrada dins de l'entramat urbà. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71868 | Pont de la Llibra - Pont de la Xocolata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-llibra-pont-de-la-xocolata | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 27-28, 219. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 57. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 105.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat format per un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior està reformada i presenta un arc rebaixat de formigó superposat damunt de l'arc original. El tauler està format pel propi paviment del carrer i presenta, a la banda de tramuntana, una barana de pedra separada en blocs. La construcció original està bastida en pedra.</p> | 08295-673 | Carrer Major - Carretera N-340, km. 1237 | <p>Al final de la guerra Civil, durant la retirada de les tropes republicanes, es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. El de la Llibra no era un excepció i quan l'anaven a fer volar, un avió dels nacionals va bombardejar el camió que duia els explosius per la voladura del pont, evitant-ne la desaparició. A partir d'aquell moment es deixà de fer voladures. Es coneix també com el pont de la Xocolata perquè davant seu hi havia l'antiga fàbrica de Xocolates Ollé, actualment desapareguda.</p> | 41.3893200,1.9424000 | 411579 | 4582516 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71868-foto-08295-673-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71868-foto-08295-673-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71868-foto-08295-673-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71869 | Pont de la Soleia - Pont de Llinàs - Pont de l'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-soleia-pont-de-llinas-pont-de-lescorxador | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 27, 219. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 106. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 250-251.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat de grans dimensions damunt de la riera de Vallirana. Està format per un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell. L'intradós està reformat amb formigó, tot i que a la part inferior s'observa el parament de maons original. La part superior o tauler està format pel propi paviment del carrer, delimitat amb baranes de formigó. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb morter.</p> | 08295-674 | Carrer Major - Passeig de Sant Lluís | <p>Al final de la guerra Civil, durant la retirada de les tropes republicanes, es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. El pont de l'Escorxador es va escapar de les voladures.</p> | 41.3896600,1.9400500 | 411383 | 4582556 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71869-foto-08295-674-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71869-foto-08295-674-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71869-foto-08295-674-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71870 | Pont de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ferrer | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 28, 219. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 106.</p> | XIX-XX | <p>Petit pont aïllat i reformat que presenta un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell, amb l'estructura bastida en pedra de mida mitjana disposada en filades. L'intradós està totalment emblanquinat i pavimentat, donat que actualment serveix de pas subterrani per a vianants. De fet, unes escales donen accés al pas des del carrer de Lluís Companys. La part superior o tauler està format pel propi paviment del carrer, amb la banda sud delimitada amb baranes de ferro.</p> | 08295-675 | Carrer Major - Carrer de Lluís Companys | <p>Al final de la guerra Civil, durant la retirada de les tropes republicanes, es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. Molt probablement aquest pont també fou volat.</p> | 41.3858600,1.9318200 | 410690 | 4582143 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71870-foto-08295-675-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71870-foto-08295-675-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71870-foto-08295-675-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71871 | Pont de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-rovira | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 28, 219. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 106.</p> | XIX-XX | <p>Petit pont aïllat que presenta un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell, amb l'estructura bastida en pedra de mida mitjana disposada en filades. La banda de tramuntana està reformada, amb el torrent canalitzat. A la banda sud es conserva un contrafort de pedra atalussat al costat de l'obertura.La part superior o tauler està format pel propi paviment de la carretera, delimitat amb baranes de ferro.</p> | 08295-676 | Carretera N-340, km. 1234-1235 - Torrent de can Rovira | <p>Al final de la guerra Civil, durant la retirada de les tropes republicanes, es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. Molt probablement aquest pont també fou volat.</p> | 41.3816500,1.9245500 | 410076 | 4581683 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71871-foto-08295-676-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71871-foto-08295-676-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71871-foto-08295-676-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71872 | Pont de cal Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-jep | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 28-29, 219. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 106.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat damunt la riera de Vallirana i format per un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell. L'intradós està reformat amb formigó i la part superior o tauler està format pel propi paviment del carrer, delimitat amb baranes de formigó i ferro. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb morter.</p> | 08295-677 | Casetes Montané - Cal Jep | <p>Al final de la guerra Civil, durant la retirada de les tropes republicanes, es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. Molt probablement aquest pont també fou volat.</p> | 41.3792700,1.9188000 | 409592 | 4581425 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71872-foto-08295-677-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71872-foto-08295-677-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71872-foto-08295-677-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71873 | Pont de cal Torrillo - Pont de cal Patusca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-torrillo-pont-de-cal-patusca | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 28, 219. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 106.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat de grans dimensions, format per un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell. L'intradós està reformat amb formigó, tot i que a la part inferior s'observa el parament de pedra original. La part superior està reformada i presenta un arc rebaixat de formigó superposat damunt de l'arc original. La part superior o tauler està format pel propi paviment de la carretera, delimitat amb baranes de formigó. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb morter. En l'actualitat, el torrent està una mica desviat i hi passa un camí per sota que comunica amb el veïnat de cal Torrillo.</p> | 08295-678 | Carretera N-340, km. 1234 - Casetes Montané | <p>Al final de la guerra Civil, durant la retirada de les tropes republicanes, es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. El pont de cal Torrillo es va escapar de les voladures.</p> | 41.3781100,1.9148300 | 409258 | 4581300 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71873-foto-08295-678-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71873-foto-08295-678-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71873-foto-08295-678-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71874 | Pont dels Gossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-gossos | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 28-29, 219. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 106.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat i reformat de grans dimensions damunt de la riera de Vallirana. La part original està situada a la banda nord de l'estructura i està formada per un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell i els brancals construïts en pedra de diverses mides, disposada en filades i lligada amb morter. A les cantonades hi ha carreus de pedra ben desbastats i també s'observen dos contraforts atalussats de pedra. La meitat sud del pont, en canvi, està reformada i bastida amb formigó. Molt probablement respongui a una ampliació de l'estructura per l'eixamplament de la via. La part superior o tauler està format pel propi paviment de la carretera, delimitat amb baranes de formigó.</p> | 08295-679 | Carretera N-340, km. 1233-1234 - Casetes Montané | <p>Al final de la guerra Civil, durant la retirada de les tropes republicanes, es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. El pont dels Gossos es va escapar de les voladures.</p> | 41.3777600,1.9136200 | 409157 | 4581263 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71874-foto-08295-679-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71874-foto-08295-679-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71874-foto-08295-679-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71875 | Pont de ca l'Eixut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-leixut | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 28, 219. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 106.</p> | XIX-XX | <p>Petit pont aïllat damunt del torrent de ca l'Eixut. Està format per un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell, amb l'intradós completament arrebossat. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposades en filades regulars i lligada amb morter. La part superior o tauler està format pel propi paviment de la carretera, delimitat amb baranes de ferro.</p> | 08295-680 | Carretera N-340, km. 1233 - Casetes Julià | <p>Al final de la guerra Civil, durant la retirada de les tropes republicanes, es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. Molt probablement aquest pont també fou volat.</p> | 41.3774800,1.9115100 | 408980 | 4581234 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71875-foto-08295-680-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71875-foto-08295-680-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71875-foto-08295-680-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71876 | Aqüeducte del mas Nou del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-mas-nou-del-lledoner | <p>Http://margesivinyes.blogspot.com.es/2011/09/la-masia-del-lledoner-de-baix-cervello.html (Consulta: 18-05-2017). OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 36-37.</p> | XVIII-XIX | <p>Petit i estret aqueducte format per un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades regulars i lligada amb morter, amb els paraments exteriors arrebossats. La part superior o tauler està bastida en pedra irregular, sense baranes.</p> | 08295-681 | Pla del Lledoner - El Lledoner | <p>Aquest aqueducte servia per fer arribar aigua al Mas Nou (o de baix) del Lledoner (actualment dins del terme de Cervellló), construït a finals del segle XVIII (1777) com a hostal de viatgers. Està integrat dins d'un sistema hidràulic format per diversos elements i conegut com pressió hidrostàtica o sistema dels vasos comunicants. Consisteix en dos dipòsits comunicats que contenen el mateix líquid, el qual d'entrada es troba a diferent nivell, però que finalment s'acaba igualant. Fou dissenyat per tal de fer arribar l'aigua des d'una mina fins a la casa, salvant el fort desnivell existent entre ambdues construccions. L'aigua era captada a la mina i traspassada mitjançant un tub conductor a la torre (primer vas comunicant). Des d'aquí, el tub passava a l'altra torre (segon vas comunicant) per damunt de l'aqueducte, bastit per salvar el desnivell d'un torrent situat al mig de les dues construccions. Finalment, el tub arribava a la casa des de la segona torre.</p> | 41.3900600,1.9045800 | 408418 | 4582638 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71876-foto-08295-681-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71876-foto-08295-681-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71876-foto-08295-681-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71877 | Aqüeducte dels horts de can Bogunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-dels-horts-de-can-bogunya | <p>Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2015/04/un-aqueducte.html (Consulta: 19-05-2017).</p> | XVIII-XX | Completament cobert de vegetació. | <p>Petit i estret aqueducte situat al costat del recinte dels horts de can Bogunyà, damunt d'un petit afluent del torrent de Campderrós. Està format per un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades regulars i lligada amb morter. La part superior o tauler està bastida en pedra irregular, sense baranes, tot i que l'abundant vegetació que cobreix l'estructura dificulta el seu accés.</p> | 08295-682 | Horts de can Bogunyà - Torrent de Campderrós | <p>L'aqueducte era utilitzat per fer arribar aigua als horts que hi ha a prop de la masia de can Bogunyà. Probablement també servia per omplir la bassa que hi ha dins del recinte dels horts.</p> | 41.3697500,1.9323300 | 410710 | 4580354 | 08295 | Vallirana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71877-foto-08295-682-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71877-foto-08295-682-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71877-foto-08295-682-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71878 | Pont de can Bogunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-bogunya | XVI-XVIII | Completament enderrocat. | <p>Restes d'un pont aïllat completament enderrocat. Només es conserven restes de l'estrep o cappont de la banda nord-est de l'estructura. S'observa l'arrencada d'un d'arc de mig punt bastit en pedra, amb l'intradós arrebossat. De fet, tota l'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, i lligada amb morter de calç.</p> | 08295-683 | Torrent de Campderrós - Can Bogunyà | <p>És força probable que en origen, el pont salvés el desnivell del torrent donant accés a la masia de can Bogunyà. Segons els veïns de la zona, el pont va caure a finals de la dècada dels anys 70 del segle XX.</p> | 41.3687000,1.9330700 | 410771 | 4580237 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71878-foto-08295-683-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71878-foto-08295-683-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71878-foto-08295-683-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71879 | Pont del camí de can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-de-can-garcia | XIX-XX | <p>Petit pont aïllat format per un sol arc rebaixat bastit amb una volta de maó pla de tres gruixos. L'intradós de volta compta amb les filades de maons superposades i, alhora, l'arc està coronat per una filada de pedra irregular disposada a mode de dovelles. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposades de forma regular i lligada amb morter, tot i que s'observen diverses reparacions fetes amb ciment. També hi ha dues petites obertures d'arc apuntat adovellat a la part superior, sota el tauler. Aquest està format pel propi paviment del carrer i delimitat amb baranes de ferro.</p> | 08295-684 | Casetes Montané | 41.3794900,1.9166400 | 409412 | 4581452 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71879-foto-08295-684-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71879-foto-08295-684-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71879-foto-08295-684-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||||
| 71880 | Pedrera de cal Beco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-beco | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 96. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació. | <p>Explotació geològica situada a poca distància a ponent de la masia de cal Beco, actualment en desús i coberta de vegetació. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-685 | Serral del Beco - Cal Beco | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. En aquesta pedrera s'extreïa sal de llop (carbonat de calci cristalitzat), un tipus de calcita utilitzada en la fabricació del vidre i d'algun tipus de marbre. També es coneix amb el nom de pedra de marbre. L'explotació va tenir una vida curta donat que el material que se'n extreïa era poc rendible.</p> | 41.3882100,1.9174100 | 409488 | 4582419 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71880-foto-08295-685-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71880-foto-08295-685-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71880-foto-08295-685-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71881 | Pedrera del carrer del Setí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-carrer-del-seti | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 94. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació. | <p>Explotació geològica situada a la banda de ponent de la urbanització, actualment en desús i de difícil accés. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-686 | Carrer del Setí - Urbanització Mas de les Fonts | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. Inicialment, aquesta pedrera fou explotada per Fernando Roca (també treballaven els forns de calç de llenya) i, més tard, per l'empresa de Joan Farreras. Amb la construcció dels carrers de la urbanització, el forn on es tractava aquesta pedra fou traslladat al començament del pla d'Ardenya.</p> | 41.3630300,1.9281300 | 410350 | 4579612 | 08295 | Vallirana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71881-foto-08295-686-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71881-foto-08295-686-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71881-foto-08295-686-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71882 | Pedrera de Campderrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-campderros | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 92. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.</p> | XIX-XX | <p>Explotació geològica delimitada pels carrers del Doctor Cuatrecases i l'avinguda del Mirador, actualment en desús. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-687 | Carrer del Doctor Cuatrecases - Urbanització La Solana II | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. Aquesta pedrera va ser la primera que va explotar l'empresa Ciments Molins a Vallirana. La pedra extreta era portada a la fàbrica que estava situada al costat de la msia de Campderrós.</p> | 41.3760700,1.9303100 | 410550 | 4581058 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71882-foto-08295-687-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71882-foto-08295-687-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71882-foto-08295-687-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | |||||||||
| 71883 | Pedrera de la Penya Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-penya-blanca | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 93. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació. | <p>Explotació geològica situada a la banda de ponent del carrer, actualment en desús i amb un accés difícil. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-688 | Carrer del Brasil - Urbanització La Solana III | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. La pedrera fou explotada per l'empresa Ciments Molins des del final de la guerra Civil i fins l'any 1949. Tot i que aquesta empresa utilitzava la pedra de la pedrera de la Creu d'Ordal, amb la voladura dels ponts de la carretera al final de la guerra Civil, canviaren l'activitat a la Penya Blanca.</p> | 41.3679200,1.9238200 | 409996 | 4580160 | 08295 | Vallirana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71883-foto-08295-688-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71883-foto-08295-688-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71883-foto-08295-688-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71884 | Pedrera del carrer de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-carrer-de-la-pedrera | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 91.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació. | <p>Explotació geològica situada a la banda de ponent del carrer, actualment en desús i cobert de vegetació. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-689 | Carrer de la Pedrera - Urbanització La Solana III | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. La pedra que s'extreïa d'aquesta explotació era duta al forn de calç que hi ha a l'altra banda del carrer, i que va ser dels darrers que va estar en actiu al terme.</p> | 41.3719300,1.9254100 | 410135 | 4580603 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71884-foto-08295-689-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71884-foto-08295-689-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71884-foto-08295-689-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 | ||||||||
| 71885 | Pedrera de can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-garcia | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 95. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.</p> | XIX-XX | <p>Explotació geològica situada damunt de la fàbrica de can Garcia i que es troba en desús, tot i que actualment s'hi acumulen diversos materials constructius. Alhora s'observen diverses estructures arquitectòniques ensorrades que formaven part de les instal·lacions originals. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-690 | Turó de cal Beco - Casetes Montané | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. Aquesta pedrera era propietat de la fàbrica de can Garcia, fundada l'any 1893. Amb la matèria prima que extreïen elaboraven calç hidràulica, que es presentava en forma de pols i se'n podia fer morter de sorra, així com ciment 'lento'.</p> | 41.3804200,1.9155900 | 409325 | 4581556 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71885-foto-08295-690-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71885-foto-08295-690-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71885-foto-08295-690-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml