Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37416 | Can Patxiu; Can Pitxiu; Can Petxiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patxiu-can-pitxiu-can-petxiu | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | I-V dC | Indeterminat | El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) de la localització d'un o dos forns, probablement romans, en un camp de la finca. Les estructures no es van excavar. Es visità l' indret amb el Sr. Llinàs i es parlà amb el propietari de la finca, que recordava només un forn i mostrà el lloc exacte on pot conservar-se'n una part, tapat per una margenada de formigó. El propietari també recordava haver vist pels voltants fragments de 'tegulae'. Per a la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es tornà a visitar la finca i es parlà de nou amb el propietari. El Sr. Patxiu recordava l'aparició d'un forn, que definí com 'una taca circular grisosa d'un metre i mig de diàmetre'. Informà també que l'estructura es va localitzar en aplanar un camp antigament estructurat en tres feixes i que en aparèixer les restes ho comunicà al Sr. Llinàs. No s'excavà i no s'hi observaven materials a l'interior. El Sr. Patxiu, contràriament a l'any 1987, no recordava l'aparició de fragments de teules, si bé comentà que el forn podria haver estat destinat a coure aquest material constructiu. L' indret on va aparèixer l'estructura és al camp situat entre el Torrent de Rials, a l'est, i el camí d'accés a la finca, al sud. Probablement la margenada de formigó que s'esmenta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) és la feixa divisòria entre l'esmentat camp i els hivernacles situats a l'oest. | 08003-276 | Marge est del Torrent de Rials, | Referències orals proporcionades pel Sr. Bartomeu Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No s'hi ha realitzat cap actuació. | 41.4924400,2.3068800 | 442143 | 4593657 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment sempre s'ha denominat erròniament com a Can Pitxiu, quanel nom correcte del mas i de la família de propietaris és Can Patxiu. El jaciment pot relacionar-se amb el propers de Cal Mallorquí, Hort d'en Font, Torrent de Rials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37417 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. FREIXA, Albert (1993). 'Can Serra, Alella'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Servei d'Arqueologia, Barcelona, p. 168. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 46. | II aC-VdC | No es coneix | Els Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez informaren Marta Prevosti de la troballa d'abundants fragments de 'tegulae', 'dolia', ceràmiques fines romanes i d'altres tipus (PREVOSTI 1981, p.46). A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu de l'aparició de nombroses ceràmiques quan es va llaurar el camp. La intervenció, dirigida per Albert Freixa, va permetre delimitar estructures d'època romana arranades, restes d''opus signinum' i un abocador. Finalitzats els treballs, s'acordà el rebliment de les restes, aixecant una mica el nivell original per tal de preservar-les de la plantació de ceps. A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diversos materials del jaciment; la majoria de ceràmiques són de producció ibèrica, circumstància que permet pensar que el jaciment no fou ocupat únicament en època romana. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici ni en el camp ni en l'entorn immediat. L'any 2009, durant l'elaboració del Catàleg per la revisió del POUM d'Alella, es van localitzar en superfície abundants fragments de material arqueològic d'època ibèrica i romana: material constructiu, ceràmica comuna, vaixella de taula (sigil·lades), àmfores, etc. La zona amb més densitat de material documentat es troba entre el bosc i el camp erm que hi ha més al nord. Dins el bosc s'observa una sitja excavada furtivament. | 08003-277 | Al nord-oest del centre urbà | Referències orals del Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez a la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'existència de nombrosos fragments de ceràmiques romanes. A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu d'uns treballs agrícoles. La intervenció fou dirigida per Albert Freixa. | 41.4970400,2.2994500 | 441527 | 4594172 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No ha estat possible accedir a l'informe o memòria de la prospecció de 1989, potser extraviada.El jaciment pot tenir vinculació amb el proper de Cal Mallorquí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37418 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-0 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1969). 'El Cristianisme en la nostra comarca', Alella, 94, novembre de 1969, pàg. 6. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró, pàg.. 98 - 99. | I-V dC | És possible la conservació de restes al subsòl dela masia i el seu entorn. | Lluís Galera donà coneixement, l'any 1969, de l'aparició d'un fragment de T. S. Clara D on hi havia estampada una creu, de doble línia, així com diversos fragments de ceràmica comuna, 'tegula', àmfora i una pedra de molí (GALERA 1969, p.6). La troballa la realitzà el Sr. Felicià Homs, propietari de l'empresa que realitzava uns rebaixos de terreny per construir una caseta, sota la presa del Molí de Can Sors. Les restes van aparèixer a 3 m de fondària. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, es va saber que la pedra de molí es trobava en una casa propera, sense poder-la veure. En el mateix moment, el propietari de Can Sors lliurà a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica un fragment d'una peça circular de ceràmica, que presentava una decoració estampada d'un motiu circular amb una creu en relleu a l'interior, que es repetia a tot el contorn. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici de restes arqueològiques, possiblement a causa de la seva profunditat. | 08003-278 | Masia restaurant de Can Sors i entorn | Notícies històriques del Sr. Lluís Galera, sobre l'aparició d'un fragment de T.S. Clara D durant unes obres realitzades vers la primera meitat de la dècada de 1960, publicades l'any 1969. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4829300,2.3051000 | 441986 | 4592602 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La ceràmica lliurada pel propietari de Can Sors fou tramesa al Museu de Can Magarola. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37419 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. MAYA, J.L. i PONS, E. (1982). Bronze Final, 'L'arqueologia a Catalunya avui', Generalitat de Catalunya, p. 76-77. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.233-243. Làm. XI-XII. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró. | Destruït en part i la resta desconegut | A l'entorn de la masia de Can Teixidor, en els camps que l'envoltaven, s'hi observaren abundants fragments de ceràmica romana vers l'any 1980 (PREVOSTI 1981, 233). El 8 de desembre de 1960 el Sr. Lluís Galera inicià l'excavació d'unes restes de parets en una vinya de pendent suau i amb un petit promontori petri, sense vegetació. Aquest indret és actualment indeterminat. S'hi va documentar un conjunt de mur amb diversos àmbits. A l'oest s'hi documentà una paret de 10 m de longitud obrada amb grans pedres, que conformava un angle recte, al sud, amb una altra similar, de 50 cm d'amplada i 3 m de llargada. Perpendiculars a la primera, s'hi adossaven dos murs d'entre 50 i 60 cm d'amplada i de 1,60 i 2,80 m de llargada, separats entre per un metre de distància. Les restes formaven un mínim de tres àmbits: al nord un àmbit sense nivells arqueològics; al centre una petita cambra rectangular d'un metre d'amplada, on s'hi excavà una fossa per encabir-hi algun tipus de tenalla; al sud un àmbit de 7,90 m de llargada i com a mínim 3 m d'amplada. Aquest darrer presentava les parets de l'interior estucades, predominant el color vermell. Al centre s'hi localitzà un 'dipòsit', del qual se'n conservava un lateral de 5,40 m de llargada, revestit d'estuc vermellós a l'interior. Al centre del 'dipòsit' s'hi documentà una pedra de superfície plana, de 50 cm de llargada. L'excavació proporcionà tot tipus de produccions ceràmiques, predominant, en la vaixella fina, la T.S. Sud gàl·lica, T.S. Hispànica i T.S.Clara A, fet que situa els segles I i II dC com el període de major activitat. També s'hi exhumaren abundants fragments de Campaniana B i alguns de T.S. Clara D, fet que emmarca les restes entre els segles I aC i V dC. També s'hi localitzaren tres motlles de petites escultures. Entre els mesos d'octubre i novembre de 1970 la major part de restes foren destruïdes durant la construcció de la urbanització de Can Teixidor. Durant els treballs de construcció el Sr. Galera va detectar dues sitges en una rasa per a la conducció d'aigua. El 6 de desembre de 1970 va iniciar l'excavació d'una de les sitges. La segona va ser buidada pels obrers de l'obra. No hi ha referències dels resultats de cap de les dues. La Carta Arqueològica d'Alella (1987) exposa que en un indret indeterminat de Can Teixidor s'hi localitzà un vas sencer, dues bases i altres fragments ceràmics, amb decoracions cordades i incises, procedents d'una necròpoli 'hallstàttica'. Es desconeix l'any en què es van localitzar aquestes restes i la persona que les recuperà. La font que cita la Carta Arqueològica no situa a Can Teixidor cap necròpoli, sinó un poblat o restes a l'aire lliure del Bronze Final (MAYA; PONS 1982, p.76-77). | 08003-279 | Urbanització cal Teixidor, al límit sud del terme d'Alella. | Sr. Ll. Galera i col·laboradors el desembre de 1960, excavaren unes habitacions. El desembre de 1970, excavaren unes sitges, en el moment en què el jaciment era destruït per la urbanització dels terrenys. | 41.4767600,2.3014000 | 441672 | 4591920 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns materials estan dipositats al Museu de la Nàutica del Masnou, inclosos els del Bronze Final. El jaciment romà pot tenir una clara vinculació amb el del carrer Catalunya, adjacents. És proper també als jaciments de la Serreta i Ca l'Aragó, d'Alella, i Bell Resguard, del Masnou.La major part del jaciment es situa en sòl del terme municipal del Masnou. | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 37420 | Carrer Canonge / Pont de l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-canonge-pont-de-lautopista | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, p.17-B i 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.232-233. | II aC-VdC | No es coneix | Hi ha diverses notícies de l'aparició de restes en l' indret, d'ubicació poc concreta. Galera i Artés hi situen una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p.17 i 21-A). Marta Prevosti separa les restes en dos jaciments, 'Pont de l'Autopista' i 'Carrer Canonge', segons les informacions facilitades per Ll. Galera i Josep Ramírez, vers 1980 (PREVOSTI 1981, p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez informà de l'existència de restes de ceràmica ibèrica de tot tipus per la zona. Al carrer del Canonge, o en els entorns, es localitzà una possible sitja amb materials romans, entre els quals un as de Tiberi (anvers IMP.CAES.AVG.TR.POT.PON.MAX.P.P.; revers TI.CAESAR C.V.T.), uns amforiscs i una petita gerra de ceràmica grisa ibèrica. Segons M. Prevosti, en la sitja també va aparèixer un fragment de braç de marbre blanc d'una escultura (PREVOSTI op. cit., p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, es parlà amb el Sr. Joan Aragó i Ros, que efectuà la troballa i confirmà que el fragment d'escultura va aparèixer al Torrent del Sistres. Galera i Artés situen correctament la troballa al Torrent del Sistres. Durant la construcció de l'autopista, a l'alçada del pont que la creua, entre Creu de Pedra i Mar i Muntanya, s'hi va excavar una inhumació, de la qual se'n conservava el crani, 'de criatura' i esclafat, sense la part facial i amb càries a les dents, i part de les altres restes òssies, trossejades. La sepultura es constituïa d'una fossa, 'de forma antropomorfa', excavada en el subsòl argilós i orientada en sentit est - oest. L'individu era cobert amb 'tegulae', una de les quals disposant d'un orifici de 1,5 cm de diàmetre (PREVOSTI 1981, p.232). Pot tractar-se d'un enterrament tardor romà o alt - medieval. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no es va observar cap indici de restes arqueològiques en el sector del Canonge, molt urbanitzat. Per contra, en el solar erm situat al sud del punt de l'autopista, entre el lateral est de l'Avinguda d'Alella i el marge nord del Carrer Lleida, es van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica, ceràmica comuna romana i fragments de 'tegula'. Destaca un fragment de T.S. Sud gàl·lica que correspon a la meitat d'una base i on s'hi conserva part d'un segell de fàbrica, de tipus cartel·la, on s'hi llegeix 'A', com a darrera lletra. | 08003-280 | Entre els barris del Canonge i Mar i Muntanya. | Restes descobertes pels Srs. Lluis Galera i Josep Ramírez, a finals de la dècada de 1960. No es té constància de cap actuació posterior. | 41.4853300,2.2973000 | 441337 | 4592874 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és molt proper als de l'Hort de Cal Magre i la Plana. És molt possible la vinculació entre ells.Es desconeix la ubicació dels materials. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37421 | Carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-catalunya | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | IIaC - VdC | No es coneix | Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll van localitzar les restes el novembre de 1986 i n'informaren a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Segons ells, en el marge oest del darrer solar del carrer Catalunya, al sud, s'hi va localitzar ceràmiques comunes ibèriques, àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa ibèrica de factura tardana, fragments de 'tegula' i un rebuig de cocció de ceràmica. No s'hi van observar estructures. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi observà cap indici de restes arqueològiques. El solar és enjardinat. | 08003-281 | Carrer Catalunya | Referències orals de Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Les restes foren localitzades per ells el novembre de 1986. Ramon Coll en confirmà la noticia durant la revisió del Catàleg d'Alella. | 41.4789100,2.3014400 | 441677 | 4592158 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb el de Can Teixidor. Pot tractar-se del mateix establiment. És proper als jaciments de Ca l'Aragó i La Serreta, d'Alella, i el Bell Resguard, del Masnou. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37422 | Hort de Cal Magre; Hort d'en Pareras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-cal-magre-hort-den-pareras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià'; dins MVSEV. Mataró, pàg. 119 i 121. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 243 i 244. | I-V dC | No es coneix | Lluís Galera publicà, l'any 1949, la troballa a l'Hort d'en Pareras d'una 'destral un xic barroera, que presentava una accentuada polimentació en el tall'. També, en la mateixa horta, hi observà 'una paret còncava i fumada', que s'interpreta com les restes d'un forn, així com diverses peses de teler d'argila cuita (GALERA 1949, p.119-121). Lluís Galera i Salvador Artés situen en l' indret una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). Marta Prevosti, que registra l'Hort del Magre i l'Hort d'en Pareras com a dos jaciments diferents, hi cita també l'aparició de dues pedres de molí, una a cada horta (PREVOSTI 1981, p.243-244). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es va poder veure una d'aquestes dues pedres, situada al costat de la barraca de l'Hort de Cal Magre. En la Carta es cita la localització, enfront el camp, d'una sepultura d'infant tapada per una 'tegula', durant les obres de construcció de l'autopista, 'on actualment hi ha un pont'. És possible que aquesta inhumació correspongui a la que s'inclou en el jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista. La informació fou facilitada per Bartomeu Llinàs l'any 1987. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que l'horta que limita amb el Camí del Mig fou notablement rebaixada feia pocs anys, condicionant el terreny per al seu ús agrícola. En el talús que limita amb el Passeig de la Creu de Pedra no s'hi observaren restes. Tampoc no es localitzà la pedra de premsa que s'observà l'any 1987, potser desapareguda. | 08003-282 | Al sud-oest del centre urbà, a la zona de la Creu de Pedra | Jaciment descobert pel Sr. Pere Pareras, segons el Sr. Lluís Galera, que publicà la notícia de les troballes l'any 1949. Referències orals del Sr. Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació. | 41.4869500,2.2952900 | 441171 | 4593055 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment pot estar vinculat als de la Plana i carrer Canonge / Pont de l'Autopista, molt propers. | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37423 | Hort d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-den-font | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. | I-V dC | No es coneix. Possiblement molt afectat pels conreus. | En l' indret, Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975 (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) que en el marge d'una terrassa de l'hort aparegué una rasa plena de ceràmiques romanes i que en el torrent de Rials, que passa a l'est de l'hort, hi trobà un pivot d'àmfora en una rasa que s'obrí per enterrar una canalització. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà en superfície cap indici de restes arqueològiques, si bé l'existència de diversos hivernacles i plantacions en dificultaren l'observació. | 08003-283 | marge est del Torrent de Rials | Ll. Galera i S. Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975. Referències orals proporcionades per Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4908200,2.3054300 | 442021 | 4593478 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té notícia de la conservació de materials. És possible la vinculació del jaciment amb els propers del torrent de Rials i Can Patxiu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37424 | La Plana; Alella - Autopista ; Cal Petxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-alella-autopista-cal-petxo | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BARRAL, Xavier (1978). 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universitat de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FABRE, G. et alii (1984). 'Inscriptions romaines de Catalogne I. Barcelone (sauf Barcino)'. Paris, núm.81, làm. XXVIII. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. MIRÓ, J. (1983). 'La producció d'àmfores al Maresme. Una síntesi'. Laietània, 2-3. Mataró, 1982-83, p. 229. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàgs. 220-232. Làm. X-XI. SANAHUJA, S.E (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, pàg. 84, fig.18,1. | I aC-IV dC | Les restes localitzades durant la construcció de l'autopista foren destruïdes. En els camps restants és molt possible la conservació de diverses estructures, especialment als sectors més elevats dels camps i en la fondalada vers el Torrent del Sistres. | En el sector denominat popularment 'la Plana', indret d'excel·lent situació geogràfica, s'hi ha localitzat, com a mínim des de mitjan segle passat, nombroses restes arqueològiques. Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una luxosa vil·la romana, de tipus rural, sobre la base de la localització, possiblement dispersa, de fragments de 'dolium' i d'àmfores, diverses 'pipes' de terra cuita, un fragment de mosaic amb tessel·les de marbre, un fragment d'una làpida funerària, també de marbre, i una terracota d'un déu lar. També esmenten diverses inhumacions amb 'tegula' i amb monedes de Constantí i Galiè localitzades al marge dret del 'torrent de l'Anguera' (GALERA; ARTÉS 1975, p 21-22). Durant les obres de construcció de l'autopista C-32 (antiga A-19), entre els anys 1967 i 1968, Galera i diversos aficionats van realitzar diverses excavacions d'urgència de les restes que anaven apareixent. L'àrea on es localitzaren estructures comprenia un tram d'uns 550 m, entre els torrents del Sistres i de Vallcirera. Les restes apareixien a uns 50 cm de la superfície. La ubicació de les restes és força imprecisa, essent les descripcions i els croquis que se n'ha publicat (PREVOSTI 1981, p.220) de poca precisió. S'hi va localitzar una habitació de planta rectangular, de 3,10 per 2,40 m, on hi restava una possible llar, un forn, del qual se'n va excavar la cambra i 'el corredor de vent' i, a prop d'aquest, un enterrament de 'tegulae', que, segons s'esmenta, estava buit. El croquis de les restes, publicat per M. Prevosti, assenyala dos enterraments. També s'hi excavà una cisterna, conservava entre 30 i 40 cm de parets estucades i convergents vers el fons, i un dipòsit de planta quadrangular, amb un rebliment d'abundants restes de ceràmica. D'altra banda s'esmenta l'aparició d'un mínim de dues sitges, una d'elles reblerta amb nombrosos fragments d'àmfora (Pascual 1) amb deformacions de cocció. En el croquis publicat per M. Prevosti i en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) situen, tocant al Torrent del Sistres, dos forns romans, un d'ells de planta rectangular, que l'any 1987 encara eren visibles i 'en un estat deplorable de conservació'. Barral hi situa, a més, un fragment de mosaic d'opus signinum', decorat amb cinc cubs de marbre blanc, de 10 per 6 cm (BARRAL, 1978). Prevosti també hi cita una pedra, de Montjuïc, de forma cúbica, d'uns 50 cm, amb fulles d'acant esculpides en un angle (PREVOSTI op.cit, p.220). El conjunt de ceràmiques recollides, nombrós i de tot tipus de produccions romanes, indica una ocupació del jaciment entre el segle I aC i el segle IV dC. També s'hi va localitzar tres monedes del segle IV i alguns estris de ferro. Les restes semblen correspondre a una vil·la o com a mínim a un establiment productiu de notable riquesa. En les publicacions s'ha interpretat que a la zona dels camps de Cal Petxo s'hi situaria la 'pars urbana', mentre que les restes localitzades durant la construcció de l'autopista constituirien elements de la 'pars rustica'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es van observar fragments d'àmfora local (Pascual 1), de ceràmica de cuina africana i de ceràmica comuna en el camp situat al marge oest del Torrent del Sistres. A l'entrada del camp central de la Plana, en el marge est, on es subjecta la reixa de ferro i on es conserva un petit promontori més elevat que la resta del terreny, hi ha una estructura de pedres que conté abundants fragments de 'tegula'. En el mateix camp també s'hi ha localitzat fragments de T.S. Sudgàl·lica. | 08003-284 | Entre els torrent de Sistres i de Vallcirera, a l'oest de terme d'Alella. | Recollida de material superficial durant les dècades de 1950 i 1960. El Sr. Lluís Galera i els seus col·laboradors (T.Llinàs i J. Ramírez) entre 1967-68, durant les obres de construcció de la C-32, excavaren durant diversos caps de setmana o quan les màquines paraven, sense permís dels constructors. | 41.4829600,2.2939200 | 441053 | 4592613 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi ha d'incloure una sitja localitzada a l'est del Torrent del Sistres amb ceràmiques 'de tradició ibèrica', fragments d'àmfora i un cos sencer d'àmfora possiblement Pascual 1, plena de calç, entre d'altres, que M. Prevosti cita en el jaciment 'Torrent del Sistres'. El forn que s'hi esmenta és possiblement un dels dos que toquen al torrent i que s'han esmentat en la descripció. Un braç de marbre pertanyent a una estàtua, localitzat en el mateix Torrent del Sistres, també podria incloure's en el mateix jaciment.Es desconeix la ubicació dels materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37425 | La Serreta; Costat esquerre de la zona esportiva de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-costat-esquerre-de-la-zona-esportiva-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21. MALUQUER, J. et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, 1982, pàg. 20. MALUQUER, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 232. | I- V dC | És possible la conservació de restes en algunsector dels camps, si bé els treballs agrícoles probablement han malmès gran part de les possibles restes. | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez afirmà haver descobert el possible jaciment entre els anys 1959 i 1960. En els camps s'hi localitzaren fragments d'àmfora romana amb marca al pivot (indeterminada). També es cita la troballa d'alguns materials que Lluís Galera i Salvador Artés (GALERA; ARTÉS 1975 p.21-22) situen a la Plana i no a la Serreta. En la Carta Arqueològica es situa el jaciment en els terrenys que ocupa actualment la zona esportiva de Can Teixidor. Segons Maluquer i altres el jaciment correspon a un poblat ibèric (MALUQUER et aliï 1982, p.20). Es desconeix en base a quines dades es realitza aquesta interpretació, molt dubtosa. Galera i Artés (GALERA; ARTÉS op. cit. p.21-A) també hi situen una 'troballa preromana'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) únicament s'ha observat algun fragment aïllat de ceràmica (àmfora local, ceràmica comuna i 'tegulae') en el sector dels camps que limiten amb el carrer La Vinya i en els talussos dels camps més propers a l'autopista. | 08003-285 | al sud del terme municipal, entre l'autopista C-32 i el barri de Can Teixidor | Referències orals proporcionades per Lluís Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. Referències orals proporcionades per Josep Ramírez durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), afirmant haver descobert el jaciment el 1959. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4800000,2.2959300 | 441218 | 4592283 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'àrea delimitada és limítrof al nord amb el jaciment de la Plana, essent probablement ambdós el mateix jaciment. També és proper al jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista i alde Ca l'Aragó.Es desconeix la ubicació dels materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37426 | Nucli històric; Can Companyó ; Plaça de l'Ajuntament; Hort de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-can-companyo-placa-de-lajuntament-hort-de-la-rectoria | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població', Alella, 39, març. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, J. (2000). Cartes al director, Alella, 248, abril 2000 p.7. FONT, J.(2000). 'Patrimoni arqueològic vs obres urbanes: Alella, un cas més', Alella, 251, octubre - novembre 2000, p. 21-23. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 22 i 23. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 245 i 246. REVISTA ALELLA(1973). 'Alella mil anys enrere', Alella núm. 132-133, març - abril de 1973, pàg. 3. Editorial. | I-XX dC | Parcialment destruït en les àrees afectades per obres.Probablement roman en bona conservació gran part del jaciment. | El nucli històric d'Alella comprèn l'espai des d'on originàriament s'ha establert i evolucionat la població no dispersa del municipi. L'àrea inclou diversos edificis de valor històric i arquitectònic que responen també a l'interès i valoració des del punt de vista arqueològic. En destaca l'església parroquial de Sant Feliu (BCIN, BOE 29/06/1985), amb part de l'edifici d'estil romànic i documentada ja l'any 993 i les masies d'època moderna de Can Lleonart, Can Companyó, Cal Barquer o Ca la Librada, totes elles amb documentació de la seva existència, havent estat l'edifici possiblement reformat, des dels segles XIV. L'any 1973 es publicà l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó (Ed. rev. Alella, 1973, p. 3), notícia confirmada l'any 1975 per Salvador Artés, propietari de la finca (GALERA; ARTÉS 1975, p.22-23). Marta Prevosti també recull la informació, esmentant la localització, durant unes obres en l'eixida de la casa, de ceràmiques romanes i d'un as de Vespasià o Titus, amb l'anvers gastat i el revers amb la llegenda '...S.C' (PREVOSTI 1981, p.245). La Carta Arqueològica d'Alella (1987) assenyala que, durant la realització de la mateixa, Salvador Artés en negà l'aparició. Durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) Josep Fluxà, aficionat d'Alella, informà de la localització i destrucció parcial d'un mur d'època romana durant les obres de construcció del soterrani de l'escenari de l'Hort de la Rectoria. El mur, del qual en roman part en el subsòl de l'actual aparcament, estava situat a l'entorn d'1,5 m de fondària i ubicat en diagonal respecte l'actual escenari, en sentit sud est - nord oest. El Sr. Fluxà, en realitzà un croquis i sol·licità el trasllat de les terres a Can Magarola, on, juntament amb altres, aficionats, la van garbellar. Entre els materials hi va aparèixer una moneda romana, una d'ibèrica i una d'indeterminada, ceràmica romana (l'equip que revisava el catàleg va poder veure fragments de 'dolium', d'àmfora local i d''opus signinum' a la Masia-Museu de Can Magarola), ceràmica ibèrica i fragments de vidre. També durant la revisió del Catàleg, Josep Font informà de l'aparició de diverses restes. A mitjan de la dècada de 1980, durant la instal·lació de serveis al lateral oest de la Plaça de l'Ajuntament es van seccionar nombroses inhumacions de l'antic cementiri, medieval i/o modern, situat darrera l'absis de l'església. L'any 2000, durant les obres de reforma del carrers del centre urbà, va observar la destrucció d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament, a 3 m davant de Cal Barquer, quan es realitzava una rasa per a la col·locació de serveis. S'hi observava l'existència d'un mínim de dues estructures, possibles murs, i una seqüència estratigràfica amb cendres i morter de calç, entre d'altres. A la terrera de l'obra s'hi va localitzar una vora de 'dolium' i una base d'una copa de T.S.Hispànica. Les restes apareixien a uns 40 cm de la superfície i fins a 1,5 m de fondària. També s'observà el seccionament de nombrosos murs d'època medieval o moderna al llarg dels carrers Dom Bosco i Rector Desplà i de la necròpolis de la Plaça. Així mateix, es localitzà un pivot d'àmfora tarraconense al mig del Torrent de Vallbona, a l'alçada del carrer Anselm Clavé. J. Font realitzà fotografies de les restes seccionades. L'any 2002, les obres de reforma del carrer Balmes també van seccionar antigues estructures. En el mateix carrer s'hi va localitzar un fragment de ceràmica decorada en verd i manganès. El conjunt de restes indica un origen romà per al centre del poble, essent l'àrea de localització de notables dimensions. El jaciment romà pot correspondre a un establiment rural de certa magnitud, si bé cal no descartar la possibilitat de que es tracti d'una vil·la ubicada entre les dues rieres. És possible la continuïtat de l'ocupació de l' indret en l'alta edat mitjana, justificant la construcció de l'església romànica i del nucli medieval. | 08003-286 | Alella | Notícies històriques de Salvador Artés sobre l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó, publicades l'any 1975. Referències orals proporcionades per Josep Fluxà durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) sobre l'aparició d'estructures romanes a mitjan de la dècada de 1980 a l'Hort de la Rectoria. Notícies de Josep Font sobre l'aparició d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament l'any 2000, publicades l'any 2000 i referències orals del mateix durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 41.4938600,2.2948200 | 441138 | 4593823 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En les notícies publicades, Josep Font descriu erròniament que el fragment de Terra Sigil·lada localitzat a la Plaça de l'Ajuntament és aretina, ja que la peça és de producció hispànica, com es va comprovar en la revisió el Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37427 | Pedrera de Font de Cera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-font-de-cera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques presenta en el lateral sud i en la seva part superior, a 55 cm del coronament, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit transversal. La separació entre elles és d'uns 8 cm. Les clivelles mesuren entre 17 i 21 cm de llargada, entre 8 i 12 cm d'alçada i entre 7 i 10 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. Al davant de la roca, en el lateral sud, a uns 3 m, s'hi observa un petit mur d'una sola filada de pedres de granit, unides en sec, la major part d'ell amagat per la pinassa i el sediment arenós. El mur, disposat en sentit est - oest, té un mínim de 4,80 m de llargada, adossant-se en l'extrem oest amb una altra roca de notables dimensions. L'extrem est no és visible. A les darreres pedres visibles d'aquest sector, s'hi adossa perpendicularment un altre muret de característiques semblants, de 70 cm de llargada visible. Al nord est de l'esmentada roca, a uns 5 m, se'n localitza una altra on s'hi observa l'empremta de l'extracció d'un gran bloc, al lateral superior est. La concavitat produïda per l'extracció presenta una planta rectangular, lleugerament irregular, d'1,50 per 1,60 m. Les parets del tall són rectes en els laterals sud i oest, amb una fondària d'entorn els 65 cm; en els laterals nord i est són irregulars i inclinats vers el fons, pla en la part central. En aquests dos laterals, nord i est, s'hi conserven les empremtes de les diverses clivelles realitzades per a l'extracció del bloc mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entorn els 4 cm i de poc més d'1 cm de profunditat, estant disposades de forma alineada transversalment i separades entre elles per uns 8 cm. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora en la segona roca, testimoni de l'extracció d'un bloc de granit mitjançant l'esmentada tècnica. També ho confirmen els propers paral·lels de les pedreres del Bosc de Can Cabús i del Torrent d'en Cabús. Els murets situats davant la primera roca delimiten un espai semitancat entre aquests i les roques naturals. No és possible determinar, en l'estat actual, si aquest espai fou delimitat 'ex professo' amb una finalitat determinada o si bé es murs corresponen a feixes de conreu que casualment fixen la petita àrea. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-287 | límit sud del barri de Font de Cera | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. | 41.5103500,2.2982000 | 441435 | 4595651 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb els de Can Cues i la Vinya d'en Tito Serra. També és proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús i al jaciment romà del Bosc de Can Cabús. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37428 | Pedrera del bosc de Can Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-bosc-de-can-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, fragmentada, d'uns 2 m d'alçada i 3 d'amplada, presenta en l'extrem dret del lateral nord, a 30 cm de l'angle amb el lateral oest, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit longitudinal. La separació entre elles és d'uns 5 cm. Les clivelles mesuren uns 14 cm de llargada, entre 5 i 6 cm d'amplada i també entre 5 i 6 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Torrent d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-288 | Bosc de Can Cabús | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. | 41.5115200,2.3001800 | 441601 | 4595780 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb les restes romanes del Bosc de Can Cabús i també proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús, la Pedrera de Font de Cera i la Vinya d'en Tito Serra. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37429 | Pedrera del Torrent d'en Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-torrent-den-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, d'uns 90 cm. de llargada, 1,60 d'amplada i 60 cm de gruix, presenta un conjunt de 7 empremtes de clivelles realitzades per a l'extracció d'un bloc de la roca mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entre 4 i 5 cm i de poc més d'1 cm. de profunditat, estant disposades de forma alineada longitudinalment i separades entre elles per uns 10 cm. Les clivelles es situen en el lateral oest de la roca. S'observa que la roca, de posició inclinada, s'ha desprès d'una roca de majors dimensions situada al seu nord i sobre la qual encara s'hi recolza lleugerament. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les restes de les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Bosc d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per al conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-289 | Nord d'Alella, en la vessant sud de la Serra de Marina | Jaciment inèdit fins al moment, localitzat en el mes de setembre de 2004, durant les prospeccions realitzades per a la realització del present catàleg. | 41.5128300,2.2993700 | 441535 | 4595926 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és proper als de la pedrera de Font de Cera, Can Cues, Vinya d'en Tito Serra, Bosc de Can Cabús i pedrera del Bosc de Can Cabús. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37430 | Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 47. | I-V dC | Indeterminat | Josep Ramírez informà Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'aparició de ceràmiques romanes en superfície, en uns camps propers al Torrent de Rials (PREVOSTI 1981, p.47). Es tracta d'una notícia confusa. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es considera que pot tractar-se del mateix jaciment que l'Hort d'en Font, si bé la descripció de la situació realitzada per la Dra. Prevosti sembla indicar que l' indret s'ubica al marge est del torrent. En el plànol de situació dels jaciments inclosos en la seva publicació, Prevosti l'ubica, efectivament, en aquesta àrea, si bé al sud de l'autopista. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, els membres de la Masia - Museu Can Magarola no van aportar més dades sobre el jaciment. És possible que el jaciment estigui situat al marge est del Torrent de Rials, segons la descripció original publicada per Prevosti. La relació amb el jaciments de l'Hort d'en Font i Can Patxiu és molt probable. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va observar cap tipus d'indici de restes arqueològiques. Els camps es disposen en diverses terrasses i molt d'ells són coberts per hivernacles, dificultant l'observació de sòl. | 08003-290 | Marge est del Torrent de Rials | Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. | 41.4901000,2.3061200 | 442078 | 4593397 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té notícia de la conservació de materials. Cal relacionar el jaciment amb els propers de l'Hort d'en Font i Can Patxiu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37431 | Urbanització Mar i muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-mar-i-muntanya | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALBANY, J., GARRIGA, N., MAJORAL, M., COLL, R. i FLUXÀ, J. (2008) Microdesgaste y patología dental en la población de la Edad de Bronce de 'Mar i Muntanya' (Alella, Barcelona). Revista Española de Antropología Física 28: 25-34. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià.'. MVSEV. Mataró, pàgs. 119 i 120. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 18 - 21. MALUQUER, J. (1948). Cripta sepulcral de la urbanización 'Mar y Montaña' de Alella. Ampurias, IX-X. Barcelona, 1947-48, pàg. 269-272. | És possible la conservació de part de les restes o possibles altres estructures en el subsòl de les finques actuals i en alguns espais sense edificar. | El Dr. Maluquer publicà el maig de 1947 la localització, durant els treballs de rebaix del sòl d'unes parcel·les a la urbanització Mar i Muntanya, d'una fossa que contenia diverses inhumacions. Les restes foren excavades pel mateixos obrers (MALUQUER 1947, p. 269-272). Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), el Sr. Aragó, d'Alella, va participar també en les excavacions, mentre que Lluís Galera va fer-ne fotografies. El Dr. Maluquer visità l' indret el juliol del mateix any i observà encara l' indret exacte de la troballa. Les restes van aparèixer en la parcel·la núm. 99 de la urbanització, actual núm. 6 del Carrer Tarragona, en un talús d'1,60 m d'alçada. Es tractava d'una fossa artificial de planta indeterminada i secció hemisfèrica, de 2,30 m d'amplada i 1,01 m d'alçada, situant-se la part superior a 60 cm del sòl original del solar. Al seu interior s'hi dipositaven diverses inhumacions, amb discrepància respecte la seva col·locació. Segons uns obrers les restes òssies estaven disperses i, segons altres, els individus estaven alineats i amb orientació contraposada; altres afirmaven també que fins i tot estaven col·locats en diversos pisos (MALUQUER op.cit., p269-272). També s'hi localitzà una tenalla de ceràmica, sencera, que contenia el cos d'un infant. La tenalla, que es conserva al Museu de Can Magarola, és de forma ovoide, fons convex i presenta quatre elements de prensió horitzontals, en forma de llengüeta. Segons Maluquer, la fossa no s'excavà completament, restant una part intacta al fons i presumiblement també en uns 50 cm pel lateral oest. Un cop buidada la fossa, el obrers la rebliren de pedres per tal que no s'esllavissés. En un talús de la parcel·la contigua, el Dr. Maluquer hi observà també restes humanes. Les restes semblen respondre a una fossa sepulcral d'inicis de l'Edat de Bronze, a jutjar per les característiques de la tenalla de ceràmica. Actualment (2004) la zona està plenament urbanitzada i no és possible observar cap element relacionat amb les restes. | 08003-291 | C. Tarragona, 6 | Notícia publicada el 1947 pel Dr. Maluquer, que estiuejava al Masnou, a partir de les notícies de Tersol, dibuixant del Museu Arqueològic de Barcelona. Les restes humanes foren traslladades al cementiri d'Alella. La tardor de l'any 2000, Josep Fluxà, Ramon Coll, Jordi Galbany i d'altres van recuperar les restes òssies per iniciar-ne l'estudi antropològic, segons informació proporcionada per Ramon Coll durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 41.4837900,2.2998200 | 441546 | 4592701 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987) la tenalla de ceràmica fou traslladada a l'Ajuntament. Posteriorment Josep Fluxà, d'Alella, la restaurà, el 23 d'agost de 1987, la diposità al Museu de Can Magarola. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 37432 | Vinya del Rei; Bosc de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rei-bosc-de-cal-baro | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244. | I-V dC | No es coneix | Josep Ramírez informà la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de la troballa superficial de ceràmiques romanes, sense especificar-ne el tipus, sota un petit bosc de pins (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1987, en realitzar-se la Carta Arqueològica d'Alella, no s'hi van apreciar restes arqueològiques. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà cap indici de restes arqueològiques al bosc de pins existent en ambdós costats de la part sud del carrer Tèlia. | 08003-292 | barri de Nova Alella, al sud-oest del centre urbà. | Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4912000,2.2913400 | 440845 | 4593530 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La denominada Vinya del Rei estava situava sobre la part alta de l'àrea delimitada, entre el Carrer Vinya del Rei i el bosc del cementiri. El bosc on es situa el jaciment formava part de la finca de Cal Baró. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37433 | Vinya del senyor Mañas; Can Coll ; Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-senyor-manas-can-coll-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. COLL, Ramon (1988). ' Nota sobre les excavacions arqueològiques a Mas Coll (Alella, El Maresme)'. Alella, 200. Alella, pàg. 41. COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). ' Can Coll. Alella.'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 167. COLL, R.; PERA, J.; CAZORLA, F.(2001). 'El jaciment romà de Mas Coll. Alella. El Maresme.', XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, pàg.. 219-238. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244. | I -II dC | La majoria del jaciment ha estat destruït | A finals de la dècada de 1970, en obrir-se el carrer de La Selva, van aparèixer en el marge nord del vial diverses parets de factura romana i es trobà superficialment un amforisc i un vas de T.S. Lucente (f. Lamb. 28). Posteriorment la Dra. Marta Prevosti visità l' indret i hi observà fragments de 'tegulae', àmfora, ceràmica comuna, ceràmica de parets fines i un fragment de T.S.Clara A (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella hi van exhumar una àmfora bètica f. Belt. II A, sencera, localitzada 'in situ' en l'angle entre dos murs. L'excavació es limità a la realització d'un forat per a l'extracció de l'àmfora. Sense cap tipus de control arqueològic, l'any 1986 es començà la construcció d'una casa en el solar, destruint probablement gran part de les restes. Entre el gener i el febrer de 1987 s'hi va realitzar una excavació d'urgència, dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, en motiu de la construcció d'una piscina. L'actuació consistí en l'excavació d'una franja de 8,5 m de llargada, seguint el traçat del carrer, i d'entre 3 i 1,75 m d'amplada, dividida en dos quadres. S'hi documentà un recinte o habitació format per tres parets realitzades amb pedres de granit local lligades amb argila; la paret oest hauria desaparegut en construir-se el carrer. L'amplada mitjana dels murs era de 50 cm, conservant en la part est entre 1,40 i 1,60 m d'alçada, mentre que en l'oest, tocant al carrer, apareixien arrasades fins al subsòl natural. No es constatà cap rasa de fonamentació, essent les parets construïdes sobre aquest subsòl. El paviment del recinte el formaria així mateix el nivell geològic. L'estrat d'enderroc, aparegut també a l'exterior de l'habitació, estava format per argila i grans quantitats de pedra, 'tegulae', 'imbrices' i alguns fragments de tovot i d''opus signinum'. Els directors de l'excavació plantegen la hipòtesi de l'ensorrament de la teulada en direcció SE, produït de manera sobtada. En aquest nivell s'hi recuperà alguns fragments de ceràmica Campaniana A, un fragment de T.S. Sud gàl·lica, T.S.Hispànica, T.S. Africana A, ceràmica de cuina africana, abundant terrissa comuna, àmfora (f. Dr.7-11 i Pascual 1) i fragments de 'dolia'. Destaquen també una anella i dos claus de ferro, tres fragments de separadors de cuita, un fragment de ponderal, un possible opercle i tres peces de terracota de forma triangular convexa. A l'interior del recinte, sota l'enderroc, es localitzà directament el sòl d'ocupació, constituït pel terreny natural. Retallant aquest estrat, s'hi documentà un forat de pal, de 41 cm de diàmetre màxim i una fondària de 50 cm. A l'exterior, destaca la localització de dos estrats amb cendres i amb nombrosa presència de terrisses cremades i abundants rebuigs de forn. Les restes correspondrien a un possible establiment rural que ben a prop disposaria d'un forn de cocció de ceràmiques comunes, del qual els estrats amb rebuigs en serien una possible escombrera. S'hi produirien olles f. Vegas 1, pàteres f. Vegas 20, cassoles de vora bífida imitació d'importacions i gerres f. Vegas 38. Es desconeix la cronologia fundacional de l'establiment, si bé podria estar entorn finals del segle I aC i inicis del segle I dC. L'amortització pot datar-se vers inicis del segle II dC. Actualment (2004) les restes son cobertes per un talús que protegeix la piscina de la finca. | 08003-293 | Carrer de La Selva, 28 | Les restes les detecten inicialment Luís Galera, B. Llinàs i J. Ramírez a finals dels anys setanta, quan l'obertura del carrer de la Selva afecta diverses estructures. L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella exhumen una àmfora sencera. L'any 1986 es construeix una casa en el solar on havien aparegut les restes, destruint-ne la major part. L'any 1987 s'hi realitza una excavació d'urgència en motiu de la construcció d'una piscina. La intervenció fou dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, amb membres de l'AECC de Premià de Mar, aficionats del Museu d'Alella i estudiants de la Universitat de Barcelona acompanyats de Marta Prevosti. | 41.5027700,2.2820900 | 440084 | 4594820 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes dels materials procedents de l'excavació d'urgència de 1987. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37434 | Plàtans de Vallbona - Garrofers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-vallbona-garrofers | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquest element lineal està format per 71 plàtans de dimensions mitjanes ubicats a la via pública, amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,50 i 1 metre de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres. | 08003-294 | Passeig de Marià Estrada i carrer d'Antoni Borrell (nucli Vallbona - Garrofers). | 41.4992300,2.2912600 | 440846 | 4594421 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37434-foto-08003-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37434-foto-08003-294-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A finals de 2009 es va dur a terme la reposició de diversos plataners que amb els anys havien mort al passeig Marià Estrada. Periòdicament s'hi duen a terme treballs de poda atèsque és una via de comunicació molt important del municipi. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37435 | Camí de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que comença davant del carrer del Llaüt de la urbanització de Can Teixidor, darrera els laboratoris Alcon. És de terra i té una amplada mitja d'uns 3 metres que varia en funció del tram i una distància real tenint en compte el relleu de 220, 22 metres. Comença amb un lleuger descens en direcció oest, tot seguit gira a l'esquerra en direcció sud i es torna a adreçar cap a ponent en direcció Montgat. El torrent de Ca l'Estela en separa els dos termes municipals. El camí continua dins de Montgat. | 08003-295 | Urbanització Can Teixidor | 41.4767800,2.2960700 | 441227 | 4591925 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37435-foto-08003-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37435-foto-08003-295-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441412; y= 4592150; z=47Les UTM del punt final són: x = 441260; y= 4592049; z=26 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37436 | Camí de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serreta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que comença davant del carrer Vives Nolasco de la urbanització de Can Teixidor. És de terra i té poca amplada, que varia en funció del tram i ben aviat es perd amb la vinya que ressegueix. La seva distància real tenint en compte el relleu és de 383,03 metres. Comença amb una lleugera pendent en direcció nord-oest. Ben aviat es confon amb la terrassa de vinya que va resseguint, tot seguit gira en direcció llevant i es situa entre la vinya, a migdia, i l'AP-7, al nord. Fa una ziga-zaga per continuar pujant fins arribar a una finca.. | 08003-296 | La Serreta - Urbanització Can Teixidó | 41.4807100,2.2934100 | 441008 | 4592364 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37436-foto-08003-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37436-foto-08003-296-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441182; y= 4592415; z=56Les UTM del punt final són: x = 441249; y= 4592646; z=70 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37437 | Camí del Mig de llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-de-llevant | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que s'orienta d'oest a est des del nucli urbà d'Alella i s'adreça en direcció cap a Masnou i Teià. Actualment discorre paral·lel a l'AP 7. A partir del Passatge del Sot del Marquès és de terra, amb una amplada variable, que en algunes ocasions només permet el pas d'un vehicle. El límit de llevant coincideix amb el Fondo de Rials. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 724 metres. | 08003-297 | Al SE del nucli urbà. Paral·lel a l'AP7 | 41.4904700,2.3020200 | 441736 | 4593441 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37437-foto-08003-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37437-foto-08003-297-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441122; y= 4593544; z=71Les UTM del punt final són: x = 441590; y= 4593811; z=87 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37438 | Camí del Mig de ponent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-de-ponent | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (1914). Mapa planimètric d'Alella 1:25.000. Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. | Camí d'interès històric que comença davant la Creu de Pedra, tot i que en el POUM el fan començar davant les pistes d'atletisme, i s'adreça en direcció oest cap a Tiana. El primer tram és un carrer ample urbanitzat i asfaltat, amb cases al marge septentrional i horta al marge meridional. Comença amb una lleugera pendent descendent fins arribar al Torrent de Sistres. Les pistes municipals d'atletisme J.M. Pareras queden al costat sud del camí. Ara, aquest, s'estreny considerablement i el pendent es torna ascendent. En aquest tram, els marges laterals són molt alts. Les terres septentrionals corresponen a l'hort d'en Pasqual. El límit municipal amb Tiana es troba a pocs metres abans d'arribar el torrent de Vallcirera. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 334,49 metres. | 08003-298 | A l'oest del terme municipal | Aquest camí està documentat en un plànol de l'Instituto Geográfico y Estadístico de l'any 1914, amb el nom de Camí baix de Tiana o de la Creu; fent referència a la Creu de Pedra. | 41.4837000,2.2933400 | 441005 | 4592696 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37438-foto-08003-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37438-foto-08003-298-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441271; y= 4593365; z=90Les UTM del punt final són: x = 440953; y= 4592732; z=72 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37439 | Camí Baix de Tiana o del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-baix-de-tiana-o-del-cementiri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (1914). Mapa planimètric d'Alella 1:25.000. Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. | Camí d'interès històric que comença davant del cementiri, segons el POUM, però que antigament tindria continuïtat per l'actual carrer del Doctor Homs, fins arribar al nucli urbà d'Alella. Segueix en direcció oest cap a Tiana, primer amb una baixada considerable fins arribar a l'alçada del Torrent de Sistres. A partir d'aquest punt l'asfalt es camufla sota una capa de terra i el camí puja amb l'Horta de Sant Genís als costats, que són vinyes del celler Alta Alella. El camí queda interromput just a l'entrada d'aquest celler. Una cadena, en el límit municipal amb Tiana marca el final del camí transitable. A partir d'aquí caldria continuar a peu, ja en terme municipal de Tiana. | 08003-299 | Al SO del nucli urbà d'Alella | Aquest camí està documentat en un plànol de l'Instituto Geográfico y Estadístico de l'any 1914, amb el nom de Camí del Mitj (sic) de Tiana o del cementiri. | 41.4874500,2.2892600 | 440668 | 4593115 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37439-foto-08003-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37439-foto-08003-299-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441915; y= 4593523; z=122Les UTM del punt final són: x = 440605; y= 4593258; z=136 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37440 | Camí del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-del-besso | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí del Turó del Bessó es dirigeix d'est a nord oest des del final del carrer Taiano de la urbanització Nova Alella fins a trobar el final del carrer de l'Avet, de la urbanització de Can Comulada. Es tracta d'una pista de terra d'uns 4 metres d'amplada, que ha estat eixamplada a màquina i que passa pel vessant nord del Turó del Bessó (228 m), on hi ha una vinya. A uns 150 metres del carrer Taiano, hi ha el Camí del Rocar de Tiana, que es dirigeix cap el municipi de Tiana. Poc abans d'arribar al final del trajecte, un altre camí a mà esquerra, també es dirigeix a Tiana. Es tracta del camí carener a Tiana. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona orientada a llevant amb gran abundància de ginesta a banda i banda i bardissa. El costat de llevant del camí, s'hi troba la vegetació pròpia posterior a l'abandonament del conreu de la vinya: ceps bords, bardissa, ginesta, alguna alzina, roures i pins pinyoners. Una cadena, en el carrer de Taiano, n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 758 metres. | 08003-300 | Turó del Bessó | 41.4926000,2.2814600 | 440022 | 4593692 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37440-foto-08003-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37440-foto-08003-300-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440522; y= 4593863; z=198Les UTM del punt final són: x = 440089; y= 4594140; z=237 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37441 | Camí del Rocar de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-rocar-de-tiana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí del rocar de Tiana comença en el camí del Turó del Bessó a 150 metres del carrer de Taiano de la urbanització Nova Alella. Es dirigeix d'est a oest en direcció Tiana. De fet el terme municipal de Tiana es troba ben aviat. Per tant la major part del recorregut d'aquest camí que té un parell de metres d'amplada, transcorre per terme de Tiana. El recorregut transcorre pel vessant sud del Turó del Bessó, amb vinya en el marge septentrional i garrofers alternant amb magraners i pi pinyoner en el marge meridional del camí. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 177 metres. | 08003-301 | Turó del Bessó | 41.4910100,2.2838400 | 440219 | 4593514 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37441-foto-08003-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37441-foto-08003-301-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440364; y= 4593791; z=201Les UTM del punt final són: x = 440251; y= 4593666; z=205 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37442 | Camí Carener de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-carener-de-tiana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí Carener a Tiana s'inicia en el Camí del Turó del bessó, en el seu tram final i es dirigeix d'est a oest fins a Tiana. De fet el terme municipal de Tiana es troba ben aviat. Per tant la major part del recorregut d'aquest camí que té un 3 metres d'amplada, transcorre per terme de Tiana. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona De terrenys erms propis de l'abandonament de vinya amb progressiva ocupació de vegetació arbòria d'alzina i algun roure per les zones més obagues i pi pinyoner en expansió. Destaca la gran quantitat de ginesta. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 189 metres. | 08003-302 | A l'est de la urbanització de Can Comulada | 41.4945100,2.2803300 | 439929 | 4593905 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37442-foto-08003-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37442-foto-08003-302-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440052; y= 4594048; z=238Les UTM del punt final són: x = 439909; y= 4594137; z=253 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37443 | Camí del Coll de Vendrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-coll-de-vendrans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença en el carrer Coll de Vendrans i es dirigeix en direcció oest fins una finca particular. Es tracta d'un camí de terra que va pujant suaument i passa pel costat d'una plantació de cirerers, per la banda septentrional, i una plantació de ceps a la banda meridional. Transcorre paral·lel a un torrent que baixa del Turó del Bessó. El camí està tallat poc abans d'arribar a la Cova del Camí Dalt d'Alella. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat quan està posada. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 667 metres. | 08003-303 | Al vessant Nord del Turó del Bessó | 41.4944200,2.2857900 | 440385 | 4593891 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37443-foto-08003-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37443-foto-08003-303-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440765; y= 4594248; z=108Les UTM del punt final són: x = 440228; y= 4594000; z=181 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37444 | Camí de la Font d'en Mià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-den-mia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Cobert per la vegetació | El Camí de la Font d'en Mià comença al final del carrer Univers, al sud de la urbanització de Can Comulada, en un parc públic que hi ha al final del carrer. Es tracta d'un corriol que es dirigeix a l'oest fins trobar la font d'en Mià. Es tracta d'un corriol pràcticament envaït en la seva totalitat per la vegetació ( bardissar). Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 188 metres. | 08003-304 | Al final del carrer Univers | 41.4957700,2.2836300 | 440206 | 4594042 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37444-foto-08003-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37444-foto-08003-304-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440275; y= 4594298; z=168Les UTM del punt final són: x = 440228; y= 4594211; z=187 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37445 | Camí del Mirador dels nou Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mirador-dels-nou-pins | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença a l'Avinguda del Mil·lenari, on es troba amb el camí dels Ginestells. Tot seguit es dirigeix en línea ascendent cap a l'oest en paral·lel al darrer tram de l'avinguda del Mil·lenari, per sota una línees de mitja tensió i deixant a banda esquerra la barraca de l'Avinguda del Mil·lenari. Un cop en el punt més alt, al costat d'un dipòsit d'aigua, descendeix en direcció sud, resseguint el límit del terme municipal fins arribar al Mirador dels Nou pins. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 454 metres. | 08003-305 | A l'est de Can Comulada | 41.4973500,2.2769800 | 439652 | 4594222 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37445-foto-08003-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37445-foto-08003-305-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439940; y= 4594578; z=294Les UTM del punt final són: x = 439810; y= 4594265; z=325 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37446 | Camí dels Ginestells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-ginestells | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que té un dels seus extrems en el carrer Vallespir, davant del carrer Rosselló. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. Es dirigeix al sud fins trobar un altre camí, el del Mirador Nou Pins i acaba a l'Avinguda del Mil·lenari. El primer tram és una pista oberta a màquina d'una amplada de 3 metres. Travessa els Ginestells i un pinar de pi blanc. A mesura que ens endinsem, la vegetació es modifica en una zona d'alzina i mixta amb pi, estepes, roldons. Destaca una alzina de port rodó (capçada) de grans dimensions. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 925 metres. | 08003-306 | A l'oest del terme municipal; a la urbanització Mas Coll | 41.5007000,2.2765800 | 439622 | 4594595 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37446-foto-08003-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37446-foto-08003-306-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439903; y= 4594920; z=207Les UTM del punt final són: x = 439922; y= 4594561; z=298 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37447 | Camí dels Nou Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-nou-pins | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'amplada variable, segons el tram, que va pujant per la carena en direcció nord, des de l'Avinguda del Mil·lenari fins el Turó de Galzeran; passant pel Mas Nou Pins, el Turó de Nou Pins, el Turó de Ginestells, el Bosc d'en Torres i, als peus del Turó de Galzeran, continua en direcció ponent fins a Tiana. Bona part del trajecte recorre per una antiga vinya de la qual encara se'n poden veure mostres. Destaca un cirerer d'arboç, al costat de l'Avinguda del Mil·lenari i un bosquet d'alzines joves. S'observa també u sotabosc de garric, ginesta, fanals, fonoll i bardisses i estepes, amb algunes plantes enfiladisses pròpies de l'alzinar. El sotabosc ha estat netejat degut a la proximitat amb les cases i una línea de mitja tensió. En arribar dalt del turó, degut al vent que hi acostuma a incidir va minvant. | 08003-307 | A ponent del terme municipal, entre el Turó de Galzeran i el Turó del Bessó | 41.4992700,2.2711700 | 439169 | 4594440 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37447-foto-08003-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37447-foto-08003-307-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439837; y= 4594365; z=304Les UTM del punt final són: x = 438633; y= 4594885; z=410 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37448 | Camí de la Cornisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cornisa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que travessa el municipi per la seva part nord, d'est a oest. La carretera BP-5002 que va del Masnou a Granollers el talla. El tram més oriental és una pista molt ampla (5 metres) que ve de Teià, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. És un camí molt transitat per vehicles. El tram immediat a la BP-5002 és una ampliació per escurçar la distància entre els punts de connexió i evitar que s'hagi de passar per la carretera; però degut al desnivell és de dificultat alta pels vehicles, que utilitzen un ramal d'aquest camí que connecta amb la cartera BP-5002. A partir d'aquest punt el camí continua en direcció oest per l'altre costat de la carretera. Travessa, pel carrer Salvador Espriu, que està asfaltat, la urbanització Alella Parc i continua a l'oest per una pista de terra. Passa entre mig del vessant meridional del Turó dels Figuerals i la Pedrera. Travessa el Sot de Can Rafel i la Vinya del Taietí, el Bosc de Can Sanç i el Bosc de les Quatre Torres. Finalment volteja el vessant del Turó d'en Galzeran fins sortir del terme municipal d'Alella i entrar a Tiana. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 4818 metres. | 08003-308 | Al nord del terme municipal | El GR 92 o sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut. Passa per Catalunya, el País Valencià, Múrcia i continua per Andalusia. Forma part del sender europeu E-10 (Mar Bàltic - Mediterrani). Es diu així perquè el tram català havia d'estar acabat l'any 1992, pels Jocs Olímpics de Barcelona. El tram de Catalunya es de 561 km, segueix tota la costa catalana, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, com també les serres litorals. | 41.5136300,2.2992200 | 441523 | 4596014 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37448-foto-08003-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37448-foto-08003-308-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441053; y= 4596317; z=290Les UTM del punt final són: x = 442252; y= 4596162; z=333 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37449 | Ramal del Camí de la Cornisa ; Ale011A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramal-del-cami-de-la-cornisa-ale011a | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que comença a la carretera BP-5002, passat 300 metres del PK 5 i es connecta amb el Camí de la Carena. És una pista ampla de terra que puja lleugerament fins trobar la pista carenera. De fet, abans d'ampliar El camí de la carena en direcció oest, en el punt actual d'intersecció d'aquests dos camins. El present, era la finalització de la pista carenera a l'alçada de la carretera BP-5002. Amb la creació del GR-92 que segueix el camí de la Carena que té una continuïtat a l'altre costat de la BP-5002, es va connectar els dos trams que quedaven tallats per la carretera i aquest tram ha esdevingut un ramal del GR-92, tot i que els vehicles no poden utilitzar l'ampliació per la pendent pronunciada i el mal estat del camí. | 08003-309 | Al Nord del municipi | 41.5122100,2.2977700 | 441401 | 4595858 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37449-foto-08003-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37449-foto-08003-309-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441407; y= 4595999; z=260Les UTM del punt final són: x = 441342; y= 4596106; z=287 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37450 | Camí de la Font de l'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-lesquerda | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que uneix, de nord a sud, el Camí de la Font dels Eucaliptus amb el Camí de la Font del Sarau. És un corriol que transcorre entre una espessa vegetació que només s'aclareix en el tram proper al Camí de la Font del Sarau. En alguns trams és difícil seguir el camí. Passa pel costat de la Font de l'esquerda, molt a prop de la barraca de Can Casals i a tocar de la Cova del Pi bord. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 643 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe i un magnífic plàtan al voltant de la Font de l'Esquerda. Entre els antics marges ocupats per la vinya abandonada, es troba pi blanc, amb sotabosc mixt d'estepes, gatoses i aritjol, amb algunes alzines. | 08003-310 | Urbanització Mas Coll | 41.5051300,2.2749200 | 439487 | 4595087 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37450-foto-08003-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37450-foto-08003-310-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439630; y= 4595429; z=273Les UTM del punt final són: x = 439684; y= 4595170; z=225 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37451 | Accés carrer del Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acces-carrer-del-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí de terra que es dirigeix de nord a sud des del camí de la Font del sarau fins el carrer Rosselló de la urbanització Mas Coll. El camí transcorre per un paisatge predominantment de bosc mixt compost per alzinar, pi blanc i sotabosc d'estepes, fanals, romaní. | 08003-311 | Carrer Rosselló | 41.5036800,2.2772000 | 439676 | 4594925 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37451-foto-08003-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37451-foto-08003-311-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439715; y= 4595153; z=224Les UTM del punt final són: x = 439817; y= 4595052; z=257 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37452 | Camí de la Font del Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-sarau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença en el torrent anomenat del Sarau, a l'alçada del carrer Vallespir, al costat d'un dipòsit d'aigua, i es dirigeix en direcció nord - oest. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre paral·lel al Torrent del sarau que també rep el nom de Torrent del Fonoll. Passa pel costat de la Cova del Torrent del sarau, la Font del Fonoll. A l'alçada del Pi bord, continua en direcció oest, deixant el Camí de la Font de l'Esquerda a mà dreta. En aquest punt n'augmenta el desnivell. A l'alçada de la Font del Sarau, el camí queda mig anul·lat per la vegetació que el cobreix. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 969 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe. També es troba pi blanc, pi pinyer, roure martinenc, alzina, arboç, bruc, marfull, estepes, canya, aritjol o heura. En destaca un alzinar proper a la Font del sarau (en el marge est del camí) amb galzeran. | 08003-312 | Torrent del Sarau, a la urbanització Mas Coll | 41.5039700,2.2760800 | 439583 | 4594958 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37452-foto-08003-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37452-foto-08003-312-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440055; y= 4595052; z=179Les UTM del punt final són: x = 439409; y= 4595042; z=280 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37453 | Camí de la barraca d'en Casals a la Font de l'Esquerda (ALE015) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-barraca-den-casals-a-la-font-de-lesquerda-ale015 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Costa de seguir en alguns trams | Camí que enllaça de sud a nord el Camí de la Font de l'Esquerda amb el Camí de la Font dels Eucaliptus. Es tracta d'un petit corriol que sovint costa de seguir per la vegetació. Passa pel costat de la barraca de Can Casals. En el tram final, travessa el torrent que alimenta la Font del safareig i la Font de l'Esquerda. També travessa el Bosc de les quatre torres. L'entorn d'aquest camí és molt variable. A la soleia hi ha presència de bosc mediterrani mixt de pi blanc i alzinar i sotabosc d'arboç, estepes, garric. Però passa per zones humides, torrenteres amb galzeran i diversos tipus de falgueres. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 764 metres. | 08003-313 | Entre el Torrent del Sarau i la Font dels Eucaliptus | 41.5053600,2.2727400 | 439306 | 4595115 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37453-foto-08003-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37453-foto-08003-313-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439609; y= 4595255; z=254Les UTM del punt final són: x = 439485 y= 4595534; z=295 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37454 | Camí de la Font de l' Eucaliptus a la cornisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-l-eucaliptus-a-la-cornisa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença al final del carrer Berguedà, de la urbanització del Mas Coll, i s'enfila en direcció nord oest fins trobar el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre per un paisatge predominantment de bosc mixt compost per alzinar, pi blanc i sotabosc d'estepes, fanals, romaní. Primer deixem a mà dreta la barraca de la Guineuera; a 100 metres deixem a l'esquerre el camí que condueix a la Font de l'Esquerda, fins arribar al trencall que condueix a la Font dels Eucaliptus, que deixem a la nostra dreta. El camí enfila en direcció oest resseguit en gran part per marges de vinya fets de pedra en sec, que encara es mantenen. Tot seguit hi ha el corriol de 25 metres que porta a la Font del Safareig. A partir d'aquest punt el camí transcorre zigzaguejant fins trobar el Camí de la Cornisa, passant pel costat mateix de les barraques doble i triple dels ramats. paral·lel al Torrent del sarau que també rep el nom de Torrent del Fonoll. Passa pel costat de la Cova del Torrent del sarau, la Font del Fonoll. A l'alçada del Pi bord, continua en direcció oest, deixant el Camí de la Font de l'Esquerda a mà dreta. En aquest punt n'augmenta el desnivell. A l'alçada de la Font del Sarau, el camí queda mig anul·lat per la vegetació que el cobreix. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 969 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe. També es troba pi blanc, pi pinyer, roure martinenc, alzina, arboç, bruc, marfull, estepes, canya, aritjol o heura. En destaca un alzinar proper a la Font del sarau (en el marge est del camí) amb galzeran. | 08003-314 | Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà | 41.5076100,2.2735100 | 439372 | 4595364 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37454-foto-08003-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37454-foto-08003-314-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439689; y= 4595401; z=262Les UTM del punt final són: x = 439326; y= 4595594; z=376 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37455 | Camí de la Font dels Eucaliptus a la Vinya del Taietí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-dels-eucaliptus-a-la-vinya-del-taieti | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí poc freqüentat | Camí que enllaça el Camí de la Font dels Eucaliptus a la cornisa amb el Camí de la Vinya del Taietí. Es tracta d'un petit corriol que passa per la Font dels Eucaliptus i s'adreça en direcció nord / nord est resseguint antigues terrasses de vinya que s'han transformat en lloc de pas, en un entorn de bosc mediterrani mixt de pi blanc i alzinar i sotabosc d'arboç, estepes, garric, fanals i alguns xiprers d'inclusió antròpica. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 366 metres. | 08003-315 | Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà | 41.5080600,2.2741600 | 439427 | 4595413 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37455-foto-08003-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37455-foto-08003-315-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439483; y= 4595535; z=297Les UTM del punt final són: x = 439620; y= 4595655; z=321 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37456 | Camí de la Vinya del Taietí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-vinya-del-taieti | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Corriol que uneix el Camí de la font dels Eucaliptus a la Cornisa amb el Camí de la Cornisa i la Vinya del Taietí, de sud a nord. El corriol va pujant entre els marges d'antigues vinyes abandonades, actualment ocupada per un bosc mixt amb predominança de pi bord. El camí està ple de fanals, estepes, cap d'ase o ginesta entra d'altres plantes pròpies d'aquest bosc. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 609 metres. | 08003-316 | Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà | 41.5081900,2.2753800 | 439529 | 4595427 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37456-foto-08003-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37456-foto-08003-316-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439573; y= 4595514; z=285Les UTM del punt final són: x = 439672; y= 4595745; z=368 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37457 | Pista Carenera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pista-carenera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí de la Pista Carenera comença al final del carrer de Salvador Espriu de la urbanització Alella Parc. Després d'haver fet uns metres pel Camí de la Cornisa, en direcció oest, trobem la pista, a mà dreta que, de fet, enllaça amb el GR-92 que ve de l'altre costat de la carretera BP-5002. Una cadena al principi del Camí de la Cornisa, en el carrer de Salvador Espriu, n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre d'est a oest paral·lel al Camí de la Cornisa i, en gran part del seu recorregut, transcorre dins el termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès. El punt final és el Turó de Galzeran. Es tracta d'una pista de terra d'entre 2 i 4 metres d'amplada segons el tram. El primer tram que volta pel vessant nord el Turó dels Figuerals (443 m), és més costerut i estret. A l'alçada d'una línea elèctrica, hi ha una bifurcació que condueix al Dolmen de Can Gurri (Vallromanes). Abans d'aquest trencall, però, hi ha una Servera, arbre molt escàs. Una placa de llautó n'assenyala la importància i demanar que sigui respectat. Més endavant, trobem l'enllaç amb el Camí anomenat de la Font d'en Gurri, que en direcció sud enllaça amb el Camí de la Cornisa. Quan s'arriba als peus del Turó de Galzeran, el camí continua per Tiana, però un trencall porta als peus d'una torre de vigilància forestal, al costat del cim del Turó de Galzeran. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona d'obaga amb bosc d'alzinar i roure on s'observa la presència d'alzina surera i sotabosc de bruc, cirerer d'arboç, garric i heures. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 2912 metres. | 08003-317 | Al nord del terme municipal | 41.5131700,2.2743500 | 439447 | 4595981 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37457-foto-08003-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37457-foto-08003-317-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440346; y= 4596268; z=355Les UTM del punt final són: x = 438857; y= 4595194; z=480 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37458 | Camí de la Font d'en Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-den-rafel | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença en el torrent anomenat Sot d'en Rafel, a l'alçada de la confluència entre els carrers Empordà i Priorat, i es dirigeix en direcció nord fins el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram transcorre paral·lel al torrent. A la cota 292 gira en direcció llevant durant uns 200 metres sense guanyar gaire alçada. Tot seguit s'adreça en direcció nord fins trobar el camí de la cornisa, guanyant una alçada de 50 metres en poc espai. Quan es deixa la paral·lela del torrent, el camí s'eixampla per facilitar l'accés als bombers. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 676 metres. | 08003-318 | Sot d'en Rafel, al nord del terme municipal | 41.5087900,2.2816800 | 440055 | 4595489 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37458-foto-08003-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37458-foto-08003-318-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440058; y= 4595649; z=263Les UTM del punt final són: x = 439989; y= 4595894; z=350 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37459 | Camí del Coll a la Font d'en Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-coll-a-la-font-den-gurri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí de la Font d'en Gurri, uneix de nord a sud el Camí de la Pista Carenera amb el camí de la cornisa. És una pista de terra d'un parell de metres d'amplada. A mig camí, trobem un corriol estret que es dirigeix en direcció est fins trobar el Camí de la Cornisa. És un ramal (fitxa 320) d'aquest camí. El tram principal també es troba amb el camí de la Cornisa en un punt més a l'oest. Aquest darrer tram no es troba en bones condicions, ja que la vegetació ha envaït. La vegetació és de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 555 metres. | 08003-319 | Coll de la Font d'en Gurri | 41.5121700,2.2800700 | 439924 | 4595865 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37459-foto-08003-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37459-foto-08003-319-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440028; y= 4595972; z=360Les UTM del punt final són: x = 439971; y= 4596159; z=413 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37460 | Camí del Coll a la Font d'en Gurri (ramal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-coll-a-la-font-den-gurri-ramal | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquest ramal del Camí de la Font d'en Gurri, uneix el Camí de la Pista Carenera amb el tram principal del camí de la font d'en Gurri (fitxa 319). És un petit corriol ascendent d'est a oest, de l'amplada d'una persona, pedregós i amb vegetació de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure. | 08003-320 | Coll de la Font d'en Gurri | 41.5125400,2.2812100 | 440019 | 4595906 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37460-foto-08003-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37460-foto-08003-320-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440252; y= 4596092; z=355Les UTM del punt final són: x = 440024; y= 4596090; z=394 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37461 | Camí dels Figuerals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-figuerals | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | vegetació invasiva i erosió hídirca | Camí que es dirigeix de sud a nord unint el camí de la Cornisa amb la Pista carenera. Es tracta d'un corriol de terra, més ampla al `principi que en el tram final, però que per la manca de pas, la vegetació arbustiva ha anat envaint pels costats, deixsant un pas estret, que a més es veu afectat per labaixada d'aigües pluvials que han provocat un xaragall al mig del camí. La vegetació és de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure. | 08003-321 | Al nord del terme municipal a prop del Turó de Galzeran | 41.5078700,2.2692800 | 439019 | 4595396 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37461-foto-08003-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37461-foto-08003-321-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 4439209; y= 4595383; z=385Les UTM del punt final són: x = 439249; y= 4595803; z=440 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37462 | Camí de la Pedrera a la Cornisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-pedrera-a-la-cornisa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí de la Pedrera a la Cornisa, com el seu nom indica uneix l'antiga pedrera d'Alella, a la urbanització Alella Parc, amb el camí de la Cornisa, d'est a oest. Es tracta d'una pista de terra d'entre 2 i 3 metres d'amplada, que va zigzaguejant per salvar el desnivell entre una vegetació de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, garric i gramínies. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 863 metres. | 08003-322 | Alella Parc | 41.5115900,2.2854600 | 440373 | 4595797 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37462-foto-08003-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37462-foto-08003-322-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440280; y= 4596105; z=353Les UTM del punt final són: x = 440493; y= 4596110; z=279 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37463 | Camí de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-pedrera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença en el carrer Riera Alta i es dirigeix al nord fins trobar la Pedrera d'Alella i, un cop dalt, gira en direcció est per anar a parar al carrer Josep Carner. Una cadena a cada extrem del camí n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. Transcorre paral·lel al torrent que baixa de l'antiga pedrera. Un cop a la Pedrera d'Alella, s'ajunta amb el Camí que enllaça la Pedrera amb el camí de la Cornisa. Bona part del trajecte transcorre per l'arbreda de la Riera Alta. Es tracta d'una zona amb una de les densitats més altes del municipi d'alzina surera. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 715 metres. | 08003-323 | Al nord del terme municipal - Urbanització Alella Parc | 41.5117400,2.2877000 | 440560 | 4595812 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37463-foto-08003-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37463-foto-08003-323-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440843; y= 4595810; z=200Les UTM del punt final són: x = 440638; y= 4596125; z=263 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37464 | Camí del Greny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-greny | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Com a resultat de la nevada de l'any 2010, hi ha moltes branques de pins i, fins i tot, pins sencers, trencats. | Camí que comença en el Passeig de Marià Estrada, com un carrer ample i asfaltat fins arribar al carrer de Pere II el Gran. A partir d'aquest punt comença el camí de terra o pista, en direcció nord fins trobar el Camí que connecta la Pedrera d'Alella amb el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram, transcorre paral·lel amb la paret que delimita la finca de la Torre del governador. Passa per Can Xeco Monnar, que queda al costat de ponent. Un cop es converteix en pista de terra passa pel costat de la Mina del Greny i la Vinya de l'esqueixa, continua pujant en un entorn de bosc mediterrani amb sotabosc de romaní, farigola, ginesta, roldor, menta borda, fanals. Al costat de ponent queda la finca de Can Cortés, amb la barraca del bosc de Can Cortés i el dipòsit del Bosc de Can Cortés. Al costat de llevant, abans d'arribar al límit de la urbanització d'Alella Parc, hi ha la barraca i les basses de Can Jordana. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 1221 metres. | 08003-324 | Nord del terme municipal | 41.5052500,2.2898900 | 440737 | 4595090 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37464-foto-08003-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37464-foto-08003-324-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440969; y= 4594993; z=174Les UTM del punt final són: x = 440544; y= 4595976; z=296 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37465 | Camí de Martorelles o de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-martorelles-o-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí de traçat irregular que s'enfila cap al nord, al costat de llevant de la urbanització de Mas Coll. És un vial molt estret, d'amplada variable entre els quatre i cinc metres, sensació que s'aguditza pel fet de circular en trinxera entre grans murs de paredat, sobretot en el seu tram inicial proper al torrent de Can Pufarré. Un dels trets més destacables és el fet de ser l'accés al conjunt de grans edificacions i cases senyorials amb grans finques que presideixen la part alta del terme municipal. A més, el pendent i els constants canvis de direcció obren contínuament noves perspectives, que es reforcen amb l'aparició d'elements significatius de les edificacions veïnes. El seu ferm està en mal estat, amb trams de llambordins i d'altres amb restes d'asfalt. La secció és exageradament bombada, per tal de recollir les aigües de pluja pels laterals. | 08003-325 | Al nord del terme municipal | Correspon a l'antic traçat del camí que unia el Maresme i el Vallès (nuclis d'Alella i Santa Maria de Martorelles) a través de l' actualment denominada Serra de Marina. | 41.5003000,2.2885300 | 440619 | 4594542 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37465-foto-08003-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37465-foto-08003-325-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440766; y= 4594705; z=129Les UTM del punt final són: x = 440535; y= 4595768; z=282 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/