Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63773 | Torre del Clot dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-clot-dels-frares | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XV | Hi creix una heura que en pot malmetre l'estructura. L'esgrafiat del rellotge es troba molt deteriorat. | <p>La torre de defensa del Clot dels Frares està situada al costat del mas del mateix nom, dins de l'autòdrom de Terramar. És una construcció aïllada de planta quadrangular i tres nivells d'alçat. La façana de migdia s'obre amb dues petites finestres d'arc pla arrebossat, entre les que hi ha un rellotge de sol amb esgrafiat barroc. Al nivell superior de la façana de llevant hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, al qual s'accedia des de la masia a través d'una passarel·la, avui inexistent. En aquesta mateixa façana hi ha dues mènsules, que podrien correspondre's amb les restes d'un matacà. A la planta baixa de la façana de tramuntana hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, el qual va ser incorporat en una etapa constructiva posterior. Tant aquesta façana com la de ponent estan cobertes d'heura en la seva pràctica totalitat. L'acabat exterior és arrebossat. A l'interior de la torre s'han refet els nivells amb maó i formigó, i s'ha afegit una escala que permet ascendir al nivell superior.</p> | 08231-5 | El Clot dels Frares | <p>El Clot dels Frares ha estat sovint identificat amb la quadra de Vila-rúbia o Vila-roja, extingida l'any 1410. Tanmateix, el lloc del Clot ja consta en el fogatge de 1365-70. Durant el segle XVIII pertanyia a la Companyia de Jesús.</p> | 41.2373100,1.7810900 | 397855 | 4565818 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63773-foto-08231-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63773-foto-08231-5-2.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | ||||
| 67977 | Casa Jaume Suñé Juncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-sune-juncosa | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial dictamina la conservació estricta de la finca. | Edifici situat entre mitgeres i que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p) amb tres obertures en cadascun d'ells, totes elles de forma rectangular. La solució constructiva que ofereix es repeteix en altres projectes del segon eixample sitgetà, realitzats pel propi autor i propietari d'aquesta finca, i es basa en l'establiment d'uns eixos verticals molt marcats i determinats per la disposició de les obertures. A la planta baixa s'identifica una porta central flanquejada per una finestra a cada banda; aquest ras presenta el parament estucat, imitant una disposició regular de carreus. En el primer pis es localitza un gran balcó corregut que emmarca tres obertures i que emfatitza l'horitzontalitat de la composició. La seva volada és de llosanes de pedra de perfil recte i consta d'una barana metàl·lica, de ferro de fundició, decorada amb un fris d'oves en el sòcol. Les obertures mostren els brancals i les llindes ressaltades per una franja llisa que sobresurt del plom del mur i estan dotades de guardapols decorats amb motius florals i que disposen antefixes als extrems; la part superior del brancals també presenta un petit rosetó en relleu. Finalment, el segon pis consta d'un balcó central -amb la volada notablement més estreta- i d'una finestra ampitada emplaçada a cada banda; en aquestes obertures s'aplica el mateix llenguatge formal descrit anteriorment. El coronament del frontis presenta l'habitual cornisa motllurada i una barana d'obra llisa, sense cap element decoratiu. | 08270-119 | c/ Illa de Cuba, 15 | La casa fou la residència del propi Jaume Suñé, arquitecte renombrat i molt prolífic pel que fa a l'urbanisme sitgetà del segle XIX. Sembla lògic suposar que, per Suñé, va resultar força pràctic residir en una zona de la vila en la que dirigia nombroses obres. Pel que fa al perfil professional de l'autor propietari de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. L'edifici fou objecte d'una reforma l'any 1910, portada a terme per l'arquitecte Gaietà Miret i Raventós que, si bé és molt conegut per les seves obres modernistes, va iniciar la seva carrera amb obres eclèctiques, estil al que va retornar al final de la seva carrera. | 41.2376100,1.8096600 | 400250 | 4565818 | 1881 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67977-foto-08270-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67977-foto-08270-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67977-foto-08270-119-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 68121 | C/ Sant Bonaventura, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bonaventura-4 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. Disposa de tres eixos verticals d'obertures, destacant la balconada del primer pis que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana, amb tres obertures, que contrasta amb la senzillesa de les tres finestres de la planta superior. La llosa de dita balconada és de pedra i la barana de ferro de fosa amb entrellaces florals. Totes les obertures tenen les llindes rectes i disposen d'emmarcaments en forma de faixa motllurada simple que sobresurt de la línia de façana. També disposa d'una faixa motllurada simple horitzontal que indica el nivell del forjat de la planta primera. Corona la façana una cornisa de força volada, feta de pedra motllurada. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-243 | c/ Sant Bonaventura, 4 | 41.2376000,1.8077500 | 400090 | 4565819 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68121-foto-08270-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68121-foto-08270-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68121-foto-08270-243-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 68496 | Barraca de vinya de Santa Bàrbara 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-santa-barbara-1 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca ha estat restaurada en pòrtland i té una porta metàl·lica | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-618 | Plana Oest de Sitges. | 41.2374200,1.7901300 | 398613 | 4565819 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68496-foto-08270-618-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68496-foto-08270-618-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68496-foto-08270-618-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67968 | C/ Francesc Gumà, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-francesc-guma-7 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Cal conservar la façana i reduir l'obertura del local comercial, segons la normativa del Pla Especial | Edifici construït entre mitgeres, amb tres nivells d'alçat (pb + 2p) i dues obertures en cadascun d'ells, corresponents a dues portes a la planta baixa i un balcó i una finestra a les plantes elevades. Actualment, les grans dimensions que mostra l'accés al local comercial desvirtuen notablement la fesomia original de la planta baixa. La resta d'obertures són de forma rectangular i no presenten cap tractament específic en la configuració dels brancals i de les llindes. Les volades dels balcons redueixen progressivament la seva amplada i estan conformades per llosanes de pedra, de perfil recte; pel que fa a les baranes metàl·liques, aquestes són de ferro, probablement de fundició, i presenten decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. Una franja llisa tradueix al frontis la cota del forjat del primer pis, essent l'únic element que accentua l'horitzontalitat de la composició, llevat del coronament de la façana que inclou una cornisa senzilla i la barana d'obra llisa del terrat transitable. Destaca la presència d'algun relleu escultòric aïllat, concretament un escut de Catalunya situat en la planta baixa i una figura de Sant Jordi visible en el primer pis. Sota la finestra del primer pis s'identifica també una obertura rectangular amb gelosia conformada per peces ceràmiques en composició geomètrica. | 08270-110 | c/ Francesc Gumà, 7 | 41.2376400,1.8104000 | 400312 | 4565820 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67968-foto-08270-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67968-foto-08270-110-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 68113 | C/ Sant Bonaventura, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bonaventura-1 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | La normativa del Pla Especial considera aquest edifici enderrocable. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>Es tracta d'un senzill edifici de només planta baixa, construït entre mitgeres, amb dues façanes fent cantonada. Disposa de quatre obertures afrontades al carrer Sant Bonaventura i una al carrer de Sant Francesc; totes de les mateixes característiques, amb llindes rectes i sense cap tipus de decoració remarcable. La característica més destacada de la modesta construcció rau en la cornisa i la barana del terrat pla. La cornisa és contínua i lleugerament motllurada, damunt la qual s'organitza la barana del terrat feta de balustrades ceràmiques formant un dibuix geomètric, damunt la qual es disposa un passamà d'obra. El revestiment del conjunt és simple, fet a base d'un arrebossat senzill.</p> | 08270-235 | c/ Sant Bonaventura, 1 | 41.2376100,1.8079700 | 400108 | 4565820 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68113-foto-08270-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68113-foto-08270-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68113-68113-foto-08270-235-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 63904 | El Clot dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot-dels-frares | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf. | XIV-XVIII | Masia situada dins del circuit de l'autòdrom de Rocamar, a migdia del nucli de Ribes. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa segons tres eixos; el central té el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. Sobre el mateix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, amb l'intradós motllurat i el relleu d'una orla a la llinda, damunt la que hi ha un escut heràldic de pedra. Just a sobre de l'escut hi ha dues mènsules de pedra treballada que haurien sostingut un matacà. Enlloc seu hi ha un pòrtic d'arc escarser arrebossat, situat a nivell de les golfes, on també hi ha la corriola. Els eixos laterals tenen un finestral d'arc pla de factura moderna a la planta baixa i un finestral de pedra carejada com el de l'eix central (inclosa l'orla) al pis. Les golfes s'obren amb una galeria de deu petits pòrtics d'arc escarser arrebossat, que queden interromputs a la part central pel pòrtic que substitueix el matacà. La resta de façanes presenten obertures d'arc pla arrebossat, les de les façana posterior distribuïdes segons tres eixos. A la façana de llevant hi ha tres grups de dues mènsules, que és probable que suportessin balcons. Davant la façana de ponent hi ha la torre de defensa de planta quadrangular, la qual comunicava amb la casa a través d'una passarel·la. El revestiment dels murs manté l'arrebossat amb morter, deixant els angles cantoners de carreus escairats vistos. | 08231-136 | Autòdrom Rocamar | El Clot dels Frares podria correspondre's amb el mas d'Arnaldo de Villarrubia, que apareix nombrat en un capbreu atribuït al segle XIII. La primera referència documental que tenim del Clot com a tal correspon al fogatge de l'any 1365. El nom dels Frares no el va adquirir fins al segle XVIII, quan va ser propietat de la Companyia de Jesús. Algunes fonts (PALACIOS, J.L., 1999: 41) apunten que en aquest període la comunitat jesuïta anava a prendre banys durant el període estival. Al cadastre de l'any 1736 hi consta la casa dels pares jesuïtes dita el Clot, habitada per Josep Robert, mentre que tres anys després hi habitava Juan Palmeta. Més endavant, all llibre d'Apeo de l'any 1847, hi consta que el Clot pertanyia a Vicenç Roca i Batlle. Quan es va posar en funcionament l'autòdrom de Terramar que l'envolta, la masia va habilitar-se com a Pavelló Reial. Després del fracàs de la iniciativa, a les seves terres s'hi va construir una granja avícola. | 41.2373400,1.7812600 | 397870 | 4565821 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63904-foto-08231-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63904-foto-08231-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63904-foto-08231-136-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | |||||||||
| 68576 | Casuarina del passeig de Vilanova (Casuarina Cunninghamiana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casuarina-del-passeig-de-vilanova-casuarina-cunninghamiana | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d' Austràlia, pertany a la família 'Casuarinaceae'. Té una escorça de tacte aspre i fissurat de color marró fosc amb fulla molt reduïda de color verd gris que broten a mitjans de primavera. La floració és unisexual, les masculines en forma d'espiga (aments) i les femenines en aments cònics que es produeix a la primavera. Els fruits són de color verd marró que neixen a principis de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja, essent un element botànic ornamental. Té una alçada de 11 mts, un diàmetre de 40 cm i ocupa una amplada de 9 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-698 | Pg de Vilanova (Centre Poble) | 41.2375900,1.8046400 | 399829 | 4565821 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És espècie única en el seu entorn i singular per les seves dimensions, per la raresa de l'exemplar, per la seva estètica. L'expectativa de vida és alta, però la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 68110 | C/ Sant Bartomeu, 30- C/ Sant Gaudenci, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-30-c-sant-gaudenci-21 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament la façana principal i es permet intervenir a la lateral, segons la normativa. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta composta, amb dues façanes afrontades al carrer Sant Bartomeu (la més estreta) i al carrer de Sant Gaudenci. L'organització d'obertures és regular a la façana més estreta (Sant Bartomeu) amb dos eixos verticals ben definits, mentre que a l'altra façana la disposició d'obertures no respon a la intencionalitat de definir uns eixos verticals clars. A la primera planta disposa d'un balcó per façana, amb una barana de ferro de forja on es combinen barrots verticals simples i helicoïdals. Les obertures de la planta baixa (llevat de les finestres) disposen d'una llinda en forma d'arc escarser. La resta d'obertures de les plantes tenen les llindes rectes i no disposen d'emmarcaments. Corona les dues façanes un ràfec de teules damunt una cornisa de diverses filades de maó vist, amb rajoles a mode de petits permòdols decoratius. Al centre de la façana afrontada al carrer de Sant Gaudenci no disposa d'aquest ràfec, ja que molt probablement, aquesta zona es configuri com un terrat pla o celobert. El revestiment de les dues façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill i amb uns motius decoratius sota del ràfec, consistents en uns plafons de rajoles formant petits taulells d'escacs.</p> | 08270-232 | c/ Sant Bartomeu, 30- c/ Sant Gaudenci, 21 | 41.2376400,1.8090300 | 400197 | 4565822 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68110-68110-foto-08270-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68110-foto-08270-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68110-foto-08270-232-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 68188 | C/ Sant Sebastià, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-sebastia-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial estableix que s'ha de conservar la façana; es permet afegir un pis i obrir dues finestres més en les plantes superiors, segons els eixos verticals que s'estableixen en la planta baixa. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, un pis i terrat pla transitable. La planta baixa disposa de quatre obertures alternant dues portes i dues finestres d'emmarcaments molt senzills; només les finestres disposen d'uns ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la planta pis se situen un balcó i una finestra; el balcó disposa de la llosa d'obra, amb una motllura al cantell i una barana de ferro amb barrots simples i passamà senzill. Cap obertura disposa d'emmarcaments remarcables. A nivell del forjat de la planta pis i en els eixos d'obertures se situen dos espiralls de ventilació del terrat a la catalana, fets a base de senzilles gelosies. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat, feta d'obra de maó. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-310 | c/ Sant Sebastià, 6 | 41.2376200,1.8070500 | 400031 | 4565822 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68188-foto-08270-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68188-foto-08270-310-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 19, integrat per cases de caràcter popular i de marcada tradició rural. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 68101 | Casa Cristòfor Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cristofor-mestre | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Per les característiques formals es pot incloure dins de l'estètica eclecticista pre modernista. Consta de tres eixos verticals d'obertures, dues altes finestres i un portal a la planta baixa, i un balcó central flanquejat per dos balcons ampitadors a la resta de nivells. Els balcons disposen d'una llosa decorada amb dues mènsules cadascun i la volada i amplada és decreixent, segons l'alçada. Les baranes són de ferro de disseny complex, amb elements curvilinis decoratius; les dels balcons ampitadors són d'elements ceràmics formant una balustrada en gelosia. Els emmarcaments de les obertures de la planta pis són interessants, fetes amb faixes motllurades que adopten la forma de pilastra, damunt les quals es disposa una llinda en forma d'arquitrau motllurat. Els nivells dels forjats hi són indicats amb faixes motllurades contínues. Corona la façana una cornisa contínua motllurada i decorada amb quatre parelles de mènsules. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill.</p> | 08270-223 | c/ Sant Bartomeu, 31 | <p>L'autor de l'edifici, Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 1854-1936) va ser cap de secció de l'Oficina d'Urbanisme i Obres de l'Ajuntament de Barcelona i l'any 1888 va realitzar el Palau de la Indústria per a l'Exposició Universal. A Sitges es coneix aquesta obra encarregada per Cristòfor Mestre i la casa de Grau Miró, al c/ Sant Sebastià, projectada tres anys abans.</p> | 41.2376600,1.8088200 | 400180 | 4565824 | 1888 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68101-68101-foto-08270-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68101-foto-08270-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68101-foto-08270-223-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Gustà i Bondia (1854-1936) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||
| 68546 | Les Escumes de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escumes-de-sitges | XX | Es tracta d'una pasta seca a base d'ametlla que es serveix durant tot l'any i es sol prendre acompanyat d'una copa de moscatell com a postres tradicionals de la vila. | 08270-668 | Sitges | Actualment, aquestes postres es fan a la pastisseria 'Dolç' situada al Pg. de Vilanova nº 37, i han esdevingut una de les receptes típiques de Sitges. El nom d'escumes prové de l'intent de recordar la suavitat de les escumes del mar, ja que el dolç es desfà a la boca igual que les ones es desfan quan arriben a la platja. | 41.2376300,1.8051600 | 399873 | 4565825 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les coordenades UTM corresponen a la pastisseria 'Dolç' del Pg. De Vilanova nº 37. | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 68184 | C/ Sant Sebastià, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-sebastia-5 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que s'ha de conservar la façana; es permet recuperar la llum dels balcons laterals. | Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable, amb un llenguatge arquitectònic proper a l'eclecticisme de l'etapa pre modernista. Disposa de tres eixos verticals d'obertures, la qual cosa atorga al conjunt un caràcter de regularitat i simetria força clar. Totes les obertures disposen de les llindes rectes i uns emmarcaments fets a base d'unes faixes motllurades simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les plantes primera i segona disposen d'un balcó al centre flanquejat per sengles finestres. L'amplada i volada de la llosa dels balcons degrada, segons l'alçada. Les baranes són de ferro de fosa, presentant senzills balustres amb una zona de sòcol i una altra sota mateix del passamà, també de ferro de disseny simple. Els nivells dels forjats hi són indicats mitjançant unes faixes motllurades simples contínues. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada. Damunt la cornisa es disposa la barana del terrat, feta d'obra. El revestiment és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, llevat la zona de sòcol (planta baixa), on es disposa un aplacat de carreus de pedra. | 08270-306 | c/ Sant Sebastià, 5 | 41.2377100,1.8119400 | 400441 | 4565826 | c. 1890 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68184-foto-08270-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68184-foto-08270-306-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 20, integrat per cases de caràcter popular i algun exemple de residència estiuenca noucentista. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 68102 | C/ Sant Bartomeu, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-33 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial determina que cal conservar i restaurar la façana i eliminar el sòcol aplacat de la planta baixa. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb terrat pla transitable. A la planta baixa es disposen tres obertures (un portal central flanquejat per dues finestres), mentre que a les plantes pisos en disposa de dues per planta, dos balcons al primer pis, i dues finestres al segon. Totes les obertures són simples, sense cap tipus de decoració remarcable. Les baranes dels balcons combinen barrots verticals simples i helicoïdals, amb reganyols decoratius al centre de la barana. Les finestres del pis superior són senzilles, damunt les quals s'organitzen tres senzills forats de ventilació del terrat a la catalana. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada i amb escassa volada, damunt la qual s'organitza la barana del terrat, feta d'obra arrebossada. El revestiment del conjunt és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc.</p> | 08270-224 | c/ Sant Bartomeu, 33 | 41.2377000,1.8087300 | 400172 | 4565829 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68102-68102-foto-08270-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68102-foto-08270-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68102-foto-08270-224-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67978 | C/ Illa de Cuba, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-illa-de-cuba-19 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta dels pisos superiors i recomana la reordenació de les obertures de la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres i que consta d'un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb dues obertures en cadascuna d'elles, llevat del ras inferior, actualment modificat per la instal·lació d'un local comercial que ha suposat l'obertura d'un aparador i d'una porta lateral per a accedir a l'escala de veïns. L'única estructura original que es conserva és la porta que comunica amb la botiga, d'arc rebaixat i amb brancals i llinda de pedra . En els pisos superiors el parament presenta un estuc que imita un parament regular de carreus. El primer pis consta d'un balcó corregut configurat per una volada a base de llosanes de pedra -de perfil recte- i una barana metàl·lica amb decoració en el sòcol i sota el passamà. Les portes que accedeixen a aquest balcó mostren la part superior emmarcada per una franja que, a mode de guardapols, sobresurt lleugerament del plom del mur i que està decorada amb motius vegetals esgrafiats. La mateixa decoració s'aplica, horitzontalment, en la línia del segon forjat de l'edifici. Pel que fa al segon pis, els balcons són ampitats i reprodueixen el mateix esquema decoratiu anteriorment descrit. El coronament de la façana consta d'una motllura de perfil arrodonit, sobre la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable de l'edifici, que no presenta cap mena de decoració. | 08270-120 | c/ Illa de Cuba, 19 | 41.2377400,1.8095600 | 400242 | 4565832 | c. 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67978-foto-08270-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67978-foto-08270-120-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de la l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 68183 | Casa A. Panyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-panyella | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i un pis, d'un estil indeterminat, probablement de l'etapa post modernista. La seva característica rau en el contrast de textures dels paraments, on s'utilitza la pedra desbastada a la zona de sòcol, el revestiment amb arrebossat senzill pintat de blanc a la resta de façana, i en els emmarcaments de totes les obertures s'utilitza el recurs dels emmarcaments fets a base d'obra de maó vist. A més, disposa d'un balcó central a la planta pis, amb llosa de pedra i barana de ferro de forja amb elements decoratius al centre. Les obertures de la planta baixa disposen de les llindes en forma d'arc escarser, mentre que a les de la planta pis s'utilitza l'arc de mig punt. Corona la façana una cornisa contínua de força volada, decorada amb permòdols, imitant caps de bigues i decorada amb ceràmica. | 08270-305 | c/ Sant Sebastià, 3 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2377600,1.8119000 | 400438 | 4565832 | 1924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68183-foto-08270-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68183-foto-08270-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68183-foto-08270-305-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 20, integrat per cases de caràcter popular i algun exemple de residència estiuenca noucentista com, precisament, aquesta obra de Josep Mª Martino. | 106|98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 68133 | Casa Pau Benazet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pau-benazet | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Disposa de dues façanes fent cantonera i de diversos elements que caracteritzen la construcció. D'una banda, la balconada del primer pis que s'estén per la superfície de les dues façanes, és a dir, fa cantonera; d'altra, les característiques finestres de la segona planta, amb una llinda d'arc de mig punt, disposades al llarg de les dues façanes i entre una ampla faixa d'esgrafiats representat motius florals i geomètrics. Corona les dues façanes una cornisa contínua motllurada, damunt la qual s'estructura la barana del terrat, que és d'obra. El revestiment de la façana consta d'un arrebossat amb incisions horitzontals formant faixes, excepte l'ampla faixa d'esgrafiats situada just sota la cornisa, amb temes florals molt propis del llenguatge noucentista i que van ser projectats per l'arquitecte i pintor Josep Mª Miralles. A la planta baixa, les faixes s'estenen sobre les obertures formant un aparell col·locat a saltacavall. | 08270-255 | c/ Sant Francesc, 35- c/ Sant Bonaventura, 2 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Marcel·lí Coquillat i Llofriu (Elx, 1864- Busot, 1924), va obtenir el títol a Barcelona, l'any 1892 i va exercir com a arquitecte municipal de Sant Just Desvern. A Barcelona són conegudes les seves obres del Passeig de Gràcia, Ronda Universitat i c/ Pelai. | 41.2377400,1.8078800 | 400101 | 4565834 | 1924-34 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68133-foto-08270-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68133-foto-08270-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68133-foto-08270-255-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Marcel·lí Coquillat i Llofriu (1864-1924) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 68154 | Casa Sebastià Sans i Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-sans-i-bori | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11932 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament la façana, el volum i el jardí. | Edifici construït a dos vents, amb un alçat de tres plantes (pb + 1p + golfes) i envoltat d'un jardí limitat per una tanca d'obra i de reixa metàl·lica. La seva planta s'adapta a la parcel·la que ocupa, situada a la cantonada entre els carrers de Sant Isidre i d'Illa de Cuba. Disposa de dues ales articulades mitjançant un vèrtex o xamfrà, en el que se situa la façana principal. En general, el llenguatge formal emprat en la definició estilística dels elements arquitectònics s'emmarca clarament dins de la corrent eclecticista, de la que l'autor de l'obra, Jaume Suñé, és un dels màxims exponents. Les cornises que se situen a la cota dels forjats dels diferents pisos, emfatitzen les visuals horitzontals de la composició, entre les que destaca la del primer pis, configurada com un fris decorat per una greca. De la façana principal l'element més destacat és, sens dubte, el pòrtic de la planta baixa -constituït per dues columnes d'estil jònic-, que suporta el balcó de balustres del nivell principal. L'obertura d'aquest balcó és de forma rectangular i la part superior apareix flanquejada per unes peanyes suportades per mènsules, sobre les quals s'identifiquen un cercles ornamentals en els que s'identifiquen les inicials del propietari 'S.S.'. En el segon pis s'identifiquen tres obertures de petites dimensions. El coronament consta d'una cornisa motllurada de notable volum que clou amb un registre d'antefixes de forma semicircular. Pel que fa a les façanes dels cossos laterals, cal destacar la simetria de la seva composició. Els elements més remarcables són les obertures que corresponen a la planta principal, coronades per timpans triangulars amb els vèrtexs trencat per un segment circular. | 08270-276 | c/ Sant Isidre, 27- c/ Illa de Cuba, 20-22 | Aquest edifici va ser la primera casa construïda en el nou eixample de Sitges, iniciat a partir de l'any 1880 sota la direcció urbanística del propi Jaume Suñé i Juncosa. L'obra va ser promoguda pel periodista i poeta Sebastià Sans i Bori (1852-1928). Es coneix que amb data de 23 de juliol de 1883 el propi Sebastià Sans i Bori s'adreçà a les autoritats municipals per a sol·licitar el permís d'obres reglamentari; malauradament, els plànols del projecte arquitectònic original no s'han conservat. Tanmateix, la construcció pot datar-se en aquell mateix any, en el que ja figura inclosa en el cadastre. L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen, precisament, la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2377700,1.8098100 | 400263 | 4565835 | 1883 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68154-foto-08270-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68154-foto-08270-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68154-foto-08270-276-3.jpg | Legal i física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67979 | Casa Manuel Planas i Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manuel-planas-i-carbonell | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11961 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació íntegra del volum. | Edifici disposat a dos vents que consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p) i de dos frontis articulats mitjançant un ampli xamfrà. El llenguatge formal dels ornaments, de la forma de les obertures i del remat superior és clarament modernista, essent l'element més significatiu la tribuna de dos pisos que ocupa el mencionat xamfrà i que descriurem més endavant. El mur de la façana presenta un estucat que imita la disposició d'un parament regular de carreus. La façana que afronta al c/ Illa de Cuba disposa de dos eixos verticals d'obertures. A la planta baixa s'identifica un gran portal, rectangular, amb els brancals i la llinda de pedra realitzats amb carreus que presenten l'angle intern motllurat; a la llinda és visible un clau en forma de diamant sobre el qual figura la data 1881. Pel que fa a la finestra, aquesta presenta la llinda d'arc rebaixat, amb una mènsula amb motius florals situada just en el seu centre; també disposa d'ampit de pedra. En el primer pis, es localitza un balcó corregut conformat per una volada d'obra, de perfil motllurat i amb els extrems arrodonits, i per una barana metàl·lica, de fundició, amb els barrots en forma de 'S'. Les obertures presenten la part superior emmarcada per una mena de guardapols, d'escàs relleu, que respon a una clara formulació modernista, tant pel que fa a les formes arquitectòniques que simula com a l'aplicació de decoració de temàtica floral. En el segon pis, s'identifiquen dos balcons individuals, en els que s'aplica el mateix disseny. Pel que fa a l'emmarcament de les obertures d'aquest ras, en aquesta ocasió, s'han disposat veritables guardapols en forma d'arcs georgians, que presenten el semicercle central molt ultrapassat. Aquests guardapols culminen per la banda inferior en petits capitells naturalistes i, alhora, es connecten amb la motllura que constitueix el límit inferior del coronament del frontis. La façana culmina en la barana del terrat transitable de l'edifici, que presenta el parament decorat per una retícula esgrafiada de la que pengen motius florals. La motllura superior configura una línia ondulant decorada puntualment amb palmetes i volutes. La façana lateral del c/ Sant Gaudenci mostra idèntics paràmetres aplicats, però, a tres eixos d'obertures i sense balcó corregut en el pis principal. L'extrem d'aquest frontis clou en un cos que en planta baixa presenta un parament cec i en el primer pis una finestra de perfil ondulat, quasi circular. Des d'aquest cos s'accedeix a una terrassa que ocupa la part posterior de la planta noble i que es tradueix a la façana mitjançant una barana de balustres. Pel que fa al xamfrà de la finca, aquest consta en planta baixa d'una porta configurada per un senzill arc rebaixat, mentre que en els pisos superiors es desenvolupa la voluminosa tribuna que caracteritza a aquesta obra del modernisme sitgetà. La tribuna se sustenta per una volada d'idèntic disseny a les que figuren en els balcons, sostinguda per cartel·les i mènsules de diferents dimensions. Totes les obertures presenten formes arrodonides i ondulants i originàriament estaven decorades amb magnífics vitralls policroms que van ser venuts en la dècada dels anys seixanta. En el primer pis, els finestrals estan disposats verticalment, mentre que en el segon s'identifica una altra finestra de forma circular i ondulada, envoltada per bandes, garlandes i altres motius florals en relleu. El coronament de la tribuna està constituït per una línia ondulada amb palmeta central. Just a darrera s'identifica una segona barana, de major alçada, amb un capcer i dos pilars que denoten certa influència gaudiniana. | 08270-121 | c/ Illa de Cuba, 21 -c/ Sant Gaudenci, 32-34 | Manuel Planas i Carbonell (Sitges, 1854-1936) va iniciar els seus negocis colonials en una data desconeguda de la segona meitat del segle XIX. Durant el temps que va residir a Santiago de Cuba es va dedicar a la destil·lació licorera. Va tornar a la seva vila natal l'any 1898, coincidint amb la desfeta colonial espanyola. Just deu anys després va construir-se una casa al conegut c/ Illa de Cuba que, segons consta en una de les seves llindes, és una reforma d'una finca construïda l'any 1881. Sembla que el responsable del projecte fou Gaietà Miret, qui projectà una residència de marcat estil modernista. Tanmateix, la documentació administrativa conservada és confusa, ja que l'Arxiu Municipal de Sitges conserva un plànol del projecte signat per Josep Pujol i Brull l'any 1907, amb el nom de 'Casa Ollé'. És possible que, per algun motiu desconegut, Gaietà Miret portés a terme el projecte original d'aquest altre autor, tal i com figura en l'inventari del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Miret i Raventós, va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per a reprendre finalment l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner, que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas | 41.2377800,1.8095000 | 400237 | 4565837 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67979-foto-08270-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67979-foto-08270-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67979-foto-08270-121-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Raventós (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67999 | C/ Jesús, 58-60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-58-60 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX-XXI | Edifici construït entre mitgeres, que mostra tres nivells d'alçat (pb + 2p) amb tres portes en la planta baixa i quatre balcons en els pisos superiors. En el coronament, els cossos laterals disposen de fals ràfec i el cos central desenvolupa una mena de capcer, de disseny esquemàtic. | 08270-141 | c/ Jesús, 58-60 | 41.2378000,1.8116000 | 400413 | 4565837 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La finca núm. 58-60 del c/ Jesús va ser inclosa dins del Conjunt 19 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, com a mostra d'arquitectura popular de mitjans del segle XIX. Com a tal, aquesta normativa considerava que l'edifici disposava del tipus de protecció IV i aconsellava la conservació estricta de la façana i la restauració total, degut el seu mal estat de conservació. Ignorem si l'edifici que és visible actualment és el resultat d'una reedificació o si es tracta d'una reforma; en qualsevol cas, la construcció que ocupa actualment aquesta parcel·la ha perdut les característiques de l'edifici catalogat i no mostra cap entitat arquitectònica de caràcter històric remarcable. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 68480 | Barraca de vinya de la Trinitat 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-trinitat-5 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca es conserva en bon estat. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. Una de les parets es formada per un marge. | 08270-602 | Parc Natural del Garraf | 41.2381900,1.8483800 | 403496 | 4565838 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68480-foto-08270-602-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | Fotografia de ARTIGAS, CAMPS, PASCUAL (2003:116) | 94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 68481 | Barraca de vinya de la Trinitat 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-trinitat-6 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca es conserva en bon estat. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta irregular i amb la porta de llinda plana. | 08270-603 | Parc Natural del Garraf | 41.2381900,1.8489300 | 403542 | 4565838 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68481-foto-08270-603-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | Fotografia de ARTIGAS, CAMPS, PASCUAL (2003:117) | 98|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 68111 | C/ Sant Bartomeu, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-36 | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial insta a conservar les façanes i a restaurar les obertures de la planta baixa. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. El llenguatge formal utilitzat en el seu disseny l'apropen a l'eclecticisme del moment pre modernista. Si a la planta baixa disposa de tres obertures (un portal central -en el que figura la data de 1878- flanquejat per sengles finestres), a les plantes pisos només disposa de dues obertures cadascuna que menen a sengles balconeres, la volada i amplada de les quals és decreixent, segons l'alçada. El disseny de les baranes és idèntic, però, de ferro amb una greca situada a la zona de sòcol i motius corbs sota del passamà de disseny simple. Les obertures tenen uns emmarcaments que les emfatitzen amb clares diferències; així, a la planta primera, presenten brancals i llindes motllurades, mentre que a la segona planta aquests elements són simples faixes senzilles d'arrebossat, disposant aquestes darreres, però, un trencaaigües motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Corona la façana una cornisa contínua amb força volada decorada amb petites mènsules. El revestiment de la façana imita (a tots els nivells) amb arrebossat, un aparell de carreus de pedra buixardat disposats al trencajunt.</p> | 08270-233 | c/ Sant Bartomeu, 36 | 41.2377900,1.8088800 | 400185 | 4565839 | 1878 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68111-68111-foto-08270-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68111-foto-08270-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68111-68111-foto-08270-233-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 94094 | Barraca de Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vilo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La part posterior de la coberta malmesa. | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc primitiu orientat al sud -est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-194 | Fondo del Viló. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2357400,1.6227100 | 384580 | 4565841 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94094-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94094-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94094-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 68112 | C/ Sant Bartomeu, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-38 | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. El llenguatge formal utilitzat en el disseny del conjunt l'apropa al corrent eclèctic pre modernista. Respon a una organització d'obertures basada en tres eixos verticals i amb una clara simetria de composició. Així, a la planta baixa, se situa la porta d'accés a l'interior del vestíbul que mena a la caixa d'escala, flanquejat per dues finestres. A les dues plantes restants, un balcó central flanquejat per dues finestres completen les obertures dels eixos. Cal a dir que els balcons degraden en amplada i volada, segons l'alçada, així com també el disseny de les baranes (de ferro de fosa) més simple a la darrera planta; les lloses estan decorades amb motllures al cantell i dues mènsules a cadascun. Totes les obertures disposen d'emmarcaments fets a base d'unes faixes simples, fetes d'arrebossat, que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Corona la façana una cornisa contínua amb força volada, motllurada i decorada amb vuit petites mènsules. Damunt la cornisa se situa la barana del terrat, feta d'obra i decorada als extrems i al centre per uns palmells decoratius. El revestiment és complex, ja que situa unes faixes d'arrebossat, contínues i simples, que sobresurten de la línia de façana i que situades a nivell dels forjats emmarquen les superfícies dels pisos. A la planta baixa, l'arrebossat imita un aparell de carreus disposats al trencajunt, mentre que a les dues plantes superiors, imita obra vista de maó.</p> | 08270-234 | c/ Sant Bartomeu, 38 | 41.2378100,1.8088000 | 400178 | 4565841 | c. 1882 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68112-68112-foto-08270-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68112-foto-08270-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68112-foto-08270-234-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 68483 | Barraca de vinya de cala Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cala-forn | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca es conserva en bon estat. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta el·líptica i amb la porta de llinda plana. | 08270-605 | Parc Natural del Garraf | 41.2381600,1.8425700 | 403009 | 4565841 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68483-foto-08270-605-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | Fotografia de ARTIGAS, CAMPS, PASCUAL (2003:118) | 94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67969 | Casa Pere Coll i Bergadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-coll-i-bergada | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial requereix la conservació estricta de les façanes i el manteniment del volum construït; permet el canvi de color del parament | Edifici construït a tres vents i que consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p), excepte a la zona de la façana del c/ Francesc Gumà que correspon al jardí i al cos que ocupa la cantonada amb el c/ Sant Isidre que presenta una terrassa al primer pis. El cos principal de la façana afronta al c/ Francesc Gumà i està emmarcat per pilastres que sobresurten lleugerament del plom del mur i que desenvolupen capitells esquemàtics integrats en la cornisa superior. La porta central d'accés és de forma rectangular i -a l'igual que la resta d'obertures- presenta els brancals i la llinda conformats per carreus amb els angles interiors motllurats- apareix flanquejada per dos grans finestrals. En el pis superior s'identifica una finestra ampitada, emplaçada entre dos balcons; aquests mostren la volada d'obra i la barana metàl·lica, de fundició. El cos de planta baixa que se situa a la cantonada de la finca consta únicament de finestres amb baranes simples. El pany de façana del c/ Sant Isidre presenta també una cornisa amb un fris de petits permòdols, situada sota la barana d'obra de la terrassa existent al primer pis. De la mateixa manera, el cos més elevat de la finca disposa d'una façana lateral que obre a la mencionada terrassa. En ella s'identifiquen dues portes amb cornisa i guardapols d'estil neoclàssic i un registre d'orificis de ventilació de la solera del terrat superior, separats entre ells per mènsules agrupades per parelles; aquesta façana culmina igualment amb una cornisa motllurada i una barana d'obra llisa. El mateix llenguatge formal es detecta a la façana posterior, de tan sols una crugia, que afronta al jardí de la casa i en la que s'identifica una única obertura, concretament una porta que comunica amb una petita terrassa lateral, amb barana metàl·lica. En general, i malgrat la senzillesa de la seva composició, l'edifici pot considerar-se un exemple de l'aplicació de les fórmules arquitectòniques noucentistes, de les que el seu creador, Josep Mª Martino, és un dels màxims exponents. | 08270-111 | c/ Francesc Gumà, 15- c/ Sant Isidre, 29 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2378700,1.8102600 | 400301 | 4565846 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67969-foto-08270-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67969-foto-08270-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67969-foto-08270-111-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 68380 | Les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-forques-0 | MIRET, M.; MIRET, J.(1981) 'Un nou jaciment romà a Sitges', Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, maig 1981. MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf'. Barcelona: Tesina de llicenciatura Facultat de Geografia i Història. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 01/382a de la Carta Arqueològica. Revisió de 2002. VVAA, 'Sitges fa 2000 anys' Ed.: Ajuntament de Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges. | I aC-III | Actualment l'estructura del lacus resta conservada sota un calaix de formigó. | El jaciment es localitza en un petit turonet delimitat per la via del tren i per la carretera C-246. Es tracta d'una àrea en procés d'urbanització, fet que ha motivat la realització de diverses intervencions arqueològiques; tot i això, fins al moment les úniques estructures localitzades són les restes d'un possible lacus romà. En concret, es tracta de la base d'un dipòsit rectangular de 1'70 per 2'10 m. fet d' 'opus signinum' i probablement usat com a contenidor de líquids. Mostra la superfície del paviment amb un lleuger desnivell vers a una cavitat, possiblement destinada a recollir el seu contingut o a realitzar la neteja de l'interior. A més, les intervencions han comportat la recuperació de diversos fragments de ceràmica romana: 'tègules', ceràmica sigil·lada, un fragment de llàntia i ceràmica comuna. Cal fer esment que també es va recollir un fragment de 'skýphoi' de ceràmica precampaniana datable al segle IV aC i del qual no es pot precisar el seu origen, ja que en el jaciment no han aparegut altres materials d'aquesta cronologia. Tot i les poques restes identificades, la presència d'un lacus porta a interpretar que en aquest indret molt probablement s'hi haurien ubicat unes instal·lacions relacionades amb la producció del vi en època romana. | 08270-502 | Prop del port d'Aiguadolç; entre la via del tren i la carretera C-246 de Barcelona a Sitges. | El jaciment fou descobert l'any 1979 per l'arqueòleg M. Miret, moment en què es realitzà la neteja del lacus i una recollida de material. S'han dut a terme diferents actuacions: -Prospecció. Direcció: J. Garcia Targa. Data: 2002, 26 set-14 oct. Motiu: urbanització de la zona. -Intervenció preventiva, excavació. Direcció: J. Garcia Targa. Data: 2002, 2-27 set. Dipòsit restes: Dept. de Cultura de la Generalitat. -Intervenció preventiva, excavació. Direcció: J. Garcia Targa. Data: 2002, 7-27 oct. -Intervenció preventiva, excavació. Direcció: J. Garcia Targa 2003. Data: 15 maig-15 juliol. Dipòsit provisional restes: Dept. Cultura Generalitat. -Intervenció preventiva: excavació, prospecció, control, consolidació, restauració i adequació. Promotors: Entitat urbanística de compensació de la unitat d'actuació Plans Aiguadolç de Sitges. Director: J. Garcia Targa. Data: 2004, 14-30 maig. Dipòsit provisional restes: Arxiu Històric Sitges. El material s'ubica a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2380000,1.8222200 | 401303 | 4565847 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68380-foto-08270-502-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68380-foto-08270-502-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68380-foto-08270-502-3.jpg | Legal | Romà|Antic|Grec | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El jaciment es pot tipificar com un lloc d'habitació a l'aire lliure amb estructures conservades que podrien associar-se a una vil·la. | 83|80|82 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 64067 | Barraca al SE de Carro II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-de-carro-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en un camp erm entre la carretera C-246 i la masia de Carro. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Les parets laterals també estan parcialment enderrocades. La porta d'accés és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa. | 08231-299 | Entre la Pujada de Carro i la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2371700,1.7416700 | 394552 | 4565849 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R56 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | |||||||
| 68153 | Casa Antoni Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-catasus | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal mantenir el volum i conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa, tres pisos i terrat pla transitable. El llenguatge formal que incorpora l'apropa a una estètica eclecticista pròpia de la segona meitat del segle XIX. L'alçada dels habitatges degrada, segons l'alçada, amb un darrer nivell força simple (si es compara amb els inferiors). Destaca del conjunt la balconada del primer pis que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana; a aquesta balconada afronten tres obertures amb elements decoratius basats en l'arquitectura clàssica; és a dir, incorpora frontons a les llindes dins dels quals hi ha relleus amb motius florals. La llosa de la balconada està decorada amb sis grans mènsules amb relleus florals i geomètrics. El tres balcons de la segona planta segueixen la mateixa tònica (llosa, mènsules, motllures, etc) que la balconada de la planta inferior. En aquest cas, però, les llindes incorporen un trencaaigües motllurat decorat amb dues petites mènsules. A la darrera planta es disposen tres senzilles finestres. Corona la façana una cornisa decorada amb petites mènsules. El revestiment, fet d'arrebossat, imita carreus de pedra disposats al trencajunt. | 08270-275 | c/ Sant Isidre, 35 | 41.2379000,1.8099200 | 400272 | 4565850 | 1882 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68153-foto-08270-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68153-foto-08270-275-2.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67991 | Casa Antoni Canals i Porta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-canals-i-porta | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació estricta de les façanes i del volum construït | Edifici construït a dos vents i que disposa de tres nivells d'alçada (pb + 1p + golfes), tot i que les crugies que ocupen els extrems de les dues façanes es desenvolupen en forma de torres quadrangulars, mitjançant l'existència d'un pis més. El frontis principal presenta un sòcol de pedra de carreus rectangulars disposats en filades regulars; d'aquest mateix material està conformat l'angle existent entre les dues façanes i la majoria dels elements arquitectònics. A la planta baixa s'identifica una portalada central, constituïda per un arc de mig punt adovellat, del que sobresurt la clau, molt més voluminosa que les altres dovelles. L'obertura està flanquejada per dues finestres amb llinda monolítica, brancals amb carreus disposats en pinta i ampit de pedra. Ambdues finestres disposen de baranes metàl·liques que imiten en el seu disseny a les tradicionals reixes sitgetanes. El primer pis consta d'una finestra central flanquejada per dos balcons que presenten volades de rajoles i perfil metàl·lic, fixades al mur mitjançant grapes de ferro i suportades per tornapuntes del mateix material. A la segona planta se situa una galeria, de clara inspiració medieval, conformada per arcs de mig punt que descarreguen sobre columnes amb capitells esquemàtics. El coronament de la façana principal disposa d'una falsa volada de teula i fusta -que descansa sobre un registre de permòdols- i de la barana del terrat transitable de l'edifici. Pel que fa al cos que es desenvolupa en forma de torre, destaca la presència d'una finestra en el darrer pis i disposa d'una coberta de teules a quatre vessant. Pel que fa a la façana lateral de la finca, aquesta reprodueix els mateixos trets que s'han descrit, però es caracteritza per l'alineació de les obertures existents, la majoria de les quals són finestres rectangulars d'idèntic disseny a les existents en el frontis del c/ Jesús. S'identifiquen també finestres geminades situades en el segon pis. Cal recordar que l'extrem del frontis culmina en un altre cos en forma de torre que manté la simetria del volum de l'edifici. Tant per la combinació del parament blanc com pels elements arquitectònics de pedra i de caire medievalitzant, aquest edifici recorda a les composicions dissenyades per Miquel Utrillo en el conjunt de Maricel, especialment en els cossos que es desenvolupen en forma de torre i en la qualitat dels materials emprats. El projecte de l'arquitecte Jesús Planas cerca sobretot la representativitat de l'edifici, motiu que justifica les grans dimensions del vestíbul en el que se situa l'escala d'accés als pisos superiors i també l'estudi, el menjador i la cuina amb rebost.; una galeria comunica amb el jardí, que ocupa la part posterior. La primera planta consta de quatre dormitoris, dos dels quals incorporen lavabo. Finalment, a la segona planta es localitzen altres dormitoris, els serveis i un planxador. | 08270-133 | c/ Jesús, 51-53 | 41.2379300,1.8114600 | 400401 | 4565851 | 1921 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67991-foto-08270-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67991-foto-08270-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67991-foto-08270-133-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jesús Planas Calvet | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67965 | Casino Prado. Prado Suburense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-prado-prado-suburense | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges FONTANALS, B. (1994) 'El Retiro: 100 anys i escaig d'història al compàs dels músics de la societat'. Sitges. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:286). Vol. 5. Barcelona. JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. MONTE, M. A. (1987) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11924 PLANES, R. (1952) 'El llibre de Sitges'. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'.Grup d'Estudis Sitgetans. | XX | La normativa del Pla Especial estableix el manteniment estricte del volum construït i de les seves façanes | Edifici de grans dimensions, construït a dos vents i que consta de tres plantes (pb + 2p) que no presenten una alçada homogènia en tota la superfície de la finca. Tota la planta baixa disposa d'un sòcol de carreus de pedra disposats en filades regulars, que contribueix a accentuar l'horitzontalitat de la composició. Les línies verticals es veuen emfatitzades per les filades de maó vist que marquen els angles i la separació dels diferents cossos de la finca. La façana principal afronta al c/ Francesc Gumà i consta de dues zones diferenciades; el cos més proper a la cantonada amb el c/ Sant Isidre presenta tres crugies perpendiculars a la via pública, que es tradueixen clarament en el frontis mitjançant els eixos verticals que determinen les obertures. Destaca l'eix central, tant per la formulació arquitectònica dels elements, com per l'elaboració del programa decoratiu. La porta d'entrada està conformada per brancals i llinda de carreus de pedra, amb la cara interna motllurada; en la seva part superior es desenvolupen pintures d'Agustí Ferrer Pino, de clara inspiració clàssica, emmarcades per franges verticals i horitzontals de maó, entre les que figura la llegenda 'Prado Suburense'. La mateixa tècnica -és a dir, la combinació de maó vist i parament pintat- s'aplica en l'emmarcament de la finestra que es localitza en el primer pis. En aquest cas, l'obertura conformada per carreus està flanquejada per dues pilastres de maó amb tríglifs com a capitell. Sobre l'obertura, un fris de dentellons suporta un frontó semicircular de perfil notablement desenvolupat i motllurat. En el darrer pis d'aquest cos s'identifica una altra finestra, amb ampit de pedra suportat per falsos permòdols i cornisa sobre fris de dentellons. A les crugies laterals d'aquest mateix cos es localitzen diverses finestres que presenten mides dissemblants en cada pis. Destaca el nivell corresponent a les golfes, que mostra en la seva part inferior un parament llis, novament decorat amb pintures de Ferrer Pino -en aquesta ocasió representen balls i escenes festives-, mentre que en la part superior es desenvolupa una galeria conformada per petits pilars de maó. El coronament destaca per la vistosa amplada de la volada, en la que s'observa una magnífica combinació d'elements ceràmics (teula, terracota i maó). La resta de la façana del c/ Francesc Gumà disposa en la seva planta baixa d'una successió de tres arcs de mig punt, el primer dels quals està configurat com una porta, de pedra, que comunica amb un vestíbul decorat per Miquel Utrillo, a base de rajoles de color blau que recorden a l'escala principal i a les terrasses del palau Maricel. Els altres dos arcs desenvolupen sengles finestres de maó massís. La porta adovellada presenta decoració figurativa en baix relleu, en la seva línia d'imposta que es perllonga fins a les finestres; es tracta d'un fris realitzat per l'escultor sitgetà Pere Jou, en el que es representa una cobla, un ball de Carnaval i una orquestra dirigida pel mestre Morera. Els pisos superiors d'aquesta banda del frontis mostren diverses obertures rectangulars de caire més convencional; tampoc s'identifica cap element específic en el coronament. Pel que fa a la llarga façana del c/ Sant Isidre, el llenguatge formal emprat en el tractament dels elements arquitectònics concorda amb el que s'ha descrit anteriorment, si bé el projecte és més senzill, especialment per la menor càrrega decorativa. Destaca el sector més proper a l'angle de l'edifici, on s'inicia un pany de paret sense obertures en el que se situa un panell pictòric clarament inspirat en l'estètica dels mosaics d'època romana. Es representen tres figures flanquejades per columnes jòniques i, en la part inferior, una garlanda que culmina en l'escut de Sitges i en els colors de la senyera. Sobre el panell es localitza un fris figuratiu, monocrom, que recorda les columnes romanes amb els relleus que commemoren les campanyes bèl·liques imperials. | 08270-107 | c/ Francesc Gumà, 6-14 - c/ Sant Isidre, 23-27 | La societat recreativa 'Casino Prado' -a l'igual que l'anomenada 'El Retiro'- té els seus orígens a l'inici de la segona meitat del segle XIX, en l'antic casino sitgetà conegut amb el nom de 'El Suburense'. El Prado Suburense va ser construït l'any 1869 i consistia únicament en una nau rectangular on es celebraven balls. Posteriorment es va construir un edifici de planta i pis al que s'accedia pels carrers de Jesús i del Ferrocarril (antiga denominació del c/ Francesc Gumà). L'any 1918 la societat va vendre una part dels terrenys situats al c/ Jesús. Ambdues entitats han promogut i organitzat bona part de les activitats culturals i lúdiques de la vida sitgetana d'ençà de la seva fundació, paper que continuen desenvolupant en l'actualitat. L'any 1877 el soci d'honor fou l'artista Santiago Rusiñol i el 10 de setembre de 1893, el Casino va ser l'escenari de la Segona Festa Modernista. La fesomia actual de la finca és obra de l'arquitecte Josep Mª Martino mitjançant les obres realitzades l'any 1925. Tanmateix, amb el decurs dels anys la seu ha anat experimentant altres transformacions. La vàlua de l'edifici, a nivell patrimonial, resideix també en el fet d'agrupar intervencions d'artistes locals destacats en diferents disciplines, com el pintor Agustí Ferrer Pino, l'escultor Pere Jou i l'enginyer Miquel Utrillo. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2379400,1.8106200 | 400331 | 4565853 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | (Continuació descripció) La planta baixa presenta, en aquest frontis, una alternança de portes rectangulars i de petites finestres circulars. En el primer pis s'identifiquen cinc finestres amb ampit de pedra i la llinda recta, decorada amb l'anomenada clau en forma de diamant. Finalment, el darrer pis mostra un successió de finestres geminades d'arc de mig punt, realitzades en maó. El cos que s'ubica en l'extrem esquerre d'aquesta façana mostra escasses obertures i podria correspondre a una ampliació del conjunt, relativament recent.Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 68142 | Casa Arias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-arias | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament el volum exterior, el pati posterior i la seva tanca. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. La característica de l'edifici rau en el punt de confluència de les dues façanes que té, que és aixamfranat, on hi ha d'un eix d'obertures, totes elles amb llindes d'arcs escarsers. La façana que afronta al carrer de l'Illa de Cuba és més estreta i en ella s'organitzen dos eixos d'obertures de les mateixes característiques que la del xamfrà. La façana afrontada al carrer de Sant Gaudenci disposa de quatre eixos d'obertures, dos dels quals segueixen la mateixa estructura definida anteriorment. Els baixos han sofert diverses modificacions que han variat l'estructura original. Els balcons disposen d'una llosa decorada per petites mènsules i una barana de ferro de barrots helicoïdals amb una decoració central a base d'un cercle, també de ferro de forja. Les finestres també disposen d'unes llindes en forma d'arc escarser. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat, feta de ferro i de disseny senzill, amb matxons d'obra de reforç. El revestiment de la façana és simple, feta d'arrebossat senzill, sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable. | 08270-264 | c/ Sant Gaudenci, 25-27- c/ Illa de Cuba, 23 | Joan Arias Vidal va néixer a Sitges l'any 1877 i va ser un dels vilatans que, amb tan sols catorze anys, va emigrar a les colònies espanyoles amb l'objectiu d'enriquir-se amb els negocis d'ultramar. S'establí a Santiago, on fundà la casa de teixits 'Las Santiagueras', i a Guantánamo, on administrava la cantina del ingenio de sucre 'San Miguel'. Va arribar a ser tinent dels 'Voluntarios de la Isla de Cuba'. Ja des de 1915 va projectar una gran residència a la seva Sitges natal, on va tornar l'any 1930. En el projecte arquitectònic inicial, la façana principal es coronava amb una torre amb coberta de doble vessant; sis mesos després de la presentació dels plànols, el mateix propietari va demanar una modificació en què se suprimia aquest element. | 41.2379300,1.8093600 | 400225 | 4565854 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68142-foto-08270-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68142-foto-08270-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68142-foto-08270-264-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Lluís Pujolar | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 68305 | Salvador Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salvador-coromines | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga al manteniment del volum construït, de les façanes i de la ubicació del jardí. | Edifici aïllat estructurat bàsicament en planta baixa i pis, encara que hi ha zones de només planta baixa. La coberta és composta formada per diverses vessants de teules, els careners de les quals s'entrecreuen donant la sensació d'estar davant d'un edifici amb planta basilical (encara que no ho sigui). A la zona afrontada al carrer de Josep Carbonell Gener es disposa una tribuna semicircular amb coberta plana (terrassa del pis superior) i barana de balustres. A la part més occidental s'articula un porxo d'entrada amb terrat pla i barana d'obra amb gelosies. Dit porxo està suportat per sengles columnes d'estil jònic. A la part posterior afronta un cos d'edifici de planta baixa i dos pisos, on la planta baixa és una galeria porxada suportada per columnes d'estil toscà que sostenen un enteixinat de bigues de fusta. Els ràfecs de les cobertes estan decorats amb mènsules, probablement de fusta (o pintades) que contrasten amb l'arrebossat senzill de totes les façanes, pintat de color blanc. Les obertures són senzilles, amb llindes rectes sense que s'apreciïn motius decoratius remarcables. Finalment, i en un dels angles de l'edifici situat entre la tribuna i el porxo principal d'entrada, se situa una estructura poligonal (tres costats) de només planta baixa i una barana de la terrassa superior d'obra amb gelosies, de les mateixes característiques que es troba damunt del porxo de l'entrada. | 08270-427 | c/ Josep Carbonell i Gener, 24- c/ Ciutat de Toledo, 8 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2379500,1.8106300 | 400332 | 4565854 | 1929 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68305-foto-08270-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68305-foto-08270-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68305-foto-08270-427-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 94368 | Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencarroques-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aflorament d’arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià superior, Miocè inferior) on s’hi van recuperar diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>a nivell de gènere i/o espècie.</span></span></span></span></span></p> | 08058-288 | Carrer del Centaure. Nucli de Trencarroques. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jordi Cirés, cap de l’àrea de cartografia geològica de l’Institut Geològic de Catalunya, l’any 2013 comunica la troballa de fòssils vertebrats per part dels geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré. </span></span></span></span></span></p> | 41.2361000,1.6417500 | 386176 | 4565856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Època del Ramblià (Miocè inferior) | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 68152 | Casa Josep Planes i Casa Pere Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-planes-i-casa-pere-catasus | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11959 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SINTES, M. (2003) 'Pintures i escultures de l'Hotel Romàntic de Sitges'. Sitges | XIX | El Pla Especial estableix que cal mantenir el volum i conservar estrictament les façanes. | Es tracta de dos edificis construïts entre mitgeres i contigus, que presenten façanes amb idèntica composició i amb un plantejament unitari, marcat pel tractament formal dels elements arquitectònics a través del llenguatge eclecticista. El seu alçat és de tres plantes (pb + 2p) i disposen d'obertures de forma rectangular; concretament, un balcó corregut amb tres sortides a la planta principal i tres balcons individuals a el segon pis, essent ampitats els que se situen en els laterals. Totes les obertures disposen de cornises horitzontals, a mode de guardapols, decorades amb motius florals de fulles d'acant que culminen en una antefixes. En el coronament s'identifica la cornisa motllurada, suportada per conjunts de mènsules i barana calada, amb grans capcers semicirculars en el centre. Del seu interior destaca especialment el fons pictòric, de més de dues-centes obres, que es troba exposat en el conjunt de les seves dependències. Aquesta col·lecció pictòrica està integrades per obres del segle XIX i XX amb autors com E. Arranz, R. Calsina. E. Bosch Roger, R. Sanvisens, F. Miralles, E. Grau Sala i Florència Coll, entre d'altres. Una de les sèries més destacada correspon a l'anomenada 'nova figuració', que inclou obres d'artistes formats a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a la dècada dels anys seixanta. | 08270-274 | c/ Sant Isidre, 31-33 | Amb data de 15 d'octubre de 1898, Pere Catasús i Josep Planes s'adreçaren a les autoritats municipals per tal d'obtenir la llicència d'obres necessària per a reformar dues cases contigües que posseïen en el c/ de Sant Isidre. Els plànols adjunts a l'expedient administratiu apareixen signats pel mestre d'obres Jaume Suñé i van ser aprovats el dia 21 del mateix mes i any. Les finques han experimentat modificacions posteriors, sempre respectant les façanes eclecticistes. L'any 1956 es va transformar l'interior de Casa Planes, avui Casa Coll, que actualment està estructurada en tres habitatges, mentre que Can Catasús alberga el conegut 'Hotel Romàntic', que va ser fundat per Gonçal Sobrer com a 'Hotel Tròpic'. L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen, precisament, la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2379600,1.8100700 | 400285 | 4565856 | 1898 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68152-foto-08270-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68152-foto-08270-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68152-foto-08270-274-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. Els edificis també són coneguts com Casa Coll i Hotel Romàntic. | 98|102 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67869 | Carretera de Vilafranca, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vilafranca-1 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | Segons la normativa del Pla Especial, manteniment obligat de la façana principal. Es permeten actuacions en el frontis lateral si es respecten els eixos verticals. | <p>Edifici a dos vents, de tres nivells d'alçada (pb + 2p). La façana principal obre a la via més important, mentre que el frontis lateral es considera de servei. Disposa d'un portal amb llinda conformada per un arc rebaixat, balcó central al primer pis i finestres a la planta superior. El balcó consta d'una volada, probablement conformada per llosanes de pedra i la barana metàl·lica presenta un sòcol decorat amb volutes confrontades. El coronament mostra una cornisa motllurada i una barana d'obra llisa al terrat transitable de la finca. Pel que fa a la façana lateral, els elements arquitectònics no presenten una entitat significativa i les obertures tampoc estan ordenades amb eixos verticals ben definits. S'observa, no obstant, un nivell d'alçat més que en el frontis principal; no es perllonga la cornisa ni la barana d'obra del terrat. L'edifici constitueix una mostra d'arquitectura popular sitgetana vinculada a usos agrícoles i actualment reconvertida com a local comercial.</p> | 08270-11 | Carretera de Vilafranca, 1 | 41.2379600,1.8074900 | 400069 | 4565859 | 1800-50 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67869-67869-foto-08270-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67869-67869-foto-08270-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67869-67869-foto-08270-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67980 | C/ Illa de Cuba, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-illa-de-cuba-25 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | f. XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana. | Edifici construït entre mitgeres i que consta de tres plantes en alçat (pb + 2p). Les solucions constructives i estilístiques aplicades responen als plantejaments de l'arquitectura eclecticista, amb una marcada inspiració neoclàssica. La composició del frontis principal s'estableix a partir de tres eixos verticals, determinats per l'alineació de les obertures existents. L'horitzontalitat es veu emfatitzada a partir del balcó corregut que se situa en el primer pis, de l'ús de cornises per a traduir a l'exterior els forjats de l'edifici i del disseny del seu coronament. Pel que fa al parament extern, destaca l'estuc que imita carreus de pedra, tot combinant textures llises i rugoses i creant un efecte òptic d'escacat. A la planta baixa, l'accés se situa a la banda lateral esquerra, mentre que les altres dues obertures estan constituïdes per dos finestrals ampitats configurats seguint el model dels tradicionals 'quartos de reixa'. Pel que fa als pisos superiors, totes les obertures són rectangulars i presenten bona part de l'angle inferior de la llinda treballat amb un bisell. A la planta principal, és visible un gran balcó corregut que emmarca tres obertures i que presenta la volada conformada per llosanes de pedra amb motllures de perfil recte i suportada per un joc de voluminoses cartel·les. Les baranes, de ferro de fundició, mostren decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. En el segon pis s'identifiquen tres balcons ampitats, d'idèntic disseny i, finalment, el coronament consta d'una cornisa notablement desenvolupada i sostinguda per permòdols i d'una barana metàl·lica de disseny senzill. | 08270-122 | c/ Illa de Cuba, 25 | 41.2379800,1.8093500 | 400225 | 4565859 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67980-foto-08270-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67980-foto-08270-122-2.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67870 | Carretera de Vilafranca, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vilafranca-3 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | Segons la normativa del Pla Especial, conservació estricta de la façana. Es permet afegir un pis, sempre que les noves obertures respectin la composició del frontis; unificar el color del parament extern. | <p>Edifici de tres nivells d'alçada (pb + 2p) que destaca per la simetria de la seva composició. En la planta baixa mostra un portal central -amb llinda conformada per un arc rebaixat, sobre el qual figura la data 1880- que dóna accés a un local comercial; està flanquejat a l'esquerra per la porta que dóna accés als pisos superiors i a la dreta per una finestra. En el primer pis s'identifiquen dos balcons ampitats, amb una reixa metàl·lica que presenta en el centre una decoració a base de volutes. La planta segona consta d'un balcó corregut amb dues obertures; la volada, probablement d'obra, mostra perfil motllurat. En el coronament, són visibles dues petites obertures que ventilen la solera del terrat a la catalana, així com una cornisa de maons i una barana d'obra llisa.</p> | 08270-12 | Carretera de Vilafranca, 3 | 41.2380100,1.8074300 | 400064 | 4565865 | 1880 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67870-67870-foto-08270-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67870-foto-08270-12-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 94221 | Barraca Fondo del Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-fondo-del-blau | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior, a l’angle nord-oest conserva una menjadora de reduïdes dimensions.</span></span></span></span></p> | 08058-244 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2356300,1.5936200 | 382142 | 4565868 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94221-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94221-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94221-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 67871 | Carretera de Vilafranca, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vilafranca-5 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | Segons la normativa del Pla Especial, conservació estricta de la façana. | <p>Casa de veïns de tres nivells d'alçada (pb + 2p) que presenta un portal central amb els brancals i la llinda conformats per carreus de pedra, aquesta darrera en forma d'arc rebaixat. Els pisos superiors no mostren cap element arquitectònic d'entitat significativa, consten d'obertures simples configurades a mode de balcons sense volada o finestrals. En el coronament s'identifica la barana metàl·lica del terrat transitable de la finca, realitzada amb barrots senzills. La finca data d'inici del segle XIX, però presenta una intensa reforma de la segona meitat del segle XX.</p> | 08270-13 | Carretera de Vilafranca, 5 | 41.2380600,1.8073200 | 400055 | 4565870 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67871-67871-foto-08270-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67871-foto-08270-13-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Manuel Ribes i Riera | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus A, i es considera un bon exemple d'intervenció recent sobre un edifici d'inici del segle XIX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 94093 | Barraca del camí de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-villano-0 | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega realitzat amb pedres col·locades a mode de sardinell damunt la llinda. A l’interior, al mur de llevant s’hi documenta una fornícula. </span></span></span></span></p> | 08058-193 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2358100,1.6061700 | 383194 | 4565871 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94093-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94093-193-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 67889 | C/ de les Ànimes, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-de-les-animes-5 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga al manteniment estricte de la planta baixa i del primer pis. En la remunta les actuacions s'ajustaran a la normativa del Pla Especial | Edifici de tres nivells d'alçada (pb + 2p) amb dues obertures en cada pis, corresponents a una porta i una finestra a la planta baixa i dos balcons ampitats en els pisos superiors. En general, el frontis destaca per l'ús del maó vist que, a més de definir les obertures i les cornises, arriba a substituir elements habitualment metàl·lics, com ara les baranes dels balcons. Dues petites cornises de maó tradueixen a l'exterior els forjats corresponents al primer pis i a la solera del terrat de l'edifici. En aquesta darrera, cal mencionar les obertures de ventilació, de forma rectangular i amb gelosies construïdes també amb maó, a l'igual que la cornisa que se situa sota la barana del terrat transitable de la finca. | 08270-31 | c/ de les Ànimes, 5 | 41.2381100,1.8115800 | 400412 | 4565871 | 1800-25 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67889-foto-08270-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67889-foto-08270-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67889-foto-08270-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 68588 | Figuera de les pagodes (Ficus religiosa) de la Pl. Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-les-pagodes-ficus-religiosa-de-la-pl-pescadors | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de l'Índia, Pakistan i la Xina, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc llis de color gris vermellós amb fulles simples, senceres, alternes, nervadura pinnades i forma triangulars de color verd blavós que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc. Fructifica en forma de figa, de color púrpura i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És interessant per la forma i mida de la fulla, es tracta d'una espècie invasora. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 38 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-710 | Pl. Pescadors (Cases Noves) | 41.2381600,1.8167400 | 400844 | 4565871 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari i la raresa. Té un pi al costat que el tapa una mica.L'expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 67970 | Casa Antoni Carreras Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-carreras-robert | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1903-1908. COLL, I. (1981) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11933 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Manteniment del volum, conservació íntegra de les façanes i de la tanca del jardí, sempre d'acord amb la normativa del Pla Especial | Edifici unifamiliar, envoltat per un jardí al que obre la seva façana principal. La construcció disposa de dos nivells d'alçat (pb + 1p) i de tres cossos, dels quals el central -més elevat- es desenvolupa com una torre que alberga la caixa de l'escala interior. La façana principal és, doncs, perpendicular al c/ Francesc Gumà, afrontant al jardí de la finca, mentre que existeix una frontis lateral, de menors dimensions, que dóna directament a la mencionada via. El llenguatge formal de l'edifici és clarament neogòtic i s'aplica amb molta uniformitat al conjunt de l'edifici, fet que permet emmarcar l'obra dins la corrent del modernisme historicista. Aquest tractament es detecta en la configuració dels volums construïts, en les obertures dotades de guardapols culminats per brotons, en les finestres geminades i en la barana que tanca el terrat del segon pis, que mostra cercles amb trifolis. En el coronament de l'edifici s'identifica l'habitual cornisa, un fris de dentellons i la volada de la coberta a vessants. | 08270-112 | c/ Francesc Gumà, 17- c/ Sant Isidre, 32-38 | La documentació que conserva l'Arxiu Municipal de Sitges permet datar aquest edifici l'any 1908. El 21 de gener d'aquest any, Antoni Carreras i Robert va demanar permís al consistori per a la construcció de la casa, adjuntant els plànols dels projecte arquitectònic realitzat per l'arquitecte Eduard Mercader, amb data de l'11 de gener de 1908. La llicència d'obres fou concedida el 23 de gener següent (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1903-1908). Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella, va obtenir el títol l'any 1877 i, entre els càrrecs que ostentà figura la presidència de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya. La seva obra es desenvolupà majoritàriament a Barcelona, on destaca la restauració de l'església de Sant Pere de les Puelles (1911) i de la parròquia de Sant Francesc (1912). | 41.2381100,1.8100800 | 400286 | 4565873 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67970-foto-08270-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67970-foto-08270-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67970-foto-08270-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Eduard Mercader i Sacanella | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67890 | C/ de les Ànimes, 7-9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-de-les-animes-7-9 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons el Pla Especial, la casa nº 7 és substituïble (article 21 de la normativa). Si es manté, s'hi pot construir un segon pis, traslladant el coronament, i afegir una segona obertura al primer pis. En la casa nº 9 es pot construir un segon pis, reculat 3 m del pla de la façana. | Es tracta de dues cases que mostren característiques dissemblants i que estan catalogades amb nivells de protecció igualment diferents, establerts en funció de la seva vàlua arquitectònica. La finca nº 7 correspon a un edifici de tres nivells (pb + 1p + golfes) i no presenta cap mena d'entitat arquitectònica de caràcter històric, per la qual cosa es considera enderrocable en el propi Pla Especial municipal. Quant a la finca nº 9, aquesta presenta dos nivells d'alçat (pb + 1p) i la composició del seu frontis incorpora elements que, tot i la seva senzillesa, responen a un tarannà certament eclèctic. El programa decoratiu és més elaborat en la primera planta que en els baixos, on s'identifiquen una porta i una finestra; aquesta darrera mostra l'ampit motllurat i una reixa metàl·lica decorada. Una cornisa llisa es correspon amb el nivell del forjat del primer pis, en el qual la façana consta d'un balcó i una finestra. El balcó presenta la volada, probablement d'obra, amb el perfil motllurat, a l'igual que l'ampit de la finestra; la barana és metàl·lica i el disseny dels barrots indica la fundició com el procediment aplicat en la seva realització. Les dues obertures estan emmarcades per una banda llisa que sobresurt del plom de la façana i que, en els angles superiors, està decorada amb un motiu floral en relleu. Sobre aquestes obertures és visible un fris sense relleu, decorat amb escacat pintat i un registre de mènsules amb forma de voluta que sustenta la cornisa de perfil motllurat. Finalment, s'identifica la barana d'obra del terrat que desenvolupa tres plafons graonats i que, en conjunt, insinuen un coronament de merlets. | 08270-32 | c/ de les Ànimes, 7-9 | 41.2381600,1.8115600 | 400410 | 4565877 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67890-foto-08270-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67890-foto-08270-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67890-foto-08270-32-3.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquests edificis disposen del tipus de protecció V. Estan catalogats com elements de tipus A. | 119|102|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 68151 | Casa Joan Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-capellades | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici ha estat restaurat recentment i se li ha afegit un pis tal i com permetia la normativa del Pla Especial. | Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres i amb una façana estructurada en alçat en planta baixa i dos pisos. El llenguatge formal incorporat apropa l'edifici a una estètica eclèctica pre modernista. Tres eixos verticals defineixen la distribució d'obertures, amb una simetria clara. A la planta baixa s'incorpora una porta central flanquejada per sengles finestres, tres elements decorats amb una llinda en forma d'arc escarser i uns emmarcaments amb faixes motllurades simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la planta pis, un balcó central (amb dues petites mènsules sota la llosa) està flanquejat per dos balcons ampitadors, amb llindes rectes i unes faixes d'emmarcament similar. A la darrera planta, tres senzilles finestres estan emmarcades per un trencaaigües en forma d'arc escarser. Els nivells dels forjats hi són indicats seguint uns models diferents segons el nivell. Destaca el de primer pis, amb una cornisa decorada amb petits arcs de mig punt, com si es tractés d'unes arcuacions lombardes pròpies de l'arquitectura romànica. Tota la façana està revestida per un arrebossat simple. | 08270-273 | c/ Sant Isidre, 21 | 41.2381700,1.8108100 | 400347 | 4565879 | 1886 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68151-foto-08270-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68151-foto-08270-273-2.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Pere Ros i Tort | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 68589 | Amèlia (Melia azederach) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amelia-melia-azederach | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud i est de l'Àsia, pertany a la família 'Meliaceae'. Té un tronc estriat de color marró vermellós amb fulles compostes, alternes i imparipinnades de color verd fosc que broten a mitjans de primavera. Floració en inflorescència de color lila que es produeix a finals de la primavera. Fructifica en drupes, els fruits són de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És interessant per la intensitat cromàtica de les fulles i fruits, així com per la seva ombra. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 46 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-711 | c/ Illes Balears (Cases Noves) del c/ Illes Balears | 41.2382500,1.8178700 | 400939 | 4565879 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica i funcionalitat. Ha estat sempre podada en vas.L' expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 67985 | C/Illa de Cuba, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cilla-de-cuba-30 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial determina la conservació de la façana i permet afegir un segon pis, sempre que es reculi 3 metres de la línia del frontis | Edifici construït entre mitgeres, que consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p) i que presenta el seu parament extern arrebossat amb un morter de tonalitat rosada que imita diferent textures, especialment en la zona en què se situa l'entrada principal. En general, el llenguatge formal de la composició s'emmarca dins dels paràmetres de l'eclecticisme, destacant també la simetria i la senzillesa del frontis. A la planta baixa s'identifiquen tres portes; la central, de disseny rectangular, disposa d'una franja que sobresurt del plom del mur i que emmarca la seva part superior, a mode de guardapols i que presenta forma d'arc rebaixat amb imposta de ceràmica; les obertures que la flanquegen també mostren llindes d'arc rebaixat i han estat recentment restaurades. Un senzilla cornisa tradueix a l'exterior el forjat del primer pis que consta, en façana, de tres finestres amb ampit de rajoles i un disseny de la seva part superior idèntic al de la porta d'accés anteriorment descrita; destaca especialment l'obertura central, geminada, mitjançant un pilar que culmina en un capitell esquemàtic. Pel que fa al coronament, aquest s'inicia amb una cornisa motllurada de notable volum, sobre la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable de l'edifici. Aquesta darrera combina el material d'obra amb barrots metàl·lics de disseny helicoïdal. La part d'obra presenta el perfil superior ondulat i s'alterna amb pilars coronats per elements de forma ovalada irregular; a la zona central es desenvolupa una mena de capcer, amb un ócul en forma d'ova irregular a cada costat. | 08270-127 | c/Illa de Cuba, 30 | 41.2381800,1.8093500 | 400225 | 4565881 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67985-foto-08270-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67985-foto-08270-127-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 68327 | Ermita de la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-santissima-trinitat | COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11986 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (2004) 'Llibre de Sitges'. Sitges | XVII-XIX | El Pla Especial considera que s'ha de conservar estrictament el volum i les façanes. | Ermita de petites dimensions i de tipologia popular, situada a 179 metres sobre el nivell del mar, a ponent de Vallcarca i a l'interior d'una petita serra que arriba fins al mar en la punta Ferrosa. Arquitectònicament, destaca per l'asimetria del seu plantejament i del volum construït. Disposa d'una doble espadanya i de diversos contraforts. La coberta de la nau principal és a una única vessant i els murs apareixen encalats. Al seu costat s'identifiquen una sèrie de construccions annexes, de les quals destaca la casa dels ermitans d'estil modernista. | 08270-449 | Carretera de Barcelona a Calafell (C-246). Desviament a l'alçada del km. 32 | La primera menció documental de l'ermita data de l'any 1373, moment en què la parròquia de Sitges va autoritzar a Bernat Serra, veí del lloc, per a construir un oratori i un habitacle. Segons la tradició, l'ermita es va aixecar en aquest indret per haver-se trobat una creu amb la imatge de la Trinitat. Es realitza una processó per Sant Isidre i la seva festa és el diumenge abans de Corpus. A finals del segle XVIII es va enfonsar la teulada. L'edifici va ser restaurat l'any 1855 amb una operació realitzada per l'arquitecte Jaume Suñé i Soler. Tradicionalment s'ha fet servir com a punt de vigilància. Durant la Guerra Civil va ser saquejada. | 41.2386300,1.8538300 | 403953 | 4565881 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68327-foto-08270-449-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68327-foto-08270-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68327-foto-08270-449-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquestes construccions disposen del tipus de protecció II. Les finques estan catalogades com a tipus C. | 98|119|94|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,09 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc