Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72187 | El Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lloret | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PALAU i RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l' Anoia; dins Miscel·lània penedesenca, vol. XV,Institut d'Estudis Penedesencs; pàgs. 591 a 619. | XVI-XVIII | Sostre esfondrat i façana principal a punt de caure. | Gran masia, fruit de diverses ampliacions que venen determinades en diferents llindes de les obertures, situada en la llera de la Riera Gran, per sota Miralles, i envoltada de camps de conreu. És de planta rectangular i constava de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta que era de teules àrabs, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. A la façana principal, que és a punt de desplomar-se, destaquen les finestres emmarcades amb carreus i portes disposades asimètricament i el portal principal d'accés de punt rodó adovellat. Davant de la casa hi ha l'era de batre Els paraments externs són de pedra vista amb restes d'arrebossat en algunes parts. | 08297-35 | Segur | Molt a prop, hi havia el molí de la casa. | 41.6640400,1.5037000 | 375429 | 4613558 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72187-foto-08297-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72187-foto-08297-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72187-foto-08297-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa uns anys van sostraure l'escut de la façana principal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72188 | Cal Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlo | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XIX-XX | Masia que forma part del grup de les casetes d'en Jordana. És la situada més al sud i als quatre vents. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments externs són arrebossats. Per la part posterior s'observa la rampa i l'espai del cup de vi que segurament es conserva. Té diversos volums i coberts al voltant i el pati davanter està delimitat per un annex adossat a la casa i una tanca amb la porta metàl·lica. | 08297-36 | Segur | 41.6747000,1.4719100 | 372803 | 4614788 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72188-foto-08297-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72188-foto-08297-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||||
| 72189 | Els Corrals de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-corrals-de-segur | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XX | Casa rural als quatre vents situada a la cruïlla de la carretera d'accés al nucli de Segur amb la BV 1001, de Sant Guim de Freixenet a Sant Martí Sesgueioles. En una zona elevada on disposa d'un domini del territori. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. El ràfec és una renglera de tres rajols ceràmics. L'acabat exterior dels paraments és arremolinat i de pedra vista i les obertures són arrebossades. | 08297-37 | Segur | El nom dels Corrals de Segur li ve, segons diuen, perquè era el lloc on el baró de Segur, tenia els corrals dels seus ramats, on tots els pagesos que estaven sota el seu domini portaven la seva part, el seu tribut quan corresponia. La casa antiga és la petita construcció de planta rectangular, orientada migdia, que ara fa les funcions de magatzem. La casa gran és una construcció que va començar l'avi de l'actual propietari, Jaume Casanovas Prats, que en fou el primer propietari, ja que abans eren els masovers del Masot. | 41.6791700,1.4744600 | 373024 | 4615280 | 1937 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72189-foto-08297-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72189-foto-08297-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72190 | El Masot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-masot-0 | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia situada a l'extrem meridional del Pla del Masot, a ponent de Secanella, on s'aprecia una bona extensió del territori. Està format per l'edifici principal, de residència i un antic cobert destinat a bestiar i tasques agrícoles. La masia és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els paraments són de pedra vista, i en algun sector amb arremolinada. L'aspecte general és de molta solidesa. A la façana principal només hi ha tres obertures; la porta d'accés amb llinda plana, brancals i llindar de pedra carejada; i dues finestres a la planta pis, una amb ampit de pedra treballada i l'altra amb balcó. La masia està unida al cobert per un mur de pedra vista d'uns 4 o 5 metres d'alçada. Destaca un safareig de rentar roba amb pou al costat, protegit per una estructura amb bigam i teules àrabs a un sol vessant, orietat a sud-oest. | 08297-38 | Segur | 41.6741000,1.4793800 | 373424 | 4614710 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72190-foto-08297-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72190-foto-08297-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com el Masot vell | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72191 | El Masot de Durban | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-masot-de-durban | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XVIII | Masia situada a la Plana de Durban, en una zona elevada des d'on es domina una bona extensió de territori. Juntament amb Cal Guardià formen part de l'anomenat Grup o nucli de Durban. És una gran masia configurada per diversos cossos amb l'acabat exterior de pedra vista. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Tota la propietat està envoltada per un tancament de pedra seca, reforçat amb ciment al damunt del qual, per la part més alta que correspon amb la façana principal, s'ha aixecat, amb blocs de formigó, trencant amb l'harmonia del conjunt. | 08297-39 | Segur | 41.6723400,1.4552300 | 371410 | 4614550 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72191-foto-08297-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72191-foto-08297-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||||
| 72192 | Font de La Carota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carota | XX | Font d'aigua de surgència situada al costat del camí que mena a La Torre Nova, des de la carretera BV- 1005. Es troba en el vessant dret de la Riera de Veciana, gairebé enfront el Molí de a Carota, situat a l'altre costat de la riera i de la carretera. Consisteix en un brollador amb broc metàl·lic clavat en el marge. L'aigua sortint fa una petita bassa i un reguerol que segueix paral·lel pel marge del camí i on creix abundant la vegetació. S'observa una gran quantitat de boixos, pi blanc i diferents espècies de sotabosc. Al damunt de la surgència mateix hi ha una alzina. Aprofitant l'aigua que es perd camí avall s'ha detectat una vegetació típica de zones humides, predominant clarament la boga de fulla estreta (T. Angustifolia), que és una gran herba que arrela dins l'aigua i que acostuma a créixer als tolls de rieres i basses o en els cursos més calmats d'aigua. Les fulles són de color verd clar i no passen d' un centímetre d'amplada. També hi ha en gran abundància el jonc boval (Scirpus holoschoenus), i herbassar propi de zones humides que han acabat per envair la totalitat de la font. | 08297-40 | Riera de Veciana | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, aquesta troba una sortida i brolla com una font. | 41.6497900,1.5019000 | 375251 | 4611978 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72192-foto-08297-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72192-foto-08297-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la boga se'n poden utilitzar les fulles per a la fabricació de cistells i les inflorescències com a ornament. La base blanca de la boga i del jonc boval és comestible. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72193 | Can Pareres; Noviciat de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pareres-noviciat-de-la-salle | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. http://www.casalstmarti.lasalle.cat/ca/index.htm ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. | XI-XX | La construcció del noviciat de La Salle, actual Casal Sant Martí, es va fer aprofitant l'edifici del mas de Pareres, del que encara se'n pot veure algunes estances a la part baixa, concretament a l'extrem de llevant d'un dels cossos principals de la nova construcció. Destaca de l'antic edifici la zona de celler, amb una doble nau dividida per columnes que suporten les voltes d'aresta romana. També en destaquen la façana de migdia, que actualment dóna al jardí i de la que se'n conserva l'accés, i un mur de ponent, que resta a l'interior de la nova construcció, i unes pintures murals al sostre. L'edifici modern, fet entre 1956 i 1959, està format per diversos cossos el principal dels quals forma una 'L'. L'espai és distribueix a partir de la seva funció: la capella a la dreta, orientada de nord a sud; els espais de serveis, cos orientat de ponent a llevant; i un cos annex on es reserva per a residència, oci i repòs, aixecat en angle amb el cos de la capella i paral·lel a una porxada que delimiten l'espai obert de pati de rebuda. Destaquen també dos campanars en forma de torre i coberta piramidal. | 08297-41 | Segur | L'antic Mas Pareres, on s'alça l'actual casal, formava part de la baronia de Segur. Està documentat des del segle XII, concretament en una donació de l'any 1136 de la família Segur al monestir de Santa Maria de l'Estany. Més tard, l'any 1172, Berenguer de Boixadors i la seva muller Dolça, confirmen al monestir de l'Estany la donació del mas de Pareres. | 41.6869500,1.4862800 | 374023 | 4616126 | 1956 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72193-foto-08297-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72193-foto-08297-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72193-foto-08297-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La finca fou adquirida pels Germans de La Salle l'any 1956 i destinada a noviciat fins l'any 1970. En el santuari hi ha les restes dels germans màrtirs de la guerra civil espanyola (1936-39). Té 140 Ha d'extensió entre boscos i conreus. | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72194 | Pallissa del pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-pesseta | XIX-XX | Ensorrada, sense coberta ni façana principal. | Antiga pallissa situada en el camí, de recent obertura, per adreçar-se a la capella de Sant Gabriel, al costat d'un dipòsit d'aigua per incendis. És de planta rectangular i no conserva la coberta, que per l'estructura de les restes visible podria ser d'un sol vessant amb les aigües desguassant a la façana posterior. Els murs són de pedra sense arrebossar. No conserva la façana principal, orientada a migdia; però sí un pilar central de secció quadrada. | 08297-42 | Veciana | Cal Pesseta era una casa del nucli de Veciana, de la que no hem pogut esbrinar l'origen i perquè conserva aquest nom. | 41.6563000,1.4856900 | 373914 | 4612724 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72194-foto-08297-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72194-foto-08297-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les pallisses, com els coberts i alguns corrals o barraques formen part del paisatge agrícola d'aquest territori i aquest tipus de construccions mantenen uns formats inalterables al llarg del segles, mantenint la seva integració en el paisatge. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72195 | Pultera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pultera | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVII | Tot i que en algun moment es va reformar algun sector, està abandonada | Masia ubicada dalt d'un turó a la part meridional d'una franja elevada del terreny que proporciona un domini visual de la zona força considerable, al nord de Can Daniel. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Al cos principal, s'hi han afegit altres construccions annexes, algunes de les quals semblen reformades recentment. Un barri amb porta de ferro tanca l'accés a la casa, gran part de la qual sembla en mal estat de conservació. Els paraments són arrebossats i algunes de les obertures tenen llinda de fusta i d'altres de pedra. Al davant hi ha l'era de batre, totalment colgada per la vegetació. | 08297-43 | Segur | 41.6927500,1.4570300 | 371600 | 4616814 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72195-foto-08297-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72195-foto-08297-43-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72196 | Cal Brunet; Molí de Cal Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brunet-moli-de-cal-brunet | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. PALAU i RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l' Anoia; dins Miscel·lània penedesenca, vol. XV,Institut d'Estudis Penedesencs; pàgs. 591 a 619. | XV-XXI | Masia situada a la llera de la riera de Veciana que havia estat un molí fariner. Les diferents ampliacions oculten el volum originari. Es compon de tres cossos d'habitatge, amb planta baixa, pis i golfes; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Els paraments externs són arrebossats i de pedra vista. També s'hi observen dos volums destinats a la cria de bestiar, ara en desús, i magatzem d'eines. En un cos adossat davant la casa hi ha la inscripció en el brancal 'Joan Puiggros 1865 obra' | 08297-44 | Veciana | El molí de Can Brunet fou confirmat l'any 1441 per Ramon de Calders a favor de Jaume Brunet. En el capbreu de l'any 1556 fou declarat per Pere Brunet. Era gravat amb una quartera d'ordi pel baró Ramon Felip de Calders i dues quarteres per a la senyoria de la parròquia. En el capbreu de 1605, l'amo és Simó Brunet. L'any 1739, Antoni Brunet fa el pagament d'una pensió anual de 3 lliures i 10 sous a favor de la rectoria, per la revenda dels drets del molí. Durant el segle XIX hi treballaren Ramon Roca i Joan Puiggròs | 41.6529700,1.4952100 | 374700 | 4612341 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72196-foto-08297-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72196-foto-08297-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72196-foto-08297-44-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Anteriorment havia estat un molí fariner, del que només se'n conserva el record. Precisament, on ara hi ha un hortet amb arbres fruiters i un cobert, davant la façana septentrional de la casa, i arran de la carretera, en diuen la bassa, perquè sembla que era el lloc on estava aquesta. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72197 | Cal Missó; Molí de Cal Missó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-misso-moli-de-cal-misso | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PALAU i RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l' Anoia; dins Miscel·lània penedesenca, vol. XV,Institut d'Estudis Penedesencs; pàgs. 591 a 619. | XVI-XX | Cal Missó és un antic molí amb una masia annexa, antigues dependències del moliner que es van convertir en l'eix d'una explotació agrícola i masia. Està situat als peus del turó de Veciana, on s'aixecava l'antic castell. Actualment, el molí i la masia tot i estar adossats físicament, tenen propietats diferenciades. Del molí es conserva la gran bassa, el pou, la sala de molta amb una mola i el carcabà. La masia ha patit lleugeres transformacions i alguna ampliació que per la data d'una llinda es podria datar del 1876. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. L'acabat extern dels paraments és de pedra vista i arremolinat. La porta d'entrada és amb llinda de pedra i hi ha alguna obertura emmarcada amb pedra carejada. Destaquen alguns contraforts i algunes parets atalussades i la consistència del conjunt que li confereixen l'aspecte d'una casa fortificada. | 08297-45 | Veciana | Existeix documentació des del segle XIII. Durant els segles XVI i XVII era propietat de la família Soler i durant els segles XVIII, XIX i part del XX, ho fou de la família Rovira | 41.6555400,1.4907100 | 374331 | 4612633 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72197-foto-08297-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72197-foto-08297-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72197-foto-08297-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva el forn de pa i vàries rodes de molí disperses pel jardí utilitzades amb finalitats ornamentals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72198 | Cal Padó; Cal Pedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pado-cal-pedo | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | Cal Padó o Pedó és una masia situada en una zona elevada a pocs metres a llevant de l'església parroquial de Santa Maria de Veciana; a la llera dreta del Clot de Cal Pedó. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. És asimètrica pel lateral dret, com si hagués patit un esfondrament d'un dels cossos. L'acabament extern dels paraments és arremolinat. Posteriorment ha patit ampliacions per altres costats. Al voltant hi té corts, coberts i un garatge. | 08297-46 | Veciana | 41.6596900,1.4872900 | 374054 | 4613098 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72198-foto-08297-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72198-foto-08297-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72198-foto-08297-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||||
| 72199 | Cal Turull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-turull-0 | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | Cal Turull és una masia situada al sud de Secanella, en una zona enclotada amb un aspecte de casa forta. Al volum primitiu se li han anat afegint elements tot donant-li la fisonomia d'un conjunt tancat, que per les llindes de les dues portes que tanquen el pati, a llevant i a ponent, (1799) s'acabaria de construir en el segle XVIII. L'edifici primitiu té la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Posteriorment se li va afegir un cos de dues galeries per banda i per planta. Adossat a aquests dos volums hi ha un edifici de planta rectangular amb una de les parets atalussades que li confereix un aspecte de torre. | 08297-47 | Veciana | 41.6664400,1.4902400 | 374313 | 4613844 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72199-foto-08297-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72199-foto-08297-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72199-foto-08297-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la pallissa amb l'era de terra trepitjada al davant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72200 | El Fiterol; Molí del Fiterol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fiterol-moli-del-fiterol | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVI-XVII | Antic molí fariner reconvertit en habitatge situat a la llera de la Riera Gran a tocar amb la Plana de La Vinya. El volum original a estat lleugerament adaptat als nous usos; s'ha alçat el sostre i s'ha ampliat per un dels laterals. És de planta rectangular i es compon de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües que fan el desaiguat a les façanes laterals. L'acabat dels paraments exteriors és de pedra vista i arrebossat a la part superior que toca a la coberta. Conserva la bassa a la part posterior de la casa. | 08297-48 | Veciana | El nom del molí li ve de la família de moliners durant els segles XVI i XVII. L'any 1620, en Jaume Fiterol era retingut al castell de Copons i fou alliberat a la força pel seu amic Francesc de Vilaplana i Agulló, matant el veguer i el batlle de Copons. Com a represàlia, el castell de Copons fou enderrocat per ordre del virrei de Catalunya, Fernando de Afán de Ribera - Enriquez, duc d'Alcalá de los Gazules. | 41.6563400,1.5017300 | 375250 | 4612705 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72200-foto-08297-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72200-foto-08297-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72200-foto-08297-48-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va estar en funcionament fins l'any 1950 com a molí fariner. No s'ha pogut accedir al seu interior, però segons fonts orals, el molí ha restat intacte. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72201 | Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-3 | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | S'està fent una reforma per habilitar-la | Masia situada al vessant occidental de la Riera Gran, però situada una mica a l'abric del vent i orientada a ponent. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La reforma actual ha allargat la façana pel costat dret, trencant la simetria del cos primitiu. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La llinda de la porta d'entrada és de fusta i la de la finestra de la planta pis, de pedra amb una creu gravada. Disposa d'una cisterna de recollida d'aigua de la teulada que du la data de la última reforma on s'hi va posar una porteta, amb l'any 1952 i conserva l'antic cup del vi. L'annex de l'esquerra, que eren els antics corrals estan gairebé esfondrats en la seva totalitat, però la seva superfície és tan gran com la del mateix habitatge. Tot i que s'observen diverses reparacions en els paraments, els primitius eren de pedra vista i restes d'arremolinat. Els paraments refets en la reforma seran arrebossats. | 08297-49 | Veciana | Era una antiga masoveria del Lloret. | 41.6619100,1.4991900 | 375049 | 4613328 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72201-foto-08297-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72201-foto-08297-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72201-foto-08297-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior hi ha dos coberts, que no conserven la teulada. Un d'ells també té una cisterna de planta rectangular amb volta de maó. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72202 | La Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova-1 | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII | Reformada l'any 1978 | Masia situada en una petita elevació, al costat del camí que puja a Sant Gabriel des del Brunet. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest. Tot i que pateix una profunda reforma l'any 1978, es conserva l'estructura bàsica de tres cossos. Els paraments exteriors es deixen de pedra vista sense arrebossar i les obertures de la façana principal es distribueixen asimètricament. La majoria són de llinda recta, una d'elles, de fusta. | 08297-50 | Veciana | 41.6516500,1.4964000 | 374797 | 4612192 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72202-foto-08297-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72202-foto-08297-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72202-foto-08297-50-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72203 | Els Tots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tots | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVI-XX | Gran masia situada al vessant esquerra de la riera de Veciana, que ha estat ampliada i reformada en diverses ocasions. Actualment és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a tres vessants. L'acabament exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat. No sempre s'ha tingut en compte la tipologia tradicional de la casa i s'han fet afegits d'obra moderna que modifiquen l'aspecte original. | 08297-51 | Veciana | És una de les masies més antigues i representatives de Veciana. Durant els segles XVI i XVII els propietaris tenien el cognom de Soler. Des del segle XVIII hi són els Servitje. Ramon Servitje Piuigrodon és el promotor de les principals ampliacions. | 41.6635100,1.4776600 | 373260 | 4613537 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72203-foto-08297-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72203-foto-08297-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72203-foto-08297-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un cup, però sota una llosa de formigó i també havia tingut un forn domèstic de pa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72204 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-5 | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | Enrunada | Antiga masia situada per damunt de Cal Padó en estat ruïnós pel seu abandonament. S'ubica en una zona elevada i es construí sobre la roca mare. Tot i així, encara es pot observar l'extensió considerable de la casa, el cup del vi i l'orientació a migdia de la façana principal. Probablement constés de planta baixa i pis. Els acabats externs dels paraments eren de pedra vista. | 08297-52 | Veciana | 41.6616000,1.4862000 | 373967 | 4613312 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72204-foto-08297-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72204-foto-08297-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72204-foto-08297-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72205 | Cal Rabasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rabasser | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | Abandonada | Antiga masia situada arran mateix del camí que mena de Veciana a Mas Vilà, en el seu tram final, a l'alçada del pla del Rabasser. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, si més no abans que s'esfondrés la coberta i el sòl de la planta pis. Actualment, només es conserven les quatre façanes, una menjadora a l'entrada, i una cisterna que gairebé es posa per sota el camí per la part posterior de la casa i a la que s'hi accedeix superant el desnivell per quatre esglaons de pedra. La coberta era a una vessant que desaiguava a la façana principal, orientada a migdia. Els acabats exteriors dels paraments són de pedra vista i les obertures tenen la llinda recta de pedra però no gaire treballada. A la façana de ponent hi ha una cort enrunada i la llinda monolítica de la porta d'entrada presenta una fisura vertical. | 08297-53 | Veciana | 41.6661700,1.4658100 | 372278 | 4613849 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72205-foto-08297-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72205-foto-08297-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72205-foto-08297-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72206 | Cal Retitell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-retitell | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XX | La coberta i algunes parets estan ensorrades i la vegetació ha cobert bona part de l'estructura. | Antiga masia situada al costat del camí que mena de La Clau al Molí de La Roda; en el vessant sud-occidental d'un petit tossal i envoltada de feixes de conreu. La situació de la construcció dificulta la seva descripció, sobretot perquè té una extensa capa vegetal d'enfiladisses cobrint parets i l'amuntegament de la runa caiguda. Tot i així s'observa la gran extensió construïda que sens dubte s'organitzaria per usos; per una banda els productius i per l'altre els residencials. Es pot constatar la pervivència de dos cups conservats a la part posterior. | 08297-54 | Veciana | 41.6849100,1.5029200 | 375404 | 4615876 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72206-foto-08297-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72206-foto-08297-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72206-foto-08297-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72207 | Balsareny; Balsareny de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balsareny-balsareny-de-segarra | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. | XVI-XVII | abandonat i força enrunat. La façana de migdia presenta perill d'esfondrament. | Gran casal als quatre vents situat en una zona elevada, a l'extrem d'una plana de conreu, envoltada de boscos. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. No conserva la coberta, que era de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de pedra vista, sense arrebossar. Algunes obertures estan emmarcades amb pedra ben treballada i llinda recta i d'altres amb pedra sense treballar. Destaca una entrada en planta baixa amb arc angular de pedres posades a llibret. Té un parell de construccions annexes també amb els paraments de pedra vista i una pallissa a pocs metres amb els pilars característics i sense coberta. | 08297-55 | Veïnat de Montfalcó | La quadra de Balsareny o Balsareny de Segarra fou, com Viure, una aprisió de la família dels Balsareny. Es va agregar a Durban cap el 1840. | 41.6740200,1.4224200 | 368682 | 4614786 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72207-foto-08297-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72207-foto-08297-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72207-foto-08297-55-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A conseqüència de l'incendi de l'any 1987 va quedar malmesa i els propietaris se n'endugueren les teules i l'abandonaren.També es coneix com Balsareny de Segarra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72208 | La Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calcada | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | Abandonada | Antiga masia situada prop de Sant Pere de Montfalcó el Gros, envoltada de camps de conreu, en una petita elevació natural. Actualment està mig esfondrada i no conserva la coberta; però encara es pot veure que era a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A l'interior s'observen restes de la cuina, on es conserva la boca i part del forn de coure pa, un tinell i una finestra amb llinda de fusta. Els paraments exteriors eren de pedra vista amb restes d'arremolinat. També conserva el cup, a la part posterior. | 08297-56 | Veïnat de Montfalcó | 41.6625200,1.4626000 | 372004 | 4613449 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72208-foto-08297-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72208-foto-08297-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72208-foto-08297-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'esquerra de la façana hi ha les restes del que havia estat una pallissa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72209 | L'Hostal del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-del-vent | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XVIII | Cobertes ensorrades, així com algunes parets mitgeres i façanes | Antiga masia situada a peu de l'antic camí que mena de Veciana a Castellnou i Santa Maria del Camí, en una zona elevada on el nom fa honor. Malauradament el seu estat de conservació actual és força dolent, però les restes conservades deixen veure una gran extensió edificada on destaquen les arcades, el celler, una cisterna, un cup de 5 metres de diàmetre i un forn de pa. També destaquen dues estances tipus barraqueta amb coberta de volta de pedra seca que es comuniquen entre elles. | 08297-57 | Santa Maria del Camí | 41.6413300,1.4757100 | 373054 | 4611077 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72209-foto-08297-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72209-foto-08297-57-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72210 | Cal Corredó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corredo | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XVIII | Esfondrada | Cal Corredó és una de les cases que conformaven el grup de Secanella, que és el nom que rep un nucli de cases situades al sud de Segur, en el punt més meridional del Pla de Masot, en una zona privilegiada de gran domini sobre el territori; damunt la cinglera on neix la Riera de Secanella. Cal Corredó era la primera casa que es trobava baixant des Segur pel camí de Secanella. Actualment només es conserva una façana lateral i una pallissa a l'altre costat del camí. La resta ha estat arranat per eixamplar les feixes de conreu. El seu estat de conservació deixa entreveure les dimensions que hauria tingut i la seva importància. | 08297-58 | Segur | El nucli de Secanella estava format per la gran masia que dóna nom al conjunt, cal Corredó, actualment ensorrat, Cal Fredo o Ca n'Alfredo i més allunya hi trobem Can Torrents. També hi havia una capella dedicada a Sant Cristòfol, actualment convertida en corral. L'antiga quadra de Sant Cristòfol de Secanella fou donada al monestir de Sant Llorenç del Munt abans de 1187. El 1201, Bernat de Miralles renuncià a tots els drets que hi tenia a favor del monestir. | 41.6743200,1.4845300 | 373853 | 4614727 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72210-foto-08297-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72210-foto-08297-58-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72211 | Cal Patrocini I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patrocini-i | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | abandonada des de fa força temps, no conserva la teulada i presenta un estat ruinós força avançat. | Antiga masia o casalot situada en una zona elevada i envoltada de camps erms que havien estat camps de conreu. Tots els accessos o camins per accedir a la casa s'han perdut per manca d'ús, però encara es pot anar resseguint el camí fins arribar a la casa. Era de planta rectangular, probablement de planta baixa i pis. Els acabat externs dels paraments eren de pedra vista. | 08297-59 | Veciana | 41.6538200,1.4769300 | 373180 | 4612462 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72211-foto-08297-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72211-foto-08297-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72211-foto-08297-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tenia cisterna per l'aigua i conserva en bon estat un dels dos cups, que en aquesta ocasió són de planta quadrada. També s'ha detectat entre la vegetació, per la part del darrera de la casa, una mena de canaló fet amb pedra i recobert per lloses de pedra de 80 cm a un metre. Es podria tractar de la conducció d'aigües pluvials cap a una cisterna. La vegetació ha cobert el 90% de les estructures impedint la visibilitat. El seu emplaçament el fa especialment inhòspit, per trobar-se al vessant septentrional i sense cap mena de protecció als forts i freds vents de l'hivern. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72212 | Cal Ramon de la Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon-de-la-maria | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | No està habitada amb la conseqüent manca de manteniment que suposa. | Masia que forma part del grup de les Casetes d'en Jordana. Fa mitgera amb una altra casa, Ca l'Andreu de Segur. Està situada al nord de la Plana de Ca la Maria. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments externs són arremolinats. La porta d'entrada és adovellada, | 08297-60 | Veciana | Actualment Ca l'Andreu de Segur i Cal Ramon de la Maria són de la mateixa propietat. | 41.6752400,1.4716100 | 372779 | 4614848 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72212-foto-08297-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72212-foto-08297-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72212-foto-08297-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té un annex adossat a la façana de ponent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72213 | Cal Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pallerols-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | IX-XII | Les tombes no són visibles i el terreny està força erosionat. Hi ha un rebaix d'uns cinquanta centímetres d'alçada i un aplanament del terreny recent, com si es tractés d'una franja de protecció, al final del qual hi ha material constructiu modern. | Possible establiment d'època medieval i necròpolis adjunta. Les restes documentades dalt del turó, consisteixen en una construcció de planta semicircular de doble paret, assentada en l'extrem d'una gran roca triangular, en el vèrtex de la qual hi ha un rebaix també triangular. Per sota la roca hi ha un petit sender enllosat que comunica amb una segona plataforma ampla, plana i desproveïda totalment de vegetació que mesura entre quatre i cinc metres. Al costat extrem de les parets es van localitzar tres tombes de caixa de lloses, del tipus III de Zamora, però que actualment no són visibles. Amb les dades obtingudes fins el moment i sense una excavació extensiva es fa difícil assignar una funcionalitat a aquest conjunt, però per la seva ubicació amb un bon domini sobre la vall i a prop del nucli de Sant Pere del Vim, podria tractar-se d'una torre de control i vigilància del territori. | 08297-61 | Sant Pere del Vim | Identificada pels membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, l'1 d'abril de 1989. Durant la visita al jaciment s'ha detectat gran quantitat de ceràmica grisa alt medieval, en un tram de més de vint metres de llargària que ressegueix tot el filat de tancament de la finca. Però les tombes no s'han detectat. Els redactors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic ja van observar com una de les tres tombes estava destruïda. | 41.6777400,1.5283600 | 377508 | 4615043 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72213-foto-08297-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72213-foto-08297-61-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben al Museu Comarcal d'Igualada. Durant el treball de camp s'hi va detectar gran quantitat de ceràmica grisa. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72214 | Via romana de Sant Pere des Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-sant-pere-des-vim | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MUSEU MUNICIPAL DELS PRATS DE REI (1986). Campanyes d'excavacions arqueològiques a Els Prats de Rei 1972 - 1975. Els Prats de Rei. | II aC-V dC | En el sector sud s'ha perdut l'enllosat. | Camí que es dirigeix de nord a sud, al poble de Sant Pere del Vim. El tram identificat enllaça amb la C 1412z, passat el PK 45, a mà dreta. En un tram de 60 metres, es conserva la pavimentació feta amb lloses de diferents mides, algunes força grans. La via està formada per una calçada central de 4'25 metres d'amplada, limitada per una filera de pedres verticals en un petit talús de terra i un canal de desguàs d'uns 25 cm d'amplada. Hi ha les empremtes de les roderes de carro. | 08297-62 | Sant Pere del Vim | Identificada pels membres del Centre de Recerques arqueològiques Sigarra dels Prats de Rei. Per confirmar l'antiguitat d'aquesta via, caldria una intervenció arqueològica amb sondeigs o excavacions. De totes maneres, per informació facilitada per Prudencio Ferres Pujol, veí de Sant Pere des Vim, aquest era l'únic camí que hi havia per accedir al poble, fins que van fer l'actual carretera. Per tant, ens trobem davant d'una via que s'ha utilitzat fins fa ben poc. | 41.6823900,1.5297700 | 377634 | 4615557 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72214-foto-08297-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72214-foto-08297-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72214-foto-08297-62-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72215 | Plans de la casa de les Vídues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-la-casa-de-les-vidues | FARRÉS i BORRA, R i SERRA GARCIA, J. (1992) Dues noves sepultures alt medievals a la comarca de l'Anoia; dins Estrat, núm. 4 Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Secc. d'Arqueología; pàgs. 83-86. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | XI-XII | Les diferents ampliacions del camí i l'erosió fan difícil la identificació de les antigues troballes. | En el marge dret del camí que surt de la Carretera C 1412a, a Sant Pere del Vim, en direcció ponent i que mena al Pla de les Viudes i a Veciana, en una zona on hi ha una gran concentració de roques de gres, es va documentar una sepultura de lloses. Només en conservava dues a la zona dels peus, una de lateral i la de tancament. També es veia l'empremta d'una tercera en el lateral nord. De la resta de la sepultura no en quedava res, va ser destruïda per la màquina que va ampliar el camí. En l'interior de la tomba només es va documentar algunes restes antropològiques molt fragmentades. Malgrat l'escassetat de dades, els autors de la carta arqueològica classifiquen aquesta sepultura per les seves característiques generals com del tipus III A de Zamora i la situarien en una cronologia entre els segles XI i XII | 08297-63 | Sant Pere del Vim | Jaciment descobert pels membres de la Secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el març de l'any 1991. | 41.6784100,1.5205400 | 376858 | 4615129 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72215-foto-08297-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72215-foto-08297-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials estan ubicats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72216 | Jaciment de Sant Pere des Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-des-vim | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | IX-XII | la construcció de la carretera en va malmetre una part i la resta es desconeix el seu estat de conservació perquè no s'ha fet cap excavació arqueològica. | Materials arqueològics trobats en un tall, al peu de la variant de la carretera C 1412a, segurament posats al descobert durant la seva realització, han permès identificar un possible establiment alt medieval, relacionat amb el nucli de Sant Pere i l'església romànica, però també amb la construcció del jaciment de Cal Pallerols. Els materials es van localitzar en un estrat molt concret d'un gran paquet sedimentari, just per sota de les primeres cases del nucli de sant Pere del Vim, i a prop d'unes grans roques de gres seccionades pels treballs de construcció de la carretera. Es tracta de ceràmica, restes òssies i petits còdols de riu. La ceràmica correspon al tipus de cuita reductora d'època alt medieval, amb una única forma (vora de tapadora). Per les seves característiques, sembla tractar-se d'un abocador d'algun tipus d'hàbitat situat on s'aixequen les cases actuals, que demostrarien una continuïtat en l'hàbitat d'aquest nucli. | 08297-64 | Sant Pere del Vim, Ctra. C-1412z | Identificada pels membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 25 de novembre de 1991. | 41.6790300,1.5290300 | 377566 | 4615185 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72216-foto-08297-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72216-foto-08297-64-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben al Museu Comarcal d'Igualada. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72217 | Jaciment del Molí de la Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-la-roda | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | VII-I aC | Zona molt transformada. | Jaciment documentat l'any 1975 a causa de l'aplanament d'una zona de la casa de colònies del Molí de la Roda, situada al marge dret de la Riera Gran o de l'Anoia. Es va documentar material ceràmic d'època ibèrica feta a mà i feta a torn. El radi de dispersió de la ceràmica només era de 5 o 6 metres. Tot l'espai ha estat molt transformat i no són visibles cap tipus de restes de forma superficial. | 08297-65 | Molí de La Roda | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 24 de maig de l'any 1975. | 41.6811400,1.5003600 | 375184 | 4615461 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72217-foto-08297-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72217-foto-08297-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72217-foto-08297-65-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72218 | Jaciment de Viure o Empedrats de Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-viure-o-empedrats-de-viure | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | I - IV dC | resta en el subsòl sense excavar | Una excavació arqueològica dirigida per Ernest Guillé i Josep Vilella, l'any 1980, permet documentar un jaciment d'època romana a 300 metres de la masia de Viure, en uns camps de conreu situats entre uns coberts i la via del tren. Entre la ceràmica estudiada, es troba la vaixella de taula, representada per les sigil·lades (itàlica, sud-gàl·lica, hispànica, Africana A i D); ceràmica comuna africana, material de magatzematge (dolia i àmfores) i material constructiu (teules). Però no s'ha detectat cap estructura arquitectònica. | 08297-66 | Plana de Benviure, a ponent del terme municipal | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 22 de juny de l'any 1980. En aquest moment es va fer una intervenció arqueològica dirigida per Ernest Guillem i Josep Vilella. | 41.6676000,1.4355100 | 369759 | 4614054 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72218-foto-08297-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72218-foto-08297-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72218-foto-08297-66-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72219 | Taller de sílex prop de Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-silex-prop-de-viure | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | Possible taler de sílex del paleolític que futures investigacions hauran de determinar-ne la categoria i validar-lo. Se situa a llevant de la masia de Viure o Benviure, a uns 600 metres, al costat de la via del tren i al peu d'una antiga carrerada o camí ramader que mena des de la masia de Viure fins a Pujalt, en uns camps erms i bosc. L'àrea del taller es coneix com els Empedrats de Viure. Es tracta d'un petit taller de sílex de mala qualitat que aprofita petits nòduls del mateix lloc, tot i que no es pot determinar si realment es van tallar o no. S'han documentat fragments d'ascles i esquerdills que es podrien haver format per l'acció del gel o del foc. Els fragments no presenten concreció de cap mena, però sí restes de còrtex. | 08297-67 | A prop de Viure, a ponent del terme municipal | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 22 de juny de l'any 1980. | 41.6696900,1.4409700 | 370217 | 4614277 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72219-foto-08297-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72219-foto-08297-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72219-foto-08297-67-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben al Museu Comarcal d'Igualada. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72220 | Església parroquial de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-veciana | ARBÓS VILA, Eduard (2003). Excavacions arqueològiques a l'església de Santa Maria de Veciana; dins Tribuna d'arqueologia, 1999-2000. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 225 a 236. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GUIDI - SÁNCHEZ, José Javier (2010). Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media; dins Revista d'Arqueologia de Ponent,Lleida, núm. 20; pàgs. 93 a 123. | IV-XIII | Les excavacions realitzades l'any 1999 van permetre documentar que l'actual església s'aixeca damunt un altre edifici més antic, del que en va sortir alguna pedra treballada i amb pintura, com a rebliment d'un estrat. Els capitells i els arcs de la porta actual, també podrien haver-se reaprofitat d'aquest edifici anterior. També es va documentar una cripta, que malauradament no es va excavar perquè no estava afectada per les obres. Pel que fa a la zona exterior, en el mur nord, es van documentar dues fases diferenciades. Una primera d'època medieval, amb un enderroc datat en el segle XIII o XIV. En aquest moment es documenta una estança de planta rectangular de 10 x 6 metres, amb una sèrie de compartimentacions, de les que no s'han pogut determinar-ne la funcionalitat pels límits de la pròpia excavació, però que s'entenen. La fase més antiga, on es documenten opus signinums amb presència de ceràmica sigil·lada i diversos enterraments, es podria datar entre els segles I i V dC. Però aquests estrats tampoc es van excavar. | 08297-68 | Veciana | Es té constància d'una primera intervenció als anys 70 del segle passat, a la zona de l'actual atri, que va permetre documentar algunes tombes. Aquella intervenció no ha deixat cap testimoni documental. Més tard, l'any 1999, amb motiu d'unes obres de consolidació que afectaven part del subsòl de l'església, es va fer un seguiment arqueològic, sota la direcció d'Eduard Arbós. Aquestes actuacions, realitzades entre el febrer i el març de 1999, les van promocionar l'Incasol i el departament de Cultura de la Generalitat. | 41.6590600,1.4843500 | 373808 | 4613033 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72220-foto-08297-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72220-foto-08297-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72220-foto-08297-68-3.jpg | Legal | Paleocristià|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 84|85|92|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72221 | Eremitori de Cal Garça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-de-cal-garca | AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | IX-X | La climatologia i al feblesa d'aquest tipus de roca fa que es vagi deteriorant progressivament. | Cavitat o fornícula excavada a la roca arenosa, en una codina sortint, amb un instrument de ferro. És irregular però lleugerament ovalada, orientada a migdia i a una alçada del terra de 2'5 metres. Conserva una volta rebaixada molt basta, sense compartimentació interna. A la dreta, s'observa un encaix vertical tallat a la roca, que podria servir de tancament. L'interior és pla i la boca semi circular. Té una alçada d'1 metre, una amplada d'1,45 m i una profunditat d'1,20 m. La part superior de la fornícula és plana i s'observen uns petits reguerons de desguàs, excavats a la roca. Al costat esquerre hi ha un espai limitat per aquesta fornícula i la roca esberlada; un petit àmbit arrecerat que podria correspondre a l'habitacle de l'eremita. | 08297-69 | A l'est del terme municipal | Aquesta ocupació eremítica es relaciona amb una població de tipus residual i antiga o amb els camperols colonitzadors de terres frontereres arrabassades, que viurien apartats de les vies principals. Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 19 de setembre del 1982. | 41.6652600,1.5171800 | 376553 | 4613674 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72221-foto-08297-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72221-foto-08297-69-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També és conegut com 'Les roques del fornot' | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72222 | Prop de la masia de Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-la-masia-de-viure | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | IX- XII | Possiblement destruïda per la degradació del terreny i la vegetació. | Sepultura aïllada en cista, suposadament de planta rectangular (d'uns 1,7 metres) perquè en el moment de la descoberta només es conservava un dels seus costats i un fragment de la capçalera. La paret estava formada per lloses verticals, unides en sec i amb una coberta de lloses. La tipologia de la sepultura indicaria una cronologia aproximada dels segles XI o XII dC. | 08297-70 | A 800 metres al nord-oest de la masia de Viure | Jaciment descobert per membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 22 de juny de l'any 1980. Segons informacions facilitades per Ernest Guillem, propietari de la masia de Viure, als redactors de la Carta arqueològica de l'Anoia, el seu pare va excavar una sepultura en una data imprecisa. | 41.6677100,1.4280500 | 369138 | 4614077 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72222-foto-08297-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72222-foto-08297-70-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la carta arqueològica es van apreciar superficialment restes humanes molt disperses, així com algun fragment de ceràmica gris medieval. L'any 1991, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica ja no es va localitzar cap resta. Durant la realització de l'inventari també es va sondejar el terreny sense cap resultat. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72223 | Església de Sant Miquel de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-veciana | CABESTANY i FORT, Joan Francesc i MATAS BLANXART, Maria Teresa (1997). Advocació de Sant Miquel a les capelles dels castells de la marca del Gaià i del Penedès (s. X-XI); dins Cahiers de Saint Michel de Cuxa, vol. XXVIII. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. SOLÉ PALACÍN, Francesc Xavier (1991). Excavacions a l'església de Sant Miquel de Veciana; dins Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII), coordinat per Antoni González i Albert López Mullor. Barcelona, pàgs. 213 a 218. | IX-XII | Es va fer una excavació arqueològica i la restauració de les estructures conservades. | La capella de Sant Miquel són les úniques restes que es conserven del castell de Veciana, a tocar de l'antiga casa consistorial. Es tracta d'una església d'una única nau capçada a llevant per un absis semicircular. Queden les restes de tres murs i la meitat de l'absis on encara s'observa la presència d'una finestra de doble esqueixada i d'arc de mig punt. Les excavacions arqueològiques realitzades han permès documentar diverses fases constructives i reformes. Una primera ocupació, anterior a la construcció de l'església es documenta a partir de la troballa de dues sitges excavades en el terreny natural. Una segona fase és la construcció de les parets perimetrals nord i sud de la capçalera, mitjançant trinxeres de fonamentació. Una primera remodelació afectà la superfície de l'absis i elevà el nivell de l'aula, substituint el paviment antic per un altre de terra batuda i es destina l'extrem nord-oest a pila baptismal. En una quarta fase es torna a refer el paviment a l'aula, format de pedres verticals i argamassa, i també es modifica l'accés al presbiteri. En la cinquena fase es construeix l'actual paret perimetral oest i es substitueix la volta original per una de nova i es refà el paviment. Finalment es torna a refer la pavimentació de la nau i el presbiteri. | 08297-71 | Veciana | Durant els mesos de setembre i octubre de l'any 1987, es van realitzar unes excavacions arqueològiques d'urgència, com a primera fase de la restauració de l'edifici. Aquestes excavacions van ser promogudes per la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, i les van dirigir Albert López Mullor i Francesc Xavier Solé i Palacín. L'any 1989 el servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una intervenció, amb excavació arqueològica, consolidació i arranjaments dels voltants, sota la direcció de l'arquitecte Pere Puig Rodríguez. | 41.6562300,1.4881600 | 374120 | 4612713 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72223-foto-08297-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72223-foto-08297-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72223-foto-08297-71-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un estudi de Cabestany i Matas (1997) demostra com gran part dels castells termenats de la marca Gaià-Penedès tenen les capelles amb l'advocació de l'arcàngel Sant Miquel, amb una clara funció de protector dels guerrers que defensaven el castell, en una zona de frontera i de forta conflictivitat. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72224 | Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluc-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II - I aC | Es desconeix si es tracta d'un assentament o material aportat. | Es tracta de la troballa de ceràmica antiga en superfície. En concret, el material documentat correspon a ceràmica comuna ibèrica, ceràmica feta a mà i àmfora ibèrica i itàlica. No s'han observat restes d'estructures. El lloc de la troballa es caracteritza per ser una zona boscosa a la riba esquerra d'un torrent que desemboca a la riera de Secanella, de fort pendent. El sotabosc que ha crescut després dels incendis del 1986, espès i dens, no permet la identificació de nou material. | 08297-72 | Plana de Cal Lluc | Troballes realitzades per Josep Maria Manau | 41.6782100,1.4893900 | 374265 | 4615152 | 08297 | Veciana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72224-foto-08297-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72224-foto-08297-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72224-foto-08297-72-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72225 | Trencall Camí bosc de Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencall-cami-bosc-de-cal-lluc | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | VI - I aC | Es desconeix si es tracta d'un assentament o material aportat. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície. En concret el material documentat correspon a ceràmica comuna ibèrica, un fragment de molí i una destral de pedra polida. No s'han observat restes d'estructures. Segons es recull a l'Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya, el material apareixia molt concentrat al mig del camí, a uns 5 metres de la bifurcació. | 08297-73 | Planes de Cal Bernic | Jaciment descobert per Ramon Manau | 41.6816200,1.4912200 | 374424 | 4615527 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72225-foto-08297-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72225-foto-08297-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72225-foto-08297-73-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72226 | Nord de Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-de-cal-lluc | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II aC-V dC | Es desconeix si es tracta d'un assentament o material aportat. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en un camí que va de Cal Bernic en direcció est, envoltat de boscos i camps de conreu. En concret el material documentat correspon a ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica, terra sigil·lada hispànica. En tota la zona s'observen parets de pedra fetes per marges, però en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic es destaca una estructura rectangular feta amb blocs de pedra sorrenca d'una sola filada, dalt del turonet. La vegetació que ha crescut després dels incendis és espessa i no en permet la seva identificació. | 08297-74 | Planes de Cal Bernic | Jaciment descobert per Ramon Manau | 41.6813200,1.4898800 | 374312 | 4615496 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72226-foto-08297-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72226-foto-08297-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72226-foto-08297-74-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72227 | Enfront de Can Retitell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enfront-de-can-retitell | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | VIaC-XV dC | Troballa superficial que no permet avaluar l'estat de conservació. | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, en la part baixa del vessant i seguint el camí, van aparèixer superficialment fragments de ceràmica comuna ibèrica i un as de bronze d'Ilturo. També diu que des del cim i a migdia del turó es van localitzar un conjunt d'estructures formant diverses estances, destacant una de circular d'uns 3 metres, amb un gruix d'entre 80 i 100 cm. També remarca la presència de ceràmica grisa i oxidada a torn lent. En la nostra visita efectuada arrel d'aquest mapa, es veuen ceràmiques oxidades i grises a la part septentrional del camí, però no hem pogut documentar ceràmica ibèrica ni cap estructura. A la part de migdia del turó, precisament, fa un fort desnivell. | 08297-75 | Al nord-est de Veciana | Aquest jaciment fou descobert per Ramon Manau. | 41.6863800,1.5064100 | 375697 | 4616034 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72227-foto-08297-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72227-foto-08297-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72227-foto-08297-75-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72228 | Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidal-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | Es desconeix l'abast real d'aquest jaciment per manca d'intervencions arqueològiques. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície, en els camps que hi ha davant la masia de Cal Vidal, i que s'estenen en direcció sud - est fins la BV 1001. La línia del ferrocarril Barcelona - Lleida talla la zona de troballes i, precisament en un dels talls, s'observen uns blocs de pedra que podrien pertànyer a alguna estructura. El material documentat correspon a dos períodes ben diferenciats: un primer moment de l'edat del bronze i una segona fase d'època ibèrica i romana. El material del bronze es va documentar en un petit turó a la part central de l'àrea. La resta de ceràmiques es troben disperses en tres camps diferents. Corresponen a fragments de ceràmica comuna ibèrica, 'Kalathos' pintat, ceràmica de vernís negre, comuna romana, àmfora itàlica, dolies, teules i sigil·lates hispàniques. | 08297-76 | Camps de Cal Vidal - Segur | Jaciment descobert per Ramon Manau | 41.6884500,1.4742800 | 373027 | 4616311 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72228-foto-08297-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72228-foto-08297-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72228-foto-08297-76-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials en possessió de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72229 | Cingleres sota Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingleres-sota-miralles | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | X-I aC | Es desconeix l'abast real d'aquest jaciment per manca d'intervencions arqueològiques. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en els camps a la part baixa de la cinglera de Sant Salvador de Miralles. El material documentat, segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, correspon a fragments ceràmics informes de 'torn lent' i alguns esclats de sílex. | 08297-77 | Sant Salvador de Miralles | Jaciment descobert per Josep Maria Manau | 41.6700100,1.5048600 | 375537 | 4614219 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72229-foto-08297-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72229-foto-08297-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72229-foto-08297-77-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72230 | Enfront de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enfront-de-miralles | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II a-XV dC | Es desconeix l'abast real d'aquest jaciment per manca d'intervencions arqueològiques. El garric està malmetent les estructures localitzades i es desconeix si n'hi ha d'altres. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en els camps del costat del camí de Secanella. El material documentat, segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, correspon a fragments ceràmics de comuna ibèrica, vernís negre, àmfora itàlica, sigil·lada hispànica, parets fines, material constructiu (teules), un molí circular i dolia. En la part alta del turó es va localitzar una zona de sepultures i un forat excavat a la roca, actualment colgades per la vegetació. Materials en possessió de Josep Maria Manau. | 08297-78 | Plans de l'ermita | Jaciment descobert per Josep Maria Manau, l'any 1999. | 41.6670700,1.4998000 | 375110 | 4613900 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72230-foto-08297-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72230-foto-08297-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72230-foto-08297-78-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La informació utilitzada per l'elaboració d'aquesta fitxa, com les dels altres jaciments arqueològics, està extreta de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Veciana de la Generalitat de Catalunya (IPAC) i de l'observació durant el treball de camp. La fitxa de l'IPAC delimita un polígon i unes coordenades UTM que serveixen per situar el jaciment. Un cop en el terreny s'intenten confirmar les dades de la fitxa de l'IPAC, tenint en compte que molt sovint les condicions del terreny s'han modificat per a fins agrícoles.En aquest cas, però, quan es va anar a fer el treball de camp es va veure que no hi havia cap coincidència amb el que deia la fitxa i la zona on se situava el jaciment. Arribats a l'oficina, amb l'estudi de la cartografia i la toponímia, es va observar que al costat del polígon de l'IPAC, una mica més al sud i a l'altra banda de la Riera de Secanella, hi havia un petit turó, boscós, enmig d'uns camps de conreu, que rebien el nom de Pla de l'ermita. En un segon desplaçament es va optar per prospectar aquesta zona. Els resultats van ser positius; es va identificar la tomba excavada a la roca, un forat cònic, també excavat a la roca i fragments de teules romanes. Per tant caldrà tenir-ho present i demanar el canvi de polígon. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72231 | Can Andreu sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-andreu-sud | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. SALES i CARBONELL, Jordina i PEDRAZA JORDANA, Lluís (1933). Ca n'Andreu Sud (Sant Pere Desvim, Veciana. Anoia). aproximació als jaciments a partir de les dades de prospecció; dins ESTRAT, núm. 6, pàgs. 105 a 113. Igualada. | II aC- XV | l'erosió del terreny i possibles rebaixos en el camí poden afectar definitivament el jaciment. Caldria fer una excavació d'urgència. | En el camí que es dirigeix a ponent des de Sant Pere del Vim, que antigament servia per anar a Copons i Calaf, es van documentar en superfície fragments de ceràmica antiga. Els autors de la carta arqueològica diuen'al començament de la pujada, en unes vinyes abandonades, apareix superficialment material d'època medieval i, a mitja pujada i en mig del camí es documenta ceràmica ibèrica'. No s'han documentat cap mena d'estructures. Les diferències cronològiques entre els dos tipus ceràmics és considerable, però sense una recerca en més profunditat poca cosa més es pot dir. Pel que fa al material ibèric , es parla de sitges, però només com una possibilitat. Durant la nostra visita per l'elaboració del present mapa, s'ha documentat ceràmica arqueològica d'època iberoromana (campaniana, gerres de coll de cigne i nanses de gerra ibèrica comuna i àmfora itàlica). | 08297-79 | Sant Pere del Vim | Jaciment descobert pels membres de la Secció d'arqueologia del centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el març de l'any 1991. | 41.6811400,1.5185900 | 376701 | 4615435 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72231-foto-08297-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72231-foto-08297-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72231-foto-08297-79-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials estan ubicats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72232 | Bosc de Peredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-peredes | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II-III dC | es desconeix el seu abast real i estat de conservació perquè no s'ha fet cap excavació arqueològica. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en un camí que va de Cal Bernic en direcció est, envoltat de boscos i camps de conreu. En concret el material documentat correspon a ceràmica comuna romana i terra sigil·lada hispànica. La vegetació que ha crescut després dels incendis és espessa i no en permet la seva identificació. | 08297-80 | Bosc de Paredes | Jaciment descobert per Ramon Manau. | 41.6817100,1.4926400 | 374542 | 4615535 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72232-foto-08297-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72232-foto-08297-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72232-foto-08297-80-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72233 | Castell de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-veciana | <p>AA.VV (1976). Els castells catalans. Rafael Dalmau editors, vol. V. Barcelona, pàgs. 432-442. AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Anotni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. CABESTANY i FORT, Joan Francesc i MATAS BLANXART, Maria Teresa (1997). Advocació de Sant Miquel a les capelles dels castells de la marca del Gaià i del Penedès (s. X-XI); dins Cahiers de Saint Michel de Cuxa, vol. XXVIII. FORT i COGUL, Eufemià (1972). El senyoriu de Santes Creus. Fundació Vives Casajuana. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. MIQUEL i ROSSELL, Francesc (1945-47). Liber Feudorum Maior, 2 vols. CSIC. Barcelona. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 450. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XI-XII | No es conserven restes visibles | <p>En la part més alta del turó al voltant del qual s'ha desenvolupat el nucli de Veciana queden unes petites restes del que podria haver estat l'antic castell de Veciana. Al seu costat hi ha el que havia estat l'antiga casa consistorial que separa aquestes restes de l'església de Sant Miquel de Veciana, que seria l'església del propi castell. Quan Bolòs (1992) descriu aquestes restes ja diu que la seva adscripció tipològica i cronològica presenta seriosos problemes ja que tant es podrien tractar del castell com de restes més recents. Malgrat tot, sense una recerca arqueològica no es pot dir res més. Les restes presenten una planta quadrada de vuit metres de costat, amb un gruix de 60 cm. A la banda sud del mur oriental s'adossa una construcció, a l'interior, de planta circular i lleugerament rectangular (3,2 x 3,4 m) a l'exterior. Del costat nord-est en surt un mur en angle que va cap a llevant. La porta era al mur meridional. Les parets eren formades per carreus poc treballats, de mida mitjana, poc o molt arrenglerats.</p> | 08297-81 | Veciana | <p>El primer document que parla del castell de Veciana està datat l'any 1045. Es tracta del testament de Bernat Guifré de Balsareny que el cedeix a la seva esposa, Guasca, i que després de la mort d'aquesta es traspassi a la seu de Vic. L'any 1089 el bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà l'infeuda a Ramon de Cervere. Set anys més tard (1096) ens trobem que Guerau Alamany (III) jura fidelitat al comte de Barcelona pels castells de Copons, Montfalcó, Tauladell i Veciana. Durant tot el segle XII resta sota el domini dels Alamany; en un document de l'any 1193, Guerau Alamany (V) llega el castell l seu nebot, Guerau, el qual el 1210 cedí tots els drets sobre el castell al monestir de Santes Creus. Al segle XIV, el rei Pere III vengué a carta de gràcia diversos llocs entre els quals es trobava Veciana, a Joan de Montbui. L'any 1392, Joan I, cedí Veciana a Mateu de Calders, el qual l'incorporà a la baronia de Segur, jurisdicció que tenien com a feudataris dels vescomtes de Cardona. Vers l'any 1707, tant la baronia de Segur, com el castell de Veciana passaren als Copons, fins a finals del segle XVIII, quan fou traspassat als Grimau, i tot seguit a la família Vilallonga, actual propietària.</p> | 41.6560800,1.4878000 | 374089 | 4612697 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72233-foto-08297-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72233-foto-08297-81-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un estudi de Cabestany i Matas (1997) demostra com gran part dels castells termenats de la marca Gaià-Penedès tenen les capelles amb l'advocació de l'arcàngel Sant Miquel, amb una clara funció de protector dels guerrers que defensaven el castell, en una zona de frontera i de forta conflictivitat. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||
| 72234 | Castell de Montfalcó el Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montfalco-el-gros | <p>AA.VV (1976). Els castells catalans. Rafael Dalmau editors, vol. V. Barcelona, pàgs. 432-442. AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. ÁLVAREZ MÁRQUEZ, María del Carmen (1990). La baronia de la Conca d'Òdena. Fundació Noguera. Col·lecció Textos i Documents, núm. 25; Barcelona. BENET i CLARÀ, Albert (1982). L'expansió del comtat de Manresa. Rafael Dalmau editor. Barcelona. FORT i COGUL, Eufemià (1972). El senyoriu de Santes Creus. Fundació Vives Casajuana. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XI | Només se'n conserva una part de la torre. | <p>Les restes del castell estan situades a la part més alta del turó rocós on es fonamenta el nucli de Montfalcó. Els únics vestigis visibles són part d'una torre de planta circular, de la que sobresurt un fragment de mur arquejat d'uns 4 metres d'alçada i amb un gruix d'uns 3 metres. Per l'amplada del mur, es calcula que la torre podria tenir uns 30 metres d'alçada. Els carreus són de mides petites, però estan ben tallats i disposats en filades horitzontals ben definides i units amb morter tou.</p> | 08297-82 | Montfalcó | <p>Els primers documents que fan referència al castell de Montfalcó són de 1027 i 1031, quan Guillem Guifré de Balsareny i Sança, la seva esposa, manifesten que tenen el castell per herència paterna i per la seva aprisió. L'any 1045 Bernat Guifré de Balsareny, el llega a la seva esposa amb la condició que a la mort d'aquesta hauria de passar a mans de la Seu de Vic. A mitjan segle XII ja apareix una família amb el cognom Montfalcó. El 1170 Guerau de Montfalcó, casat amb Guilleuma, cedeix uns horts al monestir de Santes Creus. L'any 1394, el rei Joan I manifesta que els llocs de Montfalcó, Copons, Biure, Rubiola i Amorós s'incorporen a la corona. Es coneix el nom del castlà del segle XV, Joan Eimeric, cambrer del rei Martí. L'any 1347, els procuradors reials venen el castell a Arnau Ballester. A mitjans del segle XVI, el senyor del castell retorna a la sobirania reial i en foren els castlans els senyors de Calders, barons de Segur. Fins a la darreria del segle XVIII hi hagué la castlania del cavaller Salvador March.</p> | 41.6575300,1.4541500 | 371290 | 4612908 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72234-foto-08297-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72234-foto-08297-82-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||
| 72235 | Castell de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-segur | <p>AA.VV (1976). Els castells catalans. Rafael Dalmau editors, vol. V. Barcelona, pàgs. 432-442. AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. ÁLVAREZ MÁRQUEZ, María del Carmen (1990). La baronia de la Conca d'Òdena. Fundació Noguera. Col·lecció Textos i Documents, núm. 25; Barcelona. ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 450. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XII-XVII | enrunat | <p>Les poques restes que es veuen a la part més alta del turó tenen un estat de conservació força precari. Es fa impossible extreure'n una planta perquè la vegetació en cobreix la resta. Actualment només es conserven una torre de secció circular, dues estances cobertes, uns murs i la base d'una altra torre. La torre més ben conservada té un diàmetre de 3,3 metres i l'amplada dels murs és de 180 cm. Fets de grans carreus . A uns 11-12 metres al sud, hi havia una altra torre d'angle d'uns 7 metres de diàmetre extern, amb la base lleugerament atalussada. D'aquesta segona torre, arrenca un mur cap a llevant, amb una amplada de 130 cm i una longitud d'11-12 metres. Dins l'espai interior del castell, hi havia una cambra d'uns 5 metres d'amplada, coberta amb una volta rebaixada, i al costat hi havia una altra estança més petita. Jordi Bolós, planteja la possibilitat de que es tracti d'un castell de planta quadrada, amb dues o quatre torres d'angle. Però a part d'aquest primer recinte, el castell es deuria estendre per la banda meridional, és a dir, per on s'aixequen les actuals cases de Segur i on per sota el mur que abans s'ha esmentat hi ha una muralla d'uns 13 metres de longitud i una alçada de 2 metres, també feta de grans carreus. Una de les actuals cases del nucli, a tocar amb la Ctra. BV 1001 es coneix amb el nom dels Corrals de Segur, i la tradició diu que eren els corrals del castell.</p> | 08297-83 | Al cim del turó de Segur. | <p>La primera referència documentada del castell de segur, és un testament de l'any 1158 de Ramon Guillem d'Òdena, que dóna el castell a Arnau Castluç, en el ben entès que aquest darrer el posseïa com a feudatari del seu fill Pere d'Òdena. L'any 1172 és esmentat en la cessió dels esposos Berenguer de Boixadors i Dolça al monestir de Santa Maria de l'Estany del mas de Les Pereres, situat dins el terme del castell de Segur. Els Segur, apareixen a principis del segle XII vinculats amb alguna de les castlanies de l'esmentat castell. Aquesta fortalesa va anar a parar als Cardona, però es desconeix com va anar. Només sabem que l'any 1245, la senyorejava Ponç de Calders, que al·legava que fou una donació del vescomte de Cardona. En un plet que interposa al monestir de Santa Maria de l'estany per recuperar-lo, el bisbe de Vic fa d'àrbitre i sentencia a favor seu i consta que se li han de retornar els masos de Les Pereres, Pous i Puigcabot. L'any 1380, l'Infant Joan vengué a Mateu Calders les jurisdiccions i el ple domini de diversos llocs, entre els quals hi havia les del castell de Segur, que juntament amb el de Miralles i Veciana formaven l'anomenada baronia de Segur. L'any 1616 fou enderrocat per ordre del duc d'Alburquerque i virrei de Catalunya perquè es deia que era cau de bandolers que actuaven per la comarca amb la passivitat de Miquel de Calders, que es considerava sospitós per la seva amistat amb Perot de Rocaguinarda, el bandoler. A principis dels segle XVIII passà a la família Copons i a la darreria del mateix segle als Grimau. Els propietaris actuals són els Vilallonga.</p> | 41.6831500,1.4689200 | 372571 | 4615730 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72235-foto-08297-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72235-foto-08297-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72235-foto-08297-83-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||
| 72236 | Molins de Segur o Molí de La Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-segur-o-moli-de-la-roda | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PALAU i RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l' Anoia; dins Miscel·lània penedesenca, vol. XV,Institut d'Estudis Penedesencs; pàgs. 591 a 619. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XVI-XVII | L'escut del portal adovellat està molt erosionat. El procés s'ha agreujat a causa del rovell provinent dels elements ferris que sustenten la balconada | <p>Gran casal fortificat on hi havia hagut un molí, amb una gran bassa, actualment mig colgada, on s'hi han plantat arbres de ribera, i una roda de fusta, que es va fer mal bé fa uns anys. Actualment les pedres del molí fan la funció de taules. És de planta rectangular amb una torre annexa. Té diferents nivells, però la façana de ponent consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta composta de teules àrabs. A la façana de ponent, destaca el portal adovellat de punt rodó amb un escut a la clau, força erosionat, que fa referència als barons de Segur i dos finestrals amb brancals i llinda monolítica de pedra. Els dos finestrals tenen sortida a un balconet amb barana de ferro. L'edifici ha patit varies modificacions. La façana de migdia, amb unes escales per salvar el desnivell que van a parar a una entrada renaixentista emmarcada per dues falses pilastres esculpides a la pedra que sustenten una llinda monolítica plana. La torre, de planta baixa i tres pisos, es troba a l'angle nord-oriental; està atalussada i té espitlleres en el primer pis. Es diu que en aquesta torre hi havia la presó dels barons. La coberta és a quatre vessants.</p> | 08297-84 | Molí de La Roda | <p>Casal conegut històricament com a Molins de Segur, perquè formava part de la baronia de Segur i fou l'antiga residència dels barons de Segur.</p> | 41.6814000,1.5010200 | 375239 | 4615489 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72236-foto-08297-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72236-foto-08297-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72236-foto-08297-84-3.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és una casa de colònies amb les transformacions pertinents. Tot i així, a l'interior s'han conservat dues grans bótes de fusta del segle XVII; una d'elles porta la data de 1699. Algunes de les obertures de les golfes daten d'una remodelació dels anys vuitanta. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml